[Top][Contents][Index] |
LilyPond — Referència de la notació
Aquest manual ofereix una referència per a tota la notació musical que es pot produir amb el LilyPond versió 2.25.22. S’entén que el lector està familiaritzat amb el material que hi ha a Manual d’aprenentatge. |
1 Notació musical | Notació que es fa servir a gairebé tots els projectes. | |
2 Notació especialitzada | Notació que sols s’usa per a fins específics. | |
3 Entrada i sortida generals | Informació general sobre l’entrada i la sortida del LilyPond. | |
4 Gestió de l’espai | Presentació del resultat en paper. | |
5 Canvi dels valors predeterminats | Ajust fi del resultat | |
Annexos | ||
---|---|---|
Appendix A Taules del manual sobre notació | Taules i quadres | |
Appendix B Full de referència ràpida | Resum de la sintaxi del LilyPond | |
Appendix C GNU Free Documentation License | Llicència d’aquest document | |
Appendix D Índex d’ordres del LilyPond | ||
Appendix E Índex del LilyPond |
Per a més informació sobre la forma en la qual aquest manual es relaciona amb la resta de la documentació, o per llegir aquest manual en altres formats, consulteu Manuals. Si us falta algun manual, trobareu tota la documentació a https://lilypond.org/. |
[ << Top ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Top ] | [ Up : Top ] | [ Altures > ] |
1 Notació musical
Aquest capítol explica com crear notació musical.
1.1 Altures | Escriptura i presentació de les duracions de les notes. | |
1.2 Duracions | Escriptura i presentació de les duracions de les notes. | |
1.3 Expressions | Addició d’expressió a les notes. | |
1.4 Repeticions | Repeticions de música. | |
1.5 Notes simultànies | Més d’una nota a l’hora. | |
1.6 Notació dels pentagrames | Impressió dels pentagrames. | |
1.7 Anotacions editorials | Notació especial per augmentar la llegibilitat. | |
1.8 Text | Addició de text a les partitures. |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notació musical ] | [ Up : Notació musical ] | [ Escriptura de notes > ] |
1.1 Altures
A aquesta secció es discuteix com especificar l’altura de les notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada, modificació i sortida.
1.1.1 Escriptura de notes | ||
1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora | ||
1.1.3 Impressió de les altures | ||
1.1.4 Cap de les notes |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Altures ] | [ Up : Altures ] | [ Escriptura d’octava absoluta > ] |
1.1.1 Escriptura de notes
A aquesta secció es descriu la manera d’introduir l’altura de les notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.
Escriptura d’octava absoluta | ||
Escriptura d’octava relativa | ||
Alteracions accidentals | ||
Noms de les notes en altres llengües |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura de notes ] | [ Up : Escriptura de notes ] | [ Escriptura d’octava relativa > ] |
Escriptura d’octava absoluta
El nom d’una nota s’especifica usant les lletres minúscules de
l’a
a la g
. Les notes els noms dels quals van des
de la c
fins la b
s’imprimeixen a l’octava inferior
al Do central.
{ \clef bass c4 d e f g4 a b c d4 e f g }
Es poden especificar d’altres octaves mitjançant una cometa simple
quote ('
) o una coma (,
) .
Cada '
eleva l’altura en una octava;
cada ,
baixa l’altura una octava.
{ \clef treble c'4 e' g' c'' c'4 g b c' \clef bass c,4 e, g, c c,4 g,, b,, c, }
Les marques d’octava comunes es poden escriure una sola vegada
sobre una nota de referència si es fa servir \fixed
abans
de la música. A les notes dins de \fixed
sols els calen
les marques d’apòstrof '
o de coma ,
quan
estan per sobre o per sota de l’octava de la nota de referència.
{ \fixed c' { \clef treble c4 e g c' c4 g, b, c } \clef bass \fixed c, { c4 e g c' c4 g, b, c } }
L’altura de les notes de l’expressió musical que segueix a
\fixed
no resulta afectada per un \relative
que
l’envolta, que s’estudia a continuació.
Vegeu també
Glossari musical: Pitch names.
Fragments de codi: Pitches.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura d’octava absoluta ] | [ Up : Escriptura de notes ] | [ Alteracions accidentals > ] |
Escriptura d’octava relativa
L’entrada d’octava absoluta requereix que s’especifiqui l’octava per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el mode d’entrada d’octava relativa especifica cada octava en relació amb la nota anterior: si es canvia l’octava d’una nota això afectarà a totes les notes següents.
El mode relatiu de notes s’ha d’introduir de forma explícita usant
l’ordre \relative
:
\relative altura_inicial expressió_musical
En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop
possible de la nota anterior. Això significa que l’octava d’una
nota que està dins de expresión_musical
es calcula
com segueix:
- Si no s’usa cap marca de canvi d’octava en una nota, la seva octava es calcula de forma que l’interval que formi amb la nota anterior sigui menor d’una quinta. Aquest interval es determina sense considerar les alteracions.
- Es pot afegir una marca de canvi d’octava
'
o,
per elevar o baixar l’altura, respectivament, en una octava més en relació con l’altura calculada sense aquesta marca. - Es poden usar diverses marques de canvi d’octava. Per exemple,
''
i,,
alteren l’altura en dues octaves. - L’altura de la primera nota és relativa a
altura_inicial
.altura_inicial
s’especifica en mode d’octava absoluta. Quines opcions tenen sentit?c
(Do), en qualsevol octavaLa identificació del Do central amb
c'
és quelcom força bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves dec
. Si la nostra música comença ambgis
(un Sol sostingut) per sobre dec'''
, hauríem d’escriure quelcom com\relative { gis''' … }
- una nota que està una o dues octaves de la primera nota
Escriure
\relative { gis''' … }
fa que sigui fàcil determinar l’altura absoluta de la primera nota de dins.- cap altura d’inici explícita
La forma
\relative { gis''' … }
serveix com una versió més compacta de l’opció anterior: la primera nota de dins s’escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser equivalent a escollirf
(Fa) como l’altura de referència).
La documentació sol utilitzar aquesta última opció.
Aquí podem ver el mode relatiu en acció:
\relative { \clef bass c d e f g a b c d e f g }
Les marques de canvi d’octava s’utilitzen per a intervals majors de la quarta:
\relative { c'' g c f, c' a, e'' c }
Una sèrie de notes sense cap marca d’octava pot, malgrat tot, abastar intervals molt grans:
\relative { c f b e a d g c }
Quan hi ha uns blocs \relative
niuats dins d’altres, el bloc
\relative
més intern comença amb la seva pròpia nota de
referència independentment del \relative
exterior.
\relative { c' d e f \relative { c'' d e f } }
\relative
no té efecte sobre els blocs
\chordmode
.
\new Staff { \relative c''' { \chordmode { c1 } } \chordmode { c1 } }
\relative
no es permet dins des bloques
\chordmode
.
La música que està dins d’un bloc \transpose
és absoluta, a
no ser que s’inclogui una ordre \relative
.
\relative { d' e \transpose f g { d e \relative { d' e } } }
Si l’element anterior és un acord, la primera nota de l’acord s’utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins dels acords, la següent nota sempre està en relació a l’anterior.
\relative { c' <c e g> <c' e g'> <c, e, g''> }
Com es va explicar més a dalt, l’octava de les notes es calcula solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d’un Si s’escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda, independentment del número de semitons de cada un d’ells.
\relative { c''2 fis c2 ges b2 eisis b2 feses }
Vegeu també
Glossari musical: fifth, interval, Pitch names.
Referència de la notació: Comprovació d’octava.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: RelativeOctaveMusic.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura d’octava relativa ] | [ Up : Escriptura de notes ] | [ Noms de les notes en altres llengües > ] |
Alteracions accidentals
Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una
freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els
noms de les notes específiques les altures; l’armadura i la clau
determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota
sense alteració com c
significa ‘Do natural’, i sí que
l’afecten l’armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu
Alteracions accidentals i armadures.
S’escriu una nota sostinguda afegint is
al
nom de la nota, i un bemoll afegint es
.
Com és d’esperar, un doble sostingut i un
doble bemoll s’obté afegint isis
o
eses
. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en
holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions,
consulteu Noms de les notes en altres llengües.
\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }
Una nota natural s’introdueix com el nom de la nota, sense més; no cal cap sufix. S’imprimeix un símbol de becaire si cal per cancel·lar l’efecte d’una alteració o armadura anterior.
\relative c'' { a4 aes a2 }
Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:
\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }
Normalment les alteracions accidentals s’imprimeixen
automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una
alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de
admiració !
després de l’altura de la nota. Es pot
obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre
parèntesi) afegint el signe de interrogació ?
després
del nom de la nota.
\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }
Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols s’imprimeixen al començament d’un sistema:
\relative c'' { cis1~ 1~ \break cis }
Fragments de codi seleccionats
Ocultar les alteracions sobre notes lligades al principi d’un sistema nou
Aquí es mostra la manera d’ocultar les alteracions de les notes lligades al començament d’uns sistema nou.
\relative c'' { \override Accidental.hide-tied-accidental-after-break = ##t cis1~ cis~ \break cis } \paper { tagline = ##f }
Evitar que s’afegeixen becaires addicionals automàticament
Segons les regles tradicionals de composició tipogràfica, s’imprimeix
un becaire abans d’un sostingut o un bemoll quan s’ha de cancel·lar
un doble sostingut o un doble bemoll anterior en la mateixa nota. Per
modificar aquest comportament a la pràctica actual establiu el valor
de la propietat extraNatural
a ##f
(fals) dins del
context de Staff
.
\relative c'' { aeses4 aes ais a \set Staff.extraNatural = ##f aeses4 aes ais a }
Vegeu també
Glossari musical: sharp, flat, double sharp, double flat, Pitch names, quarter tone.
Manual d’aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.
Referència de la notació: Alteracions accidentals automàtiques, Alteracions d’anotació (musica ficta), Noms de les notes en altres llengües.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: Accidental_engraver, Accidental, AccidentalCautionary, accidental-interface.
Advertiments i problemes coneguts
No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no s’ajusten a cap estàndard.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Alteracions accidentals ] | [ Up : Escriptura de notes ] | [ Modificació de diverses notes a l’hora > ] |
Noms de les notes en altres llengües
Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:
\language "italiano" \relative { do' re mi sib }
Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:
Llengua Nom de les notes nederlands
c
d
e
f
g
a
bes
b
català
o
catalan
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
deutsch
c
d
e
f
g
a
b
h
english
c
d
e
f
g
a
bf
/b-flat
b
español
o
espanol
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
français
do
ré
/re
mi
fa
sol
la
sib
si
italiano
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
norsk
c
d
e
f
g
a
b
h
português
o
portugues
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
suomi
c
d
e
f
g
a
b
h
svenska
c
d
e
f
g
a
b
h
vlaams
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:
Llengua sostingut bemoll doble sostingut doble bemoll nederlands
is
es
isis
eses
català
o
catalan
d
/s
b
dd
/ss
bb
deutsch
is
es
isis
eses
english
s
/-sharp
f
/-flat
ss
/x
/-sharpsharp
ff
/-flatflat
español
o
espanol
s
b
ss
/x
bb
français
d
b
dd
/x
bb
italiano
d
b
dd
bb
norsk
iss
/is
ess
/es
ississ
/isis
essess
/eses
português
o
portugues
s
b
ss
bb
suomi
is
es
isis
eses
svenska
iss
ess
ississ
essess
vlaams
k
b
kk
bb
A l’holandès, aes
es contrau com as
, però les dues
formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant
es
com ees
. Això s’aplica també a
aeses
/ ases
i a
eeses
/ eses
. A vegades es defineixen
sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.
\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.
Llengua semi-sostingut semi-bemoll sesqui-sostingut sesqui-bemoll nederlands
ih
eh
isih
eseh
català
o
catalan
qd
/qs
qb
tqd
/tqs
tqb
deutsch
ih
eh
isih
eseh
english
qs
qf
tqs
tqf
español
o
espanol
cs
cb
tcs
tcb
français
sd
sb
dsd
bsb
italiano
sd
sb
dsd
bsb
norsk
ih
eh
issih
/isih
esseh
/eseh
português
o
portugues
sqt
bqt
stqt
btqt
suomi
ih
eh
isih
eseh
svenska
ih
eh
issih
esseh
vlaams
hk
hb
khk
bhb
Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.
Vegeu també
Glossari musical: Pitch names, Common Practice Period.
Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.
Fitxers instal·lats: scm/define-note-names.scm.
Fragments de codi: Pitches.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Noms de les notes en altres llengües ] | [ Up : Altures ] | [ Comprovació d’octava > ] |
1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora
Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.
Comprovació d’octava | ||
Transposició | ||
Inversió | ||
Retrogradació | ||
Transformacions modals |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Modificació de diverses notes a l’hora ] | [ Up : Modificació de diverses notes a l’hora ] | [ Transposició > ] |
Comprovació d’octava
Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d’octava. Les comprovacions d’octava fan més fàcil trobar aquests errors, mitjançant la presentació d’un advertiment i corregint l’octava si la nota es troba a una octava diferent de l’esperat.
Per comprovar l’octava d’una nota, especifiqueu l’octava absoluta
després del símbol =
. Aquest exemple genera un
missatge d’advertiment (i corregeix l’altura) perquè la segona
nota és l’octava absoluta d''
en lloc de d'
com
indica la correcció d’octava.
\relative { c''2 d='4 d e2 f }
L’octava de les notes es pot comprovar també amb l’ordre
\octaveCheck altura_de_control
.
altura_de_control
s’especifica en mode absolut. Això
comprova que l’interval entre la nota anterior i la
altura_de_control
es troba dins d’una quarta (és a
dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta
comprovació fracassa, s’imprimeix un missatge d’advertiment. Tot
i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en
relació al valor corregit.
\relative { c''2 d \octaveCheck c' e2 f }
Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera
comprovacions de \octaveCheck
fracassen, però la segona és correcta.
\relative { c''4 f g f c4 \octaveCheck c' f \octaveCheck c' g \octaveCheck c' f }
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: RelativeOctaveCheck.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Comprovació d’octava ] | [ Up : Modificació de diverses notes a l’hora ] | [ Inversió > ] |
Transposició
Una expressió musical es pot transportar mitjançant
\transpose
. La sintaxi és
\transpose nota_origen nota_destí expressió_musical
Això significa que la expressió_musical
es transporta
l’interval que hi ha entre les notes nota_origen
i
nota_destí
: qualsevol nota amb l’altura de
nota_origen
es canvia per nota_destí
i
qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues
notes s’introdueixen en mode absolut.
Nota: La música que està dins d’un bloc
\transpose
és absoluta, a no ser que s’inclogui una introducció
\relative
dins del bloc.
Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major. Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també l’armadura de la tonalitat es transporta automàticament.
\transpose d e { \relative { \key d \major d'4 fis a d } }
Si una particel·la escrita en Do (afinació de concert normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La s’escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:
\transpose a c' { \relative { \key c \major c'4 d e g } }
Observeu que especifiquem \key c \major
de forma explícita.
Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no
s’imprimeix l’armadura.
\transpose
distingeix entre notes enarmòniques: tant
\transpose c cis
com \transpose c des
transporten
un semitò cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les
notes no es mouen del seu lloc a l’escala, en canvi la segona
imprimeix bemolls de la nota següent.
music = \relative { c' d e f } \new Staff { \transpose c cis { \music } \transpose c des { \music } }
\transpose
també es pot usar per introduir notes escrites
per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren
com escriure altures en Do (o en afinació de concert) i
gravar-les per a un instrument transpositor, però també és
possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de
parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per
exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que
comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:
musicaEnSiBemol = { e4 … } \transpose c bes, \musicaEnSiBemol
Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per
a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre
\transpose
:
musicaEnSiBemol = { e4 … } \transpose f c' { \transpose c bes, \musicaEnSiBemol }
Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu Transposició dels instruments.
Fragments de codi seleccionats
Transposició de la música amb el menor nombre d’alteracions
Aquest exemple utilitza codi de l’Scheme per forçar les modificacions enharmòniques de les notes, i així tenir el menor nombre d’alteracions accidentals. En aquest cas s’apliquen les regles següents:
- Es treuen les alteracions dobles
- Si sostingut -> Do
- Mi sostingut -> Fa
- Do bemoll -> Si
- Fa bemoll -> Mi
D’aquesta forma se selecciona el major nombre de notes enharmòniques naturals.
#(define (naturalize-pitch p) (let ((o (ly:pitch-octave p)) (a (* 4 (ly:pitch-alteration p))) ;; alteration, a, in quarter tone steps, ;; for historical reasons (n (ly:pitch-notename p))) (cond ((and (> a 1) (or (eqv? n 6) (eqv? n 2))) (set! a (- a 2)) (set! n (+ n 1))) ((and (< a -1) (or (eqv? n 0) (eqv? n 3))) (set! a (+ a 2)) (set! n (- n 1)))) (cond ((> a 2) (set! a (- a 4)) (set! n (+ n 1))) ((< a -2) (set! a (+ a 4)) (set! n (- n 1)))) (if (< n 0) (begin (set! o (- o 1)) (set! n (+ n 7)))) (if (> n 6) (begin (set! o (+ o 1)) (set! n (- n 7)))) (ly:make-pitch o n (/ a 4)))) #(define (naturalize music) (let ((es (ly:music-property music 'elements)) (e (ly:music-property music 'element)) (p (ly:music-property music 'pitch))) (if (pair? es) (ly:music-set-property! music 'elements (map naturalize es))) (if (ly:music? e) (ly:music-set-property! music 'element (naturalize e))) (if (ly:pitch? p) (begin (set! p (naturalize-pitch p)) (ly:music-set-property! music 'pitch p))) music)) naturalizeMusic = #(define-music-function (m) (ly:music?) (naturalize m)) music = \relative c' { c4 d e g } \score { \new Staff { \transpose c ais { \music } \naturalizeMusic \transpose c ais { \music } \transpose c deses { \music } \naturalizeMusic \transpose c deses { \music } } \layout { } }
Vegeu també
Referència de la notació: Transposició dels instruments, Inversió, Transformacions modals, Escriptura d’octava relativa, Retrogradació.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: TransposedMusic.
Advertiments i problemes coneguts
La conversió relativa no afecta a les seccions
\transpose
, \chordmode
ni \relative
dins del
seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música
transportada, es pot col·locar un altre \relative
dins de
\transpose
.
No s’imprimeixen alteracions accidentals triples quan s’usa
\transpose
. En lloc d’això, s’usarà una nota
‘equivalent enarmònicament’ (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi
triple bemoll).
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transposició ] | [ Up : Modificació de diverses notes a l’hora ] | [ Retrogradació > ] |
Inversió
Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola operació amb:
\inversion nota_pivot nota_destí expressió_musical
La expressió_musical
s’inverteix interval a interval
al voltant de nota_pivot
, i després es transport de
manera que nota_pivot
es fa correspondre amb
nota_destí
.
music = \relative { c' d e f } \new Staff { \music \inversion d' d' \music \inversion d' ees' \music }
Nota: Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode
absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta
envoltant-los en un bloc \relative
.
Vegeu també
Referència de la notació: Transformacions modals, Retrogradació, Transposició.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Inversió ] | [ Up : Modificació de diverses notes a l’hora ] | [ Transformacions modals > ] |
Retrogradació
Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:
music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 } \new Staff { \music \retrograde \music }
Advertiments i problemes coneguts
Les lligadures d’unió manuals dins de \retrograde
es
trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes
lligadures automàticament activant
Divisió automàtica de les notes.
Vegeu també
Referència de la notació: Inversió, Transformacions modals, Transposició.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Retrogradació ] | [ Up : Modificació de diverses notes a l’hora ] | [ Impressió de les altures > ] |
Transformacions modals
En una composició musical que està basada en una escala amb freqüència es transformen els motius de diverses formes. Un motiu es pot transportar perquè comenci en diferents llocs de l’escala o pot invertir-se al voltant d’una nota pivot de l’escala. També es pot revertir per produir una retrogradació, vegeu Retrogradació.
Nota: Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es deixarà sense transformar.
Transposició modal
Es pot transportar un motiu dins d’una escala donada amb:
\modalTranspose nota_origen nota_destí escala motiu
Les notes del motiu es desplacen dins de la escala el nombre de graus de l’escala donats per l’interval entre nota_destí y nota_origen:
diatonicScale = \relative { c' d e f g a b } motif = \relative { c'8 d e f g a b c } \new Staff { \motif \modalTranspose c f \diatonicScale \motif \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif }
Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i amb qualssevol intervals:
pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees } motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> } \new Staff { \motif \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif }
Quan es fa servir amb una escola cromàtica, \modalTranspose
té un efecte semblant a \transpose
, però amb la
possibilitat d’especificar els noms de les notes que es vulguin usar:
chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b } motif = \relative { c'8 d e f g a b c } \new Staff { \motif \transpose c f \motif \modalTranspose c f \chromaticScale \motif }
Inversió modal
Es pot invertir un motiu dins d’una escala donada al voltant d’una nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única operaćió, amb:
\modalInversion nota-pivote nota-destino escala motivo
Les notes del motiu col·loquen al mateix nombre de graus de distància de l’escala a partir de la nota_pivot dins de l’escala, però en la direcció oposada, i el resultat es desplaça després dins de l’escala el nombre de grados de l’escala donats per l’interval entre la nota_destí i la nota_pivot.
Així doncs, per invertir senzillament al voltant d’una nota de l’escala, utilitzeu el mateix valor per a nota_pivot i nota_destí:
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d } motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 } \new Staff { \motif \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif }
Per invertir al voltant d’una nota pivot entre dues notes de l’escala, invertiu al voltant d’una de les notes i després transporteu en un grau de l’escala. les dues notes especificades es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la nota pivot:
scale = \relative { c' g' } motive = \relative { c' c g' c, } \new Staff { \motive \modalInversion c' g' \scale \motive }
L’operació combinada d’inversió i retrogradació produeix la inversió retrògrada:
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d } motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 } \new Staff { \motif \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif }
Vegeu també
Referència de la notació: Inversió, Retrogradació, Transposició.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transformacions modals ] | [ Up : Altures ] | [ Clau > ] |
1.1.3 Impressió de les altures
Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l’altura de les notes.
Clau | ||
Armadura de la tonalitat | ||
Indicadors d’octava | ||
Transposició dels instruments | ||
Alteracions accidentals automàtiques | ||
Tessitura |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Impressió de les altures ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Armadura de la tonalitat > ] |
Clau
Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és la clau “treble” (o clau de Sol).
c'2 c'
Tanmateix, es pot canviar la clau usant l’ordre
\clef
i el nom de la clau corresponent. Als exemples
següents es mostra la posició del Do central en diferents claus.
\clef treble c'2 c' \clef alto c'2 c' \clef tenor c'2 c' \clef bass c'2 c'
Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les claus, consulteu Estils de clau.
Les claus especials, com les utilitzades a la música antiga, es descriuen a Claus de la música mensural i a Claus de cant gregorià. La música que requereix claus de tabulatura s’estudia a Tabulatures predeterminades i a Tabulatures personalitzades.
Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres
\cueClef
i \cueDuringWithClef
a
Format de les notes guia.
En afegir _8
o ^8
al nom de la clau, la clau es
transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i
_15
i ^15
la transposa dos octaves. Si cal
es poden usar altres nombres enters. L’argument
nom_de_clau s’ha de envoltar entre cometes si conté
caràcters no alfabètics:
\clef treble c'2 c' \clef "treble_8" c'2 c' \clef "bass^15" c'2 c' \clef "alto_2" c'2 c' \clef "G_8" c'2 c' \clef "F^5" c'2 c'
Es pot obtenir una indicació d’octava opcional envoltant l’argument numèric entre parèntesis o claudàtors:
\clef "treble_(8)" c'2 c' \clef "bass^[15]" c'2 c'
Les altures s’imprimeixen com si l’argument numèric no tingués els parèntesis o claudàtors.
De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un salt de línia provoca que el símbol de clau nou s’imprimeixi al final de la línia anterior, com una clau de cortesia, així com al principi del següent. Aquesta clau de cortesia es pot suprimir.
\clef treble { c'2 c' } \break \clef bass { c'2 c' } \break \clef alto \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible { c'2 c' } \break \unset Staff.explicitClefVisibility \clef bass { c'2 c' } \break
De forma predeterminada, una clau que s’ha imprès prèviament no es
torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre
\clef
, i s’ignora. La instrucció \set
Staff.forceClef = ##t
modifica aquest comportament.
\clef treble c'1 \clef treble c'1 \set Staff.forceClef = ##t c'1 \clef treble c'1
Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.
\clef "treble" c'1 \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1 \override Staff.Clef.full-size-change = ##t \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1 \revert Staff.Clef.full-size-change \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1
Fragments de codi seleccionats
Ajustament de les propietats de clau
La modificació del glif de la clau, la seva posició o octava, no
canvien ’per se’ la posició de les notes següents del
pentagrama. Per aconseguir armadures adequades de tonalitat sobre
les línies del pentagrama, s’ha d’especificar també
middleCClefPosition
, amb valor positius o negatius que
moguin Do central
cap amunt o cap avall, respectivament, en
relació amb la línia central del pentagrama (usualment la
tercera).
Per exemple, l’ordre \clef "treble_8"
equival a un
ajustament de clefGlyph
, clefPosition
(que controla
la posició vertical de la clau sobre el pentagrama),
middleCPosition
i clefTransposition
. Se imprimeix
la clau cada cop que es modifica qualsevol de les propietats
excepte middleCPosition
.
Els exemple següents mostren les possibilitats quan s’ajusten aquestes propietats manualment. En la primera línia, els canvis manuals preserven la posició relativa estàndard de les clau i les notes, però no ho fan a la segona línia.
{ % The default treble clef \key f \major c'1 % The standard bass clef \set Staff.clefGlyph = "clefs.F" \set Staff.clefPosition = 2 \set Staff.middleCPosition = 6 \set Staff.middleCClefPosition = 6 \key g \major c'1 % The baritone clef \set Staff.clefGlyph = "clefs.C" \set Staff.clefPosition = 4 \set Staff.middleCPosition = 4 \set Staff.middleCClefPosition = 4 \key f \major c'1 % The standard choral tenor clef \set Staff.clefGlyph = "clefs.G" \set Staff.clefPosition = -2 \set Staff.clefTransposition = -7 \set Staff.middleCPosition = 1 \set Staff.middleCClefPosition = 1 \key f \major c'1 % A non-standard clef \set Staff.clefPosition = 0 \set Staff.clefTransposition = 0 \set Staff.middleCPosition = -4 \set Staff.middleCClefPosition = -4 \key g \major c'1 \break % The following clef changes do not preserve % the normal relationship between notes, key signatures % and clefs: \set Staff.clefGlyph = "clefs.F" \set Staff.clefPosition = 2 c'1 \set Staff.clefGlyph = "clefs.G" c'1 \set Staff.clefGlyph = "clefs.C" c'1 \set Staff.clefTransposition = 7 c'1 \set Staff.clefTransposition = 0 \set Staff.clefPosition = 0 c'1 % Return to the normal clef: \set Staff.middleCPosition = 0 c'1 } \paper { tagline = ##f }
Vegeu també
Referencia de la notación: Claus de la música mensural, Claus de cant gregorià, Tabulatures predeterminades, Tabulatures personalitzades, Format de les notes guia.
Fitxers instal·lats: scm/parser-clef.scm.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: Clef_engraver, Clef, ClefModifier, clef-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Els números d’octava adjunts a les claus es tracten com grobs
diferents. Així doncs, qualsevol \override
(sobreescriptura) efectuada a l’objecte Clef s’haurà
d’aplicar també al grob ClefModifier com un \override
diferent.
\new Staff \with { \override Clef.color = #blue \override ClefModifier.color = #red } \clef "treble_8" c'4
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Clau ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Indicadors d’octava > ] |
Armadura de la tonalitat
Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una causa
freqüent de confusió per al nous usuaris. Al LilyPond, el noms de
les notes són el codi d’entrada en brut; l’armadura i la clau
determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut. Una
nota sense alteració com c
significa ‘Do natural’,
sense que l’afectin l’armadura o la clau. Per veure més
informació, consulteu Alteracions accidentals i armadures.
L’armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està
denotada per un conjunt d’alteracions (bemolls o sostinguts) al
començament del pentagrama. L’establiment o modificació de
l’armadura es fa amb l’ordre \key
:
\key nota modo
Aquí, mode
ha de ser \major
o \minor
per obtenir la tonalitat nota
major o noms estàndard
de mode (també coneguts com modes eclesiàstics):
\ionian
(jònic), \dorian
(dòric),
\phrygian
(frigi), \lydian
(lidi),
\mixolydian
(mixolidi), \aeolian
(eoli) i
\locrian
(locri).
\relative { \key g \major fis''1 f fis }
Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb l’alteració que porta cada nota de l’escala quan el mode comença amb Do.
freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL) (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT)) \relative { \key c \freygish c'4 des e f \bar "||" \key d \freygish d es fis g }
Les alteracions de l’armadura de la tonalitat es poden imprimir en
una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en
més d’una octava, usat les propietats flat-positions
i
sharp-positions
de KeySignature
. Les entrades en
aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de
pentagrama en el qual s’imprimiran les alteracions, les
alteracions es col·loquen dins de l’octava que acaba en aquesta
posició del pentagrama.
\override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5)) \override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5)) \clef bass \key es \major es g bes d' \clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d'' \override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2) \bar "||" \key b \major b' fis' b'2
Fragments de codi seleccionats
Evitar que se impriman becuadros cuando cambia la armadura
Quan es canvia l’armadura de la tonalitat, s’imprimeixen becaires
automàticament per cancel·lar les alteracions de les armadures
anteriors. Això es pot evitar establint al valor “falso” la
propietat printKeyCancellation
del context Staff
.
\relative c' { \key d \major a4 b cis d \key g \minor a4 bes c d \set Staff.printKeyCancellation = ##f \key d \major a4 b cis d \key g \minor a4 bes c d }
Armadures de tonalitat no tradicional
La molt utilitzada ordre \key
estableix la propietat
keyAlterations
, dins del context Staff
.
Per crear armadures de tonalitat no estàndard, ajusteu aquesta propietat directament. El format d’aquesta ordre és una llista:
\set Staff.keyAlterations = #`(((octava . pas) . alteració)
on, per cada element dins de la llista octava
especifica
l’octava (sent zero l’octava des del Do central fins al
Si per sobre), pas
especifica la nota dins de l’octava
(zero significa Do i 6 significa Si), i
alteració
és ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP
etc. (observeu la coma precedent).
De forma alternativa, per a cada element de la llista l’ús del
format més concís (pas. alteració)
especifica que la
mateixa alteració ha d’estar en totes les octaves.
Vet aquí un exemple d’una possible armadura per generar una escala exàtona:
\include "arabic.ly" \relative do' { \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT) (1 . ,SEMI-FLAT) (2 . ,FLAT) (5 . ,FLAT) (6 . ,SEMI-FLAT)) %\set Staff.extraNatural = ##f re reb \dwn reb resd dod dob dosd \dwn dob | dobsb dodsd do do | }
Vegeu també
Glossari musical: church mode, scordatura.
Manual de aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: KeyChangeEvent, Key_engraver, Key_performer, KeyCancellation, KeySignature, key-signature-interface.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Armadura de la tonalitat ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Transposició dels instruments > ] |
Indicadors d’octava
Els indicadors d’octava introdueixen un transport addicional d’una octava per al pentagrama.
\relative a' { a2 b \ottava #-2 a2 b \ottava #-1 a2 b \ottava #0 a2 b \ottava #1 a2 b \ottava #2 a2 b }
Fragments de codi seleccionats
Changing ottava text
Internally, \ottava
sets the properties ottavation
(for
example, to 8va
or 8vb
) and middleCPosition
. To
override the text of the bracket, set ottavation
after invoking
\ottava
.
Short text is especially useful when a brief ottava is used.
{ c'2 \ottava 1 \set Staff.ottavation = "8" c''2 \ottava 0 c'1 \ottava 1 \set Staff.ottavation = "Text" c''1 }
Afegir una indicació d’octava alta a una sola veu
Si teniu més d’una veu al mateix pentagrama, el canvi d’octavació d’una veu transportarà la posició de les notes en totes les veus mentre duri la clau de l’octava. Si l’octavació es vol aplicar sols a una veu, s’han d’ajustar explícitament la middleCPosition i la clau d’octava. En aquest fragment de codi el valor de middleCPosition per a la clau de Fa és normalment 6, sis posicions per sobre de la línia del Do central, de manera que en la porció de 8va el valor de middleCPosition és encara 7 posicions (una octava) més alta.
\layout { \context { \Staff \remove Ottava_spanner_engraver } \context { \Voice \consists Ottava_spanner_engraver } } { \clef bass << { <g d'>1~ q2 <c' e'> } \\ { r2. \ottava -1 <b,,, b,,>4 ~ | q2 \ottava 0 <c e>2 } >> }
Modifying the Ottava spanner slope
It is possible to change the slope of the Ottava spanner.
\relative c'' { \override Staff.OttavaBracket.stencil = #ly:line-spanner::print \override Staff.OttavaBracket.bound-details = #`((left . ((Y . 0) (attach-dir . ,LEFT) (padding . 0) (stencil-align-dir-y . ,CENTER))) (right . ((Y . 5.0) ; Change the number here (padding . 0) (attach-dir . ,RIGHT) (text . ,(make-draw-dashed-line-markup (cons 0 -1.2)))))) \override Staff.OttavaBracket.left-bound-info = #ly:horizontal-line-spanner::calc-left-bound-info-and-text \override Staff.OttavaBracket.right-bound-info = #ly:horizontal-line-spanner::calc-right-bound-info \ottava 1 c1 c'''1 }
Vegeu també
Glossari musical: octavation.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: Ottava_spanner_engraver, OttavaBracket, ottava-bracket-interface.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicadors d’octava ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Alteracions accidentals automàtiques > ] |
Transposició dels instruments
En gravar partitures on participen instruments transpositors, certes partes es poden gravar en un to diferent del to de concert. En aquests casos s’ha d’especificar la tonalitat del instrumento transpositor; si no es fa així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades com a guia, consulteu Cites a altres veus.
\transposition pitch
El to usat per a \transposition
s’ha de correspondre amb el
so real que s’escolta quan l’instrument transpositor interpreta un
Do central c'
escrit al pentagrama. Aquesta nota s’escriu
en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real
un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d’usar
\transposition d'
. L’ordre \transposition
s’ha
d’usar solament si les notes no s’escriuran en
afinació de concert.
A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a clarinet en Si bemoll, on les parts s’han introduït usant les notes i l’armadura tal i com apareixen a la partitura del director. El que toquen els dos instruments està sonant a l’uníson.
\new GrandStaff << \new Staff = "violin" { \relative c'' { \set Staff.instrumentName = "Vln" \set Staff.midiInstrument = "violin" % no estrictament necessari, però un bon recordatori \transposition c' \key c \major g4( c8) r c r c4 } } \new Staff = "clarinet" { \relative c'' { \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) } \set Staff.midiInstrument = "clarinet" \transposition bes \key d \major a4( d8) r d r d4 } } >>
L’ordre \transposition
es pot canviar durant la peça. Per
exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al
clarinet en Si bemoll.
flute = \relative c'' { \key f \major \cueDuring "clarinet" #DOWN { R1 _\markup\tiny "clarinet" c4 f e d R1 _\markup\tiny "clarinet" } } clarinet = \relative c'' { \key aes \major \transposition a aes4 bes c des R1^\markup { muta in B\flat } \key g \major \transposition bes d2 g, } \addQuote "clarinet" \clarinet << \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \flute \new Staff \with { instrumentName = "Cl (A)" } \clarinet >>
Vegeu també
Glossari musical: concert pitch, transposing instrument.
Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició.
Fragments de codi: Pitches.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transposició dels instruments ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Tessitura > ] |
Alteracions accidentals automàtiques
Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per especificar quin estil d’alteracions usar. Aquesta funció s’invoca de la manera següent:
\new Staff << \accidentalStyle voice { … } >>
L’estil d’alteracions s’aplica al Staff
en curs de forma
predeterminada (amb l’excepció dels estils piano
i
piano-cautionary
, que s’expliquen més
endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
que determina en quin àmbit s’ha de canviar l’estil. Per exemple,
per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
StaffGroup
en curs, useu
\accidentalStyle StaffGroup.voice
Estan contemplats els següents estils d’alteració. Per donar una mostra de cada u dels estils, utilitzem l’exemple següent:
musicA = { << \relative { cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 | cis2. <c, g'>4 | } \\ \relative { ais'2 cis, | fis8 b a4 cis2 | } >> } musicB = { \clef bass \new Voice { \voiceTwo \relative { <fis a cis>8[ <fis a cis> \change Staff = up cis' cis \change Staff = down <fis, a> <fis a>] \showStaffSwitch \change Staff = up dis'4 | \change Staff = down <fis, a cis>4 gis <f a d>2 | } } } \new PianoStaff { << \context Staff = "up" { \accidentalStyle default \musicA } \context Staff = "down" { \accidentalStyle default \musicB } >> }
Observeu que les últimes línies d’aquest exemple es poden substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix estil als dos pentagrames.
\new PianoStaff { << \context Staff = "up" { %%% canvieu la línia següent com desitgeu: \accidentalStyle Score.default \musicA } \context Staff = "down" { \musicB } >> }
default (predeterminat)
-
Es el comportament de gravat predeterminat per a composició. Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l’exemple següent, no s’imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni a l’últim Do:
voice (veu)
-
El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al nivell de
Staff
. En aquest estil, tanmateix, es graven les alteracions individualment per a cada veu. A part d’això la regla és semblant adefault
.Com a resultat, les alteracions d’una veu no es cancel·len a les altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no desitjat: a l’exemple següent és difícil determinar si el segon La s’ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l’opció
voice
s’ha d’usar sols si les veus es llegiran individualment per músics diferents. Si el pentagrama s’utilitzarà per part d’un sols músic (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores s’han d’usar en el seu lloc els estilsmodern
omodern-cautionary
. modern
-
Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet alguns becaires addicionals, que tradicionalment s’imprimien precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla
modern
imprimeix les mateix alteracions que l’estildefault
, amb dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després d’alteracions temporals s’imprimeixen indicacions de cancel·lació també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D’aquí els becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del pentagrama superior: modern-cautionary (modern de precaució)
-
Aquesta regla és semblant a
modern
, però les alteracions ‘afegides’ se imprimeixen como alteracions de precaució (entre parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent sobreescrivint la propietatfont-size
de l’objecteAccidentalCautionary
. modern-voice (modern, per a veus)
-
Aquesta regla s’usa perquè puguin llegir les alteracions a diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics que toquen totes les veus. S’imprimeixen les alteracions per a cada veu, però es cancel·len entre veus dins del mateix
Staff
. Per tant, el La a l’últim compàs es cancel·la perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l’alteració a una altra veu al compàs previ: modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)
-
Aquesta regla és la mateixa que
modern-voice
, però amb les alteracions afegides (les que l’estilovoice
no imprimeix) composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les alteracions impreses per l’estildefault
són impreses amb aquesta regla, algunes d’elles es graven com de precaució. piano
-
Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de piano. El seu comportament és molt semblant a l’estil
modern
, però aquí les alteracions també es cancel·len entre diferents pentagrames del mateix grupGrandStaff
oPianoStaff
, d’aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.Aquest estil d’alteració s’aplica de manera predeterminada al grup
GrandStaff
oPianoStaff
en curs. piano-cautionary (piano, de precaució)
-
Igual que
\accidentalStyle piano
però amb les alteracions afegides composades com de precaució. neo-modern
-
Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música contemporània: les alteracions accidentals s’imprimeixen com a
modern
, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es repeteix immediatament). neo-modern-cautionary
-
Aquesta regla és sembla a
neo-modern
, però les alteracions ‘addicionals’ s’imprimeixen com alteracions de precaució (amb parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent sobreescrivint la propietatfont-size
de l’objecteAccidentalCautionary
. neo-modern-voice
-
Aquesta regla s’usa per alteracions accidentals sobre diverses veus que s’han de llegir per part de músics que toquen una veu, així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions s’imprimeixen per a cada veu com amb
neo-modern
, però es cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagramaStaff
. neo-modern-voice-cautionary
-
Aquesta regla és semblant a
neo-modern-voice
, però les alteracions addicionals s’imprimeixen com alteracions de precaució. dodecaphonic
-
Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de principis del segle XX, en un intent d’abolir la jerarquia entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, totes les notes porten alteració, fins i tot becaires.
dodecaphonic-no-repeat
-
Com amb l’estil d’alteracions dodecafònic totes les notes porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.
dodecaphonic-first
-
Semblant a l’estil d’alteracions dodecafònic, totes les notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l’octava actual però a través de les veus.
teaching (ensenyament)
-
Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill crear automàticament fulls d’escales amb alteracions de precaució. Les alteracions s’imprimeixen com a l’estil
modern
, però s’afegeixen alteracions de precaució per a totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l’armadura, excepte si la nota es repeteix immediatament. no-reset (sense restabliment)
-
És el mateix que
default
però amb alteracions que duren ‘per sempre’ i no sols dins del mateix compàs: forget (oblit)
-
És l’oposat a
sense restabliment
: Les alteracions no es recorden en absolut: d’aquí que totes les alteracions es gravin en relació a l’armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades pel que hi ha abans.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: Accidental, Accidental_engraver, GrandStaff, PianoStaff, Staff, AccidentalSuggestion, AccidentalPlacement, accidental-suggestion-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
notes anteriors i l’armadura de la tonalitat. Pot ser necessari
forçar les alteracions accidentals amb with !
o ?
quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
simultàniament amb diferents alteracions, com a ‘<f! fis!>’.
La cancel·lació de precaució d’alteracions es fa mirant el compàs
previ. Malgrat això, al bloc \alternative
que segueix a
una secció de repetició de primera i segona vegada \repeat
volta N
, s’esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
el compàs previ que s’ha tocat, no el compàs previ
que s’ha imprès. A l’exemple següent al Do natural de la
casella de segona vegada no li cal becaire:
Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
que canviï localment l’estil d’alteracions a forget
:
forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{ \accidentalStyle forget #music \accidentalStyle modern #}) { \accidentalStyle modern \time 2/4 \repeat volta 2 { c'2 } \alternative { cis' \forget c' } }
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Alteracions accidentals automàtiques ] | [ Up : Impressió de les altures ] | [ Cap de les notes > ] |
Tessitura
El terme ambitus o àmbit denota el rang de notes que abasta una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els àmbits s’imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les seves pròpies possibilitats.
Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau inicial. El rang s’especifica gràficament mitjançant dos caps de nota que representen a les notes inferior i superior. Sols s’imprimeixen alteracions si no formen part de l’armadura de la tonalitat.
\layout { \context { \Voice \consists Ambitus_engraver } } \relative { aes' c e2 cis,1 }
Fragments de codi seleccionats
Afegir un àmbit per veu
Es pot afegir un àmbit per cada veu. En aquest cas, l’àmbit s’ha de desplaçar manualment per evitar col·lisions.
\new Staff << \new Voice \with { \consists "Ambitus_engraver" } \relative c'' { \override Ambitus.X-offset = 2.0 \voiceOne c4 a d e f1 } \new Voice \with { \consists "Ambitus_engraver" } \relative c' { \voiceTwo es4 f g as b1 } >>
Àmbits amb diverses veus
L’addició del gravador Ambitus_engraver
al context de
Staff
crea un sol àmbit per pentagrama, fins i tot en
el cas de pentagrames amb diverses veus.
\new Staff \with { \consists "Ambitus_engraver" } << \new Voice \relative c'' { \voiceOne c4 a d e f1 } \new Voice \relative c' { \voiceTwo es4 f g as b1 } >>
Modificació de la separació en les indicacions de tessitura
És possible ajustar la separació predeterminada entre les notes de la indicació de tessitura i la línia que les uneix.
\layout { \context { \Voice \consists "Ambitus_engraver" } } \new Staff { \time 2/4 % Default setting c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = 0 c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = 1 c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = 1.5 c'4 g'' } \paper { tagline = ##f }
Vegeu també
Glossri musical: ambitus.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: Ambitus_engraver, Voice, Staff, Ambitus, AmbitusAccidental, AmbitusLine, AmbitusNoteHead, ambitus-interface.
Advertiments i problemes coneguts
No s’efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de diverses indicacions d’àmbit simultànies a veus diferents.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Tessitura ] | [ Up : Altures ] | [ Caps de nota especials > ] |
1.1.4 Cap de les notes
Aquesta secció proposa formes d’alterar els caps de les figures.
Caps de nota especials | ||
Caps de notes de Notació Fàcil | ||
Caps de notes amb formes diverses | ||
Improvisació |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Cap de les notes ] | [ Up : Cap de les notes ] | [ Caps de notes de Notació Fàcil > ] |
Caps de nota especials
Es pot modificar l’aparença del cap de les notes:
\relative c'' { c4 b \override NoteHead.style = #'cross c4 b \revert NoteHead.style a b \override NoteHead.style = #'harmonic a b \revert NoteHead.style c4 d e f }
Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu Estils de caps de nota.
L’estil cross
(aspes) es fa servir per representar una
àmplia varietat d’intencions musicals. Les següent ordres
genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures
tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es
poden fer servir per representar qualsevol significat musical:
\relative { c''4 b \xNotesOn a b c4 b \xNotesOff c4 d }
La forma de funció musical d’aquesta ordre predefinida es pot usar dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al context de pentagrama normal com al de tabulatura:
\relative { c''4 b \xNote { e f } c b < g \xNote c f > b }
Como sinònims de \xNote
, \xNotesOn
i
\xNotesOff
, se poden usar \deadNote
,
\deadNotesOn
i \deadNotesOff
. El terme
dead note (nota morta) s’utilitza habitualment per part
dels guitarristes.
També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:
\relative c'' { <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic }
Instruccions predefinides
\harmonic
,
\xNotesOn
,
\xNotesOff
,
\xNote
.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de la notació: Estils de caps de nota, Notes a un acord, Indicació d’harmònics i notes tapades.
Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, Ledger_line_engraver, NoteHead, LedgerLineSpanner, note-head-interface, ledger-line-spanner-interface.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caps de nota especials ] | [ Up : Cap de les notes ] | [ Caps de notes amb formes diverses > ] |
Caps de notes de Notació Fàcil
Les notes amb cap de ‘notació facilitada’ tenen el nom de la nota (en angles) dins del cap. S’usen a la música per a principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s’han d’imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb un tipus de lletra més gran, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.
#(set-global-staff-size 26) \relative c' { \easyHeadsOn c2 e4 f g1 \easyHeadsOff c,1 }
Instruccions predefinides
\easyHeadsOn
,
\easyHeadsOff
.
Fragments de codi seleccionats
Nombres com notes de notació fàcil
Els caps de nota de notació fàcil utilitzen la propietat
note-names
de l’objecte NoteHead
per determinar el
que apareix dins del cap. Mitjançant la sobreescriptura d’aquesta
propietat, és possible imprimir nombres que representen el grau de
l’escala.
Es pot crear un gravador simple que faci això per al cap de cada nota que ve.
#(define Ez_numbers_engraver (make-engraver (acknowledgers ((note-head-interface engraver grob source-engraver) (let* ((context (ly:translator-context engraver)) (tonic-pitch (ly:context-property context 'tonic)) (tonic-name (ly:pitch-notename tonic-pitch)) (grob-pitch (ly:event-property (event-cause grob) 'pitch)) (grob-name (ly:pitch-notename grob-pitch)) (delta (modulo (- grob-name tonic-name) 7)) (note-names (make-vector 7 (number->string (1+ delta))))) (ly:grob-set-property! grob 'note-names note-names)))))) #(set-global-staff-size 26) \paper { tagline = ##f } \layout { ragged-right = ##t \context { \Voice \consists \Ez_numbers_engraver } } \relative c' { \easyHeadsOn c4 d e f g4 a b c \break \key a \major a,4 b cis d e4 fis gis a \break \key d \dorian d,4 e f g a4 b c d }
Vegeu també
Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caps de notes de Notació Fàcil ] | [ Up : Cap de les notes ] | [ Improvisació > ] |
Caps de notes amb formes diverses
A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la funció harmònica d’una nota dins de l’escala. Aquesta notació es va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils ‘Arpa Sacra’, ‘Southern Harmony’, Funk (Harmonia Sacra), Walker i Aiken ‘(Christian Harmony)’:
\relative c'' { \aikenHeads c, d e f g2 a b1 c \break \sacredHarpHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \southernHarmonyHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \funkHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \walkerHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break }
Les formes es determinen en funció del grau de l’escala, on la
tònica està determinada per l’ordre \key
. Quan s’escriu en
un to menor, la nota de l’escala es pot determinar a partir del
relatiu major:
\relative c'' { \key a \minor \aikenHeads a b c d e2 f g1 a \break \aikenHeadsMinor a,4 b c d e2 f g1 a \break \sacredHarpHeadsMinor a,2 b c d \break \southernHarmonyHeadsMinor a2 b c d \break \funkHeadsMinor a2 b c d \break \walkerHeadsMinor a2 b c d \break }
Instruccions predefinides
\aikenHeads
,
\aikenHeadsMinor
,
\funkHeads
,
\funkHeadsMinor
,
\sacredHarpHeads
,
\sacredHarpHeadsMinor
,
\southernHarmonyHeads
,
\southernHarmonyHeadsMinor
,
\walkerHeads
,
\walkerHeadsMinor
.
Fragments de codi seleccionats
Aplicar estils de cap segons la nota de l’escala
La propietat shapeNoteStyles
es pot usar per definir diversos
estils de caps de nota per a cada grau de l’escala (segons estigui
establert per l’armadura o per la propietat tonic
). Aquesta
propietat requereix un conjunt de símbols, que poden ser purament
arbitraris (es permeten expressions geomètriques com triangle
,
triangle, cross
, aspes, i xcircle
, cercle amb aspes) o
basats en una antiga tradició americana de gravat (també es permeten
certs noms de nota llatins).
Dit això, per imitar antics cançoners americans, hi ha diversos
estils predefinits de caps de nota disponibles mitjançant ordres
d’abreviatura com \aikenHeads
o \sacredHarpHeads
.
Aquest exemple mostra diferents formes d’obtenir caps de nota amb forma i mostra la capacitat de transportar una melodia sense perdre la correspondència entre les funcions harmòniques i els estils de caps de nota.
fragment = { \key c \major c2 d e2 f g2 a b2 c } \new Staff { \transpose c d \relative c' { \set shapeNoteStyles = ##(do re mi fa #f la ti) \fragment } \break \relative c' { \set shapeNoteStyles = ##(cross triangle fa #f mensural xcircle diamond) \fragment } }
Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu Estils de caps de nota.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de la notació: Estils de caps de nota.
Referencia de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caps de notes amb formes diverses ] | [ Up : Cap de les notes ] | [ Duracions > ] |
Improvisació
La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en forma de barra inclinada, on l’executant pot escollir qualsevol nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen així:
\new Voice \with { \consists Pitch_squash_engraver } \relative { e''8 e g a a16( bes) a8 g \improvisationOn e8 ~ 2 ~ 8 f4 f8 ~ 2 \improvisationOff a16( bes) a8 g e }
Instruccions predefinides
\improvisationOn
,
\improvisationOff
.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: Pitch_squash_engraver, Voice, RhythmicStaff.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Improvisació ] | [ Up : Notació musical ] | [ Escriptura de les duracions (valors rítmics) > ] |
1.2 Duracions
Aquesta secció tracta dels ritmes, els silencis, les duracions, les barres i els compassos.
1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics) | ||
1.2.2 Escriptura dels silencis | ||
1.2.3 Impressió de les duracions | ||
1.2.4 Barres | ||
1.2.5 Compassos | ||
1.2.6 Temes especials de ritme |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Duracions ] | [ Up : Duracions ] | [ Duració de les notes > ] |
1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics)
Duració de les notes | ||
Grups especials | ||
Escalat de les duracions | ||
Lligadures d’unió |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura de les duracions (valors rítmics) ] | [ Up : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ] | [ Grups especials > ] |
Duració de les notes
Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les
duracions s’introdueixen en relació als seus valores recíproc
respecte de la rodona. Per exemple, una negra s’escriu usant un
4
(atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca
s’escriu amb un 2
(per ser 1/2 de rodona). Per a notes
majors de la rodona s’han d’usar les instruccions \longa
(que és una breu doble) i \breve
. Es poden especificar
duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128). Es
poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una
barra.
\relative { \time 8/1 c''\longa c\breve c1 c2 c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128 }
Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic desactivat.
\relative { \time 8/1 \autoBeamOff c''\longa c\breve c1 c2 c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128 }
Es pot escriure una nota amb la duració d’una quàdruple breu
mitjançant \maxima
, però això es permet sols dins de la
notació musical antiga. Per veure més detalls, consulteu
Notació antiga.
Si la duració s’omet, el seu valor serà el de la duració de la nota anterior. Per omissió, el valor de la primera nota és el d’una negra.
\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }
Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l’altura de la nota o acord anterior.
\relative { \time 8/1 c'' \longa \breve 1 2 4 8 16 32 64 128 128 }
Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt
(.
) després del numero. Les notes amb doble puntet
s’especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.
\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }
Certes duracions no es poden representar sols amb duracions binaries i puntets; l’única forma de representar-les és lligat dos o més notes. Per veure més detalls, consulteu Lligadures d’unió.
Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes, consulteu Música vocal.
De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament proporcional a les seves duracions. Per veure més detalls sobre aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació proporciona, consulteu Notació proporcional.
Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia. Es poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies de la pauta; vegeu Direcció i posició.
Instruccions predefinides
\autoBeamOn
,
\autoBeamOff
,
\dotsUp
,
\dotsDown
,
\dotsNeutral
.
Fragments de codi seleccionats
Formes alternatives de la figura breu
Les figures de breu també estan disponibles amb dues línies verticals a les vores del cap en lloc d’una sola línia i la forma en estil barroc.
\relative c'' { \time 4/2 c\breve | \override Staff.NoteHead.style = #'altdefault b\breve \override Staff.NoteHead.style = #'baroque b\breve \revert Staff.NoteHead.style a\breve }
Modificar el nombre de puntets d’una nota
La quantitat de puntets d’una nota es pot modificar independentment dels puntets que s’escriuen després d’una nota.
\relative c' { c4.. a16 r2 | \override Dots.dot-count = 4 c4.. a16 r2 | \override Dots.dot-count = 0 c4.. a16 r2 | \revert Dots.dot-count c4.. a16 r2 | }
Vegeu també
Glossari musical: breve, longa, maxima, note value, Duration names notes and rests.
Referència de la notació: Barres automàtiques, Lligadures d’unió, Pliques, Escriptura de les duracions (valors rítmics), Escriptura dels silencis, Música vocal, Notació antiga, Notació proporcional.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Dots, DotColumn.
Advertiments i problemes coneguts
No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis (tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Duració de les notes ] | [ Up : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ] | [ Escalat de les duracions > ] |
Grups especials
Els grups especials s’obtenen a partir d’una expressió musical amb
la instrucció \tuplet
, multiplicant la rapidesa de
l’expressió musical per una fracció:
\tuplet fracció { música }
El numerador de la fracció s’imprimeix a sobre o a sota de les notes, opcionalment amb una clau. El grup especial més comú és el treset, en el qual 3 notes tenen el valor que normalment tenen 2:
\relative { a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 } c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g } }
Si s’estan escrivint passatges amb molts grups de valoració
especial, resulta fastigós haver d’escriure una ordre
\tuplet
diferent per a cada grup. És possible especificar
la duració d’un conjunt de grups directament abans de la música
perquè així s’agrupin automàticament:
\relative { g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e } }
Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a sota de la pauta:
\relative { \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e } \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e } \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a } \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a } }
Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:
\relative { \autoBeamOff c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4 }
La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix
instant musical s’han de fer amb \tweak
.
Per modificar la duració de les notes sense imprimir una de grup especial, vegeu
Instruccions predefinides
\tupletUp
,
\tupletDown
,
\tupletNeutral
.
Fragments de codi seleccionats
Entering several tuplets using only one \tuplet command
The property tupletSpannerDuration
sets how long each of the
tuplets contained within the brackets after \tuplet
should
last. Many consecutive tuplets can then be placed within a single
\tuplet
expression, thus saving typing.
There are several ways to set tupletSpannerDuration
. The
command \tupletSpan
sets it to a given duration, and clears it
when instead of a duration \default
is specified. Another way
is to use an optional argument with \tuplet
.
\relative c' { \time 2/4 \tupletSpan 4 \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan 4" c c c c c } \tupletSpan \default \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan \\default" c c c c c } \tuplet 3/2 4 { c8^"\\tuplet 3/2 4 {...}" c c c c c } }
Canviar el número del grup especial
De forma predeterminada sols s’imprimeix sobre la clau de grup el
numerador del grup especial, és a dir, el numerador de l’argument de l’odre
\tuplet
.
De forma alternativa, es pot imprimir una fracció en la forma numerador:denominador del número de del grup, o eliminar el número.
\relative c'' { \tuplet 3/2 { c8 c c } \tuplet 3/2 { c8 c c } \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text \tuplet 3/2 { c8 c c } \omit TupletNumber \tuplet 3/2 { c8 c c } }
Nombres d’agrupació especial diferents o els predeterminats
El LilyPond també proporciona funcions de format per imprimir números de grup especial diferents a la pròpia fracció, així com per afegir una figura al número o a la fracció de l’agrupació.
\relative c'' { \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-tuplet-denominator-text 7) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper (tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7) (ly:make-duration 3 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper tuplet-number::calc-denominator-text (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c8 c8 c8 c8 c8 c8 } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper tuplet-number::calc-fraction-text (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c8 c8 c8 c8 c8 c8 } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::fraction-with-notes (ly:make-duration 2 1) (ly:make-duration 3 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-fraction-with-notes 12 (ly:make-duration 3 0) 4 (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } }
Control de la visibilitat dels corxets de grup especial
El comportament predeterminat de la visibilitat dels corxets de
grup de valoració especial és imprimir el corxet a no ser que hi
hagi una barra de la mateixa longitud que el grup especial. Per
controlas la visibilitat dels corxets de grup, establiu la propietat
'bracket-visibility
a #t
(sempre imprimir el corxet).
#f
(no imprimir-lo mai) o #'if-no-beam
(imprimir el
corxet sols si no hi ha barra).
music = \relative c'' { \tuplet 3/2 { c16[ d e } f8] \tuplet 3/2 { c8 d e } \tuplet 3/2 { c4 d e } } \new Voice { \relative c' { \override Score.TextMark.non-musical = ##f \textMark "default" \music \override TupletBracket.bracket-visibility = #'if-no-beam \textMark \markup \typewriter "'if-no-beam" \music \override TupletBracket.bracket-visibility = ##t \textMark \markup \typewriter "#t" \music \override TupletBracket.bracket-visibility = ##f \textMark \markup \typewriter "#f" \music \omit TupletBracket \textMark \markup \typewriter "omit" \music } } \paper { tagline = ##f }
Permetre salts de línia dins de grups especials amb barra
Aquest exemple artificial mostra com es poden permetre tant els salts de línia manuals com els automàtics dins d’un grup de valoració especial unit per una barra. Observeu que aquests grups sincopats s’han de barrar manualment.
\paper { tagline = ##f } \layout { \context { \Voice % Permit line breaks within tuplets \remove "Forbid_line_break_engraver" % Allow beams to be broken at line breaks \override Beam.breakable = ##t } } \relative c'' { a8 \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } } % Insert a manual line break within a tuplet \tuplet 3/2 { c[ b \bar "" \break a] } \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } } c8 }
Vegeu també
Glossari musical: triplet, tuplet, polymetric.
Manual de aprenentatge: Mètodes d’ajustament.
Referència de la notació:
Direcció i posició,
Gestió del temps,
Escalat de les duracions,
L’ordre \tweak
,
Notació polimètrica.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: TupletBracket, TupletNumber, TimeScaledMusic.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Grups especials ] | [ Up : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ] | [ Lligadures d’unió > ] |
Escalat de les duracions
La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar
per un factor N/M
afegint *N/M
(o *N
si
M
és 1) a la duració. Aixo no afectarà a l’aparença de les
notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada
s’usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la
duració en la sortida MIDI. Els factors de multiplicació es poden
combinar en la forma *L*M/N
. Els factors són part de la
duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents,
la duració per omissió que s’agafa de la nota anterior inclourà
qualsevol factor d’escala que s’hagi aplicat.
Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues parts, però no s’imprimeix cap clau de treset.
\relative { \time 2/4 % Altera les duracions a tresets a'4*2/3 gis a % Duracions normals a4 a % Duplica la duració de l'acord <a d>4*2 % Duració de negra, sembla de corxera b16*4 c4 }
La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar
mitjançant un multiplicador. Això és útil per saltar molts
compassos, com per exemple s1*23
.
De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l’aparença de la música, però la duració interna de les notes es multiplicarà per la fracció numerador/denominador. Vet aquí un exemple que mostra com es pot comprimir i expandir la música:
\relative { \time 2/4 % Duracions normals <c'' a>4 c8 a % Escala la música per *2/3 \scaleDurations 2/3 { <c a f>4. c8 a f } % Escala la música per *2 \scaleDurations 2/1 { <c' a>4 c8 b } }
Una aplicació d’aquesta ordre es troba a la notació polimètrica, vegeu Notació polimètrica.
Vegeu també
Referència de la notació: Grups especials, Silencis invisibles, Notació polimètrica.
Fragments de codi: Rhythms.
Advertiments i problemes coneguts
El càlcul de la posició dins d’un compàs ha de tenir en compte tots els factors d’escalat que s’han aplicat a les notes dins d’aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels compassos anteriors. Aquest càlcul s’efectua utilitzant nombres racionals. Si un numerador o denominador intermedi en aquest procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escalat de les duracions ] | [ Up : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ] | [ Escriptura dels silencis > ] |
Lligadures d’unió
Un lligadura d’unió connecta dues notes adjacents de la mateixa altura. La lligadura de fet estén la longitud d’una nota.
Nota: No s’han de confondre’s les lligadures d’unió amb les lligadures d’expressió, que indiquen articulació, ni amb les lligadures de fraseig, que indiquen el fraseig musical. Una lligadura d’unió és tan sols na manera d’estendre la duració d’una nota, quelcom semblant al que fa el puntet.
S’introdueix una lligadura d’unió escrivint el símbol de la titlla
corba (~
) després de la primera de cada parella de notes
que es volen unir. Això indica que la nota s’uneix a la següent,
que ha de tenir la mateixa altura.
{ a'2~ 4~ 16 r r8 }
Les lligadures d’unió poden fer ús de la interpretació ‘última altura explícita’ per a les duracions aïllades:
{ a'2~ 4~ 16 r r8 }
Es fan servir lligadures d’unió o bé quan la nota travessa la barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el ritme. També s’han d’usar lligadures quan les notes travessen subdivisions del compàs de major duració:
\relative { r8^"sí" c'~ 2 r4 | r8^"no" c2~ 8 r4 }
Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió automàtica de les notes, vegeu Divisió automàtica de les notes. Aquest mecanisme divideix automàticament les notes llargues i les lliga a través de les barres de compàs.
Quan s’aplica una lligadura d’unió a un acord, es connecten tots els caps de les notes les altures de les quals coincideixen. Si no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura. Els acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins de l’acord.
\relative c' { <c e g>2~ 2 | <c e g>4~ <c e g c> <c~ e g~ b> <c e g b> | }
Quan la segona vegada d’una repetició comença amb una nota lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:
\relative { \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ } \alternative { % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment { <c e>2. r4 } % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida { <c e>2\repeatTie d4 c } } }
Les lligadures L.v. (laissez vibrer, deixar vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final. S’usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de corda i percussió. Es poden introduir de la manera següent:
<c' f' g'>1\laissezVibrer
És possible fer manualment que les lligadures d’unió es corbin cap amunt o cap avall; vegeu Direcció i posició.
Es pot fer que les lligadures d’expressió siguin discontínues, puntejades o un combinació de contínues i discontínues.
\relative c' { \tieDotted c2~ 2 \tieDashed c2~ 2 \tieHalfDashed c2~ 2 \tieHalfSolid c2~ 2 \tieSolid c2~ 2 }
Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:
\relative c' { \tieDashPattern #0.3 #0.75 c2~ 2 \tieDashPattern #0.7 #1.5 c2~ 2 \tieSolid c2~ 2 }
Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.
Sobreescriviu les propietats de disposició whiteout i layer dels objectes que poden causar una discontinuïtat en les lligadures d’unió.
\relative { \override Tie.layer = #-2 \override Staff.TimeSignature.layer = #-1 \override Staff.KeySignature.layer = #-1 \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t b'2 b~ \time 3/4 \key a \major b r4 }
Instruccions predefinides
\tieUp
,
\tieDown
,
\tieNeutral
,
\tieDotted
,
\tieDashed
,
\tieDashPattern
,
\tieHalfDashed
,
\tieHalfSolid
,
\tieSolid
.
Fragments de codi seleccionats
Ús de les lligadures als arpegis
Algunes vegades s’usen lligadures d’unió per escriure els
arpegis. En aquest cas, les dues notes lligades no han de ser
consecutives. Això es pot aconseguir establint la propietat
tieWaitForNote
al valor #t
. La mateixa
funcionalitat és d’utilitat, per exemple, per lligar un tremol a
un acord, però en principi també es pot usar per a notes normals
consecutives.
l
\relative c' { \set tieWaitForNote = ##t \grace { c16[ ~ e ~ g] ~ } <c, e g>2 \repeat tremolo 8 { c32 ~ c' ~ } <c c,>1 e8 ~ c ~ a ~ f ~ <e' c a f>2 \tieUp c8 ~ a \tieDown \tieDotted g8 ~ c g2 }
Gravat manual de les lligadures
Es poden gravar a mà les lligadures modificant la propietat
tie-configuration
de l’objecte TieColumn
. El primer
nombre indica la distància a partir de la tercera línia del pentagrama
en espais de pentagrama, i el segon nombre indica la direcció (1 =
cap amunt, -1 = cap avall).
\relative c' { <>^"default" g'1 ^~ g <>^"0" \once \override Tie.staff-position = 0 g1 ^~ g <>^"0.0" \once \override Tie.staff-position = 0.0 g1 ^~ g <>^"reset" \revert Tie.staff-position g1 ^~ g } \relative c' { \override TextScript.outside-staff-priority = ##f \override TextScript.padding = 0 <>^"default" <c e g>1~ <c e g> <>^"0, -2, -4" \override TieColumn.tie-configuration = #'((0 . 1) (-2 . 1) (-4 . 1)) <c e g>1~ <c e g> <>^"0.0, -2.0, -4.0" \override TieColumn.tie-configuration = #'((0.0 . 1) (-2.0 . 1) (-4.0 . 1)) <c e g>1~ <c e g> <>^"reset" \override TieColumn.tie-configuration = ##f <c e g>1~ <c e g> } \paper { tagline = ##f }
Vegeu també
Glossari musical: tie, laissez vibrer.
Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Divisió automàtica de les notes.
Fragments de codi: slurs, Rhythms.
Referència de funcionament interno: LaissezVibrerTie, LaissezVibrerTieColumn, TieColumn, Tie.
Advertiments i problemes coneguts
Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà una lligadura inclinada.
Els canvis de clau o d’octava durant una lligadura d’unió no estan ben definits realment. En aquests casos pot ser preferible una lligadura d’expressió.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Lligadures d’unió ] | [ Up : Duracions ] | [ Silencis > ] |
1.2.2 Escriptura dels silencis
Els silencis s’escriuen com a part de la música dins de les expressions musicals.
Silencis | ||
Silencis invisibles | ||
Silencis de compas complet |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura dels silencis ] | [ Up : Escriptura dels silencis ] | [ Silencis invisibles > ] |
Silencis
Els silencis s’introdueixen com a notes amb el nom r
. Les
duracions majors que la rodona utilitzen les instruccions
predefinides que es mostren aquí:
\new Staff { % Aquestes dues línies sols son per embellir aquest exemple \time 16/1 \omit Staff.TimeSignature % Imprimeix un silenci de maxima, igual a quatre breves r\maxima % Imprimeix un silenci de longa, igual a dos breves r\longa % Imprimeix un silenci de breve r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 }
Els silencis d’un compàs, centrats en mig del compàs, s’han de fer amb silencis multicompàs. Es poden usar per un sol compàs així com per a molts compassos, i s’estudien a Silencis de compas complet.
Per especificar explícitament la posició vertical d’un silenci,
escriviu una nota seguida de \rest
. Es col·locarà un
silenci en la posició en la qual hauria d’aparèixer la nota. Això
possibilita l’aplicació manual precisa de format a la música
polifònica, ja que el gravador automàtic de col·lisions de
silencis no mou aquests silencis.
\relative { a'4\rest d4\rest }
Fragments de codi seleccionats
Estils de silencis
Els silencis es poden imprimir en diferents estils.
restsA = { r\maxima r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s256 s512 s1024 s1024 } restsB = { r\maxima r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 r256 r512 r1024 s1024 } \new Staff \relative c { \omit Score.TimeSignature \cadenzaOn \override Staff.Rest.style = #'mensural <>^\markup \typewriter { mensural } \restsA \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'neomensural <>^\markup \typewriter { neomensural } \restsA \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'classical <>^\markup \typewriter { classical } \restsB \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'z <>^\markup \typewriter { z-style } \restsB \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'default <>^\markup \typewriter { default } \restsB \bar "" \break } \paper { indent = 0 tagline = ##f }
Vegeu també
Glossari musical: breve, longa, maxima.
Referència de la notació: Silencis de compas complet.
Fragments de codi: Rhythms.
Referencia de funcionament interno: Rest.
Advertiments i problemes coneguts
No hi ha un límit fonamental respecte de les duracions dels silencis (tant per al més curt com per al més llarg), però el nombre de glifs és limitat: hi ha silencis des de la garrapatea (128) fins la màxima (8 rodones).
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Silencis ] | [ Up : Escriptura dels silencis ] | [ Silencis de compas complet > ] |
Silencis invisibles
Un silenci invisible (també conegut com ‘skip’ o desplaçament)
es pot introduir com una nota amb el nom s
:
\relative c'' { c4 c s c | s2 c | }
Els silencis de separació sols estan disponible en el mode de
notes i en el mode d’acords. En altres situacions, per exemple,
quan s’introdueix la lletra, s’usa l’ordre \skip
per
produir un desplaçament d’una certa magnitud temporal.
\skip
requereix una duració explícita, però s’ignora si les
síl·labes de la lletra agafen les seves duracions de les notes
d’una melodia associada, a través de \addlyrics
o de
\lyricsto
.
<< { a'2 \skip2 a'2 a'2 } \new Lyrics { \lyricmode { foo2 \skip 1 bla2 } } >>
Atès que \skip
es una ordre, no afecta a les duracions per
omissió de les notes següents, a diferència de s
.
<< { \repeat unfold 8 { a'4 } } { a'4 \skip 2 a' | s2 a' } >>
Un silenci de separació produeix implícitament contextos
Staff
i Voice
si no hi ha cap, igual que les notes i
els silencis normals:
{ s1 s s }
\skip
tan sols desplaça un temps musical; no produeix cap
sortida, de cap classe.
% Això és entrada valida, però no fa res { \skip 1 \skip1 \skip 1 }
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.
Referència de la notació: Notes ocultes, Visibilitat dels objectes.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: SkipMusic.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Silencis invisibles ] | [ Up : Escriptura dels silencis ] | [ Impressió de les duracions > ] |
Silencis de compas complet
Els silencis d’un o més compassos complets s’introdueixen com a
notes amb el nom R
en majúscula:
% Compassos de silencis contrets a un compàs únic \compressMMRests { R1*4 R1*24 R1*4 b'2^"Tutti" b'4 a'4 }
La duració dels silencis de compàs complet és idèntica a la notació de la duració que s’usa per a les notes. La duració d’un silenci multicompàs ha de ser sempre un nombre enter de compassos, per la qual cosa freqüentment s’han d’utilitzar puntets o fraccions:
\compressMMRests { \time 2/4 R1 | R2 | \time 3/4 R2. | R2.*2 | \time 13/8 R1*13/8 | R1*13/8*12 | \time 10/8 R4*5*4 | }
Un silenci d’un compàs complet s’imprimeix com un silenci de rodona o de breve, centrat en el compàs, segons el tipus de compàs vigent.
\time 4/4 R1 | \time 6/4 R1*3/2 | \time 8/4 R1*2 |
De forma predeterminada un silenci multicompàs s’expandeix en la partitura impresa per mostrar explícitament tots els compassos de silenci. De forma alternativa, un silenci multicompàs es pot presentar com un sols compàs que conté un símbol de silenci multicompàs, amb el nombre de compassos imprès sobre el compàs:
% Default behavior \time 3/4 r2. | R2.*2 | \time 2/4 R2 | \time 4/4 % Rest measures contracted to single measure \compressMMRests { r1 | R1*17 | R1*4 | } % Rest measures expanded again \time 3/4 R2.*2 |
Es poden afegir elements de marcatge als silencis multicompàs.
\compressMMRests { \time 3/4 R2.*10^\markup { \italic "ad lib." } }
Quan un silenci multicompàs segueix immediatament a l’establiment
d’un compàs parcial amb \partial
, és possible que no es
mostrin els advertiments corresponents de comprovació de compàs.
Instruccions predefinides
\textLengthOn
,
\textLengthOff
,
\compressMMRests
.
Fragments de codi seleccionats
Canviar la forma dels silencis multicompàs
Si hi ha deu compassos de silenci o menys, s’imprimeix en el
pentagrama una sèrie de silencis de breu i longa (coneguts en alemany
com “Kirchenpausen”, «silencis eclesiàstics»); en cas contrari es
mostra una barra normal. Aquest nombre predeterminat de deu es pot
canviar sobreescrivint la propietat expand-limit
:
\relative c'' { \compressMMRests { R1*2 | R1*5 | R1*9 \override MultiMeasureRest.expand-limit = 3 R1*2 | R1*5 | R1*9 } }
Posicionar els silencis multicompàs
A diferència dels silencis normals, no existeix una ordre predefinida per modificar la posició predeterminada d’un símbol de silenci multicompàs sobre el pentagrama, adjuntant-lo a una nota, independentment de quin sigui la seva forma. No obstant, en la música polifònica els silencis multicompàs de les veus de numeració parell i imparell estan separats verticalment. La col·locació dels silencis multicompàs es pot controlar com es ve a continuació:
\relative c'' { % Multi-measure rests by default are set under the fourth line R1 % They can be moved using an override \override MultiMeasureRest.staff-position = -2 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = 0 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = 2 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = 3 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = 6 R1 \revert MultiMeasureRest.staff-position \break % In two Voices, odd-numbered voices are under the top line << { R1 } \\ { a1 } >> % Even-numbered voices are under the bottom line << { a1 } \\ { R1 } >> % Multi-measure rests in both voices remain separate << { R1 } \\ { R1 } >> % Separating multi-measure rests in more than two voices % requires an override << { R1 } \\ { R1 } \\ \once \override MultiMeasureRest.staff-position = 0 { R1 } >> % Using compressed bars in multiple voices requires another override % in all voices to avoid multiple instances being printed \compressMMRests << \revert MultiMeasureRest.direction { R1*3 } \\ \revert MultiMeasureRest.direction { R1*3 } >> }
Marcatge de silencis multicompàs
Els elements de marcatge aplicats a un silenci multicompàs se centren a sobre o a sota del silenci. Els elements de marcatge extensos que s’adjunten a silencis multicompàs no produeixen l’expansió del comàs. Per expandir un silenci multicompàs de forma que càpiga tot el marcatge, utilitzeu un acord buit amb un marcatge aplicat abans del silenci multicompàs.
El text aplicat a un silenci separador d’aquesta forma s’alinea per l’esquerra a la posició en la qual la nota estaria situada dins del compàs, però si la longitud del compàs està determinada per la longitud del text, el text apareixerà centrat.
\relative c' { \compressMMRests { \textLengthOn <>^\markup { [MAJOR GENERAL] } R1*19 <>_\markup { \italic { Cue: ... it is yours } } <>^\markup { A } R1*30^\markup { [MABEL] } \textLengthOff c4^\markup { CHORUS } d f c } }
Vegeu també
Glossari musical: multi-measure rest.
Referència de la notació: Duracions, Text, Donar format al text, Scripts de text.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: MultiMeasureRest, MultiMeasureRestNumber, MultiMeasureRestScript, MultiMeasureRestText.
Advertiments i problemes coneguts
En les digitacions a sobre silencis multicompàs
(per exemple, R1*10-4
), la xifra de la digitació pot xocar
amb el número del compàs.
No hi ha cap manera de condensar automàticament molts silencis en un sols silenci multicompàs.
Els silencis multicompàs no estan involucrats en les col·lisiones de silencis.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Silencis de compas complet ] | [ Up : Duracions ] | [ Indicació de compàs > ] |
1.2.3 Impressió de les duracions
Indicació de compàs | ||
Indicacions metronòmiques | ||
Anacrusis | ||
Música sense compassos | ||
Notació polimètrica | ||
Divisió automàtica de les notes | ||
Mostrar els ritmes de la melodia |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Impressió de les duracions ] | [ Up : Impressió de les duracions ] | [ Indicacions metronòmiques > ] |
Indicació de compàs
La indicació de compàs s’estableix como segueix:
\time 2/4 c''2 \time 3/4 c''2.
Se estudien els canvis d’indicació de compàs al mig d’un compàs a Anacrusis.
La indicació de compàs s’imprimeix al començament d’una peça i sempre que hi hagi un canvi de compàs. Si es produeix un canvi al final d’una línia, s’imprimeix una indicació d’advertiment a aquest lloc. Es pot modificar aquest comportament predeterminat, vegeu Visibilitat dels objectes.
\relative c'' { \time 2/4 c2 c \break c c \break \time 4/4 c c c c }
El símbol de compàs que s’usa 2/2 i 4/4 es pot canviar a un estil numèric:
\relative c'' { % Estil predeterminat \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 % Canvia a estil numèric \numericTimeSignature \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 % Torna al estil predeterminat \defaultTimeSignature \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 }
Les indicacions de compàs de la música mensural s’estudien a Indicacions de compàs de la música mensural.
A més d’ajustar la indicació de compàs que s’imprimeix, l’ordre
\time
estableix els valors de les propietats basades en el
tipus de compàs beatBase
, beatStructure
i
beamExceptions
. Els valors predefinits d’aquestes
propietats estan a
scm/time-signature-settings.scm.
El valor predeterminat de beatStructure
pot sobreescriure’s
dins de la pròpia ordre \time
escrivint-lo com a primer
argument opcional:
\score { \new Staff { \relative { \time 2,2,3 7/8 \repeat unfold 7 { c'8 } | \time 3,2,2 7/8 \repeat unfold 7 { c8 } | } } }
De forma alternativa, els valors predeterminats de totes aquestes
variables basades en la indicació de compàs, incloses
beatBase
i beamExceptions
, es poden establir totes
a l’hora. Els valors es poden fixar independentment per a
diversos tipus de compàs diferents. Els nous valors tenen efecte
quan s’executa una ordre \time
posterior amb el mateix
valor del tipus de compàs:
\score { \new Staff { \relative c' { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction #1/4 % beatBase 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | } } }
\overrideTimeSignatureSettings
pren quatre arguments:
-
timeSignatureFraction
, una fracció que descriu el tipus de compàs al que s’apliquen aquests valors. -
beatBase
, una fracció que conté el numerador i denominador de la unitat de mesura bàsica d’aquest tipus de compàs. -
beatStructure
, una llista d’Scheme que indica l’estructura de les pulsacions del compàs, en unitats del moment base. -
beamExceptions
, una llista-A que conté qualssevol regles de barrat per al tipus de compàs que vagin més enllà d’acabar de cada pulsació, com es descriu a Establir el comportament de les barres automàtiques.
Els valors modificats de les propietats predeterminades del tipus de compàs es poden restaurar als valors originals:
\score{ \relative { \repeat unfold 8 { c'8 } | \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction #1/4 % beatBase 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | \revertTimeSignatureSettings 4/4 \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | } }
Es poden establir diferents valors de les propietats
predeterminades del tipus de compàs per als diferents pentagrames
movent el Timing_translator
i el
Default_bar_line_engraver
del context Score
al
context Staff
.
\score { \new StaffGroup << \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction #1/4 % beatBase 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 {c''8} } \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction #1/4 % beatBase 1,3 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 {c''8} } >> \layout { \context { \Score \remove Timing_translator } \context { \Staff \consists Timing_translator } } }
Un altre mètode per a canviar aquestes variables relacionades amb el tipus de compàs, que impedeix la reimpressió de la indicació de compàs en el moment del canvi, es mostra a Establir el comportament de les barres automàtiques.
Instruccions predefinides
\numericTimeSignature
,
\defaultTimeSignature
.
Fragments de codi seleccionats
Indicació de compàs imprimint sols el numerador (en lloc de la fracció)
A vegades, la indicació de compàs no ha d’imprimir la fracció
completa (per exemple 7/4), sinó sols el numerador (7 en aquest
cas). Això es pot fer fàcilment utilitzant \override
Staff.TimeSignature.style = #'single-number
per canviar l’estil
permanentment. Usant \revert Staff.TimeSignature.style
,
es pot revertir el canvi. Per aplicar l’estil d’un dígit únic a
una sola indicació de compàs, utilitzeu l’ordre \override
i anteposeu l’ordre \once
.
\relative c'' { \time 3/4 c4 c c % Change the style permanently \override Staff.TimeSignature.style = #'single-number \time 2/4 c4 c \time 3/4 c4 c c % Revert to default style: \revert Staff.TimeSignature.style \time 2/4 c4 c % single-number style only for the next time signature \once \override Staff.TimeSignature.style = #'single-number \time 5/4 c4 c c c c \time 2/4 c4 c }
Vegeu també
Glossari musical: time signature
Referència de la notació: Indicacions de compàs de la música mensural, Establir el comportament de les barres automàtiques, Gestió del temps.
Fitxers instal·lats scm/time-signature-settings.scm.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicació de compàs ] | [ Up : Impressió de les duracions ] | [ Anacrusis > ] |
Indicacions metronòmiques
És molt senzill escriure una indicació metronòmica bàsica:
\relative { \tempo 4 = 120 c'2 d e4. d8 c2 }
També es poden imprimir indicacions metronòmiques com un interval entre dos números:
\relative { \tempo 4 = 40 - 46 c'4. e8 a4 g b,2 d4 r }
Es poden usar indicacions de tempo amb text:
\relative { \tempo "Allegretto" c''4 e d c b4. a16 b c4 r4 }
La combinació d’una indicació metronòmica i un text fa que la marca de metrònom es tanqui entre parèntesis automàticament:
\relative { \tempo "Allegro" 4 = 160 g'4 c d e d4 b g2 }
En general, el text pot ser qualsevol objecte de marcatge:
\relative { \tempo \markup { \italic Faster } 4 = 132 a'8-. r8 b-. r gis-. r a-. r }
Es pot escriure una indicació metronòmica entre parèntesis sens cap indicació textual, escrivint una cadena buida a l’entrada:
\relative { \tempo "" 8 = 96 d''4 g e c }
A una particel·la d’un instrument amb períodes de silenci llargs,
en ocasions es succeeixen molt a prop diferents indicacions de
tempo. L’ordre \markLengthOn
aporta un espai horitzontal
addicional per evitar que les indicacions de temps se superposin,
i \markLengthOff
restableix el comportament predeterminat
d’ignorar les indicacions de tempo per a l’espaiat horitzontal.
\compressMMRests { \markLengthOn \tempo "Molto vivace" R1*12 \tempo "Meno mosso" R1*16 \markLengthOff \tempo "Tranquillo" R1*20 }
Fragments de codi seleccionats
Impressió d’indicacions de metrònom i lletres d’assaig a sota del pentagrama
De forma predeterminada, les indicacions de metrònom i les lletres
d’assaig s’imprimeixen a sobre del pentagrama. Per col·locar-les a
sota del pentagrama, simplement ajustem adequadament la propietat
direction
de MetronomeMark
o de RehearsalMark
.
\layout { indent = 0 ragged-right = ##f } { % Metronome marks below the staff \override Score.MetronomeMark.direction = #DOWN \tempo 8. = 120 c''1 % Rehearsal marks below the staff \override Score.RehearsalMark.direction = #DOWN \mark \default c''1 }
Canviar el tempo sense indicació metronòmica
Per canviar el tempo a la sortida MIDI sense imprimir res, fem invisible la indicació metronòmica:
\score { \new Staff \relative c' { \tempo 4 = 160 c4 e g b c4 b d c \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 4 = 96 d,4 fis a cis d4 cis e d } \layout { } \midi { } }
Crear indicacions metronòmiques en mode de marcatge
Es poden crear indicacions metronòmiques noves en mode de marcatge, però no canvien el tempo en la sortida MIDI.
\relative c' { \tempo \markup { \concat { ( \smaller \general-align #Y #DOWN \note { 16. } #UP " = " \smaller \general-align #Y #DOWN \note { 8 } #UP ) } } c1 c4 c' c,2 }
Para veure més detalls, consulteu Donar format al text.
Vegeu també
Glossari musical: metronome, metronomic indication, tempo indication, metronome mark.
Referència de la notació: Donar format al text, Creació de sortida MIDI.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern:: MetronomeMark.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicacions metronòmiques ] | [ Up : Impressió de les duracions ] | [ Música sense compassos > ] |
Anacrusis
Els compassos parcials com les anacrusis o parts en
començar s’escriuen usant l’ordre \partial
:
\partial duración
Quan s’usa \partial
al principi de la partitura,
duració
és el temps d’anacrusis, la longitud de la
música que precedeix al primer compàs.
\relative { \time 3/4 \partial 4. r4 e'8 | a4 c8 b c4 | }
Quan s’usa \partial
després del començament de la
partitura, duració
és la longitud restant
del compàs actual. No crea un nou compàs amb numeració.
\relative { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \time 9/8 d''4.~ 4 d8 d( c) b | c4.~ 4. \bar "||" \time 12/8 \partial 4. c8( d) e | f2.~ 4 f8 a,( c) f | }
L’ordre \partial
és necessària quan canvia la
indicació de compàs en mig d’un compàs, però també pot usar-se
sol.
\relative { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \time 6/8 \partial 8 e'8 | a4 c8 b[ c b] | \partial 4 r8 e,8 | a4 \bar "||" \partial 4 r8 e8 | a4 c8 b[ c b] | }
L’ordre \partial
fixa la propietat
Timing.measurePosition
, que és un nombre racional que
indica quant temps ha transcorregut dins del compàs actual.
Vegeu també
Glossari musical: anacrusis.
Referència de la notació: Notes d’adorn.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Timing_translator.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Anacrusis ] | [ Up : Impressió de les duracions ] | [ Notació polimètrica > ] |
Música sense compassos
En la música mesurada s’insereixen línies divisòries i es calculen
els números de compàs automàticament. A la música sense metre (és
a dir, cadències) això no és desitjable i es pot ‘desactivar’
usant l’ordre \cadenzaOn
, per després ‘reactivar-lo’ en
el lloc adequat usant \cadenzaOff
.
\relative c'' { c4 d e d \cadenzaOn c4 c d8[ d d] f4 g4. \cadenzaOff \bar "|" d4 e d c }
La numeració de compassos es continua al final de la cadència.
\relative c'' { % Mostra tots els números de barra \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible c4 d e d \cadenzaOn c4 c d8[ d d] f4 g4. \cadenzaOff \bar "|" d4 e d c }
En inserir una ordre \bar
dins d’una cadència no s’inicia
un compàs nou, fins i tot que s’imprimeixi una línia divisòria.
Així doncs, les alteracions accidentals (l’efecte de les quals se
suposa que roman fins al final del compàs) seran vàlides encara
després de la línia divisòria que s’imprimeix per part de
\bar
. Si es volen imprimir alteracions accidentals
posteriors tindran que inserir-se manualment alteracions forçades
o de cortesia, vegeu Alteracions accidentals.
\relative c'' { c4 d e d \cadenzaOn cis4 d cis d \bar "|" % El primer cis s'imprimeix sense alteració fins i tot si està després de un \bar cis4 d cis! d \cadenzaOff \bar "|" }
El barat automàtic es desactiva mitjançant \cadenzaOn
.
Per tant, tot el barrat en les cadències s’ha d’introduir
manualment. Vegeu Barres manuals.
\relative { \repeat unfold 8 { c''8 } \cadenzaOn cis8 c c c c \bar"|" c8 c c \cadenzaOff \repeat unfold 8 { c8 } }
Aquestes ordres predefinides afecten a totes les pautes de la
partitura, tot i que apareguin en un sol context Voice
.
Per canviar això, traslladeu el Timing_translator
del
context Score
al context Staff
, Vegeu
Notació polimètrica.
Instruccions predefinides
\cadenzaOn
,
\cadenzaOff
.
Vegeu també
Glossari musical: cadenza.
Referència de la notació: Visibilitat dels objectes, Notació polimètrica, Barres manuals, Alteracions accidentals.
Fragments de codi: Rhythms.
Advertiments i problemes coneguts
Sols s’insereixen salts de línia i de pàgina automàticament en les línies divisòries, per la qual cosa cal inserir manualment línies divisòries ‘invisibles’ en fragments llargs de música sense mesurar per permetre els salts:
\bar ""
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Música sense compassos ] | [ Up : Impressió de les duracions ] | [ Divisió automàtica de les notes > ] |
Notació polimètrica
Està contemplada la notació polimètrica, ja sigui explícitament o mitjançant la modificació manual de la indicació visible del compàs i/o l’escalat de la duració de les notes.
Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i compassos d’igual longitud
Establiu una indicació de copàs comuna per a cada pentagrama, i
fixeu timeSignatureFraction
a la fracció desitjada.
Després useu la funció \scaleDurations
per escalar les
duracions de les notes a cada pauta a la indicació de compàs comú.
Al següent exemple, s’usa en paral·lel música amb compassos de 3/4, 9/8 i 10/8. Al segon pentagrama, les duracions mostrades es multipliquen per 2/3 (atès que 2/3 * 9/8 = 3/4), i en el tercer pentagrama, les duracions que es mostren estan multiplicades per 3/5 (atès que 3/5 * 10/8 = 3/4). Amb freqüència haurà que inserir les barres de forma manual, atès que l’escalat de les duracions afecta a les regles de barrat automàtic.
\relative << \new Staff { \time 3/4 c'4 c c | c4 c c | } \new Staff { \time 3/4 \set Staff.timeSignatureFraction = 9/8 \scaleDurations 2/3 { \repeat unfold 3 { c8[ c c] } \repeat unfold 3 { c4 c8 } } } \new Staff { \time 3/4 \set Staff.timeSignatureFraction = 10/8 \scaleDurations 3/5 { \repeat unfold 2 { c8[ c c] } \repeat unfold 2 { c8[ c] } | c4. c \tuplet 3/2 { c8[ c c] } c4 } } >>
Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i longituds de compàs diferents
Es pot donar a cada pentagrama la seva pròpia indicació de compàs
independent traslladant els gravadors Timing_translator
i Default_bar_line_engraver
al context de Staff
.
\layout { \context { \Score \remove Timing_translator } \context { \Staff \consists Timing_translator } } % Ara cada pentagrama té la seva pròpia indicació de temps \relative << \new Staff { \time 3/4 c'4 c c | c4 c c | } \new Staff { \time 2/4 c4 c | c4 c | c4 c | } \new Staff { \time 3/8 c4. | c8 c c | c4. | c8 c c | } >>
Indicacions de compàs compost
Es creen usant la funció \compoundMeter
. La sintaxi és:
\compoundMeter #'(llista de llistes)
La construcció més simple és una llista única, en la qual l’últim número indica el denominador de la indicació de compàs i les anteriors són els numeradors.
\relative { \compoundMeter #'((2 2 2 8)) \repeat unfold 6 c'8 \repeat unfold 12 c16 }
Es poden construir compassos més complexos utilitzant llistes addicionals. Així mateix, els ajustos de barrat s’ajustaran depenent dels valors.
\relative { \compoundMeter #'((1 4) (3 8)) \repeat unfold 5 c'8 \repeat unfold 10 c16 } \relative { \compoundMeter #'((1 2 3 8) (3 4)) \repeat unfold 12 c'8 }
Vegeu també
Glossari musical: polymetric, polymetric time signature, meter.
Referència de la notació: Barres automàtiques, Barres manuals, Indicació de compàs, Escalat de les duracions.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator, Staff.
Advertiments i problemes coneguts
En usar diferents compassos en paral·lel, les notes que estiguin en el mateix instant de temps es col·loquen en la mateixa posició horitzontal. Tanmateix, les barres de compàs als diferents pentagrames faran que l’espaiat de notes sigui menys regular en cada pentagrama individual del que seria normal sense les diferents indicacions de compàs.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notació polimètrica ] | [ Up : Impressió de les duracions ] | [ Mostrar els ritmes de la melodia > ] |
Divisió automàtica de les notes
Les notes llargues es poden convertir automàticament en notes
lligades. Es fa mitjançant la substitució de
Note_heads_engraver
per
Completion_heads_engraver
. De forma semblant, els silencis
llargs que sobrepassen línies de compàs es divideixen
automàticament substituint el gravador Rest_engraver
amb el
gravador Completion_rest_engraver
. A l’exemple següent,
les notes i els silencis que travessen la barra de compàs es
divideixen, i a més les notes s’uneixen mitjançant una lligadura.
\new Voice \with { \remove Note_heads_engraver \consists Completion_heads_engraver \remove Rest_engraver \consists Completion_rest_engraver } \relative { c'2. c8 d4 e f g a b c8 c2 b4 a g16 f4 e d c8. c2 r1*2 }
Aquests gravadors divideixen totes les notes i silencis llargs en la barra de compàs, e insereix lligadures en les notes. Un dels seus usos és depurar partitures complexes: si els compassos no estan complets, les lligadures mostraran exactament quant li falta a cada compàs.
La propietat completionUnit
fixa una duració preferida per
a les notes dividides.
\new Voice \with { \remove Note_heads_engraver \consists Completion_heads_engraver } \relative { \time 9/8 g\breve. d''4. \bar "||" \set completionUnit = \musicLength 4. g\breve. d4. }
Aquests gravadors divideixen les notes que tenen la duració escalada, com la dels tresets, en notes que tenen el mateix factor d’escala que la nota original de l’entrada.
\new Voice \with { \remove Note_heads_engraver \consists Completion_heads_engraver } \relative { \time 2/4 r4 \tuplet 3/2 {g'4 a b} \scaleDurations 2/3 {g a b} g4*2/3 a b \tuplet 3/2 {g4 a b} r4 }
Vegeu també
Glossari musical: tie
Manual d’aprenentatge: Explicació dels gravadors, Afegir i eliminar gravadors
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Note_heads_engraver, Completion_heads_engraver, Rest_engraver, Completion_rest_engraver, Forbid_line_break_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Per consistència amb el comportament anterior, les notes i
silencis que tenen un duració major d’un compàs, com
c1*2
, es divideixen en notes sense cap factor d’escala,
{ c1 c1 }
. La propietat completionFactor
controla
aquest comportament, i en donar-li el valor #f
podem fer
que les notes i silencis dividits tinguin el mateix factor
d’escala que les duracions de les notes originals de l’entrada.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Divisió automàtica de les notes ] | [ Up : Impressió de les duracions ] | [ Barres > ] |
Mostrar els ritmes de la melodia
En algunes ocasiones volem mostrar solament el ritme d’una melodia. Això es pot fer amb un pentagrama de ritme. Totes les altures de les notes es converteixen en barres inclinades, i el pentagrama te una sola línia:
<< \new RhythmicStaff { \new Voice = "myRhythm" \relative { \time 4/4 c'4 e8 f g2 r4 g g f g1 } } \new Lyrics { \lyricsto "myRhythm" { This is my song I like to sing } } >>
Les taules d’acords de guitarra ofereixen sovint els ritmes
d’acompanyament. Això es pot fer amb el gravador
Pitch_squash_engraver
i \improvisationOn
.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 f g c } } \new Voice \with { \consists Pitch_squash_engraver } \relative c'' { \improvisationOn c4 c8 c c4 c8 c f4 f8 f f4 f8 f g4 g8 g g4 g8 g c4 c8 c c4 c8 c } >>
Instruccions predefinides
\improvisationOn
,
\improvisationOff
.
Fragments de codi seleccionats
Ritmes rasguejats de guitarra
Per a la música de guitarra, és possible mostrar els ritmes de rasgueig, a més de les notes de la melodia, acords i diagrames de posicions.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" << \new ChordNames { \chordmode { c1 | f | g | c } } \new FretBoards { \chordmode { c1 | f | g | c } } \new Voice \with { \consists "Pitch_squash_engraver" } { \relative c'' { \improvisationOn c4 c8 c c4 c8 c f4 f8 f f4 f8 f g4 g8 g g4 g8 g c4 c8 c c4 c8 c } } \new Voice = "melody" { \relative c'' { c2 e4 e4 f2. r4 g2. a4 e4 c2. } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { This is my song. I like to sing. } } >>
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: RhythmicStaff, Pitch_squash_engraver.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Mostrar els ritmes de la melodia ] | [ Up : Duracions ] | [ Barres automàtiques > ] |
1.2.4 Barres
Barres automàtiques | ||
Establir el comportament de les barres automàtiques | ||
Barres manuals | ||
Barres progressives |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres ] | [ Up : Barres ] | [ Establir el comportament de les barres automàtiques > ] |
Barres automàtiques
De manera predeterminada, las barres de corxera s’insereixen automàticament:
\relative c'' { \time 2/4 c8 c c c \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8 }
Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden escriure els barrats de forma explícita; vegeu Barres manuals. Les barres s’han d’introduir manualment si es volen estendre per sobre els silencis.
Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb
\autoBeamOff
i activar-se amb \autoBeamOn
:
\relative c' { c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8 \autoBeamOff c4 c8 c8. c16 c8. \autoBeamOn c16 c8 }
Nota: Si s’usen barres per indicar els melismes de les cançons,
aleshores s’ha de desactivar el barrat automàtic amb
\autoBeamOff
i indicar les barres manualment. La
utilització de \partCombine
amb \autoBeamOff
pot produir resultats no desitjats. Vegeu els fragments de codi
per a més informació.
Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors automàtics predeterminats; vegeu Establir el comportament de les barres automàtiques.
Instruccions predefinides
\autoBeamOff
,
\autoBeamOn
.
Fragments de codi seleccionats
Barres que travessen salts de línia
Normalment estan prohibits els salts de línia si les barres travessen les línies divisòries. Es pot canviar aquest comportament com es mostra aquí:
\relative c'' { \override Beam.breakable = ##t c8 c[ c] c[ c] c[ c] c[ \break c8] c[ c] c[ c] c[ c] c } \paper { tagline = ##f }
Canviar el salt de les barres en angle
S’insereixen automàticament barres en angle quan es detecta un
interval molt gran entre les notes. Es pot fer un ajustament fi
d’aquest comportament mitjançant de la propietat auto-knee-gap
.
Es traça una barra doblada si el salt és més gran que el valor de
auto-knee-gap
més l’amplada de l’objecte barra (que depèn de la
duració de les notes i de la inclinació de la barra). De forma
predeterminada auto-knee-gap
està establerta a 5.5 espais de
pentagrama.
{ f8 f''8 f8 f''8 \override Beam.auto-knee-gap = 6 f8 f''8 f8 f''8 }
Partcombine and \autoBeamOff
The function of \autoBeamOff
when used with
\partCombine
can be difficult to understand. It may be
preferable to use
\set Staff.autoBeaming = ##f
instead to ensure that auto-beaming is turned off for the entire staff. Use this at a spot in your score where no beam generated by the auto-beamer is still active.
Internally, \partCombine
works with four voices – stem up
single, stem down single, combined, and solo. In order to use
\autoBeamOff
to stop all auto-beaming when used with
\partCombine
, it is necessary to use four calls to
\autoBeamOff
.
{ % \set Staff.autoBeaming = ##f % turns off all auto-beaming \partCombine { \autoBeamOff % applies to split up-stems \repeat unfold 4 a'16 % \autoBeamOff % applies to combined stems \repeat unfold 4 a'8 \repeat unfold 4 a'16 % \autoBeamOff % applies to solo \repeat unfold 4 a'16 r4 } { % \autoBeamOff % applies to split down-stems \repeat unfold 4 f'8 \repeat unfold 8 f'16 | r4 \repeat unfold 4 a'16 } }
Vegeu també
Referència de la notació: Barres manuals, Establir el comportament de les barres automàtiques.
Fitxers instal·lats: scm/auto-beam.scm.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament interno: Auto_beam_engraver, Beam_engraver, Beam, BeamEvent, BeamForbidEvent, beam-interface, unbreakable-spanner-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Les propietats d’una barra venen determinades al començament de la seva construcció i qualsevol canvi addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans que la barra s’hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la següent barra nova.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres automàtiques ] | [ Up : Barres ] | [ Barres manuals > ] |
Establir el comportament de les barres automàtiques
Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les
barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context:
beatBase
, beatStructure
i beamExceptions
.
Els valores predeterminats d’aquestes variables es poden
sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa
els propis valors predeterminats es poden canviar com s’explica a
Indicació de compàs.
Si hi ha definida una regla de beamExceptions
per al compàs
en curs, s’usa aquesta regla per determinar la col·locació de les
barres; s’ignoren els valores de beatBase
i
beatStructure
.
Si no hi ha definida cap regla de beamExceptions
per al
tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està
determinada pels valors de beatBase
i
beatStructure
.
Barrat basat en beatBase
i beatStructure
De forma predeterminada, les regles de beamExceptions
estan
definides per als compassos més comuns, i les regles de
beamExceptions
s’han de desactivar si pretenem que el
barrat automàtic estigui basat en beatBase
i
beatStructure
. Les regles de beamExceptions
es
desactiven mitjançant
\set Timing.beamExceptions = #'()
Quan el valor de beamExceptions
s’ha establert a
#'()
, ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no
hi ha cap regla de beamExceptions
definida internament per
al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les
pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context
beatBase
i beatStructure
.
beatStructure
és una llista d’Scheme que defineix la
longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de
beatBase
. De forma predeterminada, cada unitat de
longitud beatBase
és una única pulsació.
Observeu que hi ha valors de beatStructure
i de
beatBase
diferents per a cada indicació de compàs. Els
canvis que es fan a aquestes variables s’apliquen sols al tipus de
compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s’han d’escriure
després de l’ordre \time
que dóna començament a una secció
nova amb un tipus de compàs diferent, no abans. Els valors nous
que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es
tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.
\relative c'' { \time 5/16 c16^"default" c c c c | % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16 % però els desactivarem igual per assegurar-nos \set Timing.beamExceptions = #'() \set Timing.beatStructure = 2,3 c16^"(2+3)" c c c c | \set Timing.beatStructure = 3,2 c16^"(3+2)" c c c c | }
\relative { \time 4/4 a'8^"default" a a a a a a a % Desactiva beamExceptions perquè sí que està % definit per a un tempo 4/4 \set Timing.beamExceptions = #'() \set Timing.beatBase = #1/4 \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1 a8^"changed" a a a a a a a }
Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos específics. Si no s’inclou cap ajustament a un context de nivell més baix, s’apliquen els ajustament del context que l’envolta.
\new Staff { \time 7/8 % No cal beamExceptions % atès que no està definit per al tempo 7/8 \set Staff.beatStructure = 2,3,2 << \new Voice = one { \relative { a'8 a a a a a a } } \new Voice = two { \relative { \voiceTwo \set Voice.beatStructure = 1,3,3 f'8 f f f f f f } } >> }
En cas d’usar diverses veus, s’ha d’especificar el context
Staff
si volem aplicar el barrat a totes les veus del
pentagrama:
\time 7/8 % ritme 3-1-1-2 % Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament % A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a % beatBase #1/8 \set beatStructure = 3,1,1,2 << \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >> % Funciona correctament amb el context Staff especificat \set Staff.beatStructure = 3,1,1,2 << \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>
El valor de beatBase
es pot ajustar per canviar el
comportament de les barres, si es desitja. Quan es fa, el
valor de beatStructure
s’ha de fixar de manera que sigui
compatible amb el nou valor de beatBase
.
\time 5/8 % No cal desactivar beamExceptions % atès que no està definit per al tempo 5/8 \set Timing.beatBase = #1/16 \set Timing.beatStructure = 7,3 \repeat unfold 10 { a'16 }
De forma predeterminada beatBase
està fixat a una unitat
més que el denominador del compàs. Totes les excepcions a aquest
valor predeterminat estan a
scm/time-signature-settings.scm.
Barrat basat en beamExceptions
Les regles d’autobarrat especials (diferents a acabar una barra
sobre una pulsació) estan definides a la propietat
beamExceptions
.
El valor de beamExceptions
, que és una estructura de dades
força complexa, es genera fàcilment amb la funció
\beamExceptions
. Aquesta funció rep un o més patrons
rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els
compassos s’han de separar amb una barra de comprovació de
compàs |
perquè la funció no té cap altra manera
d’esbrinar la longitud del compàs). Vet aquí un exemple senzill:
\relative c'' { \time 3/16 \set Timing.beatStructure = 2,1 \set Timing.beamExceptions = \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] } c16 c c | \repeat unfold 6 { c32 } | }
Nota: Un valor de beamExceptions
ha de ser una llista
d’excepcions completa. És a dir, tota excepció que s’hagi
d’aplicar ha d’estar inclosa a aquest ajustament. No és possible
afegir, eliminar o canviar sols una de les excepcions. Tot i que
això pot semblar fastigós, vol dir que no és necessari conèixer
els ajustaments de barrat actuals per poder especificar un patró
de barrat nou.
Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de
Timing.beatBase
, Timing.beatStructure
i
Timing.beamExceptions
. Un ajustament en el tipus de compàs
dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat
automàtic per al context Timing
al comportament predeterminat.
\relative a' { \time 6/8 \repeat unfold 6 { a8 } % grup (4 + 2) \set Timing.beatStructure = 4,2 \repeat unfold 6 { a8 } % torna al comportament predeterminat \time 6/8 \repeat unfold 6 { a8 } }
Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de compàs estan determinats en el fitxer scm/time-signature-settings.scm. La forma de canviar els ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de compas es descriu a Indicació de compàs.
Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs
contenen una entrada per a beamExceptions
. Per exemple, el
compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha
corxeres. La regla beamExceptions
pot sobreescriure
l’ajustament beatStructure
si no es reinicia
beamExceptions
.
\time 4/4 \set Timing.beatBase = #1/8 \set Timing.beatStructure = 3,3,2 % Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions \repeat unfold 8 {c''8} | % Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 8 {c''8}
De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s’uneixen
mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma
predeterminada. Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra
a cada part, reinicieu beamExceptions
.
\time 3/4 % per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions \repeat unfold 6 {a'8} | % Això barrarà (1 1 1) degut a beatBase i beatStructure predeterminats \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 6 {a'8}
A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb
freqüència les barres comencen a meitat d’un compàs de 3/4, però
la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu
Gould, pàg. 153). Es produeixen situacions semblants al compàs de
3/8. Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de
context beamHalfMeasure
, que té efecte sobre indicacions de
compàs que tenen la xifra 3 al numerador:
\relative a' { \time 3/4 r4. a8 a a | \set Timing.beamHalfMeasure = ##f r4. a8 a a | }
Com funciona el barrat automàtic
Quan s’habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres
de corxera automàtiques es determinen per les propietats de
context beatBase
, beatStructure
i
beamExceptions
.
Són d’aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan es determina l’aspecte de les barres:
- Si està especificada una barra manual amb
[…]
, s’ha de fixar la barra tal com s’ha especificat; en cas contrari, - Si està definida a
beamExceptions
una regla de barrat per a aquest tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari, - Si està definida a
beamExceptions
una regla de final de barra per a un tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari, - usar els valors de
beatBase
i debeatStructure
per determinar els finals de les pulsacions del compàs, i terminar les barres al final de les pulsacions.
En les regles anteriors, el tipus de barra beam-type és la duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.
Les regles de barrat predefinides estan al fitxer scm/time-signature-settings.scm.
Fragments de codi seleccionats
Subdivisió de barres
Les barres de semicorxera, o de figures més breus, no es subdivideixen
de forma predeterminada. És a dir, les tres (o més) barres s’amplien
sense trencar-se sobre grups complets de notes. Aquest comportament
es pot modificar per subdividir les barres en subgrups mitjançant
l’establiment de la propietat subdivideBeams
. Quan està
activada, les barres es subdivideixen a intervals definits pel
valor actual de beatBase
mitjançant la reducció de les
barres repetides a una sola entre els subgrups. Observeu que el
valor predeterminat de beatBase
és un més que el
denominador del tipus de compàs actual, si no es fixa explícitament.
S’ha d’ajustar a una fracció que dóna la duració del subgrup de
barres utilitzant la funció ly:make-moment
, como es veu en
aquest fragment de codi. Així mateix, quan es modifica
beatBase
, s’hauria de canviar també beatStructure
perquè correspongui al beatBase
nou:
\relative c'' { c32[ c c c c c c c] \set subdivideBeams = ##t c32[ c c c c c c c] % Set minimum beam subdivision interval to 1/8 just for this beam \once \set minimumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 8 c32[ c c c c c c c] % Set maximum beam subdivision interval to 1/16 just for this beam \once \set maximumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 16 c32[ c c c c c c c] % Set maximum beam subdivision interval to 3/8 just for this beam \once \set maximumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 8*3 [ \repeat unfold 16 c64 ] r2. % Set maximum beam subdivision interval to 1/64 to limit subdivision depth, % despite not being metrically correct \once \set minimumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 32 \once \set maximumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 64 [ \repeat unfold 32 c128 ] r2. % Shorten beam by 1/32 c32[ c c c c c c] r32 % Shorten beam by 3/32 c32[ c c c c] r16. % Respect the incomplete beams of the previous two examples \set respectIncompleteBeams = ##t c32[ c c c c c c] r32 % no visual change here as last two stems are exempt from this % special rule c32[ c c c c] r16. }
Barres que respecten el pols estrictament
Es poden fer que les barres secundàries apuntin en la direcció del pols o fracció a que pertanyen. La primera barra evita els corxets aïllats (que és el comportament predeterminat); la segona barra segueix el pols o fracció estrictament.
\relative c'' { \time 6/8 a8. a16 a a \set strictBeatBeaming = ##t a8. a16 a a }
Símbols de direcció y símbols d’agrupació de compàs
L’agrupació de pulsacions dins d’un compàs està controlada per la
propietat de context beatStructure
. Hi ha establerts valors de
beatStructure
per a molts tipus de compassos a
scm/time-signature-settings.scm
. Els valors de
beatStructure
es poden canviar o establir amb \set
. Com
alternativa, es pot usar \time
per establir tant el compàs com
l’estructura de pulsacions. Per això, especifiquem l’agrupació
interna de les pulsacions del compàs com una llista de nombres (en la
sintaxi de l’Scheme) abans de la indicació del compàs.
\time
s’aplica al context Timing
, per la qual cosa no
restableix els valors de beatStructure
ni de beatBase
que s’estableixen en altres contextos de nivell inferior, com
Voice
.
Si el gravador Measure_grouping_engraver
està inclòs en un dels
contextos de presentació, s’imprimiran signes d’agrupació de
pulsacions. Aquests símbols faciliten la lectura de música moderna
rítmicament complexa. En aquest exemple, el compàs de 9/8 s’agrupa
segons dos patrons diferents utilitzant els dos mètodes, mentre que el
compàs de 5/8 s’agrup d’acord amb l’ajustament predeterminat que està
a scm/time-signature-settings.scm
:
\score { \new Voice \relative c'' { \time 9/8 g8 g d d g g a( bes g) | \set Timing.beatStructure = 2,2,2,3 g8 g d d g g a( bes g) | \time 4,5 9/8 g8 g d d g g a( bes g) | \time 5/8 a4. g4 | \time 3,3,2 4/4 \set Timing.beatBase = #1/8 f4 d8 f4 d8 g4 } \layout { \context { \Staff \consists "Measure_grouping_engraver" } } }
Finals de barra en el context Score
Les regles de final de barra especificades en el context
Score
s’apliquen a tots els pentagrames, però es poden
modificar tant en els nivells de Staff
como de
Voice
:
\relative c'' { \time 5/4 % Set default beaming for all staves \set Score.beatBase = #1/8 \set Score.beatStructure = 3,4,3 << \new Staff { c8 c c c c c c c c c } \new Staff { % Modify beaming for just this staff \set Staff.beatStructure = 6,4 c8 c c c c c c c c c } \new Staff { % Inherit beaming from Score context << { \voiceOne c8 c c c c c c c c c } % Modify beaming for this voice only \new Voice { \voiceTwo \set Voice.beatStructure = 6,4 a8 a a a a a a a a a } >> } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Indicació de compàs.
Fitxer d’inici: scm/time-signature-settings.scm.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Auto_beam_engraver, Beam, BeamForbidEvent, beam-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no
ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no
s’imprimeix en absolut. El mateix serveix per a les veus
polifòniques introduïdes amb << … \\ … >>
. Si
una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica
encara admet notes, no s’imprimeix. La solució per a aquests
problemes és aplicar el barrat manual a l’última barra de la veu o
partitura.
De forma predeterminada, el traductor Timing
rep el nom de
context Score
como àlies. Això significa que l’establiment
del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes
també. Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà
reiniciarà el barrat personalitzat que s’havia ajustat a un
pentagrama més primerenc. Una forma d’evitar aquest problema és
ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.
<< \new Staff { \time 3/4 \set Timing.beatBase = #1/8 \set Timing.beatStructure = 1,5 \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 6 { a'8 } } \new Staff { \repeat unfold 6 { a'8 } } >>
Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es poden canviar, de forma que sempre s’utilitzi el barrat desitjat. La menara d’efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a una indicació de compàs es descriu a Indicació de compàs.
<< \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 3/4 % timeSignatureFraction #1/8 % beatBase 1,5 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 3/4 \repeat unfold 6 { a'8 } } \new Staff { \time 3/4 \repeat unfold 6 { a'8 } } >>
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Establir el comportament de les barres automàtiques ] | [ Up : Barres ] | [ Barres progressives > ] |
Barres manuals
En certs casos pot ser precís sobreescriure l’algoritme de barrat
automàtic. Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no
escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a
les partitures corals el barrat s’ajusta amb freqüència perquè
segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes.
Aquestes barres s’especifiquen manualment marcant els punts de
començament i final amb [
y ]
.
\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }
La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant indicadors de direcció:
\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }
Es poden marcar notes individuals amb \noBeam
per evitar
que resultin unides per una barra:
\relative { \time 2/4 c''8 c\noBeam c c }
Es poden produir al mateix temps barres de notes d’adorn i barres normals. Les notes d’adorn sense barra no es col·loquen dins de les barres de notes normals.
\relative { c''4 d8[ \grace { e32 d c d } e8] e[ e \grace { f16 } e8 e] }
Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les
barres establint les propietats stemLeftBeamCount
i
stemRightBeamCount
. Especifiquen el nombre de barres que
es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la
nota següent. Si qualsevol d’aquestes dues propietats s’ajusta a
un valor, aquest valor s’usarà una sola vegada, i després
s’esborrarà. En aquest exemple, l’últim Fa s’imprimeix amb sols
una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del
grup com un tot.
\relative a' { a8[ r16 f g a] a8[ r16 \set stemLeftBeamCount = #2 \set stemRightBeamCount = #1 f16 \set stemLeftBeamCount = #1 g16 a] }
Instruccions predefinides
\noBeam
.
Fragments de codi seleccionats
Beam nibs
Beam nibs at the start and end of beams together with beams attached to
solitary notes that look like flat flags are possible with a
combination of stemLeftBeamCount
, stemRightBeamCount
, and
paired []
beam indicators.
For imitating right-pointing flat flags on lone notes, use paired
[]
beam indicators and set stemLeftBeamCount
to
zero. For imitating left-pointing flat flags on lone notes, set
stemRightBeamCount
to zero instead (line one).
For right-pointing nibs at the end of a run of beamed notes, set
stemRightBeamCount
to a positive value. For left-pointing nibs
at the start of a run of beamed notes, set stemLeftBeamCount
instead (line two).
Sometimes it may make sense for a lone note surrounded by rests to
carry both a left- and right-pointing nib. Do this with paired
[]
beam indicators alone (line three).
Note that \set stemLeftBeamCount
is always equivalent to
\once \set
. In other words, the beam count settings are not
“sticky”, so the pair of nibs attached to the lone 16th note in the
last example has nothing to do with the \set
command for the
beam before.
\score { << \new RhythmicStaff { \set stemLeftBeamCount = 0 c16[] r8. r8. \set stemRightBeamCount = 0 16[] } \new RhythmicStaff { 16 16 \set stemRightBeamCount = 2 16 r r \set stemLeftBeamCount = 2 16 16 16 } \new RhythmicStaff { 16 16 \set stemRightBeamCount = 2 16 r16 16[] r16 \set stemLeftBeamCount = 2 16 16 } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Direcció i posició, Notes d’adorn.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Beam, BeamEvent, Beam_engraver, beam-interface, Stem_engraver.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres manuals ] | [ Up : Barres ] | [ Compassos > ] |
Barres progressives
Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de
notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense
canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra
progressiva s’ha d’indicar manualment usant [
i ]
,
l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de
la propietat grow-direction
de l’objecte Beam
.
Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida
MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat
per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una
expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre
featheredDurations
que especifica la raó
entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.
Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.
A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.
\relative c' { \override Beam.grow-direction = #LEFT \featherDurations 2/1 { c16[ c c c c c c c] } \override Beam.grow-direction = #RIGHT \featherDurations 2/3 { c32[ d e f] } % retorna a barres sense ploma \override Beam.grow-direction = #'() { g32[ a b c] } }
L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.
Instruccions predefinides
\featherDurations
.
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
Advertiments i problemes coneguts
L’ordre \featherDurations
sols funciona amb fragments
musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres progressives ] | [ Up : Duracions ] | [ Barres de compàs > ] |
1.2.5 Compassos
Barres de compàs | ||
Numeració de compassos | ||
Comprovació de compàs i de número de compàs | ||
Marques d’assaig |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Compassos ] | [ Up : Compassos ] | [ Numeració de compassos > ] |
Barres de compàs
Les línies divisòries delimiten als compassos però també es poden usar per indicar les repeticions. Normalment, les línies divisòries normals s’insereixen de manera automàtica a la sortida impresa a llocs que estan basats en el compàs actual.
Les barres de compàs senzilles inserides automàticament es poden
canviar per altres tipus d’ordre \bar
. Per exemple, se sol
posar una doble barra de tancament al final de la peça:
\relative { e'4 d c2 \bar "|." }
No deixa de ser vàlida l’última nota d’un compàs si no acaba sobre la línia divisòria automàtica: se suposa que la nota es perllonga sobre el compàs següent. Però una seqüència llarga de aquests compassos perllongats pot fer que la música aparegui comprimida o fins i tot que se surti de la pàgina. Això és a causa de què els salts de línia automàtics solament es produeixen al final de compassos complets, és a dir, quan totes les notes han finalitzat abans que el compàs acabi.
Nota: Una duració incorrecta pot fer que s’intenti evitar la producció de salts de línia, donant com a resultat una línia de música amb una compressió exagerada o música que se surt de la pàgina.
També es permeten salts de línia en les barres inserides manualment fins i tot dins de compassos incomplets. Per permetre un salt de línia on no hi ha cap línia divisòria visible. Utilitzeu el següent:
\bar ""
D’aquesta manera s’inserira una barra invisible de compàs i es farà possible el salt de línia a aquest punt, sense forçar-lo. No s’incrementa el comptador dels números de compàs. Per forçar un salt de línia, consulteu Salts de línia.
Aquesta i altres línies divisòries especials es poden inserir manualment en qualsevol punt. Quan coincideixen amb el final d’un compàs, substitueixen a la línia divisòria simple que s’hauria inserit automàticament en aquest lloc. Quan no coincideixen amb el final d’un compàs, s’insereix la línia especificada en aquest punt de la sortida impresa.
Observeu que les línies divisòries manuals són purament visuals. No afecten a cap de les propietats que una barra normal afectaria, com als números de compàs, alteracions, salts de línia, etc. No afecten tampoc el càlcul i col·locació de les línies divisòries subsegüents. Quan una divisòria es col·loca manualment on ja hi ha una divisòria normal, els efectes de la línia original no s’alteren.
Estan disponibles per a la seva inserció manual dos tipus de línies divisòries simples i cinc tipus de doble barra:
\relative { f'1 \bar "|" f1 \bar "." g1 \bar "||" a1 \bar ".|" b1 \bar ".." c1 \bar "|.|" d1 \bar "|." e1 }
així com la barra de punts i la discontínua:
\relative { f'1 \bar ";" g1 \bar "!" a1 }
i nou tipus de barres de repetició:
\relative { f'1 \bar ".|:" g1 \bar ":..:" a1 \bar ":|.|:" b1 \bar ":|.:" c1 \bar ":.|.:" d1 \bar "[|:" e1 \bar ":|][|:" f1 \bar ":|]" g1 \bar ":|." a1 }
A més es pot imprimir una línia divisòria com una marca curta:
f'1 \bar "'" g'1
Malgrat això, donat que les mencionades marques s’utilitzen
usualment al cant gregorià, és preferible en aquest cas utilitzar
\divisioMinima
, que es descriu en la secció
Divisiones dins de cant gregorià:
El LilyPond contempla la notació del cant kievà i ofereix una línia divisòria especial kievana:
f'1 \bar "k"
Poden veure’s detalls d’aquest notació explicats a Gravat del cant kievà en notació quadrada.
Per als símbols de segno en línia, hi ha tres tipus de barres de compàs que es diferencien en el seu comportament respecte als salts de línia:
\fixed c' { c4 4 4 4 \bar "S" d4 4 4 4 \break \bar "S" e4 4 4 4 \bar "S-|" f4 4 4 4 \break \bar "S-|" g4 4 4 4 \bar "S-||" a4 4 4 4 \break \bar "S-||" b4 4 4 4 \bar "S-S" c'4 4 4 4 \break \bar "S-S" d'1 }
Tot i que es poden inserir manualment barres de compàs amb significat de repeticions, no es reconeixen com repeticions per part del LilyPond. Les seccions repetides s’introdueixen millor utilitzant les diverses ordres de repetició (vegeu Repeticions), que imprimeixen automàticament les barres corresponents.
A més es pot especificar ".|:-||"
, que equival a
".|:"
excepte al salts de línia, en el qual es produeix una
doble barra al final de la línia i una repetició esquerra (de
començament) al principio de la línia següent.
\fixed c' { c4 4 4 4 \bar ".|:" d4 4 4 4 \break \bar ".|:" e4 4 4 4 \bar ".|:-|" f4 4 4 4 \break \bar ".|:-|" g4 4 4 4 \bar ".|:-||" a4 4 4 4 \break \bar ".|:-||" b4 4 4 4 \bar ".|:-|." c'4 4 4 4 \break \bar ".|:-|." d'4 4 4 4 }
Per a combinacions de repeticions amb el símbol de segno, hi ha sis variants diferents:
\fixed c' { g,4 4 4 4 \bar ":|.S" a,4 4 4 4 \break \bar ":|.S" b,4 4 4 4 \bar ":|.S-S" c4 4 4 4 \break \bar ":|.S-S" d4 4 4 4 \bar "S.|:-S" e4 4 4 4 \break \bar "S.|:-S" f4 4 4 4 \bar "S.|:" g4 4 4 4 \break \bar "S.|:" a4 4 4 4 \bar "S.|:-|" b4 4 4 4 \break \bar "S.|:-|" c'4 4 4 4 \bar "S.|:-||" d'4 4 4 4 \break \bar "S.|:-||" e'4 4 4 4 \bar ":|.S.|:" f'4 4 4 4 \break \bar ":|.S.|:" g'4 4 4 4 \bar ":|.S.|:-S" a'4 4 4 4 \break \bar ":|.S.|:-S" b'1 }
A més, hi ha una ordre \inStaffSegno
que crea una barra de
compàs amb símbol de segno, situada en conjunció amb una línia de
repetició adequada si s’utilitza amb una ordre \repeat
volta
, vegeu Repeticions normals.
Es poden definir tipus nous de línies divisòries amb
\defineBarLine
:
\defineBarLine tipus_de_barra #'(final començament extensió)
Les variables de \defineBarline
poden incloure la cadena de
caràcters ‘buida’ ""
, que equival a imprimir una línia
divisòria invisible. També es pot establir al valor fals#f
que no imprimeix cap línia divisòria.
Després de la definició, la nova línia divisòria es pot utilitzar
mitjançant \bar
tipus_de_barra.
Actualment hi ha disponibles deu elements de barra de compàs:
\defineBarLine ":" #'("" ":" "") \defineBarLine "=" #'("=" "" "") \defineBarLine "[" #'("" "[" "") \defineBarLine "]" #'("]" "" "") \new Staff { s1 \bar "|" s1 \bar "." s1 \bar "!" s1 \bar ";" s1 \bar ":" s1 \bar "k" s1 \bar "S" s1 \bar "=" s1 \bar "[" s1 \bar "]" s1 \bar "" }
La línia divisòria "="
proporciona la barra de doble
extensió, usada en combinació amb el símbol de segno. No l’heu
d’usar com una doble línia divisòria fina aïllada; per això es
preferible \bar
"||".
El signe "-"
inicia anotacions a les barres de compàs, que
són útils per distingir entre aquelles que tenen idèntica aparença
però diferent comportament als salts de línia i/o diferents barres
d’extensió. La part que segueix al signe "-"
no s’usa per
construir la barra de compàs.
\defineBarLine "||-dashedSpan" #'("||" "" "!!") \new StaffGroup << \new Staff \relative c'' { c1 \bar "||" c1 \bar "||-dashedSpan" c1 } \new Staff \relative c'' { c1 c1 c1 } >>
A més, el caràcter de l’espai en blanc " "
serveix com a
contenidor per definir barres d’extensió correctament alineats a
les barres principals:
\defineBarLine ":|.-wrong" #'(":|." "" "|.") \defineBarLine ":|.-right" #'(":|." "" " |.") \new StaffGroup << \new Staff \relative c'' { c1 \bar ":|.-wrong" c1 \bar ":|.-right" c1 } \new Staff \relative c'' { c1 c1 c1 } >>
Si calen elements addicionals, el LilyPond proveeix una forma senzilla de definir-los. Per veure més informació sobre com modificar o afegir barres de compàs, consulteu el fitxer scm/bar-line.scm.
En les partitures amb molts pentagrames, una ordre\bar
a un
d’ells s’aplica automàticament a tots els altres. Les línies
resultants es connecten entre els diferents pentagrames d’un
StaffGroup
, PianoStaff
o GrandStaff
.
<< \new StaffGroup << \new Staff \relative { e'4 d \bar "||" f4 e } \new Staff \relative { \clef bass c'4 g e g } >> \new Staff \relative { \clef bass c'2 c2 } >>
L’ordre ‘\bar tipus de barra’ és forma curta de fer
‘\set Timing.whichBar = tipo de barra’. Quan
s’estableix whichBar
amb el valor d’una cadena de
caràcters, es crea una línia divisòria d’aquest tipus.
El tipus de barra predeterminat que s’usa per a les línies
divisòries inserides automàticament és "|"
. Es pot canviar
en qualsevol moment amb ‘\set Timing.measureBarType
= tipus de barra’.
Vegeu també
Referència de la notació: Salts de línia, Repeticions, Agrupament de pentagrames.
Fitxers instal·lats: scm/bar-line.scm.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament interno:
BarLine (creada al nivell de Staff
(pentagrama)),
SpanBar (a través dels pentagrames),
Timing_translator (per a les propietats del comptador de temps Timing).
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres de compàs ] | [ Up : Compassos ] | [ Comprovació de compàs i de número de compàs > ] |
Numeració de compassos
Per defecte, els números de compàs s’imprimeixen al principi de la
línia, excepte la primera. El número pròpiament dit s’emmagatzema
a la propietat currentBarNumber
, que normalment
s’actualitza automàticament per a cada compàs. També es pot
establir manualment:
\relative c' { c1 c c c \break \set Score.currentBarNumber = #50 c1 c c c }
Els números de compàs es poden gravar a intervals regulars en
comptes de al principi de cada línia. Per fer-lo, s’ha de
sobreescriure el comportament predeterminat de forma que es puguin
imprimir en altres llocs. Això ve controlat per la propietat
break-visibility
de BarNumber
. Agafa tres valors
que es poden establir al valor #t
o #f
per
especificar si el número de compàs corresponent és visible o no.
L’ordre dels tres valors és visible al final de la línia
,
visible a la meitat de la línia
, o visible al
principi de la línia
. A l’exemple següent s’imprimeixen els
números de compàs en tots els llocs possibles:
\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#t #t #t) \set Score.currentBarNumber = #11 % Permet que s'imprimeixi el número del primer compàs \bar "" c1 | c | c | c | \break c1 | c | c | c | }
Fragments de codi seleccionats
Impressió del nombre de compàs al primer compàs
De forma predeterminada se suprimeix el nombre de compàs del primer
compàs d’una partitura si és més petit o igual a ‘1’. En establir
el valor de barNumberVisibility
a
all-bar-numbers-visible
, es pot imprimir qualsevol nombre de
compàs per al primer compàs i tots els següents. Observeu que, perquè
això funcioni, s’ha d’inserir una línia divisòria buida abans de la
primera nota.
\layout { indent = 0 ragged-right = ##t } \relative c' { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible c1 | d | e | f \break g1 | e | d | c }
Imprimir números de compàs a intervals regulars
Es poden imprimir els nombre de compàs a intervals regulars mitjançant
l’establiment de la propietat barNumberVisibility
. Aquí els
números de compàs s’imprimeixen cada dos compassos excepte al final de
la línia.
\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \set Score.currentBarNumber = 11 % Print a bar number every second measure \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2) c1 | c | c | c | c \break c1 | c | c | c | c } \paper { tagline = ##f }
Printing bar numbers with changing regular intervals
Using the set-bar-number-visibility
context function, bar number
intervals can be changed.
\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 4) \repeat unfold 10 c'1 \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 2) \repeat unfold 10 c } \paper { tagline = ##f }
Impressió de nombre de compàs dins de rectangles o circumferències
Els nombres de compàs també es poden imprimir dins de rectangles o de circumferències.
\relative c' { % Prevent bar numbers at the end of a line and permit them elsewhere \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 4) % Increase the size of the bar number by 2 \override Score.BarNumber.font-size = 2 % Draw a box round the following bar number(s) \override Score.BarNumber.stencil = #(make-stencil-boxer 0.1 0.25 ly:text-interface::print) \repeat unfold 5 { c1 } % Draw a circle round the following bar number(s) \override Score.BarNumber.stencil = #(make-stencil-circler 0.1 0.25 ly:text-interface::print) \repeat unfold 4 { c1 } \bar "|." }
Numeració de compassos alternativa
Es poden seleccionar dos mètodes alternatius per a la numeració de compassos, especials quan hi ha repeticions.
music = \relative c' { \repeat volta 3 { c4 d e f | \alternative { \volta 1 { c4 d e f | c2 d \break } \volta 2 { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } \volta 3 { c4 d e f | c2 d } } } c1 \bar "|." } \markup "default" { \music } \markup \typewriter "'numbers" { \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers \music } \markup \typewriter "'numbers-with-letters" { \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters \music } \paper { tagline = ##f }
Alineació dels números de compàs
Els números de compàs s’alineen de forma predeterminada per la dreta amb el seu objecte pare. Aquest objecte és pel general la vora esquerra, d’una línia o, si els números s’imprimeixen dins de la línia, la vora esquerra d’una línia divisòria. Els números també es poden situar directament sobre la barra de compàs o alineats per l’esquerra amb ella.
\relative c' { \set Score.currentBarNumber = 111 \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible % Increase the size of the bar number by 2 \override Score.BarNumber.font-size = 2 % Print a bar number every second measure \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2) c1 | c1 % Center-align bar numbers \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #CENTER c1 | c1 % Left-align bar numbers \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #LEFT c1 | c1 }
Supressió dels nombres de compàs de tota la partitura
Es poden eliminar completament els nombres de compàs traient el
gravador Bar_number_engraver
del context de Score
.
\layout { \context { \Score \omit BarNumber % or: %\remove "Bar_number_engraver" } } \relative c'' { c4 c c c \break c4 c c c } \paper { tagline = ##f }
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: BarNumber, Bar_number_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Els números de compàs poden col·lisionar amb la clau
StaffGroup
, si hi ha un a la part de dalt. Per
solucionar-lo es pot usar la propietat de farciment padding
de BarNumber
per col·locar el número correctament.
Consulteu StaffGroup i BarNumber para
veure més informació.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Numeració de compassos ] | [ Up : Compassos ] | [ Marques d’assaig > ] |
Comprovació de compàs i de número de compàs
Les comprovacions de compàs ajuden a detectar errors a les
duracions. Una comprovació de compàs s’escriu usant el símbol de
la barra vertical, |
, a qualsevol lloc on s’espera que
caigui una línia divisòria. Si es troben línies de comprovació de
compàs a altres llocs, s’imprimeix una llista d’advertiments al
fitxer log de registre, mostrant els números de línia i columna en
el qual han fallat les comprovacions de compàs. Al següent
exemple, la segona comprovació de compàs avisarà d’un error.
\time 3/4 c2 e4 | g2 |
Una duració incorrecte produeix una partitura completament desbaratada, especialment si la partitura es polifònica, de manera que la millor manera de començar a corregir l’entrada és buscar sistemàticament l’existència de comprovacions de compàs fallides i duracions incorrectes.
Si es produeixen diverses comprovacions de compàs seguides per valor de la mateixa duració musical, sols apareix el primer missatge d’advertiment. Així s’aconsegueix que el missatge estigui concentrat a la font d’error de la pulsació.
Les comprovacions de compàs també es poden inserir dins de la lletra de les cançons:
\lyricmode { \time 2/4 Twin -- kle | Twin -- kle | }
Observeu que les comprovacions de compàs dins de la lletra de les cançons s’avaluen al moment musical de la síl·laba següent a la comprovació de compàs que es processa. Si la lletra està associada amb les notes d’una veu que té un silenci al principi del compàs, no es pot posar cap síl·laba al comen ament d’aquest compàs i s’imprimeix un missatge d’advertiment si s’escriu una comprovació de compàs dins de la lletra, en aquesta posició.
També és possible redefinir l’acció que es fa quan es troba una
barra vertical o símbol de comprovació de compàs, |
, al
codi d’entrada, de forma que faci quelcom diferent a una
comprovació de compàs. Es fa assignant una expressió musical a
"|"
, el símbol de barra vertical. A l’exemple següent
s’estableix |
de forma que insereixi una doble línia
divisòria quan apareix al codi d’entrada, en comptes de comprovar
el final d’un compàs.
"|" = \bar "||" { c'2 c' | c'2 c' c'2 | c' c'2 c' }
En copiar peces musicals grans pot servir d’ajuda comprovar que el
número de compàs del LilyPond correspongui a l’original des del
qual s’està copiant. Això es pot comprovar amb
\barNumberCheck
, por exemple:
\barNumberCheck #123
imprimeix un advertiment si el currentBarNumber
(número del
compàs actual) no és el 123 en el moment de la compilació.
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Comprovació de compàs i de número de compàs ] | [ Up : Compassos ] | [ Temes especials de ritme > ] |
Marques d’assaig
Per imprimir una lletra d’assaig, utilitzeu l’ordre \mark
.
\relative c'' { c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark \default }
La lletra d’assaig s’incrementa automàticament si useu
\mark \default
, però també podeu utilitzar un número enter
com argument per establir la indicació manualment. El valor que
s’utilitzarà s’emmagatzema dins de la propietat
rehearsalMark
.
\relative c'' { c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark #8 c1 \mark \default c1 \mark \default }
La lletra ‘I’ se salta d’acord amb les tradicions de gravat. Si voleu incloure la la lletra ‘I’, useu una de les ordres següents, segons l’estil de marques d’assaig que desitgeu (sols lletres, lletres dins d’un rectangle o lletres dins d’un cercle).
\set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-alphabet \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-alphabet \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-alphabet
\relative c'' { \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-alphabet c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark #8 c1 \mark \default c1 \mark \default }
L’estil es defineix per mitjà de la propietat
rehearsalMarkFormatter
. És una funció que agafa com arguments la
marca en curs (un nombre enter) i el context actual. Ha de tornar
un objecte de marcatge. A l’exemple següent, s’estableix
rehearsalMarkFormatter
amb el valor d’un procediment predefinit.
Després d’alguns compassos s’estableix amb un valor d’una funció
que produeix un número tancat a una capsa.
\relative c'' { \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-numbers c1 \mark \default c1 \mark \default \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-numbers c1 \mark \default \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-numbers c1 \mark \default \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-letters c1 }
El fitxer scm/translation-functions.scm conté les
definicions de format-mark-numbers
(el format per omissió),
format-mark-box-numbers
, format-mark-letters
i
format-mark-box-letters
. Es poden usar aquestes
definicions com a inspiració per a d’altres funcions de format.
Podem fer servir format-mark-barnumbers
,
format-mark-box-barnumbers
i
format-mark-circle-barnumbers
per obtenir números de compas
en lloc de números de lletres seqüencials.
Es poden especificar altres estils de lletra d’assaig de forma manual:
\mark "A1"
Observeu que Score.rehearsalMarkFormatter
no afecta a las marque que
s’especifiquen de aquest forma. Malgrat això, és possible aplicar
un element \markup
a la cadena.
\mark \markup{ \box A1 }
Els glifs musicals (como ara el segno) es poden imprimir dins d’un
element \mark
\relative c' { c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.segno" } c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.coda" } c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" } c1 }
Consulteu El tipus de lletra Emmentaler
per veure una llista dels símbols que es poden imprimir amb
\musicglyph
.
Per veure formes comuns d’ajustar la col·locació de les lletres
d’assaig, consulteu Donar format al text.
Per a un control més precís, consulteu
break-alignable-interface
a la secció
Alineació d’objectes.
El fitxer scm/translation-functions.scm conté les
definicions de format-mark-numbers
i de
format-mark-letters
. Es poden utilitzar com a inspiració
per escriure altres funcions per donar format.
Vegeu també
Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Donar format al text, Alineació d’objectes.
Fitxers d’inici: scm/translation-functions.scm.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: MarkEvent, Mark_engraver, RehearsalMark.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques d’assaig ] | [ Up : Duracions ] | [ Notes d’adorn > ] |
1.2.6 Temes especials de ritme
Notes d’adorn | ||
Alinear amb una cadenza | ||
Gestió del temps |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Temes especials de ritme ] | [ Up : Temes especials de ritme ] | [ Alinear amb una cadenza > ] |
Notes d’adorn
Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs.
\relative { c''4 \grace b16 a4( \grace { b16 c16 } a2) }
Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la
acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense
mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau
ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de
la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense
ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica
ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com
per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí,
utilitzant la funció \slashedGrace
.
\relative { \acciaccatura d''8 c4 \appoggiatura e8 d4 \acciaccatura { g16 f } e2 \slashedGrace a,8 g4 \slashedGrace b16 a4( \slashedGrace b8 a2) }
La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn:
<< \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 } \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 } >>
Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre
\afterGrace
. Agafa dos argument: la nota principal, i les
notes d’adorn que segueixen a la nota principal.
\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }
Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la
longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4
es pot canviar establint afterGraceFraction
. L’exemple
següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor
predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.
<< \new Staff \relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 15 16)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 1 2)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } >>
L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal.
\new Voice \relative { << { d''1^\trill_( } { s2 s4. \grace { c16 d } } >> c1) }
Una expressió musical \grace
introdueix ajustos de tipus de
lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més
petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen
ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió
d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de
l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica
de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix.
\new Voice \relative { \acciaccatura { \stemDown f''16-> \stemNeutral } g4 e c2 }
Fragments de codi seleccionats
Utilitzar la barra que tatxa les notes amb notes normals
És possible aplicar la barreta que creua la barra de les acciacatures, en altres situacions.
\relative c'' { \override Flag.stroke-style = "grace" c8( d2) e8( f4) }
Ajustament de la disposició de les notes d’adorn dins de la música
La disposició de les expressions d’adorn es pot canviar al llarg
de tota la música usant les funcions add-grace-property
i
remove-grace-property
. L’exemple següent esborra la
definició de la direcció de la plica per a aquest nota d’adorn, de
manera que les pliques no sempre apunten cap a dalt, i canvia la
forma predeterminada dels caps a aspes.
\relative c'' { \new Staff { $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction) $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross) \new Voice { \acciaccatura { f16 } g4 \grace { d16 e } f4 \appoggiatura { f,32 g a } e2 } } }
Redefinició dels valors globals predeterminats per a notes d’adorn
Els valors predeterminats per a les notes d’adorn estan emmagatzemats
en els identificadors startGraceMusic
, stopGraceMusic
,
startAcciaccaturaMusic
, stopAcciaccaturaMusic
,
startAppoggiaturaMusic
i stopAppoggiaturaMusic
, que
estan definits al fitxer ly/grace-init.ly. Redefinint-los es
poden obtenir altres efectes.
startAcciaccaturaMusic = { <>( \override Flag.stroke-style = "grace" \slurDashed } stopAcciaccaturaMusic = { \revert Flag.stroke-style \slurSolid <>) } \relative c'' { \acciaccatura d8 c1 }
Posicionament de les notes d’adorn amb espai flotant
En establir la propietat 'strict-grace-spacing
fem que les
columnes musicals per a les notes d’adorn siguin ‘flotants’, és a
dir, desacoblades de les notes que no són d’adorn: primer s’aplica
l’espaiat de les notes normals, i després es posen les columnes
musicals de les notes d’adorn a l’esquerra de les columnes musicals de
les notes principals.
\relative c'' { << \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t \new Staff \new Voice { \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] } c8[ \grace { b16 d } c8] c4 r } \new Staff { c16 c c c c c c c c4 r } >> }
Vegeu també
Glossari musical: grace notes, acciaccatura, appoggiatura.
Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.
Fitxers d’inici: ly/grace-init.ly.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: GraceMusic, Grace_beam_engraver, Grace_auto_beam_engraver, Grace_engraver, Grace_spacing_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.
La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple
<< \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \section d2. } >>
Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior
<< \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \section \grace s16 d2. } >>
És obligatori usar l’ordre \grace
per a la part dels
desplaçaments, fins i tot si la part visual usa
\acciaccatura
o \appoggiatura
perquè en cas contrari
s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn
invisible amb la nota següent.
Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.
Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de
la seva duració real. Si la duració combinada de les notes
d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es
genera un error “Retrocedint al temps MIDI
”. Teniu dues
opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les
notes d’adorn, per exemple:
c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }
es converteix a:
c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }
Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:
c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }
Vegeu Escalat de les duracions.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notes d’adorn ] | [ Up : Temes especials de ritme ] | [ Gestió del temps > ] |
Alinear amb una cadenza
A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.
Una solució a aquest problema són les funcions
mmrest-of-length
i skip-of-length
. Aquestes
funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i
generen un \skip
o silenci multicompàs de la longitud
exacta del fragment.
MyCadenza = \relative { c'4 d8 e f g g4 f2 g4 g } \new GrandStaff << \new Staff { \MyCadenza c'1 \MyCadenza c'1 } \new Staff { #(mmrest-of-length MyCadenza) c'1 #(skip-of-length MyCadenza) c'1 } >>
Vegeu també
Glossari musical: cadenza.
Fragments de codi: Rhythms.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Alinear amb una cadenza ] | [ Up : Temes especials de ritme ] | [ Expressions > ] |
Gestió del temps
El temps esta administrat per Timing_translator
, que de
forma predeterminada es troba al context de Score
.
S’afegeix un àlies, Timing
, al context que en el qual es
col·loca el Timing_translator
. Per assegurar que està
disponible l’àlies Timing
, potser heu de crear
explícitament una instància del context contenidor (com Voice
o
Staff
).
S’usen les següents propietats de Timing
per seguir la
pista del temps dins de la partitura.
currentBarNumber
El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.
measureLength
La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.
measurePosition
El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant
measureLength
cada cop que s’assoleix o s’excedeixmeasureLength
. Quan això passa, s’incrementacurrentBarNumber
.timing
Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.
El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol
d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent,
s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4,
però measureLength
s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer
compàs, la posició measurePosition
s’avança en 1/8 fins a
5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia
divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.
\new Voice \relative { \set Timing.measureLength = \musicLength 4*5 c'1 c4 | c1 c4 | c4 c \set Timing.measurePosition = \musicLength 8*5 b4 b b8 | c4 c1 | }
Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m
construeix
una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple,
ly:make-moment 1 8
és una duració d’una corxera i
ly:make-moment 7 16
és la duració de set semicorxeres.
Vegeu també
Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament interno: Timing_translator, Score.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Gestió del temps ] | [ Up : Notació musical ] | [ Expressions annexades a les notes > ] |
1.3 Expressions
Aquesta secció relaciona diverses marques d’expressió que es poden crear a una partitura.
1.3.1 Expressions annexades a les notes | ||
1.3.2 Marques expressives en forma corba | ||
1.3.3 Marques expressives en forma de línies |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Expressions ] | [ Up : Expressions ] | [ Articulacions i ornaments > ] |
1.3.1 Expressions annexades a les notes
Aquesta secció explica com crear marques expressives que estan aplicades a notes: articulacions, ornaments i matisos. També es tracten els mètodes per crear les marques dinàmiques.
Articulacions i ornaments | ||
Matisos dinàmics | ||
Indicacions dinàmiques contemporànies |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Expressions annexades a les notes ] | [ Up : Expressions annexades a les notes ] | [ Matisos dinàmics > ] |
Articulacions i ornaments
Es poden annexar a les notes un ample ventall de símbols per denotar articulacions, adorns i altres indicacions d’execució, utilitzant la sintaxi següent:
nota\nom
La llista de possibles valors de nom
està a
Llista d’articulacions. Per exemple
\relative { c''4\staccato c\mordent b2\turn c1\fermata }
Algunes d’aquestes articulacions tenen abreviatures que faciliten
la seva escriptura. Les abreviatures s’escriuen a darrere del nom
de la nota, i la seva sintaxi consisteix en un guió -
seguit d’un símbol que especifica l’articulació. Existeixen
abreviatures prededefinides per al marcato,
stopped (nota apagada), tenuto, staccatissimo,
accent (acent), staccato (picat), i
portato. La sortida corresponent a aquestes
articulacions apareix de la manera següent:
\relative { c''4-^ c-+ c-- c-! c4-> c-. c2-_ }
Les regles per a la col·locació predeterminada de les articulacions es troben definides al fitxer scm/script.scm. Les articulacions i ornaments es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama; vegeu Direcció i posició.
Les articulacions són objectes Script
. Les seves
propietats es descriuen de forma més completa a Script.
A més d’articulacions, es poden adjuntar textos i elements de marcatge de les notes. Vegeu Scripts de text.
Per veure més informació quant a l’ordenació dels elements Script i TextScript que s’annexen a les notes, consulteu Col·locació dels objectes.
Fragments de codi seleccionats
Modificació dels valors predeterminats per a la notació abreviada de les articulacions
Les abreviatures es troben definides dins del fitxer
ly/script-init.ly, on les variablesdashHat
,
dashPlus
, dashDash
, dashBar
, dashLarger
,
dashDot
i dashUnderscore
reben valors
predeterminats. Es poden modificar aquests valors predeterminats
per a les abreviatures. Per exemple, per associar l’abraviatura
-+
(dashPlus
) amb el símbol de semitrí en cmptes del
símbol predeterminat +, assigneu el valor trill
a la variable
dashPlus
:
\paper { tagline = ##f } \relative c'' { c1-+ } dashPlus = \trill \relative c'' { c1-+ }
Controlar l’ordenació vertical de les inscripcions
L’orden vertical que ocupen les inscripcions gràfiques està
controlat amb la propietat 'script-priority
. Quant més baix
és aquest número, més a prop de la nota es col·locarà. En aquest
exemple, el TextScript
(el sostingut) té primer la
prioritat més baixa, per la qual cosa se situa en la posició més
baixa al primer exemple. En el segon, el semitrí (el
Script
) és el que la té més baixa, per la qual cosa se
situa en la part interior. Quan dos objectes tenen la mateixa
prioritat, l’ordre en el qual s’introdueixen determina quin serà
el que apareix en primer lloc.
\relative c''' { \once \override TextScript.script-priority = -100 a2^\prall^\markup { \sharp } \once \override Script.script-priority = -100 a2^\prall^\markup { \sharp } \set fingeringOrientations = #'(up) <c-2 a-1>2 <a-1 c\tweak script-priority -100 -2>2 }
Crear un grupet d’anticipació
La creació d’un grupet circular d’anticipació entre dues notes, on
la nota inferior del grupet utilitza una alteració, requereix
diverses sobreescriptures de propietats. La propietat
outside-staff-priority
es pot establir al valor #f
,
atès que en aquest cas tindria prioritat sobre la propietat
avoid-slur property
. Canviant les fraccions 2/3
i
1/3
pot ajustar-se la posició horitzontal.
\relative c'' { \after 2*2/3 \turn c2( d4) r | \after 4 \turn c4.( d8) \after 4 { \once \set suggestAccidentals = ##t \once \override AccidentalSuggestion.outside-staff-priority = ##f \once \override AccidentalSuggestion.avoid-slur = #'inside \once \override AccidentalSuggestion.font-size = -3 \once \override AccidentalSuggestion.script-priority = -1 \once \hideNotes cis8\turn \noBeam } d4.( e8) }
Vegeu també
Glossari musical: tenuto, accent, staccato, portato.
Manual d’aprenentatge: Col·locació dels objectes.
Referència de la notació: Scripts de text, Direcció i posició, Llista d’articulacions, Refilets.
Fitxers instal·lats: scm/script.scm.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: Script, TextScript.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Articulacions i ornaments ] | [ Up : Expressions annexades a les notes ] | [ Indicacions dinàmiques contemporànies > ] |
Matisos dinàmics
Les marques dinàmiques de matís absolut s’especifiquen usant una
ordre després d’una nota: c4\ff
. Les marques dinàmiques
disponibles són \ppppp
, \pppp
,
\ppp
, \pp
, \p
, \mp
, \mf
,
\f
, \ff
, \fff
, \ffff
, \fffff
,
\fp
, \sf
, \sff
, \sp
, \spp
,
\sfz
i \rfz
. Les indicaciones dinàmiques es poden
col·locar manulament per sobre o per sota del pentagrama; per veure
més detalls, consulteu
Direcció i posició.
\relative c'' { c2\ppp c\mp c2\rfz c^\mf c2_\spp c^\ff }
Una indicació de crescendo s’inicia amb \<
i
s’acaba amb \!
, amb un matís absolut o amb una altra
indicació de crescendo o de descrescendo. Una indicació de
decrescendo comença amb \>
i acaba també amb
\!
, amb un matís dinàmic absolut o amb una altra indicació
de crescendo o de decrescendo. Es poden usar \cr
i
\decr
en lloc de \<
i \>
. De forma
predeterminada, es graven reguladors en angle quan es fa servir
aquesta notació.
\relative c'' { c2\< c\! d2\< d\f e2\< e\> f2\> f\! e2\> e\mp d2\> d\> c1\! }
Un regulador acabat mitjançant \!
finalitza a la vora dreta
de la nota que porta el \!
annexat. En el cas en el qual
estigui acabat amb el començament d’una altra indicació
crescendo o decrescendo, acabarà al centre
de la nota que té annexada la següent indicació
\<
o \>
. El regulador següent començarà aleshores a
la vora dreta de la mateixa nota en comptes de la vora esquerra,
com seria normal si hagués acabaat amb \!
prèviament.
\relative { c''1\< | c4 a c\< a | c4 a c\! a\< | c4 a c a\! }
Els reguladors que acaben amb indicacions dinàmiques absolutes en
lloc d’amb \!
també es graven de manera semblant.
Tanmateix, la longitud de la pròpia indicació dinàmica pot alterar
el punt en el qual finalitza el regulador anterior.
\relative { c''1\< | c4 a c\mf a | c1\< | c4 a c\ffff a }
Es requereixen silencis espaiadors per tipografiar diverses indicacions dinàmiques sobre una sola nota. Això és útil especialment per afegir un crescendo i un decrescendo a la mateixa nota:
\relative { c''4\< c\! d\> e\! << f1 { s4 s4\< s4\> s4\! } >> }
Es pot fer servir l’ordre \espressivo
per indicar un
crescendo o un decrescendo sobra la mateixa nota. Tanmateix,
noteu que aquesta indicació està implementada com una articulació,
no com una expressió dinàmica.
\relative { c''2 b4 a g1\espressivo }
Les indicacions de crescendo textuals s’inicien amb
\cresc
. Els decrescendos textuals s’inicien amb
\decresc
o amb \dim
. Es tracen líniies extensores
quan cal.
\relative { g'8\cresc a b c b c d e\mf | f8\decresc e d c e\> d c b | a1\dim ~ | a2. r4\! | }
També poden substituir-se els reguladors gràfics per canvis de dinàmica textuals:
\relative c'' { \crescTextCresc c4\< d e f\! | \dimTextDecresc g4\> e d c\! | \dimTextDecr e4\> d c b\! | \dimTextDim d4\> c b a\! | \crescHairpin \dimHairpin c4\< d\! e\> d\! | }
Per crear noves indicacions de matís absolut o de text que s’han d’alinear amb els matisos; vegeu Indicacions dinàmiques contemporànies.
La col·locació vertical de les indicacions de dinàmica es gestiona per part de DynamicLineSpanner.
Hi ha disponible un context Dynamics
per gravar les
indicacions de matís dinàmic en la seva pròpia línia
horitzontal. Useu silencis de separació per indicar els temps
(les notes que estan dins d’un context Dynamics
també
ocupen temps musical, però no s’imprimeixen). El context
Dynamics
pot contenir altres elements com inscripcions
textuals, objectes extensors de text i indicacions de pedal de
piano.
<< \new Staff \relative { c'2 d4 e | c4 e e,2 | g'4 a g a | c1 | } \new Dynamics { s1\< | s1\f | s2\dim s2-"rit." | s1\p | } >>
Instruccions predefinides
\dynamicUp
,
\dynamicDown
,
\dynamicNeutral
,
\crescTextCresc
,
\dimTextDim
,
\dimTextDecr
,
\dimTextDecresc
,
\crescHairpin
,
\dimHairpin
.
Fragments de codi seleccionats
Establir el comportament dels reguladors a les barres de compàs
Si la nota que acaba un regulador cau sobre la primera part d’un
compàs, el regulador s’atura en la línia divisòria immediatament
precedent. Es pot controlar aquest comportament sobreescrivint la
propietat 'to-barline
.
\relative c'' { e4\< e2. e1\! \override Hairpin.to-barline = ##f e4\< e2. e1\! }
Ajustament de la longitud mínima dels reguladors
Si els reguladors són massa curts, es poden allargar modificant
la propietat minimum-length
de l’objecte Hairpin
.
<< { \after 4 \< \after 2 \> \after 2. \! f'1 \override Hairpin.minimum-length = 8 \after 4 \< \after 2 \> \after 2. \! f'1 } { \repeat unfold 8 c'4 } >>
Impressió de reguladors utilitzant la notació «al niente»
Es poden imprimir reguladores amb un cercle en la punta (notació
«al niente») establint la propietat circled-tip
de l’objecte
Hairpin
al valor #t
.
\relative c'' { \override Hairpin.circled-tip = ##t c2\< c\! c4\> c\< c2\! }
Impressió de reguladors en diversos estils
Els reguladors es poden crear en una àmplia varietat d’estils.
\paper { tagline = ##f } \relative c'' { \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin a4\< a a a\f a4\p\< a a a\ff a4\sfz\< a a a\! \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin a4\< a a a\f a4\p\< a a a\ff a4\sfz\< a a a\! \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin a4\> a a a\f a4\p\> a a a\ff a4\sfz\> a a a\! \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin a4\> a a a\f a4\p\> a a a\ff a4\sfz\> a a a\! }
Indicacions dinàmiques i textuals alineades verticalment
Tots els objectes DynamicLineSpanner
(reguladors i
indicacions dinàmiques de text) se situen amb la seva línia de
referència a una distància d’almenys 'staff-padding
del
pentagrama, a no ser que d’altres elements de notació els forci a
col·locar-se a més distància. Si s’ajusta 'staff-padding
a un valor suficientment gran, les indicacions dinàmiques quedaran
alineades.
S’usa una idea semblant junt a \textLengthOn per alinear les inscripcions de text al llarg de la seva línia de base.
music = \relative c' { a'2\p b\f e4\p f\f\> g, b\p c2^\markup { \huge gorgeous } c^\markup { \huge fantastic } } { \music \break \override DynamicLineSpanner.staff-padding = 3 \textLengthOn \override TextScript.staff-padding = 1 \music } \paper { tagline = ##f }
Ocultar la línia d’extensió de les expressions textuals de dinàmica
Els canvis de dinàmica amb estil de text (com cresc. i dim.) es graven amb una línia intermitent que mostra el seu abast. Aquesta línia es pot suprimir de la manera següent:
\relative c'' { \override DynamicTextSpanner.style = #'none \crescTextCresc c1\< | d | b | c\! }
Canviar el text i els estils d’objecte d’extensió per a les indicacions dinàmiques textuals
Es pot modificar el text empleat per als crescendos i decrescendos
modificant les propietats de context crescendoText
i
decrescendoText
.
L’estil de la línia d’extensió es pot canviar modificant la propietat
'style
de DynamicTextSpanner
. El valor predeterminat és
'dashed-line
(línia discontínua), i entre d’altres valors
possibles es troben 'line
(línia), 'dotted-line
(línia
de punts) i 'none
(res):
\relative c'' { \set crescendoText = \markup { \italic { cresc. poco } } \set crescendoSpanner = #'text \override DynamicTextSpanner.style = #'dotted-line a2\< a a2 a a2 a a2 a\mf }
Vegeu també
Glossari musical: al niente, crescendo, decrescendo, hairpin.
Manual d’aprenentatge: Articulacions i matisos dinàmics.
Referència de la notació: Direcció i posició, Indicacions dinàmiques contemporànies, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: DynamicText, Hairpin, DynamicLineSpanner, Dynamics.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Matisos dinàmics ] | [ Up : Expressions annexades a les notes ] | [ Marques expressives en forma corba > ] |
Indicacions dinàmiques contemporànies
La menara més fàcil de crear indicacions dinàmiques és usar
objectes de marcatge (\markup
).
moltoF = \markup { molto \dynamic f } \relative { <d' e>16_\moltoF <d e> <d e>2.. }
En el mode de marcatge es poden crear indicacions dinàmiques editorials (entre parèntesis o claus). La sintaxi del mode de marcatge es descriu a Donar format al text.
roundF = \markup { \center-align \concat { \bold { \italic ( } \dynamic f \bold { \italic ) } } } boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } } \relative { c'1_\roundF c1_\boxF }
Les indicacions dinàmiques senzilles i centrades es creen
fàcilment amb la funció make-dynamic-script
.
sfzp = #(make-dynamic-script "sfzp") \relative { c'4 c c\sfzp c }
En general make-dynamic-script
agafa qualsevol objecte de
marcatge com a argument. El tipus de lletra de matisos sols conté
els caràcters f, m, p, r, s
y z
, per la qual cosa si
desitgeu obtenir una indicació dinàmica que inclogui text normal o
signes de puntuació, cal fer servir ordres de marcatge que
retornin els ajustaments de la família de tipus de lletra i la
seva codificació a las del text normal, per exemple
\normal-text
. L’interès de la utilització de
make-dynamic-script
en lloc d’un element de marcatge
corrent radica en assegurar l’alineació vertical dels objectes de
marcatge i reguladors que s’apliquen al mateix cap de nota.
roundF = \markup { \center-align \concat { \normal-text { \bold { \italic ( } } \dynamic f \normal-text { \bold { \italic ) } } } } boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } } mfEspress = \markup { \center-align \line { \hspace #3.7 mf \normal-text \italic espress. } } roundFdynamic = #(make-dynamic-script roundF) boxFdynamic = #(make-dynamic-script boxF) mfEspressDynamic = #(make-dynamic-script mfEspress) \relative { c'4_\roundFdynamic\< d e f g,1~_\boxFdynamic\> g1 g'1~\mfEspressDynamic g1 }
Es pot utilitzar en el seu lloc la forma Scheme del mode de marcatge. La seva sintaxi s’explica a
Se puede utilizar en su lugar la forma Scheme del modo de marcado. Su sintaxis se explica en Construcció de marcatge en Scheme.
moltoF = #(make-dynamic-script (markup #:normal-text "molto" #:dynamic "f")) \relative { <d' e>16 <d e> <d e>2..\moltoF }
Per alinear el text del matís dinàmic a l’esquerra en lloc de
centrar-lo sobre una nota, utilitzeu un \tweak
:
moltoF = \tweak DynamicText.self-alignment-X #LEFT #(make-dynamic-script (markup #:normal-text "molto" #:dynamic "f")) \relative { <d' e>16 <d e> <d e>2..\moltoF <d e>1 }
Els ajustos per als tipus de lletra en mode de marcatge es descriuen a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.
Vegeu també
Referència de la notació: Donar format al text, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.
Extensió del LilyPond: Construcció de marcatge en Scheme.
Fragments de codi: Expressive marks.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicacions dinàmiques contemporànies ] | [ Up : Expressions ] | [ Lligadures d’expressió > ] |
1.3.2 Marques expressives en forma corba
Aquesta secció explica com crear diverses marques expressives amb forma corba: lligagures d’expressió i de fraseig, respiracions, caigudes i elevacions de to.
Lligadures d’expressió | ||
Lligadures de fraseig | ||
Marques de respiració | ||
Caigudes i elevacions |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques expressives en forma corba ] | [ Up : Marques expressives en forma corba ] | [ Lligadures de fraseig > ] |
Lligadures d’expressió
Les lligadures d’expressió s’introdueixen utilitzant parèntesis:
Nota: A la música polifònica, les lligadures d’expressió han d’acabar a la mateixa veu en la qual comencen.
\relative { f''4( g a) a8 b( a4 g2 f4) <c e>2( <b d>2) }
Les lligadures d’expressió es poden col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.
S’ha de tenir cura amb les lligadures d’expressió simultànies o
superposades. En gairebé tots els casos, les lligadures
d’expressió externes indiquen, certament, fraseig, i les
lligadures de fraseig poden superposar-se amb les lligadures
d’expressió normals, vegeu Lligadures de fraseig. Quan
calen diverses lligadures d’expressió normals dins d’una sola
veu, els començament i els finals corresponents de les lligadures
s’han d’etiquetar precedint-los per \=
seguit d’un número o
cadena de caràcters que la identifiqui.
\fixed c' { <c~ f\=1( g\=2( >2 <c e\=1) a\=2) > }
Les lligadures d’expressió poden ser contínues, discontínues o de punts. L’estil predeterminat de les lligadures d’expressió és el continu:
\relative { c'4( e g2) \slurDashed g4( e c2) \slurDotted c4( e g2) \slurSolid g4( e c2) }
També es pot fer que les lligadures d’expressió siguin semi-discontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-contínues (la primera meitat contínua i la segona discontínua):
\relative { c'4( e g2) \slurHalfDashed g4( e c2) \slurHalfSolid c4( e g2) \slurSolid g4( e c2) }
Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió:
\relative { c'4( e g2) \slurDashPattern #0.7 #0.75 g4( e c2) \slurDashPattern #0.5 #2.0 c4( e g2) \slurSolid g4( e c2) }
Instruccions predefinides
\slurUp
,
\slurDown
,
\slurNeutral
,
\slurDashed
,
\slurDotted
,
\slurHalfDashed
,
\slurHalfSolid
,
\slurDashPattern
,
\slurSolid
.
Fragments de codi seleccionats
Utilitzar lligadures dobles per acords legato
Alguns compositors escriuen dues lligadures quan volen acords
legato. Això es pot aconseguir establint doubleSlurs
.
\relative c' { \set doubleSlurs = ##t <c e>4( <d f> <c e> <d f>) }
Situar els elements de marcatge de text por dins de les lligadures
Els elements de marcatge de text han de tenir la propietat
outside-staff-priority
establerta al valor fals perquè
s’imprimeixin per dins de les lligadures d’expressió.
\relative c'' { \override TextScript.avoid-slur = #'inside \override TextScript.outside-staff-priority = ##f c2(^\markup { \halign #-10 \natural } d4.) c8 }
Fer lligadures d’expressió amb estructura complexa de discontinuïtat
Les lligadures d’expressió es poden construir amb patrons de
discontinuïtat complexos mitjançant la definició de la propietat
dash-definition
. dash-definition
és una llista de
paràmetres que defineixen el comportament de discontinuïtat d’un
segment de la lligadura d’expressió.
La lligadura es defineix en termes del paràmetre de bezier t el
rang del qual va de 0 a l’esquerra de la lligadura fins a 1 a
l’extrem dret de la lligadura. cada element de
discontinuïtat
és una llista (t-inici t-final
fracció-discontinuïtat període-discontinuitat)
. La regió de la
lligadura des de t-inici
fins a t-final
tindrà una
fracció fracció-discontinuitat
de cada
període-discontinuïtat
de color negre.
període-discontinuïtat
es defineix en termes d’espais de
pentagrama. fracció-discontinuïtat
s’estableix al valor
d’1 per a una lligadura contïnua.
\relative c' { \once \override Slur.dash-definition = #'((0 0.3 0.1 0.75) (0.3 0.6 1 1) (0.65 1.0 0.4 0.75)) c4( d e f) \once \override Slur.dash-definition = #'((0 0.25 1 1) (0.3 0.7 0.4 0.75) (0.75 1.0 1 1)) c4( d e f) }
Vegeu també
Glossari musical: slur.
Manual d’aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures de fraseig.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament interno: Slur.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Lligadures d’expressió ] | [ Up : Marques expressives en forma corba ] | [ Marques de respiració > ] |
Lligadures de fraseig
Les lligadures de fraseig (o marques de fraseig) que
indiquen una frase musical s’escriuen usant les ordres
\(
i \)
respectivament:
\relative { c''4\( d( e) f( e2) d\) }
Tipogràficament, la lligadura de fraseig es comporta gairebé
exactament igual que una lligadura d’expressió normal. Tanmateix,
es tracten com a objectes diferents. Una \slurUp
no tindrà
cap efecte sobre una lligadura de fraseig. El fraseig es pot
col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu
Direcció i posició.
Les lligadures de fraseig simultànies o superposades
s’introdueixen usant \=
igual que es fa amb les lligadures
d’expressió normals, vegeu Lligadures d’expressió.
Les lligadures de fraseig poden ser contínues, de punts o de ratlles. L’estil predeterminat per a les lligadures de fraseig és el continu:
\relative { c'4\( e g2\) \phrasingSlurDashed g4\( e c2\) \phrasingSlurDotted c4\( e g2\) \phrasingSlurSolid g4\( e c2\) }
Es pot fer també que les lligadures de fraseig siguin semi-dicontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-continues (la primera meitat contínua i la segona meitat discontínua):
\relative { c'4\( e g2\) \phrasingSlurHalfDashed g4\( e c2\) \phrasingSlurHalfSolid c4\( e g2\) \phrasingSlurSolid g4\( e c2\) }
Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures de fraseig:
\relative { c'4\( e g2\) \phrasingSlurDashPattern #0.7 #0.75 g4\( e c2\) \phrasingSlurDashPattern #0.5 #2.0 c4\( e g2\) \phrasingSlurSolid g4\( e c2\) }
Les definicions de patrons de discontinuïtat tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat de les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.
Instruccions predefinides
\phrasingSlurUp
,
\phrasingSlurDown
,
\phrasingSlurNeutral
,
\phrasingSlurDashed
,
\phrasingSlurDotted
,
\phrasingSlurHalfDashed
,
\phrasingSlurHalfSolid
,
\phrasingSlurDashPattern
,
\phrasingSlurSolid
.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures d’expressió.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: PhrasingSlur.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Lligadures de fraseig ] | [ Up : Marques expressives en forma corba ] | [ Caigudes i elevacions > ] |
Marques de respiració
Les respiracions s’introdueixen utilitzant \breathe
:
{ c''2. \breathe d''4 }
A diferència d’altres marques d’expressió, els símbols de
respiració no estan associats amb la nota anterior, sinó que són
esdeveniments independents. Per això, totes les marques
d’expressió que estan annexades a la nota anterior, qualsevol
claudàtor que indiqui barrat manual i qualsevol parèntesi
que indiqui lligadures d’expressió i de fraseig, s’han d’escriure
abans de \breathe
.
Les marques de respiració donen per acabades les barres automàtiques; per anul·lar aquest comportament, consulteu Barres manuals.
\relative { c''8 \breathe d e f g2 }
A la notació antiga, es contemplen els indicadors musicals per a les marques de respiració, o divisiones. Per veure més detalls, consulteu Divisiones.
Fragments de codi seleccionats
Canviar el símbol de la marca de respiració
El glif de la marca de respiració es pot ajustar sobreescrivint la
propietat de text de l’objecte de presentació BreathingSign
,
amb qualsevol altre text de marcatge.
\relative c'' { c2 \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.rvarcomma" } \breathe d2 }
Usar una ratlla curta com a símbol de respiració
La música vocal i de vent usa amb freqüència una ratlla curta com a signe de respiració. Això indica una respiració que treu una mica de temps a la nota anterior enlloc de produir una pausa curta, cosa que s’indica amb la marca de respiració en forma de coma. La marca es pot moure lleugerament cap a dalt per allunyar-la del pentagrama.
\relative c'' { c2 \breathe d2 \override BreathingSign.Y-offset = #2.6 \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.tickmark" } c2 \breathe d2 }
Inserir una cesura
Les marques de cesura es poden crear sobreescrivint la propietat
'text
de l’objecte BreathingSign
. També està
disponible una marca de cesura corba.
\relative c'' { \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.caesura.straight" } c8 e4. \breathe g8. e16 c4 \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.caesura.curved" } g8 e'4. \breathe g8. e16 c4 }
Vegeu també
Glossari musical: caesura.
Referència de la notació: Divisiones.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: BreathingEvent, BreathingSign, Breathing_sign_engraver.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques de respiració ] | [ Up : Marques expressives en forma corba ] | [ Marques expressives en forma de línies > ] |
Caigudes i elevacions
Es poden expressar caigudes y elevacions de
to (falls i doits) afegides a les notes mitjançant l’ordre
\bendAfter
. La direcció de la caiguda i elevació s’indica
amb un signe de més o menys (a dalt o a sota). El número indica
l’interval d’alçades sobre el qual s’estén la caiguda o elevació
partint de la nota principal.
\relative c'' { c2\bendAfter #+4 c2\bendAfter #-4 c2\bendAfter #+6.5 c2\bendAfter #-6.5 c2\bendAfter #+8 c2\bendAfter #-8 }
Fragments de codi seleccionats
Ajustar la forma de les caigudes i pujades de to
Pot caldre ajustar la propietat shortest-duration-space
per poder ajustar la mida de les caigudes i pujades de to («falls»
i «doits»).
\relative c'' { \override Score.SpacingSpanner.shortest-duration-space = 4.0 c2-\bendAfter 5 c2-\bendAfter -4.75 c2-\bendAfter 8.5 c2-\bendAfter -6 }
Vegeu també
Fragments de codi Expressive marks.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caigudes i elevacions ] | [ Up : Expressions ] | [ Glissando > ] |
1.3.3 Marques expressives en forma de línies
Aquesta secció explica com crear diverses marques d’expressió que segueixen un camí lineal: glissandi, arpegis i refilets.
Glissando | ||
Arpegi | ||
Refilets |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques expressives en forma de línies ] | [ Up : Marques expressives en forma de línies ] | [ Arpegi > ] |
Glissando
Es crea un glissando afegint \glissando
després de la nota:
\relative { g'2\glissando g' c2\glissando c, \afterGrace f,1\glissando f'16 }
Un glissando pot connectar notes d’un pentagrama a un altre:
\new PianoStaff << \new Staff = "right" { e'''2\glissando \change Staff = "left" a,,4\glissando \change Staff = "right" b''8 r | } \new Staff = "left" { \clef bass s1 } >>
Un glissando pot connectar les notes dins d’un acord. Si cal fer
quelcom que no sigui una connexió d’una nota amb una altra entre
els dos acords, les connexions entre les notes venen definides per
mitjà de \glissandoMap
, on les notes d’un acord se suposen
numerades, començant de zero, en l’ordre en el qual apareixen en
el codi d’entrada del fitxer .ly.
\relative { <c' e>1\glissando g' | <c, e>1\glissando | <g' b> | \break \set glissandoMap = #'((0 . 1) (1 . 0)) <c, g'>1\glissando | <d a'> | \set glissandoMap = #'((0 . 0) (0 . 1) (0 . 2)) c1\glissando | <d f a> | \set glissandoMap = #'((2 . 0) (1 . 0) (0 . 1)) <f d a'>1\glissando | <c c'> | }
Es poden crear diversos tipus de glissando. Per veure més detalls, consulteu Estils de línia.
Fragments de codi seleccionats
Glissando contemporani
Es pot gravar un glissando contemporani sense nota final utilitzant una nota oculta i temporització de cadenza.
\relative c'' { \time 3/4 \override Glissando.style = #'zigzag c4 c \cadenzaOn c4\glissando \hideNotes c,,4 \unHideNotes \cadenzaOff \bar "|" }
Afegir marques de temps a glissandos llargs
Els temps que se salten a glissandos molt llargs s’indiquen a vegades mitjançant marques de temps, que sovint consisteixen en figures sense cap. Aquestes pliques es poden usar també per allotjar indicacions expressives intermèdies.
Si les pliques no queden ben alineades amb el glissando, podria caldre recol·locar-les lleugerament.
glissandoSkipOn = { \override NoteColumn.glissando-skip = ##t \hide NoteHead \override NoteHead.no-ledgers = ##t } glissandoSkipOff = { \revert NoteColumn.glissando-skip \undo \hide NoteHead \revert NoteHead.no-ledgers } \relative c'' { r8 f8\glissando \glissandoSkipOn f4 g a a8\noBeam \glissandoSkipOff a8 r8 f8\glissando \glissandoSkipOn g4 a8 \glissandoSkipOff a8 | r4 f\glissando \< \glissandoSkipOn a4\f \> \glissandoSkipOff b8\! r | }
Making glissandi breakable
Si s’ajusta la propietat breakable
al valor #t
en
combinació amb after-line-breaking
, podem fer que un
glissando es divideixi en el salt de línia:
\paper { tagline = ##f } glissandoSkipOn = { \override NoteColumn.glissando-skip = ##t \hide NoteHead \override NoteHead.no-ledgers = ##t } \relative c'' { \override Glissando.breakable = ##t \override Glissando.after-line-breaking = ##t f1\glissando | \break a4 r2. | f1\glissando \once \glissandoSkipOn \break a2 a4 r4 | }
Estendre glissandos sobre repeticions
Es pot simular un glissando que s’estén fins a l’interior de diversos
blocs \alternative
de primera i segona vegada mitjançant
l’addició d’una nota d’adorn oculta amb un glissando al començament de
cada bloc \alternative
. La nota d’adorn ha d’estar a la
mateixa alçada que la nota que dona inici al primer glissando., Això
s’implementa aquí amb una funció musical que agafa com a argument
l’altura de la nota d’adorn.
Observeu que a la música polifònica la nota d’adorn ha de coincidir amb les notes d’adorn corresponents en totes les altres veus.
repeatGliss = #(define-music-function (grace) (ly:pitch?) #{ % the next two lines ensure the glissando is long enough % to be visible \once \override Glissando.springs-and-rods = #ly:spanner::set-spacing-rods \once \override Glissando.minimum-length = 3.5 \once \hideNotes \grace $grace \glissando #}) \score { \relative c'' { \repeat volta 3 { c4 d e f\glissando } \alternative { { g2 d } { \repeatGliss f g2 e } { \repeatGliss f e2 d } } } } music = \relative c' { \voiceOne \repeat volta 2 { g a b c\glissando } \alternative { { d1 } { \repeatGliss c \once \omit StringNumber e1\2 } } } \score { \new StaffGroup << \new Staff << \new Voice { \clef "G_8" \music } >> \new TabStaff << \new TabVoice { \clef "moderntab" \music } >> >> } \paper { tagline = ##f }
Vegeu també
Glossari musical: glissando.
Referència de la notació: Estils de línia.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament interno: Glissando.
Advertiments i problemes coneguts
La impressió de text sobre la línia (com a gliss.), no està contemplada.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Glissando ] | [ Up : Marques expressives en forma de línies ] | [ Refilets > ] |
Arpegi
Un signe de acord arpegiat (conegut també com acord
trencat) sobre un acord, es denota annexant \arpeggio
a
l’acord:
\relative { <c' e g c>1\arpeggio }
Es poden escriure diversos tipus d’acords arpegiats.
\arpeggioNormal
produeix la volta a l’arpegi normal:
\relative { <c' e g c>2\arpeggio \arpeggioArrowUp <c e g c>2\arpeggio \arpeggioArrowDown <c e g c>2\arpeggio \arpeggioNormal <c e g c>2\arpeggio }
Es poden crear símbols especials d’arpegi amb parèntesis:
\relative { <c' e g c>2 \arpeggioBracket <c e g c>2\arpeggio \arpeggioParenthesis <c e g c>2\arpeggio \arpeggioParenthesisDashed <c e g c>2\arpeggio \arpeggioNormal <c e g c>2\arpeggio }
Les propietats de discontinuïtat del parèntesi de l’arpegi es
controlen mitjançant la propietat 'dash-definition
, que es
descriu a Lligadures d’expressió.
Els acords arpegiats es poden desenvolupar explícitament utilitzant lligadures d’unió. Vegeu Lligadures d’unió.
Instruccions predefinides
\arpeggio
,
\arpeggioArrowUp
,
\arpeggioArrowDown
,
\arpeggioNormal
,
\arpeggioBracket
,
\arpeggioParenthesis
\arpeggioParenthesisDashed
.
Fragments de codi seleccionats
Crear arpegis que es creuen entre pentagrames dins d’un sistema de piano
Dins d’un PianoStaff
, és possible fer que un arpegi creuï
entre els pentagrames ajustant la propietat
PianoStaff.connectArpeggios
.
\new PianoStaff \relative c'' << \set PianoStaff.connectArpeggios = ##t \new Staff { <c e g c>4\arpeggio <g c e g>4\arpeggio <e g c e>4\arpeggio <c e g c>4\arpeggio } \new Staff { \clef bass \repeat unfold 4 { <c,, e g c>4\arpeggio } } >>
Creació d’arpegis que es creuen entre pentagrames dins d’altres contextos
Es poden crear arpegis que es creuen entre pentagrames dins de
contextos diferents a GrandStaff
, PianoStaff
i
Span_arpeggio_engraver
en el context de Score
.
\score { \new ChoirStaff { \set Score.connectArpeggios = ##t << \new Voice \relative c' { <c e>2\arpeggio <d f>2\arpeggio <c e>1\arpeggio } \new Voice \relative c { \clef bass <c g'>2\arpeggio <b g'>2\arpeggio <c g'>1\arpeggio } >> } \layout { \context { \Score \consists "Span_arpeggio_engraver" } } }
Crear arpegis entre notes de veus diferents
Es pot dibuixar un símbol d’arpegi entre notes de diferents veus
que estan sobre el mateix pentagrama si el gravador
Span_arpeggio_engraver
es trasllada al context de
Staff
:
\new Staff \with { \consists "Span_arpeggio_engraver" } \relative c' { \set Staff.connectArpeggios = ##t << { <e' g>4\arpeggio <d f> <d f>2 } \\ { <d, f>2\arpeggio <g b>2 } >> }
Vegeu també
Glossari musical: arpeggio.
Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Lligadures d’unió.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: Arpeggio, Slur, PianoStaff.
Advertiments i problemes coneguts
No és possible barrejat arpegis connectats i no connectat a un
PianoStaff
al mateix moment de temps.
La forma senzilla d’especificar el parèntesis als arpegis de parèntesis no funciona per als arpegis de pentagrama creuat; vegeu Pliques de pentagrama creuat.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Arpegi ] | [ Up : Marques expressives en forma de línies ] | [ Repeticions > ] |
Refilets
Els refilets curts sense línia extensora es graven amb
\trill
; vegeu Articulacions i ornaments.
Els refilets llargs mantinguts, amb línia d’extensió,
es fan amb \startTrillSpan
i \stopTrillSpan
:
\relative { d''1\startTrillSpan d1 c2\stopTrillSpan r2 }
Un refilet estès que travessa un salt de línia recomença exactament a sobre de la primera nota de la línia nova.
\relative { d''1\startTrillSpan \break d1 c2\stopTrillSpan r2 }
Els refilets estesos consecutius funcionen sense necessitat
d’ordres \stopTrillSpan
explícites, perquè cada refilet es
convertirà automàticament a la vora dreta del refilet anterior.
\relative { d''1\startTrillSpan d1 b1\startTrillSpan d2\stopTrillSpan r2 }
També es poden combinar els refilets amb notes d’adorn. La sintaxi d’aquesta construcció i el mètode per col·locar les notes d’adorn amb precisió es descriuen a Notes d’adorn.
\relative { d''1~\afterGrace d1\startTrillSpan { c32[ d]\stopTrillSpan } c2 r2 }
Els refilets que s’han d’executar sobre notes auxiliars explícites
es poden gravar amb l’ordre pitchedTrill
. El primer
argument és la nota principal, i el segon és la nota
refilada, que es grava com un cap de nota, sense plica i
entre parèntesis.
\relative { \pitchedTrill d''2\startTrillSpan fis d2 c2\stopTrillSpan r2 }
Cal afegir manualment les alteracions subsegüents de la mateixa nota dins del mateix compàs. Sols s’imprimeix l’alteració del primer refilet amb nota, dins d’un compàs.
\relative { \pitchedTrill eis''4\startTrillSpan fis eis4\stopTrillSpan \pitchedTrill eis4\startTrillSpan cis eis4\stopTrillSpan \pitchedTrill eis4\startTrillSpan fis eis4\stopTrillSpan \pitchedTrill eis4\startTrillSpan fis! eis4\stopTrillSpan }
Instruccions predefinides
\startTrillSpan
,
\stopTrillSpan
.
Vegeu també
Glossari musical: trill.
Referència de la notació: Articulacions i ornaments, Notes d’adorn.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: TrillSpanner.
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Refilets ] | [ Up : Notació musical ] | [ Repeticions llargues > ] |
1.4 Repeticions
La repetició és un concepte fonamental a la música, i hi ha diversos tipus de notació per a les repeticions. El LilyPond dóna suport als següents tipus de repetició:
volta (primera i segona vegada)
La repetició de la músic no s’imprimeix de forma desenvolupada, sinó que s’indica envoltant-la entre barres de repetició. Si el salt de la repetició es troba al començament de la peça, la barra de repetició sols s’imprimeix al final del fragment. S’imprimeixen una sèrie de finals alternatius (volta) d’esquerra a dreta indicats mitjançant claus. Aquesta és la notació estàndard per a les repeticions amb finals alternatius.
unfold (desplegada)
La música repetida s’escriu i s’interpreta completament tantes vegades com especifiqueu el valor
nombre_de_repeticions
. És útil quan s’està escrivint música repetitiva.percent (percentatge)
Fer repeticions de compassos o part d’ells. Tenen un aspecte semblant a un signe de percentatge. Les repeticions de percentatge s’han de declarar dins d’un context
Voice
.tremolo (trèmol)
Fer barres de trèmol.
1.4.1 Repeticions llargues | ||
1.4.2 Repeticions curtes |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions ] | [ Up : Repeticions ] | [ Repeticions normals > ] |
1.4.1 Repeticions llargues
Aquesta secció tracta sobre la forma d’introduir repeticions llargues, normalment de diversos compassos. Les repeticions adopten dues formes: repeticions envoltades entre signes de repetició, o repeticions explícites, que s’usen per escriure música repetitiva. També es poden controlar manualment els signes de repetició.
Repeticions normals | ||
Marques de repetició manual | ||
Repeticions explícites |
[ << Notació musical ] | [Top][Contents][Index] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions llargues ] | [ Up : Repeticions llargues ] | [ Marques de repetició manual > ] |
Repeticions normals
La sintaxi d’una repetició normal és
\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical
on expressió_musical
és una expressió musical.
Una repetició simple sense finals alternatius:
\relative { \repeat volta 2 { c''4 d e f } c2 d \repeat volta 2 { d4 e f g } }
De forma predeterminada no s’imprimeixen les dobles barres
d’obertura de repetició al primer compàs complet. Malgrat això és
possible imprimir-les usant \bar ".|:"
abans de la primera nota.
\relative { \repeat volta 2 { \bar ".|:" c''4 d e f } c2 d \repeat volta 2 { d4 e f g } }
Els finals alternatius (celes de primera i segona vegada) es
poden generar utilitzant \alternative
. Cada grup
d’alternatives ha d’estar envoltat pel seu compte entre claus.
\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical \alternative { { expressió_musical } }
on expressió_musical
és una expressió musical.
Si hi ha més repeticions que finals alternatius, s’assigna el primer final alternatiu a les repeticions més antigues.
Repetició única amb primera i segona vegada:
\relative { \repeat volta 2 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } } c1 }
Diverses repeticions amb primera i segona vegada:
\relative { \repeat volta 4 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } } c1 }
Més d’una repetició amb més d’un final alternatiu:
\relative { \repeat volta 3 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } { a2 g | } } c1 }
Nota: Si hi ha dos o més alternatives, no ha d’aparèixer res
entre la clau de tancament d’una i la d’obertura de l’altra
dins d’un bloc \alternative
, atès que en cas contrari
no obtindrem el nombre de finals esperat.
Nota: Si incloem \relative
dins d’un
\repeat
sense instancia el context Voice
explícitament, apareixeran pentagrames addicionals no desitjats.
Vegeu Apareix un pentagrama de més.
Si una repetició sense celes de primera i segona vegada comença
en mig d’un compàs, normalment acaba en el lloc corresponent a
meitat d’un altre compàs posterior (de tal forma que els dos sumen
un compàs complet). En aquest cas, els símbols de repetició no
són ‘veritables’ línies divisòries, per la qual cosa no s’han
d’escriure en aquest lloc comprovacions de compàs ni ordres
\partial
:
c'4 e g \repeat volta 4 { e4 | c2 e | g4 g g } g4 | a2 a | g1 |
Si una repetició que no té celes de primera i segona vegada
comença amb un compàs parcial, aleshores s’aplica el mateix
principi, excepte que es requereix una ordre \partial
al començament del compàs:
\partial 4 \repeat volta 4 { e'4 | c2 e |