4.1.4 Variables flexibles d’espaiat vertical de \paper
En quasi totes els casos és preferible que les distàncies
verticals entre certs elements (com marges, títols, sistemes i les
diferents partitures) siguin flexibles, de manera que s’ampliïn i
comprimeixin adequadament depenent de la situació. Estan
disponibles un cert nombre de variables del bloc \paper
(indicades més a baix) per realitzar un ajustament fi del
comportament d’aquestes dimensions en front a la seva ampliació o
compressió.
Observeu que les variables de \paper que s’estudien a
aquesta secció no controlen l’espaiat dels pentagrames que estan
dins dels sistemes individual. L’espaiat dins dels sistemes es
controla per mitjà de propietats de grob, amb ajustaments que
s’escriuen normalment dins d’un bloc \score o
\layout, i no dins del bloc \paper. Vegeu
Espaiat vertical flexible dins dels sistemes.
| Estructura de les listes-A d’espaiat vertical flexible | ||
Llista de variables d’espaiat de \paper verticals flexibles |
Estructura de les listes-A d’espaiat vertical flexible
Cadascuna de les variables d’espaiat de \paper flexibles és
una llista-A (llista associativa) que conté quatre claus:
-
basic-distance(distància bàsica): distància vertical, mesurada en espais de pentagrama, entre els punts de referència dels dos elements, quan no resulti cap col·lisió, i no es produeixi cap ampliació o compressió. El punt de referència d’un element de marcatge (de títol o del nivell jeràrquic superior) és el seu punt més alt, i el punt de referència d’un sistema és el centre vertical delStaffSymbolmés proper (fins i tot si es tracta d’una línia que no és un pentagrama, com un contextLyrics). Els valors dedistància bàsicamenors depaddingo deminimum-distanceno són significatius, perquè la distància resultant mai no serà menor depaddingo deminimum-distance. -
minimum-distance(distància mínima): La distància vertical mínima permesa, mesurada en espais de pentagrama, entre els punts de referència dels dos elements, quan es produeix una compressió. Els valors deminimum-distancemenors depaddingno són significatius, perquè la distància resultant mai no serà menor depadding. -
padding(farciment): mínim espai vertical buit necessari entre els rectangles circumdants (o les línies d’horitzó) dels dos elements, mesurat en espais de pentagrama. -
stretchability(capacitat d’ampliació): mesurada sense unitats de la propensió relativa d’aquesta dimensió a ampliar-se. Si és zero, la distància no s’ampliarà (a no ser que resultassin col·lisions). Si és positiva, la significació del valor de la capacitat d’ampliació de una dimensió concreta depèn sols de la seva relació amb els valors destretchabilityde les altres dimensions. Per exemple, si una dimensió té el doble destretchabilityque una altra, s’ampliarà amb el doble de facilitat. Els valors han de ser no negatius i finits. El valor+inf.0provoca un error de programació i s’ignora, però es pot usar1.0e7per a un moll gairebé infinitament ampliable. Si no es fixa un valor, el valor predeterminat s’estableix abasic-distance. Observeu que la propensió de la dimensió a comprimir-se no es pot establir directament per l’usuari i és igual a (basic-distance-minimum-distance).
Si una pàgina té un marge inferior no justificat, la distància resultant és la més gran de:
-
basic-distance, -
minimum-distance, i -
paddingmés la distància més petita necessària per eliminar les col·lisions.
Per a partitures de diverses pàgines amb la part inferior no justificada a l’última pàgina, l’última pàgina usarà el mateix espaiat que la pàgina anterior sempre i quan hi hagi espai suficient per a això.
Els mètodes específics per a la modificació de les llistes-A s’estudien a Modificació de les llistes-A. El següent exemple mostra les dues formes en les quals poden modificar-se aquestes llistes-A. La primera declaració actualitza un parell clau-valor individualment, i la segona redefineix la variable completament:
\paper {
system-system-spacing.basic-distance = #8
score-system-spacing =
#'((basic-distance . 12)
(minimum-distance . 6)
(padding . 1)
(stretchability . 12))
}
Llista de variables d’espaiat de \paper verticals flexibles
Els noms d’aquestes variables segueixen el format
superior-inferior-spacing, on
superior i inferior són els elements que
s’espaiaran. Cada distància es mesura entre els punts de
referència dels dos elements (vegeu més a dalt la descripció de
l’estructura de la llista-A). Observeu que en aquests noms de
variable, el terme ‘markup’ es refereix tant a
elements de marcatge de títol (bookTitleMarkup o
scoreTitleMarkup) com a elements de marcatge del
nivell superior (vegeu Estructura del fitxer). Totes les
distàncies es mesuren en espais de pentagrama.
Els ajustaments predeterminats estan definits en el fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
markup-system-spacing -
distància entre un element de marcatge (de títol o del nivell superior) i el sistema que el segueix.
-
score-markup-spacing -
distància entre l’últim sistema d’una partitura i l’element de marcatge (de títol o del nivell superior) que el segueix.
-
score-system-spacing -
distància entre l’últim sistema d’una partitura i el primer sistema de la partitura que el segueix, quan no existeix cap element de marcatge (de títol o del nivell superior) entre ells.
-
system-system-spacing -
distància entre dos sistemes dins de la mateixa partitura.
-
markup-markup-spacing -
distancia entre dos elements de marcatge (de títol o del nivell superior).
-
last-bottom-spacing -
distància des de l’últim sistema o element de marcatge del nivell superior en una pàgina, fins la part inferior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem superior del marge inferior).
-
top-system-spacing -
distància des de la part superior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem inferior del marge superior) fins el primer sistema d’una pàgina, quan no hi ha cap element de marcatge (de títol o de nivell superior) entre els dos.
-
top-markup-spacing -
distancia des de l’extrem superior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem inferior del marge superior) fins el primer element de marcatge (de títol o del nivell superior) sobre una pàgina, quan no hi ha cap sistema entre els dos.
Vegeu també
Referència de la notació: Espaiat vertical flexible dins dels sistemes.
Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Fragments de codi: Spacing.