4.5.4 Longitud de la línia

Els ajustament més bàsics que influeixen en l’espaiat són indent i line-width. Es defineixen al bloc \layout. Controlen el sagnat de la primera línia de música i la longitud de les línies.

Si es fixa un valor vertader per ragged-right al bloc \layout, aleshores els sistemes acaben en la seva longitud horitzontal natural, en comptes de repartir-se horitzontalment fins omplir tota la línia. Això és útil per fragments curts, i per comprovar el grau d’atapeïment de l’espaiat natural. El valor normal predeterminat és fals, però si la partitura té sols un sistema, el valor predeterminat és vertader.

L’opció ragged-last és semblant a ragged-right, però afecta sols a l’última línia de la peça. No s’efectua cap restricció sobre aquesta línia. El resultat és semblant al format dels paràgrafs de text. En un paràgraf, l’última línia senzillament ocupa la seva longitud horitzontal natural.

\layout {
  indent = #0
  line-width = #150
  ragged-last = ##t
}

Vegeu també

Fragments de codi: Spacing.


LilyPond — Referència de la notació v2.23.5 (branca de desenvolupament).