Repeticions normals

La sintaxi d’una repetició normal és

\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical

on expressió_musical és una expressió musical.

Una repetició simple sense finals alternatius:

\relative {
  \repeat volta 2 { c''4 d e f }
  c2 d
  \repeat volta 2 { d4 e f g }
}

[image of music]

De forma predeterminada no s’imprimeixen les dobles barres d’obertura de repetició al primer compàs complet. Malgrat això és possible imprimir-les usant \bar ".|:" abans de la primera nota.

\relative {
  \repeat volta 2 { \bar ".|:" c''4 d e f }
  c2 d
  \repeat volta 2 { d4 e f g }
}

[image of music]

Els finals alternatius (celes de primera i segona vegada) es poden generar utilitzant \alternative. Cada grup d’alternatives ha d’estar envoltat pel seu compte entre claus.

\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical
\alternative {
  { expressió_musical }
}

on expressió_musical és una expressió musical.

Si hi ha més repeticions que finals alternatius, s’assigna el primer final alternatiu a les repeticions més antigues.

Repetició única amb primera i segona vegada:

\relative {
  \repeat volta 2 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Diverses repeticions amb primera i segona vegada:

\relative {
  \repeat volta 4 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Més d’una repetició amb més d’un final alternatiu:

\relative {
  \repeat volta 3 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
    { a2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Nota: Si hi ha dos o més alternatives, no ha d’aparèixer res entre la clau de tancament d’una i la d’obertura de l’altra dins d’un bloc \alternative, atès que en cas contrari no obtindrem el nombre de finals esperat.

Nota: Si incloem \relative dins d’un \repeat sense instancia el context Voice explícitament, apareixeran pentagrames addicionals no desitjats. Vegeu Apareix un pentagrama de més.

Si una repetició sense celes de primera i segona vegada comença en mig d’un compàs, normalment acaba en el lloc corresponent a meitat d’un altre compàs posterior (de tal forma que els dos sumen un compàs complet). En aquest cas, els símbols de repetició no són ‘veritables’ línies divisòries, per la qual cosa no s’han d’escriure en aquest lloc comprovacions de compàs ni ordres \partial:

c'4 e g
\repeat volta 4 {
  e4 |
  c2 e |
  g4 g g
}
  g4 |
  a2 a |
  g1 |

[image of music]

Si una repetició que no té celes de primera i segona vegada comença amb un compàs parcial, aleshores s’aplica el mateix principi, excepte que es requereix una ordre \partial al començament del compàs:

\partial 4
\repeat volta 4 {
  e'4 |
  c2 e |
  g4 g g
}
  g4 |
  a2 a |
  g1 |

[image of music]

Es poden afegir lligadures d’unió al segon final:

\relative {
  c''1
  \repeat volta 2 { c4 d e f~ }
  \alternative {
    { f2 d }
    { f2\repeatTie f, }
  }
}

[image of music]

L’ordre \inStaffSegno es pot utilitzar per generar una barra de compàs combinada que incorpora el símbol del segno junt amb la barra de repetició, quan s’usa amb la instrucció \repeat volta. Se selecciona automàticament el tipus correcte de línia divisòria de repetició, ja sigui de començament o fi de repetició, o de doble repetició. Observeu que la indicació “D.S.” corresponent s’ha d’afegir manualment.

Sortida d’una repetició:

\relative {
  e'1
  \inStaffSegno
  f2 g a b
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Al començament d’una repetició:

\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    \inStaffSegno  % inicia repetició
    f2 g a b
  }
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Al final de una repetición:

\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
    \inStaffSegno  % finalitza repetició
  }
  f2 g a b
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Entre dues repeticions:

\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
  }
  \inStaffSegno  % doble repetició
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
  }
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Es poden obtenir símbols de línia divisòria alternatius mitjançant l’establiment (en el context Score) de les propietats segnoBarType, startRepeatSegnoBarType, endRepeatSegnoBarType o doubleRepeatSegnoBarType al tipus de línia requerit. Els tipus de línia divisòria alternatius s’han de seleccionar a partir dels tipus predefinits o de tipus definits anteriorment amb la instrucció \defineBarLine (vegeu Barres de compàs).

\defineBarLine ":|.S[" #'(":|." "S[" "")
\defineBarLine "]" #'("]" "" "")
\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
    \once \set Score.endRepeatSegnoBarType = ":|.S["
    \inStaffSegno
  }
  f2 g \bar "]" a b
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Fer més curts els corxets de primer i segona vegada

De forma predeterminada, els corxets de primera i segona vegada es tracen a sobre els finals alternatius complets, però és possible fer-los més curts establint un valor cer per a voltaSpannerDuration. A l’exemple següent, el corxet sols dura un compàs, que correspon a una duració de 3/4.

\relative c'' {
  \time 3/4
  c4 c c
  \set Score.voltaSpannerDuration = \musicLength 2.
  \repeat volta 5 {
    d4 d d
    \alternative {
      \volta 1,2,3,4 {
        e4 e e
        f4 f f }
      \volta 5 {
        g4 g g } } }
}

[image of music]

Afegir claus de repetició i segona vegada a més pentagrames

El gravador Volta_engraver resideix de forma predeterminada dins del context de Score, i les claus de repetició‘s’imprimeixen així normalment sols a sobre el pentagrama superior. Aixo es pot ajustar afegint el gravador Volta_engraver al context de Staff el el qual han d’aparèixer les claus; vegeu també el fragment de codi “Volta multi staff”.

<<
  \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } }
  \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } }
  \new Staff \with { \consists "Volta_engraver" } { c'2 g' e' a' }
  \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } }
>>

[image of music]

Establiment del tipus de repetició doble predeterminat per a la primera i la segona vegada

Hi ha tres estils diferents de repeticions dobles per a la primera i la segona vegada, que es poden ajustar utilitzant doubleRepeatType.

\relative c'' {
  \repeat volta 2 { c1 }
  \set Score.doubleRepeatBarType = ":..:"
  \repeat volta 2 { c1 }
  \set Score.doubleRepeatBarType = ":|.|:"
  \repeat volta 2 { c1 }
  \set Score.doubleRepeatBarType = ":|.:"
  \repeat volta 2 { c1 }
}

[image of music]

Numeració de compassos alternativa

Es poden seleccionar dos mètodes alternatius per a la numeració de compassos, especials quan hi ha repeticions.

music = \relative c' {
  \repeat volta 3 {
    c4 d e f |
    \alternative {
      \volta 1 { c4 d e f | c2 d \break }
      \volta 2 { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      \volta 3 { c4 d e f | c2 d } } }
  c1 \bar "|."
}

\markup "default"
{
  \music
}

\markup \typewriter "'numbers"
{
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers
  \music
}

\markup \typewriter "'numbers-with-letters"
{
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters
  \music
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: repeat, volta.

Referència de la notació: Barres de compàs, Modificació dels connectors (plug-ins) de context, Modificació de lligadures d’unió i d’expressió, Gestió del temps.

Fitxers instal·lats: ly/engraver-init.ly.

Fragments de codi: Repeats.

Referència de funcionament intern: VoltaBracket, VoltaRepeatedMusic, UnfoldedRepeatedMusic.

Advertiments i problemes coneguts

Les lligadures d’expressió que abasten des d’un bloc \repeat fins un bloc \alternative sols funcionen per a la cela de primera vegada. L’aparença visual d’una lligadura d’expressió que es continua introduint a d’altres celes de repetició pot simular-se amb \repeatTie si la lligadura s’estén fins una sola nota dins de la cela de repetició, tot i que aquest mètode no funciona a TabStaff. D’altres mètodes que poden servir per indicar lligadures que es continuen per sobre de diverses notes a les celes de repetició, i que també funcionen en contextos de tabulatura TabStaff, s’expliquen a Modificació de lligadures d’unió i d’expressió.

Així mateix, no és possible fer que les lligadures d’expressió es repleguin des del final d’una alternativa fins el començament de la repetició.

Els glissandos que s’estenen des d’un bloc \repeat fins un bloc \alternative sols funcionen per a la cela de primera vegada. Es pot indicar l’aparença visual d’un glissando que es continua fin l’interior d’altres celes de repetició mitjançant la codificació d’un glissando que comença a una nota d’adorn oculta. Per veure un exemple, consulteu “Extensió dels glissandos sobre les repeticions” sota l’epígraf Fragments de codi seleccionats, a Glissando.

Si una repetició que comença amb un compàs incomplet té un bloc \alternative que conté modificacions a la propietat measureLength, la utilització de \unfoldRepeats donarà lloc a línies divisòries erròniament col·locades i advertiments de comprovació de compàs.

Una repetició niuada com

\repeat …
\repeat …
\alternative

és ambigua perquè no està clar a quin \repeat pertany la \alternative. Aquesta ambigüitat es resol fent que la \alternative pertanyi sempre a la \repeat més interna. Per més claredat, es recomana usar claus en aquestes situacions.


Referència de la notació del GNU LilyPond v2.25.22 (development-branch).