| [ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
| [ < Melismes del cant kievà ] | [ Amunt : Notació antiga ] | [ Incipits > ] |
2.9.6 Treball amb música antiga - escenaris i solucions
| Incipits | ||
| Disposició tipus «Mensurstriche» | ||
| Transcripció de cant gregorià | ||
| Antiga i moderna des de la mateixa font | ||
| Marcatge editorial |
El treball amb música antiga implica amb freqüència tasques addicionals que difereixen considerablement de la notació moderna per a la que es va dissenyar el LilyPond. A la resta d’aquesta secció es perfilen uns quants escenaris típics, amb suggeriments de solucions. Entre ells estan els següents:
- com fer incipits (o sigui, material a mode de prefaci que indica com era l’original) a les transcripcions modernes de música mensurals;
- com aconseguir el disseny Mensurstriche que s’usa amb freqüència per a les transcripcions modernes de música polifònica;
- com transcriure cant gregorià en notació moderna;
- com generar notació antiga i moderna a partir de la mateixa font.
Incipits
En transcriure música mensural a la notació moderna, és costum
posar una indicació de la forma en la qual apareixien en la versió
original els silencis i la nota o notes inicials (fins i tot amb
les claus originals). Això rep el nom de incipit. L’ordre
\incipit usa el valor de indent del
pentagrama principal per fixar l’espai horitzontal que ocupa
l’incipit, i incipit-width per establir l’amplada del
pentagrama del propi incipit.
\score { \new Staff << \new Voice = Tenor { \set Staff.instrumentName = "Tenor" \override Staff.InstrumentName.self-alignment-X = #RIGHT \incipit { \clef "mensural-c4" \key f \major r\breve r1 c'1 } \clef "treble_8" \key f \major R1 r2 c'2 | a4. c'8 } \new Lyrics \lyricsto Tenor { Cyn -- thia your } >> \layout { indent = 5\cm incipit-width = 3\cm } }
![[image of music]](../7c/lily-f52b79f9.png)
Advertiments i problemes coneguts
Observeu que s’ha de configurar el contingut de
instrumentName dins de la música, perquè aparegui
l’incipit. Si no voleu que aparegui cap nom per a l’instrument,
utilitzeu \set Staff.instrumentName = "".
Disposició tipus «Mensurstriche»
Mensurstriche (‘línies de mensuració’) és el terme acceptat per a les barres de compàs que es tracen entre els pentagrames d’un sistema però no dins dels propis pentagrames. És una forma comuna de preservar l’aspecte visual de les duracions de l’original, és a dir, sense haver de dividir les notes sincopades a les barres de compàs, i al mateix temps oferir l’ajuda orientativa que proporcionen les barres de compàs.
La disposició «mensurstriche» en els quals les línies divisòries
no estan dibuixades sobre els pentagrames, sinó entre ells, es pot
aconseguir amb un StaffGroup en comptes d’un ChoirStaff.
La línia divisòria sobre els pentagrames s’esborra usant \hide.
\layout { \context { \Staff measureBarType = "-span|" } } music = \fixed c'' { c1 d2 \section e2 f1 \fine } \new StaffGroup << \new Staff \music \new Staff \music >>
![[image of music]](../ef/lily-a1e4c96e.png)
Transcripció de cant gregorià
El cant gregorià es pot transcriure a notació moderna amb certs ajustaments senzills.
Pliques. Totes les pliques es poden eliminar d’un cop
retirant el gravador Stem_engraver del context de veu:
\layout {
…
\context {
\Voice
\remove Stem_engraver
}
}
Compàs. Per al cant no mesurat, hi ha diverses alternatives.
Es pot eliminar el gravador Time_signature_engraver del context de Staff sense cap efecte secundari negatiu. L’alternativa, que és fer transparent la indicació de compàs, deixa un espai en blanc a la partitura, atès que indicació invisible segueix ocupant un espai.
En molts casos dóna un bon resultat \set Score.timing =
##f. Una altra alternativa és utilitzar \cadenzaOn i
\cadenzaOff.
Per treure les barres de compàs, l’enfoc radical consisteix de
retirar (mitjançant l’ordre \remove) el gravador
Bar_engraver del context de pentagrama Staff. Un cop més, en
comptes d’això podem usar \hide BarLine si cal
ocasionalment una barra de compàs.
Un tipus de transcripció molt comuna és el cant de recitatiu, en el qual la nota repetida s’indica amb una breu. Es pot treballar el text del recitatiu de dues maneres. Podem posar-lo com una sola síl·laba alineada per l’esquerra:
\include "gregorian.ly" chant = \relative { \clef "G_8" c'\breve c4 b4 a c2 c4 \divisioMaior c\breve c4 c f, f \finalis } verba = \lyricmode { \once \override LyricText.self-alignment-X = #-1 "Noctem quietam et" fi -- nem per -- fec -- tum \once \override LyricText.self-alignment-X = #-1 "concedat nobis Dominus" om -- ni -- po -- tens. } \score { \new Staff << \new Voice = "melody" \chant \new Lyrics = "one" \lyricsto melody \verba >> \layout { \context { \Staff \remove Time_signature_engraver \remove Bar_engraver } \context { \Voice \remove Stem_engraver } } }
![[image of music]](../f7/lily-ff5eaee1.png)
Això funciona bé en la mesura en què el text no contingui un salt de línia. Si és el cas, una alternativa seria afegir notes ocultes a la partitura, en combinació amb canvis en la visibilitat de les pliques:
En certs estils de transcripció, s’usen pliques de forma
ocasional, per exemple per indicar la transició a partir d’un
recitatiu monotònic a un gest melòdic fix. En aquests casos podem
usar bé \hide Stem o bé \override Stem.length = #0
enlloc d’eliminar el gravador Stem_engraver amb
\remove, i restaurar la plica amb el corresponent
\undo \hide Stem.
\include "gregorian.ly" chant = \relative { \clef "G_8" \set Score.timing = ##f \hide Stem c'\breve \hide NoteHead c c c c c \undo \hide NoteHead \undo \hide Stem \stemUp c4 b4 a \hide Stem c2 c4 \divisioMaior c\breve \hide NoteHead c c c c c c c \undo \hide NoteHead c4 c f, f \finalis } verba = \lyricmode { No -- ctem qui -- e -- tam et fi -- nem per -- fec -- tum con -- ce -- dat no -- bis Do -- mi -- nus om -- ni -- po -- tens. } \score { \new Staff << \new Voice = "melody" \chant \new Lyrics \lyricsto "melody" \verba >> \layout { \context { \Staff \remove Time_signature_engraver \hide BarLine } } }
![[image of music]](../67/lily-8ecc60dc.png)
Una altra situació és la transcripció de cants neumàtics o
melismàtics, és a dir, cants amb un número variable de notes en
cada síl·laba. En aquest cas, podem establir els grups de
síl·labes clarament separats, normalment també les subdivisions
d’un melisma major. Una forma d’aconseguir-lo és usar un
\time fix, per exemple 1/4, i deixar que cada síl·laba o
grup de notes ompli un d’aquests compassos, amb l’ajuda de grups
de valoració especial o duracions més breus. Si les línies
divisòries i totes les altres indicacions rítmiques es fan
transparents, i l’espai que rodeja les línies divisòries
s’augmenta, es proporciona una representació acceptable de
l’original, en notació moderna.
Per evitar que les síl·labes de diferent amplada (com “-ri” i
“-rum”) disposin els grups de notes de les síl·labes de forma
irregular, es pot ajustar la propietat 'X-extent de
l’objecte LyricText a un valor fix. Una altra forma més
enutjosa seria afegir les síl·labes com elements de
\markup. Si calen més ajustos posteriorment, això es pot
fer fàcilment amb ‘notas’ s.
spiritus = \relative { \time 1/4 \override Lyrics.LyricText.X-extent = #'(0 . 3) d'4 \tuplet 3/2 { f8 a g } g a a4 g f8 e d4 f8 g g8 d f g a g f4 g8 a a4 s \tuplet 3/2 { g8 f d } e f g a g4 } spirLyr = \lyricmode { Spi -- ri -- _ _ tus _ Do -- mi -- ni _ re -- ple -- _ vit _ or -- _ bem _ ter -- ra -- _ rum, al -- _ _ le -- _ lu -- _ ia. } \score { \new Staff << \new Voice = "chant" \spiritus \new Lyrics = "one" \lyricsto "chant" \spirLyr >> \layout { \context { \Staff \remove Time_signature_engraver \override BarLine.X-extent = #'(-1 . 1) \hide Stem \hide Beam \hide BarLine \hide TupletNumber } } }
![[image of music]](../f7/lily-d7d38bfe.png)
Antiga i moderna des de la mateixa font
Using tags to produce mensural and modern music from the same source
Using tags, it is possible to produce both mensural and modern
notation from the same music. In this snippet, a function
menrest is introduced, allowing mensural rests to be pitched as
in the original, but with modern rests in the standard staff position.
Tags can also be used where other differences are needed: for example
using “whole measure rests” (R1, R\breve, etc.) in
modern music, but normal rests (r1, r\breve, etc.) in
the mensural version. Converting mensural music to its modern
equivalent is usually referred to as “transcription”.
menrest = #(define-music-function (note) (ly:music?) #{ \tag #'mens $(make-music 'RestEvent note) \tag #'mod $(make-music 'RestEvent note 'pitch '()) #}) MenStyle = { \autoBeamOff \override NoteHead.style = #'petrucci \override Score.BarNumber.transparent = ##t \override Stem.neutral-direction = #up } finalis = \section Music = \relative c'' { \set Score.tempoHideNote = ##t \key f \major \time 4/4 g1 d'2 \menrest bes4 bes2 a2 r4 g4 fis2. \finalis } MenLyr = \lyricmode { So farre, deere life, deare life } ModLyr = \lyricmode { So far, dear life, dear life } \score { \keepWithTag #'mens { << \new MensuralStaff { \new MensuralVoice = Cantus \clef "mensural-c1" \MenStyle \Music } \new Lyrics \lyricsto Cantus \MenLyr >> } } \score { \keepWithTag #'mod { \new ChoirStaff << \new Staff { \new Voice = Sop \with { \remove "Note_heads_engraver" \consists "Completion_heads_engraver" \remove "Rest_engraver" \consists "Completion_rest_engraver" } { \shiftDurations #1 #0 { \autoBeamOff \Music } } } \new Lyrics \lyricsto Sop \ModLyr >> } }
![[image of music]](../ed/lily-ca920eda.png)
Marcatge editorial
Continuarà...
>