| [ << Gravat musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Llista de referències bibliogràfiques >> ] |
| [ < La història del LilyPond ] | [ Up : Gravat musical ] | [ Tipus de lletra per a música > ] |
1.2 Detalls del gravat
L’art de la tipografia musical es coneix com gravació (en plaques), un terme que es deriva del procés manual de la impressió de música1. Sols fa unes dècades, les partitures es feien tallant i estampant la música a una placa de zinc o peltre en una imatge mirall. A la placa se li posaria tinta, i les depressions causades pels talls i l’estampació contindrien tinta. Per fer una imatge, es pressionava el paper contra la placa. L’estampació i el tallat es feia completament a mà i fer una correcció era complex, per tant la gravació havia de ser pràcticament perfecta en un sol intent. La gravació era una destresa molt especialitzada; un gravador havia de completar al voltant de cinc anys d’entrenament abans d’obtenir el títol de mestre gravador, i uns altres cinc anys d’experiència calien per convertir-se en un gravador realment competent.
El LilyPond s’inspira per les gravacions manuals tradicional publicades per editors europeus de música durant la primera meitat del segle XX, incloent-hi Bärenreiter, Duhem, Durand, Hofmeister, Peters, i Schott. Això es contempla a vegades com el cim de la pràctica tradicional de gravació musical. A mesura que vam estudiar aquestes edicions vam aprendre molt sobre que és el que fa una partitura ben gravada, i els aspectes que volíem imitar al LilyPond.
| Tipus de lletra per a música | ||
| Espaiat òptic | ||
| Línies addicionals | ||
| Dimensionament òptic | ||
| Perquè treballar tan dur? |
Footnotes
(1)
Els impressors primerencs europeus exploraren diversos processos, incloent-hi blocs de fusta gravats a mà, tipus movibles i fulles gravades de metall fi. La composició tipogràfica tenia l’avantatge que es podia corregir més fàcilment i facilitava la inclusió de text i versos, però sols la gravació oferia l’habilitat de una disposició sense restriccions i una notació no anticipada. Al final, les partitures gravades a mà van convertir-se en estàndard per a tota la música impresa, amb l’excepció d’alguns himnes i cançoners on la composició tipogràfica estava justificada per la seva facilitat i economia, fins i tot durant el segle XX.
| [ << Gravat musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Llista de referències bibliogràfiques >> ] |
| [ < La història del LilyPond ] | [ Up : Gravat musical ] | [ Tipus de lletra per a música > ] |