Referència de la notació del GNU LilyPond: 2.9.4 Gravat del cant gregorià

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Lligadures mensurals blanques ]	[ Amunt : Notació antiga ]	[ Contextos del cant gregorià > ]

2.9.4 Gravat del cant gregorià

En gravar una peça de notació de cant gregorià, el gravador Vaticana_ligature_engraver tria automàticament el cap adequat de les figures, de manera que no cal establir explícitament l’estil dels caps. Malgrat això es pot establir l’estil dels caps, per exemple: a vaticana_punctum per produir neumes de punctum. De forma semblant, el gravador Mensural_ligature_engraver construeix lligadures mensurals automàticament. Consulteu Lligadures per veure com funcionen els gravadors de lligadures.

Vegeu també

Glossari musical: ligature.

Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures.

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Gravat del cant gregorià ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Claus de cant gregorià > ]

Contextos del cant gregorià

El context predefinit de veu VaticanaVoice i el de pauta VaticanaStaff es pot utilitzar per gravar una peça de cant gregorià a l’estil de la Editio Vaticana. Aquests contextos estableixen totes les propietats rellevants dels contextos i dels objectes gràfics a uns valors inicials adequats, de manera que podeu començar de seguida a escriure el cant mateix, com ho demostra el fragment següent:

\include "gregorian.ly"
\score {
  <<
    \new VaticanaVoice = "cantus" {
      \[ c'\melisma c' \flexa a \]
      \[ a \flexa \deminutum g\melismaEnd \]
      f \divisioMinima
      \[ f\melisma \pes a c' c' \pes d'\melismaEnd \]
      c' \divisioMinima \break
      \[ c'\melisma c' \flexa a \]
      \[ a \flexa \deminutum g\melismaEnd \] f \divisioMinima
    }
    \new Lyrics \lyricsto "cantus" {
      San- ctus, San- ctus, San- ctus
    }
  >>
}

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Contextos del cant gregorià ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Alteracions i armadures de cant gregorià > ]

Claus de cant gregorià

La taula següent mostra totes les claus gregorianes amb suport mitjançant l’ordre \clef. Algunes de les claus usen el mateix glif, però es diferencien sols en la línia on s’imprimeixen. En aquests casos, per enumerar aquestes claus s’usa un número a continuació del nom de la clau, comptant des de la línia inferior. Encara es pot forçar manualment la composició tipogràfica d’un glif de clau sobre una línia arbitrària, com es descriu a Clau. La nota que s’imprimeix a la dreta junt a cada un de les claus en la columna dels exemples, denota el Do central (c') respectes a aquesta clau.

Descripció	Claus possibles	Exemple
Clau de Do, estil Editio Vaticana	`vaticana-do1`, `vaticana-do2`, `vaticana-do3`
Clau de Fa, estil Editio Vaticana	`vaticana-fa1`, `vaticana-fa2`
Clau de Do, estil Editio Medicaea	`medicaea-do1`, `medicaea-do2`, `medicaea-do3`
Clau de Fa, estil Editio Medicaea	`medicaea-fa1`, `medicaea-fa2`
Clau de Do, estil hufnagel	`hufnagel-do1`, `hufnagel-do2`, `hufnagel-do3`
Clau de Fa, estil hufnagel	`hufnagel-fa1`, `hufnagel-fa2`
Clau combinada de Do i Fa, estil hufnagel	`hufnagel-do-fa`

Vegeu també

Glossari musical: clef.

Referència de la notació: Clau.

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Claus de cant gregorià ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Divisiones > ]

Alteracions i armadures de cant gregorià

Hi ha disponibles les alteracions dels tres estils gregorians:

Com es veu a l’exemple, cada estil no té suport per a totes les alteracions. En intentar accedir a una alteració que no tingui suport, el LilyPond canvia a un estil diferent.

L’estil de les alteracions i les armadures de tonalitat es controla mitjanant la propietat alteration-glyph-name-alist dels grobs (objectes gràfics) Accidental i KeySignature, respectivament; per exemple:

\override Staff.Accidental.alteration-glyph-name-alist =
  #alteration-mensural-glyph-name-alist

Vegeu també

Glossari musical: accidental, key signature.

Referència de la notació: Altures, Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, Armadura de la tonalitat.

Referència de funcionament intern: KeySignature.

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Alteracions i armadures de cant gregorià ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Articulacions del cant gregorià > ]

Divisiones

En la notació del cant gregorià no hi ha silencis, sinó Divisiones.

Una divisio (en plural: divisiones, que en llatí significa ‘divisió’) és un símbol del context del pentagrama que s’usa per estructurar la música gregoriana en frases i seccions. El significat musical de divisio minima, divisio maior i divisio maxima es podrien caracteritzar com una pausa curta, mitjana i llarga (respectivament), quelcom així com les marques de respiració de Marques de respiració. El signe de finalis no sols marca el final d’un cant, sinó que s’usa també sovint dins d’un únic cant antifonal o responsorial per marcar el final de cada un de les seccions.

Per usar divisiones, incloeu el fitxer ‘gregorian.ly’. Conté definicions que podreu aplicar simplement escrivint \divisioMinima, \divisioMaior, \divisioMaxima y \finalis als llocs adequats de l’entrada. Algunes edicions usen virgula o caesura en comptes de divisio minima. Per això, ‘gregorian.ly’ defineix també les ordres \virgula i \caesura.

Instruccions predefinides

\virgula, \caesura, \divisioMinima, \divisioMaior, \divisioMaxima, \finalis.

Vegeu també

Glossari musical: caesura, divisio.

Referència de la notació: Marques de respiració.

Fitxers d’inici: ‘ly/gregorian.ly’.

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Divisiones ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Punts de augmentació (morae) > ]

Articulacions del cant gregorià

A més dels signes d’articulació estàndard que es descriuen a la secció Articulacions i ornaments, es proveeixen signes d’articulació dissenyats específicament per utilitzar-los amb la notació a l’estil de l’Editio Vaticana.

\include "gregorian.ly"
\score {
  \new VaticanaVoice {
    \override TextScript.font-family = #'typewriter
    \override TextScript.font-shape = #'upright
    \override Script.padding = #-0.1
    a\ictus_"ictus " \bar "" \break
    a\circulus_"circulus " \bar "" \break
    a\semicirculus_"semicirculus " \bar "" \break
    a\accentus_"accentus " \bar "" \break
    \[ a_"episema" \episemInitium \pes b \flexa a b \episemFinis \flexa a \]
  }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Articulacions i ornaments.

Fragments de codi: Ancient notation.

Referència de funcionament intern: Episema, EpisemaEvent, Episema_engraver, Script, ScriptEvent, Script_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Certes articulacions es col·loquen massa a prop verticalment dels caps de nota corresponents.

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Articulacions del cant gregorià ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Lligadures de neumes quadrats gregorians > ]

Punts de augmentació (morae)

Els punts d’augmentació, anomenats també morae, s’escriuen amb la funció musical \augmentum. Observeu que \augmentum està programat com una funció musical unària i no com un prefix de cap. S’aplica sols a l’expressió musical que segueix immediatament. És a dir, \augmentum \virga c no tindrà cap efecte visible. En el seu lloc, escriviu \virga \augmentum c o \augmentum {\virga c}. Tingueu en compte també que podeu escriure \augmentum {a g} com abreviatura de \augmentum a \augmentum g.

\include "gregorian.ly"
\score {
  \new VaticanaVoice {
    \[ \augmentum a \flexa \augmentum g \]
    \augmentum g
  }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Marques de respiració.

Referència de funcionament intern: BreathingSign.

Fragments de codi: Ancient notation.

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Punts de augmentació (morae) ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Gravat del cant kievà en notació quadrada > ]

Lligadures de neumes quadrats gregorians

La notació de neumes quadrats gregorians té suport de forma limitada (seguint l’estil de l’Editio Vaticana). El nucli principal del conjunt de les lligadures ja es poden gravar, però encara falten aspectes essencials per a una composició tipogràfica seriosa, com (entre d’altres) l’alineació horitzontal de diverses lligadures, l’alineació de la lletra i una gestió correcta de les alteracions accidentals.

El suport dels neumes gregorians s’habilita per mitja de la inclusió amb \include del fitxer ‘gregorian.ly’ al principi del fitxer. Això fa que estiguin disponibles algunes ordres addicionals per produir els símbols dels neumes que s’usen a la notació del cant pla.

Els caps de les notes es poden modificar i/o unir.

La forma del cap es pot modificar precedint el nom de la nota amb qualssevol de les ordres següents: \virga, \stropha, \inclinatum, \auctum, \descendens, \ascendens, \oriscus, \quilisma, \deminutum, \cavum, \linea.
Parlant amb propietat (és a dir, notes unides) les lligadures es produeixen escrivint una de les ordres d’unió \pes o \flexa, per al moviment ascendent i descendent, respectivament, intercalades entre les notes que s’han d’unir.

Una nota sense modificacions produeix un punctum. Tots els altres neumes, fins i tot d’una nota amb forma diferent com la virga, es consideren en principi com lligadures i per això s’han d’escriure dins de \[…\].

Neumes d’una nota:

El punctum és la forma bàsica de nota (en l’estil Vaticana: un quadrat amb una lleugera curvatura a mode d’excel·lència tipogràfica). A més del punctum normal, estan el punctum inclinatum, oblic, produït amb el prefix \inclinatum. El punctum normal es pot modificar amb \cavum, que produeix una nota buida, \linea, que traça línies verticals a ambdós costats de la nota.
La virga té una plica descendent al costat dret. Es produeix mitjançant el modificador \virga.

Lligadures

A diferència de gairebé tots el altres sistemes de notació de neumes, l’aspecte tipogràfic de les lligadures no està determinat directament per les ordres d’entrada, sinó que segueix unes convencions que depenen del significat musical. Per exemple, una lligadura de tres notes amb la forma musical baix-alt-baix, com \[ a \pes b \flexa g \], produeix un Torculus que consisteix en tres caps de Punctum, mentre que la forma alt-baix-alt, com \[ a \flexa g \pes b \], produeix un Porrectus cma una forma de flexa corbada i un sol cap de Punctum. No hi ha cap ordre per gravar explícitament la forma de flexa corbada; la decisió de quan gravar una forma de flexa corbada està basada en l’entrada musical. La idea d’aquest enfoc és separar els aspectes musicals de l’entrada, de l’estil de notació de la sortida. D’aquesta forma, la mateixa entrada es pot reutilitzar per gravar la mateixa música en un estil diferent de notació de cant gregorià.

Neumes liquats

Un altra categoria fonamental de notes al cant gregorià és la dels anomenats neumes liquats. Es fan servir sota certes circumstàncies al final d’una síl·laba que acaba en una lletra ‘liquada’, és a dir, sonores que poden tenir una altura tonal, (nasals, l, r, v, j, i els seus diftongs equivalents). Així, els neumes liquats mai no s’utilitzen aïlladament (tot i que es poden produir alguns d’ells), i sempre estan al final d’una lligadura. Els neumes liquats es representen gràficament de dues formes diferents més o menys intercanviables: amb una nota petita o ‘girant’ la nota principal cap a dalt o cap a baix. La primera forma es produeix fent un pes o una flexa normals i modificant la forma de la segona nota: \[ a \pes \deminutum b \], mentre que la segona es fa modificant la forma d’un neuma d’una nota amb \auctum i un dels generadors de direcció \descendens o \ascendens, per exemple \[ \auctum \descendens a \] .

Símbols especials

Hi ha una tercera categoria de símbols que es fan a partir d’un petit nombre de símbols que tenen un significat especial (que, per cert, gairebé sempre es coneixen sols vagament): el quilisma, el oriscus i el strophicus. Tots ells es produeixen anteposant el nom de la nota el modificador corresponent , \quilisma, \oriscus o \stropha.

Dins dels delimitadors de lligadures \[ i \], es poden acumular pràcticament qualsevol quantitat de caps de nota per formar una sola lligadura, i els prefixos de cap com \pes, \flexa, \virga, \inclinatum, etc. es poden barrejar lliurament. L’ús del conjunt de regles que subjau a la construcció de lligadures a la taula anterior està consegüentment extrapolada. D’aquesta manera es poden crear un numero infinit de lligadures diferents.

Observeu que l’ús d’aquests símbols a la pròpia música segueix certes regles que el LilyPond no comprova. Per exemple, el quilisma sempre és la nota intermèdia d’una lligadura ascendent, i sol caure sobre un interval de semitò, però és perfectament possible, si bé incorrecte, fer un quilisma d’una nota.

A més dels símbols de nota, el fitxer ‘gregorian.ly’ defineix també les ordres \versus, \responsum, \ij, \iij, \IJ i \IIJ, que produeixen els caràcters corresponents, per exemple per utilitzar-los a la lletra, com marques de secció, etc. Aquestes ordres utilitzen caràcters d’Unicode especials i sols funcionen si s’usa un tipus de lletra que els suportin.

La taula següent mostra un conjunt limitat, però representatiu, de lligadures gregorianes, junt amb fragments de codi que les produeixen. La taula està basada en la taula de neumes estesos del segon volum de l’Antiphonale Romanum (Liber Hymnarius), publicat el 1983 pels monjos de Solesmes. La primera columna dóna el nom de la lligadura, amb la forma principal en tipus negreta i les formes liquades en cursiva. La tercera forma mostra el fragment de codi que produeix aquesta lligadura, utilitzant Sol, La i Si com altures d’exemple.

Neumes d’una nota

Formes Bàsica i Liquada	Sortida	Codi del LilyPond
Punctum		`\[ b \]`
		`\[ \cavum b \]`
		`\[ \linea b \]`
Punctum Auctum Ascendens		`\[ \auctum \ascendens b \]`
Punctum Auctum Descendens		`\[ \auctum \descendens b \]`
Punctum inclinatum		`\[ \inclinatum b \]`
Punctum Inclinatum Auctum		`\[ \inclinatum \auctum b \]`
Punctum Inclinatum Parvum		`\[ \inclinatum \deminutum b \]`
Virga

Ligaduras de dos notas

Clivis vel Flexa		`\[ b \flexa g \]`
Clivis Aucta Descendens		`\[ b \flexa \auctum \descendens g \]`
Clivis Aucta Ascendens		`\[ b \flexa \auctum \ascendens g \]`
Cephalicus		`\[ b \flexa \deminutum g \]`
Podatus o Pes		`\[ g \pes b \]`
Pes Auctus Descendens		`\[ g \pes \auctum \descendens b \]`
Pes Auctus Ascendens		`\[ g \pes \auctum \ascendens b \]`
Epiphonus		`\[ g \pes \deminutum b \]`
Pes Initio Debilis		`\[ \deminutum g \pes b \]`
Pes Auctus Descendens Initio Debilis		`\[ \deminutum g \pes \auctum \descendens b \]`

Lligadures de diverses notes

Torculus		`\[ a \pes b \flexa g \]`
Torculus Auctus Descendens		`\[ a \pes b \flexa \auctum \descendens g \]`
Torculus Deminutus		`\[ a \pes b \flexa \deminutum g \]`
Torculus Initio Debilis		`\[ \deminutum a \pes b \flexa g \]`
Torculus Auctus Descendens Initio Debilis		`\[ \deminutum a \pes b \flexa \auctum \descendens g \]`
Torculus Deminutus Initio Debilis		`\[ \deminutum a \pes b \flexa \deminutum g \]`
Porrectus		`\[ a \flexa g \pes b \]`
Porrectus Auctus Descendens		`\[ a \flexa g \pes \auctum \descendens b \]`
Porrectus Deminutus		`\[ a \flexa g \pes \deminutum b \]`
Climacus		`\[ \virga b \inclinatum a \inclinatum g \]`
Climacus Auctus		`\[ \virga b \inclinatum a \inclinatum \auctum g \]`
Climacus Deminutus		`\[ \virga b \inclinatum a \inclinatum \deminutum g \]`
Scandicus		`\[ g \pes a \virga b \]`
Scandicus Auctus Descendens		`\[ g \pes a \pes \auctum \descendens b \]`
Scandicus Deminutus		`\[ g \pes a \pes \deminutum b \]`

Símbols especials

Quilisma		`\[ g \pes \quilisma a \pes b \]`
Quilisma Pes Auctus Descendens		`\[ \quilisma g \pes \auctum \descendens b \]`
Oriscus		`\[ \oriscus b \]`
Pes Quassus		`\[ \oriscus g \pes \virga b \]`
Pes Quassus Auctus Descendens		`\[ \oriscus g \pes \auctum \descendens b \]`
Salicus		`\[ g \oriscus a \pes \virga b \]`
Salicus Auctus Descendens		`\[ g \oriscus a \pes \auctum \descendens b \]`
(Apo)stropha		`\[ \stropha b \]`
Stropha Aucta		`\[ \stropha \auctum b \]`
Bistropha		`\[ \stropha b \stropha b \]`
Tristropha		`\[ \stropha b \stropha b \stropha b \]`
Trigonus		`\[ \stropha b \stropha b \stropha a \]`

Instruccions predefinides

Els següents prefixos de cap tenen suport: \virga, \stropha, \inclinatum, \auctum, \descendens, \ascendens, \oriscus, \quilisma, \deminutum, \cavum, \linea.

Es poden acumular els prefixos de cap, tot i que amb certes restriccions. Per exemple, es poden aplicar \descendens o \ascendens a una cap, però no els dos al mateix cap.

Es poden lligar dos caps adjacents amb les ordres infixes \pes i \flexa per a una línia melòdica ascendent i descendent, respectivament.

Utilitzeu la funció musical unària \augmentum per afegir punts d’augmentum.

Vegeu també

Glossari musical: ligature.

Referència de la notació: Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures mensurals blanques, Lligadures.

Advertiments i problemes coneguts

Quan apareix un punt de \augmentum al final de l’última pauta dins d’una lligadura, a vegades es posiciona amb defecte en el sentit vertial. Per evitar aquest problema, escriviu una nota addicional de salt (per exempe s8) com a última nota de la pauta.

\augmentum hauria d’estar implementat com un prefix de cap en comptes d’una funció musical unària, de forma que \augmentum es pogués barrejar amb els prefixos de cap en un ordre arbitrari.

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Punts de augmentació (morae) ]	[ Amunt : Gravat del cant gregorià ]	[ Gravat del cant kievà en notació quadrada > ]

2.9.4 Gravat del cant gregorià

Vegeu també

Contextos del cant gregorià

Claus de cant gregorià

Vegeu també

Alteracions i armadures de cant gregorià

Vegeu també

Divisiones

Instruccions predefinides

Vegeu també

Articulacions del cant gregorià

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

Punts de augmentació (morae)

Vegeu també

Lligadures de neumes quadrats gregorians

Instruccions predefinides

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

LilyPond — Referència de la notació v2.23.82 (branca de desenvolupament).