2.1.1 Notació comuna per a música vocal

Aquesta secció s’ocupa de les qüestions comunes a la major part dels tipus de música vocal.


Referències per a música vocal

Aquesta secció indica on trobar els detalls de les qüestions de notació que poden sorgir a qualsevol tipus de música vocal.

Vegeu també

Glossari musical: ambitus.

Manual d’aprenentatge: Elaborar cançons senzilles.

Referència de la notació: Introducció al marcatge de text, Tessitura, Disposicions de la partitura per a música coral.

Fragments de codi: Vocal music.


Introducció de la lletra

La lletra de les cançons s’introdueix en un mode d’entrada especial que s’inicia mitjançant la paraula clau \lyricmode, o bé mitjançant \addlyrics \lyricsto. En aquest mode especial d’entrada, el caràcter d no s’analitza com una nota, sinó més bé com una síl·laba d’una sola lletra. Dit d’una altra forma, les síl·labes s’introdueixen com les notes, però l’altura de les notes se substitueix per text.

Per exemple:

\lyricmode { Three4 blind mice,2 three4 blind mice2 }

Hi ha dos mètodes principals per especificar la col·locació horitzontal de les síl·labes: mitjançant la indicació de la duració de cada síl·laba explícitament, com a l’exemple anterior, o deixant que la lletra s’alinee automàticament amb una melodia o una altra veu de música, utilitzant \addlyrics o \lyricsto. El primer mètode es descriu a continuació sota l’epígraf Duració manual de les síl·labes. El segon mètode es descriu a Duració automàtica de les síl·labes.

Una paraula o síl·laba de la lletra comença amb un caràcter alfabètic (i alguns altres caràcters, vegeu a sota) i acaba amb un espai o dígit. La resta dels caràcters dins de la síl·laba poden ser qualssevol caràcters que no siguin dígit o espais.

A causa que qualsevol caràcter que no és un dígit o un espai es considera part de la síl·laba, una paraula és vàlida fins i tot si acaba amb }, cosa que sovint porta a l’error següent:

\lyricmode { la la la}

A aquest exemple, el símbol } està inclòs dins de la síl·laba final, per tant la clau d’obertura no es compensa amb la corresponent clau de tancament i el fitxer d’entrada probablement no es podrà processar. En comptes d’allò, les claus sempre han d’anar rodejades per espais:

\lyricmode { la la la }

Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es desi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.

Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor, o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es gravi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.

\relative { d''8 c16 a bes8 f ees' d c4 }
\addlyrics { „Schad’ um das schö -- ne grü -- ne Band, }

[image of music]

Es poden usar les cometes normals dins de la lletra, però han d’anar precedides pel caràcter de barra invertida i la síl·laba en el seu conjunt s’ha d’envoltar en un altre parell de cometes. Per exemple,

\relative { \time 3/4 e'4 e4. e8 d4 e d c2. }
\addlyrics { "\"I" am so lone -- "ly,\"" said she }

[image of music]

La definició completa del començament d’una paraula al mode lyrics (lletra) és quelcom més complexa. Una paraula al mode lyrics comença per: un caràcter alfabètic, _, ?, !, :, ', els caràcters de control des de ^A fins a ^F, des de ^Q fins a ^W, ^Y, ^^, qualsevol caràcter de 8 bits amb codi consistent amb la combinació d’una barra invertida seguida per `, ', " o ^.

L’ús d’elements de marcatge \markup dins de la pròpia lletra dóna un enorme control sobre l’aparença de la lletra. Per veure una explicació de moltes de les opcions, vegeu Donar format al text.

Fragments de codi seleccionats

Donar format a síl·labes de la lletra

És possible usar el mode de marcatge per donar format a síl·labes individualment dins de la lletra.

mel = \relative c'' { c4 c c c }
lyr = \lyricmode {
  Lyrics \markup { \italic can } \markup { \with-color #red contain }
  \markup { \fontsize #8 \bold Markup! }
}

<<
  \new Voice = melody \mel
  \new Lyrics \lyricsto melody \lyr
>>

[image of music]

Vegeu també

Manual d’aprenentatge; Cançons.

Referència de la notació: Duració automàtica de les síl·labes, Tipus de lletra, Donar format al text, Modes d’entrada, Duració manual de les síl·labes, Caràcters especials.

Referència de funcionament intern: LyricText.

Fragments de codi: Text.


Alineació de la lletra a una melodia

La lletra s’interpreta al mode \lyricmode y s’imprimeix dins del context anomenat Lyrics,

\new Lyrics \lyricmode { … }

Dues variants de \lyricmode a més disposen d’un context associat que s’usa per sincronitzar les síl·labes de la lletra amb la música. \addlyrics, que és més convenient, segueix immediatament al contingut musical del context de Voice amb el que s’ha de sincronitzar, creant implícitament un context Lyrics complet, \lyricsto és més versàtil i requereix tant que s’especifiqui el context Voice associat pel seu nom, com que es creï explícitament un context contenidor Lyrics. Per veure més detalls, consulteu Duració automàtica de les síl·labes.

La lletra es pot alinear amb la melodia de dues maneres principals:

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.

Referència de la notació: Explicació dels contextos, Duració automàtica de les síl·labes, Versos, Duració manual de les síl·labes, Diàlegs a sobre de la música, Duració manual de les síl·labes.

Referència de funcionament interno: Lyrics.


Duració automàtica de les síl·labes

Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament amb les notes d’una melodia de tres formes:

Als tres mètodes es poden traçar guions de separació entre les síl·labes d’una paraula i línies extensores després del final d’una paraula. Per veure més detalls, vegeu Línies d’extensió i guions.

El context Voice que conté la melodia amb la qual s’està alineant la lletra, no ha d’haver “mort”, o es perdrà la lletra a partir d’aquest punt. Això pot passar si hi ha períodes en els quals aquesta veu no té res a fer. Per veure mètodes per mantenir vius els contextos, consulteu Manteniment amb vida dels contextos.

Ús de \lyricsto

Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament sota les notes d’una melodia especificant pel seu nom el context de veu que conté la melodia, amb \lyricsto:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    a'1 a4. a8 a2
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
    These are the words
  }
>>

[image of music]

Això alinea les síl·labes amb les notes del context Voice anomenat, que ha d’existir prèviament. Per tant, normalment s’especifica primer el context Voice seguit del context Lyrics. La lletra en sí segueix a l’ordre \lyricsto. L’ordre \lyricsto invoca automàticament el mode de lletra. De forma predeterminada, la lletra es col·loca per sota de les notes. Per a d’altres col·locacions, consulteu Posicionament vertical de la lletra.

Ús de \addlyrics

L’ordre \addlyrics és realment tans sols una forma còmoda d’escriure una estructura del LilyPond més complicada si cal per la lletra.

{ MÚSICA }
\addlyrics { LLETRA }

és el mateix que

\new Voice = "blabla" { MÚSICA }
\new Lyrics \lyricsto "blabla" { LLETRA }

Heus ací un exemple:

{
  \time 3/4
  \relative { c'2 e4 g2. }
  \addlyrics { play the game }
}

[image of music]

Es poden afegir més versos posant més seccions \addlyrics:

{
  \time 3/4
  \relative { c'2 e4 g2. }
  \addlyrics { play the game }
  \addlyrics { speel het spel }
  \addlyrics { joue le jeu }
}

[image of music]

L’ordre \addlyrics no pot manegar situacions de polifonia. A més a més, no pot usar-se per associar lletra a un context de tabulatura TabVoice. Per a aquests casos s’hauria d’usar \lyricsto.

Ús de associatedVoice

Es pot canviar la melodia a la qual s’alinea la lletra mitjançant l’establiment de la propietat associatedVoice,

\set associatedVoice = "lala"

El valor de la propietat (aquí: "lala") ha de ser el nom d’un context Voice. Per raons tècniques, l’ordre \set s’ha d’escriure una síl·laba abans de la qual es vol aplicar el canvi de veu.

Heus ací un exemple que mostra el seu ús:

<<
  \new Staff <<
    \time 2/4
    \new Voice = "una" \relative {
      \voiceOne
      c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2
    }
    \new Voice = "dos" \relative {
      \voiceTwo
       s2 s4. f'8 e8 d4. c2
    }
  >>
% agafa les duracions i l'alineació de les notes de «una» inicialment
% després canvia a «dos»
  \new Lyrics \lyricsto "una" {
    No more let
    \set associatedVoice = "dos"  % s'ha d'establir una síl·laba prèviament
    sins and sor -- rows grow.
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Línies d’extensió i guions, Manteniment amb vida dels contextos, Posicionament vertical de la lletra.


Duració manual de les síl·labes

A certes músiques vocals complexes pot ser desitjable col·locar la lletra de forma completament independent de les notes. En aquest cas, no heu d’usar \lyricsto ni \addlyrics i no heu d’establir un valor per a associatedVoice. Les síl·labes s’escriuen com a notes – però substituint els noms de les notes per text – i la duració de cada síl·laba s’escriu explícitament després de la síl·laba.

Es poden traçar línies separadores entre les síl·labes, com és usual, però no es poden traçar línies extensores quan no hi ha una veu associada.

Heus ací dos exemples:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    c''2 a f f e e
  }
  \new Lyrics \lyricmode {
    c4. -- a -- f -- f -- e2. -- e
  }
>>

[image of music]

<<
  \new Staff {
    \relative {
      c''2 c2
      d1
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricmode {
      I2 like4. my8 cat!1
    }
  }
  \new Staff {
    \relative {
      c'8 c c c c c c c
      c8 c c c c c c c
    }
  }
>>

[image of music]

Aquesta tècnica és molt útil quan s’escriuen diàlegs a sobre a la música, vegeu Diàlegs a sobre de la música.

Per canviar l’alineació de les síl·labes, simplement sobreescriviu la propietat self-alignment-X:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    \time 3/4
    c'2 e4 g2 f
  }
  \new Lyrics \lyricmode {
    \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT
    play1 a4 game4
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Manteniment amb vida dels contextos.

Referència de funcionament intern: Lyrics, Voice.


Diverses síl·labes sobre una nota

Per assignar més d’una síl·laba a una única nota amb espais entre les síl·labes, podem envoltar la frase entre cometes o utilitzar un caràcter de guió sota _. De forma alternativa, podem usar el símbol de titlla corba (~) per obtenir una lligadura de text.

{
  \relative {
    \autoBeamOff
    r8 b' c fis, fis c' b e,
  }
  \addlyrics
  {
    \override LyricHyphen.minimum-distance = #1.0 % Assegura que els guionets són visibles
    Che_in ques -- ta_e_in quel -- l'al -- tr'on -- da
  }
  \addlyrics { "Che in" ques -- "ta e in" quel -- l'al -- tr'on -- da }
  \addlyrics { Che~in ques -- ta~e~in quel -- l'al -- tr'on -- da }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de funcionament intern: LyricCombineMusic.


Diverses notes sobre una síl·laba

A vegades, i sobretot a la música medieval i del barroc, diverses notes es canten sobre una síl·laba única; aquestes vocalitzacions reben el nom de melismes, o melismata (vegeu melisma). La síl·laba d’un melisma se sol alinear per l’esquerra amb la primera nota del melisma.

Quan es produeix un melisma sobre una síl·laba diferent de l’última d’una paraula, aquesta síl·laba se sol unir a la següent amb un guió separador. Això s’indica al codi d’entrada escrivint un doble guió, --, immediatament després de la síl·laba.

De forma alternativa, quan es produeix un melisma sobre l’última o sobre l’única síl·laba d’una paraula, se sol traçar una línia extensora des del final de la síl·laba fins l’última nota del melisma. Aixo s’indica en el codi d’entrada escrivint una doble barra baixa o caràcter de subrallat, __, immediatament després de la paraula.

Hi ha cinc formes d’indicar els melismes:

És possible tenir lligadures d’unió o d’expressió i barres manuals a la melodia sense que indiquin melisma. Per fer-lo, ajusteu el valor de melismaBusyProperties:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    \time 3/4
    \set melismaBusyProperties = #'()
    c'4 d ( e )
    g8 [ f ] f4 ~ 4
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
    Ky -- ri -- e e -- le -- i -- son
  }
>>

[image of music]

Es poden usar d’altres valors per a melismaBusyProperties si volem incloure o excloure selectivament les lligadures d’unió, lligadures d’expressió o barres de la detecció automàtica dels melismes; vegeu melismaBusyProperties a l’apartat Tunable context properties.

Como a alternativa, si totes les indicacions de melisma s’ignoraran, es pot establir ignoreMelismata al valor vertader; vegeu Versos amb ritmes diferents.

Si es requereix un melisma al transcurs d’un passatge en el qual melismaBusyProperties està actiu, pot indicar-se col·locant una sola barra baixa a la lletra per cada nota que s’ha d’incloure dins del melisma:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    \time 3/4
    \set melismaBusyProperties = #'()
    c'4 d ( e )
    g8 [ f ] ~ 4 ~ f
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
    Ky -- ri -- _ e __ _ _ _
  }
>>

[image of music]

Instruccions predefinides

\autoBeamOff, \autoBeamOn, \melisma, \melismaEnd.

Vegeu també

Glossari musical: melisma.

Manual d’aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.

Referència de la notació: Alineació de la lletra a una melodia, Duració automàtica de les síl·labes, Establir el comportament de les barres automàtiques, Versos amb ritmes diferents.

Referència de funcionament intern: Tunable context properties.

Advertiments i problemes coneguts

No es creen automàticament línies extensores sota els melismes; s’han d’inserir manualment amb un doble guió baix.


Línies d’extensió i guions

Els melismes s’indiquen mitjançant una línia horitzontal centrada entre una síl·laba i la següent. Aquesta línia rep el nom de línia d’extensió, i s’escriu com ‘ __ ’ (fixeu-vos en els espais abans i després dels guions baixos).

Nota: Els melismes s’indiquen a la partitura amb línies extensores, que s’escriuen amb un doble guió baix; però també es poden introduir melismes curts mitjançant salts de notes individuals, que s’escriuen com caràcters aïllats de guió baix; de forma predeterminada aquests caràcters no produeixen la impressió d’una línia d’extensió.

Els guions centrats s’escriuen com ‘ -- ’ entre síl·labes d’una mateixa paraula (fixeu-vos en els espais abans i després del dos guionets). El guionet quedarà centrat entres les síl·labes, i la seva longitud s’ajustarà en funció de l’espai que existeix entre elles.

En la música gravada de manera molt atapeïda, es poden treure els guionets. Es pot controlar si passa això o no, mitjançant les propietats minimum-distance (distància mínima entre les dues síl·labes) i la minimum-length (umbral per sota del qual se suprimeixen els guionets) de LyricHyphen.

Vegeu també

Referència de funcionament intern: LyricExtender, LyricHyphen.


LilyPond — Referència de la notació v2.23.82 (branca de desenvolupament).