| [ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
| [ < Canvi de l'espaiat horitzontal ] | [ Amunt : Espaiat horitzontal ] | [ Notació proporcional > ] |
4.5.4 Longitud de la línia
Els ajustament més bàsics que influeixen en l’espaiat són
indent i line-width. Es defineixen al bloc
\layout. Controlen el sagnat de la primera línia de música
i la longitud de les línies.
Si es fixa un valor vertader per ragged-right al bloc
\layout, aleshores els sistemes acaben en la seva longitud
horitzontal natural, en comptes de repartir-se horitzontalment
fins omplir tota la línia. Això és útil per fragments curts, i
per comprovar el grau d’atapeïment de l’espaiat natural. El valor
normal predeterminat és fals, però si la partitura té sols un
sistema, el valor predeterminat és vertader.
L’opció ragged-last és semblant a ragged-right,
però afecta sols a l’última línia de la peça. No s’efectua cap
restricció sobre aquesta línia. El resultat és semblant al format
dels paràgrafs de text. En un paràgraf, l’última línia
senzillament ocupa la seva longitud horitzontal natural.
\layout {
indent = #0
line-width = #150
ragged-last = ##t
}
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
| [ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
| [ < Canvi de l'espaiat horitzontal ] | [ Amunt : Espaiat horitzontal ] | [ Notació proporcional > ] |