[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Notació d'acords ]	[ Amunt : Notació d'acords ]	[ Panoràmica del mode d'acords > ]

2.7.1 Mode d’acords

Per introduir acords s’utilitza el mode d’acords. S’usa un indicador de l’estructura de l’acord enlloc de l’alçada de les seves notes.

Panoràmica del mode d’acords
Acords més usuals
Acords estesos i alterats

---

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Mode d'acords ]	[ Amunt : Mode d'acords ]	[ Acords més usuals > ]

Panoràmica del mode d’acords

Els acords es poden escriure com a música simultània, com s’explica a Notes a un acord.

També es poden escriure els acords al “mode d’acords”, que és un mode d’entrada que se centra en les estructures dels acords dins de la música europea tradicional (on es coneix com «xifrat americà») més que en les notes concretes. Això és molt pràctic per als que estan familiaritzats amb la utilització de noms per descriure els acords. Hi ha més informació sobre els diferents modes d’entrada a Modes d’entrada.

\chordmode { c1 g a g c }

Els acords escrits amb el mode d’acords són elements musicals, i es poden transposar igual que els acords escrits mitjançant construccions de música simultània. El \chordmode és absolut, \relativa no té cap efecte sobre els blocs \chordmode. Tanmateix, dins de \chordmode les alçades absolutes són una octava més agudes que al mode de notes.

Es poden barrejar els modes d’acord i de nota a la música seqüencial:

\relative {
  <c' e g>2 <g b d>
  \chordmode { c2 f }
  <c e g>2 <g' b d>
  \chordmode { f2 g }
}

Vegeu també

Glossari musical: chord.

Referència de la notació: Notes a un acord, Modes d’entrada.

Fragments de codi: Chords.

Advertiments i problemes coneguts

No es poden usar les abreviatures predefinides d’articulacions i adorns sobre notes dins del mode d’acords; vegeu Articulacions i ornaments.

---

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Panoràmica del mode d'acords ]	[ Amunt : Mode d'acords ]	[ Acords estesos i alterats > ]

Acords més usuals

Les triades majors s’introdueixen escrivint la fonamental i una duració opcional:

\chordmode { c2 f4 g }

Las tríades menors augmentades i disminuïdes s’escriuen posant : i una cadena modificadora de variant després de la duració:

\chordmode { c2:m f4:aug g:dim }

Es poden crear acords de sèptima:

\chordmode { c1:7 c:m7 c:maj7 c:dim7 c:aug7 }

La taula que es veu més avall mostra l’efecte dels modificadors de variant sobre els acords de tríada i de sèptima. La sèptima afegida de forma predeterminada als acords és menor, cosa que fa de l’acord de sèptima dominant l’acord bàsic de sèptima. Totes les alteracions es consideren en relació amb la sèptima dominant. Hi ha una taula més completa on apareixen els usos dels modificadors a Modificadors d’acord més usuals.

Modificador	Acció	Exemple
Cap	Acció predeterminada; produeix una triada major.
m, m7	Acord menor. Aquest modificador baixa la tercera.
dim, dim7	Acorde disminuït. Aquest modificador baixa la tercera, la quinta i, si existeix, la sèptima.
aug	Acord augmentat. Aquest modificador puja la quinta.
maj, maj7	Acord de sèptima major. Aquest modificador afegeix una sèptima elevada. El 7 que segueix a maj és opcional. NO utilitzeu aquest modificador per crear una triada major.

Vegeu també

Referència de la notació: Modificadors d’acord més usuals, Acords estesos i alterats.

Fragments de codi: Chords.

Advertiments i problemes coneguts

Sols es pot usar un modificador per a cada acord, normalment sobre la nota més aguda de l’acord. Els acords amb més d’un modificador es processen sense produir errors ni advertiments, però el resultat és imprescindible. Els acords que no es poden aconseguir amb un sols modificador s’han d’alterar en les seves notes individuals com es descriu a Acords estesos i alterats.

---

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Acords més usuals ]	[ Amunt : Mode d'acords ]	[ Impressió dels acords > ]

Acords estesos i alterats

Es poden crear estructures d’acord de complexitat arbitrària dins del mode d’acords. Es pot usar la cadena modificadora per estendre un acord, afegir o treure notes, pujar o baixar notes de l’acord i afegir un baix diferent o crear una inversió.

El primer número que segueix al : es considera que és l’àmbit de l’acord. L’acord es construeix seqüencialment afegint terceres a la fonamental fins que s’assoleix el nombre especificat. Observeu que la sèptima afegida com a part d’un acord estès és la sèptima menor, no major. Si l’àmbit no és una tercera (per exemple 6), s’afegeixen terceres fina la tercera més alta inferior a l’àmbit, i després s’afegeix la nota de l’àmbit. El valor més gran possible per a l’àmbit és 13. Qualsevol valor més gran s’interpreta com a 13.

\chordmode {
  c1:2 c:3 c:4 c:5
  c1:6 c:7 c:8 c:9
  c1:10 c:11 c:12 c:13
  c1:14
}

Com a excepció especial, c:5 produeix un ‘power chord’, que té sols la fonamental i la quinta.

Atès que una onzena sense alteració no sona bé quan es combina a una tresena sense alteració, s’elimina l’onzena dels acords de :13 (a no ser que s’afegeixi explícitament).

\chordmode {
  c1:13 c:13.11 c:m13
}

Es poden afegir notes individuals a un acord. Les addicions segueixen l’àmbit i van prefixades per un punt (.). La sèptima normal que s’afegeix a un acord és la sèptima menor, no major.

\chordmode {
  c1:3.5.6 c:3.7.8 c:3.6.13
}

Les notes afegides poden set tan agudes com desitgeu.

\chordmode {
  c4:3.5.15 c:3.5.20 c:3.5.25 c:3.5.30
}

Les notes afegides als acords es poden alterar mitjançant l’edició dels sufixos - o + al número. Per alterar una nota que s’ha inclòs automàticament com a part de l’estructura bàsica de l’acord, afegiu-la com una nota alterada.

\chordmode {
  c1:7+ c:5+.3- c:3-.5-.7-
}

Una nota que es vol suprimir d’un acord indica dins de la cadena modificadora prefixant-la amb un accent circumflex ^. Sols es permet una supressió amb ^ dentro d’una cadena modificadora.

\chordmode {
  c1^3 c:7^5 c:9^3 c:9^3.5 c:13.11^3.7
}

Es pot afegir el modificador sus a la cadena modificadora per crear acords suspensos. Això elimina la tercera de l’acord. Escriviu o bé 2 o bé 4 per afegir la segona o la quarta a l’acord, respectivament. Quan sus va seguit d’una segona a una quarta, és equivalemtn a ^3, i en cas contrari a sus4, és a dir, 5.4.

\chordmode {
  c1:sus c:sus2 c:sus4 c:5.4
}

Es poden modificar les inversions (col·locar al baix una nota diferent de la fonamental de l’acord) i notes de baix afegides mitjançant l’addició de /nota a l’acord.

\chordmode {
  c'1 c'/e c'/f
}

Es pot afegir una nota del baix que forma part de l’acord, enlloc moure-la per efecte d’una inversió, mitjançant l’ús de /+nota.

\chordmode {
  c'1 c'/g c'/+e
}

Els modificadors d’acord que es poden fer servir per produir una àmplia varietat d’acords estàndard es mostren a Modificadors d’acord més usuals.

Vegeu també

Referencia de la notación: Modificadors d’acord més usuals.

Fragments de codi: Chords.

Advertiments i problemes coneguts

Cada not sols pot estar present a l’acord un sol cop. El que segueix produeix simplement l’acord augmentat, perquè 5+ s’interpreta en últim lloc.

\chordmode { c1:3.5.5-.5+ }

---

[ << Notació especialitzada ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Entrada i sortida generals >> ]
[ < Acords més usuals ]	[ Amunt : Mode d'acords ]	[ Impressió dels acords > ]

<< Torna a l'índex de la documentació

LilyPond — Referència de la notació v2.24.4 (branca estable).