LilyPond — Referència de la notació

Aquest manual ofereix una referència per a tota la notació musical que es pot produir amb el LilyPond versió 2.25.22. S’entén que el lector està familiaritzat amb el material que hi ha a Manual d’aprenentatge.

Per a més informació sobre la forma en la qual aquest manual es relaciona amb la resta de la documentació, o per llegir aquest manual en altres formats, consulteu Manuals.

Si us falta algun manual, trobareu tota la documentació a https://lilypond.org/.


1 Notació musical

Aquest capítol explica com crear notació musical.


1.1 Altures

[image of music]

A aquesta secció es discuteix com especificar l’altura de les notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada, modificació i sortida.


1.1.1 Escriptura de notes

A aquesta secció es descriu la manera d’introduir l’altura de les notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.


Escriptura d’octava absoluta

El nom d’una nota s’especifica usant les lletres minúscules de l’a a la g. Les notes els noms dels quals van des de la c fins la b s’imprimeixen a l’octava inferior al Do central.

{
  \clef bass
  c4 d e f
  g4 a b c
  d4 e f g
}

[image of music]

Es poden especificar d’altres octaves mitjançant una cometa simple quote (') o una coma (,) . Cada ' eleva l’altura en una octava; cada , baixa l’altura una octava.

{
  \clef treble
  c'4 e' g' c''
  c'4 g b c'
  \clef bass
  c,4 e, g, c
  c,4 g,, b,, c,
}

[image of music]

Les marques d’octava comunes es poden escriure una sola vegada sobre una nota de referència si es fa servir \fixed abans de la música. A les notes dins de \fixed sols els calen les marques d’apòstrof ' o de coma  , quan estan per sobre o per sota de l’octava de la nota de referència.

{
  \fixed c' {
    \clef treble
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
  \clef bass
  \fixed c, {
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
}

[image of music]

L’altura de les notes de l’expressió musical que segueix a \fixed no resulta afectada per un \relative que l’envolta, que s’estudia a continuació.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names.

Fragments de codi: Pitches.


Escriptura d’octava relativa

L’entrada d’octava absoluta requereix que s’especifiqui l’octava per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el mode d’entrada d’octava relativa especifica cada octava en relació amb la nota anterior: si es canvia l’octava d’una nota això afectarà a totes les notes següents.

El mode relatiu de notes s’ha d’introduir de forma explícita usant l’ordre \relative:

\relative altura_inicial expressió_musical

En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop possible de la nota anterior. Això significa que l’octava d’una nota que està dins de expresión_musical es calcula com segueix:

  • Si no s’usa cap marca de canvi d’octava en una nota, la seva octava es calcula de forma que l’interval que formi amb la nota anterior sigui menor d’una quinta. Aquest interval es determina sense considerar les alteracions.
  • Es pot afegir una marca de canvi d’octava ', per elevar o baixar l’altura, respectivament, en una octava més en relació con l’altura calculada sense aquesta marca.
  • Es poden usar diverses marques de canvi d’octava. Per exemple, '' i ,,  alteren l’altura en dues octaves.
  • L’altura de la primera nota és relativa a altura_inicial. altura_inicial s’especifica en mode d’octava absoluta. Quines opcions tenen sentit?
    c (Do), en qualsevol octava

    La identificació del Do central amb c' és quelcom força bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves de c. Si la nostra música comença amb gis (un Sol sostingut) per sobre de c''', hauríem d’escriure quelcom com \relative { gis''' … }

    una nota que està una o dues octaves de la primera nota

    Escriure \relative { gis''' … } fa que sigui fàcil determinar l’altura absoluta de la primera nota de dins.

    cap altura d’inici explícita

    La forma \relative { gis''' … } serveix com una versió més compacta de l’opció anterior: la primera nota de dins s’escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser equivalent a escollir f (Fa) como l’altura de referència).

    La documentació sol utilitzar aquesta última opció.

Aquí podem ver el mode relatiu en acció:

\relative {
  \clef bass
  c d e f
  g a b c
  d e f g
}

[image of music]

Les marques de canvi d’octava s’utilitzen per a intervals majors de la quarta:

\relative {
  c'' g c f,
  c' a, e'' c
}

[image of music]

Una sèrie de notes sense cap marca d’octava pot, malgrat tot, abastar intervals molt grans:

\relative {
  c f b e
  a d g c
}

[image of music]

Quan hi ha uns blocs \relative niuats dins d’altres, el bloc \relative més intern comença amb la seva pròpia nota de referència independentment del \relative exterior.

\relative {
  c' d e f
  \relative {
    c'' d e f
  }
}

[image of music]

\relative no té efecte sobre els blocs \chordmode.

\new Staff {
  \relative c''' {
    \chordmode { c1 }
  }
  \chordmode { c1 }
}

[image of music]

\relative no es permet dins des bloques \chordmode.

La música que està dins d’un bloc \transpose és absoluta, a no ser que s’inclogui una ordre \relative.

\relative {
  d' e
  \transpose f g {
    d e
    \relative {
      d' e
    }
  }
}

[image of music]

Si l’element anterior és un acord, la primera nota de l’acord s’utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins dels acords, la següent nota sempre està en relació a l’anterior.

\relative {
  c'
  <c e g>
  <c' e g'>
  <c, e, g''>
}

[image of music]

Com es va explicar més a dalt, l’octava de les notes es calcula solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d’un Si s’escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda, independentment del número de semitons de cada un d’ells.

\relative {
  c''2 fis
  c2 ges
  b2 eisis
  b2 feses
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: fifth, interval, Pitch names.

Referència de la notació: Comprovació d’octava.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: RelativeOctaveMusic.


Alteracions accidentals

Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els noms de les notes específiques les altures; l’armadura i la clau determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota sense alteració com c significa ‘Do natural’, i sí que l’afecten l’armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu Alteracions accidentals i armadures.

S’escriu una nota sostinguda afegint is al nom de la nota, i un bemoll afegint es. Com és d’esperar, un doble sostingut i un doble bemoll s’obté afegint isis o eses. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions, consulteu Noms de les notes en altres llengües.

\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }

[image of music]

Una nota natural s’introdueix com el nom de la nota, sense més; no cal cap sufix. S’imprimeix un símbol de becaire si cal per cancel·lar l’efecte d’una alteració o armadura anterior.

\relative c'' { a4 aes a2 }

[image of music]

Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:

\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }

[image of music]

Normalment les alteracions accidentals s’imprimeixen automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de admiració ! després de l’altura de la nota. Es pot obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre parèntesi) afegint el signe de interrogació ? després del nom de la nota.

\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }

[image of music]

Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols s’imprimeixen al començament d’un sistema:

\relative c'' {
  cis1~ 1~
  \break
  cis
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Ocultar les alteracions sobre notes lligades al principi d’un sistema nou

Aquí es mostra la manera d’ocultar les alteracions de les notes lligades al començament d’uns sistema nou.

\relative c'' {
  \override Accidental.hide-tied-accidental-after-break = ##t
  cis1~ cis~
  \break
  cis
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Evitar que s’afegeixen becaires addicionals automàticament

Segons les regles tradicionals de composició tipogràfica, s’imprimeix un becaire abans d’un sostingut o un bemoll quan s’ha de cancel·lar un doble sostingut o un doble bemoll anterior en la mateixa nota. Per modificar aquest comportament a la pràctica actual establiu el valor de la propietat extraNatural a ##f (fals) dins del context de Staff.

\relative c'' {
  aeses4 aes ais a
  \set Staff.extraNatural = ##f
  aeses4 aes ais a
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: sharp, flat, double sharp, double flat, Pitch names, quarter tone.

Manual d’aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.

Referència de la notació: Alteracions accidentals automàtiques, Alteracions d’anotació (musica ficta), Noms de les notes en altres llengües.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Accidental_engraver, Accidental, AccidentalCautionary, accidental-interface.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no s’ajusten a cap estàndard.


Noms de les notes en altres llengües

Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:

\language "italiano"

\relative {
  do' re mi sib
}

[image of music]

Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:

LlenguaNom de les notes
nederlandsc d e f g a bes b
català o
 catalan
do re mi fa sol la sib si
deutschc d e f g a b h
englishc d e f g a bf/b-flat b
español o
 espanol
do re mi fa sol la sib si
françaisdo /re mi fa sol la sib si
italianodo re mi fa sol la sib si
norskc d e f g a b h
português o
 portugues
do re mi fa sol la sib si
suomic d e f g a b h
svenskac d e f g a b h
vlaamsdo re mi fa sol la sib si

A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:

Llenguasostingutbemolldoble sostingutdoble bemoll
nederlandsisesisiseses
català o
 catalan
d/sbdd/ssbb
deutschisesisiseses
englishs/-sharpf/-flatss/x/-sharpsharpff/-flatflat
español o
 espanol
sbss/xbb
françaisdbdd/xbb
italianodbddbb
norskiss/isess/esississ/isisessess/eses
português o
 portugues
sbssbb
suomiisesisiseses
svenskaissessississessess
vlaamskbkkbb

A l’holandès, aes es contrau com as, però les dues formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant es com ees. Això s’aplica també a aeses / ases i a eeses / eses. A vegades es defineixen sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.

\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }

[image of music]

Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.

Llenguasemi-sostingutsemi-bemollsesqui-sostingutsesqui-bemoll
nederlandsihehisiheseh
català o
 catalan
qd/qsqbtqd/tqstqb
deutschihehisiheseh
englishqsqftqstqf
español o
 espanol
cscbtcstcb
françaissdsbdsdbsb
italianosdsbdsdbsb
norskihehissih/isihesseh/eseh
português o
 portugues
sqtbqtstqtbtqt
suomiihehisiheseh
svenskaihehissihesseh
vlaamshkhbkhkbhb

Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names, Common Practice Period.

Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.

Fitxers instal·lats: scm/define-note-names.scm.

Fragments de codi: Pitches.


1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora

Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.


Comprovació d’octava

Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d’octava. Les comprovacions d’octava fan més fàcil trobar aquests errors, mitjançant la presentació d’un advertiment i corregint l’octava si la nota es troba a una octava diferent de l’esperat.

Per comprovar l’octava d’una nota, especifiqueu l’octava absoluta després del símbol =. Aquest exemple genera un missatge d’advertiment (i corregeix l’altura) perquè la segona nota és l’octava absoluta d'' en lloc de d' com indica la correcció d’octava.

\relative {
  c''2 d='4 d
  e2 f
}

[image of music]

L’octava de les notes es pot comprovar també amb l’ordre \octaveCheck altura_de_control. altura_de_control s’especifica en mode absolut. Això comprova que l’interval entre la nota anterior i la altura_de_control es troba dins d’una quarta (és a dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta comprovació fracassa, s’imprimeix un missatge d’advertiment. Tot i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en relació al valor corregit.

\relative {
  c''2 d
  \octaveCheck c'
  e2 f
}

[image of music]

Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera comprovacions de \octaveCheck fracassen, però la segona és correcta.

\relative {
  c''4 f g f

  c4
  \octaveCheck c'
  f
  \octaveCheck c'
  g
  \octaveCheck c'
  f
}

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: RelativeOctaveCheck.


Transposició

Una expressió musical es pot transportar mitjançant \transpose. La sintaxi és

\transpose nota_origen nota_destí expressió_musical

Això significa que la expressió_musical es transporta l’interval que hi ha entre les notes nota_origen i nota_destí: qualsevol nota amb l’altura de nota_origen es canvia per nota_destí i qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues notes s’introdueixen en mode absolut.

Nota: La música que està dins d’un bloc \transpose és absoluta, a no ser que s’inclogui una introducció \relative dins del bloc.

Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major. Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també l’armadura de la tonalitat es transporta automàticament.

\transpose d e {
  \relative {
    \key d \major
    d'4 fis a d
  }
}

[image of music]

Si una particel·la escrita en Do (afinació de concert normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La s’escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:

\transpose a c' {
  \relative {
    \key c \major
    c'4 d e g
  }
}

[image of music]

Observeu que especifiquem \key c \major de forma explícita. Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no s’imprimeix l’armadura.

\transpose distingeix entre notes enarmòniques: tant \transpose c cis com \transpose c des transporten un semitò cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les notes no es mouen del seu lloc a l’escala, en canvi la segona imprimeix bemolls de la nota següent.

music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \transpose c cis { \music }
  \transpose c des { \music }
}

[image of music]

\transpose també es pot usar per introduir notes escrites per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren com escriure altures en Do (o en afinació de concert) i gravar-les per a un instrument transpositor, però també és possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:

musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose c bes, \musicaEnSiBemol

Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre \transpose:

musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose f c' { \transpose c bes, \musicaEnSiBemol }

Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu Transposició dels instruments.

Fragments de codi seleccionats

Transposició de la música amb el menor nombre d’alteracions

Aquest exemple utilitza codi de l’Scheme per forçar les modificacions enharmòniques de les notes, i així tenir el menor nombre d’alteracions accidentals. En aquest cas s’apliquen les regles següents:

  • Es treuen les alteracions dobles
  • Si sostingut -> Do
  • Mi sostingut -> Fa
  • Do bemoll -> Si
  • Fa bemoll -> Mi

D’aquesta forma se selecciona el major nombre de notes enharmòniques naturals.

#(define (naturalize-pitch p)
   (let ((o (ly:pitch-octave p))
         (a (* 4 (ly:pitch-alteration p)))
         ;; alteration, a, in quarter tone steps,
         ;; for historical reasons
         (n (ly:pitch-notename p)))
     (cond
      ((and (> a 1) (or (eqv? n 6) (eqv? n 2)))
       (set! a (- a 2))
       (set! n (+ n 1)))
      ((and (< a -1) (or (eqv? n 0) (eqv? n 3)))
       (set! a (+ a 2))
       (set! n (- n 1))))
     (cond
      ((> a 2) (set! a (- a 4)) (set! n (+ n 1)))
      ((< a -2) (set! a (+ a 4)) (set! n (- n 1))))
     (if (< n 0) (begin (set! o (- o 1)) (set! n (+ n 7))))
     (if (> n 6) (begin (set! o (+ o 1)) (set! n (- n 7))))
     (ly:make-pitch o n (/ a 4))))

#(define (naturalize music)
   (let ((es (ly:music-property music 'elements))
         (e (ly:music-property music 'element))
         (p (ly:music-property music 'pitch)))
     (if (pair? es)
         (ly:music-set-property!
          music 'elements
          (map naturalize es)))
     (if (ly:music? e)
         (ly:music-set-property!
          music 'element
          (naturalize e)))
     (if (ly:pitch? p)
         (begin
           (set! p (naturalize-pitch p))
           (ly:music-set-property! music 'pitch p)))
     music))

naturalizeMusic =
#(define-music-function (m)
   (ly:music?)
   (naturalize m))

music = \relative c' { c4 d e g }

\score {
  \new Staff {
    \transpose c ais { \music }
    \naturalizeMusic \transpose c ais { \music }
    \transpose c deses { \music }
    \naturalizeMusic \transpose c deses { \music }
  }
  \layout { }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Transposició dels instruments, Inversió, Transformacions modals, Escriptura d’octava relativa, Retrogradació.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: TransposedMusic.

Advertiments i problemes coneguts

La conversió relativa no afecta a les seccions \transpose, \chordmode ni \relative dins del seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música transportada, es pot col·locar un altre \relative dins de \transpose.

No s’imprimeixen alteracions accidentals triples quan s’usa \transpose. En lloc d’això, s’usarà una nota ‘equivalent enarmònicament’ (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi triple bemoll).


Inversió

Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola operació amb:

\inversion nota_pivot nota_destí expressió_musical

La expressió_musical s’inverteix interval a interval al voltant de nota_pivot, i després es transport de manera que nota_pivot es fa correspondre amb nota_destí.

music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \music
  \inversion d' d' \music
  \inversion d' ees' \music
}

[image of music]

Nota: Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta envoltant-los en un bloc \relative.

Vegeu també

Referència de la notació: Transformacions modals, Retrogradació, Transposició.


Retrogradació

Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:

music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \music
  \retrograde \music
}

[image of music]

Advertiments i problemes coneguts

Les lligadures d’unió manuals dins de \retrograde es trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes lligadures automàticament activant Divisió automàtica de les notes.

Vegeu també

Referència de la notació: Inversió, Transformacions modals, Transposició.


1.1.3 Impressió de les altures

Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l’altura de les notes.


Clau

Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és la clau “treble” (o clau de Sol).

c'2 c'

[image of music]

Tanmateix, es pot canviar la clau usant l’ordre \clef i el nom de la clau corresponent. Als exemples següents es mostra la posició del Do central en diferents claus.

\clef treble
c'2 c'
\clef alto
c'2 c'
\clef tenor
c'2 c'
\clef bass
c'2 c'

[image of music]

Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les claus, consulteu Estils de clau.

Les claus especials, com les utilitzades a la música antiga, es descriuen a Claus de la música mensural i a Claus de cant gregorià. La música que requereix claus de tabulatura s’estudia a Tabulatures predeterminades i a Tabulatures personalitzades.

Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres \cueClef i \cueDuringWithClef a Format de les notes guia.

En afegir _8 o ^8 al nom de la clau, la clau es transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i _15 i ^15 la transposa dos octaves. Si cal es poden usar altres nombres enters. L’argument nom_de_clau s’ha de envoltar entre cometes si conté caràcters no alfabètics:

\clef treble
c'2 c'
\clef "treble_8"
c'2 c'
\clef "bass^15"
c'2 c'
\clef "alto_2"
c'2 c'
\clef "G_8"
c'2 c'
\clef "F^5"
c'2 c'

[image of music]

Es pot obtenir una indicació d’octava opcional envoltant l’argument numèric entre parèntesis o claudàtors:

\clef "treble_(8)"
c'2 c'
\clef "bass^[15]"
c'2 c'

[image of music]

Les altures s’imprimeixen com si l’argument numèric no tingués els parèntesis o claudàtors.

De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un salt de línia provoca que el símbol de clau nou s’imprimeixi al final de la línia anterior, com una clau de cortesia, així com al principi del següent. Aquesta clau de cortesia es pot suprimir.

\clef treble { c'2 c' } \break
\clef bass { c'2 c' } \break
\clef alto
  \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible
  { c'2 c' } \break
  \unset Staff.explicitClefVisibility
\clef bass { c'2 c' } \break

[image of music]

De forma predeterminada, una clau que s’ha imprès prèviament no es torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre \clef, i s’ignora. La instrucció \set Staff.forceClef = ##t modifica aquest comportament.

  \clef treble
  c'1
  \clef treble
  c'1
  \set Staff.forceClef = ##t
  c'1
  \clef treble
  c'1

[image of music]

Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.

  \clef "treble"
  c'1
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \override Staff.Clef.full-size-change = ##t
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \revert Staff.Clef.full-size-change
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Ajustament de les propietats de clau

La modificació del glif de la clau, la seva posició o octava, no canvien ’per se’ la posició de les notes següents del pentagrama. Per aconseguir armadures adequades de tonalitat sobre les línies del pentagrama, s’ha d’especificar també middleCClefPosition, amb valor positius o negatius que moguin Do central cap amunt o cap avall, respectivament, en relació amb la línia central del pentagrama (usualment la tercera).

Per exemple, l’ordre \clef "treble_8" equival a un ajustament de clefGlyph, clefPosition (que controla la posició vertical de la clau sobre el pentagrama), middleCPosition i clefTransposition. Se imprimeix la clau cada cop que es modifica qualsevol de les propietats excepte middleCPosition.

Els exemple següents mostren les possibilitats quan s’ajusten aquestes propietats manualment. En la primera línia, els canvis manuals preserven la posició relativa estàndard de les clau i les notes, però no ho fan a la segona línia.

{
  % The default treble clef
  \key f \major
  c'1
  % The standard bass clef
  \set Staff.clefGlyph = "clefs.F"
  \set Staff.clefPosition = 2
  \set Staff.middleCPosition = 6
  \set Staff.middleCClefPosition = 6
  \key g \major
  c'1
  % The baritone clef
  \set Staff.clefGlyph = "clefs.C"
  \set Staff.clefPosition = 4
  \set Staff.middleCPosition = 4
  \set Staff.middleCClefPosition = 4
  \key f \major
  c'1
  % The standard choral tenor clef
  \set Staff.clefGlyph = "clefs.G"
  \set Staff.clefPosition = -2
  \set Staff.clefTransposition = -7
  \set Staff.middleCPosition = 1
  \set Staff.middleCClefPosition = 1
  \key f \major
  c'1
  % A non-standard clef
  \set Staff.clefPosition = 0
  \set Staff.clefTransposition = 0
  \set Staff.middleCPosition = -4
  \set Staff.middleCClefPosition = -4
  \key g \major
  c'1 \break

  % The following clef changes do not preserve
  % the normal relationship between notes, key signatures
  % and clefs:

  \set Staff.clefGlyph = "clefs.F"
  \set Staff.clefPosition = 2
  c'1
  \set Staff.clefGlyph = "clefs.G"
  c'1
  \set Staff.clefGlyph = "clefs.C"
  c'1
  \set Staff.clefTransposition = 7
  c'1
  \set Staff.clefTransposition = 0
  \set Staff.clefPosition = 0
  c'1

  % Return to the normal clef:

  \set Staff.middleCPosition = 0
  c'1
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Vegeu també

Referencia de la notación: Claus de la música mensural, Claus de cant gregorià, Tabulatures predeterminades, Tabulatures personalitzades, Format de les notes guia.

Fitxers instal·lats: scm/parser-clef.scm.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Clef_engraver, Clef, ClefModifier, clef-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Els números d’octava adjunts a les claus es tracten com grobs diferents. Així doncs, qualsevol \override (sobreescriptura) efectuada a l’objecte Clef s’haurà d’aplicar també al grob ClefModifier com un \override diferent.

\new Staff \with {
  \override Clef.color = #blue
  \override ClefModifier.color = #red
}

\clef "treble_8" c'4

[image of music]


Armadura de la tonalitat

Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una causa freqüent de confusió per al nous usuaris. Al LilyPond, el noms de les notes són el codi d’entrada en brut; l’armadura i la clau determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut. Una nota sense alteració com c significa ‘Do natural’, sense que l’afectin l’armadura o la clau. Per veure més informació, consulteu Alteracions accidentals i armadures.

L’armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està denotada per un conjunt d’alteracions (bemolls o sostinguts) al començament del pentagrama. L’establiment o modificació de l’armadura es fa amb l’ordre \key:

\key nota modo

Aquí, mode ha de ser \major o \minor per obtenir la tonalitat nota major o noms estàndard de mode (també coneguts com modes eclesiàstics): \ionian (jònic), \dorian (dòric), \phrygian (frigi), \lydian (lidi), \mixolydian (mixolidi), \aeolian (eoli) i \locrian (locri).

\relative {
  \key g \major
  fis''1
  f
  fis
}

[image of music]

Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb l’alteració que porta cada nota de l’escala quan el mode comença amb Do.

freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL)
    (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT))

\relative {
  \key c \freygish c'4 des e f
  \bar "||" \key d \freygish d es fis g
}

[image of music]

Les alteracions de l’armadura de la tonalitat es poden imprimir en una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en més d’una octava, usat les propietats flat-positions i sharp-positions de KeySignature. Les entrades en aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de pentagrama en el qual s’imprimiran les alteracions, les alteracions es col·loquen dins de l’octava que acaba en aquesta posició del pentagrama.

\override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5))
\override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5))
\clef bass \key es \major es g bes d'
\clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d''

\override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2)
\bar "||" \key b \major b' fis' b'2

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Evitar que se impriman becuadros cuando cambia la armadura

Quan es canvia l’armadura de la tonalitat, s’imprimeixen becaires automàticament per cancel·lar les alteracions de les armadures anteriors. Això es pot evitar establint al valor “falso” la propietat printKeyCancellation del context Staff.

\relative c' {
  \key d \major
  a4 b cis d
  \key g \minor
  a4 bes c d
  \set Staff.printKeyCancellation = ##f
  \key d \major
  a4 b cis d
  \key g \minor
  a4 bes c d
}

[image of music]

Armadures de tonalitat no tradicional

La molt utilitzada ordre \key estableix la propietat keyAlterations, dins del context Staff.

Per crear armadures de tonalitat no estàndard, ajusteu aquesta propietat directament. El format d’aquesta ordre és una llista:

\set Staff.keyAlterations = #`(((octava . pas) . alteració) on, per cada element dins de la llista octava especifica l’octava (sent zero l’octava des del Do central fins al Si per sobre), pas especifica la nota dins de l’octava (zero significa Do i 6 significa Si), i alteració és ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP etc. (observeu la coma precedent).

De forma alternativa, per a cada element de la llista l’ús del format més concís (pas. alteració) especifica que la mateixa alteració ha d’estar en totes les octaves.

Vet aquí un exemple d’una possible armadura per generar una escala exàtona:

\include "arabic.ly"
\relative do' {
  \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT)
                                 (1 . ,SEMI-FLAT)
                                 (2 . ,FLAT)
                                 (5 . ,FLAT)
                                 (6 . ,SEMI-FLAT))
%\set Staff.extraNatural = ##f
  re reb \dwn reb resd
  dod dob dosd \dwn dob |
  dobsb dodsd do do |
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: church mode, scordatura.

Manual de aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: KeyChangeEvent, Key_engraver, Key_performer, KeyCancellation, KeySignature, key-signature-interface.


Indicadors d’octava

Els indicadors d’octava introdueixen un transport addicional d’una octava per al pentagrama.

\relative a' {
  a2 b
  \ottava #-2
  a2 b
  \ottava #-1
  a2 b
  \ottava #0
  a2 b
  \ottava #1
  a2 b
  \ottava #2
  a2 b
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Changing ottava text

Internally, \ottava sets the properties ottavation (for example, to 8va or 8vb) and middleCPosition. To override the text of the bracket, set ottavation after invoking \ottava.

Short text is especially useful when a brief ottava is used.

{
  c'2
  \ottava 1
  \set Staff.ottavation = "8"
  c''2
  \ottava 0
  c'1
  \ottava 1
  \set Staff.ottavation = "Text"
  c''1
}

[image of music]

Afegir una indicació d’octava alta a una sola veu

Si teniu més d’una veu al mateix pentagrama, el canvi d’octavació d’una veu transportarà la posició de les notes en totes les veus mentre duri la clau de l’octava. Si l’octavació es vol aplicar sols a una veu, s’han d’ajustar explícitament la middleCPosition i la clau d’octava. En aquest fragment de codi el valor de middleCPosition per a la clau de Fa és normalment 6, sis posicions per sobre de la línia del Do central, de manera que en la porció de 8va el valor de middleCPosition és encara 7 posicions (una octava) més alta.

\layout {
  \context {
    \Staff
    \remove Ottava_spanner_engraver
  }
  \context {
    \Voice
    \consists Ottava_spanner_engraver
  }
}

{
  \clef bass
  << { <g d'>1~ q2 <c' e'> }
  \\
    {
      r2.
      \ottava -1
      <b,,, b,,>4 ~ |
      q2
      \ottava 0
      <c e>2
    }
  >>
}

[image of music]

Modifying the Ottava spanner slope

It is possible to change the slope of the Ottava spanner.

\relative c'' {
  \override Staff.OttavaBracket.stencil = #ly:line-spanner::print
  \override Staff.OttavaBracket.bound-details =
    #`((left . ((Y . 0)
                (attach-dir . ,LEFT)
                (padding . 0)
                (stencil-align-dir-y . ,CENTER)))
       (right . ((Y . 5.0) ; Change the number here
                 (padding . 0)
                 (attach-dir . ,RIGHT)
                 (text . ,(make-draw-dashed-line-markup
                           (cons 0 -1.2))))))
  \override Staff.OttavaBracket.left-bound-info =
     #ly:horizontal-line-spanner::calc-left-bound-info-and-text
  \override Staff.OttavaBracket.right-bound-info =
     #ly:horizontal-line-spanner::calc-right-bound-info
  \ottava 1
  c1
  c'''1
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: octavation.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Ottava_spanner_engraver, OttavaBracket, ottava-bracket-interface.


Transposició dels instruments

En gravar partitures on participen instruments transpositors, certes partes es poden gravar en un to diferent del to de concert. En aquests casos s’ha d’especificar la tonalitat del instrumento transpositor; si no es fa així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades com a guia, consulteu Cites a altres veus.

\transposition pitch

El to usat per a \transposition s’ha de correspondre amb el so real que s’escolta quan l’instrument transpositor interpreta un Do central c' escrit al pentagrama. Aquesta nota s’escriu en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d’usar \transposition d'. L’ordre \transposition s’ha d’usar solament si les notes no s’escriuran en afinació de concert.

A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a clarinet en Si bemoll, on les parts s’han introduït usant les notes i l’armadura tal i com apareixen a la partitura del director. El que toquen els dos instruments està sonant a l’uníson.

\new GrandStaff <<
  \new Staff = "violin" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = "Vln"
      \set Staff.midiInstrument = "violin"
      % no estrictament necessari, però un bon recordatori
      \transposition c'

      \key c \major
      g4( c8) r c r c4
    }
  }
  \new Staff = "clarinet" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) }
      \set Staff.midiInstrument = "clarinet"
      \transposition bes

      \key d \major
      a4( d8) r d r d4
    }
  }
>>

[image of music]

L’ordre \transposition es pot canviar durant la peça. Per exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al clarinet en Si bemoll.

flute = \relative c'' {
  \key f \major
  \cueDuring "clarinet" #DOWN {
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
    c4 f e d
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
  }
}
clarinet = \relative c'' {
  \key aes \major
  \transposition a
  aes4 bes c des
  R1^\markup { muta in B\flat }
  \key g \major
  \transposition bes
  d2 g,
}
\addQuote "clarinet" \clarinet
<<
  \new Staff \with { instrumentName = "Flute" }
    \flute
  \new Staff \with { instrumentName = "Cl (A)" }
    \clarinet
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: concert pitch, transposing instrument.

Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició.

Fragments de codi: Pitches.


Alteracions accidentals automàtiques

Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per especificar quin estil d’alteracions usar. Aquesta funció s’invoca de la manera següent:

\new Staff <<
  \accidentalStyle voice
  { … }
>>

L’estil d’alteracions s’aplica al Staff en curs de forma predeterminada (amb l’excepció dels estils piano i piano-cautionary, que s’expliquen més endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument que determina en quin àmbit s’ha de canviar l’estil. Per exemple, per usar el mateix estil en tots els pentagrames del StaffGroup en curs, useu

\accidentalStyle StaffGroup.voice

Estan contemplats els següents estils d’alteració. Per donar una mostra de cada u dels estils, utilitzem l’exemple següent:

musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle default
      \musicB
    }
  >>
}

[image of music]

Observeu que les últimes línies d’aquest exemple es poden substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix estil als dos pentagrames.

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      %%% canvieu la línia següent com desitgeu:
      \accidentalStyle Score.default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \musicB
    }
  >>
}
default (predeterminat)

Es el comportament de gravat predeterminat per a composició. Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l’exemple següent, no s’imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni a l’últim Do:

[image of music]

voice (veu)

El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al nivell de Staff. En aquest estil, tanmateix, es graven les alteracions individualment per a cada veu. A part d’això la regla és semblant a default.

Com a resultat, les alteracions d’una veu no es cancel·len a les altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no desitjat: a l’exemple següent és difícil determinar si el segon La s’ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l’opció voice s’ha d’usar sols si les veus es llegiran individualment per músics diferents. Si el pentagrama s’utilitzarà per part d’un sols músic (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores s’han d’usar en el seu lloc els estils modern o modern-cautionary.

[image of music]

modern

Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet alguns becaires addicionals, que tradicionalment s’imprimien precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla modern imprimeix les mateix alteracions que l’estil default, amb dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després d’alteracions temporals s’imprimeixen indicacions de cancel·lació també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D’aquí els becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del pentagrama superior:

[image of music]

modern-cautionary (modern de precaució)

Aquesta regla és semblant a modern, però les alteracions ‘afegides’ se imprimeixen como alteracions de precaució (entre parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte AccidentalCautionary.

[image of music]

modern-voice (modern, per a veus)

Aquesta regla s’usa perquè puguin llegir les alteracions a diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics que toquen totes les veus. S’imprimeixen les alteracions per a cada veu, però es cancel·len entre veus dins del mateix Staff. Per tant, el La a l’últim compàs es cancel·la perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l’alteració a una altra veu al compàs previ:

[image of music]

modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)

Aquesta regla és la mateixa que modern-voice, però amb les alteracions afegides (les que l’estilo voice no imprimeix) composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les alteracions impreses per l’estil default són impreses amb aquesta regla, algunes d’elles es graven com de precaució.

[image of music]

piano

Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de piano. El seu comportament és molt semblant a l’estil modern, però aquí les alteracions també es cancel·len entre diferents pentagrames del mateix grup GrandStaff o PianoStaff, d’aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.

Aquest estil d’alteració s’aplica de manera predeterminada al grup GrandStaff o PianoStaff en curs.

[image of music]

piano-cautionary (piano, de precaució)

Igual que \accidentalStyle piano però amb les alteracions afegides composades com de precaució.

[image of music]

neo-modern

Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música contemporània: les alteracions accidentals s’imprimeixen com a modern, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es repeteix immediatament).

[image of music]

neo-modern-cautionary

Aquesta regla és sembla a neo-modern, però les alteracions ‘addicionals’ s’imprimeixen com alteracions de precaució (amb parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte AccidentalCautionary.

[image of music]

neo-modern-voice

Aquesta regla s’usa per alteracions accidentals sobre diverses veus que s’han de llegir per part de músics que toquen una veu, així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions s’imprimeixen per a cada veu com amb neo-modern, però es cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama Staff.

[image of music]

neo-modern-voice-cautionary

Aquesta regla és semblant a neo-modern-voice, però les alteracions addicionals s’imprimeixen com alteracions de precaució.

[image of music]

dodecaphonic

Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de principis del segle XX, en un intent d’abolir la jerarquia entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, totes les notes porten alteració, fins i tot becaires.

[image of music]

dodecaphonic-no-repeat

Com amb l’estil d’alteracions dodecafònic totes les notes porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.

[image of music]

dodecaphonic-first

Semblant a l’estil d’alteracions dodecafònic, totes les notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l’octava actual però a través de les veus.

[image of music]

teaching (ensenyament)

Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill crear automàticament fulls d’escales amb alteracions de precaució. Les alteracions s’imprimeixen com a l’estil modern, però s’afegeixen alteracions de precaució per a totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l’armadura, excepte si la nota es repeteix immediatament.

[image of music]

no-reset (sense restabliment)

És el mateix que default però amb alteracions que duren ‘per sempre’ i no sols dins del mateix compàs:

[image of music]

forget (oblit)

És l’oposat a sense restabliment: Les alteracions no es recorden en absolut: d’aquí que totes les alteracions es gravin en relació a l’armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades pel que hi ha abans.

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Accidental, Accidental_engraver, GrandStaff, PianoStaff, Staff, AccidentalSuggestion, AccidentalPlacement, accidental-suggestion-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les notes anteriors i l’armadura de la tonalitat. Pot ser necessari forçar les alteracions accidentals amb with !? quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui simultàniament amb diferents alteracions, com a ‘<f! fis!>’.

La cancel·lació de precaució d’alteracions es fa mirant el compàs previ. Malgrat això, al bloc \alternative que segueix a una secció de repetició de primera i segona vegada \repeat volta N, s’esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant el compàs previ que s’ha tocat, no el compàs previ que s’ha imprès. A l’exemple següent al Do natural de la casella de segona vegada no li cal becaire:

[image of music]

Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció que canviï localment l’estil d’alteracions a forget:

forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{
  \accidentalStyle forget
  #music
  \accidentalStyle modern
#})
{
  \accidentalStyle modern
  \time 2/4
  \repeat volta 2 {
    c'2
  }
  \alternative {
     cis'
     \forget c'
  }
}

[image of music]


Tessitura

El terme ambitus o àmbit denota el rang de notes que abasta una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els àmbits s’imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les seves pròpies possibilitats.

Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau inicial. El rang s’especifica gràficament mitjançant dos caps de nota que representen a les notes inferior i superior. Sols s’imprimeixen alteracions si no formen part de l’armadura de la tonalitat.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists Ambitus_engraver
  }
}

\relative {
  aes' c e2
  cis,1
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Afegir un àmbit per veu

Es pot afegir un àmbit per cada veu. En aquest cas, l’àmbit s’ha de desplaçar manualment per evitar col·lisions.

\new Staff <<
  \new Voice \with {
    \consists "Ambitus_engraver"
  } \relative c'' {
    \override Ambitus.X-offset = 2.0
    \voiceOne
    c4 a d e
    f1
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Ambitus_engraver"
  } \relative c' {
    \voiceTwo
    es4 f g as
    b1
  }
>>

[image of music]

Àmbits amb diverses veus

L’addició del gravador Ambitus_engraver al context de Staff crea un sol àmbit per pentagrama, fins i tot en el cas de pentagrames amb diverses veus.

\new Staff \with {
  \consists "Ambitus_engraver"
  }
<<
  \new Voice \relative c'' {
    \voiceOne
    c4 a d e
    f1
  }
  \new Voice \relative c' {
    \voiceTwo
    es4 f g as
    b1
  }
>>

[image of music]

Modificació de la separació en les indicacions de tessitura

És possible ajustar la separació predeterminada entre les notes de la indicació de tessitura i la línia que les uneix.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Ambitus_engraver"
  }
}

\new Staff {
  \time 2/4
  % Default setting
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = 0
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = 1
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = 1.5
  c'4 g''
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Vegeu també

Glossri musical: ambitus.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Ambitus_engraver, Voice, Staff, Ambitus, AmbitusAccidental, AmbitusLine, AmbitusNoteHead, ambitus-interface.

Advertiments i problemes coneguts

No s’efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de diverses indicacions d’àmbit simultànies a veus diferents.


1.1.4 Cap de les notes

Aquesta secció proposa formes d’alterar els caps de les figures.


Caps de nota especials

Es pot modificar l’aparença del cap de les notes:

\relative c'' {
  c4 b
  \override NoteHead.style = #'cross
  c4 b
  \revert NoteHead.style
  a b
  \override NoteHead.style = #'harmonic
  a b
  \revert NoteHead.style
  c4 d e f
}

[image of music]

Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu Estils de caps de nota.

L’estil cross (aspes) es fa servir per representar una àmplia varietat d’intencions musicals. Les següent ordres genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es poden fer servir per representar qualsevol significat musical:

\relative {
  c''4 b
  \xNotesOn
   a b c4 b
  \xNotesOff
  c4 d
}

[image of music]

La forma de funció musical d’aquesta ordre predefinida es pot usar dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al context de pentagrama normal com al de tabulatura:

\relative {
  c''4 b
  \xNote { e f }
  c b < g \xNote c f > b
}

[image of music]

Como sinònims de \xNote, \xNotesOn i \xNotesOff, se poden usar \deadNote, \deadNotesOn i \deadNotesOff. El terme dead note (nota morta) s’utilitza habitualment per part dels guitarristes.

També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:

\relative c'' {
  <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\harmonic, \xNotesOn, \xNotesOff, \xNote.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de la notació: Estils de caps de nota, Notes a un acord, Indicació d’harmònics i notes tapades.

Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, Ledger_line_engraver, NoteHead, LedgerLineSpanner, note-head-interface, ledger-line-spanner-interface.


Caps de notes de Notació Fàcil

Les notes amb cap de ‘notació facilitada’ tenen el nom de la nota (en angles) dins del cap. S’usen a la música per a principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s’han d’imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb un tipus de lletra més gran, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.

#(set-global-staff-size 26)
\relative c' {
  \easyHeadsOn
  c2 e4 f
  g1
  \easyHeadsOff
  c,1
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\easyHeadsOn, \easyHeadsOff.

Fragments de codi seleccionats

Nombres com notes de notació fàcil

Els caps de nota de notació fàcil utilitzen la propietat note-names de l’objecte NoteHead per determinar el que apareix dins del cap. Mitjançant la sobreescriptura d’aquesta propietat, és possible imprimir nombres que representen el grau de l’escala.

Es pot crear un gravador simple que faci això per al cap de cada nota que ve.

#(define Ez_numbers_engraver
   (make-engraver
    (acknowledgers
     ((note-head-interface engraver grob source-engraver)
      (let* ((context (ly:translator-context engraver))
             (tonic-pitch (ly:context-property context 'tonic))
             (tonic-name (ly:pitch-notename tonic-pitch))
             (grob-pitch
              (ly:event-property (event-cause grob) 'pitch))
             (grob-name (ly:pitch-notename grob-pitch))
             (delta (modulo (- grob-name tonic-name) 7))
             (note-names
              (make-vector 7 (number->string (1+ delta)))))
        (ly:grob-set-property! grob 'note-names note-names))))))

#(set-global-staff-size 26)

\paper { tagline = ##f }

\layout {
  ragged-right = ##t
  \context {
    \Voice
    \consists \Ez_numbers_engraver
  }
}

\relative c' {
  \easyHeadsOn
  c4 d e f
  g4 a b c \break

  \key a \major
  a,4 b cis d
  e4 fis gis a \break

  \key d \dorian
  d,4 e f g
  a4 b c d
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.


Caps de notes amb formes diverses

A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la funció harmònica d’una nota dins de l’escala. Aquesta notació es va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils ‘Arpa Sacra’, ‘Southern Harmony’, Funk (Harmonia Sacra), Walker i Aiken ‘(Christian Harmony)’:

\relative c'' {
  \aikenHeads
  c, d e f g2 a b1 c \break
  \sacredHarpHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \southernHarmonyHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \funkHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \walkerHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
}

[image of music]

Les formes es determinen en funció del grau de l’escala, on la tònica està determinada per l’ordre \key. Quan s’escriu en un to menor, la nota de l’escala es pot determinar a partir del relatiu major:

\relative c'' {
  \key a \minor
  \aikenHeads
  a b c d e2 f g1 a \break
  \aikenHeadsMinor
  a,4 b c d e2 f g1 a \break
  \sacredHarpHeadsMinor
  a,2 b c d \break
  \southernHarmonyHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \funkHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \walkerHeadsMinor
  a2 b c d \break
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\aikenHeads, \aikenHeadsMinor, \funkHeads, \funkHeadsMinor, \sacredHarpHeads, \sacredHarpHeadsMinor, \southernHarmonyHeads, \southernHarmonyHeadsMinor, \walkerHeads, \walkerHeadsMinor.

Fragments de codi seleccionats

Aplicar estils de cap segons la nota de l’escala

La propietat shapeNoteStyles es pot usar per definir diversos estils de caps de nota per a cada grau de l’escala (segons estigui establert per l’armadura o per la propietat tonic). Aquesta propietat requereix un conjunt de símbols, que poden ser purament arbitraris (es permeten expressions geomètriques com triangle, triangle, cross, aspes, i xcircle, cercle amb aspes) o basats en una antiga tradició americana de gravat (també es permeten certs noms de nota llatins).

Dit això, per imitar antics cançoners americans, hi ha diversos estils predefinits de caps de nota disponibles mitjançant ordres d’abreviatura com \aikenHeads o \sacredHarpHeads.

Aquest exemple mostra diferents formes d’obtenir caps de nota amb forma i mostra la capacitat de transportar una melodia sense perdre la correspondència entre les funcions harmòniques i els estils de caps de nota.

fragment = {
  \key c \major
  c2 d
  e2 f
  g2 a
  b2 c
}

\new Staff {
  \transpose c d
  \relative c' {
    \set shapeNoteStyles = ##(do re mi fa
                               #f la ti)
    \fragment
  }

  \break

  \relative c' {
    \set shapeNoteStyles = ##(cross triangle fa #f
                               mensural xcircle diamond)
    \fragment
  }
}

[image of music]

Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu Estils de caps de nota.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de la notació: Estils de caps de nota.

Referencia de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.


Improvisació

La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en forma de barra inclinada, on l’executant pot escollir qualsevol nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen així:

\new Voice \with {
  \consists Pitch_squash_engraver
} \relative {
  e''8 e g a a16( bes) a8 g
  \improvisationOn
  e8 ~
  2 ~ 8 f4 f8 ~
  2
  \improvisationOff
  a16( bes) a8 g e
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\improvisationOn, \improvisationOff.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Pitch_squash_engraver, Voice, RhythmicStaff.


1.2 Duracions

[image of music]

Aquesta secció tracta dels ritmes, els silencis, les duracions, les barres i els compassos.


1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics)


Duració de les notes

Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les duracions s’introdueixen en relació als seus valores recíproc respecte de la rodona. Per exemple, una negra s’escriu usant un 4 (atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca s’escriu amb un 2 (per ser 1/2 de rodona). Per a notes majors de la rodona s’han d’usar les instruccions \longa (que és una breu doble) i \breve. Es poden especificar duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128). Es poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una barra.

\relative {
  \time 8/1
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

[image of music]

Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic desactivat.

\relative {
  \time 8/1
  \autoBeamOff
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

[image of music]

Es pot escriure una nota amb la duració d’una quàdruple breu mitjançant \maxima, però això es permet sols dins de la notació musical antiga. Per veure més detalls, consulteu Notació antiga.

Si la duració s’omet, el seu valor serà el de la duració de la nota anterior. Per omissió, el valor de la primera nota és el d’una negra.

\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }

[image of music]

Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l’altura de la nota o acord anterior.

\relative {
  \time 8/1
  c'' \longa \breve 1 2
  4 8 16 32 64 128 128
}

[image of music]

Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt (.) després del numero. Les notes amb doble puntet s’especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.

\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }

[image of music]

Certes duracions no es poden representar sols amb duracions binaries i puntets; l’única forma de representar-les és lligat dos o més notes. Per veure més detalls, consulteu Lligadures d’unió.

Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes, consulteu Música vocal.

De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament proporcional a les seves duracions. Per veure més detalls sobre aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació proporciona, consulteu Notació proporcional.

Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia. Es poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies de la pauta; vegeu Direcció i posició.

Instruccions predefinides

\autoBeamOn, \autoBeamOff, \dotsUp, \dotsDown, \dotsNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Formes alternatives de la figura breu

Les figures de breu també estan disponibles amb dues línies verticals a les vores del cap en lloc d’una sola línia i la forma en estil barroc.

\relative c'' {
  \time 4/2
  c\breve |
  \override Staff.NoteHead.style = #'altdefault
  b\breve
  \override Staff.NoteHead.style = #'baroque
  b\breve
  \revert Staff.NoteHead.style
  a\breve
}

[image of music]

Modificar el nombre de puntets d’una nota

La quantitat de puntets d’una nota es pot modificar independentment dels puntets que s’escriuen després d’una nota.

\relative c' {
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = 4
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = 0
  c4.. a16 r2 |
  \revert Dots.dot-count
  c4.. a16 r2 |
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: breve, longa, maxima, note value, Duration names notes and rests.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Lligadures d’unió, Pliques, Escriptura de les duracions (valors rítmics), Escriptura dels silencis, Música vocal, Notació antiga, Notació proporcional.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Dots, DotColumn.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis (tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).


Grups especials

Els grups especials s’obtenen a partir d’una expressió musical amb la instrucció \tuplet, multiplicant la rapidesa de l’expressió musical per una fracció:

\tuplet fracció { música }

El numerador de la fracció s’imprimeix a sobre o a sota de les notes, opcionalment amb una clau. El grup especial més comú és el treset, en el qual 3 notes tenen el valor que normalment tenen 2:

\relative {
  a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 }
  c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g }
}

[image of music]

Si s’estan escrivint passatges amb molts grups de valoració especial, resulta fastigós haver d’escriure una ordre \tuplet diferent per a cada grup. És possible especificar la duració d’un conjunt de grups directament abans de la música perquè així s’agrupin automàticament:

\relative {
  g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e }
}

[image of music]

Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a sota de la pauta:

\relative {
  \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a }
}

[image of music]

Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:

\relative {
  \autoBeamOff
  c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4
}

[image of music]

La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix instant musical s’han de fer amb \tweak.

Per modificar la duració de les notes sense imprimir una de grup especial, vegeu

Instruccions predefinides

\tupletUp, \tupletDown, \tupletNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Entering several tuplets using only one \tuplet command

The property tupletSpannerDuration sets how long each of the tuplets contained within the brackets after \tuplet should last. Many consecutive tuplets can then be placed within a single \tuplet expression, thus saving typing.

There are several ways to set tupletSpannerDuration. The command \tupletSpan sets it to a given duration, and clears it when instead of a duration \default is specified. Another way is to use an optional argument with \tuplet.

\relative c' {
  \time 2/4
  \tupletSpan 4
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan 4" c c c c c }
  \tupletSpan \default
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan \\default" c c c c c }
  \tuplet 3/2 4 { c8^"\\tuplet 3/2 4 {...}" c c c c c }
}

[image of music]

Canviar el número del grup especial

De forma predeterminada sols s’imprimeix sobre la clau de grup el numerador del grup especial, és a dir, el numerador de l’argument de l’odre \tuplet.

De forma alternativa, es pot imprimir una fracció en la forma numerador:denominador del número de del grup, o eliminar el número.

\relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \omit TupletNumber
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
}

[image of music]

Nombres d’agrupació especial diferents o els predeterminats

El LilyPond també proporciona funcions de format per imprimir números de grup especial diferents a la pròpia fracció, així com per afegir una figura al número o a la fracció de l’agrupació.

\relative c'' {
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-denominator-text 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      (tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7)
      (ly:make-duration 3 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-denominator-text
      (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-fraction-text
      (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::fraction-with-notes
      (ly:make-duration 2 1) (ly:make-duration 3 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-fraction-with-notes 12
      (ly:make-duration 3 0) 4 (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
}

[image of music]

Control de la visibilitat dels corxets de grup especial

El comportament predeterminat de la visibilitat dels corxets de grup de valoració especial és imprimir el corxet a no ser que hi hagi una barra de la mateixa longitud que el grup especial. Per controlas la visibilitat dels corxets de grup, establiu la propietat 'bracket-visibility a #t (sempre imprimir el corxet). #f (no imprimir-lo mai) o #'if-no-beam (imprimir el corxet sols si no hi ha barra).

music = \relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c16[ d e } f8]
  \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tuplet 3/2 { c4 d e }
}

\new Voice {
  \relative c' {
    \override Score.TextMark.non-musical = ##f
    \textMark "default" \music
    \override TupletBracket.bracket-visibility = #'if-no-beam
    \textMark \markup \typewriter "'if-no-beam" \music
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##t
    \textMark \markup \typewriter "#t" \music
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##f
    \textMark \markup \typewriter "#f" \music
    \omit TupletBracket
    \textMark \markup \typewriter "omit" \music
  }
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Permetre salts de línia dins de grups especials amb barra

Aquest exemple artificial mostra com es poden permetre tant els salts de línia manuals com els automàtics dins d’un grup de valoració especial unit per una barra. Observeu que aquests grups sincopats s’han de barrar manualment.

\paper { tagline = ##f }
\layout {
  \context {
    \Voice
    % Permit line breaks within tuplets
    \remove "Forbid_line_break_engraver"
    % Allow beams to be broken at line breaks
    \override Beam.breakable = ##t
  }
}
\relative c'' {
  a8
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  % Insert a manual line break within a tuplet
  \tuplet 3/2 { c[ b \bar "" \break a] }
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  c8
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: triplet, tuplet, polymetric.

Manual de aprenentatge: Mètodes d’ajustament.

Referència de la notació: Direcció i posició, Gestió del temps, Escalat de les duracions, L’ordre \tweak, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TupletBracket, TupletNumber, TimeScaledMusic.


Escalat de les duracions

La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar per un factor N/M afegint *N/M (o *N si M és 1) a la duració. Aixo no afectarà a l’aparença de les notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada s’usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la duració en la sortida MIDI. Els factors de multiplicació es poden combinar en la forma *L*M/N. Els factors són part de la duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents, la duració per omissió que s’agafa de la nota anterior inclourà qualsevol factor d’escala que s’hagi aplicat.

Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues parts, però no s’imprimeix cap clau de treset.

\relative {
  \time 2/4
  % Altera les duracions a tresets
  a'4*2/3 gis a
  % Duracions normals
  a4 a
  % Duplica la duració de l'acord
  <a d>4*2
  % Duració de negra, sembla de corxera
  b16*4 c4
}

[image of music]

La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar mitjançant un multiplicador. Això és útil per saltar molts compassos, com per exemple s1*23.

De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l’aparença de la música, però la duració interna de les notes es multiplicarà per la fracció numerador/denominador. Vet aquí un exemple que mostra com es pot comprimir i expandir la música:

\relative {
  \time 2/4
  % Duracions normals
  <c'' a>4 c8 a
  % Escala la música per *2/3
  \scaleDurations 2/3 {
    <c a f>4. c8 a f
  }
  % Escala la música per *2
  \scaleDurations 2/1 {
    <c' a>4 c8 b
  }
}

[image of music]

Una aplicació d’aquesta ordre es troba a la notació polimètrica, vegeu Notació polimètrica.

Vegeu també

Referència de la notació: Grups especials, Silencis invisibles, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

El càlcul de la posició dins d’un compàs ha de tenir en compte tots els factors d’escalat que s’han aplicat a les notes dins d’aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels compassos anteriors. Aquest càlcul s’efectua utilitzant nombres racionals. Si un numerador o denominador intermedi en aquest procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.


Lligadures d’unió

Un lligadura d’unió connecta dues notes adjacents de la mateixa altura. La lligadura de fet estén la longitud d’una nota.

Nota: No s’han de confondre’s les lligadures d’unió amb les lligadures d’expressió, que indiquen articulació, ni amb les lligadures de fraseig, que indiquen el fraseig musical. Una lligadura d’unió és tan sols na manera d’estendre la duració d’una nota, quelcom semblant al que fa el puntet.

S’introdueix una lligadura d’unió escrivint el símbol de la titlla corba (~) després de la primera de cada parella de notes que es volen unir. Això indica que la nota s’uneix a la següent, que ha de tenir la mateixa altura.

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

[image of music]

Les lligadures d’unió poden fer ús de la interpretació ‘última altura explícita’ per a les duracions aïllades:

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

[image of music]

Es fan servir lligadures d’unió o bé quan la nota travessa la barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el ritme. També s’han d’usar lligadures quan les notes travessen subdivisions del compàs de major duració:

\relative {
  r8^"sí" c'~ 2 r4 |
  r8^"no" c2~ 8 r4
}

[image of music]

Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió automàtica de les notes, vegeu Divisió automàtica de les notes. Aquest mecanisme divideix automàticament les notes llargues i les lliga a través de les barres de compàs.

Quan s’aplica una lligadura d’unió a un acord, es connecten tots els caps de les notes les altures de les quals coincideixen. Si no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura. Els acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins de l’acord.

\relative c' {
  <c e g>2~ 2 |
  <c e g>4~ <c e g c>
    <c~ e g~ b> <c e g b> |
}

[image of music]

Quan la segona vegada d’una repetició comença amb una nota lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:

\relative {
  \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ }
  \alternative {
    % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment
    { <c e>2. r4 }
    % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida
    { <c e>2\repeatTie d4 c }
  }
}

[image of music]

Les lligadures L.v. (laissez vibrer, deixar vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final. S’usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de corda i percussió. Es poden introduir de la manera següent:

<c' f' g'>1\laissezVibrer

[image of music]

És possible fer manualment que les lligadures d’unió es corbin cap amunt o cap avall; vegeu Direcció i posició.

Es pot fer que les lligadures d’expressió siguin discontínues, puntejades o un combinació de contínues i discontínues.

\relative c' {
  \tieDotted
  c2~ 2
  \tieDashed
  c2~ 2
  \tieHalfDashed
  c2~ 2
  \tieHalfSolid
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

[image of music]

Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:

\relative c' {
  \tieDashPattern #0.3 #0.75
  c2~ 2
  \tieDashPattern #0.7 #1.5
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

[image of music]

Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Sobreescriviu les propietats de disposició whiteout i layer dels objectes que poden causar una discontinuïtat en les lligadures d’unió.

\relative {
  \override Tie.layer = #-2
  \override Staff.TimeSignature.layer = #-1
  \override Staff.KeySignature.layer = #-1
  \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t
  \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t
  b'2 b~
  \time 3/4
  \key a \major
  b r4
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\tieUp, \tieDown, \tieNeutral, \tieDotted, \tieDashed, \tieDashPattern, \tieHalfDashed, \tieHalfSolid, \tieSolid.

Fragments de codi seleccionats

Ús de les lligadures als arpegis

Algunes vegades s’usen lligadures d’unió per escriure els arpegis. En aquest cas, les dues notes lligades no han de ser consecutives. Això es pot aconseguir establint la propietat tieWaitForNote al valor #t. La mateixa funcionalitat és d’utilitat, per exemple, per lligar un tremol a un acord, però en principi també es pot usar per a notes normals consecutives. l

\relative c' {
  \set tieWaitForNote = ##t
  \grace { c16[ ~ e ~ g] ~ } <c, e g>2
  \repeat tremolo 8 { c32 ~ c' ~ } <c c,>1
  e8 ~ c ~ a ~ f ~ <e' c a f>2
  \tieUp
  c8 ~ a
  \tieDown
  \tieDotted
  g8 ~ c g2
}

[image of music]

Gravat manual de les lligadures

Es poden gravar a mà les lligadures modificant la propietat tie-configuration de l’objecte TieColumn. El primer nombre indica la distància a partir de la tercera línia del pentagrama en espais de pentagrama, i el segon nombre indica la direcció (1 = cap amunt, -1 = cap avall).

\relative c' {
  <>^"default"
  g'1 ^~ g

  <>^"0"
  \once \override Tie.staff-position = 0
  g1 ^~ g

  <>^"0.0"
  \once \override Tie.staff-position = 0.0
  g1 ^~ g

  <>^"reset"
  \revert Tie.staff-position
  g1 ^~ g
}

\relative c' {
  \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
  \override TextScript.padding = 0

  <>^"default"
  <c e g>1~ <c e g>

  <>^"0, -2, -4"
  \override TieColumn.tie-configuration =
    #'((0 . 1) (-2 . 1) (-4 . 1))
  <c e g>1~ <c e g>

  <>^"0.0, -2.0, -4.0"
  \override TieColumn.tie-configuration =
    #'((0.0 . 1) (-2.0 . 1) (-4.0 . 1))
  <c e g>1~ <c e g>

  <>^"reset"
  \override TieColumn.tie-configuration = ##f
  <c e g>1~ <c e g>
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: tie, laissez vibrer.

Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Divisió automàtica de les notes.

Fragments de codi: slurs, Rhythms.

Referència de funcionament interno: LaissezVibrerTie, LaissezVibrerTieColumn, TieColumn, Tie.

Advertiments i problemes coneguts

Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà una lligadura inclinada.

Els canvis de clau o d’octava durant una lligadura d’unió no estan ben definits realment. En aquests casos pot ser preferible una lligadura d’expressió.


1.2.2 Escriptura dels silencis

Els silencis s’escriuen com a part de la música dins de les expressions musicals.


Silencis

Els silencis s’introdueixen com a notes amb el nom r. Les duracions majors que la rodona utilitzen les instruccions predefinides que es mostren aquí:

\new Staff {
  % Aquestes dues línies sols son per embellir aquest exemple
  \time 16/1
  \omit Staff.TimeSignature
  % Imprimeix un silenci de maxima, igual a quatre breves
  r\maxima
  % Imprimeix un silenci de longa, igual a dos breves
  r\longa
  % Imprimeix un silenci de breve
  r\breve
  r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128
}

[image of music]

Els silencis d’un compàs, centrats en mig del compàs, s’han de fer amb silencis multicompàs. Es poden usar per un sol compàs així com per a molts compassos, i s’estudien a Silencis de compas complet.

Per especificar explícitament la posició vertical d’un silenci, escriviu una nota seguida de \rest. Es col·locarà un silenci en la posició en la qual hauria d’aparèixer la nota. Això possibilita l’aplicació manual precisa de format a la música polifònica, ja que el gravador automàtic de col·lisions de silencis no mou aquests silencis.

\relative { a'4\rest d4\rest }

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Estils de silencis

Els silencis es poden imprimir en diferents estils.

restsA = {
  r\maxima r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32
  s64 s128 s256 s512 s1024 s1024
}
restsB = {
  r\maxima r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32
  r64 r128 r256 r512 r1024 s1024
}

\new Staff \relative c {
  \omit Score.TimeSignature
  \cadenzaOn

  \override Staff.Rest.style = #'mensural
  <>^\markup \typewriter { mensural } \restsA \bar "" \break

  \override Staff.Rest.style = #'neomensural
  <>^\markup \typewriter { neomensural } \restsA \bar "" \break

  \override Staff.Rest.style = #'classical
  <>^\markup \typewriter { classical } \restsB \bar "" \break

  \override Staff.Rest.style = #'z
  <>^\markup \typewriter { z-style } \restsB \bar "" \break

  \override Staff.Rest.style = #'default
  <>^\markup \typewriter { default } \restsB \bar "" \break
}

\paper {
  indent = 0
  tagline = ##f
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: breve, longa, maxima.

Referència de la notació: Silencis de compas complet.

Fragments de codi: Rhythms.

Referencia de funcionament interno: Rest.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental respecte de les duracions dels silencis (tant per al més curt com per al més llarg), però el nombre de glifs és limitat: hi ha silencis des de la garrapatea (128) fins la màxima (8 rodones).


Silencis invisibles

Un silenci invisible (també conegut com ‘skip’ o desplaçament) es pot introduir com una nota amb el nom s:

\relative c'' {
  c4 c s c |
  s2 c |
}

[image of music]

Els silencis de separació sols estan disponible en el mode de notes i en el mode d’acords. En altres situacions, per exemple, quan s’introdueix la lletra, s’usa l’ordre \skip per produir un desplaçament d’una certa magnitud temporal. \skip requereix una duració explícita, però s’ignora si les síl·labes de la lletra agafen les seves duracions de les notes d’una melodia associada, a través de \addlyrics o de \lyricsto.

<<
  {
    a'2 \skip2 a'2 a'2
  }
  \new Lyrics {
    \lyricmode {
      foo2 \skip 1 bla2
    }
  }
>>

[image of music]

Atès que \skip es una ordre, no afecta a les duracions per omissió de les notes següents, a diferència de s.

<<
  {
    \repeat unfold 8 { a'4 }
  }
  {
    a'4 \skip 2 a' |
    s2 a'
  }
>>

[image of music]

Un silenci de separació produeix implícitament contextos Staff i Voice si no hi ha cap, igual que les notes i els silencis normals:

{ s1 s s }

[image of music]

\skip tan sols desplaça un temps musical; no produeix cap sortida, de cap classe.

% Això és entrada valida, però no fa res
{ \skip 1 \skip1 \skip 1 }

[image of music]

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.

Referència de la notació: Notes ocultes, Visibilitat dels objectes.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: SkipMusic.


Silencis de compas complet

Els silencis d’un o més compassos complets s’introdueixen com a notes amb el nom R en majúscula:

% Compassos de silencis contrets a un compàs únic
\compressMMRests {
  R1*4
  R1*24
  R1*4
  b'2^"Tutti" b'4 a'4
}

[image of music]

La duració dels silencis de compàs complet és idèntica a la notació de la duració que s’usa per a les notes. La duració d’un silenci multicompàs ha de ser sempre un nombre enter de compassos, per la qual cosa freqüentment s’han d’utilitzar puntets o fraccions:

\compressMMRests {
  \time 2/4
  R1 | R2 |
  \time 3/4
  R2. | R2.*2 |
  \time 13/8
  R1*13/8 | R1*13/8*12 |
  \time 10/8
  R4*5*4 |
}

[image of music]

Un silenci d’un compàs complet s’imprimeix com un silenci de rodona o de breve, centrat en el compàs, segons el tipus de compàs vigent.

\time 4/4
R1 |
\time 6/4
R1*3/2 |
\time 8/4
R1*2 |

[image of music]

De forma predeterminada un silenci multicompàs s’expandeix en la partitura impresa per mostrar explícitament tots els compassos de silenci. De forma alternativa, un silenci multicompàs es pot presentar com un sols compàs que conté un símbol de silenci multicompàs, amb el nombre de compassos imprès sobre el compàs:

% Default behavior
\time 3/4 r2. | R2.*2 |
\time 2/4 R2 |
\time 4/4
% Rest measures contracted to single measure
\compressMMRests {
  r1 | R1*17 | R1*4 |
}
% Rest measures expanded again
\time 3/4
R2.*2 |

[image of music]

Es poden afegir elements de marcatge als silencis multicompàs.

\compressMMRests {
  \time 3/4
  R2.*10^\markup { \italic "ad lib." }
}

[image of music]

Quan un silenci multicompàs segueix immediatament a l’establiment d’un compàs parcial amb \partial, és possible que no es mostrin els advertiments corresponents de comprovació de compàs.

Instruccions predefinides

\textLengthOn, \textLengthOff, \compressMMRests.

Fragments de codi seleccionats

Canviar la forma dels silencis multicompàs

Si hi ha deu compassos de silenci o menys, s’imprimeix en el pentagrama una sèrie de silencis de breu i longa (coneguts en alemany com “Kirchenpausen”, «silencis eclesiàstics»); en cas contrari es mostra una barra normal. Aquest nombre predeterminat de deu es pot canviar sobreescrivint la propietat expand-limit:

\relative c'' {
  \compressMMRests {
    R1*2 | R1*5 | R1*9
    \override MultiMeasureRest.expand-limit = 3
    R1*2 | R1*5 | R1*9
  }
}

[image of music]

Posicionar els silencis multicompàs

A diferència dels silencis normals, no existeix una ordre predefinida per modificar la posició predeterminada d’un símbol de silenci multicompàs sobre el pentagrama, adjuntant-lo a una nota, independentment de quin sigui la seva forma. No obstant, en la música polifònica els silencis multicompàs de les veus de numeració parell i imparell estan separats verticalment. La col·locació dels silencis multicompàs es pot controlar com es ve a continuació:

\relative c'' {
  % Multi-measure rests by default are set under the fourth line
  R1
  % They can be moved using an override
  \override MultiMeasureRest.staff-position = -2
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = 0
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = 2
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = 3
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = 6
  R1
  \revert MultiMeasureRest.staff-position
  \break

  % In two Voices, odd-numbered voices are under the top line
  << { R1 } \\ { a1 } >>
  % Even-numbered voices are under the bottom line
  << { a1 } \\ { R1 } >>
  % Multi-measure rests in both voices remain separate
  << { R1 } \\ { R1 } >>

  % Separating multi-measure rests in more than two voices
  % requires an override
  << { R1 } \\ { R1 } \\
     \once \override MultiMeasureRest.staff-position = 0
     { R1 }
  >>

  % Using compressed bars in multiple voices requires another override
  % in all voices to avoid multiple instances being printed
  \compressMMRests
  <<
   \revert MultiMeasureRest.direction
    { R1*3 }
    \\
   \revert MultiMeasureRest.direction
    { R1*3 }
  >>
}

[image of music]

Marcatge de silencis multicompàs

Els elements de marcatge aplicats a un silenci multicompàs se centren a sobre o a sota del silenci. Els elements de marcatge extensos que s’adjunten a silencis multicompàs no produeixen l’expansió del comàs. Per expandir un silenci multicompàs de forma que càpiga tot el marcatge, utilitzeu un acord buit amb un marcatge aplicat abans del silenci multicompàs.

El text aplicat a un silenci separador d’aquesta forma s’alinea per l’esquerra a la posició en la qual la nota estaria situada dins del compàs, però si la longitud del compàs està determinada per la longitud del text, el text apareixerà centrat.

\relative c' {
  \compressMMRests {
    \textLengthOn
    <>^\markup { [MAJOR GENERAL] }
    R1*19
    <>_\markup { \italic { Cue: ... it is yours } }
    <>^\markup { A }
    R1*30^\markup { [MABEL] }
    \textLengthOff
    c4^\markup { CHORUS } d f c
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: multi-measure rest.

Referència de la notació: Duracions, Text, Donar format al text, Scripts de text.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: MultiMeasureRest, MultiMeasureRestNumber, MultiMeasureRestScript, MultiMeasureRestText.

Advertiments i problemes coneguts

En les digitacions a sobre silencis multicompàs (per exemple, R1*10-4), la xifra de la digitació pot xocar amb el número del compàs.

No hi ha cap manera de condensar automàticament molts silencis en un sols silenci multicompàs.

Els silencis multicompàs no estan involucrats en les col·lisiones de silencis.


1.2.3 Impressió de les duracions


Indicació de compàs

La indicació de compàs s’estableix como segueix:

\time 2/4 c''2
\time 3/4 c''2.

[image of music]

Se estudien els canvis d’indicació de compàs al mig d’un compàs a Anacrusis.

La indicació de compàs s’imprimeix al començament d’una peça i sempre que hi hagi un canvi de compàs. Si es produeix un canvi al final d’una línia, s’imprimeix una indicació d’advertiment a aquest lloc. Es pot modificar aquest comportament predeterminat, vegeu Visibilitat dels objectes.

\relative c'' {
  \time 2/4
  c2 c
  \break
  c c
  \break
  \time 4/4
  c c c c
}

[image of music]

El símbol de compàs que s’usa 2/2 i 4/4 es pot canviar a un estil numèric:

\relative c'' {
  % Estil predeterminat
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Canvia a estil numèric
  \numericTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Torna al estil predeterminat
  \defaultTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
}

[image of music]

Les indicacions de compàs de la música mensural s’estudien a Indicacions de compàs de la música mensural.

A més d’ajustar la indicació de compàs que s’imprimeix, l’ordre \time estableix els valors de les propietats basades en el tipus de compàs beatBase, beatStructure i beamExceptions. Els valors predefinits d’aquestes propietats estan a scm/time-signature-settings.scm.

El valor predeterminat de beatStructure pot sobreescriure’s dins de la pròpia ordre \time escrivint-lo com a primer argument opcional:

\score {
  \new Staff {
    \relative {
      \time 2,2,3 7/8
      \repeat unfold 7 { c'8 } |
      \time 3,2,2 7/8
      \repeat unfold 7 { c8 } |
    }
  }
}

[image of music]

De forma alternativa, els valors predeterminats de totes aquestes variables basades en la indicació de compàs, incloses beatBase i beamExceptions, es poden establir totes a l’hora. Els valors es poden fixar independentment per a diversos tipus de compàs diferents. Els nous valors tenen efecte quan s’executa una ordre \time posterior amb el mateix valor del tipus de compàs:

\score {
  \new Staff {
    \relative c' {
      \overrideTimeSignatureSettings
        4/4        % timeSignatureFraction
        #1/4       % beatBase
        3,1        % beatStructure
        #'()       % beamExceptions
      \time 4/4
      \repeat unfold 8 { c8 } |
    }
  }
}

[image of music]

\overrideTimeSignatureSettings pren quatre arguments:

  1. timeSignatureFraction, una fracció que descriu el tipus de compàs al que s’apliquen aquests valors.
  2. beatBase, una fracció que conté el numerador i denominador de la unitat de mesura bàsica d’aquest tipus de compàs.
  3. beatStructure, una llista d’Scheme que indica l’estructura de les pulsacions del compàs, en unitats del moment base.
  4. beamExceptions, una llista-A que conté qualssevol regles de barrat per al tipus de compàs que vagin més enllà d’acabar de cada pulsació, com es descriu a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Els valors modificats de les propietats predeterminades del tipus de compàs es poden restaurar als valors originals:

\score{
  \relative {
    \repeat unfold 8 { c'8 } |
    \overrideTimeSignatureSettings
      4/4        % timeSignatureFraction
      #1/4       % beatBase
      3,1        % beatStructure
      #'()       % beamExceptions
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
    \revertTimeSignatureSettings 4/4
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
  }
}

[image of music]

Es poden establir diferents valors de les propietats predeterminades del tipus de compàs per als diferents pentagrames movent el Timing_translator i el Default_bar_line_engraver del context Score al context Staff.

\score {
  \new StaffGroup <<
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          #1/4       % beatBase
          3,1        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          #1/4       % beatBase
          1,3        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \remove Timing_translator
    }
    \context {
      \Staff
      \consists Timing_translator
    }
  }
}

[image of music]

Un altre mètode per a canviar aquestes variables relacionades amb el tipus de compàs, que impedeix la reimpressió de la indicació de compàs en el moment del canvi, es mostra a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\numericTimeSignature, \defaultTimeSignature.

Fragments de codi seleccionats

Indicació de compàs imprimint sols el numerador (en lloc de la fracció)

A vegades, la indicació de compàs no ha d’imprimir la fracció completa (per exemple 7/4), sinó sols el numerador (7 en aquest cas). Això es pot fer fàcilment utilitzant \override Staff.TimeSignature.style = #'single-number per canviar l’estil permanentment. Usant \revert Staff.TimeSignature.style, es pot revertir el canvi. Per aplicar l’estil d’un dígit únic a una sola indicació de compàs, utilitzeu l’ordre \override i anteposeu l’ordre \once.

\relative c'' {
  \time 3/4
  c4 c c
  % Change the style permanently
  \override Staff.TimeSignature.style = #'single-number
  \time 2/4
  c4 c
  \time 3/4
  c4 c c
  % Revert to default style:
  \revert Staff.TimeSignature.style
  \time 2/4
  c4 c
  % single-number style only for the next time signature
  \once \override Staff.TimeSignature.style = #'single-number
  \time 5/4
  c4 c c c c
  \time 2/4
  c4 c
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: time signature

Referència de la notació: Indicacions de compàs de la música mensural, Establir el comportament de les barres automàtiques, Gestió del temps.

Fitxers instal·lats scm/time-signature-settings.scm.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator.


Indicacions metronòmiques

És molt senzill escriure una indicació metronòmica bàsica:

\relative {
  \tempo 4 = 120
  c'2 d
  e4. d8 c2
}

[image of music]

També es poden imprimir indicacions metronòmiques com un interval entre dos números:

\relative {
  \tempo 4 = 40 - 46
  c'4. e8 a4 g
  b,2 d4 r
}

[image of music]

Es poden usar indicacions de tempo amb text:

\relative {
  \tempo "Allegretto"
    c''4 e d c
    b4. a16 b c4 r4
}

[image of music]

La combinació d’una indicació metronòmica i un text fa que la marca de metrònom es tanqui entre parèntesis automàticament:

\relative {
  \tempo "Allegro" 4 = 160
  g'4 c d e
  d4 b g2
}

[image of music]

En general, el text pot ser qualsevol objecte de marcatge:

\relative {
  \tempo \markup { \italic Faster } 4 = 132
  a'8-. r8 b-. r gis-. r a-. r
}

[image of music]

Es pot escriure una indicació metronòmica entre parèntesis sens cap indicació textual, escrivint una cadena buida a l’entrada:

\relative {
  \tempo "" 8 = 96
  d''4 g e c
}

[image of music]

A una particel·la d’un instrument amb períodes de silenci llargs, en ocasions es succeeixen molt a prop diferents indicacions de tempo. L’ordre \markLengthOn aporta un espai horitzontal addicional per evitar que les indicacions de temps se superposin, i \markLengthOff restableix el comportament predeterminat d’ignorar les indicacions de tempo per a l’espaiat horitzontal.

\compressMMRests {
  \markLengthOn
  \tempo "Molto vivace"
  R1*12
  \tempo "Meno mosso"
  R1*16
  \markLengthOff
  \tempo "Tranquillo"
  R1*20
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Impressió d’indicacions de metrònom i lletres d’assaig a sota del pentagrama

De forma predeterminada, les indicacions de metrònom i les lletres d’assaig s’imprimeixen a sobre del pentagrama. Per col·locar-les a sota del pentagrama, simplement ajustem adequadament la propietat direction de MetronomeMark o de RehearsalMark.

\layout {
  indent = 0
  ragged-right = ##f
}

{
  % Metronome marks below the staff
  \override Score.MetronomeMark.direction = #DOWN
  \tempo 8. = 120
  c''1

  % Rehearsal marks below the staff
  \override Score.RehearsalMark.direction = #DOWN
  \mark \default
  c''1
}

[image of music]

Canviar el tempo sense indicació metronòmica

Per canviar el tempo a la sortida MIDI sense imprimir res, fem invisible la indicació metronòmica:

\score {
  \new Staff \relative c' {
    \tempo 4 = 160
    c4 e g b
    c4 b d c
    \set Score.tempoHideNote = ##t
    \tempo 4 = 96
    d,4 fis a cis
    d4 cis e d
  }
  \layout { }
  \midi { }
}

[image of music]

Crear indicacions metronòmiques en mode de marcatge

Es poden crear indicacions metronòmiques noves en mode de marcatge, però no canvien el tempo en la sortida MIDI.

\relative c' {
  \tempo \markup {
    \concat {
      (
      \smaller \general-align #Y #DOWN \note { 16. } #UP
      " = "
      \smaller \general-align #Y #DOWN \note { 8 } #UP
      )
    }
  }
  c1
  c4 c' c,2
}

[image of music]

Para veure més detalls, consulteu Donar format al text.

Vegeu també

Glossari musical: metronome, metronomic indication, tempo indication, metronome mark.

Referència de la notació: Donar format al text, Creació de sortida MIDI.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern:: MetronomeMark.


Anacrusis

Els compassos parcials com les anacrusis o parts en començar s’escriuen usant l’ordre \partial:

\partial duración

Quan s’usa \partial al principi de la partitura, duració és el temps d’anacrusis, la longitud de la música que precedeix al primer compàs.

\relative {
  \time 3/4
  \partial 4.
  r4 e'8 | a4 c8 b c4 |
}

[image of music]

Quan s’usa \partial després del començament de la partitura, duració és la longitud restant del compàs actual. No crea un nou compàs amb numeració.

\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 9/8
  d''4.~ 4 d8 d( c) b | c4.~ 4. \bar "||"
  \time 12/8
  \partial 4.
  c8( d) e | f2.~ 4 f8 a,( c) f |
}

[image of music]

L’ordre \partial és necessària quan canvia la indicació de compàs en mig d’un compàs, però també pot usar-se sol.

\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 6/8
  \partial 8
  e'8 | a4 c8 b[ c b] |
  \partial 4
  r8 e,8 | a4 \bar "||"
  \partial 4
  r8 e8 | a4
  c8 b[ c b] |
}

[image of music]

L’ordre \partial fixa la propietat Timing.measurePosition, que és un nombre racional que indica quant temps ha transcorregut dins del compàs actual.

Vegeu també

Glossari musical: anacrusis.

Referència de la notació: Notes d’adorn.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Timing_translator.


Música sense compassos

En la música mesurada s’insereixen línies divisòries i es calculen els números de compàs automàticament. A la música sense metre (és a dir, cadències) això no és desitjable i es pot ‘desactivar’ usant l’ordre \cadenzaOn, per després ‘reactivar-lo’ en el lloc adequat usant \cadenzaOff.

\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}

[image of music]

La numeració de compassos es continua al final de la cadència.

\relative c'' {
  % Mostra tots els números de barra
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}

[image of music]

En inserir una ordre \bar dins d’una cadència no s’inicia un compàs nou, fins i tot que s’imprimeixi una línia divisòria. Així doncs, les alteracions accidentals (l’efecte de les quals se suposa que roman fins al final del compàs) seran vàlides encara després de la línia divisòria que s’imprimeix per part de \bar. Si es volen imprimir alteracions accidentals posteriors tindran que inserir-se manualment alteracions forçades o de cortesia, vegeu Alteracions accidentals.

\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  cis4 d cis d
  \bar "|"
  % El primer cis s'imprimeix sense alteració fins i tot si està després de un \bar
  cis4 d cis! d
  \cadenzaOff
  \bar "|"
}

[image of music]

El barat automàtic es desactiva mitjançant \cadenzaOn. Per tant, tot el barrat en les cadències s’ha d’introduir manualment. Vegeu Barres manuals.

\relative {
  \repeat unfold 8 { c''8 }
  \cadenzaOn
  cis8 c c c c
  \bar"|"
  c8 c c
  \cadenzaOff
  \repeat unfold 8 { c8 }
}

[image of music]

Aquestes ordres predefinides afecten a totes les pautes de la partitura, tot i que apareguin en un sol context Voice. Per canviar això, traslladeu el Timing_translator del context Score al context Staff, Vegeu Notació polimètrica.

Instruccions predefinides

\cadenzaOn, \cadenzaOff.

Vegeu també

Glossari musical: cadenza.

Referència de la notació: Visibilitat dels objectes, Notació polimètrica, Barres manuals, Alteracions accidentals.

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

Sols s’insereixen salts de línia i de pàgina automàticament en les línies divisòries, per la qual cosa cal inserir manualment línies divisòries ‘invisibles’ en fragments llargs de música sense mesurar per permetre els salts:

\bar ""

Notació polimètrica

Està contemplada la notació polimètrica, ja sigui explícitament o mitjançant la modificació manual de la indicació visible del compàs i/o l’escalat de la duració de les notes.

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i compassos d’igual longitud

Establiu una indicació de copàs comuna per a cada pentagrama, i fixeu timeSignatureFraction a la fracció desitjada. Després useu la funció \scaleDurations per escalar les duracions de les notes a cada pauta a la indicació de compàs comú.

Al següent exemple, s’usa en paral·lel música amb compassos de 3/4, 9/8 i 10/8. Al segon pentagrama, les duracions mostrades es multipliquen per 2/3 (atès que 2/3 * 9/8 = 3/4), i en el tercer pentagrama, les duracions que es mostren estan multiplicades per 3/5 (atès que 3/5 * 10/8 = 3/4). Amb freqüència haurà que inserir les barres de forma manual, atès que l’escalat de les duracions afecta a les regles de barrat automàtic.

\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 9/8
    \scaleDurations 2/3 {
      \repeat unfold 3 { c8[ c c] }
      \repeat unfold 3 { c4 c8 }
    }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 10/8
    \scaleDurations 3/5 {
      \repeat unfold 2 { c8[ c c] }
      \repeat unfold 2 { c8[ c] } |
      c4. c \tuplet 3/2 { c8[ c c] } c4
    }
  }
>>

[image of music]

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i longituds de compàs diferents

Es pot donar a cada pentagrama la seva pròpia indicació de compàs independent traslladant els gravadors Timing_translator i Default_bar_line_engraver al context de Staff.

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove Timing_translator
  }
  \context {
    \Staff
    \consists Timing_translator
  }
}

% Ara cada pentagrama té la seva pròpia indicació de temps

\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 2/4
    c4 c |
    c4 c |
    c4 c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/8
    c4. |
    c8 c c |
    c4. |
    c8 c c |
  }
>>

[image of music]

Indicacions de compàs compost

Es creen usant la funció \compoundMeter. La sintaxi és:

\compoundMeter #'(llista de llistes)

La construcció més simple és una llista única, en la qual l’últim número indica el denominador de la indicació de compàs i les anteriors són els numeradors.

\relative {
  \compoundMeter #'((2 2 2 8))
  \repeat unfold 6 c'8 \repeat unfold 12 c16
}

[image of music]

Es poden construir compassos més complexos utilitzant llistes addicionals. Així mateix, els ajustos de barrat s’ajustaran depenent dels valors.

\relative {
  \compoundMeter #'((1 4) (3 8))
  \repeat unfold 5 c'8 \repeat unfold 10 c16
}

\relative {
  \compoundMeter #'((1 2 3 8) (3 4))
  \repeat unfold 12 c'8
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: polymetric, polymetric time signature, meter.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Barres manuals, Indicació de compàs, Escalat de les duracions.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator, Staff.

Advertiments i problemes coneguts

En usar diferents compassos en paral·lel, les notes que estiguin en el mateix instant de temps es col·loquen en la mateixa posició horitzontal. Tanmateix, les barres de compàs als diferents pentagrames faran que l’espaiat de notes sigui menys regular en cada pentagrama individual del que seria normal sense les diferents indicacions de compàs.


Divisió automàtica de les notes

Les notes llargues es poden convertir automàticament en notes lligades. Es fa mitjançant la substitució de Note_heads_engraver per Completion_heads_engraver. De forma semblant, els silencis llargs que sobrepassen línies de compàs es divideixen automàticament substituint el gravador Rest_engraver amb el gravador Completion_rest_engraver. A l’exemple següent, les notes i els silencis que travessen la barra de compàs es divideixen, i a més les notes s’uneixen mitjançant una lligadura.

\new Voice \with {
  \remove Note_heads_engraver
  \consists Completion_heads_engraver
  \remove Rest_engraver
  \consists Completion_rest_engraver
}
\relative {
  c'2. c8 d4 e f g a b c8 c2 b4 a g16 f4 e d c8. c2 r1*2
}

[image of music]

Aquests gravadors divideixen totes les notes i silencis llargs en la barra de compàs, e insereix lligadures en les notes. Un dels seus usos és depurar partitures complexes: si els compassos no estan complets, les lligadures mostraran exactament quant li falta a cada compàs.

La propietat completionUnit fixa una duració preferida per a les notes dividides.

\new Voice \with {
  \remove Note_heads_engraver
  \consists Completion_heads_engraver
} \relative {
  \time 9/8 g\breve. d''4. \bar "||"
  \set completionUnit = \musicLength 4.
  g\breve. d4.
}

[image of music]

Aquests gravadors divideixen les notes que tenen la duració escalada, com la dels tresets, en notes que tenen el mateix factor d’escala que la nota original de l’entrada.

\new Voice \with {
  \remove Note_heads_engraver
  \consists Completion_heads_engraver
} \relative {
  \time 2/4 r4
  \tuplet 3/2 {g'4 a b}
  \scaleDurations 2/3 {g a b}
  g4*2/3 a b
  \tuplet 3/2 {g4 a b}
  r4
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: tie

Manual d’aprenentatge: Explicació dels gravadors, Afegir i eliminar gravadors

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Note_heads_engraver, Completion_heads_engraver, Rest_engraver, Completion_rest_engraver, Forbid_line_break_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Per consistència amb el comportament anterior, les notes i silencis que tenen un duració major d’un compàs, com c1*2, es divideixen en notes sense cap factor d’escala, { c1 c1 }. La propietat completionFactor controla aquest comportament, i en donar-li el valor #f podem fer que les notes i silencis dividits tinguin el mateix factor d’escala que les duracions de les notes originals de l’entrada.


Mostrar els ritmes de la melodia

En algunes ocasiones volem mostrar solament el ritme d’una melodia. Això es pot fer amb un pentagrama de ritme. Totes les altures de les notes es converteixen en barres inclinades, i el pentagrama te una sola línia:

<<
  \new RhythmicStaff {
    \new Voice = "myRhythm" \relative {
      \time 4/4
      c'4 e8 f g2
      r4 g g f
      g1
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricsto "myRhythm" {
      This is my song
      I like to sing
    }
  }
>>

[image of music]

Les taules d’acords de guitarra ofereixen sovint els ritmes d’acompanyament. Això es pot fer amb el gravador Pitch_squash_engraver i \improvisationOn.

<<
  \new ChordNames {
    \chordmode {
      c1 f g c
    }
  }
  \new Voice \with {
    \consists Pitch_squash_engraver
  } \relative c'' {
    \improvisationOn
    c4 c8 c c4 c8 c
    f4 f8 f f4 f8 f
    g4 g8 g g4 g8 g
    c4 c8 c c4 c8 c
  }
>>

[image of music]

Instruccions predefinides

\improvisationOn, \improvisationOff.

Fragments de codi seleccionats

Ritmes rasguejats de guitarra

Per a la música de guitarra, és possible mostrar els ritmes de rasgueig, a més de les notes de la melodia, acords i diagrames de posicions.

\include "predefined-guitar-fretboards.ly"
<<
  \new ChordNames {
    \chordmode {
      c1 | f | g | c
    }
  }
  \new FretBoards {
    \chordmode {
      c1 | f | g | c
    }
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Pitch_squash_engraver"
  } {
    \relative c'' {
      \improvisationOn
      c4 c8 c c4 c8 c
      f4 f8 f f4 f8 f
      g4 g8 g g4 g8 g
      c4 c8 c c4 c8 c
    }
  }
  \new Voice = "melody" {
    \relative c'' {
      c2 e4 e4
      f2. r4
      g2. a4
      e4 c2.
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricsto "melody" {
      This is my song.
      I like to sing.
    }
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: RhythmicStaff, Pitch_squash_engraver.


1.2.4 Barres


Barres automàtiques

De manera predeterminada, las barres de corxera s’insereixen automàticament:

\relative c'' {
  \time 2/4 c8 c c c
  \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8
}

[image of music]

Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden escriure els barrats de forma explícita; vegeu Barres manuals. Les barres s’han d’introduir manualment si es volen estendre per sobre els silencis.

Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb \autoBeamOff i activar-se amb \autoBeamOn:

\relative c' {
  c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8
  \autoBeamOff
  c4 c8 c8. c16 c8.
  \autoBeamOn
  c16 c8
}

[image of music]

Nota: Si s’usen barres per indicar els melismes de les cançons, aleshores s’ha de desactivar el barrat automàtic amb \autoBeamOff i indicar les barres manualment. La utilització de \partCombine amb \autoBeamOff pot produir resultats no desitjats. Vegeu els fragments de codi per a més informació.

Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors automàtics predeterminats; vegeu Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\autoBeamOff, \autoBeamOn.

Fragments de codi seleccionats

Barres que travessen salts de línia

Normalment estan prohibits els salts de línia si les barres travessen les línies divisòries. Es pot canviar aquest comportament com es mostra aquí:

\relative c'' {
  \override Beam.breakable = ##t
  c8 c[ c] c[ c] c[ c] c[ \break
  c8] c[ c] c[ c] c[ c] c
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Canviar el salt de les barres en angle

S’insereixen automàticament barres en angle quan es detecta un interval molt gran entre les notes. Es pot fer un ajustament fi d’aquest comportament mitjançant de la propietat auto-knee-gap. Es traça una barra doblada si el salt és més gran que el valor de auto-knee-gap més l’amplada de l’objecte barra (que depèn de la duració de les notes i de la inclinació de la barra). De forma predeterminada auto-knee-gap està establerta a 5.5 espais de pentagrama.

{
  f8 f''8 f8 f''8
  \override Beam.auto-knee-gap = 6
  f8 f''8 f8 f''8
}

[image of music]

Partcombine and \autoBeamOff

The function of \autoBeamOff when used with \partCombine can be difficult to understand. It may be preferable to use

\set Staff.autoBeaming = ##f

instead to ensure that auto-beaming is turned off for the entire staff. Use this at a spot in your score where no beam generated by the auto-beamer is still active.

Internally, \partCombine works with four voices – stem up single, stem down single, combined, and solo. In order to use \autoBeamOff to stop all auto-beaming when used with \partCombine, it is necessary to use four calls to \autoBeamOff.

{
  % \set Staff.autoBeaming = ##f % turns off all auto-beaming

  \partCombine {
    \autoBeamOff   % applies to split up-stems
    \repeat unfold 4 a'16
    % \autoBeamOff % applies to combined stems
    \repeat unfold 4 a'8
    \repeat unfold 4 a'16
    % \autoBeamOff % applies to solo
    \repeat unfold 4 a'16
    r4
  } {
    % \autoBeamOff % applies to split down-stems
    \repeat unfold 4 f'8
    \repeat unfold 8 f'16 |
    r4
    \repeat unfold 4 a'16
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Barres manuals, Establir el comportament de les barres automàtiques.

Fitxers instal·lats: scm/auto-beam.scm.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Auto_beam_engraver, Beam_engraver, Beam, BeamEvent, BeamForbidEvent, beam-interface, unbreakable-spanner-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Les propietats d’una barra venen determinades al començament de la seva construcció i qualsevol canvi addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans que la barra s’hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la següent barra nova.


Establir el comportament de les barres automàtiques

Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context: beatBase, beatStructure i beamExceptions. Els valores predeterminats d’aquestes variables es poden sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa els propis valors predeterminats es poden canviar com s’explica a Indicació de compàs.

Si hi ha definida una regla de beamExceptions per al compàs en curs, s’usa aquesta regla per determinar la col·locació de les barres; s’ignoren els valores de beatBase i beatStructure.

Si no hi ha definida cap regla de beamExceptions per al tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està determinada pels valors de beatBase i beatStructure.

Barrat basat en beatBase i beatStructure

De forma predeterminada, les regles de beamExceptions estan definides per als compassos més comuns, i les regles de beamExceptions s’han de desactivar si pretenem que el barrat automàtic estigui basat en beatBase i beatStructure. Les regles de beamExceptions es desactiven mitjançant

\set Timing.beamExceptions = #'()

Quan el valor de beamExceptions s’ha establert a #'(), ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no hi ha cap regla de beamExceptions definida internament per al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context beatBase i beatStructure. beatStructure és una llista d’Scheme que defineix la longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de beatBase. De forma predeterminada, cada unitat de longitud beatBase és una única pulsació.

Observeu que hi ha valors de beatStructure i de beatBase diferents per a cada indicació de compàs. Els canvis que es fan a aquestes variables s’apliquen sols al tipus de compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s’han d’escriure després de l’ordre \time que dóna començament a una secció nova amb un tipus de compàs diferent, no abans. Els valors nous que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.

\relative c'' {
  \time 5/16
  c16^"default" c c c c |
  % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16
  % però els desactivarem igual per assegurar-nos
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.beatStructure = 2,3
  c16^"(2+3)" c c c c |
  \set Timing.beatStructure = 3,2
  c16^"(3+2)" c c c c |
}

[image of music]

\relative {
  \time 4/4
  a'8^"default" a a a a a a a
  % Desactiva beamExceptions perquè sí que està
  % definit per a un tempo 4/4
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.beatBase = #1/4
  \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1
  a8^"changed" a a a a a a a
}

[image of music]

Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos específics. Si no s’inclou cap ajustament a un context de nivell més baix, s’apliquen els ajustament del context que l’envolta.

\new Staff {
  \time 7/8
  % No cal beamExceptions
  % atès que no està definit per al tempo 7/8
  \set Staff.beatStructure = 2,3,2
  <<
    \new Voice = one {
      \relative {
        a'8 a a a a a a
      }
    }
    \new Voice = two {
      \relative {
        \voiceTwo
        \set Voice.beatStructure = 1,3,3
        f'8 f f f f f f
      }
    }
  >>
}

[image of music]

En cas d’usar diverses veus, s’ha d’especificar el context Staff si volem aplicar el barrat a totes les veus del pentagrama:

\time 7/8
% ritme 3-1-1-2
% Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament
% A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a
% beatBase #1/8
\set beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

% Funciona correctament amb el context Staff especificat
\set Staff.beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

[image of music]

El valor de beatBase es pot ajustar per canviar el comportament de les barres, si es desitja. Quan es fa, el valor de beatStructure s’ha de fixar de manera que sigui compatible amb el nou valor de beatBase.

\time 5/8
% No cal desactivar beamExceptions
% atès que no està definit per al tempo 5/8
\set Timing.beatBase = #1/16
\set Timing.beatStructure = 7,3
\repeat unfold 10 { a'16 }

[image of music]

De forma predeterminada beatBase està fixat a una unitat més que el denominador del compàs. Totes les excepcions a aquest valor predeterminat estan a scm/time-signature-settings.scm.

Barrat basat en beamExceptions

Les regles d’autobarrat especials (diferents a acabar una barra sobre una pulsació) estan definides a la propietat beamExceptions.

El valor de beamExceptions, que és una estructura de dades força complexa, es genera fàcilment amb la funció \beamExceptions. Aquesta funció rep un o més patrons rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els compassos s’han de separar amb una barra de comprovació de compàs | perquè la funció no té cap altra manera d’esbrinar la longitud del compàs). Vet aquí un exemple senzill:

\relative c'' {
  \time 3/16
  \set Timing.beatStructure = 2,1
  \set Timing.beamExceptions =
    \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] }
  c16 c c |
  \repeat unfold 6 { c32 } |
}

[image of music]

Nota: Un valor de beamExceptions ha de ser una llista d’excepcions completa. És a dir, tota excepció que s’hagi d’aplicar ha d’estar inclosa a aquest ajustament. No és possible afegir, eliminar o canviar sols una de les excepcions. Tot i que això pot semblar fastigós, vol dir que no és necessari conèixer els ajustaments de barrat actuals per poder especificar un patró de barrat nou.

Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de Timing.beatBase, Timing.beatStructure i Timing.beamExceptions. Un ajustament en el tipus de compàs dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat automàtic per al context Timing al comportament predeterminat.

\relative a' {
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % grup (4 + 2)
  \set Timing.beatStructure = 4,2
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % torna al comportament predeterminat
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
}

[image of music]

Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de compàs estan determinats en el fitxer scm/time-signature-settings.scm. La forma de canviar els ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de compas es descriu a Indicació de compàs.

Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs contenen una entrada per a beamExceptions. Per exemple, el compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha corxeres. La regla beamExceptions pot sobreescriure l’ajustament beatStructure si no es reinicia beamExceptions.

\time 4/4
\set Timing.beatBase = #1/8
\set Timing.beatStructure = 3,3,2
% Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions
\repeat unfold 8 {c''8} |
% Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 8 {c''8}

[image of music]

De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s’uneixen mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma predeterminada. Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra a cada part, reinicieu beamExceptions.

\time 3/4
% per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions
\repeat unfold 6 {a'8} |
% Això barrarà (1 1 1) degut a beatBase i beatStructure predeterminats
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 6 {a'8}

[image of music]

A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb freqüència les barres comencen a meitat d’un compàs de 3/4, però la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu Gould, pàg. 153). Es produeixen situacions semblants al compàs de 3/8. Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de context beamHalfMeasure, que té efecte sobre indicacions de compàs que tenen la xifra 3 al numerador:

\relative a' {
  \time 3/4
  r4. a8 a a |
  \set Timing.beamHalfMeasure = ##f
  r4. a8 a a |
}

[image of music]

Com funciona el barrat automàtic

Quan s’habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres de corxera automàtiques es determinen per les propietats de context beatBase, beatStructure i beamExceptions.

Són d’aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan es determina l’aspecte de les barres:

  • Si està especificada una barra manual amb […], s’ha de fixar la barra tal com s’ha especificat; en cas contrari,
  • Si està definida a beamExceptions una regla de barrat per a aquest tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
  • Si està definida a beamExceptions una regla de final de barra per a un tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
  • usar els valors de beatBase i de beatStructure per determinar els finals de les pulsacions del compàs, i terminar les barres al final de les pulsacions.

En les regles anteriors, el tipus de barra beam-type és la duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.

Les regles de barrat predefinides estan al fitxer scm/time-signature-settings.scm.

Fragments de codi seleccionats

Subdivisió de barres

Les barres de semicorxera, o de figures més breus, no es subdivideixen de forma predeterminada. És a dir, les tres (o més) barres s’amplien sense trencar-se sobre grups complets de notes. Aquest comportament es pot modificar per subdividir les barres en subgrups mitjançant l’establiment de la propietat subdivideBeams. Quan està activada, les barres es subdivideixen a intervals definits pel valor actual de beatBase mitjançant la reducció de les barres repetides a una sola entre els subgrups. Observeu que el valor predeterminat de beatBase és un més que el denominador del tipus de compàs actual, si no es fixa explícitament. S’ha d’ajustar a una fracció que dóna la duració del subgrup de barres utilitzant la funció ly:make-moment, como es veu en aquest fragment de codi. Així mateix, quan es modifica beatBase, s’hauria de canviar també beatStructure perquè correspongui al beatBase nou:

\relative c'' {
  c32[ c c c c c c c]

  \set subdivideBeams = ##t
  c32[ c c c c c c c]

  % Set minimum beam subdivision interval to 1/8 just for this beam
  \once \set minimumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 8
  c32[ c c c c c c c]

  % Set maximum beam subdivision interval to 1/16 just for this beam
  \once \set maximumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 16
  c32[ c c c c c c c]

  % Set maximum beam subdivision interval to 3/8 just for this beam
  \once \set maximumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 8*3
  [ \repeat unfold 16 c64 ] r2.

  % Set maximum beam subdivision interval to 1/64 to limit subdivision depth,
  % despite not being metrically correct
  \once \set minimumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 32
  \once \set maximumBeamSubdivisionInterval = \musicLength 64
  [ \repeat unfold 32 c128 ] r2.

  % Shorten beam by 1/32
  c32[ c c c c c c] r32

  % Shorten beam by 3/32
  c32[ c c c c] r16.

  % Respect the incomplete beams of the previous two examples
  \set respectIncompleteBeams = ##t
  c32[ c c c c c c] r32
  % no visual change here as last two stems are exempt from this
  % special rule
  c32[ c c c c] r16.
}

[image of music]

Barres que respecten el pols estrictament

Es poden fer que les barres secundàries apuntin en la direcció del pols o fracció a que pertanyen. La primera barra evita els corxets aïllats (que és el comportament predeterminat); la segona barra segueix el pols o fracció estrictament.

\relative c'' {
  \time 6/8
  a8. a16 a a
  \set strictBeatBeaming = ##t
  a8. a16 a a
}

[image of music]

Símbols de direcció y símbols d’agrupació de compàs

L’agrupació de pulsacions dins d’un compàs està controlada per la propietat de context beatStructure. Hi ha establerts valors de beatStructure per a molts tipus de compassos a scm/time-signature-settings.scm. Els valors de beatStructure es poden canviar o establir amb \set. Com alternativa, es pot usar \time per establir tant el compàs com l’estructura de pulsacions. Per això, especifiquem l’agrupació interna de les pulsacions del compàs com una llista de nombres (en la sintaxi de l’Scheme) abans de la indicació del compàs.

\time s’aplica al context Timing, per la qual cosa no restableix els valors de beatStructure ni de beatBase que s’estableixen en altres contextos de nivell inferior, com Voice.

Si el gravador Measure_grouping_engraver està inclòs en un dels contextos de presentació, s’imprimiran signes d’agrupació de pulsacions. Aquests símbols faciliten la lectura de música moderna rítmicament complexa. En aquest exemple, el compàs de 9/8 s’agrupa segons dos patrons diferents utilitzant els dos mètodes, mentre que el compàs de 5/8 s’agrup d’acord amb l’ajustament predeterminat que està a scm/time-signature-settings.scm:

\score {
  \new Voice \relative c'' {
    \time 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \set Timing.beatStructure = 2,2,2,3
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 4,5 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 5/8
    a4. g4 |
    \time 3,3,2 4/4
    \set Timing.beatBase = #1/8
    f4 d8 f4 d8 g4
  }
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \consists "Measure_grouping_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Finals de barra en el context Score

Les regles de final de barra especificades en el context Score s’apliquen a tots els pentagrames, però es poden modificar tant en els nivells de Staff como de Voice:

\relative c'' {
  \time 5/4
  % Set default beaming for all staves
  \set Score.beatBase = #1/8
  \set Score.beatStructure = 3,4,3
  <<
    \new Staff {
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Modify beaming for just this staff
      \set Staff.beatStructure = 6,4
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Inherit beaming from Score context
      <<
        {
          \voiceOne
          c8 c c c c c c c c c
        }
        % Modify beaming for this voice only
        \new Voice {
          \voiceTwo
          \set Voice.beatStructure = 6,4
          a8 a a a a a a a a a
        }
      >>
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Fitxer d’inici: scm/time-signature-settings.scm.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Auto_beam_engraver, Beam, BeamForbidEvent, beam-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no s’imprimeix en absolut. El mateix serveix per a les veus polifòniques introduïdes amb << … \\ … >>. Si una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica encara admet notes, no s’imprimeix. La solució per a aquests problemes és aplicar el barrat manual a l’última barra de la veu o partitura.

De forma predeterminada, el traductor Timing rep el nom de context Score como àlies. Això significa que l’establiment del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes també. Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà reiniciarà el barrat personalitzat que s’havia ajustat a un pentagrama més primerenc. Una forma d’evitar aquest problema és ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.

<<
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Timing.beatBase = #1/8
    \set Timing.beatStructure = 1,5
    \set Timing.beamExceptions = #'()
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

[image of music]

Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es poden canviar, de forma que sempre s’utilitzi el barrat desitjat. La menara d’efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a una indicació de compàs es descriu a Indicació de compàs.

<<
  \new Staff {
    \overrideTimeSignatureSettings
      3/4               % timeSignatureFraction
      #1/8              % beatBase
      1,5               % beatStructure
      #'()		% beamExceptions
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

[image of music]


Barres manuals

En certs casos pot ser precís sobreescriure l’algoritme de barrat automàtic. Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a les partitures corals el barrat s’ajusta amb freqüència perquè segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes. Aquestes barres s’especifiquen manualment marcant els punts de començament i final amb [ y ].

\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }

[image of music]

La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant indicadors de direcció:

\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }

[image of music]

Es poden marcar notes individuals amb \noBeam per evitar que resultin unides per una barra:

\relative {
  \time 2/4
  c''8 c\noBeam c c
}

[image of music]

Es poden produir al mateix temps barres de notes d’adorn i barres normals. Les notes d’adorn sense barra no es col·loquen dins de les barres de notes normals.

\relative {
  c''4 d8[
  \grace { e32 d c d }
  e8] e[ e
  \grace { f16 }
  e8 e]
}

[image of music]

Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les barres establint les propietats stemLeftBeamCount i stemRightBeamCount. Especifiquen el nombre de barres que es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la nota següent. Si qualsevol d’aquestes dues propietats s’ajusta a un valor, aquest valor s’usarà una sola vegada, i després s’esborrarà. En aquest exemple, l’últim Fa s’imprimeix amb sols una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del grup com un tot.

\relative a' {
  a8[ r16 f g a]
  a8[ r16
  \set stemLeftBeamCount = #2
  \set stemRightBeamCount = #1
  f16
  \set stemLeftBeamCount = #1
  g16 a]
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\noBeam.

Fragments de codi seleccionats

Beam nibs

Beam nibs at the start and end of beams together with beams attached to solitary notes that look like flat flags are possible with a combination of stemLeftBeamCount, stemRightBeamCount, and paired [] beam indicators.

For imitating right-pointing flat flags on lone notes, use paired [] beam indicators and set stemLeftBeamCount to zero. For imitating left-pointing flat flags on lone notes, set stemRightBeamCount to zero instead (line one).

For right-pointing nibs at the end of a run of beamed notes, set stemRightBeamCount to a positive value. For left-pointing nibs at the start of a run of beamed notes, set stemLeftBeamCount instead (line two).

Sometimes it may make sense for a lone note surrounded by rests to carry both a left- and right-pointing nib. Do this with paired [] beam indicators alone (line three).

Note that \set stemLeftBeamCount is always equivalent to \once \set. In other words, the beam count settings are not “sticky”, so the pair of nibs attached to the lone 16th note in the last example has nothing to do with the \set command for the beam before.

\score {
  <<
    \new RhythmicStaff {
      \set stemLeftBeamCount = 0
      c16[] r8.
      r8.
      \set stemRightBeamCount = 0
      16[]
    }
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = 2
      16 r r
      \set stemLeftBeamCount = 2
      16 16 16
    }
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = 2
      16 r16
      16[] r16
      \set stemLeftBeamCount = 2
      16 16
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició, Notes d’adorn.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Beam, BeamEvent, Beam_engraver, beam-interface, Stem_engraver.


Barres progressives

Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra progressiva s’ha d’indicar manualment usant [ i ], l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de la propietat grow-direction de l’objecte Beam.

Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre featheredDurations que especifica la raó entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.

Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.

A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.

\relative c' {
  \override Beam.grow-direction = #LEFT
  \featherDurations 2/1
  { c16[ c c c c c c c] }
  \override Beam.grow-direction = #RIGHT
  \featherDurations 2/3
  { c32[ d e f] }
  % retorna a barres sense ploma
  \override Beam.grow-direction = #'()
  { g32[ a b c] }
}

[image of music]

L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.

Instruccions predefinides

\featherDurations.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

L’ordre \featherDurations sols funciona amb fragments musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.


1.2.5 Compassos


Barres de compàs

Les línies divisòries delimiten als compassos però també es poden usar per indicar les repeticions. Normalment, les línies divisòries normals s’insereixen de manera automàtica a la sortida impresa a llocs que estan basats en el compàs actual.

Les barres de compàs senzilles inserides automàticament es poden canviar per altres tipus d’ordre \bar. Per exemple, se sol posar una doble barra de tancament al final de la peça:

\relative { e'4 d c2 \bar "|." }

[image of music]

No deixa de ser vàlida l’última nota d’un compàs si no acaba sobre la línia divisòria automàtica: se suposa que la nota es perllonga sobre el compàs següent. Però una seqüència llarga de aquests compassos perllongats pot fer que la música aparegui comprimida o fins i tot que se surti de la pàgina. Això és a causa de què els salts de línia automàtics solament es produeixen al final de compassos complets, és a dir, quan totes les notes han finalitzat abans que el compàs acabi.

Nota: Una duració incorrecta pot fer que s’intenti evitar la producció de salts de línia, donant com a resultat una línia de música amb una compressió exagerada o música que se surt de la pàgina.

També es permeten salts de línia en les barres inserides manualment fins i tot dins de compassos incomplets. Per permetre un salt de línia on no hi ha cap línia divisòria visible. Utilitzeu el següent:

\bar ""

D’aquesta manera s’inserira una barra invisible de compàs i es farà possible el salt de línia a aquest punt, sense forçar-lo. No s’incrementa el comptador dels números de compàs. Per forçar un salt de línia, consulteu Salts de línia.

Aquesta i altres línies divisòries especials es poden inserir manualment en qualsevol punt. Quan coincideixen amb el final d’un compàs, substitueixen a la línia divisòria simple que s’hauria inserit automàticament en aquest lloc. Quan no coincideixen amb el final d’un compàs, s’insereix la línia especificada en aquest punt de la sortida impresa.

Observeu que les línies divisòries manuals són purament visuals. No afecten a cap de les propietats que una barra normal afectaria, com als números de compàs, alteracions, salts de línia, etc. No afecten tampoc el càlcul i col·locació de les línies divisòries subsegüents. Quan una divisòria es col·loca manualment on ja hi ha una divisòria normal, els efectes de la línia original no s’alteren.

Estan disponibles per a la seva inserció manual dos tipus de línies divisòries simples i cinc tipus de doble barra:

\relative {
  f'1 \bar "|"
  f1 \bar "."
  g1 \bar "||"
  a1 \bar ".|"
  b1 \bar ".."
  c1 \bar "|.|"
  d1 \bar "|."
  e1
}

[image of music]

així com la barra de punts i la discontínua:

\relative {
  f'1 \bar ";"
  g1 \bar "!"
  a1
}

[image of music]

i nou tipus de barres de repetició:

\relative {
  f'1 \bar ".|:"
  g1 \bar ":..:"
  a1 \bar ":|.|:"
  b1 \bar ":|.:"
  c1 \bar ":.|.:"
  d1 \bar "[|:"
  e1 \bar ":|][|:"
  f1 \bar ":|]"
  g1 \bar ":|."
  a1
}

[image of music]

A més es pot imprimir una línia divisòria com una marca curta:

f'1 \bar "'" g'1

[image of music]

Malgrat això, donat que les mencionades marques s’utilitzen usualment al cant gregorià, és preferible en aquest cas utilitzar \divisioMinima, que es descriu en la secció Divisiones dins de cant gregorià:

El LilyPond contempla la notació del cant kievà i ofereix una línia divisòria especial kievana:

f'1 \bar "k"

[image of music]

Poden veure’s detalls d’aquest notació explicats a Gravat del cant kievà en notació quadrada.

Per als símbols de segno en línia, hi ha tres tipus de barres de compàs que es diferencien en el seu comportament respecte als salts de línia:

\fixed c' {
  c4 4 4 4
  \bar "S"
  d4 4 4 4 \break
  \bar "S"
  e4 4 4 4
  \bar "S-|"
  f4 4 4 4 \break
  \bar "S-|"
  g4 4 4 4
  \bar "S-||"
  a4 4 4 4 \break
  \bar "S-||"
  b4 4 4 4
  \bar "S-S"
  c'4 4 4 4 \break
  \bar "S-S"
  d'1
}

[image of music]

Tot i que es poden inserir manualment barres de compàs amb significat de repeticions, no es reconeixen com repeticions per part del LilyPond. Les seccions repetides s’introdueixen millor utilitzant les diverses ordres de repetició (vegeu Repeticions), que imprimeixen automàticament les barres corresponents.

A més es pot especificar ".|:-||", que equival a ".|:" excepte al salts de línia, en el qual es produeix una doble barra al final de la línia i una repetició esquerra (de començament) al principio de la línia següent.

\fixed c' {
  c4 4 4 4
  \bar ".|:"
  d4 4 4 4 \break
  \bar ".|:"
  e4 4 4 4
  \bar ".|:-|"
  f4 4 4 4 \break
  \bar ".|:-|"
  g4 4 4 4
  \bar ".|:-||"
  a4 4 4 4 \break
  \bar ".|:-||"
  b4 4 4 4
  \bar ".|:-|."
  c'4 4 4 4 \break
  \bar ".|:-|."
  d'4 4 4 4
}

[image of music]

Per a combinacions de repeticions amb el símbol de segno, hi ha sis variants diferents:

\fixed c' {
  g,4 4 4 4
  \bar ":|.S"
  a,4 4 4 4 \break
  \bar ":|.S"
  b,4 4 4 4
  \bar ":|.S-S"
  c4 4 4 4 \break
  \bar ":|.S-S"
  d4 4 4 4
  \bar "S.|:-S"
  e4 4 4 4 \break
  \bar "S.|:-S"
  f4 4 4 4
  \bar "S.|:"
  g4 4 4 4 \break
  \bar "S.|:"
  a4 4 4 4
  \bar "S.|:-|"
  b4 4 4 4 \break
  \bar "S.|:-|"
  c'4 4 4 4
  \bar "S.|:-||"
  d'4 4 4 4 \break
  \bar "S.|:-||"
  e'4 4 4 4
  \bar ":|.S.|:"
  f'4 4 4 4 \break
  \bar ":|.S.|:"
  g'4 4 4 4
  \bar ":|.S.|:-S"
  a'4 4 4 4 \break
  \bar ":|.S.|:-S"
  b'1
}

[image of music]

A més, hi ha una ordre \inStaffSegno que crea una barra de compàs amb símbol de segno, situada en conjunció amb una línia de repetició adequada si s’utilitza amb una ordre \repeat volta, vegeu Repeticions normals.

Es poden definir tipus nous de línies divisòries amb \defineBarLine:

\defineBarLine tipus_de_barra #'(final començament extensió)

Les variables de \defineBarline poden incloure la cadena de caràcters ‘buida’ "", que equival a imprimir una línia divisòria invisible. També es pot establir al valor fals#f que no imprimeix cap línia divisòria.

Després de la definició, la nova línia divisòria es pot utilitzar mitjançant \bar tipus_de_barra.

Actualment hi ha disponibles deu elements de barra de compàs:

\defineBarLine ":" #'("" ":" "")
\defineBarLine "=" #'("=" "" "")
\defineBarLine "[" #'("" "[" "")
\defineBarLine "]" #'("]" "" "")

\new Staff {
  s1 \bar "|"
  s1 \bar "."
  s1 \bar "!"
  s1 \bar ";"
  s1 \bar ":"
  s1 \bar "k"
  s1 \bar "S"
  s1 \bar "="
  s1 \bar "["
  s1 \bar "]"
  s1 \bar ""
}

[image of music]

La línia divisòria "=" proporciona la barra de doble extensió, usada en combinació amb el símbol de segno. No l’heu d’usar com una doble línia divisòria fina aïllada; per això es preferible \bar "||".

El signe "-" inicia anotacions a les barres de compàs, que són útils per distingir entre aquelles que tenen idèntica aparença però diferent comportament als salts de línia i/o diferents barres d’extensió. La part que segueix al signe "-" no s’usa per construir la barra de compàs.

\defineBarLine "||-dashedSpan" #'("||" "" "!!")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar "||"
    c1 \bar "||-dashedSpan"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>

[image of music]

A més, el caràcter de l’espai en blanc " " serveix com a contenidor per definir barres d’extensió correctament alineats a les barres principals:

\defineBarLine ":|.-wrong" #'(":|." "" "|.")
\defineBarLine ":|.-right" #'(":|." "" " |.")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar ":|.-wrong"
    c1 \bar ":|.-right"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>

[image of music]

Si calen elements addicionals, el LilyPond proveeix una forma senzilla de definir-los. Per veure més informació sobre com modificar o afegir barres de compàs, consulteu el fitxer scm/bar-line.scm.

En les partitures amb molts pentagrames, una ordre\bar a un d’ells s’aplica automàticament a tots els altres. Les línies resultants es connecten entre els diferents pentagrames d’un StaffGroup, PianoStaff o GrandStaff.

<<
  \new StaffGroup <<
    \new Staff \relative {
      e'4 d
      \bar "||"
      f4 e
    }
    \new Staff \relative { \clef bass c'4 g e g }
  >>
  \new Staff \relative { \clef bass c'2 c2 }
>>

[image of music]

L’ordre ‘\bar tipus de barra’ és forma curta de fer ‘\set Timing.whichBar = tipo de barra’. Quan s’estableix whichBar amb el valor d’una cadena de caràcters, es crea una línia divisòria d’aquest tipus.

El tipus de barra predeterminat que s’usa per a les línies divisòries inserides automàticament és "|". Es pot canviar en qualsevol moment amb ‘\set Timing.measureBarType = tipus de barra’.

Vegeu també

Referència de la notació: Salts de línia, Repeticions, Agrupament de pentagrames.

Fitxers instal·lats: scm/bar-line.scm.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: BarLine (creada al nivell de Staff (pentagrama)), SpanBar (a través dels pentagrames), Timing_translator (per a les propietats del comptador de temps Timing).


Numeració de compassos

Per defecte, els números de compàs s’imprimeixen al principi de la línia, excepte la primera. El número pròpiament dit s’emmagatzema a la propietat currentBarNumber, que normalment s’actualitza automàticament per a cada compàs. També es pot establir manualment:

\relative c' {
  c1 c c c
  \break
  \set Score.currentBarNumber = #50
  c1 c c c
}

[image of music]

Els números de compàs es poden gravar a intervals regulars en comptes de al principi de cada línia. Per fer-lo, s’ha de sobreescriure el comportament predeterminat de forma que es puguin imprimir en altres llocs. Això ve controlat per la propietat break-visibility de BarNumber. Agafa tres valors que es poden establir al valor #t o #f per especificar si el número de compàs corresponent és visible o no. L’ordre dels tres valors és visible al final de la línia, visible a la meitat de la línia, o visible al principi de la línia. A l’exemple següent s’imprimeixen els números de compàs en tots els llocs possibles:

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#t #t #t)
  \set Score.currentBarNumber = #11
  % Permet que s'imprimeixi el número del primer compàs
  \bar ""
  c1 | c | c | c |
  \break
  c1 | c | c | c |
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Impressió del nombre de compàs al primer compàs

De forma predeterminada se suprimeix el nombre de compàs del primer compàs d’una partitura si és més petit o igual a ‘1’. En establir el valor de barNumberVisibility a all-bar-numbers-visible, es pot imprimir qualsevol nombre de compàs per al primer compàs i tots els següents. Observeu que, perquè això funcioni, s’ha d’inserir una línia divisòria buida abans de la primera nota.

\layout {
  indent = 0
  ragged-right = ##t
}

\relative c' {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  c1 | d | e | f \break
  g1 | e | d | c
}

[image of music]

Imprimir números de compàs a intervals regulars

Es poden imprimir els nombre de compàs a intervals regulars mitjançant l’establiment de la propietat barNumberVisibility. Aquí els números de compàs s’imprimeixen cada dos compassos excepte al final de la línia.

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \set Score.currentBarNumber = 11
  % Print a bar number every second measure
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2)
  c1 | c | c | c | c
  \break
  c1 | c | c | c | c
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Printing bar numbers with changing regular intervals

Using the set-bar-number-visibility context function, bar number intervals can be changed.

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 4)
  \repeat unfold 10 c'1
  \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 2)
  \repeat unfold 10 c
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Impressió de nombre de compàs dins de rectangles o circumferències

Els nombres de compàs també es poden imprimir dins de rectangles o de circumferències.

\relative c' {
  % Prevent bar numbers at the end of a line and permit them elsewhere
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 4)

  % Increase the size of the bar number by 2
  \override Score.BarNumber.font-size = 2

  % Draw a box round the following bar number(s)
  \override Score.BarNumber.stencil
    = #(make-stencil-boxer 0.1 0.25 ly:text-interface::print)
  \repeat unfold 5 { c1 }

  % Draw a circle round the following bar number(s)
  \override Score.BarNumber.stencil
    = #(make-stencil-circler 0.1 0.25 ly:text-interface::print)
  \repeat unfold 4 { c1 } \bar "|."
}

[image of music]

Numeració de compassos alternativa

Es poden seleccionar dos mètodes alternatius per a la numeració de compassos, especials quan hi ha repeticions.

music = \relative c' {
  \repeat volta 3 {
    c4 d e f |
    \alternative {
      \volta 1 { c4 d e f | c2 d \break }
      \volta 2 { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      \volta 3 { c4 d e f | c2 d } } }
  c1 \bar "|."
}

\markup "default"
{
  \music
}

\markup \typewriter "'numbers"
{
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers
  \music
}

\markup \typewriter "'numbers-with-letters"
{
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters
  \music
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Alineació dels números de compàs

Els números de compàs s’alineen de forma predeterminada per la dreta amb el seu objecte pare. Aquest objecte és pel general la vora esquerra, d’una línia o, si els números s’imprimeixen dins de la línia, la vora esquerra d’una línia divisòria. Els números també es poden situar directament sobre la barra de compàs o alineats per l’esquerra amb ella.

\relative c' {
  \set Score.currentBarNumber = 111
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible
  % Increase the size of the bar number by 2
  \override Score.BarNumber.font-size = 2
  % Print a bar number every second measure
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2)
  c1 | c1
  % Center-align bar numbers
  \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #CENTER
  c1 | c1
  % Left-align bar numbers
  \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #LEFT
  c1 | c1
}

[image of music]

Supressió dels nombres de compàs de tota la partitura

Es poden eliminar completament els nombres de compàs traient el gravador Bar_number_engraver del context de Score.

\layout {
  \context {
    \Score
    \omit BarNumber
    % or:
    %\remove "Bar_number_engraver"
  }
}

\relative c'' {
  c4 c c c \break
  c4 c c c
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: BarNumber, Bar_number_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Els números de compàs poden col·lisionar amb la clau StaffGroup, si hi ha un a la part de dalt. Per solucionar-lo es pot usar la propietat de farciment padding de BarNumber per col·locar el número correctament. Consulteu StaffGroup i BarNumber para veure més informació.


Comprovació de compàs i de número de compàs

Les comprovacions de compàs ajuden a detectar errors a les duracions. Una comprovació de compàs s’escriu usant el símbol de la barra vertical, |, a qualsevol lloc on s’espera que caigui una línia divisòria. Si es troben línies de comprovació de compàs a altres llocs, s’imprimeix una llista d’advertiments al fitxer log de registre, mostrant els números de línia i columna en el qual han fallat les comprovacions de compàs. Al següent exemple, la segona comprovació de compàs avisarà d’un error.

\time 3/4 c2 e4 | g2 |

Una duració incorrecte produeix una partitura completament desbaratada, especialment si la partitura es polifònica, de manera que la millor manera de començar a corregir l’entrada és buscar sistemàticament l’existència de comprovacions de compàs fallides i duracions incorrectes.

Si es produeixen diverses comprovacions de compàs seguides per valor de la mateixa duració musical, sols apareix el primer missatge d’advertiment. Així s’aconsegueix que el missatge estigui concentrat a la font d’error de la pulsació.

Les comprovacions de compàs també es poden inserir dins de la lletra de les cançons:

\lyricmode {
  \time 2/4
  Twin -- kle | Twin -- kle |
}

Observeu que les comprovacions de compàs dins de la lletra de les cançons s’avaluen al moment musical de la síl·laba següent a la comprovació de compàs que es processa. Si la lletra està associada amb les notes d’una veu que té un silenci al principi del compàs, no es pot posar cap síl·laba al comen ament d’aquest compàs i s’imprimeix un missatge d’advertiment si s’escriu una comprovació de compàs dins de la lletra, en aquesta posició.

També és possible redefinir l’acció que es fa quan es troba una barra vertical o símbol de comprovació de compàs, |, al codi d’entrada, de forma que faci quelcom diferent a una comprovació de compàs. Es fa assignant una expressió musical a "|", el símbol de barra vertical. A l’exemple següent s’estableix | de forma que insereixi una doble línia divisòria quan apareix al codi d’entrada, en comptes de comprovar el final d’un compàs.

"|" = \bar "||"
{
  c'2 c' |
  c'2 c'
  c'2 | c'
  c'2 c'
}

[image of music]

En copiar peces musicals grans pot servir d’ajuda comprovar que el número de compàs del LilyPond correspongui a l’original des del qual s’està copiant. Això es pot comprovar amb \barNumberCheck, por exemple:

\barNumberCheck #123

imprimeix un advertiment si el currentBarNumber (número del compàs actual) no és el 123 en el moment de la compilació.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.


Marques d’assaig

Per imprimir una lletra d’assaig, utilitzeu l’ordre \mark.

\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

[image of music]

La lletra d’assaig s’incrementa automàticament si useu \mark \default, però també podeu utilitzar un número enter com argument per establir la indicació manualment. El valor que s’utilitzarà s’emmagatzema dins de la propietat rehearsalMark.

\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

[image of music]

La lletra ‘I’ se salta d’acord amb les tradicions de gravat. Si voleu incloure la la lletra ‘I’, useu una de les ordres següents, segons l’estil de marques d’assaig que desitgeu (sols lletres, lletres dins d’un rectangle o lletres dins d’un cercle).

\set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-alphabet
\set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-alphabet
\set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-alphabet
\relative c'' {
  \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-alphabet
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

[image of music]

L’estil es defineix per mitjà de la propietat rehearsalMarkFormatter. És una funció que agafa com arguments la marca en curs (un nombre enter) i el context actual. Ha de tornar un objecte de marcatge. A l’exemple següent, s’estableix rehearsalMarkFormatter amb el valor d’un procediment predefinit. Després d’alguns compassos s’estableix amb un valor d’una funció que produeix un número tancat a una capsa.

\relative c'' {
  \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-numbers
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-letters
  c1
}

[image of music]

El fitxer scm/translation-functions.scm conté les definicions de format-mark-numbers (el format per omissió), format-mark-box-numbers, format-mark-letters i format-mark-box-letters. Es poden usar aquestes definicions com a inspiració per a d’altres funcions de format.

Podem fer servir format-mark-barnumbers, format-mark-box-barnumbers i format-mark-circle-barnumbers per obtenir números de compas en lloc de números de lletres seqüencials.

Es poden especificar altres estils de lletra d’assaig de forma manual:

\mark "A1"

Observeu que Score.rehearsalMarkFormatter no afecta a las marque que s’especifiquen de aquest forma. Malgrat això, és possible aplicar un element \markup a la cadena.

\mark \markup{ \box A1 }

Els glifs musicals (como ara el segno) es poden imprimir dins d’un element \mark

\relative c' {
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.segno" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.coda" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" }
  c1
}

[image of music]

Consulteu El tipus de lletra Emmentaler per veure una llista dels símbols que es poden imprimir amb \musicglyph.

Per veure formes comuns d’ajustar la col·locació de les lletres d’assaig, consulteu Donar format al text. Per a un control més precís, consulteu break-alignable-interface a la secció Alineació d’objectes.

El fitxer scm/translation-functions.scm conté les definicions de format-mark-numbers i de format-mark-letters. Es poden utilitzar com a inspiració per escriure altres funcions per donar format.

Vegeu també

Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Donar format al text, Alineació d’objectes.

Fitxers d’inici: scm/translation-functions.scm.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: MarkEvent, Mark_engraver, RehearsalMark.


1.2.6 Temes especials de ritme


Notes d’adorn

Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs.

\relative {
  c''4 \grace b16 a4(
  \grace { b16 c16 } a2)
}

[image of music]

Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí, utilitzant la funció \slashedGrace.

\relative {
  \acciaccatura d''8 c4
  \appoggiatura e8 d4
  \acciaccatura { g16 f } e2
  \slashedGrace a,8 g4
  \slashedGrace b16 a4(
  \slashedGrace b8 a2)
}

[image of music]

La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn:

<<
  \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 }
  \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 }
>>

[image of music]

Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre \afterGrace. Agafa dos argument: la nota principal, i les notes d’adorn que segueixen a la nota principal.

\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }

[image of music]

Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4 es pot canviar establint afterGraceFraction. L’exemple següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.

<<
  \new Staff \relative {
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 15 16))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 1 2))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
>>

[image of music]

L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal.

\new Voice \relative {
  <<
    { d''1^\trill_( }
    { s2 s4. \grace { c16 d } }
  >>
  c1)
}

[image of music]

Una expressió musical \grace introdueix ajustos de tipus de lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix.

\new Voice \relative {
  \acciaccatura {
    \stemDown
    f''16->
    \stemNeutral
  }
  g4 e c2
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Utilitzar la barra que tatxa les notes amb notes normals

És possible aplicar la barreta que creua la barra de les acciacatures, en altres situacions.

\relative c'' {
  \override Flag.stroke-style = "grace"
  c8( d2) e8( f4)
}

[image of music]

Ajustament de la disposició de les notes d’adorn dins de la música

La disposició de les expressions d’adorn es pot canviar al llarg de tota la música usant les funcions add-grace-property i remove-grace-property. L’exemple següent esborra la definició de la direcció de la plica per a aquest nota d’adorn, de manera que les pliques no sempre apunten cap a dalt, i canvia la forma predeterminada dels caps a aspes.

\relative c'' {
  \new Staff {
    $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction)
    $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross)
    \new Voice {
       \acciaccatura { f16 } g4
       \grace { d16 e } f4
       \appoggiatura { f,32 g a } e2
    }
  }
}

[image of music]

Redefinició dels valors globals predeterminats per a notes d’adorn

Els valors predeterminats per a les notes d’adorn estan emmagatzemats en els identificadors startGraceMusic, stopGraceMusic, startAcciaccaturaMusic, stopAcciaccaturaMusic, startAppoggiaturaMusic i stopAppoggiaturaMusic, que estan definits al fitxer ly/grace-init.ly. Redefinint-los es poden obtenir altres efectes.

startAcciaccaturaMusic = {
  <>(
  \override Flag.stroke-style = "grace"
  \slurDashed
}

stopAcciaccaturaMusic = {
  \revert Flag.stroke-style
  \slurSolid
  <>)
}

\relative c'' {
  \acciaccatura d8 c1
}

[image of music]

Posicionament de les notes d’adorn amb espai flotant

En establir la propietat 'strict-grace-spacing fem que les columnes musicals per a les notes d’adorn siguin ‘flotants’, és a dir, desacoblades de les notes que no són d’adorn: primer s’aplica l’espaiat de les notes normals, i després es posen les columnes musicals de les notes d’adorn a l’esquerra de les columnes musicals de les notes principals.

\relative c'' {
  <<
    \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t
    \new Staff \new Voice {
      \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] }
      c8[ \grace { b16 d } c8]
      c4 r
    }
    \new Staff {
      c16 c c c c c c c c4 r
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: grace notes, acciaccatura, appoggiatura.

Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.

Fitxers d’inici: ly/grace-init.ly.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: GraceMusic, Grace_beam_engraver, Grace_auto_beam_engraver, Grace_engraver, Grace_spacing_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.

La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple

<<
  \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \section d2. }
>>

[image of music]

Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior

<<
  \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \section \grace s16 d2. }
>>

[image of music]

És obligatori usar l’ordre \grace per a la part dels desplaçaments, fins i tot si la part visual usa \acciaccatura o \appoggiatura perquè en cas contrari s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn invisible amb la nota següent.

Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.

Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de la seva duració real. Si la duració combinada de les notes d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es genera un error “Retrocedint al temps MIDI”. Teniu dues opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les notes d’adorn, per exemple:

c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }

es converteix a:

c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }

Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:

c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }

Vegeu Escalat de les duracions.


Alinear amb una cadenza

A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.

Una solució a aquest problema són les funcions mmrest-of-length i skip-of-length. Aquestes funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i generen un \skip o silenci multicompàs de la longitud exacta del fragment.

MyCadenza = \relative {
  c'4 d8 e f g g4
  f2 g4 g
}

\new GrandStaff <<
  \new Staff {
    \MyCadenza c'1
    \MyCadenza c'1
  }
  \new Staff {
    #(mmrest-of-length MyCadenza)
    c'1
    #(skip-of-length MyCadenza)
    c'1
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: cadenza.

Fragments de codi: Rhythms.


Gestió del temps

El temps esta administrat per Timing_translator, que de forma predeterminada es troba al context de Score. S’afegeix un àlies, Timing, al context que en el qual es col·loca el Timing_translator. Per assegurar que està disponible l’àlies Timing, potser heu de crear explícitament una instància del context contenidor (com Voice o Staff).

S’usen les següents propietats de Timing per seguir la pista del temps dins de la partitura.

currentBarNumber

El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.

measureLength

La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.

measurePosition

El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant measureLength cada cop que s’assoleix o s’excedeix measureLength. Quan això passa, s’incrementa currentBarNumber.

timing

Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.

El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent, s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4, però measureLength s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer compàs, la posició measurePosition s’avança en 1/8 fins a 5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.

\new Voice \relative {
  \set Timing.measureLength = \musicLength 4*5
  c'1 c4 |
  c1 c4 |
  c4 c
  \set Timing.measurePosition = \musicLength 8*5
  b4 b b8 |
  c4 c1 |
}

[image of music]

Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m construeix una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple, ly:make-moment 1 8 és una duració d’una corxera i ly:make-moment 7 16 és la duració de set semicorxeres.

Vegeu també

Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Timing_translator, Score.


1.3 Expressions

[image of music]

Aquesta secció relaciona diverses marques d’expressió que es poden crear a una partitura.


1.3.1 Expressions annexades a les notes

Aquesta secció explica com crear marques expressives que estan aplicades a notes: articulacions, ornaments i matisos. També es tracten els mètodes per crear les marques dinàmiques.


Articulacions i ornaments

Es poden annexar a les notes un ample ventall de símbols per denotar articulacions, adorns i altres indicacions d’execució, utilitzant la sintaxi següent:

nota\nom

La llista de possibles valors de nom està a Llista d’articulacions. Per exemple

\relative {
  c''4\staccato c\mordent b2\turn
  c1\fermata
}

[image of music]

Algunes d’aquestes articulacions tenen abreviatures que faciliten la seva escriptura. Les abreviatures s’escriuen a darrere del nom de la nota, i la seva sintaxi consisteix en un guió - seguit d’un símbol que especifica l’articulació. Existeixen abreviatures prededefinides per al marcato, stopped (nota apagada), tenuto, staccatissimo, accent (acent), staccato (picat), i portato. La sortida corresponent a aquestes articulacions apareix de la manera següent:

\relative {
  c''4-^ c-+ c-- c-!
  c4-> c-. c2-_
}

[image of music]

Les regles per a la col·locació predeterminada de les articulacions es troben definides al fitxer scm/script.scm. Les articulacions i ornaments es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama; vegeu Direcció i posició.

Les articulacions són objectes Script. Les seves propietats es descriuen de forma més completa a Script.

A més d’articulacions, es poden adjuntar textos i elements de marcatge de les notes. Vegeu Scripts de text.

Per veure més informació quant a l’ordenació dels elements Script i TextScript que s’annexen a les notes, consulteu Col·locació dels objectes.

Fragments de codi seleccionats

Modificació dels valors predeterminats per a la notació abreviada de les articulacions

Les abreviatures es troben definides dins del fitxer ly/script-init.ly, on les variablesdashHat, dashPlus, dashDash, dashBar, dashLarger, dashDot i dashUnderscore reben valors predeterminats. Es poden modificar aquests valors predeterminats per a les abreviatures. Per exemple, per associar l’abraviatura -+ (dashPlus) amb el símbol de semitrí en cmptes del símbol predeterminat +, assigneu el valor trill a la variable dashPlus:

\paper { tagline = ##f }

\relative c'' { c1-+ }

dashPlus = \trill

\relative c'' { c1-+ }

[image of music]

Controlar l’ordenació vertical de les inscripcions

L’orden vertical que ocupen les inscripcions gràfiques està controlat amb la propietat 'script-priority. Quant més baix és aquest número, més a prop de la nota es col·locarà. En aquest exemple, el TextScript (el sostingut) té primer la prioritat més baixa, per la qual cosa se situa en la posició més baixa al primer exemple. En el segon, el semitrí (el Script) és el que la té més baixa, per la qual cosa se situa en la part interior. Quan dos objectes tenen la mateixa prioritat, l’ordre en el qual s’introdueixen determina quin serà el que apareix en primer lloc.

\relative c''' {
  \once \override TextScript.script-priority = -100
  a2^\prall^\markup { \sharp }

  \once \override Script.script-priority = -100
  a2^\prall^\markup { \sharp }

  \set fingeringOrientations = #'(up)
  <c-2 a-1>2
  <a-1 c\tweak script-priority -100 -2>2
}

[image of music]

Crear un grupet d’anticipació

La creació d’un grupet circular d’anticipació entre dues notes, on la nota inferior del grupet utilitza una alteració, requereix diverses sobreescriptures de propietats. La propietat outside-staff-priority es pot establir al valor #f, atès que en aquest cas tindria prioritat sobre la propietat avoid-slur property. Canviant les fraccions 2/3 i 1/3 pot ajustar-se la posició horitzontal.

\relative c'' {
  \after 2*2/3 \turn c2( d4) r |
  \after 4 \turn c4.( d8)
  \after 4
  {
    \once \set suggestAccidentals = ##t
    \once \override AccidentalSuggestion.outside-staff-priority = ##f
    \once \override AccidentalSuggestion.avoid-slur = #'inside
    \once \override AccidentalSuggestion.font-size = -3
    \once \override AccidentalSuggestion.script-priority = -1
    \once \hideNotes
    cis8\turn \noBeam
  }
  d4.( e8)
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: tenuto, accent, staccato, portato.

Manual d’aprenentatge: Col·locació dels objectes.

Referència de la notació: Scripts de text, Direcció i posició, Llista d’articulacions, Refilets.

Fitxers instal·lats: scm/script.scm.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: Script, TextScript.


Matisos dinàmics

Les marques dinàmiques de matís absolut s’especifiquen usant una ordre després d’una nota: c4\ff. Les marques dinàmiques disponibles són \ppppp, \pppp, \ppp, \pp, \p, \mp, \mf, \f, \ff, \fff, \ffff, \fffff, \fp, \sf, \sff, \sp, \spp, \sfz i \rfz. Les indicaciones dinàmiques es poden col·locar manulament per sobre o per sota del pentagrama; per veure més detalls, consulteu Direcció i posició.

\relative c'' {
  c2\ppp c\mp
  c2\rfz c^\mf
  c2_\spp c^\ff
}

[image of music]

Una indicació de crescendo s’inicia amb \< i s’acaba amb \!, amb un matís absolut o amb una altra indicació de crescendo o de descrescendo. Una indicació de decrescendo comença amb \> i acaba també amb \!, amb un matís dinàmic absolut o amb una altra indicació de crescendo o de decrescendo. Es poden usar \cr i \decr en lloc de \< i \>. De forma predeterminada, es graven reguladors en angle quan es fa servir aquesta notació.

\relative c'' {
  c2\< c\!
  d2\< d\f
  e2\< e\>
  f2\> f\!
  e2\> e\mp
  d2\> d\>
  c1\!
}

[image of music]

Un regulador acabat mitjançant \! finalitza a la vora dreta de la nota que porta el \! annexat. En el cas en el qual estigui acabat amb el començament d’una altra indicació crescendo o decrescendo, acabarà al centre de la nota que té annexada la següent indicació \< o \>. El regulador següent començarà aleshores a la vora dreta de la mateixa nota en comptes de la vora esquerra, com seria normal si hagués acabaat amb \! prèviament.

\relative {
  c''1\< | c4 a c\< a | c4 a c\! a\< | c4 a c a\!
}

[image of music]

Els reguladors que acaben amb indicacions dinàmiques absolutes en lloc d’amb \! també es graven de manera semblant. Tanmateix, la longitud de la pròpia indicació dinàmica pot alterar el punt en el qual finalitza el regulador anterior.

\relative {
  c''1\< | c4 a c\mf a | c1\< | c4 a c\ffff a
}

[image of music]

Es requereixen silencis espaiadors per tipografiar diverses indicacions dinàmiques sobre una sola nota. Això és útil especialment per afegir un crescendo i un decrescendo a la mateixa nota:

\relative {
  c''4\< c\! d\> e\!
  << f1 { s4 s4\< s4\> s4\! } >>
}

[image of music]

Es pot fer servir l’ordre \espressivo per indicar un crescendo o un decrescendo sobra la mateixa nota. Tanmateix, noteu que aquesta indicació està implementada com una articulació, no com una expressió dinàmica.

\relative {
  c''2 b4 a
  g1\espressivo
}

[image of music]

Les indicacions de crescendo textuals s’inicien amb \cresc. Els decrescendos textuals s’inicien amb \decresc o amb \dim. Es tracen líniies extensores quan cal.

\relative {
  g'8\cresc a b c b c d e\mf |
  f8\decresc e d c e\> d c b |
  a1\dim ~ |
  a2. r4\! |
}

[image of music]

També poden substituir-se els reguladors gràfics per canvis de dinàmica textuals:

\relative c'' {
  \crescTextCresc
  c4\< d e f\! |
  \dimTextDecresc
  g4\> e d c\! |
  \dimTextDecr
  e4\> d c b\! |
  \dimTextDim
  d4\> c b a\! |
  \crescHairpin
  \dimHairpin
  c4\< d\! e\> d\! |
}

[image of music]

Per crear noves indicacions de matís absolut o de text que s’han d’alinear amb els matisos; vegeu Indicacions dinàmiques contemporànies.

La col·locació vertical de les indicacions de dinàmica es gestiona per part de DynamicLineSpanner.

Hi ha disponible un context Dynamics per gravar les indicacions de matís dinàmic en la seva pròpia línia horitzontal. Useu silencis de separació per indicar els temps (les notes que estan dins d’un context Dynamics també ocupen temps musical, però no s’imprimeixen). El context Dynamics pot contenir altres elements com inscripcions textuals, objectes extensors de text i indicacions de pedal de piano.

<<
  \new Staff \relative {
    c'2 d4 e |
    c4 e e,2 |
    g'4 a g a |
    c1 |
  }
  \new Dynamics {
    s1\< |
    s1\f |
    s2\dim s2-"rit." |
    s1\p |
  }
>>

[image of music]

Instruccions predefinides

\dynamicUp, \dynamicDown, \dynamicNeutral, \crescTextCresc, \dimTextDim, \dimTextDecr, \dimTextDecresc, \crescHairpin, \dimHairpin.

Fragments de codi seleccionats

Establir el comportament dels reguladors a les barres de compàs

Si la nota que acaba un regulador cau sobre la primera part d’un compàs, el regulador s’atura en la línia divisòria immediatament precedent. Es pot controlar aquest comportament sobreescrivint la propietat 'to-barline.

\relative c'' {
  e4\< e2.
  e1\!
  \override Hairpin.to-barline = ##f
  e4\< e2.
  e1\!
}

[image of music]

Ajustament de la longitud mínima dels reguladors

Si els reguladors són massa curts, es poden allargar modificant la propietat minimum-length de l’objecte Hairpin.

<<
  {
    \after 4 \< \after 2 \> \after 2. \! f'1
    \override Hairpin.minimum-length = 8
    \after 4 \< \after 2 \> \after 2. \! f'1
  }
  {
    \repeat unfold 8 c'4
  }
>>

[image of music]

Impressió de reguladors utilitzant la notació «al niente»

Es poden imprimir reguladores amb un cercle en la punta (notació «al niente») establint la propietat circled-tip de l’objecte Hairpin al valor #t.

\relative c'' {
  \override Hairpin.circled-tip = ##t
  c2\< c\!
  c4\> c\< c2\!
}

[image of music]

Impressió de reguladors en diversos estils

Els reguladors es poden crear en una àmplia varietat d’estils.

\paper { tagline = ##f }

\relative c'' {
  \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin
  a4\< a a a\f
  a4\p\< a a a\ff
  a4\sfz\< a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin
  a4\< a a a\f
  a4\p\< a a a\ff
  a4\sfz\< a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin
  a4\> a a a\f
  a4\p\> a a a\ff
  a4\sfz\> a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin
  a4\> a a a\f
  a4\p\> a a a\ff
  a4\sfz\> a a a\!
}

[image of music]

Indicacions dinàmiques i textuals alineades verticalment

Tots els objectes DynamicLineSpanner (reguladors i indicacions dinàmiques de text) se situen amb la seva línia de referència a una distància d’almenys 'staff-padding del pentagrama, a no ser que d’altres elements de notació els forci a col·locar-se a més distància. Si s’ajusta 'staff-padding a un valor suficientment gran, les indicacions dinàmiques quedaran alineades.

S’usa una idea semblant junt a \textLengthOn per alinear les inscripcions de text al llarg de la seva línia de base.

music = \relative c' {
  a'2\p b\f
  e4\p f\f\> g, b\p
  c2^\markup { \huge gorgeous } c^\markup { \huge fantastic }
}

{
  \music
  \break
  \override DynamicLineSpanner.staff-padding = 3
  \textLengthOn
  \override TextScript.staff-padding = 1
  \music
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Ocultar la línia d’extensió de les expressions textuals de dinàmica

Els canvis de dinàmica amb estil de text (com cresc. i dim.) es graven amb una línia intermitent que mostra el seu abast. Aquesta línia es pot suprimir de la manera següent:

\relative c'' {
  \override DynamicTextSpanner.style = #'none
  \crescTextCresc
  c1\< | d | b | c\!
}

[image of music]

Canviar el text i els estils d’objecte d’extensió per a les indicacions dinàmiques textuals

Es pot modificar el text empleat per als crescendos i decrescendos modificant les propietats de context crescendoText i decrescendoText.

L’estil de la línia d’extensió es pot canviar modificant la propietat 'style de DynamicTextSpanner. El valor predeterminat és 'dashed-line (línia discontínua), i entre d’altres valors possibles es troben 'line (línia), 'dotted-line (línia de punts) i 'none (res):

\relative c'' {
  \set crescendoText = \markup { \italic { cresc. poco } }
  \set crescendoSpanner = #'text
  \override DynamicTextSpanner.style = #'dotted-line
  a2\< a
  a2 a
  a2 a
  a2 a\mf
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: al niente, crescendo, decrescendo, hairpin.

Manual d’aprenentatge: Articulacions i matisos dinàmics.

Referència de la notació: Direcció i posició, Indicacions dinàmiques contemporànies, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: DynamicText, Hairpin, DynamicLineSpanner, Dynamics.


Indicacions dinàmiques contemporànies

La menara més fàcil de crear indicacions dinàmiques és usar objectes de marcatge (\markup).

moltoF = \markup { molto \dynamic f }

\relative {
  <d' e>16_\moltoF <d e>
  <d e>2..
}

[image of music]

En el mode de marcatge es poden crear indicacions dinàmiques editorials (entre parèntesis o claus). La sintaxi del mode de marcatge es descriu a Donar format al text.

roundF = \markup {
    \center-align \concat { \bold { \italic ( }
           \dynamic f \bold { \italic ) } } }
boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } }
\relative {
  c'1_\roundF
  c1_\boxF
}

[image of music]

Les indicacions dinàmiques senzilles i centrades es creen fàcilment amb la funció make-dynamic-script.

sfzp = #(make-dynamic-script "sfzp")
\relative {
  c'4 c c\sfzp c
}

[image of music]

En general make-dynamic-script agafa qualsevol objecte de marcatge com a argument. El tipus de lletra de matisos sols conté els caràcters f, m, p, r, s y z, per la qual cosa si desitgeu obtenir una indicació dinàmica que inclogui text normal o signes de puntuació, cal fer servir ordres de marcatge que retornin els ajustaments de la família de tipus de lletra i la seva codificació a las del text normal, per exemple \normal-text. L’interès de la utilització de make-dynamic-script en lloc d’un element de marcatge corrent radica en assegurar l’alineació vertical dels objectes de marcatge i reguladors que s’apliquen al mateix cap de nota.

roundF = \markup { \center-align \concat {
           \normal-text { \bold { \italic ( } }
           \dynamic f
           \normal-text { \bold { \italic ) } } } }
boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } }
mfEspress = \markup { \center-align \line {
              \hspace #3.7 mf \normal-text \italic espress. } }
roundFdynamic = #(make-dynamic-script roundF)
boxFdynamic = #(make-dynamic-script boxF)
mfEspressDynamic = #(make-dynamic-script mfEspress)
\relative {
  c'4_\roundFdynamic\< d e f
  g,1~_\boxFdynamic\>
  g1
  g'1~\mfEspressDynamic
  g1
}

[image of music]

Es pot utilitzar en el seu lloc la forma Scheme del mode de marcatge. La seva sintaxi s’explica a

Se puede utilizar en su lugar la forma Scheme del modo de marcado. Su sintaxis se explica en Construcció de marcatge en Scheme.

moltoF = #(make-dynamic-script
            (markup #:normal-text "molto"
                    #:dynamic "f"))
\relative {
  <d' e>16 <d e>
  <d e>2..\moltoF
}

[image of music]

Per alinear el text del matís dinàmic a l’esquerra en lloc de centrar-lo sobre una nota, utilitzeu un \tweak:

moltoF = \tweak DynamicText.self-alignment-X #LEFT
         #(make-dynamic-script
            (markup #:normal-text "molto"
                    #:dynamic "f"))
\relative {
  <d' e>16 <d e>
  <d e>2..\moltoF <d e>1
}

[image of music]

Els ajustos per als tipus de lletra en mode de marcatge es descriuen a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.

Vegeu també

Referència de la notació: Donar format al text, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.

Extensió del LilyPond: Construcció de marcatge en Scheme.

Fragments de codi: Expressive marks.


1.3.2 Marques expressives en forma corba

Aquesta secció explica com crear diverses marques expressives amb forma corba: lligagures d’expressió i de fraseig, respiracions, caigudes i elevacions de to.


Lligadures d’expressió

Les lligadures d’expressió s’introdueixen utilitzant parèntesis:

Nota: A la música polifònica, les lligadures d’expressió han d’acabar a la mateixa veu en la qual comencen.

\relative {
  f''4( g a) a8 b(
  a4 g2 f4)
  <c e>2( <b d>2)
}

[image of music]

Les lligadures d’expressió es poden col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.

S’ha de tenir cura amb les lligadures d’expressió simultànies o superposades. En gairebé tots els casos, les lligadures d’expressió externes indiquen, certament, fraseig, i les lligadures de fraseig poden superposar-se amb les lligadures d’expressió normals, vegeu Lligadures de fraseig. Quan calen diverses lligadures d’expressió normals dins d’una sola veu, els començament i els finals corresponents de les lligadures s’han d’etiquetar precedint-los per \= seguit d’un número o cadena de caràcters que la identifiqui.

\fixed c' {
  <c~ f\=1( g\=2( >2 <c e\=1) a\=2) >
}

[image of music]

Les lligadures d’expressió poden ser contínues, discontínues o de punts. L’estil predeterminat de les lligadures d’expressió és el continu:

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurDashed
  g4( e c2)
  \slurDotted
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

[image of music]

També es pot fer que les lligadures d’expressió siguin semi-discontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-contínues (la primera meitat contínua i la segona discontínua):

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurHalfDashed
  g4( e c2)
  \slurHalfSolid
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

[image of music]

Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió:

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurDashPattern #0.7 #0.75
  g4( e c2)
  \slurDashPattern #0.5 #2.0
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\slurUp, \slurDown, \slurNeutral, \slurDashed, \slurDotted, \slurHalfDashed, \slurHalfSolid, \slurDashPattern, \slurSolid.

Fragments de codi seleccionats

Utilitzar lligadures dobles per acords legato

Alguns compositors escriuen dues lligadures quan volen acords legato. Això es pot aconseguir establint doubleSlurs.

\relative c' {
  \set doubleSlurs = ##t
  <c e>4( <d f> <c e> <d f>)
}

[image of music]

Situar els elements de marcatge de text por dins de les lligadures

Els elements de marcatge de text han de tenir la propietat outside-staff-priority establerta al valor fals perquè s’imprimeixin per dins de les lligadures d’expressió.

\relative c'' {
  \override TextScript.avoid-slur = #'inside
  \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
  c2(^\markup { \halign #-10 \natural } d4.) c8
}

[image of music]

Fer lligadures d’expressió amb estructura complexa de discontinuïtat

Les lligadures d’expressió es poden construir amb patrons de discontinuïtat complexos mitjançant la definició de la propietat dash-definition. dash-definition és una llista de paràmetres que defineixen el comportament de discontinuïtat d’un segment de la lligadura d’expressió.

La lligadura es defineix en termes del paràmetre de bezier t el rang del qual va de 0 a l’esquerra de la lligadura fins a 1 a l’extrem dret de la lligadura. cada element de discontinuïtat és una llista (t-inici t-final fracció-discontinuïtat període-discontinuitat). La regió de la lligadura des de t-inici fins a t-final tindrà una fracció fracció-discontinuitat de cada període-discontinuïtat de color negre. període-discontinuïtat es defineix en termes d’espais de pentagrama. fracció-discontinuïtat s’estableix al valor d’1 per a una lligadura contïnua.

\relative c' {
  \once \override
    Slur.dash-definition = #'((0 0.3 0.1 0.75)
                                (0.3 0.6 1 1)
                                (0.65 1.0 0.4 0.75))
  c4( d e f)
  \once \override
    Slur.dash-definition = #'((0 0.25 1 1)
                                (0.3 0.7 0.4 0.75)
                                (0.75 1.0 1 1))
  c4( d e f)
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: slur.

Manual d’aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures

Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures de fraseig.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament interno: Slur.


Lligadures de fraseig

Les lligadures de fraseig (o marques de fraseig) que indiquen una frase musical s’escriuen usant les ordres \( i \) respectivament:

\relative {
  c''4\( d( e) f(
  e2) d\)
}

[image of music]

Tipogràficament, la lligadura de fraseig es comporta gairebé exactament igual que una lligadura d’expressió normal. Tanmateix, es tracten com a objectes diferents. Una \slurUp no tindrà cap efecte sobre una lligadura de fraseig. El fraseig es pot col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.

Les lligadures de fraseig simultànies o superposades s’introdueixen usant \= igual que es fa amb les lligadures d’expressió normals, vegeu Lligadures d’expressió.

Les lligadures de fraseig poden ser contínues, de punts o de ratlles. L’estil predeterminat per a les lligadures de fraseig és el continu:

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurDashed
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurDotted
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

[image of music]

Es pot fer també que les lligadures de fraseig siguin semi-dicontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-continues (la primera meitat contínua i la segona meitat discontínua):

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurHalfDashed
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurHalfSolid
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

[image of music]

Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures de fraseig:

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurDashPattern #0.7 #0.75
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurDashPattern #0.5 #2.0
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

[image of music]

Les definicions de patrons de discontinuïtat tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat de les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Instruccions predefinides

\phrasingSlurUp, \phrasingSlurDown, \phrasingSlurNeutral, \phrasingSlurDashed, \phrasingSlurDotted, \phrasingSlurHalfDashed, \phrasingSlurHalfSolid, \phrasingSlurDashPattern, \phrasingSlurSolid.

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures

Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures d’expressió.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: PhrasingSlur.


Marques de respiració

Les respiracions s’introdueixen utilitzant \breathe:

{ c''2. \breathe d''4 }

[image of music]

A diferència d’altres marques d’expressió, els símbols de respiració no estan associats amb la nota anterior, sinó que són esdeveniments independents. Per això, totes les marques d’expressió que estan annexades a la nota anterior, qualsevol claudàtor que indiqui barrat manual i qualsevol parèntesi que indiqui lligadures d’expressió i de fraseig, s’han d’escriure abans de \breathe.

Les marques de respiració donen per acabades les barres automàtiques; per anul·lar aquest comportament, consulteu Barres manuals.

\relative { c''8 \breathe d e f g2 }

[image of music]

A la notació antiga, es contemplen els indicadors musicals per a les marques de respiració, o divisiones. Per veure més detalls, consulteu Divisiones.

Fragments de codi seleccionats

Canviar el símbol de la marca de respiració

El glif de la marca de respiració es pot ajustar sobreescrivint la propietat de text de l’objecte de presentació BreathingSign, amb qualsevol altre text de marcatge.

\relative c'' {
  c2
  \override BreathingSign.text =
    \markup { \musicglyph "scripts.rvarcomma" }
  \breathe
  d2
}

[image of music]

Usar una ratlla curta com a símbol de respiració

La música vocal i de vent usa amb freqüència una ratlla curta com a signe de respiració. Això indica una respiració que treu una mica de temps a la nota anterior enlloc de produir una pausa curta, cosa que s’indica amb la marca de respiració en forma de coma. La marca es pot moure lleugerament cap a dalt per allunyar-la del pentagrama.

\relative c'' {
  c2
  \breathe
  d2
  \override BreathingSign.Y-offset = #2.6
  \override BreathingSign.text =
    \markup { \musicglyph "scripts.tickmark" }
  c2
  \breathe
  d2
}

[image of music]

Inserir una cesura

Les marques de cesura es poden crear sobreescrivint la propietat 'text de l’objecte BreathingSign. També està disponible una marca de cesura corba.

\relative c'' {
  \override BreathingSign.text = \markup {
    \musicglyph "scripts.caesura.straight"
  }
  c8 e4. \breathe g8. e16 c4

  \override BreathingSign.text = \markup {
    \musicglyph "scripts.caesura.curved"
  }
  g8 e'4. \breathe g8. e16 c4
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: caesura.

Referència de la notació: Divisiones.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: BreathingEvent, BreathingSign, Breathing_sign_engraver.


Caigudes i elevacions

Es poden expressar caigudes y elevacions de to (falls i doits) afegides a les notes mitjançant l’ordre \bendAfter. La direcció de la caiguda i elevació s’indica amb un signe de més o menys (a dalt o a sota). El número indica l’interval d’alçades sobre el qual s’estén la caiguda o elevació partint de la nota principal.

\relative c'' {
  c2\bendAfter #+4
  c2\bendAfter #-4
  c2\bendAfter #+6.5
  c2\bendAfter #-6.5
  c2\bendAfter #+8
  c2\bendAfter #-8
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Ajustar la forma de les caigudes i pujades de to

Pot caldre ajustar la propietat shortest-duration-space per poder ajustar la mida de les caigudes i pujades de to («falls» i «doits»).

\relative c'' {
  \override Score.SpacingSpanner.shortest-duration-space = 4.0
  c2-\bendAfter 5
  c2-\bendAfter -4.75
  c2-\bendAfter 8.5
  c2-\bendAfter -6
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: fall, doit.

Fragments de codi Expressive marks.


1.3.3 Marques expressives en forma de línies

Aquesta secció explica com crear diverses marques d’expressió que segueixen un camí lineal: glissandi, arpegis i refilets.


Glissando

Es crea un glissando afegint \glissando després de la nota:

\relative {
  g'2\glissando g'
  c2\glissando c,
  \afterGrace f,1\glissando f'16
}

[image of music]

Un glissando pot connectar notes d’un pentagrama a un altre:

\new PianoStaff <<
  \new Staff = "right" {
    e'''2\glissando
    \change Staff = "left"
    a,,4\glissando
    \change Staff = "right"
    b''8 r |
  }
  \new Staff = "left" {
    \clef bass
    s1
  }
>>

[image of music]

Un glissando pot connectar les notes dins d’un acord. Si cal fer quelcom que no sigui una connexió d’una nota amb una altra entre els dos acords, les connexions entre les notes venen definides per mitjà de \glissandoMap, on les notes d’un acord se suposen numerades, començant de zero, en l’ordre en el qual apareixen en el codi d’entrada del fitxer .ly.

\relative {
  <c' e>1\glissando g' |
  <c, e>1\glissando |
  <g' b> |
  \break
  \set glissandoMap = #'((0 . 1) (1 . 0))
  <c, g'>1\glissando |
  <d a'> |
  \set glissandoMap = #'((0 . 0) (0 . 1) (0 . 2))
  c1\glissando |
  <d f a> |
  \set glissandoMap = #'((2 . 0) (1 . 0) (0 . 1))
  <f d a'>1\glissando |
  <c c'> |
}

[image of music]

Es poden crear diversos tipus de glissando. Per veure més detalls, consulteu Estils de línia.

Fragments de codi seleccionats

Glissando contemporani

Es pot gravar un glissando contemporani sense nota final utilitzant una nota oculta i temporització de cadenza.

\relative c'' {
  \time 3/4
  \override Glissando.style = #'zigzag
  c4 c
  \cadenzaOn
  c4\glissando
  \hideNotes
  c,,4
  \unHideNotes
  \cadenzaOff
  \bar "|"
}

[image of music]

Afegir marques de temps a glissandos llargs

Els temps que se salten a glissandos molt llargs s’indiquen a vegades mitjançant marques de temps, que sovint consisteixen en figures sense cap. Aquestes pliques es poden usar també per allotjar indicacions expressives intermèdies.

Si les pliques no queden ben alineades amb el glissando, podria caldre recol·locar-les lleugerament.

glissandoSkipOn = {
  \override NoteColumn.glissando-skip = ##t
  \hide NoteHead
  \override NoteHead.no-ledgers = ##t
}

glissandoSkipOff = {
  \revert NoteColumn.glissando-skip
  \undo \hide NoteHead
  \revert NoteHead.no-ledgers
}

\relative c'' {
  r8 f8\glissando
  \glissandoSkipOn
  f4 g a a8\noBeam
  \glissandoSkipOff
  a8

  r8 f8\glissando
  \glissandoSkipOn
  g4 a8
  \glissandoSkipOff
  a8 |

  r4 f\glissando \<
  \glissandoSkipOn
  a4\f \>
  \glissandoSkipOff
  b8\! r |
}

[image of music]

Making glissandi breakable

Si s’ajusta la propietat breakable al valor #t en combinació amb after-line-breaking, podem fer que un glissando es divideixi en el salt de línia:

\paper { tagline = ##f }

glissandoSkipOn = {
  \override NoteColumn.glissando-skip = ##t
  \hide NoteHead
  \override NoteHead.no-ledgers = ##t
}

\relative c'' {
  \override Glissando.breakable = ##t
  \override Glissando.after-line-breaking = ##t
  f1\glissando |
  \break
  a4 r2. |
  f1\glissando
  \once \glissandoSkipOn
  \break
  a2 a4 r4 |
}

[image of music]

Estendre glissandos sobre repeticions

Es pot simular un glissando que s’estén fins a l’interior de diversos blocs \alternative de primera i segona vegada mitjançant l’addició d’una nota d’adorn oculta amb un glissando al començament de cada bloc \alternative. La nota d’adorn ha d’estar a la mateixa alçada que la nota que dona inici al primer glissando., Això s’implementa aquí amb una funció musical que agafa com a argument l’altura de la nota d’adorn.

Observeu que a la música polifònica la nota d’adorn ha de coincidir amb les notes d’adorn corresponents en totes les altres veus.

repeatGliss = #(define-music-function (grace)
  (ly:pitch?)
  #{
    % the next two lines ensure the glissando is long enough
    % to be visible
    \once \override Glissando.springs-and-rods
      = #ly:spanner::set-spacing-rods
    \once \override Glissando.minimum-length = 3.5
    \once \hideNotes
    \grace $grace \glissando
  #})

\score {
  \relative c'' {
    \repeat volta 3 { c4 d e f\glissando }
    \alternative {
      { g2 d }
      { \repeatGliss f g2 e }
      { \repeatGliss f e2 d }
    }
  }
}

music =  \relative c' {
  \voiceOne
  \repeat volta 2 {
    g a b c\glissando
  }
  \alternative {
    { d1 }
    { \repeatGliss c \once \omit StringNumber e1\2 }
  }
}

\score {
  \new StaffGroup <<
    \new Staff <<
      \new Voice { \clef "G_8" \music }
    >>
    \new TabStaff  <<
      \new TabVoice { \clef "moderntab" \music }
    >>
  >>
}

\paper { tagline = ##f }

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: glissando.

Referència de la notació: Estils de línia.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament interno: Glissando.

Advertiments i problemes coneguts

La impressió de text sobre la línia (com a gliss.), no està contemplada.


Arpegi

Un signe de acord arpegiat (conegut també com acord trencat) sobre un acord, es denota annexant \arpeggio a l’acord:

\relative { <c' e g c>1\arpeggio }

[image of music]

Es poden escriure diversos tipus d’acords arpegiats. \arpeggioNormal produeix la volta a l’arpegi normal:

\relative {
  <c' e g c>2\arpeggio

  \arpeggioArrowUp
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioArrowDown
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioNormal
  <c e g c>2\arpeggio
}

[image of music]

Es poden crear símbols especials d’arpegi amb parèntesis:

\relative {
  <c' e g c>2

  \arpeggioBracket
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioParenthesis
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioParenthesisDashed
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioNormal
  <c e g c>2\arpeggio
}

[image of music]

Les propietats de discontinuïtat del parèntesi de l’arpegi es controlen mitjançant la propietat 'dash-definition, que es descriu a Lligadures d’expressió.

Els acords arpegiats es poden desenvolupar explícitament utilitzant lligadures d’unió. Vegeu Lligadures d’unió.

Instruccions predefinides

\arpeggio, \arpeggioArrowUp, \arpeggioArrowDown, \arpeggioNormal, \arpeggioBracket, \arpeggioParenthesis \arpeggioParenthesisDashed.

Fragments de codi seleccionats

Crear arpegis que es creuen entre pentagrames dins d’un sistema de piano

Dins d’un PianoStaff, és possible fer que un arpegi creuï entre els pentagrames ajustant la propietat PianoStaff.connectArpeggios.

\new PianoStaff \relative c'' <<
  \set PianoStaff.connectArpeggios = ##t
  \new Staff {
    <c e g c>4\arpeggio
    <g c e g>4\arpeggio
    <e g c e>4\arpeggio
    <c e g c>4\arpeggio
  }
  \new Staff {
    \clef bass
    \repeat unfold 4 {
      <c,, e g c>4\arpeggio
    }
  }
>>

[image of music]

Creació d’arpegis que es creuen entre pentagrames dins d’altres contextos

Es poden crear arpegis que es creuen entre pentagrames dins de contextos diferents a GrandStaff, PianoStaff i Span_arpeggio_engraver en el context de Score.

\score {
  \new ChoirStaff {
    \set Score.connectArpeggios = ##t
    <<
      \new Voice \relative c' {
        <c e>2\arpeggio
        <d f>2\arpeggio
        <c e>1\arpeggio
      }
      \new Voice \relative c {
        \clef bass
        <c g'>2\arpeggio
        <b g'>2\arpeggio
        <c g'>1\arpeggio
      }
    >>
  }
  \layout {
    \context {
      \Score
      \consists "Span_arpeggio_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Crear arpegis entre notes de veus diferents

Es pot dibuixar un símbol d’arpegi entre notes de diferents veus que estan sobre el mateix pentagrama si el gravador Span_arpeggio_engraver es trasllada al context de Staff:

\new Staff \with {
  \consists "Span_arpeggio_engraver"
}
\relative c' {
  \set Staff.connectArpeggios = ##t
  <<
    { <e' g>4\arpeggio <d f> <d f>2 }
    \\
    { <d, f>2\arpeggio <g b>2 }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: arpeggio.

Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Lligadures d’unió.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: Arpeggio, Slur, PianoStaff.

Advertiments i problemes coneguts

No és possible barrejat arpegis connectats i no connectat a un PianoStaff al mateix moment de temps.

La forma senzilla d’especificar el parèntesis als arpegis de parèntesis no funciona per als arpegis de pentagrama creuat; vegeu Pliques de pentagrama creuat.


Refilets

Els refilets curts sense línia extensora es graven amb \trill; vegeu Articulacions i ornaments.

Els refilets llargs mantinguts, amb línia d’extensió, es fan amb \startTrillSpan i \stopTrillSpan:

\relative {
  d''1\startTrillSpan
  d1
  c2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

Un refilet estès que travessa un salt de línia recomença exactament a sobre de la primera nota de la línia nova.

\relative {
  d''1\startTrillSpan
  \break
  d1
  c2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

Els refilets estesos consecutius funcionen sense necessitat d’ordres \stopTrillSpan explícites, perquè cada refilet es convertirà automàticament a la vora dreta del refilet anterior.

\relative {
  d''1\startTrillSpan
  d1
  b1\startTrillSpan
  d2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

També es poden combinar els refilets amb notes d’adorn. La sintaxi d’aquesta construcció i el mètode per col·locar les notes d’adorn amb precisió es descriuen a Notes d’adorn.

\relative {
  d''1~\afterGrace
  d1\startTrillSpan { c32[ d]\stopTrillSpan }
  c2 r2
}

[image of music]

Els refilets que s’han d’executar sobre notes auxiliars explícites es poden gravar amb l’ordre pitchedTrill. El primer argument és la nota principal, i el segon és la nota refilada, que es grava com un cap de nota, sense plica i entre parèntesis.

\relative {
  \pitchedTrill
  d''2\startTrillSpan fis
  d2
  c2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

Cal afegir manualment les alteracions subsegüents de la mateixa nota dins del mateix compàs. Sols s’imprimeix l’alteració del primer refilet amb nota, dins d’un compàs.

\relative {
  \pitchedTrill
  eis''4\startTrillSpan fis
  eis4\stopTrillSpan
  \pitchedTrill
  eis4\startTrillSpan cis
  eis4\stopTrillSpan
  \pitchedTrill
  eis4\startTrillSpan fis
  eis4\stopTrillSpan
  \pitchedTrill
  eis4\startTrillSpan fis!
  eis4\stopTrillSpan
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\startTrillSpan, \stopTrillSpan.

Vegeu també

Glossari musical: trill.

Referència de la notació: Articulacions i ornaments, Notes d’adorn.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: TrillSpanner.


1.4 Repeticions

[image of music]

La repetició és un concepte fonamental a la música, i hi ha diversos tipus de notació per a les repeticions. El LilyPond dóna suport als següents tipus de repetició:

volta (primera i segona vegada)

La repetició de la músic no s’imprimeix de forma desenvolupada, sinó que s’indica envoltant-la entre barres de repetició. Si el salt de la repetició es troba al començament de la peça, la barra de repetició sols s’imprimeix al final del fragment. S’imprimeixen una sèrie de finals alternatius (volta) d’esquerra a dreta indicats mitjançant claus. Aquesta és la notació estàndard per a les repeticions amb finals alternatius.

unfold (desplegada)

La música repetida s’escriu i s’interpreta completament tantes vegades com especifiqueu el valor nombre_de_repeticions. És útil quan s’està escrivint música repetitiva.

percent (percentatge)

Fer repeticions de compassos o part d’ells. Tenen un aspecte semblant a un signe de percentatge. Les repeticions de percentatge s’han de declarar dins d’un context Voice.

tremolo (trèmol)

Fer barres de trèmol.


1.4.1 Repeticions llargues

Aquesta secció tracta sobre la forma d’introduir repeticions llargues, normalment de diversos compassos. Les repeticions adopten dues formes: repeticions envoltades entre signes de repetició, o repeticions explícites, que s’usen per escriure música repetitiva. També es poden controlar manualment els signes de repetició.


Repeticions normals

La sintaxi d’una repetició normal és

\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical

on expressió_musical és una expressió musical.

Una repetició simple sense finals alternatius:

\relative {
  \repeat volta 2 { c''4 d e f }
  c2 d
  \repeat volta 2 { d4 e f g }
}

[image of music]

De forma predeterminada no s’imprimeixen les dobles barres d’obertura de repetició al primer compàs complet. Malgrat això és possible imprimir-les usant \bar ".|:" abans de la primera nota.

\relative {
  \repeat volta 2 { \bar ".|:" c''4 d e f }
  c2 d
  \repeat volta 2 { d4 e f g }
}

[image of music]

Els finals alternatius (celes de primera i segona vegada) es poden generar utilitzant \alternative. Cada grup d’alternatives ha d’estar envoltat pel seu compte entre claus.

\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical
\alternative {
  { expressió_musical }
}

on expressió_musical és una expressió musical.

Si hi ha més repeticions que finals alternatius, s’assigna el primer final alternatiu a les repeticions més antigues.

Repetició única amb primera i segona vegada:

\relative {
  \repeat volta 2 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Diverses repeticions amb primera i segona vegada:

\relative {
  \repeat volta 4 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Més d’una repetició amb més d’un final alternatiu:

\relative {
  \repeat volta 3 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
    { a2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Nota: Si hi ha dos o més alternatives, no ha d’aparèixer res entre la clau de tancament d’una i la d’obertura de l’altra dins d’un bloc \alternative, atès que en cas contrari no obtindrem el nombre de finals esperat.

Nota: Si incloem \relative dins d’un \repeat sense instancia el context Voice explícitament, apareixeran pentagrames addicionals no desitjats. Vegeu Apareix un pentagrama de més.

Si una repetició sense celes de primera i segona vegada comença en mig d’un compàs, normalment acaba en el lloc corresponent a meitat d’un altre compàs posterior (de tal forma que els dos sumen un compàs complet). En aquest cas, els símbols de repetició no són ‘veritables’ línies divisòries, per la qual cosa no s’han d’escriure en aquest lloc comprovacions de compàs ni ordres \partial:

c'4 e g
\repeat volta 4 {
  e4 |
  c2 e |
  g4 g g
}
  g4 |
  a2 a |
  g1 |

[image of music]

Si una repetició que no té celes de primera i segona vegada comença amb un compàs parcial, aleshores s’aplica el mateix principi, excepte que es requereix una ordre \partial al començament del compàs:

\partial 4
\repeat volta 4 {
  e'4 |
  c2 e |