[ << Canvi dels valors predeterminats ]	[Top][Contents][Index]	[ Taules del manual sobre notació >> ]
[ < Ús de la spanner-interface ]	[ Up : Objectes d’extensió ]	[ Visibilitat dels objectes > ]

---

Ús de la line-spanner-interface

Entre els objectes que donen suport a l’interfície line-spanner-interface es troben:

• DynamicTextSpanner
• Glissando
• TextSpanner
• TrillSpanner
• VoiceFollower

La rutina responsable de dibuixar els segells d’aquests extensors és ly:line-spanner::print. Aquesta rutina determina la localització exacta de les dues punts extrems i traça una línia entre ells, a l’estil sol·licitat. Les posicions dels dos punts extrems de l’extensor es calculen al vol, però és possible sobreescriure les seves coordenades Y. Les propietats que s’ha d’especificar estan niuades a deus nivells de profunditat a la jerarquia de propietats, però la sintaxi de profunditat a la jerarquia de propietats, però la sintaxi de l’ordre \override és força senzilla:

e''2 \glissando b'
\once \override Glissando.bound-details.left.Y = #3
\once \override Glissando.bound-details.right.Y = #-2
e''2 \glissando b'

Les unitats per a la propietat Y són els espais staff-space, sent el punt del zero la linia central del pentagrama. Per al glissando, això és el valor de Y a la coordenada X que correspon al punt central de cada cap de nota si ens imaginem que la línia s’estén fins aquí.

SI no està fixat Y, els seu valor es calcula a partir de la posició vertical del punt ancoratge corresponen ¡t de l’extensor.

En cas de salt de línia, els valors per als punts extrems s’especifiquen per les sub-llistes left-broken i right-broken de bound-details. Per exemple:

\override Glissando.breakable = ##t
\override Glissando.bound-details.right-broken.Y = #-3
c''1 \glissando \break
f''1

Un nombre de propietats addicionals de les sub-llistes left i right de la propietat bound-details es poden especificar de la mateixa forma que Y:

Y

Estableix la coordenada Y del punt extrem, en desplaçaments de espais staff-space des de la línia central del pentagrama. De forma predeterminada és el centre de l’objecte àncora, i així un glissando apunta al centre vertical del cap de la nota.

Per extensors horitzontals com els extensors de text i els trins, està fixat a 0 sense possibilitat de canviar-lo.

attach-dir (direcció d'ancoratge)

Determina on comença i acaba la línia de la direcció X, amb relació a l’objecte àncora. Sí, un valor de -1 (o LEFT, esquerra) Fa que la línia comenci a acabi en cantó esquerre del cap de la nota a la que està ancorada.

X

És la coordenada X absoluta del punt extrem. Se sol calcular al vol, i la seva sobreescriptura no té un efecte útil.

stencil (segell)

Els extensors de línia poden tenir símbols al començament o al final, i això està contingut a aquesta sub-propietat. Això és per a ús intern; es recomana enlloc d’això l’ús de text.

text (texto)

És un element de marcatge que s’avalua per donar al lloc al segell. S’usa per escriure cresc., tr i altres textos sobre els objectes d’extensió horitzontals.

\override TextSpanner.bound-details.left.text
   = \markup { \small \bold Slower }
\relative { c''2\startTextSpan b c a\stopTextSpan }

stencil-align-dir-y (alineació del segell en y)

stencil-offset (desplaçament del segell)

Si no es modifiquen l’un o l’altre, el segell es col·loca senzillament al punt extrem, centrat sobre la línia, com ve definit per les sub-propietats X i Y. Si s’estableixen stencil-align-dir-y o stencil-offset es mourà el símbol de la vora verticalment amb relació a l’extrem de la línia:

\override TextSpanner.bound-details.left.stencil-align-dir-y = #-2
\override TextSpanner.bound-details.right.stencil-align-dir-y = #UP

\override TextSpanner.bound-details.left.text = "ggg"
\override TextSpanner.bound-details.right.text = "hhh"

\relative { c'4^\startTextSpan c c c \stopTextSpan }

Observeu que els valors negatius mouen el text cap amunt, al contrari del podria esperar-se, atès que el valor de -1 o DOWN (avall) significa alinear la vora inferior del text amb la línia d’extensió. Un valor de 1 o UP (amunt) alinea la vora superior del text amb la línia extensora.

arrow (fletxa)

En establir aquesta sub-propietat a #t es produeix una punta de fletxa a l’extrem de la línia.

padding (farcit)

Aquesta sub-propietat controla l’espai entre el punt extrem especificat de la línia i l’extrem real. Sense farcit, un glissando començaria i acabaria al centre del cap de les notes.

La funció musical \endSpanners finalitza de forma prematura l’extensor que comença sobre la nota que segueix immediatament a continuació. S’acaba després d’una nota exactament, o en la següent barra de compàs si to-barline és vertader i es produeix una divisòria abans de la nota següent.

\relative c'' {
  \endSpanners
  c2 \startTextSpan c2 c2
  \endSpanners
  c2 \< c2 c2
}

Si s’usa \endSpanners no cal tancar \startTextSpan amb \stopTextSpan, ni tancar els reguladors amb \!.

Vegeu també

Referència de funcionament intern: TextSpanner, Glissando, VoiceFollower, TrillSpanner, line-spanner-interface.