4.1.3 Variables fixes d’espaiat vertical de \paper
Nota: Algunes dimensions de \paper s’escalen
automàticament a la mida del paper cosa que pot portar a un
comportament no esperat. Vegeu
Escalat automàtic de la mida del paper.
Els valors predeterminats (previs a l’escalat) estan definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
paper-height (alçada del paper) -
Alçada de la pàgina, no fixada de forma predeterminada. Observeu que l’escalat automàtic d’algunes dimensions verticals no resulta afectat per això.
-
top-margin (marge superior) -
Marge entre l’extrem superior de la pàgina i la part superior de la zona imprimible. Si es modifica el mida del paper, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb allò.
-
bottom-margin (marge inferior) -
Marge entre la part inferir de la zona imprimible i l’extrem inferior de la pàgina. Si es modifica la mida del paper, s’escala d’acord amb allò el valor predeterminat d’aquesta dimensió.
-
ragged-bottom (sense justificar per sota) -
Si això es fixa al valor vertader, els sistemes es disposen segons el seu espaiat natural, ni comprimit ni ampliat verticalment per reomplir la pàgina.
-
ragged-last-bottom (sense justificar l'última per sota) -
Si s’estableix al valor fals, aleshores l’última pàgina (tant del document com de cada secció que s’hagué creat amb un bloc
\bookpart) es justifica verticalment de la mateixa forma que les pàgines anteriors.
Vegeu també
Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.
Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Fragments de codi: Spacing.
Advertiments i problemes coneguts
Els títols (estrets del bloc \header) es tracten com a
sistemes, això doncs ragged-bottom i
ragged-last-bottom augmenten la separació entre els títols
i el primer sistema de la partitura.
Les mides de paper definits explícitament sobreescriuen qualsevol ajustament dels marges superior i inferior definits per l’usuari.