Referència de la notació del GNU LilyPond: 1.7.1 Dins del pentagrama

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Anotacions editorials ]	[ Amunt : Anotacions editorials ]	[ Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació > ]

1.7.1 Dins del pentagrama

Aquesta secció tracta sobre com aplicar èmfasi als elements situats dins del pentagrama.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Dins del pentagrama ]	[ Amunt : Dins del pentagrama ]	[ Indicacions de digitació > ]

Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació

Nota:
Per a la mida del tipus de lletra del text consulteu Selecció del tipus de lletra i la seva mida.
Per a la mida del pentagrama, consulteu Establiment de la mida del pentagrama.
Per a les notes guia, consulteu Format de les notes guia.
Per als pentagrames d’Ossia, consulteu Pentagrames d’Ossia.

Per modificar la mida de la notació sense canviar la mida del pentagrama, especifiqueu un factor d’ampliació amb l’ordre \magnifyMusic:

\new Staff <<
  \new Voice \relative {
    \voiceOne
    <e' e'>4 <f f'>8. <g g'>16 <f f'>8 <e e'>4 r8
  }
  \new Voice \relative {
    \voiceTwo
    \magnifyMusic 0.63 {
      \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 0.63)
      r32 c'' a c a c a c r c a c a c a c
      r c a c a c a c a c a c a c a c
    }
  }
>>

L’\override de l’exemple anterior és una solució provisional per solucionar un error del programa. Consulteu l’apartat de “Problemes i advertiments coneguts” al final d’aquesta secció.

Si una figura amb una mida normal de cap es barreja amb una altra més petita, la mida de la menor podria de necessitar de canviar-se (amb ‘\once \normalsize’) perquè les pliques i les alteracions accidentals mantinguin una bona alineació:

\new Staff <<
  \key fis \minor
  \mergeDifferentlyDottedOn
  \new Voice \relative {
    \voiceOne
    \magnifyMusic 0.63 {
      \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 0.63)
      \once \normalsize cis'32( cis' gis b a fis \once \normalsize d d'
      \once \normalsize cis, cis' gis b a gis \once \normalsize fis fis'
      \once \normalsize fis, fis' ais, cis b gis \once \normalsize eis eis'
      \once \normalsize a, a' bis, d cis b \once \normalsize gis gis')
    }
  }
  \new Voice \relative {
    \voiceTwo
    cis'8. d16 cis8. fis16 fis8. eis16 a8. gis16
  }
>>

L’ordre \magnifyMusic no està pensada per a les notes guia, d’adorn, o per als pentagrames d’Ossia; hi ha mètodes més apropiats per a la introducció de cada un d’aquests elements. En comptes d’això, és útil quan la mida de la notació canvia dins d’una sola part instrumental sobre un pentagrama, i quan les notes d’adorn no són adequades, com a passatges de cadència o en casos com els dels exemples anteriors. Establir el valor de \magnifyMusic a 0.63 duplica les dimensions del context CueVoice.

Nota: L’ordre \magnifyMusic no ha d’utilitzar-se si s’està canviant la mida del pentagrama al mateix temps. Consulteu Establiment de la mida del pentagrama.

Canviar la mida dels objectes individuals

Es pot canviar de mida un objecte de presentació individual usant les ordres \tweak o \override per ajustar la seva propietat font-size:

\relative {
  % resize a note head
  <f' \tweak font-size -4 b e>-5
  % resize a fingering
  bes-\tweak font-size 0 -3
  % resize an accidental
  \once \override Accidental.font-size = -4 bes!-^
  % resize an articulation
  \once \override Script.font-size = 4 bes!-^
}

El valor predeterminat de font-size per a cada objecte de presentació està explicat al Manual de Referència de Funcionament Intern. La propietat font-size sols es pot fixar per als objectes de presentació que respecten la interfície de presentació font-interface. Si no està especificada font-size a la llista de ‘Ajustos estàndard’ de l’objecte, el seu valor és 0. Vegeu All layout objects.

Comprensió de la propietat `fontSize`

La propietat de context fontSize ajusta la mida relativa de tots els elements de notació basats en glifs dins d’un context:

\relative {
  \time 3/4
  d''4---5 c8( b a g) |
  \set fontSize = -6
  e'4-- c!8-4( b a g) |
  \set fontSize = 0
  fis4---3 e8( d) fis4 |
  g2.
}

El valor fontSize és un número que indica la mida relativa a la mida estàndard per a l’alçada actual del pentagrama. El valor predeterminat de fontSize es 0; la addició de 6 a qualsevol valor de fontSize duplica la mida impresa dels glifs, i la substracció de 6 redueix la mida a la meitat. Cada pas augmenta la mida en un 12% aproximadament.

La funció del Scheme magnification->font-size es proveeix per conveniència, atès que les unitats logarítmiques de la propietat font-size no són totalment intuïtives. Per exemple, per ajustar la notació musical al 75% de la mida predeterminada, usem:

\set fontSize = #(magnification->font-size 0.75)

La funció de l’Scheme magstep té l’efecte oposat: converteix un valor de font-size a un factor d’ampliació.

La propietat fontSize no afecta sols als elements de notació que es dibuixen amb glifs, com el cap de les figures, les alteracions accidentals, les inscripcions textuals, etc. No afecta la mida de la pròpia pauta, ni canvia l’escala de les pliques, barres, o espaiat horitzontal. Per canviar l’escala de les pliques, barres i l’espaiat horitzontal junt amb la mida de la notació (sense canviar la mida de la pauta), useu l’ordre \magnifyMusic que s’ha explicat anteriorment. Per canviar l’escala de la mida de tot, fins i tot la pauta, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.

Sempre que s’estableix el valor de la propietat de context fontSize, el seu valor s’afegeix al valor de la propietat d’objecte gràfic font-size per als objectes de presentació individuals, abans que s’imprimeixi qualsevol dels glifs. Això pot confondre quan s’estableix el valor de les propietats font-size individuals mentre fontSize ja està establert:

% the default font-size for NoteHead is 0
% the default font-size for Fingering is -5
c''4-3

\set fontSize = -3
% the effective font size for NoteHead is now -3
% the effective font size for Fingering is now -8
c''4-3

\override Fingering.font-size = 0
% the effective font size for Fingering is now -3
c''4-3

També hi ha les següents ordres de drecera:

Ordre	Equivalent a	Mida relativa
`\teeny`	`\set fontSize = -3`	71%
`\tiny`	`\set fontSize = -2`	79%
`\small`	`\set fontSize = -1`	89%
`\normalsize`	`\set fontSize = 0`	100%
`\large`	`\set fontSize = 1`	112%
`\huge`	`\set fontSize = 2`	126%

\relative c'' {
  \teeny
  c4.-> d8---3
  \tiny
  c4.-> d8---3
  \small
  c4.-> d8---3
  \normalsize
  c4.-> d8---3
  \large
  c4.-> d8---3
  \huge
  c4.-> d8---3
}

Els canvis a la mida del tipus de lletra s’obtenen per mitjà de l’escalat de la mida del disseny que es troba més a prop de la mida desitjada. La mida estàndard per al tipus de lletra (per a font-size = 0) depèn de l’alçada estàndard del pentagrama. Per a un pentagrama de 20 punts, se selecciona un tipus de lletra de 11 punts.

Instruccions predefinides

\magnifyMusic, \teeny (ínfim), \tiny (molt petit), \small (petit), \normalsize (normal), \large (gran), \huge (enorme).

Vegeu també

Referència de la notació: Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Establiment de la mida del pentagrama, Format de les notes guia, Pentagrames d’Ossia.

Fitxers instal·lats: ‘ly/music-functions-init.ly’, ‘ly/property-init.ly’.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: font-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Actualment hi ha dos errors del programa que impedeixen un espaiat horitzontal correcte en usar \magnifyMusic. Solament hi ha una forma rodejar l’error, i el seu funcionament correcte no està garantit en tots els casos. A l’exemple que apareix a continuació, substituïu la variable mag amb el vostre valor preferit. També podeu intentar treure una o ambdues ordres \newSpacingSection, i/o les ordres \override i \revert:

\magnifyMusic mag {
  \newSpacingSection
  \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 mag)
  [music]
  \newSpacingSection
  \revert Score.SpacingSpanner.spacing-increment
}

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació ]	[ Amunt : Dins del pentagrama ]	[ Notes ocultes > ]

Indicacions de digitació

Les instruccions de digitació es poden introduir usant ‘nota-dígito’:

\relative { c''4-1 d-2 f-4 e-3 }

Per als canvis de dit es poden usar elements de marcatge de text o de cadenes de caràcters.

\relative {
  c''4-1 d-2 f\finger \markup \tied-lyric "4~3" c\finger "2 - 3"
}

Podeu usar l’articulació de polze per indicar que una nota s’ha de tocar amb el polze (per exemple a música de violoncel).

\relative { <a'_\thumb a'-3>2 <b_\thumb b'-3> }

Les digitacions per als acords també es poden afegir a les notes individuals escrivint-les després de les altures.

\relative {
  <c''-1 e-2 g-3 b-5>2 <d-1 f-2 a-3 c-5>
}

Les indicacions de digitació es poden situar manualment a sobre o a sota del pentagrama, vegeu Direcció i posició.

Fragments de codi seleccionats

Controlar la col·locación de les digitacions d’acords

Es pot controlar amb precisió la col·locació dels números de digitació. Perquè es tingui en compte l’orientació de les digitacions, es pot utilitzar una construcció d’acord <> tot i que siguin una sola nota.

\relative c' {
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(down)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(down right up)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(up)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <c-1>2
  \set fingeringOrientations = #'(down)
  <e-3>2
  \set stringNumberOrientations = #'(up left down)
  <f\3 a\2 c\1>1
  \set strokeFingerOrientations = #'(down right up)
  <c\rightHandFinger #1 e\rightHandFinger #2 c'\rightHandFinger #4 >
}

Permetre que les digitacions s’imprimeixen del pentagrama

Les xifres de digitació orientades verticalment es col·loquen de forma predeterminada fora del pentagrama. Malgrat això, aquest comportament es pot desactivar. Nota: s’ha d’usar una construcció d’acord <>, tot i que sigui una sola nota.

\relative c' {
  <c-1 e-2 g-3 b-5>2
  \override Fingering.staff-padding = #'()
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 g'-0
  a8[-1 b]-2 g-0 r
  \override Fingering.add-stem-support = ##f
  a[-1 b]-2 g-0 r
  \override Fingering.add-stem-support = ##t
  a[-1 b]-2 g-0 r
  \override Fingering.add-stem-support = #only-if-beamed
  a[-1 b]-2 g-0 r
}

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: FingeringEvent, fingering-event, Fingering_engraver, New_fingering_engraver, Fingering.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Indicacions de digitació ]	[ Amunt : Dins del pentagrama ]	[ Acoloriment d'objectes > ]

Notes ocultes

Las notes ocultes (o invisibles, o transparents) poden ser d’utilitat en la preparació d’exercicis de teoria o de composició.

\relative {
  c''4 d
  \hideNotes
  e4 f
  \unHideNotes
  g a
  \hideNotes
  b
  \unHideNotes
  c
}

El cap, la plica i la barra de les figures, així com els silencis, són invisibles. Les barres són invisibles si comencen en una nota oculta. Els objectes de notació que estan ancorats a notes invisibles, són, malgrat això, visibles.

\relative c'' {
  e8(\p f g a)--
  \hideNotes
  e8(\p f g a)--
}

Instruccions predefinides

\hideNotes, \unHideNotes.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes

Referència de la notació: Silencis invisibles, Visibilitat dels objectes, Ocultament de pentagrames.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: Note_spacing_engraver, NoteSpacing.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Notes ocultes ]	[ Amunt : Dins del pentagrama ]	[ Parèntesis > ]

Acoloriment d’objectes

Es poden assignar colors als objectes individuals. Els noms de color vàlids es relacionen a la Llista de colors.

\override NoteHead.color = #red
c''4 c''
\override NoteHead.color = #(x11-color 'LimeGreen)
d''
\override Stem.color = #blue
e''

Es pot accedir a l’espectre complet de colors definit per a X11 usant la funció de l’Scheme x11-color. Aquesta funció accepta un únic argument; pot ser un símbol de la forma 'PauPereBerenguera o una cadena de la forma "PauPereBerenguera". La primera forma és més ràpida d’escriure i també més eficient. Tanmateix, en usar la segona forma és possible accedir als colors d’X11 per mitjà de la forma del nom que té diverses paraules.

Si x11-color no entén el paràmetre, el color predeterminat que retorna és el negre.

\new Staff \with {
  instrumentName = \markup {
    \with-color #(x11-color 'red) "Clarinet"
    }
  }
  \relative c'' {
  \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'SlateBlue2)
  gis8 a
  \override Beam.color = #(x11-color "medium turquoise")
  gis a
  \override Accidental.color = #(x11-color 'DarkRed)
  gis a
  \override NoteHead.color = #(x11-color "LimeGreen")
  gis a
  % això és un absurd deliberadament; noteu que les barres romanen negres
  \override Stem.color = #(x11-color 'Boggle)
  b2 cis
}

Es poden especificar colors RGB exactes utilitzant la funció de l’Scheme rgb-color.

\new Staff \with {
  instrumentName = \markup {
    \with-color #(x11-color 'red) "Clarinet"
    }
  }
\relative c'' {
  \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'SlateBlue2)
  \override Stem.color = #(rgb-color 0 0 0)
  gis8 a
  \override Stem.color = #(rgb-color 1 1 1)
  gis8 a
  \override Stem.color = #(rgb-color 0 0 0.5)
  gis4 a
}

Vegeu també

Referència de la notació: Llista de colors, L’ordre \tweak.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Advertiments i problemes coneguts

Un color d’X11 no és necessàriament de la mateixa tonalitat exacta que un color normal de nom semblant.

No tots els colors d’X11 es distingeixen entre ells a un navegador web, és a dir, un navegador web podria no mostrar cap diferència entre LimeGreen (verd llima) i ForestGreen (verd bosc). Per a la web es recomanen els colors normals (o sigui: blue, blau, green, verd, i red, vermell).

Les notes d’un acord no es poden acolorir individualment amb \override; en el seu lloc useu \tweak o el seu equivalent \single\override abans de la nota respectiva. Consulteu L’ordre \tweak per veure més detalls.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Acoloriment d'objectes ]	[ Amunt : Dins del pentagrama ]	[ Pliques > ]

Parèntesis

Es poden tancar els objectes entre parèntesis anteposant \parenthesize a l’esdeveniment musical. Si s’aplica a un acord, envolta cada nota dins d’un parell de parèntesis. També es poden posar entre parèntesis les notes individuals d’un acord.

\relative {
  c''2 \parenthesize d
  c2 \parenthesize <c e g>
  c2 <c \parenthesize e g>
}

Els objectes que no són notes també es poden posar entre parèntesis. Per a les articulacions cal un guió abans de l’ordre \parenthesize.

\relative {
  c''2-\parenthesize -. d
  c2 \parenthesize r
}

Vegeu també

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: Parenthesis_engraver, Parentheses, parentheses-interface.

Advertiments i problemes coneguts

En posar un acord entre parèntesis, s’envolta cada una de les notes individuals entre parèntesis, en comptes d’un sols parèntesis gran envoltant l’acord complet.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Parèntesis ]	[ Amunt : Dins del pentagrama ]	[ Fora del pentagrama > ]

Pliques

Quan es troba amb una nota, es crea automàticament un objecte Stem (plica). Per a les rodones i els silencis, també es creen però es fan invisibles.

Es pot fer manualment que les pliques apuntin cap amunt o cap avall; vegeu Direcció i posició.

Instruccions predefinides

\stemUp, \stemDown, \stemNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Direcció predeterminada de las pliques sobre la tercera línia del pentagrama

La direcció predeterminada de les pliques sobre la tercera línia està determinada per la propietat neutral-direction de l’objecte Stem.

\relative c'' {
  a4 b c b
  \override Stem.neutral-direction = #up
  a4 b c b
  \override Stem.neutral-direction = #down
  a4 b c b
}

Canviar la direcció de la plica de les notes de tercera línia automàticament, basat en la melodia

El LilyPond pot alterar la direcció de la plica de les notes que van en la tercera línia d’un pentagrama de forma que segueixi la melodia, mitjançant l’addició del gravador Melody_engraver al context Voice i sobreescrivint el valor de neutral-direction per a l’objecte Stem (plica).

\relative c'' {
  \time 3/4
  a8 b g f b g |
  \set suspendMelodyDecisions = ##t
  a  b g f b g |
  \unset suspendMelodyDecisions
  c  b d c b c |
}

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Melody_engraver"
    \autoBeamOff
  }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: Stem_engraver, Stem, stem-interface.

[ << Notació musical ]	[Part superior][Continguts][Índex]	[ Notació especialitzada >> ]
[ < Parèntesis ]	[ Amunt : Dins del pentagrama ]	[ Fora del pentagrama > ]

1.7.1 Dins del pentagrama

Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació

Canviar la mida dels objectes individuals

Comprensió de la propietat fontSize

Instruccions predefinides

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

Indicacions de digitació

Fragments de codi seleccionats

Controlar la col·locación de les digitacions d’acords

Permetre que les digitacions s’imprimeixen del pentagrama

Vegeu també

Notes ocultes

Instruccions predefinides

Vegeu també

Acoloriment d’objectes

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

Parèntesis

Vegeu també

Advertiments i problemes coneguts

Pliques

Instruccions predefinides

Fragments de codi seleccionats

Direcció predeterminada de las pliques sobre la tercera línia del pentagrama

Canviar la direcció de la plica de les notes de tercera línia automàticament, basat en la melodia

Vegeu també

LilyPond — Referència de la notació v2.24.4 (branca estable).

Comprensió de la propietat `fontSize`