Digitacions

La col·locació de les digitacions sobre notes soltes també es pot controlar mitjançant la propietat direction, però els canvis sobre direction no tenen cap efecte sobre les notes dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que permeten controlar les digitacions de notes individuals, situant la digitació a sobre, a sota, a l’esquerra o a la dreta de cada nota.

En primer lloc, vet aquí l’efecte de direction sobre les digitacions aplicades a notes soltes. Es mostra en el primer compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos següents l’efecte d’especificat DOWN i UP:

\relative {
  c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
  \override Fingering.direction = #DOWN
  c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
  \override Fingering.direction = #UP
  c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
}

[image of music]

Tanmateix, la sobreescriptura de la propietat direction no és la forma més senzilla d’especificar manualment la digitació per sobre o per sot de les notes; sol ser preferible usar _ o ^ en lloc de -, abans del número de la digitació. Aquest és l’exemple anterior utilitzant aquest mètode:

\relative {
  c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
  c4_5 a_3 f_1 c'_5 |
  c4^5 a^3 f^1 c'^5 |
}

[image of music]

La propietat direction s’ignora per als acords, però els prefixos direccionals _ i ^ sí funcionen. De forma sí funcionen. De forma predeterminada, les digitacions es col·loquen automàticament a sobre i a sota de les notes d’un acord, com es mostra aquí:

\relative {
  <c''-5 g-3>4
  <c-5 g-3 e-2>4
  <c-5 g-3 e-2 c-1>4
}

[image of music]

però es pot forçar de manera que tots o alguns dels números de digitació estan per sobre o per sota:

\relative {
  <c''-5 g-3 e-2 c-1>4
  <c^5 g_3 e_2 c_1>4
  <c^5 g^3 e^2 c_1>4
}

[image of music]

És possible exercir un control encara més gran sobre la col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de l’ordre \set fingeringOrientations. El format d’aquesta ordre és:

\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])

s’utilitza \set perquè fingeringOrientations és una propietat del context Voice, creat i usat pel gravador New_fingering_engraver.

La propietat es pot establir al valor d’una llista d’entre u i tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per sobre (si up apareix a la llista), per sota (si apareix down), a l’esquerra (si apareix left) o a la dreta (si apareix right). A la inversa, si una col·locació no està a la llista, no se situa cap digitació en aquest lloc. El LilyPond agafa aquestes restriccions i calcula la millor col·locació per a la digitació de les notes dels acords que segueixen. Observeu que left i right són mútuament excloents: les digitacions poden situar-se a un costat o l’altre, no als dos.

Nota: Per controlar la col·locació de la digitació d’una sola nota usant aquesta instrucció és necessari escriure-la com un acord d’una sola nota envoltant-la entre angles simples.

Aquí podem veure alguns exemples:

\relative {
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f'-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(up left down)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(up left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(right)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
}

[image of music]

Si la digitació sembla una mica superpoblada, es pot reduir la mida font-size. El valor predeterminat pot veure’s a l’objecte Fingering del RFI que és -5, així que provarem -7:

\relative {
  \override Fingering.font-size = #-7
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f'-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(up left down)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(up left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(right)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
}

[image of music]


Manual d’aprenentatge del GNU LilyPond v2.25.22 (development-branch).