Perquè treballar tan dur?

Els músics normalment estan més absorbits amb l’execució que en l’estudi de l’aparença de una peça musical, i per això el detalls tipogràfics puntetossos poden semblar acadèmics. Però no ho són. Les partitures musicals són material per a l’execució: tot es fa perquè els músics puguin tocar millor, i qualsevol cosa que sigui poc clara o poc agradable per llegir és un impediment.

Tradicionalment, la música gravada utilitza símbols en negreta sobre pentagrames ben marcats per crear una aparença forta i ben balancejada que es destaqui bé quan la música estigui lluny dels lectors: per exemple, si està sobre un faristol. Una distribució acurada d’espai blanc permet posar la música molt compacta sense amuntegar els símbols uns sobre els altres. El resultat minimitza el nombre de passos de pàgina, cosa que és un gran avantatge.

Això és una característica comuna de la tipografia. La disposició hauria de ser bonica, no sols per la bellesa en si mateixa, sinó especialment perquè ajuda als lectors en les seves tasques. Per a les partitures musicals això és d’una importància doble perquè els músics tenen una quantitat d’atenció limitada. Quanta menys atenció els calgui per a la lectura, més es poden enfocar en tocar la música. En altres paraules, una tipografia millor es tradueix en una execució millor.

Aquests exemples demostren que la tipografia musical és un art que és subtil i complex, i que la seva producció requereix una expertesa considerable, cosa que els musics normalment no tenen. El LilyPond és el nostre esforç per portar l’excel·lència gràfica de la música gravada a mà a l’era digital, i fer-la accessible als músics normals. Hem tunejat els nostres algoritmes, dissenys tipogràfics, i configuracions als programes per produir impressions que estan a l’alçada de la qualitat de les edicions antigues que estimem veure i usar per executar la música.