[ << Gravat musical ]	[Top][Contents][Index]	[ Llista de referències bibliogràfiques >> ]
[ < Gravat musical ]	[ Up : Gravat musical ]	[ Detalls del gravat > ]

---

1.1 La història del LilyPond

Molt abans que el LilyPond s’hagués fet servir per gravar partitures boniques per a l’execució musical, abans que pogués crear apunts per a cursos universitaris o fins i tot simples melodies, abans que hi hagués una comunitat d’usuaris al voltant del món o fins i tot un assaig sobre el gravat musical, el LilyPond va començar a mab una pregunta:

Perquè la major part de les partitures produïdes per ordinador fracassen d’aconseguir la bellesa i l’armonia de les partitures gravades a mà?

Algunes de les respostes es poden trobar examinant les dues partitures a sota. La primera partitura és una bella partitura gravada a mà al 1950 i la segona és una edició moderna produïda per l’ordinador.

Bärenreiter BA 320, ©1950:

Henle no. 666, ©2000:

Les notes aquí són idèntiques, agafades de la primera Suite de Bach per a violoncel sol, però l’aspecte és diferent, especialment si les imprimiu i les mireu des d’una distància. (La versió PDF d’aquest manual té imatges d’alta resolució que són apropiades per a la impressió.) Intenteu llegir o executar des de cadascuna d’aquestes partitures i trobareu que la partitura escrita a mà és més agradable d’usar. Té línies fluïdes i moviment, i se sent com una peça de música viva i que respira, mentre que l’edició més nova sembla freda i mecànica.

És difícil veure immediatament perquè és diferent amb l’edició més nova. Tot es veu net i ajustat, fins i tot possiblement “millor” perquè és veu més mecànic i uniform. Això ens va generar perplexitat per un temps. Volíem millorar la notació per ordinador, però primer havíem d’esbrinar què és que no funcionava amb ella.

La resposta radica en la uniformitat precisa i matemàtica de l’edició més nova. Noteu la línia de compàs al mig de cada línia: a la partitura escrita a mà la posició d’aquestes línies de compàs té certa variació natural, mentre que en la versió més nova s’alineen gairebé de forma perfecta. Això es mostra en aquests diagrames simplificats de la disposició de pàgina dibuixats des de la música escrita a mà (esquerra) i l’escrita amb ordinador (dret):

A la partitura produïda per l’ordinador, fins i tot els caps de les notes individuals estan alineats en columnes verticals, fent que el contorn de la melodia desaparegui dins d’una graella rígida de marcacions musicals.

Hi ha també d’altres diferències: a l’edició gravada a mà les línies verticals són més fortes, les lligadures estan més a prop dels caps de les notes i hi ha més varietat en els pendents dels barrats. Tot i que aquests detalls puguin semblar primmirats, el resultat és una partitura que és més fàcil de llegir. A la partitura produïda per ordinador, cada línia és pràcticament idèntica i si la persona que ho llegeix desvia la vista per un moment, es perdrà a la pàgina.

El LilyPond es va dissenyar per resoldre els problemes que trobem al programari existent i per crear música bonica que imita les millors partitures escrites a mà.