4.6.2 Canvi de l’espaiat
La sortida de annotate-spacing
revela las dimensions
verticals amb gran detall. Per veure més detalls sobre la
modificació dels marges i altres variables de disseny de la
pàgina, consulteu Disposició de la pàgina.
Apart dels marges, hi ha algunes altres opcions per estalviar espai:
-
Forçar els sistemes perquè s’ajuntin el més possible entre sí (de
forma que càpiguen la quantitat més grans d’ells a la pàgina) i al
mateix temps estiguin espaiats de form que no hi hagi un espai
buit en la part baixa del paper.
\paper { system-system-spacing = #'((basic-distance . 0.1) (padding . 0)) ragged-last-bottom = ##f ragged-bottom = ##f }
-
Forçar el nombre de sistemes. Pot ser d’utilitat de dues formes.
Si tans sols s’estableix un valor, fins i tot el mateix valor que
el nombre de sistemes que s’estan dibuixant de forma
predeterminada, això ocasionarà a vegades que s’intentin introduir
més sistemes en cada pàgina, ja que en aquest cas s’omet un pas en
el qual es produeix l’estalvi d’una pàgina addicional. Per
exemple, si la disposició predeterminada té 11 sistemes,
l’assignació següent força una disposició amb 10 sistemes.
\paper { system-count = #10 }
-
Forçar el nombre de pàgines. Per exemple, l’assignació següent
força una disposició amb dues pàgines.
\paper { page-count = #2 }
-
Evitar (o reduir en nombre) els objectes que augmenten la mida
vertical d’un sistema. Per exemple, a les claus de les repeticions
de primer i segona vegada (o repeticions amb finals alternatius)
els cal espai addicional. Si aquestes caselles es reparteixen al
llarg de dos sistemes, ocupen més espai que si estiguessin sobre
el mateix sistema. Com en un altre exemple, les indicacions
dinàmiques que se ‘surten’ d’un sistema es poden apropar al
pentagrama:
\relative e' { e4 c g\f c e4 c g-\tweak X-offset #-2.7 \f c }
-
Alterar l’espaiat horitzontal per mitjà de
SpacingSpanner
. Per veure més detalls, consulteu Canvi de l’espaiat horitzontal. L’exemple següent il·lustra l’espaiat predeterminat:\score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | } }
L’exemple següent modifica
common-shortest-duration
d’un valor de1/4
(negra) a1/2
(blanca). La negra és la nota més comuna i la més breu de l’exemple, per la qual cosa en augmentar aquesta duració es produeix un efecte d’‘atapeïment’:\score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | } \layout { \context { \Score \override SpacingSpanner.common-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) } } }
La propietat
common-shortest-duration
no es pot modificar de manera dinàmica, per la qual s’ha de situar sempre dins d’un bloc\context
de forma que s’apliqui a la partitura completa.
Vegeu també
Referència de la notació: Disposició de la pàgina, Canvi de l’espaiat horitzontal.
Fragments de codi: Spacing.