[ << Execució de lilypond-book ]	[Top][Contents][Index]	[ Programes externs >> ]
[ < DocBook ]	[ Up: Execució de lilypond-book ]	[ Invocació lilypond-book > ]

---

3.3 Opcions de fragments de música

Durant els pròxims paràgrafs, una ‘ordre del LilyPond’ es refereix a qualsevol ordre descrita en les seccions anteriors que es fa amb lilypond-book perquè produeixi un fragment de música. Per simplicitat, les ordres del LilyPond sols es mostren en la sintaxi del LaTeX.

Observeu que la cadena d’opcions s’analitza d’esquerra a dreta; si una opció apareix diverses vegades, s’agafa sols l’última.

Per a les ordres del Lilypond, hi ha disponibles les següents opcions:

staffsize=alçada

Estableix l’alçada del pentagrama com alçada, mesurada en punts.

ragged-right

Produeix línies no justificades per la dreta i amb espaiat natural, és a dir, s’afegeix ragged-right = ##t al fragment del LilyPond. Els fragments d’una sola línia sempre es graven de forma predeterminada sense justificació per la dreta, a no ser que s’usi explícitament l’opció noragged-right.

noragged-right

Per a fragments d’una sola línia, permet que la longitud del pentagrama s’amplii fins igualar l’amplada de la línia, és a dir, s’afegeix ragged-right = ##f al fragment del LilyPond.

line-width

line-width=mida\unitats

Estableix l’amplada de línia com a mida, utilitzant unitats com a unitat. unitats és una de les cadenes següents: cm, mm, in o pt. Aquesta opció afecta a la sortida del LilyPond (és a dir, a la longitud del pentagrama del fragment musical), no al format del text.

Si s’usa sense cap argument, s’estableix l’amplada de la línia a un valor predeterminat (calculat amb un algoritme heurístic).

Si no es dóna cap opció line-width, lilypond-book intenta endevinar un valor predeterminat per als entorn lilypond que no usen l’opció ragged-right.

papersize=cadena

On cadena és una mida del paper definit al fitxer scm/paper.scm, es a dir, a5, quarto, 11x17, etc.

Els valors no definits al fitxer scm/paper.scm s’ignoren, s’emet un advertiment i el fragment s’imprimeix utilitzant la mida predeterminada a4.

notime

No s’imprimeix la indicació de compàs, i es desactiven les indicacions temporals de la música (indicació del compàs i línies divisòries).

fragment

Fa que lilypond-book afegeixi alguns codis necessaris perquè podem escriure simplement, per exemple,

c'4

sense \layout, \score, etc.

nofragment

No incloure el codi addicional que completa la sintaxi del LilyPond als fragments de música. En ser l’opció predeterminada, nofragment normalment és redundant.

indent=mida\unitats

Estableix el sagnat del primer sistema de pentagrames com mida, utilitzant unitats com unitat. unitats és una de les cadenes següents: cm, mm, in o pt. Aquesta opció afecta al Lilypond, no al format del text. Atès que el valor predeterminat és que no hi hagi cap sagnat, noindent normalment es redundant.

quote

Redueix la longitud de la línia d’un fragment musical en 2*0.4in (polzades) i col·loca la sortida dins d’un bloc de cita (quotation). El valor de ‘0.4in’ es pot controlar amb l’opció exampleindent.

exampleindent

Estableix la longitud del sagnat que l’opció quote aplica al fragment musical.

relative

relative=n

Fa usar el mode d’octava relativa. De forma predeterminada, les notes s’especifiquen amb relació al Do central. L’argument sencer opcional especific l’octava de la nota inicial, on el valor predeterminat 1 és el Do central. L’opció relative sols funciona quan està establert l’opció fragment, de manera que fragment es defineix automàticament per relative, independentment de la presència de fragment o de nofragment en la font.

El LilyPond utilitza també lilypond-book per produir la seva pròpia documentació. Per fer-ho, hi ha certes opcions quelcom esotèriques per als fragments musicals.

verbatim

L’argument d’una ordre del LilyPond es copia al fitxer de sortida i s’inclou dins d’un bloc «verbatim» o reformatat, seguit del text que s’escrigui amb l’opció intertext (que encara no funciona); després s’imprimeix la música mateixa. Aquesta opció no funciona bé amb \lilypond{} si forma part d’un paràgraf.

Si s’una l’opció verbatim dins d’una ordre lilypondfile, és possible incloure amb estile preformatejat sols una part del fitxer font. Si el fitxer de codi font conté un comentari que conté ‘begin verbatim’ (sense les cometes), la cita del bloc d’estil preformatejat començarà després de l’última vegada que aparegui aquest comentari; de forma semblant, la cita del bloc preformatejat es detindrà just abans de la primera vegada que aparegui un comentari que contingui ‘end verbatim’, si n’hi ha. Al següent exemple de cori font, la música s’interpreta en el mode relatiu, però la cita formatada prèviament no presentarà el bloc relative, es dir

\relative { % begin verbatim
  c'4 e2 g4
  f2 e % end verbatim
}

s’imprimeix com un bloc formatat prèviament com

  c4 e2 g4
  f2 e

Si volem traduir els comentaris i els noms de variable a la sortida literal però no en el codi font, podem establir el valor de la variable d’entorn LYDOC_LOCALEDIR a la ruta d’un directori; aquest directori ha de contenir un arbre de catàlegs de missatges .mo amb lilypond-doc com a domini.

texidoc

(Sols per a la sortida del Texinfo). Si es crida a lilypond amb l’opció --header=texidoc, i el fitxer que es processa es diu pepet.ly, es crea un fitxer pepet.texidoc si existeix un camp texidoc dins del bloc \header de capçalera. L’opció texidoc fa que lilypond-book inclogui aquests fitxers, afegint el seu contingut com un bloc de documentació immediatament abans del fragment musical (però fora de l’entorn immediatament abans del fragment musical (però fora de l’entorn example generat per l’opció quote).

Suposant que el fitxer pepet.ly conté

\header {
  texidoc = "Aquest fitxer és un exemple d'una sola nota."
}
{ c'4 }

i que tenim el següent al nostre document de Texinfo prova.texinfo

@lilypondfile[texidoc]{pepet.ly}

l’ordre següent dóna com a sortira el resultat esperat:

lilypond-book --pdf --process="lilypond \
  --header=texidoc" prova.texinfo

La majoria dels documents de prova del LilyPond (al directori input de la distribució) són petits fitxers .ly que contenent exactament aquest aspecte.

Per motius de localització d’idioma, si el document de Texinfo conté @documentlanguage LANG i la capçalera de loquesea.ly conté un camp texidocLANG, i lilypond s’executa amb --header=texidocLANG, aleshores s’inclourà loquesea.texidocLANG enlloc de loquesea.texidoc.

doctitle

(Sols per a la sortida de Texinfo.) Aquesta opció funciona de forma semblada a l’opció texidoc: si lilypond es crida amb l’opció --header=doctitle, y el fitxer a processar es diu elquesigui.ly i conté un camp doctitle al bloc \header, es crea un fitxer elquesigui.doctitle. Quan s’usa l’opció doctitle, el contingut de elquesigui.doctitle, que hauria de ser una línia única de text, s’insereix en el document de Texinfo com @lydoctitle text. @lydoctitle ha de ser un macro definit en el document de Texinfo. La mateixa indicació referida al processat de texidoc amb llengües localitzades s’aplica a doctitle.

nogettext

(Sols per a la sortida de Texinfo.) No traduïu els comentaris i noms de variable en el fragment de codi literal citat.

printfilename

Si un fitxer d’entrada del LilyPond s’inclou amb \lilypondfile, imprimeix el nom del fitxer immediatament abans del fragment musical. Per a la sortida HTML, això és un enllaç. Sols s’imprimeix el nom del base del fitxer, és a dir, s’elimina la part del directori de la ruta del fitxer.