[ << Notació especialitzada ]	[Top][Contents][Index]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Impressió dels noms d’acord ]	[ Up : Impressió dels acords ]	[ Baix xifrat > ]

---

Noms d’acord personalitzats

No hi ha un sistema únic per anomenar els acords. Les diferents tradicions musicals usen diferents noms per al mateix conjunt d’acords. A més hi ha diferents símbols impresos per a un nom d’acord donat. Els noms i símbols que s’imprimeixen per als noms d’acord donats es poden personalitzar.

L’esquema de nomenclatura d’acords predeterminat és un sistema per a música de Jazz, proposat per Klaus Ignatzek (vegeu Llista de referències bibligràfiques). També funcionen d’altres dos esquemes de nomenclatura d’acords: una notació d’acords de Jazz alternativa i un esquema sistemàtic anomenat Acords de Banter. La notació de Jazz alternativa també es pot veure al Taula de noms d’acords.

A més dels diferents sistemes de nomenclatura, s’usen diferents noms de nota per a la fonamental segons la llengua. Les variables predefinides \germanChords, \semiGermanChords, \italianChords i \frenchChords estableixen el valor d’aquestes variables. L’efecte es mostra aquí:

Alguns cançoners alemanys indiquen els acords menors com a lletres minúscules, sense el sufix m. Això es pot aconseguir establint la propietat chordNameLowercaseMinor:

\chords {
  \set chordNameLowercaseMinor = ##t
  c2 d:m e:m f
}

Si caps dels ajustos predeterminats proporciona el resultat desitjat, es pot afinar la presentació dels noms d’acord a través de les propietats següents:

chordRootNamer

El nom d’acord s’imprimeix normalment com una lletra per a la fonamental amb una alteració opcional. La transformació de la nota en la lletra es realitza per part d’aquesta funció. Els noms de nota especials (per exemple la ‘H’ alemanya per a un acord de Si) es poden produir emmagatzemant una funció nova en aquesta propietat.

majorSevenSymbol

Aquesta propietat conté l’objecte de marcatge que s’usa per fer el seguiment de la sortida de chordRootNamer per identificar un acord de sèptima major. Les opcions predefinides són whiteTriangleMarkup (triangle blanc) i blackTriangleMarkup (triangle negre).

additionalPitchPrefix

Quan l’acord conté notes afegides, es poden prefixar opcionalment per un text. Per defecte no hi ha cap prefix, per evitar la sobrecàrrega visual, però per petites quantitats de notes afegides pot ser visualment efectiu.

\new ChordNames {
  <c e g d'>    % add9
  \set additionalPitchPrefix = "add"
  <c e g d'>    % add9
}

chordNoteNamer

Quan el nom de l’acord conté notes addicionals a part de la fonamental (per exemple un baix afegit) s’utilitza aquesta funció per imprimir la nota addicional. De forma predeterminada s’imprimeix la nota usant chordRootNamer. La propietat chordNoteNamer es pot establir a una funció especialitzada per canviar aquest comportament. Per exemple, el baix es por imprimir en minúscula.

chordNameSeparator

Les diferents parts del nom d’un acord se separen normalment mitjançant un petit espai en blanc. Mitjançant l’ajust de chordNameSeparator, podem usar qualsevol marcatge que desitgem com a separador. Això no afecta el separador entre un acord i la nota del baix: per personalitzar això, utilitzeu slashChordSeparator.

\chords {
  c4:7.9- c:7.9-/g
  \set chordNameSeparator = \markup { "/" }
  \break
  c4:7.9- c:7.9-/g
}

slashChordSeparator

Els acords es poden tocar sobre una nota del baix diferent a la fonamental. S’anomenen «inversions» o «acords de barra inclinada» atès que la manera predeterminada d’efectuar la seva notació és amb una barra inclinada entre l’acord i la nota del baix. Per tant, el valor de slashChordSeparator és, per defecte, una barra inclinada, però podem canviar-lo a qualsevol element de marcatge que volem.

\chords {
  c4:7.9- c:7.9-/g
  \set slashChordSeparator = \markup { " over " }
  \break
  c4:7.9- c:7.9-/g
}

chordNameExceptions

Aquesta propietat és una llista de parelles. El primer element de cada parella és un conjunt de notes utilitzades per identificar els elements presents a l’acord. El segon element és un element de marcatge que segueix a la sortida de chordRootNamer per crear el nom de l’acord.

minorChordModifier

La notació dels acords menors se sol fer mitjançant el sufix ‘m’ a la dreta de la lletra que indica la fonamental de l’acord. Tanmateix, altres convencions donen preferència a sufixos diferents, com un signe menys.

\chords {
  c4:min f:min7
  \set minorChordModifier = \markup { "-" }
  \break
  c4:min f:min7
}

chordPrefixSpacer

El modificador dels acords menors tal i com ve determinat per minorChordModifier s’imprimeix en general immediatament a la dreta de la fonamental. Es pot inserir un símbol separador entre la fonamental i el modificador establint chordPrefixSpacer. El símbol separador no s’usa quan l’acord està alterat.

Instruccions predefinides

\whiteTriangleMarkup, \blackTriangleMarkup, \germanChords, \semiGermanChords, \italianChords, \frenchChords.

Fragments de codi seleccionats

Excepcions per als noms d’acord

Es pot usar la propietat chordNameExceptions per a emmagatzemar una llista de notacions espacials per a acords específics.

% modify maj9 and 6(add9)
% Exception music is chords with markups
chExceptionMusic = {
  <c e g b d'>1-\markup { \super "maj9" }
  <c e g a d'>1-\markup { \super "6(add9)" }
}

% Convert music to list and prepend to existing exceptions.
chExceptions = #(append
  (sequential-music-to-chord-exceptions chExceptionMusic #t)
  ignatzekExceptions)

theMusic = \chordmode {
  g1:maj9 g1:6.9
  \set chordNameExceptions = #chExceptions
  g1:maj9 g1:6.9
}

\layout {
  ragged-right = ##t
}

<<
   \new ChordNames \theMusic
   \new Voice \theMusic
>>

Nom d’acord maj7

La presentació de l’acord de sèptima major es pot ajustar mitjançant majorSevenSymbol.

\chords {
  c:7+
  \set majorSevenSymbol = \markup { j7 }
  c:7+
}

Afegir barres de compàs al context de noms d’acord (ChordNames)

Per afegir indicacions de línia divisòria dins del context dels noms d’acord ChordNames, incloeu el gravador Bar_engraver.

\new ChordNames \with {
  \override BarLine.bar-extent = #'(-2 . 2)
  \consists "Bar_engraver"
}

\chordmode {
  f1:maj7 f:7 bes:7
}

Corxets de primera i segona vegada a sota dels acords

Mitjançant l’addició del gravador Volta_engraver al pentagrama pertinent, es poden posar els corxets de primera i segona veu a sota dels acords.

\score {
  <<
    \chords {
      c1
      c1
    }
    \new Staff \with {
      \consists "Volta_engraver"
    }
    {
      \repeat volta 2 { c'1 }
      \alternative { c' }
    }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \remove "Volta_engraver"
    }
  }
}

Modificació del separador d’acords

The separator between different parts of a chord name can be set to any markup.

\chords {
  c:7sus4
  \set chordNameSeparator
    = \markup { \typewriter | }
  c:7sus4
}

Vegeu també

Referència de la notació: Taula de noms d’acords, Modificadors d’acord més usuals.

L’assaig sobre gravat musical automatitzat: Llista de referències bibligràfiques.

Fitxers instal·lats: scm/chords-ignatzek.scm, scm/chord-entry.scm, ly/chord-modifier-init.ly.

Fragments de codi: Chords.

Advertiments i problemes coneguts

Els noms d’acord es determinen a partir de les notes que estan presents a l’acord i de la informació sobre l’estructura de l’acord que s’ha pogut introduir a \chordmode. Si s’usa el mètode de les notes simultànies per introduir els acords, es poden produir noms no desitjats a partir de les inversions o de les notes del baix.

myChords = \relative c' {
  \chordmode { c1 c/g c/f }
  <c e g>1 <g c e> <f c' e g>
}
<<
  \new ChordNames { \myChords }
  \new Staff { \myChords }
>>