Lligadures

Una lligadura és un símbol gràfic que representa almenys dues notes diferents. Les lligadures van aparèixer originalment als manuscrits de cant gregorià per denotar seqüències de notes ascendents o descendents a la mateixa síl·laba. Es fan servir també a la notació mensural.

Les lligadures s’escriuen tancant-les dins d’un parell \[ i \]. A certes estils de lligadura els podria caldre una sintaxi d’entrada addicional específica per a aquest tipus de lligadura en particular. De forma predeterminada, el gravador LigatureBracket es limita a col·locar un claudàtor sobre la lligadura:

\relative {
  \[ g' c, a' f d' \]
  a g f
  \[ e f a g \]
}

[image of music]

Hi ha disponibles dos estils més de lligadures: el Vaticana per a cant gregorià, i el mensural per a música mensural (sols hi ha suport per les lligadures mensurals blanques per a la música mensural, i amb certes limitacions). Per usar qualssevol d’aquests estils, s’ha de substituir el gravador predeterminat Ligature_bracket_engraver per un dels gravadors especialitzats de lligadures del context Voice, com s’explica a Lligadures mensurals blanques i Lligadures de neumes quadrats gregorians.

Vegeu també

Glossari musical: ligature.

Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures de neumes quadrats gregorians.

Advertiments i problemes coneguts

A les lligadures els cal un espaiat especial que encara no s’ha desenvolupat. Com a conseqüència, gairebé sempre hi ha una separació excessiva entres les lligadures, i sovint els salts de línia no són satisfactoris. A més a més, la lletra dels cants no s’alinea correctament amb les lligadures.

Les alteracions accidentals no s’han d’imprimir dins de les lligadures, sinó que s’han de reunir i imprimir-se plegades davant d’elles.

La sintaxi encara fa servir l’obsolet estil infix \[ expressió_musical \]. Per motius de consistència, algun dia això canviarà a l’estil postfix nota\[ … nota\].


Referència de la notació del GNU LilyPond v2.25.22 (development-branch).