5.4.2 Direcció i posició
En gravar música, la direcció i col·locació de molts elements és qüestió d’elecció. Per exemple, les pliques de les notes es poden dirigir cap a munt o cap avall; la lletra, les indicacions dinàmiques i altres marques expressives es poden col·locar a sobre o a sota del pentagrama; el text es pot alinear a l’esquerra, a la dreta o centrada; etc. La majoria d’aquestes eleccions poden deixar-se que el Lilypond les determini automàticament, però en certs casos pot ser desitjable forçar una direcció o col·locació concreta.
| Indicadors de direcció de les articulacions | ||
| La propietat de direcció |
| [ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
| [ < Direcció i posició ] | [ Amunt : Direcció i posició ] | [ La propietat de direcció > ] |
Indicadors de direcció de les articulacions
De forma predeterminada algunes direccions sempre són cap amunt o sempre cap avall (per exemple els matisos o el calderó), mentre que d’altres coses poden alternar entre amunt i avall en funció de la direcció de les pliques (com les lligadures o els accents).
Es pot sobreescriure l’acció predeterminada mitjançant el prefixat
de l’articulació per un indicador de direcció. Hi ha
disponibles tres indicadors de direcció: ^ (que significa
“a dalt”, _ (que significa “a sota”) o
- (que significa “usar la direcció predeterminada”).
L’indicador de direcció es pot normalment ometre, cosa que suposa
l’indicador predeterminat -, però cal un indicador de
direcció sempre abans de:
- les ordres
\tweak - les ordres
\markup - les ordres
\tag - els marcatges de cadena, per exemple -"cadena"
- les ordres de digitació, per exemple
-1 - les abreviatures d’articulació, per exemple
-.,->,--
Aquestes ordres afecten sols a la nota següent.
\relative { c''2( c) c2_( c) c2( c) c2^( c) }
![[image of music]](../b7/lily-feeca3e5.png)
La propietat de direcció
La posició o direcció de molts objectes de presentació està
controlada per la propietat direction.
El valor de la propietat direction es pot establir al valor
1, amb el significat de “cap amunt” o “a sobre”, o a
-1, amb el significat “cap avall” o “a sota”. Es
poden usar els símbols UP i
Se pueden usar los símbolos UP i
DOWN en substitució de 1 i -1
respectivament. La direcció predeterminada es pot especificar
establint direction a 0 o a CENTER. De forma
alternativa, en molts casos hi ha ordres predefinides per
especificar la direcció. Totes elles són de la forma:
\xxxUp, \xxxDown or \xxxNeutral
on \xxxNeutral significa “utilitzar la direcció
predeterminada”. Vegeu
Objectes interiors al pentagrama.
En algunes ocasions com a l’arpegi, el valor de la propietat
direction pot especificar si l’objecte s’ha de col·locar a
l’esquerra o a la dreta de l’objecte pare. En aquest cas
-1 o LEFT signifiquen “a l’esquerra” i
1 o RIGHT signifiquen “a la dreta”. 0 o
CENTER signifiquen “utilitzar la direcció
predeterminada”.
Aquestes indicacions afecten a totes les notes fina que són cancel·lades.
\relative { c''2( c) \slurDown c2( c) c2( c) \slurNeutral c2( c) }
![[image of music]](../e6/lily-2c232739.png)
A la música polifònica, en general és millor especificar una veu explícita que canviar la direcció d’un objecte. Per veure més informació, vegeu Veus múltiples.
Vegeu també
Manual de aprenentatge Objectes interiors al pentagrama.
Referència de la notació: Veus múltiples.