[ << Gravat musical ]	[Top][Contents][Index]	[ Llista de referències bibliogràfiques >> ]
[ < Detalls del gravat ]	[ Up : Detalls del gravat ]	[ Espaiat òptic > ]

---

Tipus de lletra per a música

Les imatges a sota il·lustren algunes diferències entre la gravació tradicional i la sortida típica per ordinador. La figura a l’esquerra mostra un símbol bemoll escanejat d’una edició Bärenreiter feta a mà, mentre que la figura de l’esquerra mostra un símbol d’una edició de la mateixa música publicada al 2000. Tot i que les dues imatges s’imprimeixen amb la mateixa intensitat de tinta, la versió més antiga es veu més fosca: les línies de la partitura són més gruixudes, i el bemoll Bärenreiter té un aspecte pesat, gairebé voluptuosament arrodonit. La figura escaneja de la dreta, per una altra part, té línies més primes i una disposició estilitzada amb cantons precisos.

	Bärenreiter (1950)	Henle (2000)

Quan volíem escriure un programa d’ordinador per crear tipografia musical, no hi havia cap tipus de lletra per a música disponible de manera gratuïta que pogués concordar l’elegància de les nostres partitures favorites. Sense que això ens frenés, vam crear un tipus de lletra de símbols musicals, basant-nos en impressions boniques de música gravada a mà. L’experiència ens va ajudar a desenvolupar un gust tipogràfic, i ens va fer apreciar detalls subtils de disseny. Sense aquesta experiència no es hauríem pogut adonar del lleig que eren els tipus de lletra que havíem admirat a l’inici.

A sota hi ha una mostra de dos tipus de lletra per a música: el conjunt superior és el tipus de lletra predeterminat del programa Sibelius (el tipus de lletra Opus, i el conjunt de sota és el nostre propi tipus de lletra LilyPond.

Els símbols LilyPond son més pesats i el seu pes és més consistent, cosa que fa que siguin més fàcil de llegir. Els finals fins, com ara els que hi ha al costat del silenci de negra, no haurien de finalitzar com punts afilats, sinó en formes arrodonides. Això és perquè els racons afilats dels tipus d’impremta són fràgils i es desgasten ràpidament quan s’utilitzen en metall. Però en conjunt, la foscor del tipus de lletra s’ha d’ajustar amb cura amb el gruixut de les línies, pliques i lligadures per dona una impressió general forta però a l’hora balancejada.

A més a més, noteu que el nostre cap de nota de les blanques no és el·líptic sinó amb una lleu forma de diamant. La plica vertical d’un símbol de bemoll està lleument dibuixat, fent-se més ampli en la part superior. El sostingut i el natural són més fàcils de distingir des d’una distància ja que les seves línies angulades tenen diferents pendents i els traços verticals són més pesats.