Indicacions de compàs de la música mensural

Els símbols de mensuració (que són quelcom semblant, però no exactament igual que les indicacions de compàs) tenen suport de forma limitada. Els glifs estan configurats de forma fixa per a determinades fraccions de temps. En altres paraules, per obtenir un símbol de mensuració determinat amb l’ordre \time n/m, s’ha d’escollir n i m segons la taula següent:

[image of music]

Utilitzeu la propietat style de l’element gràfic TimeSignature per seleccionar les indicacions de compàs de la música antiga. Els estils contemplats són neomensural i mensural. La taula anterior utilitza l’estil neomensural. Els exemples següents mostren les diferències que hi ha entre els estils:

[image of music]

Indicació de compàs ofereix una introducció general a l’ús de les indicacions de compàs.

Vegeu també

Glossari musical: mensural notation.

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Advertiments i problemes coneguts

Les relacions de duració de les notes no poden canviar amb la indicació de compàs, perquè no són constants. Per exemple, la raó de 1 breu = 3 semibreus (tempus perfectum) es pot fer a mà mitjançant l’establiment de

breveTP = #(ly:make-duration -1 0 3/2)
…
{ c\breveTP f1 }

Això fixa un valor per a breveTP de 3/2 multiplicat por 2 = 3 vegades una rodona.

Els símbols mensural68alt i neomensural68alt (alternatius al símbol de 6/8) no es pot seleccionar directament amb \time. En el seu lloc, utilitzeu \markup {\musicglyph "timesig.mensural68alt" }.


Referència de la notació del GNU LilyPond v2.25.15 (branca de desenvolupament).