[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Acords estesos i alterats ] | [ Amunt : Notació d'acords ] | [ Impressió dels noms d'acord > ] |
2.7.2 Impressió dels acords
Els acords es poden imprimir pel seu nom, a més de la impressió estàndard com a notes sobre un pentagrama.
Impressió dels noms d’acord | ||
Noms d’acord personalitzats |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Impressió dels acords ] | [ Amunt : Impressió dels acords ] | [ Noms d'acord personalitzats > ] |
Impressió dels noms d’acord
El noms d’acord s’imprimeixen dins del context
ChordNames
:
\new ChordNames { \chordmode { c2 f4. g8 } }
Els acords es poden escriure com a notes simultànies o a través de l’ús del mode d’acords. El nom d’acord que s’imprimeix és el mateix independentment del mode d’entrada, a no ser que hi hagi inversions o baixos afegits:
chordmusic = \relative { <c' e g>2 <f bes c> <f c' e g>1 \chordmode { c2 f:sus4 c1:/f } } << \new ChordNames { \chordmusic } { \chordmusic } >>
Els silencis passats a un context ChordNames
fan que
s’imprimeixi l’element de marcatge noChordSymbol
(símbol de
N.C., Sense Acord).
<< \new ChordNames \chordmode { c1 r1 g1 c1 } \chordmode { c1 r1 g1 c1 } >>
\chords { … }
és una forma abreujada d’escriure
\new ChordNames \chordmode { … }
.
\chords { c2 f4.:m g8:maj7 }
\new ChordNames { \chordmode { c2 f4.:m g8:maj7 } }
Fragments de codi seleccionats
Imprimir els acords quan es produeix un canvi
Es poden imprimir els acords exclusivament al començament de les línies i quan canvia l’acord.
harmonies = \chordmode { c1:m c:m \break c:m c:m d } << \new ChordNames { \set chordChanges = ##t \harmonies } \new Staff { \relative c' { \harmonies } } >>
Full guia d’acords o «lead sheet» senzilla
En ajuntar noms d’acord en xifrat americà, melodia i lletra, obtenim un full d’acord os «lead sheet»:
<< \chords { c2 g:sus4 f e } \new Staff \relative c'' { a4 e c8 e r4 b2 c4( d) } \addlyrics { One day this shall be free __ } >>
Vegeu també
Glossari musical: chord.
Referència de la notació: Escriptura de música en paral·lel.
Fragments de codi: Chords.
Referència de funcionament intern: ChordNames, ChordName, Chord_name_engraver, Volta_engraver, Bar_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Els acords que contenen inversions o baixos alterats no reben un nom adequat si s’escriuen usant música simultània.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Impressió dels noms d'acord ] | [ Amunt : Impressió dels acords ] | [ Baix xifrat > ] |
Noms d’acord personalitzats
No hi ha un sistema únic per anomenar els acords. Les diferents tradicions musicals usen diferents noms per al mateix conjunt d’acords. A més hi ha diferents símbols impresos per a un nom d’acord donat. Els noms i símbols que s’imprimeixen per als noms d’acord donats es poden personalitzar.
L’esquema de nomenclatura d’acords predeterminat és un sistema per a música de Jazz, proposat per Klaus Ignatzek (vegeu Llista de referències bibligràfiques). També funcionen d’altres dos esquemes de nomenclatura d’acords: una notació d’acords de Jazz alternativa i un esquema sistemàtic anomenat Acords de Banter. La notació de Jazz alternativa també es pot veure al Taula de noms d’acords.
A més dels diferents sistemes de nomenclatura, s’usen diferents
noms de nota per a la fonamental segons la llengua. Les variables
predefinides \germanChords
, \semiGermanChords
,
\italianChords
i \frenchChords
estableixen el valor
d’aquestes variables. L’efecte es mostra aquí:
Alguns cançoners alemanys indiquen els acords menors com a lletres
minúscules, sense el sufix m. Això es pot aconseguir
establint la propietat chordNameLowercaseMinor
:
\chords { \set chordNameLowercaseMinor = ##t c2 d:m e:m f }
Si caps dels ajustos predeterminats proporciona el resultat desitjat, es pot afinar la presentació dels noms d’acord a través de les propietats següents:
-
chordRootNamer
-
El nom d’acord s’imprimeix normalment com una lletra per a la fonamental amb una alteració opcional. La transformació de la nota en la lletra es realitza per part d’aquesta funció. Els noms de nota especials (per exemple la ‘H’ alemanya per a un acord de Si) es poden produir emmagatzemant una funció nova en aquesta propietat.
-
majorSevenSymbol
-
Aquesta propietat conté l’objecte de marcatge que s’usa per fer el seguiment de la sortida de
chordRootNamer
per identificar un acord de sèptima major. Les opcions predefinides sónwhiteTriangleMarkup
(triangle blanc) iblackTriangleMarkup
(triangle negre). -
additionalPitchPrefix
-
Quan l’acord conté notes afegides, es poden prefixar opcionalment per un text. Per defecte no hi ha cap prefix, per evitar la sobrecàrrega visual, però per petites quantitats de notes afegides pot ser visualment efectiu.
\new ChordNames { <c e g d'> % add9 \set additionalPitchPrefix = "add" <c e g d'> % add9 }
-
chordNoteNamer
-
Quan el nom de l’acord conté notes addicionals a part de la fonamental (per exemple un baix afegit) s’utilitza aquesta funció per imprimir la nota addicional. De forma predeterminada s’imprimeix la nota usant
chordRootNamer
. La propietatchordNoteNamer
es pot establir a una funció especialitzada per canviar aquest comportament. Per exemple, el baix es por imprimir en minúscula. -
chordNameSeparator
-
Les diferents parts del nom d’un acord se separen normalment mitjançant un petit espai en blanc. Mitjançant l’ajust de
chordNameSeparator
, podem usar qualsevol marcatge que desitgem com a separador. Això no afecta el separador entre un acord i la nota del baix: per personalitzar això, utilitzeuslashChordSeparator
.\chords { c4:7.9- c:7.9-/g \set chordNameSeparator = \markup { "/" } \break c4:7.9- c:7.9-/g }
-
slashChordSeparator
-
Els acords es poden tocar sobre una nota del baix diferent a la fonamental. S’anomenen «inversions» o «acords de barra inclinada» atès que la manera predeterminada d’efectuar la seva notació és amb una barra inclinada entre l’acord i la nota del baix. Per tant, el valor de
slashChordSeparator
és, per defecte, una barra inclinada, però podem canviar-lo a qualsevol element de marcatge que volem.\chords { c4:7.9- c:7.9-/g \set slashChordSeparator = \markup { " over " } \break c4:7.9- c:7.9-/g }
-
chordNameExceptions
-
Aquesta propietat és una llista de parelles. El primer element de cada parella és un conjunt de notes utilitzades per identificar els elements presents a l’acord. El segon element és un element de marcatge que segueix a la sortida de
chordRootNamer
per crear el nom de l’acord. -
minorChordModifier
-
La notació dels acords menors se sol fer mitjançant el sufix ‘m’ a la dreta de la lletra que indica la fonamental de l’acord. Tanmateix, altres convencions donen preferència a sufixos diferents, com un signe menys.
\chords { c4:min f:min7 \set minorChordModifier = \markup { "-" } \break c4:min f:min7 }
-
chordPrefixSpacer
-
El modificador dels acords menors tal i com ve determinat per
minorChordModifier
s’imprimeix en general immediatament a la dreta de la fonamental. Es pot inserir un símbol separador entre la fonamental i el modificador establintchordPrefixSpacer
. El símbol separador no s’usa quan l’acord està alterat.
Instruccions predefinides
\whiteTriangleMarkup
,
\blackTriangleMarkup
,
\germanChords
,
\semiGermanChords
,
\italianChords
,
\frenchChords
.
Fragments de codi seleccionats
Excepcions per als noms d’acord
Es pot usar la propietat chordNameExceptions
per a emmagatzemar
una llista de notacions espacials per a acords específics.
% modify maj9 and 6(add9) % Exception music is chords with markups chExceptionMusic = { <c e g b d'>1-\markup { \super "maj9" } <c e g a d'>1-\markup { \super "6(add9)" } } % Convert music to list and prepend to existing exceptions. chExceptions = #(append (sequential-music-to-chord-exceptions chExceptionMusic #t) ignatzekExceptions) theMusic = \chordmode { g1:maj9 g1:6.9 \set chordNameExceptions = #chExceptions g1:maj9 g1:6.9 } \layout { ragged-right = ##t } << \new ChordNames \theMusic \new Voice \theMusic >>
Nom d’acord maj7
La presentació de l’acord de sèptima major es pot ajustar mitjançant majorSevenSymbol.
\chords { c:7+ \set majorSevenSymbol = \markup { j7 } c:7+ }
Afegir barres de compàs al context de noms d’acord (ChordNames)
Per afegir indicacions de línia divisòria dins del context dels
noms d’acord ChordNames
, incloeu el gravador
Bar_engraver
.
\new ChordNames \with { \override BarLine.bar-extent = #'(-2 . 2) \consists "Bar_engraver" } \chordmode { f1:maj7 f:7 bes:7 }
Corxets de primera i segona vegada a sota dels acords
Mitjançant l’addició del gravador Volta_engraver
al pentagrama
pertinent, es poden posar els corxets de primera i segona veu a
sota dels acords.
\score { << \chords { c1 c1 } \new Staff \with { \consists "Volta_engraver" } { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } >> \layout { \context { \Score \remove "Volta_engraver" } } }
Modificació del separador d’acords
The separator between different parts of a chord name can be set to any markup.
\chords { c:7sus4 \set chordNameSeparator = \markup { \typewriter | } c:7sus4 }
Vegeu també
Referència de la notació: Taula de noms d’acords, Modificadors d’acord més usuals.
L’assaig sobre gravat musical automatitzat: Llista de referències bibligràfiques.
Fitxers instal·lats: ‘scm/chords-ignatzek.scm’, ‘scm/chord-entry.scm’, ‘ly/chord-modifier-init.ly’.
Fragments de codi: Chords.
Advertiments i problemes coneguts
Els noms d’acord es determinen a partir de les notes que estan
presents a l’acord i de la informació sobre l’estructura de
l’acord que s’ha pogut introduir a \chordmode
. Si s’usa el mètode
de les notes simultànies per introduir els acords, es poden
produir noms no desitjats a partir de les inversions o de les
notes del baix.
myChords = \relative c' { \chordmode { c1 c/g c/f } <c e g>1 <g c e> <f c' e g> } << \new ChordNames { \myChords } \new Staff { \myChords } >>
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Impressió dels noms d'acord ] | [ Amunt : Impressió dels acords ] | [ Baix xifrat > ] |