Alteracions i armadures de la música mensural

L’estil mensural ofereix uns símbols de sostingut i bemoll diferents dels de l’estil predeterminat. La notació mensural pràcticament mai no utilitzava el becaire: en el seu lloc, s’usava el sostingut o bemoll corresponent. Per exemple, un Si natural en la tonalitat de Fa major s’indicaria amb un sostingut. Tanmateix, si se sol·licita explícitament, el símbol de becaire s’extrau de l’estil vaticana.

[image of music]

L’estil de les alteracions i de l’armadura de la tonalitat es controlen a través de la propietat alteration-glyph-name-alist dels elements gràfics Accidental i KeySignature, respectivament; per exemple:

\override Staff.Accidental.alteration-glyph-name-alist =
  #alteration-mensural-glyph-name-alist

Vegeu també

Glossari musical: mensural notation, Pitch names, accidental, key signature.

Referència de la notació: Altures, Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, Armadura de la tonalitat.

Referència de funcionament intern: KeySignature.

Referència de la notació del GNU LilyPond v2.25.15 (branca de desenvolupament).