Barres progressives

Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra progressiva s’ha d’indicar manualment usant [ i ], l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de la propietat grow-direction de l’objecte Beam.

Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre featheredDurations que especifica la raó entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.

Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.

A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.

\relative c' {
  \override Beam.grow-direction = #LEFT
  \featherDurations 2/1
  { c16[ c c c c c c c] }
  \override Beam.grow-direction = #RIGHT
  \featherDurations 2/3
  { c32[ d e f] }
  % retorna a barres sense ploma
  \override Beam.grow-direction = #'()
  { g32[ a b c] }
}

[image of music]

L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.

Instruccions predefinides

\featherDurations.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

L’ordre \featherDurations sols funciona amb fragments musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.


Referència de la notació del GNU LilyPond v2.25.22 (development-branch).