Salts de pàgina manuals

Es pot sobreescriure el mecanisme predeterminat de salt de pàgina inserint ordres \pageBreak o \noPageBreak. Aquestes ordres són anàlogues a \break i \noBreak. S’han d’inserir en una línia divisòria. Aquestes ordres forcen i prohibeixen, respectivament, l’eventualitat d’un salt de pàgina d’aquesta línia divisòria. Per suposat, l’ordre \pageBreak també força un salt de línia.

Les ordres \pageBreak i \noPageBreak també es poden inserir al nivell més alt, entre les partitures i els elements de marcatge situats al nivell superior.

Dins d’una partitura, no es produeixen salts de pàgina automàtics a l’interior de la música que est troba entre les ordres \autoPageBreaksOff i \autoPageBreaksOn. Els salts de pàgina manuals no es veuen afectats per aquestes ordres.

Hi ha ajustament anàlegs a ragged-right i ragged-last que tenen el mateix efecte sobre l’espaiat vertical. Si ragged-bottom s’estableix a #t els sistemes no es justifiquen verticalment. Quan el valor de ragged-last-bottom es fixa a #t, como ho està de forma predeterminada, es permet una separació al final de l’última pàgina (o l’última pàgina de cada una de les parts de llibre \bookpart). Vegeu Variables fixes d’espaiat vertical de \paper.

Els salts de pàgina es calculen per mitjà de la funció page-breaking. El LilyPond ofereix algoritmes per al còmput dels salts de pàgina, entre ells ly:optimal-breaking, ly:page-turn-breaking i ly:minimal-breaking. El predeterminat és ly:optimal-breaking, però el valor es pot canviar al bloc \paper:

\paper {
  page-breaking = #ly:page-turn-breaking
}

Quan un llibre té moltes partitures i pàgines, pot ser difícil resoldre el problema dels salts de pàgina, fent falta molta memòria i temps llargs de processament. Per facilitar el procés de divisió de pàgines, s’usen els blocs \bookpart per dividir el llibre en diverses parts: els salts de pàgina es produeixen de manera independent a cada part. També es poden usar diferents funcions de divisió en pàgines per a les diferents part del llibre.

\bookpart {
  \header {
    subtitle = "Prefaci"
  }
  \paper {
     %% En una part consisteix en text principalment,
     %% pot ser preferible ly:minimal-breaking
     page-breaking = #ly:minimal-breaking
  }
  \markup { … }
  …
}
\bookpart {
  %% En aquesta part, consistent en música, s'usa la funció
  %% òptima predeterminada de salts de pàgina.
  \header {
    subtitle = "Primer moviment"
  }
  \score { … }
  …
}

Instruccions predefinides

\pageBreak, \noPageBreak, \autoPageBreaksOn, \autoPageBreaksOff.

Vegeu també

Referència de la notació: Variables de \paper per als salts de pàgina.

Fragments de codi: Spacing.

Advertiments i problemes coneguts

El prefix \once no és efectiu amb \autoPageBreaksOn i \autoPageBreaksOff. Si s’ha desactivat la divisió automàtica de pàgines i després es torna a activar per permetre un salt, ha de continuar activada durant alguns compassos (el nombre exacte dels quals dependrà de la partitura) abans de tornar-se a desactivar, perquè en cas contrari podria perdre’s l’oportunitat que es produeixi el salt.