Ús d’\alterBroken

Quan un “spanner” o objecte extens travessa un o diversos salts de línia, cada fragment hereva els atributs de l’objecte d’extensió original. Així, l’ajustament ordinari d’un objecte dividit aplica les mateixes modificacions a tots i cada un dels seus segments. A l’exemple que apareix a continuació, la sobreescriptura de thickness (gruix) afecta a la lligadura a ambdós costats del salt de línia.

\relative c'' {
  r2
  \once\override Slur.thickness = 10
  c8( d e f
  \break
  g8 f e d) r2
}

[image of music]

És possible modificar de forma independent l’aspecte dels fragments individuals d’un objecte d’extensió dividit, amb l’ordre \alterBroken. Aquesta ordre pot produir un \override o bé un \tweak d’una propietat de l’objecte d’extensió.

La sintaxi d’\alterBroken és

[-]\alterBroken propietat valors element

L’argument valors és una llista de valors, un per a cada fragment. Si element és el nom d’un grob com ara Slur o Staff.PianoPedalBracket, el resultat és una ordre de sobreescriptura \override del tipus de grob especificat. Si element és una expressio musical com “(” o “[” el resultat és la mateixa expressió musical amb el corresponent ajustament aplicat.

El guió inicial s’ha d’utilitzar amb la forma d’ajustament, \tweak. No ho escriviu quan utilitzeu \alterBroken com una operació de sobreescriptura, \override.

En el seu ús com \override, \alterBroken pot anar precedit de \once o \temporary i ser revertit amb \revert amb l’argument propietat.

El codi següent aplica un \override independent a cada un dels fragments de la lligadura de l’exemple anterior:

\relative c'' {
  r2
  \alterBroken thickness #'(10 1) Slur
  c8( d e f
  \break
  g8 f e d) r2
}

[image of music]

L’ordre \alterBroken es pot usar amb qualsevol objecte d’extensió, inclosos Tie, PhrasingSlur, Beam i TextSpanner. Per exemple, un editor que està preparant una edició acadèmica podria desitjar indicar l’absència de part d’una lligadura de fraseig a un codi font fent discontinu sols el segment que s’ha afegit. El següent exemple il·lustra de quina manera es pot fer això, en aquest cas usant la forma \tweak de l’ordre:

% La llista buida s'usa convenientment a sota, atès que és la
% configuració predeterminada de línia, una línia sòlida
\relative {
  c''2-\alterBroken dash-definition #'(() ((0 1.0 0.4 0.75))) \(e
  \break
  g2 e\)
}

[image of music]

És important comprendre que \alterBroken estableix cada peça de l’objecte fragmentat al valor corresponent dins de l’argument valors. Quan hi ha menys valors que peces, qualsevol fragment addicional rep l’assignació de la llista buida. Això pot portar a resultats no desitjats si la propietat de disposició no està establerta a la llista buida de forma predeterminada. En aquests casos, s’ha d’assignar a cada segment un valor adequat.

Advertiments i problemes coneguts

Els salts de línia poden ocórrer en diferents llocs segons canvia la disposició de la música. Els ajustaments escollits per a \alterBroken podrien no ser adequats per a un objecte d’extensió que no està dividit o que es fragmenta en més peces que abans. L’ús explícit (manual) de salts de línia mitjançant \break pot prevenir aquest tipus de situacions.

L’ordre \alterBroken no és efectiva per a propietats dels objectes extensos accedides abans del salt de línia, com direction.

Vegeu també

Extender LilyPond: Ajustaments difícils.


Referència de la notació del GNU LilyPond v2.25.20 (branca de desenvolupament).