[ << Notació especialitzada ]	[Top][Contents][Index]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Lletra i repeticions ]	[ Up : Tècniques específiques per a les lletres ]	[ Polifonia amb lletres compartides > ]

---

Lletres en divisi

Quan solament difereixen les paraules i les duracions de les dues parts mentre que l’alçada de les notes és la mateixa, el mètode adequat pot ser la desactivació temporal de la detecció automàtica dels melismes i indicar el melisma dins de la lletra:

\score {
  <<
    \new Voice = "melody" {
      \relative c' {
        \set melismaBusyProperties = #'()
        \slurDown
        \slurDashed
        e4 e8 ( e ) c4 c |
        \unset melismaBusyProperties
        c
      }
    }
    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
      They shall not o -- ver -- come
    }
    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
      We will _
    }
  >>
}

Quan difereixen tant la música com les paraules, pot ser millor imprimir la música i la lletra que difereixen mitjançant l’anomenat de contextos de veu i adjuntant la lletra a aquests contextos específics:

\score {
  <<
    \new Voice = "melody" {
      \relative {
        <<
          {
            \voiceOne
            e'4 e8 e
          }
          \new Voice = "splitpart" {
            \voiceTwo
            c4 c
          }
        >>
        \oneVoice
        c4 c |
        c
      }
    }
    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
      They shall not o -- ver -- come
    }
    \new Lyrics \lyricsto "splitpart" {
      We will
    }
  >>
}

En la música coral és freqüent que una part vocal es divideixi en dues durant diversos compassos. La construcció << {…} \\ {…} >>, en la qual dues (o més) expressions musicals estan separades per dues barres invertides, pot en principi semblar la forma més adequada de realitzar les veus dividides. Tanmateix, aquesta construcció assigna totes les expressions que estan dins d’ella a contextos de veu NOUS, cosa que fa que no s’assigni a elles cap lletra perquè la lletra s’assigna al context de veu original, que no és el que pretenem, en general. La construcció correcta que hem d’usar és el passatge polifònic temporal, vegeu la secció Passatges polifònics temporals dins de Polifonia en un sol pentagrama.