[ << Ajustament de la sortida ]	[Top][Contents][Index]	[ Plantilles >> ]
[ < L’ordre \tweak ]	[ Up : Mètodes d’ajustament ]	[ Manual de referència de funcionament intern > ]

---

El prefix \single

Suposem que volem emfatitzar el cap d’algunes notes dibuixant-les amb color i incrementant la seva mida, i suposem també que hem programat una funció per fer la tasca més còmoda:

emphNoteHead = {
  \override NoteHead.color = #red
  \override NoteHead.font-size = 2
}
\relative {
  c''4 a \once \emphNoteHead f d |
}

El \once previ funciona perfectament per emfatitzar notes úniques o acords complets, però no es pot usar per emfatitzar una sola nota dins d’un acord. Anteriorment vam veure com es pot usar l’ordre \tweak per fer-lo, vegeu L’ordre \tweak. Però \tweak no es pot fer servir amb una funció; aquí és on entra l’ordre \single:

emphNoteHead = {
  \override NoteHead.color = #red
  \override NoteHead.font-size = 2
}
\relative {
   <c'' a \single \emphNoteHead f d>4
}

En resum, \single converteix les característiques fetes amb \override en ajustaments fets amb \tweak de tal manera que quan hi ha diversos objectes al mateix instant de temps musical (com ara les notes d’un acord), \single afecta a una única nota, la que es genera per l’expressió que afecta a una única nota, la que es genera per l’expressió que segueix immediatament, a diferencia de \once que afecta a tots aquests objectes.

L’ús de \single d’aquesta forma amb una funció qualsevol que contingui sols sobreescriptures, pot aplicar-se a les notes individuals d’un acord. Malgrat això, \single no converteix \revert, \set ni \unset en ajustaments de \tweak.

Vegeu també

Manual de aprenentatge: L’ordre \tweak, Ús de variables per als ajustaments de disposició.