4.4.4 Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions

Arribats a aquest punt, heu vist coses d’aquest tipus:

hornNotes = \relative { c''4 b dis c }

\score {
  {
    \hornNotes
  }
}

Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música minimalista:

fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }

violí = \new Staff {
  \fragmentA \fragmentA |
  \fragmentB \fragmentA |
}

\score {
  {
    \violí
  }
}

Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que també es coneixen com a variables, macros o instruccions definides per l’usuari) per fer trucs:

dolce = \markup { \italic \bold dolce }

padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
fthenp =_\markup {
  \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
}

violí = \relative {
  \repeat volta 2 {
    c''4._\dolce b8 a8 g a b |
    \padText
    c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
    c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
  }
}

\score {
  {
    \violí
  }
  \layout { ragged-right = ##t }
}

Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig. Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s’utilitzaran un sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l’exemple anterior reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més difícil de llegir, sobretot l’última línia.

violí = \relative {
  \repeat volta 2 {
    c''4._\markup { \italic \bold dolce } b8 a8 g a b |
    \once \override TextScript.padding = #5.0
    c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
    c,4.\markup {
      \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
    }
    b8 c4 c-. |
  }
}

Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPond es troba amb \padText, el substitueix amb allò que hem definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de padtext=).

El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques (penseu en elles com funcions).

padText =
#(define-music-function
     (padding)
     (number?)
   #{
     \once \override TextScript.padding = #padding
   #})

\relative {
  c'''4^"piu mosso" b a b |
  \padText #1.8
  c4^"piu mosso" d e f |
  \padText #2.6
  c4^"piu mosso" fis a g |
}

La utilització d’identificadors també és una bona forma de reduir el treball si la sintaxis d’entrada del LilyPond canvia (vegeu Actualització de fitxers amb convert-ly). Si teniu una sola definició (com ara \dolce) per a tots els fitxers (vegeu Fulls d’estil), i després la sintaxis es modifica, sols haurà d’actualitzar la seva definició \dolce única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers .ly.