[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions ] | [ Amunt : Repeticions ] | [ Repeticions normals > ] |
1.4.1 Repeticions llargues
Aquesta secció tracta sobre la forma d’introduir repeticions llargues, normalment de diversos compassos. Les repeticions adopten dues formes: repeticions envoltades entre signes de repetició, o repeticions explícites, que s’usen per escriure música repetitiva. També es poden controlar manualment els signes de repetició.
Repeticions normals | ||
Marques de repetició manual | ||
Repeticions explícites |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions llargues ] | [ Amunt : Repeticions llargues ] | [ Marques de repetició manual > ] |
Repeticions normals
La sintaxi d’una repetició normal és
\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical
on expressió_musical
és una expressió musical.
Una repetició simple sense finals alternatius:
\relative { \repeat volta 2 { c''4 d e f } c2 d \repeat volta 2 { d4 e f g } }
De forma predeterminada no s’imprimeixen les dobles barres
d’obertura de repetició al primer compàs complet. Malgrat això és
possible imprimir-les usant \bar ".|:"
abans de la primera nota.
\relative { \repeat volta 2 { \bar ".|:" c''4 d e f } c2 d \repeat volta 2 { d4 e f g } }
Els finals alternatius (celes de primera i segona vegada) es
poden generar utilitzant \alternative
. Cada grup
d’alternatives ha d’estar envoltat pel seu compte entre claus.
\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical \alternative { { expressió_musical } }
on expressió_musical
és una expressió musical.
Si hi ha més repeticions que finals alternatius, s’assigna el primer final alternatiu a les repeticions més antigues.
Repetició única amb primera i segona vegada:
\relative { \repeat volta 2 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } } c1 }
Diverses repeticions amb primera i segona vegada:
\relative { \repeat volta 4 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } } c1 }
Més d’una repetició amb més d’un final alternatiu:
\relative { \repeat volta 3 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } { a2 g | } } c1 }
Nota: Si hi ha dos o més alternatives, no ha d’aparèixer res
entre la clau de tancament d’una i la d’obertura de l’altra
dins d’un bloc \alternative
, atès que en cas contrari
no obtindrem el nombre de finals esperat.
Nota: Si incloem \relative
dins d’un
\repeat
sense instancia el context Voice
explícitament, apareixeran pentagrames addicionals no desitjats.
Vegeu
Apareix un pentagrama de més.
Si una repetició sense celes de primera i segona vegada comença
en mig d’un compàs, normalment acaba en el lloc corresponent a
meitat d’un altre compàs posterior (de tal forma que els dos sumen
un compàs complet). En aquest cas, els símbols de repetició no
són ‘veritables’ línies divisòries, per la qual cosa no s’han
d’escriure en aquest lloc comprovacions de compàs ni ordres
\partial
:
c'4 e g \repeat volta 4 { e4 | c2 e | g4 g g } g4 | a2 a | g1 |
Si una repetició que no té celes de primera i segona vegada
comença amb un compàs parcial, aleshores s’aplica el mateix
principi, excepte que es requereix una ordre \partial
al començament del compàs:
\partial 4 \repeat volta 4 { e'4 | c2 e | g4 g g } g4 | a2 a | g1 |
Es poden afegir lligadures d’unió al segon final:
\relative { c''1 \repeat volta 2 { c4 d e f~ } \alternative { { f2 d } { f2\repeatTie f, } } }
L’ordre \inStaffSegno
es pot utilitzar per generar una
barra de compàs combinada que incorpora el símbol del segno junt
amb la barra de repetició, quan s’usa amb la instrucció
\repeat volta
. Se selecciona automàticament el tipus
correcte de línia divisòria de repetició, ja sigui de començament
o fi de repetició, o de doble repetició. Observeu que la
indicació “D.S.” corresponent s’ha d’afegir manualment.
Sortida d’una repetició:
\relative { e'1 \inStaffSegno f2 g a b c1_"D.S." \bar "|." }
Al començament d’una repetició:
\relative { e'1 \repeat volta 2 { \inStaffSegno % inicia repetició f2 g a b } c1_"D.S." \bar "|." }
Al final de una repetición:
\relative { e'1 \repeat volta 2 { f2 g a b \inStaffSegno % finalitza repetició } f2 g a b c1_"D.S." \bar "|." }
Entre dues repeticions:
\relative { e'1 \repeat volta 2 { f2 g a b } \inStaffSegno % doble repetició \repeat volta 2 { f2 g a b } c1_"D.S." \bar "|." }
Es poden obtenir símbols de línia divisòria alternatius mitjançant
l’establiment (en el context Score) de les propietats
segnoBarType
, startRepeatSegnoBarType
,
endRepeatSegnoBarType
o doubleRepeatSegnoBarType
al tipus
de línia requerit. Els tipus de línia divisòria alternatius s’han
de seleccionar a partir dels tipus predefinits o de tipus definits
anteriorment amb la instrucció \defineBarLine
(vegeu Barres de compàs).
\defineBarLine ":|.S[" #'(":|." "S[" "") \defineBarLine "]" #'("]" "" "") \relative { e'1 \repeat volta 2 { f2 g a b \once \set Score.endRepeatSegnoBarType = ":|.S[" \inStaffSegno } f2 g \bar "]" a b c1_"D.S." \bar "|." }
Fragments de codi seleccionats
Fer més curts els corxets de primer i segona vegada
De forma predeterminada, els corxets de primera i segona vegada es
tracen a sobre els finals alternatius complets, però és possible
fer-los més curts establint un valor cer per a
voltaSpannerDuration
. A l’exemple següent, el corxet sols
dura un compàs, que correspon a una duració de 3/4.
\relative c'' { \time 3/4 c4 c c \set Score.voltaSpannerDuration = #(ly:make-moment 3/4) \repeat volta 5 { d4 d d } \alternative { { e4 e e f4 f f } { g4 g g } } }
Afegir claus de repetició i segona vegada a més pentagrames
El gravador Volta_engraver
resideix de forma predeterminada
dins del context de Score
, i les claus de repetició‘s’imprimeixen
així normalment sols a sobre el pentagrama superior. Aixo es pot
ajustar afegint el gravador Volta_engraver
al context de
Staff
el el qual han d’aparèixer les claus; vegeu també
el fragment de codi “Volta multi staff”.
<< \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } \new Staff \with { \consists "Volta_engraver" } { c'2 g' e' a' } \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } >>
Establiment del tipus de repetició doble predeterminat per a la primera i la segona vegada
Hi ha tres estils diferents de repeticions dobles per a la primera
i la segona vegada, que es poden ajustar utilitzant
doubleRepeatType
.
\relative c'' { \repeat volta 2 { c1 } \set Score.doubleRepeatBarType = #":..:" \repeat volta 2 { c1 } \set Score.doubleRepeatBarType = #":|.|:" \repeat volta 2 { c1 } \set Score.doubleRepeatBarType = #":|.:" \repeat volta 2 { c1 } }
Numeració de compassos alternativa
Es poden seleccionar dos mètodes alternatius per a la numeració de compassos, especials quan hi ha repeticions.
\relative c'{ \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers \repeat volta 3 { c4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 \break \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters \repeat volta 3 { c,4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 }
Vegeu també
Glossari musical: repeat, volta.
Referència de la notació: Barres de compàs, Modificació dels connectors (plug-ins) de context, Modificació de lligadures d’unió i d’expressió, Gestió del temps.
Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’.
Fragments de codi: Repeats.
Referència de funcionament intern: VoltaBracket, RepeatedMusic, VoltaRepeatedMusic, UnfoldedRepeatedMusic.
Advertiments i problemes coneguts
Les lligadures d’expressió que abasten des d’un bloc
\repeat
fins un bloc \alternative
sols funcionen
per a la cela de primera vegada. L’aparença visual d’una
lligadura d’expressió que es continua introduint a d’altres
celes de repetició pot simular-se amb \repeatTie
si la
lligadura s’estén fins una sola nota dins de la cela de
repetició, tot i que aquest mètode no funciona a TabStaff
.
D’altres mètodes que poden servir per indicar lligadures que es
continuen per sobre de diverses notes a les celes de repetició,
i que també funcionen en contextos de tabulatura TabStaff
,
s’expliquen a
Modificació de lligadures d’unió i d’expressió.
Així mateix, no és possible fer que les lligadures d’expressió es repleguin des del final d’una alternativa fins el començament de la repetició.
Els glissandos que s’estenen des d’un bloc \repeat
fins un bloc
\alternative
sols funcionen per a la cela de primera
vegada. Es pot indicar l’aparença visual d’un glissando que es
continua fin l’interior d’altres celes de repetició mitjançant
la codificació d’un glissando que comença a una nota d’adorn
oculta. Per veure un exemple, consulteu
“Extensió dels glissandos sobre les repeticions” sota l’epígraf
Fragments de codi seleccionats, a Glissando.
Si una repetició que comença amb un compàs incomplet té un bloc
\alternative
que conté modificacions a la propietat
measureLength
, la utilització de \unfoldRepeats
donarà lloc a línies divisòries erròniament col·locades i
advertiments de comprovació de compàs.
Una repetició niuada com
\repeat … \repeat … \alternative
és ambigua perquè no està clar a quin \repeat
pertany la
\alternative
. Aquesta ambigüitat es resol fent que la
\alternative
pertanyi sempre a la \repeat
més
interna. Per més claredat, es recomana usar claus en aquestes
situacions.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions normals ] | [ Amunt : Repeticions llargues ] | [ Repeticions explícites > ] |
Marques de repetició manual
Nota: Aquests mètodes sols s’utilitzen per realitzar
construccions de repetició poc usuals. A gairebé totes les
situacions s’han de crear les repeticions utilitzant l’ordre
estàndard \repeat
o imprimint les barres de compàs
corresponents. Per veure més informació, consulteu
Barres de compàs.
Es pot usar la propietat repeatCommands
per controlar la
disposició de les repeticions. El seu valor és una llista de
l’Scheme d’ordres de repetició.
-
start-repeat
Impressió d’una barra de compàs
.|:
\relative { c''1 \set Score.repeatCommands = #'(start-repeat) d4 e f g c1 }
A la pràctica habitual del gravat no s’imprimeixen signes de repetició al principi de la peça.
-
end-repeat
Impressió d’una barra de compàs
:|.
\relative { c''1 d4 e f g \set Score.repeatCommands = #'(end-repeat) c1 }
-
(volta number) … (volta #f)
Creació d’una nova cela de repetició amb el número que s’especifica. El parèntesi de vegada s’ha de finalitzar de forma explícita, en cas contrari no s’imprimeix.
\relative { f''4 g a b \set Score.repeatCommands = #'((volta "2")) g4 a g a \set Score.repeatCommands = #'((volta #f)) c1 }
Es poden produir diverses ordres de repetició amb el mateix punt:
\relative { f''4 g a b \set Score.repeatCommands = #'((volta "2, 5") end-repeat) g4 a g a c1 \set Score.repeatCommands = #'((volta #f) (volta "95") end-repeat) b1 \set Score.repeatCommands = #'((volta #f)) }
Es pot incloure text dins de la cela de primera i segona vegada. El text pot ser un número o números, o un element de marcatge, vegeu Donar format al text. La forma més fàcil d’usar text de marcatge és definir el marcatge prèviament, i després incloure’l dins d’una llista de l’Scheme.
voltaAdLib = \markup { 1. 2. 3... \text \italic { ad lib. } } \relative { c''1 \set Score.repeatCommands = #(list(list 'volta voltaAdLib) 'start-repeat) c4 b d e \set Score.repeatCommands = #'((volta #f) (volta "4.") end-repeat) f1 \set Score.repeatCommands = #'((volta #f)) }
Vegeu també
Referència de la notació: Barres de compàs, Donar format al text.
Fragments de codi: Repeats.
Referència de funcionament intern: VoltaBracket, RepeatedMusic, VoltaRepeatedMusic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques de repetició manual ] | [ Amunt : Repeticions llargues ] | [ Repeticions curtes > ] |
Repeticions explícites
Mitjançant la utilització de l’ordre unfold
es poden usar
les repeticions per simplificar l’escriptura desplegada de música
repetitiva. La sintaxi és:
\repeat unfold número_de_repeticions expressió_musical
donde expressió_musical
és una musical i
nombre_de_repeticions
és el nombre de vegades que
expressió_musical
es repeteix.
\relative { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } c1 }
En certs casos, especialment dins d’un context
\relative
, la funció \repeat unfold
no és
exactament igual que escriure l’expressió musical diverses
vegades. Per exemple:
\repeat unfold 2 { a'4 b c }
no equival a
a'4 b c | a'4 b c
Es poden fer repeticions desplegades amb finals alternatius.
\relative { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } } c1 }
Si hi ha repeticions amb finals alternatius, el primer final alternatiu s’aplica les vegades que calguin fins que les alternatives restants completen el nombre total de repeticions.
\relative { \repeat unfold 4 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } { e2 d } } c1 }
Si hi ha més finals alternatius que repeticions, s’apliquen sols els primers finals alternatius. Les alternatives restants s’ignoren i no s’imprimeixen.
\relative { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } { e2 d } } c1 }
És possible també niuar diverses funcions unfold
(amb
finals alternatius o sense ells).
\relative { \repeat unfold 2 { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } } } c1 }
Les construccions d’acord es poden repetir mitjançant el símbol de
repetició d’acords q
. Vegeu
Repetició d’acords.
Nota: Si poseu \relative
dins d’un bloc
\repeat
sense instanciar explícitament el context
Voice
, apareixeran pentagrames no desitjats. Vegeu
Apareix un pentagrama de més.
Vegeu també
Referència de la notació: Repetició d’acords.
Fragments de codi: Repeats.
Referència de funcionament intern: RepeatedMusic, UnfoldedRepeatedMusic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques de repetició manual ] | [ Amunt : Repeticions llargues ] | [ Repeticions curtes > ] |