[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música vocal ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Referències per a música vocal > ] |
2.1.1 Notació comuna per a música vocal
Aquesta secció s’ocupa de les qüestions comunes a la major part dels tipus de música vocal.
Referències per a música vocal
Aquesta secció indica on trobar els detalls de les qüestions de notació que poden sorgir a qualsevol tipus de música vocal.
- Gairebé tots els estils de música vocal utilitzen text escrit com a lletra. Hi ha una introducció a aquesta notació a Elaborar cançons senzilles.
-
La música vocal probablement requereix l’ús del mode de marcatge o
markup
, ja sigui per a la lletra o per a d’altres elements de text (noms dels personatges, etc.). Aquesta sintaxi es descriu a Introducció al marcatge de text. - Els ambitus, o indicacions de tessitura vocal, es poden afegir al principi dels pentagrames vocals, com s’explica a Tessitura.
- De forma predeterminada, les indicacions dinàmiques se situen a sota del pentagrama, però a la música coral se solen disposar per sobre del pentagrama per evitar la lletra, com s’explica a Disposicions de la partitura per a música coral.
Vegeu també
Glossari musical: ambitus.
Manual d’aprenentatge: Elaborar cançons senzilles.
Referència de la notació: Introducció al marcatge de text, Tessitura, Disposicions de la partitura per a música coral.
Fragments de codi: Vocal music.
Introducció de la lletra
La lletra de les cançons s’introdueix en un mode d’entrada
especial que s’inicia mitjançant la paraula clau
\lyricmode
, o bé mitjançant \addlyrics
\lyricsto
. En aquest mode especial d’entrada, el caràcter
d
no s’analitza com una nota, sinó més bé com una síl·laba
d’una sola lletra. Dit d’una altra forma, les síl·labes
s’introdueixen com les notes, però l’altura de les notes se
substitueix per text.
Per exemple:
\lyricmode { Three4 blind mice,2 three4 blind mice2 }
Hi ha dos mètodes principals per especificar la col·locació
horitzontal de les síl·labes: mitjançant la indicació de la
duració de cada síl·laba explícitament, com a l’exemple anterior,
o deixant que la lletra s’alinee automàticament amb una melodia o
una altra veu de música, utilitzant \addlyrics
o
\lyricsto
. El primer mètode es descriu a continuació sota
l’epígraf Duració manual de les síl·labes. El segon mètode
es descriu a Duració automàtica de les síl·labes.
Una paraula o síl·laba de la lletra comença amb un caràcter alfabètic (i alguns altres caràcters, vegeu a sota) i acaba amb un espai o dígit. La resta dels caràcters dins de la síl·laba poden ser qualssevol caràcters que no siguin dígit o espais.
A causa que qualsevol caràcter que no és un dígit o un espai es
considera part de la síl·laba, una paraula és vàlida fins i tot si
acaba amb }
, cosa que sovint porta a l’error següent:
\lyricmode { la la la}
A aquest exemple, el símbol }
està inclòs dins de la
síl·laba final, per tant la clau d’obertura no es compensa amb la
corresponent clau de tancament i el fitxer d’entrada probablement
no es podrà processar. En comptes d’allò, les claus sempre han
d’anar rodejades per espais:
\lyricmode { la la la }
Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es desi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.
Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor, o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es gravi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.
\relative { d''8 c16 a bes8 f ees' d c4 } \addlyrics { „Schad’ um das schö -- ne grü -- ne Band, }
Es poden usar les cometes normals dins de la lletra, però han d’anar precedides pel caràcter de barra invertida i la síl·laba en el seu conjunt s’ha d’envoltar en un altre parell de cometes. Per exemple,
\relative { \time 3/4 e'4 e4. e8 d4 e d c2. } \addlyrics { "\"I" am so lone -- "ly,\"" said she }
La definició completa del començament d’una paraula al mode lyrics
(lletra) és quelcom més complexa. Una paraula al mode lyrics
comença per: un caràcter alfabètic, _
, ?
,
!
, :
, '
, els caràcters de control des de
^A
fins a ^F
, des de ^Q
fins a ^W
,
^Y
, ^^
, qualsevol caràcter de 8 bits amb codi
consistent amb la combinació d’una barra invertida seguida per
`
, '
, "
o ^
.
L’ús d’elements de marcatge \markup
dins de la pròpia
lletra dóna un enorme control sobre l’aparença de la lletra. Per
veure una explicació de moltes de les opcions, vegeu
Donar format al text.
Fragments de codi seleccionats
Donar format a síl·labes de la lletra
És possible usar el mode de marcatge per donar format a síl·labes individualment dins de la lletra.
mel = \relative c'' { c4 c c c } lyr = \lyricmode { Lyrics \markup { \italic can } \markup { \with-color #red contain } \markup { \fontsize #8 \bold Markup! } } << \new Voice = melody \mel \new Lyrics \lyricsto melody \lyr >>
Vegeu també
Manual d’aprenentatge; Cançons.
Referència de la notació: Duració automàtica de les síl·labes, Tipus de lletra, Donar format al text, Modes d’entrada, Duració manual de les síl·labes, Caràcters especials.
Referència de funcionament intern: LyricText.
Fragments de codi: Text.
Alineació de la lletra a una melodia
La lletra s’interpreta al mode \lyricmode
y s’imprimeix
dins del context anomenat Lyrics
,
\new Lyrics \lyricmode { … }
Dues variants de \lyricmode
a més disposen d’un context
associat que s’usa per sincronitzar les síl·labes de la lletra amb
la música. \addlyrics
, que és més convenient, segueix
immediatament al contingut musical del context de Voice amb el que
s’ha de sincronitzar, creant implícitament un context Lyrics
complet, \lyricsto
és més versàtil i requereix tant que
s’especifiqui el context Voice associat pel seu nom, com que es
creï explícitament un context contenidor Lyrics. Per veure més
detalls, consulteu Duració automàtica de les síl·labes.
La lletra es pot alinear amb la melodia de dues maneres principals:
-
Es pot alinear la lletra automàticament, agafant-se les duracions
de les síl·labes d’una altra veu de musica, o (en circumstàncies
especials) una melodia associada, usant
\addlyrics
,\lyricsto
, o establint el valor de la propietatassociatedVoice
. Per veure més detalls, consulteu Duració automàtica de les síl·labes.<< \new Staff << \time 2/4 \new Voice = "una" \relative { \voiceOne c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2 } \new Voice = "dos" \relative { \voiceTwo s2 s4. f'8 e4 d c2 } >> % agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una» \new Lyrics \lyricsto "una" { Life is __ _ love, live __ life. } % agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una» inicialment % després canvia a «dos» \new Lyrics \lyricsto "una" { No more let \set associatedVoice = "dos" % s'ha d'establir una síl·laba més aviat sins and sor -- rows grow. } >>
La primera línia de lletra mostra la forma normal d’introduir la lletra.
La segona línia de text mostra com es pot canviar la veu del la que s’agafen les duracions per a les síl·labes. Això és útil si el text de les diferents estrofes correspon amb les mateixes notes de formes diferents, i totes les duracions estan disponibles dins de contextos de veu. Per veure més detalls, consulteu Versos.
-
El text es pot alinear independentment de la duració de qualsevol
nota si les duracions de les síl·labes s’especifiquen
explícitament, i s’escriuen amb
\lyricmode
.<< \new Voice = "one" \relative { \time 2/4 c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2 } % usa la duració explícita prèvia de 2: \new Lyrics \lyricmode { Joy to the earth! } % duració explícita, establerta a un ritme diferent \new Lyrics \lyricmode { Life4 is love,2. live4 life.2 } >>
El primer vers no està alineat amb les notes perquè no es van especificar les duracions, i s’utilitza el valor previ de 2 (blanca) per a totes les síl·labes.
El segon vers mostra com les paraules es poden alinear de forma independent de les notes. Això és útil si el text dels diversos versos es correspon amb les notes de maneres diferents, però les duracions requerides no estan disponibles a un context de música. Per veure més detalls, consulteu Duració manual de les síl·labes. Aquesta tècnica també és útil quan es vol preparar un diàleg a sobre de la música; per veure exemple que mostren això, consulteu Diàlegs a sobre de la música.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.
Referència de la notació: Explicació dels contextos, Duració automàtica de les síl·labes, Versos, Duració manual de les síl·labes, Diàlegs a sobre de la música, Duració manual de les síl·labes.
Referència de funcionament interno: Lyrics.
Duració automàtica de les síl·labes
Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament amb les notes d’una melodia de tres formes:
-
especificant pel seu nom el context Voice que conté la melodia,
amb
\lyrics
, -
introduint la lletra amb
\addlyrics
i col·locant-la immediatament després del context de veu que conté la melodia. -
establint un valor per a la propietat
associatedVoice
, l’alineació de la lletra es por moure a un context de veu diferent, especificat pel seu nom, en qualsevol moment musical.
Als tres mètodes es poden traçar guions de separació entre les síl·labes d’una paraula i línies extensores després del final d’una paraula. Per veure més detalls, vegeu Línies d’extensió i guions.
El context Voice
que conté la melodia amb la qual s’està
alineant la lletra, no ha d’haver “mort”, o es perdrà la lletra
a partir d’aquest punt. Això pot passar si hi ha períodes en els
quals aquesta veu no té res a fer. Per veure mètodes per mantenir
vius els contextos, consulteu
Manteniment amb vida dels contextos.
Ús de \lyricsto
Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament sota
les notes d’una melodia especificant pel seu nom el context de veu
que conté la melodia, amb \lyricsto
:
<< \new Voice = "melodia" \relative { a'1 a4. a8 a2 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { These are the words } >>
Això alinea les síl·labes amb les notes del context Voice
anomenat, que ha d’existir prèviament. Per tant, normalment
s’especifica primer el context Voice
seguit del context
Lyrics
. La lletra en sí segueix a l’ordre
\lyricsto
. L’ordre \lyricsto
invoca automàticament
el mode de lletra. De forma predeterminada, la lletra es col·loca
per sota de les notes. Per a d’altres col·locacions, consulteu
Posicionament vertical de la lletra.
Ús de \addlyrics
L’ordre \addlyrics
és realment tans sols una forma còmoda
d’escriure una estructura del LilyPond més complicada si cal per
la lletra.
{ MÚSICA } \addlyrics { LLETRA }
és el mateix que
\new Voice = "blabla" { MÚSICA } \new Lyrics \lyricsto "blabla" { LLETRA }
Heus ací un exemple:
{ \time 3/4 \relative { c'2 e4 g2. } \addlyrics { play the game } }
Es poden afegir més versos posant més seccions
\addlyrics
:
{ \time 3/4 \relative { c'2 e4 g2. } \addlyrics { play the game } \addlyrics { speel het spel } \addlyrics { joue le jeu } }
L’ordre \addlyrics
no pot manegar situacions de polifonia.
A més a més, no pot usar-se per associar lletra a un context de
tabulatura TabVoice
. Per a aquests casos s’hauria d’usar
\lyricsto
.
Ús de associatedVoice
Es pot canviar la melodia a la qual s’alinea la lletra mitjançant
l’establiment de la propietat associatedVoice
,
\set associatedVoice = "lala"
El valor de la propietat (aquí: "lala"
) ha de ser el nom
d’un context Voice
. Per raons tècniques, l’ordre
\set
s’ha d’escriure una síl·laba abans de la qual es vol
aplicar el canvi de veu.
Heus ací un exemple que mostra el seu ús:
<< \new Staff << \time 2/4 \new Voice = "una" \relative { \voiceOne c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2 } \new Voice = "dos" \relative { \voiceTwo s2 s4. f'8 e8 d4. c2 } >> % agafa les duracions i l'alineació de les notes de «una» inicialment % després canvia a «dos» \new Lyrics \lyricsto "una" { No more let \set associatedVoice = "dos" % s'ha d'establir una síl·laba prèviament sins and sor -- rows grow. } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Línies d’extensió i guions, Manteniment amb vida dels contextos, Posicionament vertical de la lletra.
Duració manual de les síl·labes
A certes músiques vocals complexes pot ser desitjable col·locar la
lletra de forma completament independent de les notes. En aquest
cas, no heu d’usar \lyricsto
ni \addlyrics
i no heu
d’establir un valor per a associatedVoice
. Les síl·labes
s’escriuen com a notes – però substituint els noms de les notes
per text – i la duració de cada síl·laba s’escriu explícitament
després de la síl·laba.
Es poden traçar línies separadores entre les síl·labes, com és usual, però no es poden traçar línies extensores quan no hi ha una veu associada.
Heus ací dos exemples:
<< \new Voice = "melodia" \relative { c''2 a f f e e } \new Lyrics \lyricmode { c4. -- a -- f -- f -- e2. -- e } >>
<< \new Staff { \relative { c''2 c2 d1 } } \new Lyrics { \lyricmode { I2 like4. my8 cat!1 } } \new Staff { \relative { c'8 c c c c c c c c8 c c c c c c c } } >>
Aquesta tècnica és molt útil quan s’escriuen diàlegs a sobre a la música, vegeu Diàlegs a sobre de la música.
Per canviar l’alineació de les síl·labes, simplement sobreescriviu
la propietat self-alignment-X
:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 c'2 e4 g2 f } \new Lyrics \lyricmode { \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT play1 a4 game4 } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Manteniment amb vida dels contextos.
Referència de funcionament intern: Lyrics, Voice.
Diverses síl·labes sobre una nota
Per assignar més d’una síl·laba a una única nota amb espais entre
les síl·labes, podem envoltar la frase entre cometes o utilitzar
un caràcter de guió sota _
. De forma alternativa, podem
usar el símbol de titlla corba (~
) per obtenir una
lligadura de text.
{ \relative { \autoBeamOff r8 b' c fis, fis c' b e, } \addlyrics { \override LyricHyphen.minimum-distance = #1.0 % Assegura que els guionets són visibles Che_in ques -- ta_e_in quel -- l'al -- tr'on -- da } \addlyrics { "Che in" ques -- "ta e in" quel -- l'al -- tr'on -- da } \addlyrics { Che~in ques -- ta~e~in quel -- l'al -- tr'on -- da } }
Vegeu també
Referència de funcionament intern: LyricCombineMusic.
Diverses notes sobre una síl·laba
A vegades, i sobretot a la música medieval i del barroc, diverses notes es canten sobre una síl·laba única; aquestes vocalitzacions reben el nom de melismes, o melismata (vegeu melisma). La síl·laba d’un melisma se sol alinear per l’esquerra amb la primera nota del melisma.
Quan es produeix un melisma sobre una síl·laba diferent de
l’última d’una paraula, aquesta síl·laba se sol unir a la següent
amb un guió separador. Això s’indica al codi d’entrada escrivint
un doble guió, --
, immediatament després de la síl·laba.
De forma alternativa, quan es produeix un melisma sobre l’última o
sobre l’única síl·laba d’una paraula, se sol traçar una línia
extensora des del final de la síl·laba fins l’última nota del
melisma. Aixo s’indica en el codi d’entrada escrivint una doble
barra baixa o caràcter de subrallat, __
, immediatament
després de la paraula.
Hi ha cinc formes d’indicar els melismes:
-
Es creen melismes automàticament sobre les notes unides mitjançant
lligadura d’unió:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g2 ~ | 4 e2 ~ | 8 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e __ } >>
-
Es poden crear melismes automàticament a partir de la música
escrivint lligadures d’expressió sobre les notes de cada melisma.
Aquesta és la forma usual d’escriure la lletra:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g8 ( f e f ) e8 ( d e2 ) } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e __ } >>
Observeu que les lligadures de fraseig no afectes a la creació de melismes.
-
Es considera que les notes formen un melisma quan s’uneixen
manualment mitjançant barra, sempre i quan el barrat automàtic
estigui desactivat. Vegeu
Establir el comportament de les barres automàtiques.
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 \autoBeamOff f''4 g8[ f e f] e2. } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e } >>
Clarament, això no és adequat per als melismes formats per notes de duració més llarga que la corxera.
-
Un grup denotes sense lligadura d’expressió es tracta com un
melisma si estan envoltades per
\melisma
i\melismaEnd
.<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g8 \melisma f e f \melismaEnd e2. } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e } >>
-
Es pot definir un melisma enterament dins de la lletra escrivint
un caràcter de barra baixa aïllat,
_
, per cada nota addicional que es vol afegir el melisma.<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g8 f e f e8 d e2 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- _ _ _ e __ _ _ } >>
És possible tenir lligadures d’unió o d’expressió i barres manuals
a la melodia sense que indiquin melisma. Per fer-lo, ajusteu el
valor de melismaBusyProperties
:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 \set melismaBusyProperties = #'() c'4 d ( e ) g8 [ f ] f4 ~ 4 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e e -- le -- i -- son } >>
Es poden usar d’altres valors per a melismaBusyProperties
si volem incloure o excloure selectivament les lligadures d’unió,
lligadures d’expressió o barres de la detecció automàtica dels
melismes; vegeu melismaBusyProperties
a l’apartat
Tunable context properties.
Como a alternativa, si totes les indicacions de melisma
s’ignoraran, es pot establir ignoreMelismata
al valor
vertader; vegeu Versos amb ritmes diferents.
Si es requereix un melisma al transcurs d’un passatge en el qual
melismaBusyProperties
està actiu, pot indicar-se col·locant
una sola barra baixa a la lletra per cada nota que s’ha d’incloure
dins del melisma:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 \set melismaBusyProperties = #'() c'4 d ( e ) g8 [ f ] ~ 4 ~ f } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- _ e __ _ _ _ } >>
Instruccions predefinides
\autoBeamOff
,
\autoBeamOn
,
\melisma
,
\melismaEnd
.
Vegeu també
Glossari musical: melisma.
Manual d’aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.
Referència de la notació: Alineació de la lletra a una melodia, Duració automàtica de les síl·labes, Establir el comportament de les barres automàtiques, Versos amb ritmes diferents.
Referència de funcionament intern: Tunable context properties.
Advertiments i problemes coneguts
No es creen automàticament línies extensores sota els melismes; s’han d’inserir manualment amb un doble guió baix.
Línies d’extensió i guions
Els melismes s’indiquen mitjançant una línia horitzontal centrada entre una síl·laba i la següent. Aquesta línia rep el nom de línia d’extensió, i s’escriu com ‘ __ ’ (fixeu-vos en els espais abans i després dels guions baixos).
Nota: Els melismes s’indiquen a la partitura amb línies extensores, que s’escriuen amb un doble guió baix; però també es poden introduir melismes curts mitjançant salts de notes individuals, que s’escriuen com caràcters aïllats de guió baix; de forma predeterminada aquests caràcters no produeixen la impressió d’una línia d’extensió.
Els guions centrats s’escriuen com ‘ -- ’ entre síl·labes d’una mateixa paraula (fixeu-vos en els espais abans i després del dos guionets). El guionet quedarà centrat entres les síl·labes, i la seva longitud s’ajustarà en funció de l’espai que existeix entre elles.
En la música gravada de manera molt atapeïda, es poden treure els
guionets. Es pot controlar si passa això o no, mitjançant les
propietats minimum-distance
(distància mínima entre les
dues síl·labes) i la minimum-length
(umbral per sota del
qual se suprimeixen els guionets) de LyricHyphen
.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: LyricExtender, LyricHyphen.