[Part superior][Continguts][Índex] |
LilyPond — Referència de la notació
Aquest manual ofereix una referència per a tota la notació musical que es pot produir amb el LilyPond versió 2.23.82. S’entén que el lector està familiaritzat amb el material que hi ha a Manual d’aprenentatge. |
1. Notació musical | Notació que es fa servir a gairebé tots els projectes. | |
2. Notació especialitzada | Notació que sols s’usa per a fins específics. | |
3. Entrada i sortida generals | Informació general sobre l’entrada i la sortida del LilyPond. | |
4. Gestió de l’espai | Presentació del resultat en paper. | |
5. Canvi dels valors predeterminats | Ajust fi del resultat | |
Annexos | ||
---|---|---|
A. Taules del manual sobre notació | Taules i quadres | |
B. Full de referència ràpida | Resum de la sintaxi del LilyPond | |
C. GNU Free Documentation License | Llicència d’aquest document | |
D. Índex d’ordres del LilyPond | ||
E. Índex del LilyPond |
Per a més informació sobre la forma en la qual aquest manual es relaciona amb la resta de la documentació, o per llegir aquest manual en altres formats, consulteu Manuals. Si us falta algun manual, trobareu tota la documentació a https://lilypond.org/. |
[ << Top ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Top ] | [ Amunt : Top ] | [ Altures > ] |
1. Notació musical
Aquest capítol explica com crear notació musical.
1.1 Altures | Escriptura i presentació de les duracions de les notes. | |
1.2 Duracions | Escriptura i presentació de les duracions de les notes. | |
1.3 Expressions | Addició d’expressió a les notes. | |
1.4 Repeticions | Repeticions de música. | |
1.5 Notes simultànies | Més d’una nota a l’hora. | |
1.6 Notació dels pentagrames | Impressió dels pentagrames. | |
1.7 Anotacions editorials | Notació especial per augmentar la llegibilitat. | |
1.8 Text | Addició de text a les partitures. |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notació musical ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Escriptura de notes > ] |
1.1 Altures
A aquesta secció es discuteix com especificar l’altura de les notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada, modificació i sortida.
1.1.1 Escriptura de notes | ||
1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora | ||
1.1.3 Impressió de les altures | ||
1.1.4 Cap de les notes |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Altures ] | [ Amunt : Altures ] | [ Escriptura d'octava absoluta > ] |
1.1.1 Escriptura de notes
A aquesta secció es descriu la manera d’introduir l’altura de les notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.
Escriptura d’octava absoluta | ||
Escriptura d’octava relativa | ||
Alteracions accidentals | ||
Noms de les notes en altres llengües |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura de notes ] | [ Amunt : Escriptura de notes ] | [ Escriptura d'octava relativa > ] |
Escriptura d’octava absoluta
El nom d’una nota s’especifica usant les lletres minúscules de
l’a
a la g
. Les notes els noms dels quals van des
de la c
fins la b
s’imprimeixen a l’octava inferior
al Do central.
{ \clef bass c4 d e f g4 a b c d4 e f g }
Es poden especificar d’altres octaves mitjançant una cometa simple
quote ('
) o una coma (,
) .
Cada '
eleva l’altura en una octava;
cada ,
baixa l’altura una octava.
{ \clef treble c'4 e' g' c'' c'4 g b c' \clef bass c,4 e, g, c c,4 g,, b,, c, }
Les marques d’octava comunes es poden escriure una sola vegada
sobre una nota de referència si es fa servir \fixed
abans
de la música. A les notes dins de \fixed
sols els calen
les marques d’apòstrof '
o de coma ,
quan
estan per sobre o per sota de l’octava de la nota de referència.
{ \fixed c' { \clef treble c4 e g c' c4 g, b, c } \clef bass \fixed c, { c4 e g c' c4 g, b, c } }
L’altura de les notes de l’expressió musical que segueix a
\fixed
no resulta afectada per un \relative
que
l’envolta, que s’estudia a continuació.
Vegeu també
Glossari musical: Pitch names.
Fragments de codi: Pitches.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura d'octava absoluta ] | [ Amunt : Escriptura de notes ] | [ Alteracions accidentals > ] |
Escriptura d’octava relativa
L’entrada d’octava absoluta requereix que s’especifiqui l’octava per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el mode d’entrada d’octava relativa especifica cada octava en relació amb la nota anterior: si es canvia l’octava d’una nota això afectarà a totes les notes següents.
El mode relatiu de notes s’ha d’introduir de forma explícita usant
l’ordre \relative
:
\relative altura_inicial expressió_musical
En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop
possible de la nota anterior. Això significa que l’octava d’una
nota que està dins de expresión_musical
es calcula
com segueix:
- Si no s’usa cap marca de canvi d’octava en una nota, la seva octava es calcula de forma que l’interval que formi amb la nota anterior sigui menor d’una quinta. Aquest interval es determina sense considerar les alteracions.
-
Es pot afegir una marca de canvi d’octava
'
o,
per elevar o baixar l’altura, respectivament, en una octava més en relació con l’altura calculada sense aquesta marca. -
Es poden usar diverses marques de canvi d’octava. Per exemple,
''
i,,
alteren l’altura en dues octaves. -
L’altura de la primera nota és relativa a
altura_inicial
.altura_inicial
s’especifica en mode d’octava absoluta. Quines opcions tenen sentit?-
c
(Do), en qualsevol octava La identificació del Do central amb
c'
és quelcom força bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves dec
. Si la nostra música comença ambgis
(un Sol sostingut) per sobre dec'''
, hauríem d’escriure quelcom com\relative { gis''' … }
- una nota que està una o dues octaves de la primera nota
Escriure
\relative { gis''' … }
fa que sigui fàcil determinar l’altura absoluta de la primera nota de dins.- cap altura d’inici explícita
La forma
\relative { gis''' … }
serveix com una versió més compacta de l’opció anterior: la primera nota de dins s’escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser equivalent a escollirf
(Fa) como l’altura de referència).
La documentació sol utilitzar aquesta última opció.
-
Aquí podem ver el mode relatiu en acció:
\relative { \clef bass c d e f g a b c d e f g }
Les marques de canvi d’octava s’utilitzen per a intervals majors de la quarta:
\relative { c'' g c f, c' a, e'' c }
Una sèrie de notes sense cap marca d’octava pot, malgrat tot, abastar intervals molt grans:
\relative { c f b e a d g c }
Quan hi ha uns blocs \relative
niuats dins d’altres, el bloc
\relative
més intern comença amb la seva pròpia nota de
referència independentment del \relative
exterior.
\relative { c' d e f \relative { c'' d e f } }
\relative
no té efecte sobre els blocs
\chordmode
.
\new Staff { \relative c''' { \chordmode { c1 } } \chordmode { c1 } }
\relative
no es permet dins des bloques
\chordmode
.
La música que està dins d’un bloc \transpose
és absoluta, a
no ser que s’inclogui una ordre \relative
.
\relative { d' e \transpose f g { d e \relative { d' e } } }
Si l’element anterior és un acord, la primera nota de l’acord s’utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins dels acords, la següent nota sempre està en relació a l’anterior.
\relative { c' <c e g> <c' e g'> <c, e, g''> }
Com es va explicar més a dalt, l’octava de les notes es calcula solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d’un Si s’escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda, independentment del número de semitons de cada un d’ells.
\relative { c''2 fis c2 ges b2 eisis b2 feses }
Vegeu també
Glossari musical: fifth, interval, Pitch names.
Referència de la notació: Comprovació d’octava.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: RelativeOctaveMusic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura d'octava relativa ] | [ Amunt : Escriptura de notes ] | [ Noms de les notes en altres llengües > ] |
Alteracions accidentals
Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una
freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els
noms de les notes específiques les altures; l’armadura i la clau
determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota
sense alteració com c
significa ‘Do natural’, i sí que
l’afecten l’armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu
Alteracions accidentals i armadures.
S’escriu una nota sostinguda afegint is
al
nom de la nota, i un bemoll afegint es
.
Com és d’esperar, un doble sostingut i un
doble bemoll s’obté afegint isis
o
eses
. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en
holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions,
consulteu Noms de les notes en altres llengües.
\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }
Una nota natural s’introdueix com el nom de la nota, sense més; no cal cap sufix. S’imprimeix un símbol de becaire si cal per cancel·lar l’efecte d’una alteració o armadura anterior.
\relative c'' { a4 aes a2 }
Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:
\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }
Normalment les alteracions accidentals s’imprimeixen
automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una
alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de
admiració !
després de l’altura de la nota. Es pot
obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre
parèntesi) afegint el signe de interrogació ?
després
del nom de la nota.
\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }
Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols s’imprimeixen al començament d’un sistema:
\relative c'' { cis1~ 1~ \break cis }
Fragments de codi seleccionats
Ocultar les alteracions sobre notes lligades al principi d’un sistema nou
Aquí es mostra la manera d’ocultar les alteracions de les notes lligades al començament d’uns sistema nou.
\relative c'' { \override Accidental.hide-tied-accidental-after-break = ##t cis1~ cis~ \break cis }
Evitar que s’afegeixen becaires addicionals automàticament
Segons les regles tradicionals de composició tipogràfica, s’imprimeix
un becaire abans d’un sostingut o un bemoll quan s’ha de cancel·lar
un doble sostingut o un doble bemoll anterior en la mateixa nota. Per
modificar aquest comportament a la pràctica actual establiu el valor
de la propietat extraNatural
a ##f
(fals) dins del
context de Staff
.
\relative c'' { aeses4 aes ais a \set Staff.extraNatural = ##f aeses4 aes ais a }
Vegeu també
Glossari musical: sharp, flat, double sharp, double flat, Pitch names, quarter tone.
Manual d’aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.
Referència de la notació: Alteracions accidentals automàtiques, Alteracions d’anotació (musica ficta), Noms de les notes en altres llengües.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: Accidental_engraver, Accidental, AccidentalCautionary, accidental-interface.
Advertiments i problemes coneguts
No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no s’ajusten a cap estàndard.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Alteracions accidentals ] | [ Amunt : Escriptura de notes ] | [ Modificació de diverses notes a l'hora > ] |
Noms de les notes en altres llengües
Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:
\language "italiano" \relative { do' re mi sib }
Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:
Llengua
Nom de les notes
nederlands
c
d
e
f
g
a
bes
b
català
o
catalan
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
deutsch
c
d
e
f
g
a
b
h
english
c
d
e
f
g
a
bf
/b-flat
b
español
o
espanol
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
français
do
ré
/re
mi
fa
sol
la
sib
si
italiano
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
norsk
c
d
e
f
g
a
b
h
português
o
portugues
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
suomi
c
d
e
f
g
a
b
h
svenska
c
d
e
f
g
a
b
h
vlaams
do
re
mi
fa
sol
la
sib
si
A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:
Llengua
sostingut
bemoll
doble sostingut
doble bemoll
nederlands
is
es
isis
eses
català
o
catalan
d
/s
b
dd
/ss
bb
deutsch
is
es
isis
eses
english
s
/-sharp
f
/-flat
ss
/x
/-sharpsharp
ff
/-flatflat
español
o
espanol
s
b
ss
/x
bb
français
d
b
dd
/x
bb
italiano
d
b
dd
bb
norsk
iss
/is
ess
/es
ississ
/isis
essess
/eses
português
o
portugues
s
b
ss
bb
suomi
is
es
isis
eses
svenska
iss
ess
ississ
essess
vlaams
k
b
kk
bb
A l’holandès, aes
es contrau com as
, però les dues
formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant
es
com ees
. Això s’aplica també a
aeses
/ ases
i a
eeses
/ eses
. A vegades es defineixen
sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.
\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.
Llengua
semi-sostingut
semi-bemoll
sesqui-sostingut
sesqui-bemoll
nederlands
ih
eh
isih
eseh
català
o
catalan
qd
/qs
qb
tqd
/tqs
tqb
deutsch
ih
eh
isih
eseh
english
qs
qf
tqs
tqf
español
o
espanol
cs
cb
tcs
tcb
français
sd
sb
dsd
bsb
italiano
sd
sb
dsd
bsb
norsk
ih
eh
issih
/isih
esseh
/eseh
português
o
portugues
sqt
bqt
stqt
btqt
suomi
ih
eh
isih
eseh
svenska
ih
eh
issih
esseh
vlaams
hk
hb
khk
bhb
Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.
Vegeu també
Glossari musical: Pitch names, Common Practice Period.
Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.
Fitxers instal·lats: ‘scm/define-note-names.scm’.
Fragments de codi: Pitches.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Noms de les notes en altres llengües ] | [ Amunt : Altures ] | [ Comprovació d'octava > ] |
1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora
Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.
Comprovació d’octava | ||
Transposició | ||
Inversió | ||
Retrogradació | ||
Transformacions modals |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Modificació de diverses notes a l'hora ] | [ Amunt : Modificació de diverses notes a l'hora ] | [ Transposició > ] |
Comprovació d’octava
Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d’octava. Les comprovacions d’octava fan més fàcil trobar aquests errors, mitjançant la presentació d’un advertiment i corregint l’octava si la nota es troba a una octava diferent de l’esperat.
Per comprovar l’octava d’una nota, especifiqueu l’octava absoluta
després del símbol =
. Aquest exemple genera un
missatge d’advertiment (i corregeix l’altura) perquè la segona
nota és l’octava absoluta d''
en lloc de d'
com
indica la correcció d’octava.
\relative { c''2 d='4 d e2 f }
L’octava de les notes es pot comprovar també amb l’ordre
\octaveCheck altura_de_control
.
altura_de_control
s’especifica en mode absolut. Això
comprova que l’interval entre la nota anterior i la
altura_de_control
es troba dins d’una quarta (és a
dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta
comprovació fracassa, s’imprimeix un missatge d’advertiment. Tot
i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en
relació al valor corregit.
\relative { c''2 d \octaveCheck c' e2 f }
Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera
comprovacions de \octaveCheck
fracassen, però la segona és correcta.
\relative { c''4 f g f c4 \octaveCheck c' f \octaveCheck c' g \octaveCheck c' f }
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: RelativeOctaveCheck.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Comprovació d'octava ] | [ Amunt : Modificació de diverses notes a l'hora ] | [ Inversió > ] |
Transposició
Una expressió musical es pot transportar mitjançant
\transpose
. La sintaxi és
\transpose nota_origen nota_destí expressió_musical
Això significa que la expressió_musical
es transporta
l’interval que hi ha entre les notes nota_origen
i
nota_destí
: qualsevol nota amb l’altura de
nota_origen
es canvia per nota_destí
i
qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues
notes s’introdueixen en mode absolut.
Nota: La música que està dins d’un bloc
\transpose
és absoluta, a no ser que s’inclogui una introducció
\relative
dins del bloc.
Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major. Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també l’armadura de la tonalitat es transporta automàticament.
\transpose d e { \relative { \key d \major d'4 fis a d } }
Si una particel·la escrita en Do (afinació de concert normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La s’escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:
\transpose a c' { \relative { \key c \major c'4 d e g } }
Observeu que especifiquem \key c \major
de forma explícita.
Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no
s’imprimeix l’armadura.
\transpose
distingeix entre notes enarmòniques: tant
\transpose c cis
com \transpose c des
transporten
un semitò cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les
notes no es mouen del seu lloc a l’escala, en canvi la segona
imprimeix bemolls de la nota següent.
music = \relative { c' d e f } \new Staff { \transpose c cis { \music } \transpose c des { \music } }
\transpose
també es pot usar per introduir notes escrites
per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren
com escriure altures en Do (o en afinació de concert) i
gravar-les per a un instrument transpositor, però també és
possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de
parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per
exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que
comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:
musicaEnSiBemol = { e4 … } \transpose c bes, \musicaEnSiBemol
Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per
a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre
\transpose
:
musicaEnSiBemol = { e4 … } \transpose f c' { \transpose c bes, \musicaEnSiBemol }
Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu Transposició dels instruments.
Fragments de codi seleccionats
Transposició de la música amb el menor nombre d’alteracions
Aquest exemple utilitza codi de l’Scheme per forçar les modificacions enharmòniques de les notes, i així tenir el menor nombre d’alteracions accidentals. En aquest cas s’apliquen les regles següents:
- Es treuen les alteracions dobles
- Si sostingut -> Do
- Mi sostingut -> Fa
- Do bemoll -> Si
- Fa bemoll -> Mi
D’aquesta forma se selecciona el major nombre de notes enharmòniques naturals.
#(define (naturalize-pitch p) (let ((o (ly:pitch-octave p)) (a (* 4 (ly:pitch-alteration p))) ;; alteration, a, in quarter tone steps, ;; for historical reasons (n (ly:pitch-notename p))) (cond ((and (> a 1) (or (eqv? n 6) (eqv? n 2))) (set! a (- a 2)) (set! n (+ n 1))) ((and (< a -1) (or (eqv? n 0) (eqv? n 3))) (set! a (+ a 2)) (set! n (- n 1)))) (cond ((> a 2) (set! a (- a 4)) (set! n (+ n 1))) ((< a -2) (set! a (+ a 4)) (set! n (- n 1)))) (if (< n 0) (begin (set! o (- o 1)) (set! n (+ n 7)))) (if (> n 6) (begin (set! o (+ o 1)) (set! n (- n 7)))) (ly:make-pitch o n (/ a 4)))) #(define (naturalize music) (let ((es (ly:music-property music 'elements)) (e (ly:music-property music 'element)) (p (ly:music-property music 'pitch))) (if (pair? es) (ly:music-set-property! music 'elements (map naturalize es))) (if (ly:music? e) (ly:music-set-property! music 'element (naturalize e))) (if (ly:pitch? p) (begin (set! p (naturalize-pitch p)) (ly:music-set-property! music 'pitch p))) music)) naturalizeMusic = #(define-music-function (m) (ly:music?) (naturalize m)) music = \relative c' { c4 d e g } \score { \new Staff { \transpose c ais { \music } \naturalizeMusic \transpose c ais { \music } \transpose c deses { \music } \naturalizeMusic \transpose c deses { \music } } \layout { } }
Vegeu també
Referència de la notació: Transposició dels instruments, Inversió, Transformacions modals, Escriptura d’octava relativa, Retrogradació.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: TransposedMusic.
Advertiments i problemes coneguts
La conversió relativa no afecta a les seccions
\transpose
, \chordmode
ni \relative
dins del
seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música
transportada, es pot col·locar un altre \relative
dins de
\transpose
.
No s’imprimeixen alteracions accidentals triples quan s’usa
\transpose
. En lloc d’això, s’usarà una nota
‘equivalent enarmònicament’ (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi
triple bemoll).
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transposició ] | [ Amunt : Modificació de diverses notes a l'hora ] | [ Retrogradació > ] |
Inversió
Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola operació amb:
\inversion nota_pivot nota_destí expressió_musical
La expressió_musical
s’inverteix interval a interval
al voltant de nota_pivot
, i després es transport de
manera que nota_pivot
es fa correspondre amb
nota_destí
.
music = \relative { c' d e f } \new Staff { \music \inversion d' d' \music \inversion d' ees' \music }
Nota: Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode
absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta
envoltant-los en un bloc \relative
.
Vegeu també
Referència de la notació: Transformacions modals, Retrogradació, Transposició.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Inversió ] | [ Amunt : Modificació de diverses notes a l'hora ] | [ Transformacions modals > ] |
Retrogradació
Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:
music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 } \new Staff { \music \retrograde \music }
Advertiments i problemes coneguts
Les lligadures d’unió manuals dins de \retrograde
es
trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes
lligadures automàticament activant
Divisió automàtica de les notes.
Vegeu també
Referència de la notació: Inversió, Transformacions modals, Transposició.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Retrogradació ] | [ Amunt : Modificació de diverses notes a l'hora ] | [ Impressió de les altures > ] |
Transformacions modals
En una composició musical que està basada en una escala amb freqüència es transformen els motius de diverses formes. Un motiu es pot transportar perquè comenci en diferents llocs de l’escala o pot invertir-se al voltant d’una nota pivot de l’escala. També es pot revertir per produir una retrogradació, vegeu Retrogradació.
Nota: Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es deixarà sense transformar.
Transposició modal
Es pot transportar un motiu dins d’una escala donada amb:
\modalTranspose nota_origen nota_destí escala motiu
Les notes del motiu es desplacen dins de la escala el nombre de graus de l’escala donats per l’interval entre nota_destí y nota_origen:
diatonicScale = \relative { c' d e f g a b } motif = \relative { c'8 d e f g a b c } \new Staff { \motif \modalTranspose c f \diatonicScale \motif \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif }
Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i amb qualssevol intervals:
pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees } motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> } \new Staff { \motif \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif }
Quan es fa servir amb una escola cromàtica, \modalTranspose
té un efecte semblant a \transpose
, però amb la
possibilitat d’especificar els noms de les notes que es vulguin usar:
chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b } motif = \relative { c'8 d e f g a b c } \new Staff { \motif \transpose c f \motif \modalTranspose c f \chromaticScale \motif }
Inversió modal
Es pot invertir un motiu dins d’una escala donada al voltant d’una nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única operaćió, amb:
\modalInversion nota-pivote nota-destino escala motivo
Les notes del motiu col·loquen al mateix nombre de graus de distància de l’escala a partir de la nota_pivot dins de l’escala, però en la direcció oposada, i el resultat es desplaça després dins de l’escala el nombre de grados de l’escala donats per l’interval entre la nota_destí i la nota_pivot.
Així doncs, per invertir senzillament al voltant d’una nota de l’escala, utilitzeu el mateix valor per a nota_pivot i nota_destí:
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d } motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 } \new Staff { \motif \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif }
Per invertir al voltant d’una nota pivot entre dues notes de l’escala, invertiu al voltant d’una de les notes i després transporteu en un grau de l’escala. les dues notes especificades es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la nota pivot:
scale = \relative { c' g' } motive = \relative { c' c g' c, } \new Staff { \motive \modalInversion c' g' \scale \motive }
L’operació combinada d’inversió i retrogradació produeix la inversió retrògrada:
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d } motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 } \new Staff { \motif \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif }
Vegeu també
Referència de la notació: Inversió, Retrogradació, Transposició.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transformacions modals ] | [ Amunt : Altures ] | [ Clau > ] |
1.1.3 Impressió de les altures
Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l’altura de les notes.
Clau | ||
Armadura de la tonalitat | ||
Indicadors d’octava | ||
Transposició dels instruments | ||
Alteracions accidentals automàtiques | ||
Tessitura |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Impressió de les altures ] | [ Amunt : Impressió de les altures ] | [ Armadura de la tonalitat > ] |
Clau
Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és la clau “treble” (o clau de Sol).
c'2 c'
Tanmateix, es pot canviar la clau usant l’ordre
\clef
i el nom de la clau corresponent. Als exemples
següents es mostra la posició del Do central en diferents claus.
\clef treble c'2 c' \clef alto c'2 c' \clef tenor c'2 c' \clef bass c'2 c'
Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les claus, consulteu Estils de clau.
Les claus especials, com les utilitzades a la música antiga, es descriuen a Claus de la música mensural i a Claus de cant gregorià. La música que requereix claus de tabulatura s’estudia a Tabulatures predeterminades i a Tabulatures personalitzades.
Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres
\cueClef
i \cueDuringWithClef
a
Format de les notes guia.
En afegir _8
o ^8
al nom de la clau, la clau es
transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i
_15
i ^15
la transposa dos octaves. Si cal
es poden usar altres nombres enters. L’argument
nom_de_clau s’ha de envoltar entre cometes si conté
caràcters no alfabètics:
\clef treble c'2 c' \clef "treble_8" c'2 c' \clef "bass^15" c'2 c' \clef "alto_2" c'2 c' \clef "G_8" c'2 c' \clef "F^5" c'2 c'
Es pot obtenir una indicació d’octava opcional envoltant l’argument numèric entre parèntesis o claudàtors:
\clef "treble_(8)" c'2 c' \clef "bass^[15]" c'2 c'
Les altures s’imprimeixen com si l’argument numèric no tingués els parèntesis o claudàtors.
De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un salt de línia provoca que el símbol de clau nou s’imprimeixi al final de la línia anterior, com una clau de cortesia, així com al principi del següent. Aquesta clau de cortesia es pot suprimir.
\clef treble { c'2 c' } \break \clef bass { c'2 c' } \break \clef alto \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible { c'2 c' } \break \unset Staff.explicitClefVisibility \clef bass { c'2 c' } \break
De forma predeterminada, una clau que s’ha imprès prèviament no es
torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre
\clef
, i s’ignora. La instrucció \set
Staff.forceClef = ##t
modifica aquest comportament.
\clef treble c'1 \clef treble c'1 \set Staff.forceClef = ##t c'1 \clef treble c'1
Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.
\clef "treble" c'1 \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1 \override Staff.Clef.full-size-change = ##t \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1 \revert Staff.Clef.full-size-change \clef "bass" c'1 \clef "treble" c'1
Fragments de codi seleccionats
Ajustament de les propietats de clau
La modificació del glif de la clau, la seva posició o octava, no
canvien ’per se’ la posició de les notes següents del
pentagrama. Per aconseguir armadures adequades de tonalitat sobre
les línies del pentagrama, s’ha d’especificar també
middleCClefPosition
, amb valor positius o negatius que
moguin Do central
cap amunt o cap avall, respectivament, en
relació amb la línia central del pentagrama (usualment la
tercera).
Per exemple, l’ordre \clef "treble_8"
equival a un
ajustament de clefGlyph
, clefPosition
(que controla
la posició vertical de la clau sobre el pentagrama),
middleCPosition
i clefTransposition
. Se imprimeix
la clau cada cop que es modifica qualsevol de les propietats
excepte middleCPosition
.
Els exemple següents mostren les possibilitats quan s’ajusten aquestes propietats manualment. En la primera línia, els canvis manuals preserven la posició relativa estàndard de les clau i les notes, però no ho fan a la segona línia.
{ % The default treble clef \key f \major c'1 % The standard bass clef \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F" \set Staff.clefPosition = #2 \set Staff.middleCPosition = #6 \set Staff.middleCClefPosition = #6 \key g \major c'1 % The baritone clef \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C" \set Staff.clefPosition = #4 \set Staff.middleCPosition = #4 \set Staff.middleCClefPosition = #4 \key f \major c'1 % The standard choral tenor clef \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G" \set Staff.clefPosition = #-2 \set Staff.clefTransposition = #-7 \set Staff.middleCPosition = #1 \set Staff.middleCClefPosition = #1 \key f \major c'1 % A non-standard clef \set Staff.clefPosition = #0 \set Staff.clefTransposition = #0 \set Staff.middleCPosition = #-4 \set Staff.middleCClefPosition = #-4 \key g \major c'1 \break % The following clef changes do not preserve % the normal relationship between notes, key signatures % and clefs: \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F" \set Staff.clefPosition = #2 c'1 \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G" c'1 \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C" c'1 \set Staff.clefTransposition = #7 c'1 \set Staff.clefTransposition = #0 \set Staff.clefPosition = #0 c'1 % Return to the normal clef: \set Staff.middleCPosition = #0 c'1 }
Vegeu també
Referencia de la notación: Claus de la música mensural, Claus de cant gregorià, Tabulatures predeterminades, Tabulatures personalitzades, Format de les notes guia.
Fitxers instal·lats: ‘scm/parser-clef.scm’.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: Clef_engraver, Clef, ClefModifier, clef-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Els números d’octava adjunts a les claus es tracten com grobs
diferents. Així doncs, qualsevol \override
(sobreescriptura) efectuada a l’objecte Clef s’haurà
d’aplicar també al grob ClefModifier com un \override
diferent.
\new Staff \with { \override Clef.color = #blue \override ClefModifier.color = #red } \clef "treble_8" c'4
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Clau ] | [ Amunt : Impressió de les altures ] | [ Indicadors d'octava > ] |
Armadura de la tonalitat
Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una causa
freqüent de confusió per al nous usuaris. Al LilyPond, el noms de
les notes són el codi d’entrada en brut; l’armadura i la clau
determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut. Una
nota sense alteració com c
significa ‘Do natural’,
sense que l’afectin l’armadura o la clau. Per veure més
informació, consulteu
Alteracions accidentals i armadures.
L’armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està
denotada per un conjunt d’alteracions (bemolls o sostinguts) al
començament del pentagrama. L’establiment o modificació de
l’armadura es fa amb l’ordre \key
:
\key nota modo
Aquí, mode
ha de ser \major
o \minor
per obtenir la tonalitat nota
major o noms estàndard
de mode (també coneguts com modes eclesiàstics):
\ionian
(jònic), \dorian
(dòric),
\phrygian
(frigi), \lydian
(lidi),
\mixolydian
(mixolidi), \aeolian
(eoli) i
\locrian
(locri).
\relative { \key g \major fis''1 f fis }
Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb l’alteració que porta cada nota de l’escala quan el mode comença amb Do.
freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL) (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT)) \relative { \key c \freygish c'4 des e f \bar "||" \key d \freygish d es fis g }
Les alteracions de l’armadura de la tonalitat es poden imprimir en
una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en
més d’una octava, usat les propietats flat-positions
i
sharp-positions
de KeySignature
. Les entrades en
aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de
pentagrama en el qual s’imprimiran les alteracions, les
alteracions es col·loquen dins de l’octava que acaba en aquesta
posició del pentagrama.
\override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5)) \override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5)) \clef bass \key es \major es g bes d' \clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d'' \override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2) \bar "||" \key b \major b' fis' b'2
Fragments de codi seleccionats
Evitar que se impriman becuadros cuando cambia la armadura
Quan es canvia l’armadura de la tonalitat, s’imprimeixen becaires
automàticament per cancel·lar les alteracions de les armadures
anteriors. Això es pot evitar establint al valor “falso” la
propietat printKeyCancellation
del context Staff
.
\relative c' { \key d \major a4 b cis d \key g \minor a4 bes c d \set Staff.printKeyCancellation = ##f \key d \major a4 b cis d \key g \minor a4 bes c d }
Armadures de tonalitat no tradicional
La molt utilitzada ordre \key
estableix la propietat
keyAlterations
, dins del context Staff
.
Per crear armadures de tonalitat no estàndard, ajusteu aquesta propietat directament. El format d’aquesta ordre és una llista:
\set Staff.keyAlterations = #`(((octava . pas) . alteració)
on, per cada element dins de la llista octava
especifica
l’octava (sent zero l’octava des del Do central fins al
Si per sobre), pas
especifica la nota dins de l’octava
(zero significa Do i 6 significa Si), i
alteració
és ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP
etc. (observeu la coma precedent).
De forma alternativa, per a cada element de la llista l’ús del
format més concís (pas. alteració)
especifica que la
mateixa alteració ha d’estar en totes les octaves.
Vet aquí un exemple d’una possible armadura per generar una escala exàtona:
\include "arabic.ly" \relative do' { \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT) (1 . ,SEMI-FLAT) (2 . ,FLAT) (5 . ,FLAT) (6 . ,SEMI-FLAT)) %\set Staff.extraNatural = ##f re reb \dwn reb resd dod dob dosd \dwn dob | dobsb dodsd do do | }
Vegeu també
Glossari musical: church mode, scordatura.
Manual de aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: KeyChangeEvent, Key_engraver, Key_performer, KeyCancellation, KeySignature, key-signature-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Armadura de la tonalitat ] | [ Amunt : Impressió de les altures ] | [ Transposició dels instruments > ] |
Indicadors d’octava
Els indicadors d’octava introdueixen un transport addicional d’una octava per al pentagrama.
\relative a' { a2 b \ottava #-2 a2 b \ottava #-1 a2 b \ottava #0 a2 b \ottava #1 a2 b \ottava #2 a2 b }
Fragments de codi seleccionats
Changing ottava text
Internally, \ottava
sets the properties ottavation
(for
example, to 8va
or 8vb
) and middleCPosition
. To
override the text of the bracket, set ottavation
after invoking
\ottava
.
Short text is especially useful when a brief ottava is used.
{ c'2 \ottava #1 \set Staff.ottavation = #"8" c''2 \ottava #0 c'1 \ottava #1 \set Staff.ottavation = #"Text" c''1 }
Afegir una indicació d’octava alta a una sola veu
Si teniu més d’una veu al mateix pentagrama, el canvi d’octavació d’una veu transportarà la posició de les notes en totes les veus mentre duri la clau de l’octava. Si l’octavació es vol aplicar sols a una veu, s’han d’ajustar explícitament la middleCPosition i la clau d’octava. En aquest fragment de codi el valor de middleCPosition per a la clau de Fa és normalment 6, sis posicions per sobre de la línia del Do central, de manera que en la porció de 8va el valor de middleCPosition és encara 7 posicions (una octava) més alta.
\layout { \context { \Staff \remove Ottava_spanner_engraver } \context { \Voice \consists Ottava_spanner_engraver } } { \clef bass << { <g d'>1~ q2 <c' e'> } \\ { r2. \ottava -1 <b,,, b,,>4 ~ | q2 \ottava 0 <c e>2 } >> }
Modifying the Ottava spanner slope
It is possible to change the slope of the Ottava spanner.
\relative c'' { \override Staff.OttavaBracket.stencil = #ly:line-spanner::print \override Staff.OttavaBracket.bound-details = #`((left . ((Y . 0) (attach-dir . ,LEFT) (padding . 0) (stencil-align-dir-y . ,CENTER))) (right . ((Y . 5.0) ; Change the number here (padding . 0) (attach-dir . ,RIGHT) (text . ,(make-draw-dashed-line-markup (cons 0 -1.2)))))) \override Staff.OttavaBracket.left-bound-info = #ly:horizontal-line-spanner::calc-left-bound-info-and-text \override Staff.OttavaBracket.right-bound-info = #ly:horizontal-line-spanner::calc-right-bound-info \ottava #1 c1 c'''1 }
Vegeu també
Glossari musical: octavation.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: Ottava_spanner_engraver, OttavaBracket, ottava-bracket-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicadors d'octava ] | [ Amunt : Impressió de les altures ] | [ Alteracions accidentals automàtiques > ] |
Transposició dels instruments
En gravar partitures on participen instruments transpositors, certes partes es poden gravar en un to diferent del to de concert. En aquests casos s’ha d’especificar la tonalitat del instrumento transpositor; si no es fa així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades com a guia, consulteu Cites a altres veus.
\transposition pitch
El to usat per a \transposition
s’ha de correspondre amb el
so real que s’escolta quan l’instrument transpositor interpreta un
Do central c'
escrit al pentagrama. Aquesta nota s’escriu
en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real
un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d’usar
\transposition d'
. L’ordre \transposition
s’ha
d’usar solament si les notes no s’escriuran en
afinació de concert.
A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a clarinet en Si bemoll, on les parts s’han introduït usant les notes i l’armadura tal i com apareixen a la partitura del director. El que toquen els dos instruments està sonant a l’uníson.
\new GrandStaff << \new Staff = "violin" { \relative c'' { \set Staff.instrumentName = "Vln" \set Staff.midiInstrument = "violin" % no estrictament necessari, però un bon recordatori \transposition c' \key c \major g4( c8) r c r c4 } } \new Staff = "clarinet" { \relative c'' { \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) } \set Staff.midiInstrument = "clarinet" \transposition bes \key d \major a4( d8) r d r d4 } } >>
L’ordre \transposition
es pot canviar durant la peça. Per
exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al
clarinet en Si bemoll.
flute = \relative c'' { \key f \major \cueDuring "clarinet" #DOWN { R1 _\markup\tiny "clarinet" c4 f e d R1 _\markup\tiny "clarinet" } } clarinet = \relative c'' { \key aes \major \transposition a aes4 bes c des R1^\markup { muta in B\flat } \key g \major \transposition bes d2 g, } \addQuote "clarinet" \clarinet << \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \flute \new Staff \with { instrumentName = "Cl (A)" } \clarinet >>
Vegeu també
Glossari musical: concert pitch, transposing instrument.
Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició.
Fragments de codi: Pitches.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Transposició dels instruments ] | [ Amunt : Impressió de les altures ] | [ Tessitura > ] |
Alteracions accidentals automàtiques
Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per especificar quin estil d’alteracions usar. Aquesta funció s’invoca de la manera següent:
\new Staff << \accidentalStyle voice { … } >>
L’estil d’alteracions s’aplica al Staff
en curs de forma
predeterminada (amb l’excepció dels estils piano
i
piano-cautionary
, que s’expliquen més
endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
que determina en quin àmbit s’ha de canviar l’estil. Per exemple,
per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
StaffGroup
en curs, useu
\accidentalStyle StaffGroup.voice
Estan contemplats els següents estils d’alteració. Per donar una mostra de cada u dels estils, utilitzem l’exemple següent:
musicA = { << \relative { cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 | cis2. <c, g'>4 | } \\ \relative { ais'2 cis, | fis8 b a4 cis2 | } >> } musicB = { \clef bass \new Voice { \voiceTwo \relative { <fis a cis>8[ <fis a cis> \change Staff = up cis' cis \change Staff = down <fis, a> <fis a>] \showStaffSwitch \change Staff = up dis'4 | \change Staff = down <fis, a cis>4 gis <f a d>2 | } } } \new PianoStaff { << \context Staff = "up" { \accidentalStyle default \musicA } \context Staff = "down" { \accidentalStyle default \musicB } >> }
Observeu que les últimes línies d’aquest exemple es poden substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix estil als dos pentagrames.
\new PianoStaff { << \context Staff = "up" { %%% canvieu la línia següent com desitgeu: \accidentalStyle Score.default \musicA } \context Staff = "down" { \musicB } >> }
-
default (predeterminat)
-
Es el comportament de gravat predeterminat per a composició. Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l’exemple següent, no s’imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni a l’últim Do:
-
voice (veu)
-
El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al nivell de
Staff
. En aquest estil, tanmateix, es graven les alteracions individualment per a cada veu. A part d’això la regla és semblant adefault
.Com a resultat, les alteracions d’una veu no es cancel·len a les altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no desitjat: a l’exemple següent és difícil determinar si el segon La s’ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l’opció
voice
s’ha d’usar sols si les veus es llegiran individualment per músics diferents. Si el pentagrama s’utilitzarà per part d’un sols músic (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores s’han d’usar en el seu lloc els estilsmodern
omodern-cautionary
. -
modern
-
Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet alguns becaires addicionals, que tradicionalment s’imprimien precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla
modern
imprimeix les mateix alteracions que l’estildefault
, amb dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després d’alteracions temporals s’imprimeixen indicacions de cancel·lació també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D’aquí els becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del pentagrama superior: -
modern-cautionary (modern de precaució)
-
Aquesta regla és semblant a
modern
, però les alteracions ‘afegides’ se imprimeixen como alteracions de precaució (entre parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent sobreescrivint la propietatfont-size
de l’objecteAccidentalCautionary
. -
modern-voice (modern, per a veus)
-
Aquesta regla s’usa perquè puguin llegir les alteracions a diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics que toquen totes les veus. S’imprimeixen les alteracions per a cada veu, però es cancel·len entre veus dins del mateix
Staff
. Per tant, el La a l’últim compàs es cancel·la perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l’alteració a una altra veu al compàs previ: -
modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)
-
Aquesta regla és la mateixa que
modern-voice
, però amb les alteracions afegides (les que l’estilovoice
no imprimeix) composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les alteracions impreses per l’estildefault
són impreses amb aquesta regla, algunes d’elles es graven com de precaució. -
piano
-
Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de piano. El seu comportament és molt semblant a l’estil
modern
, però aquí les alteracions també es cancel·len entre diferents pentagrames del mateix grupGrandStaff
oPianoStaff
, d’aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.Aquest estil d’alteració s’aplica de manera predeterminada al grup
GrandStaff
oPianoStaff
en curs. -
piano-cautionary (piano, de precaució)
-
Igual que
\accidentalStyle piano
però amb les alteracions afegides composades com de precaució. -
neo-modern
-
Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música contemporània: les alteracions accidentals s’imprimeixen com a
modern
, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es repeteix immediatament). -
neo-modern-cautionary
-
Aquesta regla és sembla a
neo-modern
, però les alteracions ‘addicionals’ s’imprimeixen com alteracions de precaució (amb parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent sobreescrivint la propietatfont-size
de l’objecteAccidentalCautionary
. -
neo-modern-voice
-
Aquesta regla s’usa per alteracions accidentals sobre diverses veus que s’han de llegir per part de músics que toquen una veu, així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions s’imprimeixen per a cada veu com amb
neo-modern
, però es cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagramaStaff
. -
neo-modern-voice-cautionary
-
Aquesta regla és semblant a
neo-modern-voice
, però les alteracions addicionals s’imprimeixen com alteracions de precaució. -
dodecaphonic
-
Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de principis del segle XX, en un intent d’abolir la jerarquia entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, totes les notes porten alteració, fins i tot becaires.
-
dodecaphonic-no-repeat
-
Com amb l’estil d’alteracions dodecafònic totes les notes porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.
-
dodecaphonic-first
-
Semblant a l’estil d’alteracions dodecafònic, totes les notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l’octava actual però a través de les veus.
-
teaching (ensenyament)
-
Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill crear automàticament fulls d’escales amb alteracions de precaució. Les alteracions s’imprimeixen com a l’estil
modern
, però s’afegeixen alteracions de precaució per a totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l’armadura, excepte si la nota es repeteix immediatament. -
no-reset (sense restabliment)
-
És el mateix que
default
però amb alteracions que duren ‘per sempre’ i no sols dins del mateix compàs: -
forget (oblit)
-
És l’oposat a
sense restabliment
: Les alteracions no es recorden en absolut: d’aquí que totes les alteracions es gravin en relació a l’armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades pel que hi ha abans.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament intern: Accidental, Accidental_engraver, GrandStaff, PianoStaff, Staff, AccidentalSuggestion, AccidentalPlacement, accidental-suggestion-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
notes anteriors i l’armadura de la tonalitat. Pot ser necessari
forçar les alteracions accidentals amb with !
o ?
quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
simultàniament amb diferents alteracions, com a ‘<f! fis!>’.
La cancel·lació de precaució d’alteracions es fa mirant el compàs
previ. Malgrat això, al bloc \alternative
que segueix a
una secció de repetició de primera i segona vegada \repeat
volta N
, s’esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
el compàs previ que s’ha tocat, no el compàs previ
que s’ha imprès. A l’exemple següent al Do natural de la
casella de segona vegada no li cal becaire:
Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
que canviï localment l’estil d’alteracions a forget
:
forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{ \accidentalStyle forget #music \accidentalStyle modern #}) { \accidentalStyle modern \time 2/4 \repeat volta 2 { c'2 } \alternative { cis' \forget c' } }
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Alteracions accidentals automàtiques ] | [ Amunt : Impressió de les altures ] | [ Cap de les notes > ] |
Tessitura
El terme ambitus o àmbit denota el rang de notes que abasta una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els àmbits s’imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les seves pròpies possibilitats.
Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau inicial. El rang s’especifica gràficament mitjançant dos caps de nota que representen a les notes inferior i superior. Sols s’imprimeixen alteracions si no formen part de l’armadura de la tonalitat.
\layout { \context { \Voice \consists Ambitus_engraver } } \relative { aes' c e2 cis,1 }
Fragments de codi seleccionats
Afegir un àmbit per veu
Es pot afegir un àmbit per cada veu. En aquest cas, l’àmbit s’ha de desplaçar manualment per evitar col·lisions.
\new Staff << \new Voice \with { \consists "Ambitus_engraver" } \relative c'' { \override Ambitus.X-offset = #2.0 \voiceOne c4 a d e f1 } \new Voice \with { \consists "Ambitus_engraver" } \relative c' { \voiceTwo es4 f g as b1 } >>
Àmbits amb diverses veus
L’addició del gravador Ambitus_engraver
al context de
Staff
crea un sol àmbit per pentagrama, fins i tot en
el cas de pentagrames amb diverses veus.
\new Staff \with { \consists "Ambitus_engraver" } << \new Voice \relative c'' { \voiceOne c4 a d e f1 } \new Voice \relative c' { \voiceTwo es4 f g as b1 } >>
Modificació de la separació en les indicacions de tessitura
És possible ajustar la separació predeterminada entre les notes de la indicació de tessitura i la línia que les uneix.
\layout { \context { \Voice \consists "Ambitus_engraver" } } \new Staff { \time 2/4 % Default setting c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = #0 c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = #1 c'4 g'' } \new Staff { \time 2/4 \override AmbitusLine.gap = #1.5 c'4 g'' }
Vegeu també
Glossri musical: ambitus.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: Ambitus_engraver, Voice, Staff, Ambitus, AmbitusAccidental, AmbitusLine, AmbitusNoteHead, ambitus-interface.
Advertiments i problemes coneguts
No s’efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de diverses indicacions d’àmbit simultànies a veus diferents.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Tessitura ] | [ Amunt : Altures ] | [ Caps de nota especials > ] |
1.1.4 Cap de les notes
Aquesta secció proposa formes d’alterar els caps de les figures.
Caps de nota especials | ||
Caps de notes de Notació Fàcil | ||
Caps de notes amb formes diverses | ||
Improvisació |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Cap de les notes ] | [ Amunt : Cap de les notes ] | [ Caps de notes de Notació Fàcil > ] |
Caps de nota especials
Es pot modificar l’aparença del cap de les notes:
\relative c'' { c4 b \override NoteHead.style = #'cross c4 b \revert NoteHead.style a b \override NoteHead.style = #'harmonic a b \revert NoteHead.style c4 d e f }
Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu Estils de caps de nota.
L’estil cross
(aspes) es fa servir per representar una
àmplia varietat d’intencions musicals. Les següent ordres
genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures
tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es
poden fer servir per representar qualsevol significat musical:
\relative { c''4 b \xNotesOn a b c4 b \xNotesOff c4 d }
La forma de funció musical d’aquesta ordre predefinida es pot usar dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al context de pentagrama normal com al de tabulatura:
\relative { c''4 b \xNote { e f } c b < g \xNote c f > b }
Como sinònims de \xNote
, \xNotesOn
i
\xNotesOff
, se poden usar \deadNote
,
\deadNotesOn
i \deadNotesOff
. El terme
dead note (nota morta) s’utilitza habitualment per part
dels guitarristes.
També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:
\relative c'' { <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic }
Instruccions predefinides
\harmonic
,
\xNotesOn
,
\xNotesOff
,
\xNote
.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de la notació: Estils de caps de nota, Notes a un acord, Indicació d’harmònics i notes tapades.
Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, Ledger_line_engraver, NoteHead, LedgerLineSpanner, note-head-interface, ledger-line-spanner-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caps de nota especials ] | [ Amunt : Cap de les notes ] | [ Caps de notes amb formes diverses > ] |
Caps de notes de Notació Fàcil
Les notes amb cap de ‘notació facilitada’ tenen el nom de la nota (en angles) dins del cap. S’usen a la música per a principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s’han d’imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb un tipus de lletra més gran, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.
#(set-global-staff-size 26) \relative c' { \easyHeadsOn c2 e4 f g1 \easyHeadsOff c,1 }
Instruccions predefinides
\easyHeadsOn
,
\easyHeadsOff
.
Fragments de codi seleccionats
Nombres com notes de notació fàcil
Els caps de nota de notació fàcil utilitzen la propietat
note-names
de l’objecte NoteHead
per determinar el
que apareix dins del cap. Mitjançant la sobreescriptura d’aquesta
propietat, és possible imprimir nombres que representen el grau de
l’escala.
Es pot crear un gravador simple que faci això per al cap de cada nota que ve.
#(define Ez_numbers_engraver (make-engraver (acknowledgers ((note-head-interface engraver grob source-engraver) (let* ((context (ly:translator-context engraver)) (tonic-pitch (ly:context-property context 'tonic)) (tonic-name (ly:pitch-notename tonic-pitch)) (grob-pitch (ly:event-property (event-cause grob) 'pitch)) (grob-name (ly:pitch-notename grob-pitch)) (delta (modulo (- grob-name tonic-name) 7)) (note-names (make-vector 7 (number->string (1+ delta))))) (ly:grob-set-property! grob 'note-names note-names)))))) #(set-global-staff-size 26) \layout { ragged-right = ##t \context { \Voice \consists \Ez_numbers_engraver } } \relative c' { \easyHeadsOn c4 d e f g4 a b c \break \key a \major a,4 b cis d e4 fis gis a \break \key d \dorian d,4 e f g a4 b c d }
Vegeu també
Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caps de notes de Notació Fàcil ] | [ Amunt : Cap de les notes ] | [ Improvisació > ] |
Caps de notes amb formes diverses
A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la funció harmònica d’una nota dins de l’escala. Aquesta notació es va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils ‘Arpa Sacra’, ‘Southern Harmony’, Funk (Harmonia Sacra), Walker i Aiken ‘(Christian Harmony)’:
\relative c'' { \aikenHeads c, d e f g2 a b1 c \break \sacredHarpHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \southernHarmonyHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \funkHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break \walkerHeads c,4 d e f g2 a b1 c \break }
Les formes es determinen en funció del grau de l’escala, on la
tònica està determinada per l’ordre \key
. Quan s’escriu en
un to menor, la nota de l’escala es pot determinar a partir del
relatiu major:
\relative c'' { \key a \minor \aikenHeads a b c d e2 f g1 a \break \aikenHeadsMinor a,4 b c d e2 f g1 a \break \sacredHarpHeadsMinor a,2 b c d \break \southernHarmonyHeadsMinor a2 b c d \break \funkHeadsMinor a2 b c d \break \walkerHeadsMinor a2 b c d \break }
Instruccions predefinides
\aikenHeads
,
\aikenHeadsMinor
,
\funkHeads
,
\funkHeadsMinor
,
\sacredHarpHeads
,
\sacredHarpHeadsMinor
,
\southernHarmonyHeads
,
\southernHarmonyHeadsMinor
,
\walkerHeads
,
\walkerHeadsMinor
.
Fragments de codi seleccionats
Aplicar estils de cap segons la nota de l’escala
La propietat shapeNoteStyles
es pot usar per definir diversos
estils de caps de nota per a cada grau de l’escala (segons estigui
establert per l’armadura o per la propietat tonic
). Aquesta
propietat requereix un conjunt de símbols, que poden ser purament
arbitraris (es permeten expressions geomètriques com triangle
,
triangle, cross
, aspes, i xcircle
, cercle amb aspes) o
basats en una antiga tradició americana de gravat (també es permeten
certs noms de nota llatins).
Dit això, per imitar antics cançoners americans, hi ha diversos
estils predefinits de caps de nota disponibles mitjançant ordres
d’abreviatura com \aikenHeads
o \sacredHarpHeads
.
Aquest exemple mostra diferents formes d’obtenir caps de nota amb forma i mostra la capacitat de transportar una melodia sense perdre la correspondència entre les funcions harmòniques i els estils de caps de nota.
fragment = { \key c \major c2 d e2 f g2 a b2 c } \new Staff { \transpose c d \relative c' { \set shapeNoteStyles = ##(do re mi fa #f la ti) \fragment } \break \relative c' { \set shapeNoteStyles = ##(cross triangle fa #f mensural xcircle diamond) \fragment } }
Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu Estils de caps de nota.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de la notació: Estils de caps de nota.
Referencia de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caps de notes amb formes diverses ] | [ Amunt : Cap de les notes ] | [ Duracions > ] |
Improvisació
La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en forma de barra inclinada, on l’executant pot escollir qualsevol nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen així:
\new Voice \with { \consists Pitch_squash_engraver } \relative { e''8 e g a a16( bes) a8 g \improvisationOn e8 ~ 2 ~ 8 f4 f8 ~ 2 \improvisationOff a16( bes) a8 g e }
Instruccions predefinides
\improvisationOn
,
\improvisationOff
.
Vegeu també
Fragments de codi: Pitches.
Referència de funcionament interno: Pitch_squash_engraver, Voice, RhythmicStaff.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Improvisació ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Escriptura de les duracions (valors rítmics) > ] |
1.2 Duracions
Aquesta secció tracta dels ritmes, els silencis, les duracions, les barres i els compassos.
1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics) | ||
1.2.2 Escriptura dels silencis | ||
1.2.3 Impressió de les duracions | ||
1.2.4 Barres | ||
1.2.5 Compassos | ||
1.2.6 Temes especials de ritme |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Duracions ] | [ Amunt : Duracions ] | [ Duració de les notes > ] |
1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics)
Duració de les notes | ||
Grups especials | ||
Escalat de les duracions | ||
Lligadures d’unió |
Duració de les notes
Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les
duracions s’introdueixen en relació als seus valores recíproc
respecte de la rodona. Per exemple, una negra s’escriu usant un
4
(atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca
s’escriu amb un 2
(per ser 1/2 de rodona). Per a notes
majors de la rodona s’han d’usar les instruccions \longa
(que és una breu doble) i \breve
. Es poden especificar
duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128). Es
poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una
barra.
\relative { \time 8/1 c''\longa c\breve c1 c2 c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128 }
Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic desactivat.
\relative { \time 8/1 \autoBeamOff c''\longa c\breve c1 c2 c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128 }
Es pot escriure una nota amb la duració d’una quàdruple breu
mitjançant \maxima
, però això es permet sols dins de la
notació musical antiga. Per veure més detalls, consulteu
Notació antiga.
Si la duració s’omet, el seu valor serà el de la duració de la nota anterior. Per omissió, el valor de la primera nota és el d’una negra.
\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }
Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l’altura de la nota o acord anterior.
\relative { \time 8/1 c'' \longa \breve 1 2 4 8 16 32 64 128 128 }
Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt
(.
) després del numero. Les notes amb doble puntet
s’especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.
\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }
Certes duracions no es poden representar sols amb duracions binaries i puntets; l’única forma de representar-les és lligat dos o més notes. Per veure més detalls, consulteu Lligadures d’unió.
Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes, consulteu Música vocal.
De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament proporcional a les seves duracions. Per veure més detalls sobre aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació proporciona, consulteu Notació proporcional.
Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia. Es poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies de la pauta; vegeu Direcció i posició.
Instruccions predefinides
\autoBeamOn
,
\autoBeamOff
,
\dotsUp
,
\dotsDown
,
\dotsNeutral
.
Fragments de codi seleccionats
Formes alternatives de la figura breu
Les figures de breu també estan disponibles amb dues línies verticals a les vores del cap en lloc d’una sola línia i la forma en estil barroc.
\relative c'' { \time 4/2 c\breve | \override Staff.NoteHead.style = #'altdefault b\breve \override Staff.NoteHead.style = #'baroque b\breve \revert Staff.NoteHead.style a\breve }
Modificar el nombre de puntets d’una nota
La quantitat de puntets d’una nota es pot modificar independentment dels puntets que s’escriuen després d’una nota.
\relative c' { c4.. a16 r2 | \override Dots.dot-count = #4 c4.. a16 r2 | \override Dots.dot-count = #0 c4.. a16 r2 | \revert Dots.dot-count c4.. a16 r2 | }
Vegeu també
Glossari musical: breve, longa, maxima, note value, Duration names notes and rests.
Referència de la notació: Barres automàtiques, Lligadures d’unió, Pliques, Escriptura de les duracions (valors rítmics), Escriptura dels silencis, Música vocal, Notació antiga, Notació proporcional.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Dots, DotColumn.
Advertiments i problemes coneguts
No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis (tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Duració de les notes ] | [ Amunt : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ] | [ Escalat de les duracions > ] |
Grups especials
Els grups especials s’obtenen a partir d’una expressió musical amb
la instrucció \tuplet
, multiplicant la rapidesa de
l’expressió musical per una fracció:
\tuplet fracció { música }
El numerador de la fracció s’imprimeix a sobre o a sota de les notes, opcionalment amb una clau. El grup especial més comú és el treset, en el qual 3 notes tenen el valor que normalment tenen 2:
\relative { a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 } c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g } }
Si s’estan escrivint passatges amb molts grups de valoració
especial, resulta fastigós haver d’escriure una ordre
\tuplet
diferent per a cada grup. És possible especificar
la duració d’un conjunt de grups directament abans de la música
perquè així s’agrupin automàticament:
\relative { g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e } }
Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a sota de la pauta:
\relative { \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e } \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e } \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a } \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a } }
Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:
\relative { \autoBeamOff c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4 }
La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix
instant musical s’han de fer amb \tweak
.
Per modificar la duració de les notes sense imprimir una de grup especial, vegeu
Instruccions predefinides
\tupletUp
,
\tupletDown
,
\tupletNeutral
.
Fragments de codi seleccionats
Entering several tuplets using only one tuplet command
The property tupletSpannerDuration
sets how long each of the
tuplets contained within the brackets after \tuplet
should
last. Many consecutive tuplets can then be placed within a single
\tuplet
expression, thus saving typing.
There are several ways to set tupletSpannerDuration
. The
command \tupletSpan
sets it to a given duration, and clears it
when instead of a duration \default
is specified. Another way
is to use an optional argument with \tuplet
.
\relative c' { \time 2/4 \tupletSpan 4 \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan 4" c c c c c } \tupletSpan \default \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan \\default" c c c c c } \tuplet 3/2 4 { c8^"\\tuplet 3/2 4 {...}" c c c c c } }
Canviar el número del grup especial
De forma predeterminada sols s’imprimeix sobre la clau de grup el
numerador del grup especial, és a dir, el numerador de l’argument de l’odre
\tuplet
.
De forma alternativa, es pot imprimir una fracció en la forma numerador:denominador del número de del grup, o eliminar el número.
\relative c'' { \tuplet 3/2 { c8 c c } \tuplet 3/2 { c8 c c } \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text \tuplet 3/2 { c8 c c } \omit TupletNumber \tuplet 3/2 { c8 c c } }
Nombres d’agrupació especial diferents o els predeterminats
El LilyPond també proporciona funcions de format per imprimir números de grup especial diferents a la pròpia fracció, així com per afegir una figura al número o a la fracció de l’agrupació.
\relative c'' { \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-tuplet-denominator-text 7) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper (tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7) (ly:make-duration 3 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper tuplet-number::calc-denominator-text (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c8 c8 c8 c8 c8 c8 } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::append-note-wrapper tuplet-number::calc-fraction-text (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c8 c8 c8 c8 c8 c8 } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::fraction-with-notes (ly:make-duration 2 1) (ly:make-duration 3 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } \once \override TupletNumber.text = #(tuplet-number::non-default-fraction-with-notes 12 (ly:make-duration 3 0) 4 (ly:make-duration 2 0)) \tuplet 3/2 { c4. c4. c4. c4. } }
Control de la visibilitat dels corxets de grup especial
El comportament predeterminat de la visibilitat dels corxets de
grup de valoració especial és imprimir el corxet a no ser que hi
hagi una barra de la mateixa longitud que el grup especial. Per
controlas la visibilitat dels corxets de grup, establiu la propietat
'bracket-visibility
a #t
(sempre imprimir el corxet).
#f
(no imprimir-lo mai) o #'if-no-beam
(imprimir el
corxet sols si no hi ha barra).
music = \relative c'' { \tuplet 3/2 { c16[ d e } f8] \tuplet 3/2 { c8 d e } \tuplet 3/2 { c4 d e } } \new Voice { \relative c' { \override Score.TextMark.non-musical = ##f \textMark "default" \music \override TupletBracket.bracket-visibility = #'if-no-beam \textMark \markup \typewriter "'if-no-beam" \music \override TupletBracket.bracket-visibility = ##t \textMark \markup \typewriter "#t" \music \override TupletBracket.bracket-visibility = ##f \textMark \markup \typewriter "#f" \music \omit TupletBracket \textMark \markup \typewriter "omit" \music } }
Permetre salts de línia dins de grups especials amb barra
Aquest exemple artificial mostra com es poden permetre tant els salts de línia manuals com els automàtics dins d’un grup de valoració especial unit per una barra. Observeu que aquests grups sincopats s’han de barrar manualment.
\layout { \context { \Voice % Permit line breaks within tuplets \remove "Forbid_line_break_engraver" % Allow beams to be broken at line breaks \override Beam.breakable = ##t } } \relative c'' { a8 \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } } % Insert a manual line break within a tuplet \tuplet 3/2 { c[ b \bar "" \break a] } \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } } c8 }
Vegeu també
Glossari musical: triplet, tuplet, polymetric.
Manual de aprenentatge: Mètodes d'ajustament.
Referència de la notació:
Direcció i posició,
Gestió del temps,
Escalat de les duracions,
L’ordre \tweak
,
Notació polimètrica.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: TupletBracket, TupletNumber, TimeScaledMusic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Grups especials ] | [ Amunt : Escriptura de les duracions (valors rítmics) ] | [ Lligadures d'unió > ] |
Escalat de les duracions
La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar
per un factor N/M
afegint *N/M
(o *N
si
M
és 1) a la duració. Aixo no afectarà a l’aparença de les
notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada
s’usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la
duració en la sortida MIDI. Els factors de multiplicació es poden
combinar en la forma *L*M/N
. Els factors són part de la
duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents,
la duració per omissió que s’agafa de la nota anterior inclourà
qualsevol factor d’escala que s’hagi aplicat.
Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues parts, però no s’imprimeix cap clau de treset.
\relative { \time 2/4 % Altera les duracions a tresets a'4*2/3 gis a % Duracions normals a4 a % Duplica la duració de l'acord <a d>4*2 % Duració de negra, sembla de corxera b16*4 c4 }
La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar
mitjançant un multiplicador. Això és útil per saltar molts
compassos, com per exemple s1*23
.
De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l’aparença de la música, però la duració interna de les notes es multiplicarà per la fracció numerador/denominador. Vet aquí un exemple que mostra com es pot comprimir i expandir la música:
\relative { \time 2/4 % Duracions normals <c'' a>4 c8 a % Escala la música per *2/3 \scaleDurations 2/3 { <c a f>4. c8 a f } % Escala la música per *2 \scaleDurations 2/1 { <c' a>4 c8 b } }
Una aplicació d’aquesta ordre es troba a la notació polimètrica, vegeu Notació polimètrica.
Vegeu també
Referència de la notació: Grups especials, Silencis invisibles, Notació polimètrica.
Fragments de codi: Rhythms.
Advertiments i problemes coneguts
El càlcul de la posició dins d’un compàs ha de tenir en compte tots els factors d’escalat que s’han aplicat a les notes dins d’aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels compassos anteriors. Aquest càlcul s’efectua utilitzant nombres racionals. Si un numerador o denominador intermedi en aquest procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.
Lligadures d’unió
Un lligadura d’unió connecta dues notes adjacents de la mateixa altura. La lligadura de fet estén la longitud d’una nota.
Nota: No s’han de confondre’s les lligadures d’unió amb les lligadures d’expressió, que indiquen articulació, ni amb les lligadures de fraseig, que indiquen el fraseig musical. Una lligadura d’unió és tan sols na manera d’estendre la duració d’una nota, quelcom semblant al que fa el puntet.
S’introdueix una lligadura d’unió escrivint el símbol de la titlla
corba (~
) després de la primera de cada parella de notes
que es volen unir. Això indica que la nota s’uneix a la següent,
que ha de tenir la mateixa altura.
{ a'2~ 4~ 16 r r8 }
Les lligadures d’unió poden fer ús de la interpretació ‘última altura explícita’ per a les duracions aïllades:
{ a'2~ 4~ 16 r r8 }
Es fan servir lligadures d’unió o bé quan la nota travessa la barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el ritme. També s’han d’usar lligadures quan les notes travessen subdivisions del compàs de major duració:
\relative { r8^"sí" c'~ 2 r4 | r8^"no" c2~ 8 r4 }
Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió automàtica de les notes, vegeu Divisió automàtica de les notes. Aquest mecanisme divideix automàticament les notes llargues i les lliga a través de les barres de compàs.
Quan s’aplica una lligadura d’unió a un acord, es connecten tots els caps de les notes les altures de les quals coincideixen. Si no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura. Els acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins de l’acord.
\relative c' { <c e g>2~ 2 | <c e g>4~ <c e g c> <c~ e g~ b> <c e g b> | }
Quan la segona vegada d’una repetició comença amb una nota lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:
\relative { \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ } \alternative { % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment { <c e>2. r4 } % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida { <c e>2\repeatTie d4 c } } }
Les lligadures L.v. (laissez vibrer, deixar vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final. S’usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de corda i percussió. Es poden introduir de la manera següent:
<c' f' g'>1\laissezVibrer
És possible fer manualment que les lligadures d’unió es corbin cap amunt o cap avall; vegeu placement Direcció i posició.
Es pot fer que les lligadures d’expressió siguin discontínues, puntejades o un combinació de contínues i discontínues.
\relative c' { \tieDotted c2~ 2 \tieDashed c2~ 2 \tieHalfDashed c2~ 2 \tieHalfSolid c2~ 2 \tieSolid c2~ 2 }
Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:
\relative c' { \tieDashPattern #0.3 #0.75 c2~ 2 \tieDashPattern #0.7 #1.5 c2~ 2 \tieSolid c2~ 2 }
Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.
Sobreescriviu les propietats de disposició whiteout i layer dels objectes que poden causar una discontinuïtat en les lligadures d’unió.
\relative { \override Tie.layer = #-2 \override Staff.TimeSignature.layer = #-1 \override Staff.KeySignature.layer = #-1 \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t b'2 b~ \time 3/4 \key a \major b r4 }
Instruccions predefinides
\tieUp
,
\tieDown
,
\tieNeutral
,
\tieDotted
,
\tieDashed
,
\tieDashPattern
,
\tieHalfDashed
,
\tieHalfSolid
,
\tieSolid
.
Fragments de codi seleccionats
Ús de les lligadures als arpegis
Algunes vegades s’usen lligadures d’unió per escriure els
arpegis. En aquest cas, les dues notes lligades no han de ser
consecutives. Això es pot aconseguir establint la propietat
tieWaitForNote
al valor #t
. La mateixa
funcionalitat és d’utilitat, per exemple, per lligar un tremol a
un acord, però en principi també es pot usar per a notes normals
consecutives.
l
\relative c' { \set tieWaitForNote = ##t \grace { c16[ ~ e ~ g] ~ } <c, e g>2 \repeat tremolo 8 { c32 ~ c' ~ } <c c,>1 e8 ~ c ~ a ~ f ~ <e' c a f>2 \tieUp c8 ~ a \tieDown \tieDotted g8 ~ c g2 }
Gravat manual de les lligadures
Es poden gravar a mà les lligadures modificant la propietat
tie-configuration
de l’objecte TieColumn
. El primer
nombre indica la distància a partir de la tercera línia del pentagrama
en espais de pentagrama, i el segon nombre indica la direcció (1 =
cap amunt, -1 = cap avall).
\relative c' { <c e g>2~ <c e g> \override TieColumn.tie-configuration = #'((0.0 . 1) (-2.0 . 1) (-4.0 . 1)) <c e g>2~ <c e g> \override TieColumn.tie-configuration = #'((0 . 1) (-2 . 1) (-4 . 1)) <c e g>2~ <c e g> }
Vegeu també
Glossari musical: tie, laissez vibrer.
Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Divisió automàtica de les notes.
Fragments de codi: slurs, Rhythms.
Referència de funcionament interno: LaissezVibrerTie, LaissezVibrerTieColumn, TieColumn, Tie.
Advertiments i problemes coneguts
Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà una lligadura inclinada.
Els canvis de clau o d’octava durant una lligadura d’unió no estan ben definits realment. En aquests casos pot ser preferible una lligadura d’expressió.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Lligadures d'unió ] | [ Amunt : Duracions ] | [ Silencis > ] |
1.2.2 Escriptura dels silencis
Els silencis s’escriuen com a part de la música dins de les expressions musicals.
Silencis | ||
Silencis invisibles | ||
Silencis de compas complet |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura dels silencis ] | [ Amunt : Escriptura dels silencis ] | [ Silencis invisibles > ] |
Silencis
Els silencis s’introdueixen com a notes amb el nom r
. Les
duracions majors que la rodona utilitzen les instruccions
predefinides que es mostren aquí:
\new Staff { % Aquestes dues línies sols son per embellir aquest exemple \time 16/1 \omit Staff.TimeSignature % Imprimeix un silenci de maxima, igual a quatre breves r\maxima % Imprimeix un silenci de longa, igual a dos breves r\longa % Imprimeix un silenci de breve r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 }
Els silencis d’un compàs, centrats en mig del compàs, s’han de fer amb silencis multicompàs. Es poden usar per un sol compàs així com per a molts compassos, i s’estudien a Silencis de compas complet.
Per especificar explícitament la posició vertical d’un silenci,
escriviu una nota seguida de \rest
. Es col·locarà un
silenci en la posició en la qual hauria d’aparèixer la nota. Això
possibilita l’aplicació manual precisa de format a la música
polifònica, ja que el gravador automàtic de col·lisions de
silencis no mou aquests silencis.
\relative { a'4\rest d4\rest }
Fragments de codi seleccionats
Estils de silencis
Els silencis es poden imprimir en diferents estils.
\new Staff \relative c { \omit Score.TimeSignature \cadenzaOn \override Staff.Rest.style = #'mensural r\maxima^\markup \typewriter { mensural } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'neomensural r\maxima^\markup \typewriter { neomensural } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'classical r\maxima^\markup \typewriter { classical } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'z r\maxima^\markup \typewriter { z-style } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128 \bar "" \break \override Staff.Rest.style = #'default r\maxima^\markup \typewriter { default } r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128 }
Vegeu també
Glossari musical: breve, longa, maxima.
Referència de la notació: Silencis de compas complet.
Fragments de codi: Rhythms.
Referencia de funcionament interno: Rest.
Advertiments i problemes coneguts
No hi ha un límit fonamental respecte de les duracions dels silencis (tant per al més curt com per al més llarg), però el nombre de glifs és limitat: hi ha silencis des de la garrapatea (128) fins la màxima (8 rodones).
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Silencis ] | [ Amunt : Escriptura dels silencis ] | [ Silencis de compàs complet > ] |
Silencis invisibles
Un silenci invisible (també conegut com ‘skip’ o desplaçament)
es pot introduir com una nota amb el nom s
:
\relative c'' { c4 c s c | s2 c | }
Els silencis de separació sols estan disponible en el mode de
notes i en el mode d’acords. En altres situacions, per exemple,
quan s’introdueix la lletra, s’usa l’ordre \skip
per
produir un desplaçament d’una certa magnitud temporal.
\skip
requereix una duració explícita, però s’ignora si les
síl·labes de la lletra agafen les seves duracions de les notes
d’una melodia associada, a través de \addlyrics
o de
\lyricsto
.
<< { a'2 \skip2 a'2 a'2 } \new Lyrics { \lyricmode { foo2 \skip 1 bla2 } } >>
Atès que \skip
es una ordre, no afecta a les duracions per
omissió de les notes següents, a diferència de s
.
<< { \repeat unfold 8 { a'4 } } { a'4 \skip 2 a' | s2 a' } >>
Un silenci de separació produeix implícitament contextos
Staff
i Voice
si no hi ha cap, igual que les notes i
els silencis normals:
{ s1 s s }
\skip
tan sols desplaça un temps musical; no produeix cap
sortida, de cap classe.
% Això és entrada valida, però no fa res { \skip 1 \skip1 \skip 1 }
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.
Referència de la notació: Notes ocultes, Visibilitat dels objectes.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: SkipMusic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Silencis invisibles ] | [ Amunt : Escriptura dels silencis ] | [ Impressió de les duracions > ] |
Silencis de compas complet
Els silencis d’un o més compassos complets s’introdueixen com a
notes amb el nom R
en majúscula:
% Compassos de silencis contrets a un compàs únic \compressMMRests { R1*4 R1*24 R1*4 b'2^"Tutti" b'4 a'4 }
La duració dels silencis de compàs complet és idèntica a la notació de la duració que s’usa per a les notes. La duració d’un silenci multicompàs ha de ser sempre un nombre enter de compassos, per la qual cosa freqüentment s’han d’utilitzar puntets o fraccions:
\compressMMRests { \time 2/4 R1 | R2 | \time 3/4 R2. | R2.*2 | \time 13/8 R1*13/8 | R1*13/8*12 | \time 10/8 R4*5*4 | }
Un silenci d’un compàs complet s’imprimeix com un silenci de rodona o de breve, centrat en el compàs, segons el tipus de compàs vigent.
\time 4/4 R1 | \time 6/4 R1*3/2 | \time 8/4 R1*2 |
De forma predeterminada un silenci multicompàs s’expandeix en la partitura impresa per mostrar explícitament tots els compassos de silenci. De forma alternativa, un silenci multicompàs es pot presentar com un sols compàs que conté un símbol de silenci multicompàs, amb el nombre de compassos imprès sobre el compàs:
% Default behavior \time 3/4 r2. | R2.*2 | \time 2/4 R2 | \time 4/4 % Rest measures contracted to single measure \compressMMRests { r1 | R1*17 | R1*4 | } % Rest measures expanded again \time 3/4 R2.*2 |
Es poden afegir elements de marcatge als silencis multicompàs.
\compressMMRests { \time 3/4 R2.*10^\markup { \italic "ad lib." } }
Quan un silenci multicompàs segueix immediatament a l’establiment
d’un compàs parcial amb \partial
, és possible que no es
mostrin els advertiments corresponents de comprovació de compàs.
Instruccions predefinides
\textLengthOn
,
\textLengthOff
,
\compressMMRests
.
Fragments de codi seleccionats
Canviar la forma dels silencis multicompàs
Si hi ha deu compassos de silenci o menys, s’imprimeix en el
pentagrama una sèrie de silencis de breu i longa (coneguts en alemany
com “Kirchenpausen”, «silencis eclesiàstics»); en cas contrari es
mostra una barra normal. Aquest nombre predeterminat de deu es pot
canviar sobreescrivint la propietat expand-limit
:
\relative c'' { \compressMMRests { R1*2 | R1*5 | R1*9 \override MultiMeasureRest.expand-limit = #3 R1*2 | R1*5 | R1*9 } }
Posicionar els silencis multicompàs
A diferència dels silencis normals, no existeix una ordre predefinida per modificar la posició predeterminada d’un símbol de silenci multicompàs sobre el pentagrama, adjuntant-lo a una nota, independentment de quin sigui la seva forma. No obstant, en la música polifònica els silencis multicompàs de les veus de numeració parell i imparell estan separats verticalment. La col·locació dels silencis multicompàs es pot controlar com es ve a continuació:
\relative c'' { % Multi-measure rests by default are set under the fourth line R1 % They can be moved using an override \override MultiMeasureRest.staff-position = #-2 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #0 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #2 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #3 R1 \override MultiMeasureRest.staff-position = #6 R1 \revert MultiMeasureRest.staff-position \break % In two Voices, odd-numbered voices are under the top line << { R1 } \\ { a1 } >> % Even-numbered voices are under the bottom line << { a1 } \\ { R1 } >> % Multi-measure rests in both voices remain separate << { R1 } \\ { R1 } >> % Separating multi-measure rests in more than two voices % requires an override << { R1 } \\ { R1 } \\ \once \override MultiMeasureRest.staff-position = #0 { R1 } >> % Using compressed bars in multiple voices requires another override % in all voices to avoid multiple instances being printed \compressMMRests << \revert MultiMeasureRest.direction { R1*3 } \\ \revert MultiMeasureRest.direction { R1*3 } >> }
Marcatge de silencis multicompàs
Els elements de marcatge aplicats a un silenci multicompàs se centren a sobre o a sota del silenci. Els elements de marcatge extensos que s’adjunten a silencis multicompàs no produeixen l’expansió del comàs. Per expandir un silenci multicompàs de forma que càpiga tot el marcatge, utilitzeu un acord buit amb un marcatge aplicat abans del silenci multicompàs.
El text aplicat a un silenci separador d’aquesta forma s’alinea per l’esquerra a la posició en la qual la nota estaria situada dins del compàs, però si la longitud del compàs està determinada per la longitud del text, el text apareixerà centrat.
\relative c' { \compressMMRests { \textLengthOn <>^\markup { [MAJOR GENERAL] } R1*19 <>_\markup { \italic { Cue: ... it is yours } } <>^\markup { A } R1*30^\markup { [MABEL] } \textLengthOff c4^\markup { CHORUS } d f c } }
Vegeu també
Glossari musical: multi-measure rest.
Referència de la notació: Duracions, Text, Donar format al text, Scripts de text.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: MultiMeasureRest, MultiMeasureRestNumber, MultiMeasureRestScript, MultiMeasureRestText.
Advertiments i problemes coneguts
En les digitacions a sobre silencis multicompàs
(per exemple, R1*10-4
), la xifra de la digitació pot xocar
amb el número del compàs.
No hi ha cap manera de condensar automàticament molts silencis en un sols silenci multicompàs.
Els silencis multicompàs no estan involucrats en les col·lisiones de silencis.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Silencis de compàs complet ] | [ Amunt : Duracions ] | [ Indicació de compàs > ] |
1.2.3 Impressió de les duracions
Indicació de compàs | ||
Indicacions metronòmiques | ||
Anacrusis | ||
Música sense compassos | ||
Notació polimètrica | ||
Divisió automàtica de les notes | ||
Mostrar els ritmes de la melodia |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Impressió de les duracions ] | [ Amunt : Impressió de les duracions ] | [ Indicacions metronòmiques > ] |
Indicació de compàs
La indicació de compàs s’estableix como segueix:
\time 2/4 c''2 \time 3/4 c''2.
Se estudien els canvis d’indicació de compàs al mig d’un compàs a Anacrusis.
La indicació de compàs s’imprimeix al començament d’una peça i sempre que hi hagi un canvi de compàs. Si es produeix un canvi al final d’una línia, s’imprimeix una indicació d’advertiment a aquest lloc. Es pot modificar aquest comportament predeterminat, vegeu Visibilitat dels objectes.
\relative c'' { \time 2/4 c2 c \break c c \break \time 4/4 c c c c }
El símbol de compàs que s’usa 2/2 i 4/4 es pot canviar a un estil numèric:
\relative c'' { % Estil predeterminat \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 % Canvia a estil numèric \numericTimeSignature \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 % Torna al estil predeterminat \defaultTimeSignature \time 4/4 c1 \time 2/2 c1 }
Les indicacions de compàs de la música mensural s’estudien a Indicacions de compàs de la música mensural.
A més d’ajustar la indicació de compàs que s’imprimeix, l’ordre
\time
estableix els valors de les propietats basades en el
tipus de compàs baseMoment
, beatStructure
i
beamExceptions
. Els valors predefinits d’aquestes
propietats estan a
‘scm/time-signature-settings.scm’.
El valor predeterminat de beatStructure
pot sobreescriure’s
dins de la pròpia ordre \time
escrivint-lo com a primer
argument opcional:
\score { \new Staff { \relative { \time 2,2,3 7/8 \repeat unfold 7 { c'8 } | \time 3,2,2 7/8 \repeat unfold 7 { c8 } | } } }
De forma alternativa, els valors predeterminats de totes aquestes
variables basades en la indicació de compàs, incloses
baseMoment
i beamExceptions
, es poden establir totes
a l’hora. Els valors es poden fixar independentment per a
diversos tipus de compàs diferents. Els nous valors tenen efecte
quan s’executa una ordre \time
posterior amb el mateix
valor del tipus de compàs:
\score { \new Staff { \relative c' { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | } } }
\overrideTimeSignatureSettings
pren quatre arguments:
-
timeSignatureFraction
, una fracció que descriu el tipus de compàs al que s’apliquen aquests valors. -
baseMomentFraction
, una fracció que conté el numerador i denominador de la unitat de mesura bàsica d’aquest tipus de compàs. -
beatStructure
, una llista d’Scheme que indica l’estructura de les pulsacions del compàs, en unitats del moment base. -
beamExceptions
, una llista-A que conté qualssevol regles de barrat per al tipus de compàs que vagin més enllà d’acabar de cada pulsació, com es descriu a Establir el comportament de les barres automàtiques.
Els valors modificats de les propietats predeterminades del tipus de compàs es poden restaurar als valors originals:
\score{ \relative { \repeat unfold 8 { c'8 } | \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | \revertTimeSignatureSettings 4/4 \time 4/4 \repeat unfold 8 { c8 } | } }
Es poden establir diferents valors de les propietats
predeterminades del tipus de compàs per als diferents pentagrames
movent el Timing_translator
i el
Default_bar_line_engraver
del context Score
al
context Staff
.
\score { \new StaffGroup << \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 3,1 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 {c''8} } \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 4/4 % timeSignatureFraction 1/4 % baseMomentFraction 1,3 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 4/4 \repeat unfold 8 {c''8} } >> \layout { \context { \Score \remove Timing_translator } \context { \Staff \consists Timing_translator } } }
Un altre mètode per a canviar aquestes variables relacionades amb el tipus de compàs, que impedeix la reimpressió de la indicació de compàs en el moment del canvi, es mostra a Establir el comportament de les barres automàtiques.
Instruccions predefinides
\numericTimeSignature
,
\defaultTimeSignature
.
Fragments de codi seleccionats
Indicació de compàs imprimint sols el numerador (en lloc de la fracció)
A vegades, la indicació de compàs no ha d’imprimir la fracció
completa (per exemple 7/4), sinó sols el numerador (7 en aquest
cas). Això es pot fer fàcilment utilitzant \override
Staff.TimeSignature.style = #'single-digit
per canviar l’estil
permanentment. Usant \revert Staff.TimeSignature.style
,
es pot revertir el canvi. Per aplicar l’estil d’un dígit únic a
una sola indicació de compàs, utilitzeu l’ordre \override
i anteposeu l’ordre \once
.
\relative c'' { \time 3/4 c4 c c % Change the style permanently \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit \time 2/4 c4 c \time 3/4 c4 c c % Revert to default style: \revert Staff.TimeSignature.style \time 2/4 c4 c % single-digit style only for the next time signature \once \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit \time 5/4 c4 c c c c \time 2/4 c4 c }
Vegeu també
Glossari musical: time signature
Referència de la notació: Indicacions de compàs de la música mensural, Establir el comportament de les barres automàtiques, Gestió del temps.
Fitxers instal·lats ‘scm/time-signature-settings.scm’.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicació de compàs ] | [ Amunt : Impressió de les duracions ] | [ Anacrusis > ] |
Indicacions metronòmiques
És molt senzill escriure una indicació metronòmica bàsica:
\relative { \tempo 4 = 120 c'2 d e4. d8 c2 }
També es poden imprimir indicacions metronòmiques com un interval entre dos números:
\relative { \tempo 4 = 40 - 46 c'4. e8 a4 g b,2 d4 r }
Es poden usar indicacions de tempo amb text:
\relative { \tempo "Allegretto" c''4 e d c b4. a16 b c4 r4 }
La combinació d’una indicació metronòmica i un text fa que la marca de metrònom es tanqui entre parèntesis automàticament:
\relative { \tempo "Allegro" 4 = 160 g'4 c d e d4 b g2 }
En general, el text pot ser qualsevol objecte de marcatge:
\relative { \tempo \markup { \italic Faster } 4 = 132 a'8-. r8 b-. r gis-. r a-. r }
Es pot escriure una indicació metronòmica entre parèntesis sens cap indicació textual, escrivint una cadena buida a l’entrada:
\relative { \tempo "" 8 = 96 d''4 g e c }
A una particel·la d’un instrument amb períodes de silenci llargs,
en ocasions es succeeixen molt a prop diferents indicacions de
tempo. L’ordre \markLengthOn
aporta un espai horitzontal
addicional per evitar que les indicacions de temps se superposin,
i \markLengthOff
restableix el comportament predeterminat
d’ignorar les indicacions de tempo per a l’espaiat horitzontal.
\compressMMRests { \markLengthOn \tempo "Molto vivace" R1*12 \tempo "Meno mosso" R1*16 \markLengthOff \tempo "Tranquillo" R1*20 }
Fragments de codi seleccionats
Impressió d’indicacions de metrònom i lletres d’assaig a sota del pentagrama
De forma predeterminada, les indicacions de metrònom i les lletres
d’assaig s’imprimeixen a sobre del pentagrama. Per col·locar-les a
sota del pentagrama, simplement ajustem adequadament la propietat
direction
de MetronomeMark
o de RehearsalMark
.
\layout { indent = 0 ragged-right = ##f } { % Metronome marks below the staff \override Score.MetronomeMark.direction = #DOWN \tempo 8. = 120 c''1 % Rehearsal marks below the staff \override Score.RehearsalMark.direction = #DOWN \mark \default c''1 }
Canviar el tempo sense indicació metronòmica
Per canviar el tempo a la sortida MIDI sense imprimir res, fem invisible la indicació metronòmica:
\score { \new Staff \relative c' { \tempo 4 = 160 c4 e g b c4 b d c \set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 4 = 96 d,4 fis a cis d4 cis e d } \layout { } \midi { } }
Crear indicacions metronòmiques en mode de marcatge
Es poden crear indicacions metronòmiques noves en mode de marcatge, però no canvien el tempo en la sortida MIDI.
\relative c' { \tempo \markup { \concat { ( \smaller \general-align #Y #DOWN \note {16.} #1 " = " \smaller \general-align #Y #DOWN \note {8} #1 ) } } c1 c4 c' c,2 }
Para veure més detalls, consulteu Donar format al text.
Vegeu també
Glossari musical: metronome, metronomic indication, tempo indication, metronome mark.
Referència de la notació: Donar format al text, Creació de sortida MIDI.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern:: MetronomeMark.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicacions metronòmiques ] | [ Amunt : Impressió de les duracions ] | [ Música sense compassos > ] |
Anacrusis
Els compassos parcials com les anacrusis o parts en
començar s’escriuen usant l’ordre \partial
:
\partial duración
Quan s’usa \partial
al principi de la partitura,
duració
és el temps d’anacrusis, la longitud de la
música que precedeix al primer compàs.
\relative { \time 3/4 \partial 4. r4 e'8 | a4 c8 b c4 | }
Quan s’usa \partial
després del començament de la
partitura, duració
és la longitud restant
del compàs actual. No crea un nou compàs amb numeració.
\relative { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \time 9/8 d''4.~ 4 d8 d( c) b | c4.~ 4. \bar "||" \time 12/8 \partial 4. c8( d) e | f2.~ 4 f8 a,( c) f | }
L’ordre \partial
és necessària quan canvia la
indicació de compàs en mig d’un compàs, però també pot usar-se
sol.
\relative { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \time 6/8 \partial 8 e'8 | a4 c8 b[ c b] | \partial 4 r8 e,8 | a4 \bar "||" \partial 4 r8 e8 | a4 c8 b[ c b] | }
L’ordre \partial
fixa la propietat
Timing.measurePosition
, que és un nombre racional que
indica quant temps ha transcorregut dins del compàs actual.
Vegeu també
Glossari musical: anacrusis.
Referència de la notació: Notes d’adorn.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Timing_translator.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Anacrusis ] | [ Amunt : Impressió de les duracions ] | [ Notació polimètrica > ] |
Música sense compassos
En la música mesurada s’insereixen línies divisòries i es calculen
els números de compàs automàticament. A la música sense metre (és
a dir, cadències) això no és desitjable i es pot ‘desactivar’
usant l’ordre \cadenzaOn
, per després ‘reactivar-lo’ en
el lloc adequat usant \cadenzaOff
.
\relative c'' { c4 d e d \cadenzaOn c4 c d8[ d d] f4 g4. \cadenzaOff \bar "|" d4 e d c }
La numeració de compassos es continua al final de la cadència.
\relative c'' { % Mostra tots els números de barra \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible c4 d e d \cadenzaOn c4 c d8[ d d] f4 g4. \cadenzaOff \bar "|" d4 e d c }
En inserir una ordre \bar
dins d’una cadència no s’inicia
un compàs nou, fins i tot que s’imprimeixi una línia divisòria.
Així doncs, les alteracions accidentals (l’efecte de les quals se
suposa que roman fins al final del compàs) seran vàlides encara
després de la línia divisòria que s’imprimeix per part de
\bar
. Si es volen imprimir alteracions accidentals
posteriors tindran que inserir-se manualment alteracions forçades
o de cortesia, vegeu Alteracions accidentals.
\relative c'' { c4 d e d \cadenzaOn cis4 d cis d \bar "|" % El primer cis s'imprimeix sense alteració fins i tot si està després de un \bar cis4 d cis! d \cadenzaOff \bar "|" }
El barat automàtic es desactiva mitjançant \cadenzaOn
.
Per tant, tot el barrat en les cadències s’ha d’introduir
manualment. Vegeu Barres manuals.
\relative { \repeat unfold 8 { c''8 } \cadenzaOn cis8 c c c c \bar"|" c8 c c \cadenzaOff \repeat unfold 8 { c8 } }
Aquestes ordres predefinides afecten a totes les pautes de la
partitura, tot i que apareguin en un sol context Voice
.
Per canviar això, traslladeu el Timing_translator
del
context Score
al context Staff
, Vegeu
Notació polimètrica.
Instruccions predefinides
\cadenzaOn
,
\cadenzaOff
.
Vegeu també
Glossari musical: cadenza.
Referència de la notació: Visibilitat dels objectes, Notació polimètrica, Barres manuals, Alteracions accidentals.
Fragments de codi: Rhythms.
Advertiments i problemes coneguts
Sols s’insereixen salts de línia i de pàgina automàticament en les línies divisòries, per la qual cosa cal inserir manualment línies divisòries ‘invisibles’ en fragments llargs de música sense mesurar per permetre els salts:
\bar ""
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Música sense compassos ] | [ Amunt : Impressió de les duracions ] | [ Divisió automàtica de les notes > ] |
Notació polimètrica
Està contemplada la notació polimètrica, ja sigui explícitament o mitjançant la modificació manual de la indicació visible del compàs i/o l’escalat de la duració de les notes.
Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i compassos d’igual longitud
Establiu una indicació de copàs comuna per a cada pentagrama, i
fixeu timeSignatureFraction
a la fracció desitjada.
Després useu la funció \scaleDurations
per escalar les
duracions de les notes a cada pauta a la indicació de compàs comú.
Al següent exemple, s’usa en paral·lel música amb compassos de 3/4, 9/8 i 10/8. Al segon pentagrama, les duracions mostrades es multipliquen per 2/3 (atès que 2/3 * 9/8 = 3/4), i en el tercer pentagrama, les duracions que es mostren estan multiplicades per 3/5 (atès que 3/5 * 10/8 = 3/4). Amb freqüència haurà que inserir les barres de forma manual, atès que l’escalat de les duracions afecta a les regles de barrat automàtic.
\relative << \new Staff { \time 3/4 c'4 c c | c4 c c | } \new Staff { \time 3/4 \set Staff.timeSignatureFraction = 9/8 \scaleDurations 2/3 { \repeat unfold 3 { c8[ c c] } \repeat unfold 3 { c4 c8 } } } \new Staff { \time 3/4 \set Staff.timeSignatureFraction = 10/8 \scaleDurations 3/5 { \repeat unfold 2 { c8[ c c] } \repeat unfold 2 { c8[ c] } | c4. c \tuplet 3/2 { c8[ c c] } c4 } } >>
Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i longituds de compàs diferents
Es pot donar a cada pentagrama la seva pròpia indicació de compàs
independent traslladant els gravadors Timing_translator
i Default_bar_line_engraver
al context de Staff
.
\layout { \context { \Score \remove Timing_translator } \context { \Staff \consists Timing_translator } } % Ara cada pentagrama té la seva pròpia indicació de temps \relative << \new Staff { \time 3/4 c'4 c c | c4 c c | } \new Staff { \time 2/4 c4 c | c4 c | c4 c | } \new Staff { \time 3/8 c4. | c8 c c | c4. | c8 c c | } >>
Indicacions de compàs compost
Es creen usant la funció \compoundMeter
. La sintaxi és:
\compoundMeter #'(llista de llistes)
La construcció més simple és una llista única, en la qual l’últim número indica el denominador de la indicació de compàs i les anteriors són els numeradors.
\relative { \compoundMeter #'((2 2 2 8)) \repeat unfold 6 c'8 \repeat unfold 12 c16 }
Es poden construir compassos més complexos utilitzant llistes addicionals. Així mateix, els ajustos de barrat s’ajustaran depenent dels valors.
\relative { \compoundMeter #'((1 4) (3 8)) \repeat unfold 5 c'8 \repeat unfold 10 c16 } \relative { \compoundMeter #'((1 2 3 8) (3 4)) \repeat unfold 12 c'8 }
Vegeu també
Glossari musical: polymetric, polymetric time signature, meter.
Referència de la notació: Barres automàtiques, Barres manuals, Indicació de compàs, Escalat de les duracions.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator, Staff.
Advertiments i problemes coneguts
En usar diferents compassos en paral·lel, les notes que estiguin en el mateix instant de temps es col·loquen en la mateixa posició horitzontal. Tanmateix, les barres de compàs als diferents pentagrames faran que l’espaiat de notes sigui menys regular en cada pentagrama individual del que seria normal sense les diferents indicacions de compàs.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notació polimètrica ] | [ Amunt : Impressió de les duracions ] | [ Mostrar els ritmes de la melodia > ] |
Divisió automàtica de les notes
Les notes llargues es poden convertir automàticament en notes
lligades. Es fa mitjançant la substitució de
Note_heads_engraver
per
Completion_heads_engraver
. De forma semblant, els silencis
llargs que sobrepassen línies de compàs es divideixen
automàticament substituint el gravador Rest_engraver
amb el
gravador Completion_rest_engraver
. A l’exemple següent,
les notes i els silencis que travessen la barra de compàs es
divideixen, i a més les notes s’uneixen mitjançant una lligadura.
\new Voice \with { \remove Note_heads_engraver \consists Completion_heads_engraver \remove Rest_engraver \consists Completion_rest_engraver } \relative { c'2. c8 d4 e f g a b c8 c2 b4 a g16 f4 e d c8. c2 r1*2 }
Aquests gravadors divideixen totes les notes i silencis llargs en la barra de compàs, e insereix lligadures en les notes. Un dels seus usos és depurar partitures complexes: si els compassos no estan complets, les lligadures mostraran exactament quant li falta a cada compàs.
La propietat completionUnit
fixa una duració preferida per
a les notes dividides.
\new Voice \with { \remove Note_heads_engraver \consists Completion_heads_engraver } \relative { \time 9/8 g\breve. d''4. \bar "||" \set completionUnit = #(ly:make-moment 3 8) g\breve. d4. }
Aquests gravadors divideixen les notes que tenen la duració escalada, com la dels tresets, en notes que tenen el mateix factor d’escala que la nota original de l’entrada.
\new Voice \with { \remove Note_heads_engraver \consists Completion_heads_engraver } \relative { \time 2/4 r4 \tuplet 3/2 {g'4 a b} \scaleDurations 2/3 {g a b} g4*2/3 a b \tuplet 3/2 {g4 a b} r4 }
Vegeu també
Glossari musical: tie
Manual d’aprenentatge: Explicació dels gravadors, Afegir i eliminar gravadors
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Note_heads_engraver, Completion_heads_engraver, Rest_engraver, Completion_rest_engraver, Forbid_line_break_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Per consistència amb el comportament anterior, les notes i
silencis que tenen un duració major d’un compàs, com
c1*2
, es divideixen en notes sense cap factor d’escala,
{ c1 c1 }
. La propietat completionFactor
controla
aquest comportament, i en donar-li el valor #f
podem fer
que les notes i silencis dividits tinguin el mateix factor
d’escala que les duracions de les notes originals de l’entrada.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Divisió automàtica de les notes ] | [ Amunt : Impressió de les duracions ] | [ Barres > ] |
Mostrar els ritmes de la melodia
En algunes ocasiones volem mostrar solament el ritme d’una melodia. Això es pot fer amb un pentagrama de ritme. Totes les altures de les notes es converteixen en barres inclinades, i el pentagrama te una sola línia:
<< \new RhythmicStaff { \new Voice = "myRhythm" \relative { \time 4/4 c'4 e8 f g2 r4 g g f g1 } } \new Lyrics { \lyricsto "myRhythm" { This is my song I like to sing } } >>
Les taules d’acords de guitarra ofereixen sovint els ritmes
d’acompanyament. Això es pot fer amb el gravador
Pitch_squash_engraver
i \improvisationOn
.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 f g c } } \new Voice \with { \consists Pitch_squash_engraver } \relative c'' { \improvisationOn c4 c8 c c4 c8 c f4 f8 f f4 f8 f g4 g8 g g4 g8 g c4 c8 c c4 c8 c } >>
Instruccions predefinides
\improvisationOn
,
\improvisationOff
.
Fragments de codi seleccionats
Ritmes rasguejats de guitarra
Per a la música de guitarra, és possible mostrar els ritmes de rasgueig, a més de les notes de la melodia, acords i diagrames de posicions.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" << \new ChordNames { \chordmode { c1 | f | g | c } } \new FretBoards { \chordmode { c1 | f | g | c } } \new Voice \with { \consists "Pitch_squash_engraver" } { \relative c'' { \improvisationOn c4 c8 c c4 c8 c f4 f8 f f4 f8 f g4 g8 g g4 g8 g c4 c8 c c4 c8 c } } \new Voice = "melody" { \relative c'' { c2 e4 e4 f2. r4 g2. a4 e4 c2. } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { This is my song. I like to sing. } } >>
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: RhythmicStaff, Pitch_squash_engraver.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Mostrar els ritmes de la melodia ] | [ Amunt : Duracions ] | [ Barres automàtiques > ] |
1.2.4 Barres
Barres automàtiques | ||
Establir el comportament de les barres automàtiques | ||
Barres manuals | ||
Barres progressives |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres ] | [ Amunt : Barres ] | [ Establir el comportament de les barres automàtiques > ] |
Barres automàtiques
De manera predeterminada, las barres de corxera s’insereixen automàticament:
\relative c'' { \time 2/4 c8 c c c \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8 }
Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden escriure els barrats de forma explícita; vegeu Barres manuals. Les barres s’han d’introduir manualment si es volen estendre per sobre els silencis.
Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb
\autoBeamOff
i activar-se amb \autoBeamOn
:
\relative c' { c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8 \autoBeamOff c4 c8 c8. c16 c8. \autoBeamOn c16 c8 }
Nota: Si s’usen barres per indicar els melismes de les cançons,
aleshores s’ha de desactivar el barrat automàtic amb
\autoBeamOff
i indicar les barres manualment. La
utilització de \partCombine
amb \autoBeamOff
pot produir resultats no desitjats. Vegeu els fragments de codi
per a més informació.
Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors automàtics predeterminats; vegeu Establir el comportament de les barres automàtiques.
Instruccions predefinides
\autoBeamOff
,
\autoBeamOn
.
Fragments de codi seleccionats
Barres que travessen salts de línia
Normalment estan prohibits els salts de línia si les barres travessen les línies divisòries. Es pot canviar aquest comportament com es mostra aquí:
\relative c'' { \override Beam.breakable = ##t c8 c[ c] c[ c] c[ c] c[ \break c8] c[ c] c[ c] c[ c] c }
Canviar el salt de les barres en angle
S’insereixen automàticament barres en angle quan es detecta un
interval molt gran entre les notes. Es pot fer un ajustament fi
d’aquest comportament mitjançant de la propietat auto-knee-gap
.
Es traça una barra doblada si el salt és més gran que el valor de
auto-knee-gap
més l’amplada de l’objecte barra (que depèn de la
duració de les notes i de la inclinació de la barra). De forma
predeterminada auto-knee-gap
està establerta a 5.5 espais de
pentagrama.
{ f8 f''8 f8 f''8 \override Beam.auto-knee-gap = #6 f8 f''8 f8 f''8 }
Partcombine i autoBeamOff
Pot ser difícil entendre la funció de \autoBeamOff
quan s’usa
amb \partcombine
.
Pot ser preferible usar
\set Staff.autoBeaming = ##f
en el seu lloc, per assegurar-se que el barrat automàtic es desactiva per a tot el pentagrama.
\partcombine
funciona aparentement amb tres veus: plica amunt
quan hi ha una sola veu, plica avall amb l’altra, i plica amunt quan
està combinada.
Una crida a \autoBeamOff
en el primer argument de partcombine
s’aplica a la veu que està activa en el moment en el qual es processa
la crida, ja sigui veu única amb la plica cap amunt, cap avall o
combinades. Una crida a \autoBeamOff
en el segon argument
s’aplica a la veu que estigui sola amb la aplica avall.
Per poder usar \autoBeamOff
amb l’objectiu de detenir tot el
barrat automàtic quan s’usa amb \partcombine
, cal fer tres
crides a \autoBeamOff
.
{ %\set Staff.autoBeaming = ##f % turns off all autobeaming \partCombine { \autoBeamOff % applies to split up stems \repeat unfold 4 a'16 %\autoBeamOff % applies to combined up stems \repeat unfold 4 a'8 \repeat unfold 4 a'16 } { \autoBeamOff % applies to down stems \repeat unfold 4 f'8 \repeat unfold 8 f'16 | } }
Vegeu també
Referència de la notació: Barres manuals, Establir el comportament de les barres automàtiques.
Fitxers instal·lats: ‘scm/auto-beam.scm’.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament interno: Auto_beam_engraver, Beam_engraver, Beam, BeamEvent, BeamForbidEvent, beam-interface, unbreakable-spanner-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Les propietats d’una barra venen determinades al començament de la seva construcció i qualsevol canvi addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans que la barra s’hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la següent barra nova.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres automàtiques ] | [ Amunt : Barres ] | [ Barres manuals > ] |
Establir el comportament de les barres automàtiques
Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les
barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context:
baseMoment
, beatStructure
i beamExceptions
.
Els valores predeterminats d’aquestes variables es poden
sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa
els propis valors predeterminats es poden canviar com s’explica a
Indicació de compàs.
Si hi ha definida una regla de beamExceptions
per al compàs
en curs, s’usa aquesta regla per determinar la col·locació de les
barres; s’ignoren els valores de baseMoment
i
beatStructure
.
Si no hi ha definida cap regla de beamExceptions
per al
tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està
determinada pels valors de baseMoment
i
beatStructure
.
Barrat basat en baseMoment
i beatStructure
De forma predeterminada, les regles de beamExceptions
estan
definides per als compassos més comuns, i les regles de
beamExceptions
s’han de desactivar si pretenem que el
barrat automàtic estigui basat en baseMoment
i
beatStructure
. Les regles de beamExceptions
es
desactiven mitjançant
\set Timing.beamExceptions = #'()
Quan el valor de beamExceptions
s’ha establert a
#'()
, ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no
hi ha cap regla de beamExceptions
definida internament per
al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les
pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context
baseMoment
i beatStructure
.
beatStructure
és una llista d’Scheme que defineix la
longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de
baseMoment
. De forma predeterminada, cada unitat de
longitud baseMoment
és una única pulsació.
Observeu que hi ha valors de beatStructure
i de
baseMoment
diferents per a cada indicació de compàs. Els
canvis que es fan a aquestes variables s’apliquen sols al tipus de
compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s’han d’escriure
després de l’ordre \time
que dóna començament a una secció
nova amb un tipus de compàs diferent, no abans. Els valors nous
que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es
tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.
\relative c'' { \time 5/16 c16^"default" c c c c | % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16 % però els desactivarem igual per assegurar-nos \set Timing.beamExceptions = #'() \set Timing.beatStructure = 2,3 c16^"(2+3)" c c c c | \set Timing.beatStructure = 3,2 c16^"(3+2)" c c c c | }
\relative { \time 4/4 a'8^"default" a a a a a a a % Desactiva beamExceptions perquè sí que està % definit per a un tempo 4/4 \set Timing.beamExceptions = #'() \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/4) \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1 a8^"changed" a a a a a a a }
Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos específics. Si no s’inclou cap ajustament a un context de nivell més baix, s’apliquen els ajustament del context que l’envolta.
\new Staff { \time 7/8 % No cal beamExceptions % atès que no està definit per al tempo 7/8 \set Staff.beatStructure = 2,3,2 << \new Voice = one { \relative { a'8 a a a a a a } } \new Voice = two { \relative { \voiceTwo \set Voice.beatStructure = 1,3,3 f'8 f f f f f f } } >> }
En cas d’usar diverses veus, s’ha d’especificar el context
Staff
si volem aplicar el barrat a totes les veus del
pentagrama:
\time 7/8 % ritme 3-1-1-2 % Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament % A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a % baseMoment (1 . 8) \set beatStructure = 3,1,1,2 << \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >> % Funciona correctament amb el context Staff especificat \set Staff.beatStructure = 3,1,1,2 << \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>
El valor de baseMoment
es pot ajustar per canviar el
comportament de les barres, si es desitja. Quan es fa, el
valor de beatStructure
s’ha de fixar de manera que sigui
compatible amb el nou valor de baseMoment
.
\time 5/8 % No cal desactivar beamExceptions % atès que no està definit per al tempo 5/8 \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/16) \set Timing.beatStructure = 7,3 \repeat unfold 10 { a'16 }
baseMoment
és un moment, una unitat de duració
musical. Es crea una quantitat del tipus moment per mitjà de
la funció d’Scheme ly:make-moment
. Per veure més
informació sobre aquest funció, consulteu
Gestió del temps.
De forma predeterminada baseMoment
està fixat a una unitat
més que el denominador del compàs. Totes les excepcions a aquest
valor predeterminat estan a
‘scm/time-signature-settings.scm’.
Barrat basat en beamExceptions
Les regles d’autobarrat especials (diferents a acabar una barra
sobre una pulsació) estan definides a la propietat
beamExceptions
.
El valor de beamExceptions
, que és una estructura de dades
força complexa, es genera fàcilment amb la funció
\beamExceptions
. Aquesta funció rep un o més patrons
rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els
compassos s’han de separar amb una barra de comprovació de
compàs |
perquè la funció no té cap altra manera
d’esbrinar la longitud del compàs). Vet aquí un exemple senzill:
\relative c'' { \time 3/16 \set Timing.beatStructure = 2,1 \set Timing.beamExceptions = \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] } c16 c c | \repeat unfold 6 { c32 } | }
Nota: Un valor de beamExceptions
ha de ser una llista
d’excepcions completa. És a dir, tota excepció que s’hagi
d’aplicar ha d’estar inclosa a aquest ajustament. No és possible
afegir, eliminar o canviar sols una de les excepcions. Tot i que
això pot semblar fastigós, vol dir que no és necessari conèixer
els ajustaments de barrat actuals per poder especificar un patró
de barrat nou.
Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de
Timing.baseMoment
, Timing.beatStructure
i
Timing.beamExceptions
. Un ajustament en el tipus de compàs
dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat
automàtic per al context Timing
al comportament predeterminat.
\relative a' { \time 6/8 \repeat unfold 6 { a8 } % grup (4 + 2) \set Timing.beatStructure = 4,2 \repeat unfold 6 { a8 } % torna al comportament predeterminat \time 6/8 \repeat unfold 6 { a8 } }
Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de compàs estan determinats en el fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’. La forma de canviar els ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de compas es descriu a Indicació de compàs.
Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs
contenen una entrada per a beamExceptions
. Per exemple, el
compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha
corxeres. La regla beamExceptions
pot sobreescriure
l’ajustament beatStructure
si no es reinicia
beamExceptions
.
\time 4/4 \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set Timing.beatStructure = 3,3,2 % Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions \repeat unfold 8 {c''8} | % Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 8 {c''8}
De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s’uneixen
mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma
predeterminada. Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra
a cada part, reinicieu beamExceptions
.
\time 3/4 % per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions \repeat unfold 6 {a'8} | % Això barrarà (1 1 1) degut a baseMoment i beatStructure predeterminats \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 6 {a'8}
A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb
freqüència les barres comencen a meitat d’un compàs de 3/4, però
la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu
Gould, pàg. 153). Es produeixen situacions semblants al compàs de
3/8. Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de
context beamHalfMeasure
, que té efecte sobre indicacions de
compàs que tenen la xifra 3 al numerador:
\relative a' { \time 3/4 r4. a8 a a | \set Timing.beamHalfMeasure = ##f r4. a8 a a | }
Com funciona el barrat automàtic
Quan s’habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres
de corxera automàtiques es determinen per les propietats de
context baseMoment
, beatStructure
i
beamExceptions
.
Són d’aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan es determina l’aspecte de les barres:
-
Si està especificada una barra manual amb
[…]
, s’ha de fixar la barra tal com s’ha especificat; en cas contrari, -
Si està definida a
beamExceptions
una regla de barrat per a aquest tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari, -
Si està definida a
beamExceptions
una regla de final de barra per a un tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari, -
usar els valors de
baseMoment
i debeatStructure
per determinar els finals de les pulsacions del compàs, i terminar les barres al final de les pulsacions.
En les regles anteriors, el tipus de barra beam-type és la duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.
Les regles de barrat predefinides estan al fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’.
Fragments de codi seleccionats
Subdivisió de barres
Les barres de semicorxera, o de figures més breus, no es subdivideixen
de forma predeterminada. És a dir, les tres (o més) barres s’amplien
sense trencar-se sobre grups complets de notes. Aquest comportament
es pot modificar per subdividir les barres en subgrups mitjançant
l’establiment de la propietat subdivideBeams
. Quan està
activada, les barres es subdivideixen a intervals definits pel
valor actual de baseMoment
mitjançant la reducció de les
barres repetides a una sola entre els subgrups. Observeu que el
valor predeterminat de baseMoment
és un més que el
denominador del tipus de compàs actual, si no es fixa explícitament.
S’ha d’ajustar a una fracció que dóna la duració del subgrup de
barres utilitzant la funció ly:make-moment
, como es veu en
aquest fragment de codi. Així mateix, quan es modifica
baseMoment
, s’hauria de canviar també beatStructure
perquè correspongui al baseMoment
nou:
\relative c'' { c32[ c c c c c c c] \set subdivideBeams = ##t c32[ c c c c c c c] % Set beam sub-group length to an eighth note \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set beatStructure = 2,2,2,2 c32[ c c c c c c c] % Set beam sub-group length to a sixteenth note \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/16) \set beatStructure = 4,4,4,4 c32[ c c c c c c c] % Shorten beam by 1/32 \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set beatStructure = 2,2,2,2 c32[ c c c c c c] r32 % Shorten beam by 3/32 \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set beatStructure = 2,2,2,2 c32[ c c c c] r16. r2 }
Barres que respecten el pols estrictament
Es poden fer que les barres secundàries apuntin en la direcció del pols o fracció a que pertanyen. La primera barra evita els corxets aïllats (que és el comportament predeterminat); la segona barra segueix el pols o fracció estrictament.
\relative c'' { \time 6/8 a8. a16 a a \set strictBeatBeaming = ##t a8. a16 a a }
Símbols de direcció y símbols d’agrupació de compàs
L’agrupació de pulsacions dins d’un compàs està controlada per la
propietat de context beatStructure
. Hi ha establerts valors de
beatStructure
per a molts tipus de compassos a
scm/time-signature-settings.scm
. Els valors de
beatStructure
es poden canviar o establir amb \set
. Com
alternativa, es pot usar \time
per establir tant el compàs com
l’estructura de pulsacions. Per això, especifiquem l’agrupació
interna de les pulsacions del compàs com una llista de nombres (en la
sintaxi de l’Scheme) abans de la indicació del compàs.
\time
s’aplica al context Timing
, per la qual cosa no
restableix els valors de beatStructure
ni de baseMoment
que s’estableixen en altres contextos de nivell inferior, com
Voice
.
Si el gravador Measure_grouping_engraver
està inclòs en un dels
contextos de presentació, s’imprimiran signes d’agrupació de
pulsacions. Aquests símbols faciliten la lectura de música moderna
rítmicament complexa. En aquest exemple, el compàs de 9/8 s’agrupa
segons dos patrons diferents utilitzant els dos mètodes, mentre que el
compàs de 5/8 s’agrup d’acord amb l’ajustament predeterminat que està
a scm/time-signature-settings.scm
:
\score { \new Voice \relative c'' { \time 9/8 g8 g d d g g a( bes g) | \set Timing.beatStructure = 2,2,2,3 g8 g d d g g a( bes g) | \time 4,5 9/8 g8 g d d g g a( bes g) | \time 5/8 a4. g4 | } \layout { \context { \Staff \consists "Measure_grouping_engraver" } } }
Finals de barra en el context Score
Les regles de final de barra especificades en el context
Score
s’apliquen a tots els pentagrames, però es poden
modificar tant en els nivells de Staff
como de
Voice
:
\relative c'' { \time 5/4 % Set default beaming for all staves \set Score.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set Score.beatStructure = 3,4,3 << \new Staff { c8 c c c c c c c c c } \new Staff { % Modify beaming for just this staff \set Staff.beatStructure = 6,4 c8 c c c c c c c c c } \new Staff { % Inherit beaming from Score context << { \voiceOne c8 c c c c c c c c c } % Modify beaming for this voice only \new Voice { \voiceTwo \set Voice.beatStructure = 6,4 a8 a a a a a a a a a } >> } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Indicació de compàs.
Fitxer d’inici: ‘scm/time-signature-settings.scm’.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Auto_beam_engraver, Beam, BeamForbidEvent, beam-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no
ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no
s’imprimeix en absolut. El mateix serveix per a les veus
polifòniques introduïdes amb << … \\ … >>
. Si
una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica
encara admet notes, no s’imprimeix. La solució per a aquests
problemes és aplicar el barrat manual a l’última barra de la veu o
partitura.
De forma predeterminada, el traductor Timing
rep el nom de
context Score
como àlies. Això significa que l’establiment
del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes
també. Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà
reiniciarà el barrat personalitzat que s’havia ajustat a un
pentagrama més primerenc. Una forma d’evitar aquest problema és
ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.
<< \new Staff { \time 3/4 \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8) \set Timing.beatStructure = 1,5 \set Timing.beamExceptions = #'() \repeat unfold 6 { a'8 } } \new Staff { \repeat unfold 6 { a'8 } } >>
Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es poden canviar, de forma que sempre s’utilitzi el barrat desitjat. La menara d’efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a una indicació de compàs es descriu a Indicació de compàs.
<< \new Staff { \overrideTimeSignatureSettings 3/4 % timeSignatureFraction 1/8 % baseMomentFraction 1,5 % beatStructure #'() % beamExceptions \time 3/4 \repeat unfold 6 { a'8 } } \new Staff { \time 3/4 \repeat unfold 6 { a'8 } } >>
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Establir el comportament de les barres automàtiques ] | [ Amunt : Barres ] | [ Barres progressives > ] |
Barres manuals
En certs casos pot ser precís sobreescriure l’algoritme de barrat
automàtic. Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no
escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a
les partitures corals el barrat s’ajusta amb freqüència perquè
segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes.
Aquestes barres s’especifiquen manualment marcant els punts de
començament i final amb [
y ]
.
\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }
La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant indicadors de direcció:
\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }
Es poden marcar notes individuals amb \noBeam
per evitar
que resultin unides per una barra:
\relative { \time 2/4 c''8 c\noBeam c c }
Es poden produir al mateix temps barres de notes d’adorn i barres normals. Les notes d’adorn sense barra no es col·loquen dins de les barres de notes normals.
\relative { c''4 d8[ \grace { e32 d c d } e8] e[ e \grace { f16 } e8 e] }
Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les
barres establint les propietats stemLeftBeamCount
i
stemRightBeamCount
. Especifiquen el nombre de barres que
es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la
nota següent. Si qualsevol d’aquestes dues propietats s’ajusta a
un valor, aquest valor s’usarà una sola vegada, i després
s’esborrarà. En aquest exemple, l’últim Fa s’imprimeix amb sols
una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del
grup com un tot.
\relative a' { a8[ r16 f g a] a8[ r16 \set stemLeftBeamCount = #2 \set stemRightBeamCount = #1 f16 \set stemLeftBeamCount = #1 g16 a] }
Instruccions predefinides
\noBeam
.
Fragments de codi seleccionats
Claudàtors rectes i extrems de barra separats
Són possibles tant els claudàtors rectes sobre notes soltes com
extrems de barra separats en figures unides, amb una combinació de
stemLeftBeamCount
, stemRightBeamCount
i indicadors de
barra []
emparellats.
Per a claudàtors rectes que apunten a la dreta sobre notes soltes,
useu indicadors de barra emparellats []
y establiu
stemLeftBeamCount
a zero (vegeu l’exemple 1).
Per a claudàtors rectes que apunten a l’esquerra, establiu en
canvi stemRightBeamCount
(exemple 2).
Per a extrems separats que apunten a la dreta al final d’un
conjunt de notes unides, establiu stemRightBeamCount
a un
valor positiu. I per a extrems separats que apunten a l’esquerra
al principi d’un conjunt de notes unides, establiu
stemLeftBeamCount
en canvi (exemple 3).
A vegades per a una nota separada rodejada de silencis té sentit
que porti els dos extrems separats del claudàtor pla, apuntant a
la dreta i a l’esquerra. Feu-lo sols amb indicadors de barra
emparellats [ ]
(exemple 4).
Observeu que \set stemLeftBeamCount
sempre equival a
\once \set
. En altres paraules, els ajustaments de la
quantitat de barres no es recorden, i per això el parell de
claudàtors plans aplicats a la nota Do semicorxera c'16[]
de l’últim exemple no té res a veure amb el \set
de dues
notes per darrera.
\score { << % Example 1 \new RhythmicStaff { \set stemLeftBeamCount = #0 c16[] r8. } % Example 2 \new RhythmicStaff { r8. \set stemRightBeamCount = #0 16[] } % Example 3 \new RhythmicStaff { 16 16 \set stemRightBeamCount = #2 16 r r \set stemLeftBeamCount = #2 16 16 16 } % Example 4 \new RhythmicStaff { 16 16 \set stemRightBeamCount = #2 16 r16 16[] r16 \set stemLeftBeamCount = #2 16 16 } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Direcció i posició, Notes d’adorn.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: Beam, BeamEvent, Beam_engraver, beam-interface, Stem_engraver.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres manuals ] | [ Amunt : Barres ] | [ Compassos > ] |
Barres progressives
Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de
notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense
canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra
progressiva s’ha d’indicar manualment usant [
i ]
,
l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de
la propietat grow-direction
de l’objecte Beam
.
Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida
MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat
per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una
expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre
featheredDurations
que especifica la raó
entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.
Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.
A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.
\relative c' { \override Beam.grow-direction = #LEFT \featherDurations 2/1 { c16[ c c c c c c c] } \override Beam.grow-direction = #RIGHT \featherDurations 2/3 { c32[ d e f] } % retorna a barres sense ploma \override Beam.grow-direction = #'() { g32[ a b c] } }
L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.
Instruccions predefinides
\featherDurations
.
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
Advertiments i problemes coneguts
L’ordre \featherDurations
sols funciona amb fragments
musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres progressives ] | [ Amunt : Duracions ] | [ Barres de compàs > ] |
1.2.5 Compassos
Barres de compàs | ||
Numeració de compassos | ||
Comprovació de compàs i de número de compàs | ||
Marques d’assaig |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Compassos ] | [ Amunt : Compassos ] | [ Numeració de compassos > ] |
Barres de compàs
Les línies divisòries delimiten als compassos però també es poden usar per indicar les repeticions. Normalment, les línies divisòries normals s’insereixen de manera automàtica a la sortida impresa a llocs que estan basats en el compàs actual.
Les barres de compàs senzilles inserides automàticament es poden
canviar per altres tipus d’ordre \bar
. Per exemple, se sol
posar una doble barra de tancament al final de la peça:
\relative { e'4 d c2 \bar "|." }
No deixa de ser vàlida l’última nota d’un compàs si no acaba sobre la línia divisòria automàtica: se suposa que la nota es perllonga sobre el compàs següent. Però una seqüència llarga de aquests compassos perllongats pot fer que la música aparegui comprimida o fins i tot que se surti de la pàgina. Això és a causa de què els salts de línia automàtics solament es produeixen al final de compassos complets, és a dir, quan totes les notes han finalitzat abans que el compàs acabi.
Nota: Una duració incorrecta pot fer que s’intenti evitar la producció de salts de línia, donant com a resultat una línia de música amb una compressió exagerada o música que se surt de la pàgina.
També es permeten salts de línia en les barres inserides manualment fins i tot dins de compassos incomplets. Per permetre un salt de línia on no hi ha cap línia divisòria visible. Utilitzeu el següent:
\bar ""
D’aquesta manera s’inserira una barra invisible de compàs i es farà possible el salt de línia a aquest punt, sense forçar-lo. No s’incrementa el comptador dels números de compàs. Per forçar un salt de línia, consulteu Salts de línia.
Aquesta i altres línies divisòries especials es poden inserir manualment en qualsevol punt. Quan coincideixen amb el final d’un compàs, substitueixen a la línia divisòria simple que s’hauria inserit automàticament en aquest lloc. Quan no coincideixen amb el final d’un compàs, s’insereix la línia especificada en aquest punt de la sortida impresa.
Observeu que les línies divisòries manuals són purament visuals. No afecten a cap de les propietats que una barra normal afectaria, com als números de compàs, alteracions, salts de línia, etc. No afecten tampoc el càlcul i col·locació de les línies divisòries subsegüents. Quan una divisòria es col·loca manualment on ja hi ha una divisòria normal, els efectes de la línia original no s’alteren.
Estan disponibles per a la seva inserció manual dos tipus de línies divisòries simples i cinc tipus de doble barra:
\relative { f'1 \bar "|" f1 \bar "." g1 \bar "||" a1 \bar ".|" b1 \bar ".." c1 \bar "|.|" d1 \bar "|." e1 }
així com la barra de punts i la discontínua:
\relative { f'1 \bar ";" g1 \bar "!" a1 }
i nou tipus de barres de repetició:
\relative { f'1 \bar ".|:" g1 \bar ":..:" a1 \bar ":|.|:" b1 \bar ":|.:" c1 \bar ":.|.:" d1 \bar "[|:" e1 \bar ":|][|:" f1 \bar ":|]" g1 \bar ":|." a1 }
A més es pot imprimir una línia divisòria com una marca curta:
f'1 \bar "'" g'1
Malgrat això, donat que les mencionades marques s’utilitzen
usualment al cant gregorià, és preferible en aquest cas utilitzar
\divisioMinima
, que es descriu en la secció
Divisiones dins de cant gregorià:
El LilyPond contempla la notació del cant kievà i ofereix una línia divisòria especial kievana:
f'1 \bar "k"
Poden veure’s detalls d’aquest notació explicats a Gravat del cant kievà en notació quadrada.
Per als símbols de segno en línia, hi ha tres tipus de barres de compàs que es diferencien en el seu comportament respecte als salts de línia:
\fixed c' { c4 4 4 4 \bar "S" d4 4 4 4 \break \bar "S" e4 4 4 4 \bar "S-|" f4 4 4 4 \break \bar "S-|" g4 4 4 4 \bar "S-||" a4 4 4 4 \break \bar "S-||" b4 4 4 4 \bar "S-S" c'4 4 4 4 \break \bar "S-S" d'1 }
Tot i que es poden inserir manualment barres de compàs amb significat de repeticions, no es reconeixen com repeticions per part del LilyPond. Les seccions repetides s’introdueixen millor utilitzant les diverses ordres de repetició (vegeu Repeticions), que imprimeixen automàticament les barres corresponents.
A més es pot especificar ".|:-||"
, que equival a
".|:"
excepte al salts de línia, en el qual es produeix una
doble barra al final de la línia i una repetició esquerra (de
començament) al principio de la línia següent.
\fixed c' { c4 4 4 4 \bar ".|:" d4 4 4 4 \break \bar ".|:" e4 4 4 4 \bar ".|:-|" f4 4 4 4 \break \bar ".|:-|" g4 4 4 4 \bar ".|:-||" a4 4 4 4 \break \bar ".|:-||" b4 4 4 4 \bar ".|:-|." c'4 4 4 4 \break \bar ".|:-|." d'4 4 4 4 }
Per a combinacions de repeticions amb el símbol de segno, hi ha sis variants diferents:
\fixed c' { g,4 4 4 4 \bar ":|.S" a,4 4 4 4 \break \bar ":|.S" b,4 4 4 4 \bar ":|.S-S" c4 4 4 4 \break \bar ":|.S-S" d4 4 4 4 \bar "S.|:-S" e4 4 4 4 \break \bar "S.|:-S" f4 4 4 4 \bar "S.|:" g4 4 4 4 \break \bar "S.|:" a4 4 4 4 \bar "S.|:-|" b4 4 4 4 \break \bar "S.|:-|" c'4 4 4 4 \bar "S.|:-||" d'4 4 4 4 \break \bar "S.|:-||" e'4 4 4 4 \bar ":|.S.|:" f'4 4 4 4 \break \bar ":|.S.|:" g'4 4 4 4 \bar ":|.S.|:-S" a'4 4 4 4 \break \bar ":|.S.|:-S" b'1 }
A més, hi ha una ordre \inStaffSegno
que crea una barra de
compàs amb símbol de segno, situada en conjunció amb una línia de
repetició adequada si s’utilitza amb una ordre \repeat
volta
, vegeu Repeticions normals.
Es poden definir tipus nous de línies divisòries amb
\defineBarLine
:
\defineBarLine tipus_de_barra #'(final començament extensió)
Les variables de \defineBarline
poden incloure la cadena de
caràcters ‘buida’ ""
, que equival a imprimir una línia
divisòria invisible. També es pot establir al valor fals#f
que no imprimeix cap línia divisòria.
Després de la definició, la nova línia divisòria es pot utilitzar
mitjançant \bar
tipus_de_barra.
Actualment hi ha disponibles deu elements de barra de compàs:
\defineBarLine ":" #'("" ":" "") \defineBarLine "=" #'("=" "" "") \defineBarLine "[" #'("" "[" "") \defineBarLine "]" #'("]" "" "") \new Staff { s1 \bar "|" s1 \bar "." s1 \bar "!" s1 \bar ";" s1 \bar ":" s1 \bar "k" s1 \bar "S" s1 \bar "=" s1 \bar "[" s1 \bar "]" s1 \bar "" }
La línia divisòria "="
proporciona la barra de doble
extensió, usada en combinació amb el símbol de segno. No l’heu
d’usar com una doble línia divisòria fina aïllada; per això es
preferible \bar
"||".
El signe "-"
inicia anotacions a les barres de compàs, que
són útils per distingir entre aquelles que tenen idèntica aparença
però diferent comportament als salts de línia i/o diferents barres
d’extensió. La part que segueix al signe "-"
no s’usa per
construir la barra de compàs.
\defineBarLine "||-dashedSpan" #'("||" "" "!!") \new StaffGroup << \new Staff \relative c'' { c1 \bar "||" c1 \bar "||-dashedSpan" c1 } \new Staff \relative c'' { c1 c1 c1 } >>
A més, el caràcter de l’espai en blanc " "
serveix com a
contenidor per definir barres d’extensió correctament alineats a
les barres principals:
\defineBarLine ":|.-wrong" #'(":|." "" "|.") \defineBarLine ":|.-right" #'(":|." "" " |.") \new StaffGroup << \new Staff \relative c'' { c1 \bar ":|.-wrong" c1 \bar ":|.-right" c1 } \new Staff \relative c'' { c1 c1 c1 } >>
Si calen elements addicionals, el LilyPond proveeix una forma senzilla de definir-los. Per veure més informació sobre com modificar o afegir barres de compàs, consulteu el fitxer ‘scm/bar-line.scm’.
En les partitures amb molts pentagrames, una ordre\bar
a un
d’ells s’aplica automàticament a tots els altres. Les línies
resultants es connecten entre els diferents pentagrames d’un
StaffGroup
, PianoStaff
o GrandStaff
.
<< \new StaffGroup << \new Staff \relative { e'4 d \bar "||" f4 e } \new Staff \relative { \clef bass c'4 g e g } >> \new Staff \relative { \clef bass c'2 c2 } >>
L’ordre ‘\bar tipus de barra’ és forma curta de fer
‘\set Timing.whichBar = tipo de barra’. Quan
s’estableix whichBar
amb el valor d’una cadena de
caràcters, es crea una línia divisòria d’aquest tipus.
El tipus de barra predeterminat que s’usa per a les línies
divisòries inserides automàticament és "|"
. Es pot canviar
en qualsevol moment amb ‘\set Timing.measureBarType
= tipus de barra’.
Vegeu també
Referència de la notació: Salts de línia, Repeticions, Agrupament de pentagrames.
Fitxers instal·lats: ‘scm/bar-line.scm’.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament interno:
BarLine (creada al nivell de Staff
(pentagrama)),
SpanBar (a través dels pentagrames),
Timing_translator (per a les propietats del comptador de temps Timing).
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Barres de compàs ] | [ Amunt : Compassos ] | [ Comprovació de compàs i de número de compàs > ] |
Numeració de compassos
Per defecte, els números de compàs s’imprimeixen al principi de la
línia, excepte la primera. El número pròpiament dit s’emmagatzema
a la propietat currentBarNumber
, que normalment
s’actualitza automàticament per a cada compàs. També es pot
establir manualment:
\relative c' { c1 c c c \break \set Score.currentBarNumber = #50 c1 c c c }
Els números de compàs es poden gravar a intervals regulars en
comptes de al principi de cada línia. Per fer-lo, s’ha de
sobreescriure el comportament predeterminat de forma que es puguin
imprimir en altres llocs. Això ve controlat per la propietat
break-visibility
de BarNumber
. Agafa tres valors
que es poden establir al valor #t
o #f
per
especificar si el número de compàs corresponent és visible o no.
L’ordre dels tres valors és visible al final de la línia
,
visible a la meitat de la línia
, o visible al
principi de la línia
. A l’exemple següent s’imprimeixen els
números de compàs en tots els llocs possibles:
\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#t #t #t) \set Score.currentBarNumber = #11 % Permet que s'imprimeixi el número del primer compàs \bar "" c1 | c | c | c | \break c1 | c | c | c | }
Fragments de codi seleccionats
Impressió del nombre de compàs al primer compàs
De forma predeterminada se suprimeix el nombre de compàs del primer
compàs d’una partitura si és més petit o igual a ‘1’. En establir
el valor de barNumberVisibility
a
all-bar-numbers-visible
, es pot imprimir qualsevol nombre de
compàs per al primer compàs i tots els següents. Observeu que, perquè
això funcioni, s’ha d’inserir una línia divisòria buida abans de la
primera nota.
\layout { indent = 0 ragged-right = ##t } \relative c' { \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible c1 | d | e | f \break g1 | e | d | c }
Imprimir números de compàs a intervals regulars
Es poden imprimir els nombre de compàs a intervals regulars mitjançant
l’establiment de la propietat barNumberVisibility
. Aquí els
números de compàs s’imprimeixen cada dos compassos excepte al final de
la línia.
\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \set Score.currentBarNumber = #11 % Print a bar number every second measure \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2) c1 | c | c | c | c \break c1 | c | c | c | c }
Printing bar numbers with changing regular intervals
Using the set-bar-number-visibility
context function, bar number
intervals can be changed.
\relative c' { \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 4) \repeat unfold 10 c'1 \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 2) \repeat unfold 10 c }
Impressió de nombre de compàs dins de rectangles o circumferències
Els nombres de compàs també es poden imprimir dins de rectangles o de circumferències.
\relative c' { % Prevent bar numbers at the end of a line and permit them elsewhere \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 4) % Increase the size of the bar number by 2 \override Score.BarNumber.font-size = #2 % Draw a box round the following bar number(s) \override Score.BarNumber.stencil = #(make-stencil-boxer 0.1 0.25 ly:text-interface::print) \repeat unfold 5 { c1 } % Draw a circle round the following bar number(s) \override Score.BarNumber.stencil = #(make-stencil-circler 0.1 0.25 ly:text-interface::print) \repeat unfold 4 { c1 } \bar "|." }
Numeració de compassos alternativa
Es poden seleccionar dos mètodes alternatius per a la numeració de compassos, especials quan hi ha repeticions.
\relative c'{ \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers \repeat volta 3 { c4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 \break \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters \repeat volta 3 { c,4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 }
Alineació dels números de compàs
Els números de compàs s’alineen de forma predeterminada per la dreta amb el seu objecte pare. Aquest objecte és pel general la vora esquerra, d’una línia o, si els números s’imprimeixen dins de la línia, la vora esquerra d’una línia divisòria. Els números també es poden situar directament sobre la barra de compàs o alineats per l’esquerra amb ella.
\relative c' { \set Score.currentBarNumber = #111 \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible % Increase the size of the bar number by 2 \override Score.BarNumber.font-size = #2 % Print a bar number every second measure \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2) c1 | c1 % Center-align bar numbers \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #CENTER c1 | c1 % Left-align bar numbers \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #LEFT c1 | c1 }
Supressió dels nombres de compàs de tota la partitura
Es poden eliminar completament els nombres de compàs traient el
gravador Bar_number_engraver
del context de Score
.
\layout { \context { \Score \omit BarNumber % or: %\remove "Bar_number_engraver" } } \relative c'' { c4 c c c \break c4 c c c }
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: BarNumber, Bar_number_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Els números de compàs poden col·lisionar amb la clau
StaffGroup
, si hi ha un a la part de dalt. Per
solucionar-lo es pot usar la propietat de farciment padding
de BarNumber
per col·locar el número correctament.
Consulteu
StaffGroup i
BarNumber para
veure més informació.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Numeració de compassos ] | [ Amunt : Compassos ] | [ Marques d'assaig > ] |
Comprovació de compàs i de número de compàs
Les comprovacions de compàs ajuden a detectar errors a les
duracions. Una comprovació de compàs s’escriu usant el símbol de
la barra vertical, |
, a qualsevol lloc on s’espera que
caigui una línia divisòria. Si es troben línies de comprovació de
compàs a altres llocs, s’imprimeix una llista d’advertiments al
fitxer log de registre, mostrant els números de línia i columna en
el qual han fallat les comprovacions de compàs. Al següent
exemple, la segona comprovació de compàs avisarà d’un error.
\time 3/4 c2 e4 | g2 |
Una duració incorrecte produeix una partitura completament desbaratada, especialment si la partitura es polifònica, de manera que la millor manera de començar a corregir l’entrada és buscar sistemàticament l’existència de comprovacions de compàs fallides i duracions incorrectes.
Si es produeixen diverses comprovacions de compàs seguides per valor de la mateixa duració musical, sols apareix el primer missatge d’advertiment. Així s’aconsegueix que el missatge estigui concentrat a la font d’error de la pulsació.
Les comprovacions de compàs també es poden inserir dins de la lletra de les cançons:
\lyricmode { \time 2/4 Twin -- kle | Twin -- kle | }
Observeu que les comprovacions de compàs dins de la lletra de les cançons s’avaluen al moment musical de la síl·laba següent a la comprovació de compàs que es processa. Si la lletra està associada amb les notes d’una veu que té un silenci al principi del compàs, no es pot posar cap síl·laba al comen ament d’aquest compàs i s’imprimeix un missatge d’advertiment si s’escriu una comprovació de compàs dins de la lletra, en aquesta posició.
També és possible redefinir l’acció que es fa quan es troba una
barra vertical o símbol de comprovació de compàs, |
, al
codi d’entrada, de forma que faci quelcom diferent a una
comprovació de compàs. Es fa assignant una expressió musical a
"|"
, el símbol de barra vertical. A l’exemple següent
s’estableix |
de forma que insereixi una doble línia
divisòria quan apareix al codi d’entrada, en comptes de comprovar
el final d’un compàs.
"|" = \bar "||" { c'2 c' | c'2 c' c'2 | c' c'2 c' }
En copiar peces musicals grans pot servir d’ajuda comprovar que el
número de compàs del LilyPond correspongui a l’original des del
qual s’està copiant. Això es pot comprovar amb
\barNumberCheck
, por exemple:
\barNumberCheck #123
imprimeix un advertiment si el currentBarNumber
(número del
compàs actual) no és el 123 en el moment de la compilació.
Vegeu també
Fragments de codi: Rhythms.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Comprovació de compàs i de número de compàs ] | [ Amunt : Compassos ] | [ Temes especials de ritme > ] |
Marques d’assaig
Per imprimir una lletra d’assaig, utilitzeu l’ordre \mark
.
\relative c'' { c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark \default }
La lletra d’assaig s’incrementa automàticament si useu
\mark \default
, però també podeu utilitzar un número enter
com argument per establir la indicació manualment. El valor que
s’utilitzarà s’emmagatzema dins de la propietat
rehearsalMark
.
\relative c'' { c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark #8 c1 \mark \default c1 \mark \default }
La lletra ‘I’ se salta d’acord amb les tradicions de gravat. Si voleu incloure la la lletra ‘I’, useu una de les ordres següents, segons l’estil de marques d’assaig que desitgeu (sols lletres, lletres dins d’un rectangle o lletres dins d’un cercle).
\set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-alphabet \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-alphabet \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-alphabet
\relative c'' { \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-alphabet c1 \mark \default c1 \mark \default c1 \mark #8 c1 \mark \default c1 \mark \default }
L’estil es defineix per mitjà de la propietat
rehearsalMarkFormatter
. És una funció que agafa com arguments la
marca en curs (un nombre enter) i el context actual. Ha de tornar
un objecte de marcatge. A l’exemple següent, s’estableix
rehearsalMarkFormatter
amb el valor d’un procediment predefinit.
Després d’alguns compassos s’estableix amb un valor d’una funció
que produeix un número tancat a una capsa.
\relative c'' { \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-numbers c1 \mark \default c1 \mark \default \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-box-numbers c1 \mark \default \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-numbers c1 \mark \default \set Score.rehearsalMarkFormatter = #format-mark-circle-letters c1 }
El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les
definicions de format-mark-numbers
(el format per omissió),
format-mark-box-numbers
, format-mark-letters
i
format-mark-box-letters
. Es poden usar aquestes
definicions com a inspiració per a d’altres funcions de format.
Podem fer servir format-mark-barnumbers
,
format-mark-box-barnumbers
i
format-mark-circle-barnumbers
per obtenir números de compas
en lloc de números de lletres seqüencials.
Es poden especificar altres estils de lletra d’assaig de forma manual:
\mark "A1"
Observeu que Score.rehearsalMarkFormatter
no afecta a las marque que
s’especifiquen de aquest forma. Malgrat això, és possible aplicar
un element \markup
a la cadena.
\mark \markup{ \box A1 }
Els glifs musicals (como ara el segno) es poden imprimir dins d’un
element \mark
\relative c' { c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.segno" } c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.coda" } c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" } c1 }
Consulteu El tipus de lletra Emmentaler
per veure una llista dels símbols que es poden imprimir amb
\musicglyph
.
Per veure formes comuns d’ajustar la col·locació de les lletres
d’assaig, consulteu Donar format al text.
Per a un control més precís, consulteu
break-alignable-interface
a la secció
Alineació d’objectes.
El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les
definicions de format-mark-numbers
i de
format-mark-letters
. Es poden utilitzar com a inspiració
per escriure altres funcions per donar format.
Vegeu també
Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Donar format al text, Alineació d’objectes.
Fitxers d’inici: ‘scm/translation-functions.scm’.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: MarkEvent, Mark_engraver, RehearsalMark.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques d'assaig ] | [ Amunt : Duracions ] | [ Notes d'adorn > ] |
1.2.6 Temes especials de ritme
Notes d’adorn | ||
Alinear amb una cadenza | ||
Gestió del temps |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Temes especials de ritme ] | [ Amunt : Temes especials de ritme ] | [ Alinear amb una cadenza > ] |
Notes d’adorn
Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs.
\relative { c''4 \grace b16 a4( \grace { b16 c16 } a2) }
Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la
acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense
mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau
ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de
la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense
ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica
ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com
per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí,
utilitzant la funció \slashedGrace
.
\relative { \acciaccatura d''8 c4 \appoggiatura e8 d4 \acciaccatura { g16 f } e2 \slashedGrace a,8 g4 \slashedGrace b16 a4( \slashedGrace b8 a2) }
La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn:
<< \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 } \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 } >>
Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre
\afterGrace
. Agafa dos argument: la nota principal, i les
notes d’adorn que segueixen a la nota principal.
\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }
Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la
longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4
es pot canviar establint afterGraceFraction
. L’exemple
següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor
predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.
<< \new Staff \relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 15 16)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } \new Staff \relative { #(define afterGraceFraction (cons 1 2)) c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 } >>
L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal.
\new Voice \relative { << { d''1^\trill_( } { s2 s4. \grace { c16 d } } >> c1) }
Una expressió musical \grace
introdueix ajustos de tipus de
lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més
petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen
ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió
d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de
l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica
de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix.
\new Voice \relative { \acciaccatura { \stemDown f''16-> \stemNeutral } g4 e c2 }
Fragments de codi seleccionats
Utilitzar la barra que tatxa les notes amb notes normals
És possible aplicar la barreta que creua la barra de les acciacatures, en altres situacions.
\relative c'' { \override Flag.stroke-style = #"grace" c8( d2) e8( f4) }
Ajustament de la disposició de les notes d’adorn dins de la música
La disposició de les expressions d’adorn es pot canviar al llarg
de tota la música usant les funcions add-grace-property
i
remove-grace-property
. L’exemple següent esborra la
definició de la direcció de la plica per a aquest nota d’adorn, de
manera que les pliques no sempre apunten cap a dalt, i canvia la
forma predeterminada dels caps a aspes.
\relative c'' { \new Staff { $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction) $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross) \new Voice { \acciaccatura { f16 } g4 \grace { d16 e } f4 \appoggiatura { f,32 g a } e2 } } }
Redefinició dels valors globals predeterminats per a notes d’adorn
Els valors predeterminats per a les notes d’adorn estan emmagatzemats
en els identificadors startGraceMusic
, stopGraceMusic
,
startAcciaccaturaMusic
, stopAcciaccaturaMusic
,
startAppoggiaturaMusic
i stopAppoggiaturaMusic
, que
estan definits al fitxer ‘ly/grace-init.ly’. Redefinint-los es
poden obtenir altres efectes.
startAcciaccaturaMusic = { <>( \override Flag.stroke-style = #"grace" \slurDashed } stopAcciaccaturaMusic = { \revert Flag.stroke-style \slurSolid <>) } \relative c'' { \acciaccatura d8 c1 }
Posicionament de les notes d’adorn amb espai flotant
En establir la propietat 'strict-grace-spacing
fem que les
columnes musicals per a les notes d’adorn siguin ‘flotants’, és a
dir, desacoblades de les notes que no són d’adorn: primer s’aplica
l’espaiat de les notes normals, i després es posen les columnes
musicals de les notes d’adorn a l’esquerra de les columnes musicals de
les notes principals.
\relative c'' { << \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t \new Staff \new Voice { \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] } c8[ \grace { b16 d } c8] c4 r } \new Staff { c16 c c c c c c c c4 r } >> }
Vegeu també
Glossari musical: grace notes, acciaccatura, appoggiatura.
Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.
Fitxers d’inici: ‘ly/grace-init.ly’.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament intern: GraceMusic, Grace_beam_engraver, Grace_auto_beam_engraver, Grace_engraver, Grace_spacing_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.
La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple
<< \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \section d2. } >>
Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior
<< \new Staff \relative { e''4 \section \grace c16 d2. } \new Staff \relative { c''4 \section \grace s16 d2. } >>
És obligatori usar l’ordre \grace
per a la part dels
desplaçaments, fins i tot si la part visual usa
\acciaccatura
o \appoggiatura
perquè en cas contrari
s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn
invisible amb la nota següent.
Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.
Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de
la seva duració real. Si la duració combinada de les notes
d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es
genera un error “Retrocedint al temps MIDI
”. Teniu dues
opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les
notes d’adorn, per exemple:
c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }
es converteix a:
c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }
Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:
c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }
Vegeu Escalat de les duracions.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notes d'adorn ] | [ Amunt : Temes especials de ritme ] | [ Gestió del temps > ] |
Alinear amb una cadenza
A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.
Una solució a aquest problema són les funcions
mmrest-of-length
i skip-of-length
. Aquestes
funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i
generen un \skip
o silenci multicompàs de la longitud
exacta del fragment.
MyCadenza = \relative { c'4 d8 e f g g4 f2 g4 g } \new GrandStaff << \new Staff { \MyCadenza c'1 \MyCadenza c'1 } \new Staff { #(mmrest-of-length MyCadenza) c'1 #(skip-of-length MyCadenza) c'1 } >>
Vegeu també
Glossari musical: cadenza.
Fragments de codi: Rhythms.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Alinear amb una cadenza ] | [ Amunt : Temes especials de ritme ] | [ Expressions > ] |
Gestió del temps
El temps esta administrat per Timing_translator
, que de
forma predeterminada es troba al context de Score
.
S’afegeix un àlies, Timing
, al context que en el qual es
col·loca el Timing_translator
. Per assegurar que està
disponible l’àlies Timing
, potser heu de crear
explícitament una instància del context contenidor (com Voice
o
Staff
).
S’usen les següents propietats de Timing
per seguir la
pista del temps dins de la partitura.
-
currentBarNumber
El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.
-
measureLength
La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.
-
measurePosition
El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant
measureLength
cada cop que s’assoleix o s’excedeixmeasureLength
. Quan això passa, s’incrementacurrentBarNumber
.-
timing
Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.
El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol
d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent,
s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4,
però measureLength
s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer
compàs, la posició measurePosition
s’avança en 1/8 fins a
5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia
divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.
\new Voice \relative { \set Timing.measureLength = #(ly:make-moment 5/4) c'1 c4 | c1 c4 | c4 c \set Timing.measurePosition = #(ly:make-moment 5/8) b4 b b8 | c4 c1 | }
Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m
construeix
una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple,
ly:make-moment 1 8
és una duració d’una corxera i
ly:make-moment 7 16
és la duració de set semicorxeres.
Vegeu també
Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.
Fragments de codi: Rhythms.
Referència de funcionament interno: Timing_translator, Score.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Gestió del temps ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Expressions annexades a les notes > ] |
1.3 Expressions
Aquesta secció relaciona diverses marques d’expressió que es poden crear a una partitura.
1.3.1 Expressions annexades a les notes | ||
1.3.2 Marques expressives en forma corba | ||
1.3.3 Marques expressives en forma de línies |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Expressions ] | [ Amunt : Expressions ] | [ Articulacions i ornaments > ] |
1.3.1 Expressions annexades a les notes
Aquesta secció explica com crear marques expressives que estan aplicades a notes: articulacions, ornaments i matisos. També es tracten els mètodes per crear les marques dinàmiques.
Articulacions i ornaments | ||
Matisos dinàmics | ||
Indicacions dinàmiques contemporànies |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Expressions annexades a les notes ] | [ Amunt : Expressions annexades a les notes ] | [ Matisos dinàmics > ] |
Articulacions i ornaments
Es poden annexar a les notes un ample ventall de símbols per denotar articulacions, adorns i altres indicacions d’execució, utilitzant la sintaxi següent:
nota\nom
La llista de possibles valors de nom
està a
Llista d’articulacions. Per exemple
\relative { c''4\staccato c\mordent b2\turn c1\fermata }
Algunes d’aquestes articulacions tenen abreviatures que faciliten
la seva escriptura. Les abreviatures s’escriuen a darrere del nom
de la nota, i la seva sintaxi consisteix en un guió -
seguit d’un símbol que especifica l’articulació. Existeixen
abreviatures prededefinides per al marcato,
stopped (nota apagada), tenuto, staccatissimo,
accent (acent), staccato (picat), i
portato. La sortida corresponent a aquestes
articulacions apareix de la manera següent:
\relative { c''4-^ c-+ c-- c-! c4-> c-. c2-_ }
Les regles per a la col·locació predeterminada de les articulacions es troben definides al fitxer ‘scm/script.scm’. Les articulacions i ornaments es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama; vegeu Direcció i posició.
Les articulacions són objectes Script
. Les seves
propietats es descriuen de forma més completa a
Script.
A més d’articulacions, es poden adjuntar textos i elements de marcatge de les notes. Vegeu Scripts de text.
Per veure més informació quant a l’ordenació dels elements Script i TextScript que s’annexen a les notes, consulteu Col·locació dels objectes.
Fragments de codi seleccionats
Modificació dels valors predeterminats per a la notació abreviada de les articulacions
Les abreviatures es troben definides dins del fitxer
‘ly/script-init.ly’, on les variablesdashHat
,
dashPlus
, dashDash
, dashBar
, dashLarger
,
dashDot
i dashUnderscore
reben valors
predeterminats. Es poden modificar aquests valors predeterminats
per a les abreviatures. Per exemple, per associar l’abraviatura
-+
(dashPlus
) amb el símbol de semitrí en cmptes del
símbol predeterminat +, assigneu el valor trill
a la variable
dashPlus
:
\relative c'' { c1-+ } dashPlus = \trill \relative c'' { c1-+ }
Controlar l’ordenació vertical de les inscripcions
L’orden vertical que ocupen les inscripcions gràfiques està
controlat amb la propietat 'script-priority
. Quant més baix
és aquest número, més a prop de la nota es col·locarà. En aquest
exemple, el TextScript
(el sostingut) té primer la
prioritat més baixa, per la qual cosa se situa en la posició més
baixa al primer exemple. En el segon, el semitrí (el
Script
) és el que la té més baixa, per la qual cosa se
situa en la part interior. Quan dos objectes tenen la mateixa
prioritat, l’ordre en el qual s’introdueixen determina quin serà
el que apareix en primer lloc.
\relative c''' { \once \override TextScript.script-priority = #-100 a2^\prall^\markup { \sharp } \once \override Script.script-priority = #-100 a2^\prall^\markup { \sharp } }
Crear un grupet d’anticipació
La creació d’un grupet circular d’anticipació entre dues notes, on
la nota inferior del grupet utilitza una alteració, requereix
diverses sobreescriptures de propietats. La propietat
outside-staff-priority
es pot establir al valor #f
,
atès que en aquest cas tindria prioritat sobre la propietat
avoid-slur property
. Canviant les fraccions 2/3
i
1/3
pot ajustar-se la posició horitzontal.
\relative c'' { \after 2*2/3 \turn c2( d4) r | \after 4 \turn c4.( d8) \after 4 { \once \set suggestAccidentals = ##t \once \override AccidentalSuggestion.outside-staff-priority = ##f \once \override AccidentalSuggestion.avoid-slur = #'inside \once \override AccidentalSuggestion.font-size = -3 \once \override AccidentalSuggestion.script-priority = -1 \once \hideNotes cis8\turn \noBeam } d4.( e8) }
Vegeu també
Glossari musical: tenuto, accent, staccato, portato.
Manual d’aprenentatge: Col·locació dels objectes.
Referència de la notació: Scripts de text, Direcció i posició, Llista d’articulacions, Refilets.
Fitxers instal·lats: ‘scm/script.scm’.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: Script, TextScript.
Matisos dinàmics
Les marques dinàmiques de matís absolut s’especifiquen usant una
ordre després d’una nota: c4\ff
. Les marques dinàmiques
disponibles són \ppppp
, \pppp
,
\ppp
, \pp
, \p
, \mp
, \mf
,
\f
, \ff
, \fff
, \ffff
, \fffff
,
\fp
, \sf
, \sff
, \sp
, \spp
,
\sfz
i \rfz
. Les indicaciones dinàmiques es poden
col·locar manulament per sobre o per sota del pentagrama; per veure
més detalls, consulteu
Direcció i posició.
\relative c'' { c2\ppp c\mp c2\rfz c^\mf c2_\spp c^\ff }
Una indicació de crescendo s’inicia amb \<
i
s’acaba amb \!
, amb un matís absolut o amb una altra
indicació de crescendo o de descrescendo. Una indicació de
decrescendo comença amb \>
i acaba també amb
\!
, amb un matís dinàmic absolut o amb una altra indicació
de crescendo o de decrescendo. Es poden usar \cr
i
\decr
en lloc de \<
i \>
. De forma
predeterminada, es graven reguladors en angle quan es fa servir
aquesta notació.
\relative c'' { c2\< c\! d2\< d\f e2\< e\> f2\> f\! e2\> e\mp d2\> d\> c1\! }
Un regulador acabat mitjançant \!
finalitza a la vora dreta
de la nota que porta el \!
annexat. En el cas en el qual
estigui acabat amb el començament d’una altra indicació
crescendo o decrescendo, acabarà al centre
de la nota que té annexada la següent indicació
\<
o \>
. El regulador següent començarà aleshores a
la vora dreta de la mateixa nota en comptes de la vora esquerra,
com seria normal si hagués acabaat amb \!
prèviament.
\relative { c''1\< | c4 a c\< a | c4 a c\! a\< | c4 a c a\! }
Els reguladors que acaben amb indicacions dinàmiques absolutes en
lloc d’amb \!
també es graven de manera semblant.
Tanmateix, la longitud de la pròpia indicació dinàmica pot alterar
el punt en el qual finalitza el regulador anterior.
\relative { c''1\< | c4 a c\mf a | c1\< | c4 a c\ffff a }
Es requereixen silencis espaiadors per tipografiar diverses indicacions dinàmiques sobre una sola nota. Això és útil especialment per afegir un crescendo i un decrescendo a la mateixa nota:
\relative { c''4\< c\! d\> e\! << f1 { s4 s4\< s4\> s4\! } >> }
Es pot fer servir l’ordre \espressivo
per indicar un
crescendo o un decrescendo sobra la mateixa nota. Tanmateix,
noteu que aquesta indicació està implementada com una articulació,
no com una expressió dinàmica.
\relative { c''2 b4 a g1\espressivo }
Les indicacions de crescendo textuals s’inicien amb
\cresc
. Els decrescendos textuals s’inicien amb
\decresc
o amb \dim
. Es tracen líniies extensores
quan cal.
\relative { g'8\cresc a b c b c d e\mf | f8\decresc e d c e\> d c b | a1\dim ~ | a2. r4\! | }
També poden substituir-se els reguladors gràfics per canvis de dinàmica textuals:
\relative c'' { \crescTextCresc c4\< d e f\! | \dimTextDecresc g4\> e d c\! | \dimTextDecr e4\> d c b\! | \dimTextDim d4\> c b a\! | \crescHairpin \dimHairpin c4\< d\! e\> d\! | }
Per crear noves indicacions de matís absolut o de text que s’han d’alinear amb els matisos; vegeu Indicacions dinàmiques contemporànies.
La col·locació vertical de les indicacions de dinàmica es gestiona per part de DynamicLineSpanner.
Hi ha disponible un context Dynamics
per gravar les
indicacions de matís dinàmic en la seva pròpia línia
horitzontal. Useu silencis de separació per indicar els temps
(les notes que estan dins d’un context Dynamics
també
ocupen temps musical, però no s’imprimeixen). El context
Dynamics
pot contenir altres elements com inscripcions
textuals, objectes extensors de text i indicacions de pedal de
piano.
<< \new Staff \relative { c'2 d4 e | c4 e e,2 | g'4 a g a | c1 | } \new Dynamics { s1\< | s1\f | s2\dim s2-"rit." | s1\p | } >>
Instruccions predefinides
\dynamicUp
,
\dynamicDown
,
\dynamicNeutral
,
\crescTextCresc
,
\dimTextDim
,
\dimTextDecr
,
\dimTextDecresc
,
\crescHairpin
,
\dimHairpin
.
Fragments de codi seleccionats
Establir el comportament dels reguladors a les barres de compàs
Si la nota que acaba un regulador cau sobre la primera part d’un
compàs, el regulador s’atura en la línia divisòria immediatament
precedent. Es pot controlar aquest comportament sobreescrivint la
propietat 'to-barline
.
\relative c'' { e4\< e2. e1\! \override Hairpin.to-barline = ##f e4\< e2. e1\! }
Ajustament de la longitud mínima dels reguladors
Si els reguladors són massa curts, es poden allargar modificant
la propietat minimum-length
de l’objecte Hairpin
.
<< { \after 4 \< \after 2 \> \after 2. \! f'1 \override Hairpin.minimum-length = #8 \after 4 \< \after 2 \> \after 2. \! f'1 } { \repeat unfold 8 c'4 } >>
Impressió de reguladors utilitzant la notació «al niente»
Es poden imprimir reguladores amb un cercle en la punta (notació
«al niente») establint la propietat circled-tip
de l’objecte
Hairpin
al valor #t
.
\relative c'' { \override Hairpin.circled-tip = ##t c2\< c\! c4\> c\< c2\! }
Impressió de reguladors en diversos estils
Els reguladors es poden crear en una àmplia varietat d’estils.
\relative c'' { \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin a4\< a a a\f a4\p\< a a a\ff a4\sfz\< a a a\! \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin a4\< a a a\f a4\p\< a a a\ff a4\sfz\< a a a\! \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin a4\> a a a\f a4\p\> a a a\ff a4\sfz\> a a a\! \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin a4\> a a a\f a4\p\> a a a\ff a4\sfz\> a a a\! }
Indicacions dinàmiques i textuals alineades verticalment
Tots els objectes DynamicLineSpanner
(reguladors i
indicacions dinàmiques de text) se situen amb la seva línia de
referència a una distància d’almenys 'staff-padding
del
pentagrama, a no ser que d’altres elements de notació els forci a
col·locar-se a més distància. Si s’ajusta 'staff-padding
a un valor suficientment gran, les indicacions dinàmiques quedaran
alineades.
S’usa una idea semblant junt a \textLengthOn per alinear les inscripcions de text al llarg de la seva línia de base.
music = \relative c' { a'2\p b\f e4\p f\f\> g, b\p c2^\markup { \huge gorgeous } c^\markup { \huge fantastic } } { \music \break \override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3 \textLengthOn \override TextScript.staff-padding = #1 \music }
Ocultar la línia d’extensió de les expressions textuals de dinàmica
Els canvis de dinàmica amb estil de text (com cresc. i dim.) es graven amb una línia intermitent que mostra el seu abast. Aquesta línia es pot suprimir de la manera següent:
\relative c'' { \override DynamicTextSpanner.style = #'none \crescTextCresc c1\< | d | b | c\! }
Canviar el text i els estils d’objecte d’extensió per a les indicacions dinàmiques textuals
Es pot modificar el text empleat per als crescendos i decrescendos
modificant les propietats de context crescendoText
i
decrescendoText
.
L’estil de la línia d’extensió es pot canviar modificant la propietat
'style
de DynamicTextSpanner
. El valor predeterminat és
'dashed-line
(línia discontínua), i entre d’altres valors
possibles es troben 'line
(línia), 'dotted-line
(línia
de punts) i 'none
(res):
\relative c'' { \set crescendoText = \markup { \italic { cresc. poco } } \set crescendoSpanner = #'text \override DynamicTextSpanner.style = #'dotted-line a2\< a a2 a a2 a a2 a\mf }
Vegeu també
Glossari musical: al niente, crescendo, decrescendo, hairpin.
Manual d’aprenentatge: Articulacions i matisos dinàmics.
Referència de la notació: Direcció i posició, Indicacions dinàmiques contemporànies, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: DynamicText, Hairpin, DynamicLineSpanner, Dynamics.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Matisos dinàmics ] | [ Amunt : Expressions annexades a les notes ] | [ Marques expressives en forma corba > ] |
Indicacions dinàmiques contemporànies
La menara més fàcil de crear indicacions dinàmiques és usar
objectes de marcatge (\markup
).
moltoF = \markup { molto \dynamic f } \relative { <d' e>16_\moltoF <d e> <d e>2.. }
En el mode de marcatge es poden crear indicacions dinàmiques editorials (entre parèntesis o claus). La sintaxi del mode de marcatge es descriu a Donar format al text.
roundF = \markup { \center-align \concat { \bold { \italic ( } \dynamic f \bold { \italic ) } } } boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } } \relative { c'1_\roundF c1_\boxF }
Les indicacions dinàmiques senzilles i centrades es creen
fàcilment amb la funció make-dynamic-script
.
sfzp = #(make-dynamic-script "sfzp") \relative { c'4 c c\sfzp c }
En general make-dynamic-script
agafa qualsevol objecte de
marcatge com a argument. El tipus de lletra de matisos sols conté
els caràcters f, m, p, r, s
y z
, per la qual cosa si
desitgeu obtenir una indicació dinàmica que inclogui text normal o
signes de puntuació, cal fer servir ordres de marcatge que
retornin els ajustaments de la família de tipus de lletra i la
seva codificació a las del text normal, per exemple
\normal-text
. L’interès de la utilització de
make-dynamic-script
en lloc d’un element de marcatge
corrent radica en assegurar l’alineació vertical dels objectes de
marcatge i reguladors que s’apliquen al mateix cap de nota.
roundF = \markup { \center-align \concat { \normal-text { \bold { \italic ( } } \dynamic f \normal-text { \bold { \italic ) } } } } boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } } mfEspress = \markup { \center-align \line { \hspace #3.7 mf \normal-text \italic espress. } } roundFdynamic = #(make-dynamic-script roundF) boxFdynamic = #(make-dynamic-script boxF) mfEspressDynamic = #(make-dynamic-script mfEspress) \relative { c'4_\roundFdynamic\< d e f g,1~_\boxFdynamic\> g1 g'1~\mfEspressDynamic g1 }
Es pot utilitzar en el seu lloc la forma Scheme del mode de marcatge. La seva sintaxi s’explica a
Se puede utilizar en su lugar la forma Scheme del modo de marcado. Su sintaxis se explica en Construcció de marcatge en Scheme.
moltoF = #(make-dynamic-script (markup #:normal-text "molto" #:dynamic "f")) \relative { <d' e>16 <d e> <d e>2..\moltoF }
Per alinear el text del matís dinàmic a l’esquerra en lloc de
centrar-lo sobre una nota, utilitzeu un \tweak
:
moltoF = \tweak DynamicText.self-alignment-X #LEFT #(make-dynamic-script (markup #:normal-text "molto" #:dynamic "f")) \relative { <d' e>16 <d e> <d e>2..\moltoF <d e>1 }
Els ajustos per als tipus de lletra en mode de marcatge es descriuen a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.
Vegeu també
Referència de la notació: Donar format al text, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.
Extensió del LilyPond: Construcció de marcatge en Scheme.
Fragments de codi: Expressive marks.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicacions dinàmiques contemporànies ] | [ Amunt : Expressions ] | [ Lligadures d'expressió > ] |
1.3.2 Marques expressives en forma corba
Aquesta secció explica com crear diverses marques expressives amb forma corba: lligagures d’expressió i de fraseig, respiracions, caigudes i elevacions de to.
Lligadures d’expressió | ||
Lligadures de fraseig | ||
Marques de respiració | ||
Caigudes i elevacions |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques expressives en forma corba ] | [ Amunt : Marques expressives en forma corba ] | [ Lligadures de fraseig > ] |
Lligadures d’expressió
Les lligadures d’expressió s’introdueixen utilitzant parèntesis:
Nota: A la música polifònica, les lligadures d’expressió han d’acabar a la mateixa veu en la qual comencen.
\relative { f''4( g a) a8 b( a4 g2 f4) <c e>2( <b d>2) }
Les lligadures d’expressió es poden col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.
S’ha de tenir cura amb les lligadures d’expressió simultànies o
superposades. En gairebé tots els casos, les lligadures
d’expressió externes indiquen, certament, fraseig, i les
lligadures de fraseig poden superposar-se amb les lligadures
d’expressió normals, vegeu Lligadures de fraseig. Quan
calen diverses lligadures d’expressió normals dins d’una sola
veu, els començament i els finals corresponents de les lligadures
s’han d’etiquetar precedint-los per \=
seguit d’un número o
cadena de caràcters que la identifiqui.
\fixed c' { <c~ f\=1( g\=2( >2 <c e\=1) a\=2) > }
Les lligadures d’expressió poden ser contínues, discontínues o de punts. L’estil predeterminat de les lligadures d’expressió és el continu:
\relative { c'4( e g2) \slurDashed g4( e c2) \slurDotted c4( e g2) \slurSolid g4( e c2) }
També es pot fer que les lligadures d’expressió siguin semi-discontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-contínues (la primera meitat contínua i la segona discontínua):
\relative { c'4( e g2) \slurHalfDashed g4( e c2) \slurHalfSolid c4( e g2) \slurSolid g4( e c2) }
Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió:
\relative { c'4( e g2) \slurDashPattern #0.7 #0.75 g4( e c2) \slurDashPattern #0.5 #2.0 c4( e g2) \slurSolid g4( e c2) }
Instruccions predefinides
\slurUp
,
\slurDown
,
\slurNeutral
,
\slurDashed
,
\slurDotted
,
\slurHalfDashed
,
\slurHalfSolid
,
\slurDashPattern
,
\slurSolid
.
Fragments de codi seleccionats
Utilitzar lligadures dobles per acords legato
Alguns compositors escriuen dues lligadures quan volen acords
legato. Això es pot aconseguir establint doubleSlurs
.
\relative c' { \set doubleSlurs = ##t <c e>4( <d f> <c e> <d f>) }
Situar els elements de marcatge de text por dins de les lligadures
Els elements de marcatge de text han de tenir la propietat
outside-staff-priority
establerta al valor fals perquè
s’imprimeixin per dins de les lligadures d’expressió.
\relative c'' { \override TextScript.avoid-slur = #'inside \override TextScript.outside-staff-priority = ##f c2(^\markup { \halign #-10 \natural } d4.) c8 }
Fer lligadures d’expressió amb estructura complexa de discontinuïtat
Les lligadures d’expressió es poden construir amb patrons de
discontinuïtat complexos mitjançant la definició de la propietat
dash-definition
. dash-definition
és una llista de
paràmetres que defineixen el comportament de discontinuïtat d’un
segment de la lligadura d’expressió.
La lligadura es defineix en termes del paràmetre de bezier t el
rang del qual va de 0 a l’esquerra de la lligadura fins a 1 a
l’extrem dret de la lligadura. cada element de
discontinuïtat
és una llista (t-inici t-final
fracció-discontinuïtat període-discontinuitat)
. La regió de la
lligadura des de t-inici
fins a t-final
tindrà una
fracció fracció-discontinuitat
de cada
període-discontinuïtat
de color negre.
període-discontinuïtat
es defineix en termes d’espais de
pentagrama. fracció-discontinuïtat
s’estableix al valor
d’1 per a una lligadura contïnua.
\relative c' { \once \override Slur.dash-definition = #'((0 0.3 0.1 0.75) (0.3 0.6 1 1) (0.65 1.0 0.4 0.75)) c4( d e f) \once \override Slur.dash-definition = #'((0 0.25 1 1) (0.3 0.7 0.4 0.75) (0.75 1.0 1 1)) c4( d e f) }
Vegeu també
Glossari musical: slur.
Manual d’aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures de fraseig.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament interno: Slur.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Lligadures d'expressió ] | [ Amunt : Marques expressives en forma corba ] | [ Marques de respiració > ] |
Lligadures de fraseig
Les lligadures de fraseig (o marques de fraseig) que
indiquen una frase musical s’escriuen usant les ordres
\(
i \)
respectivament:
\relative { c''4\( d( e) f( e2) d\) }
Tipogràficament, la lligadura de fraseig es comporta gairebé
exactament igual que una lligadura d’expressió normal. Tanmateix,
es tracten com a objectes diferents. Una \slurUp
no tindrà
cap efecte sobre una lligadura de fraseig. El fraseig es pot
col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu
Direcció i posició.
Les lligadures de fraseig simultànies o superposades
s’introdueixen usant \=
igual que es fa amb les lligadures
d’expressió normals, vegeu Lligadures d’expressió.
Les lligadures de fraseig poden ser contínues, de punts o de ratlles. L’estil predeterminat per a les lligadures de fraseig és el continu:
\relative { c'4\( e g2\) \phrasingSlurDashed g4\( e c2\) \phrasingSlurDotted c4\( e g2\) \phrasingSlurSolid g4\( e c2\) }
Es pot fer també que les lligadures de fraseig siguin semi-dicontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-continues (la primera meitat contínua i la segona meitat discontínua):
\relative { c'4\( e g2\) \phrasingSlurHalfDashed g4\( e c2\) \phrasingSlurHalfSolid c4\( e g2\) \phrasingSlurSolid g4\( e c2\) }
Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures de fraseig:
\relative { c'4\( e g2\) \phrasingSlurDashPattern #0.7 #0.75 g4\( e c2\) \phrasingSlurDashPattern #0.5 #2.0 c4\( e g2\) \phrasingSlurSolid g4\( e c2\) }
Les definicions de patrons de discontinuïtat tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat de les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.
Instruccions predefinides
\phrasingSlurUp
,
\phrasingSlurDown
,
\phrasingSlurNeutral
,
\phrasingSlurDashed
,
\phrasingSlurDotted
,
\phrasingSlurHalfDashed
,
\phrasingSlurHalfSolid
,
\phrasingSlurDashPattern
,
\phrasingSlurSolid
.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures d’expressió.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: PhrasingSlur.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Lligadures de fraseig ] | [ Amunt : Marques expressives en forma corba ] | [ Caigudes i elevacions > ] |
Marques de respiració
Les respiracions s’introdueixen utilitzant \breathe
:
{ c''2. \breathe d''4 }
A diferència d’altres marques d’expressió, els símbols de
respiració no estan associats amb la nota anterior, sinó que són
esdeveniments independents. Per això, totes les marques
d’expressió que estan annexades a la nota anterior, qualsevol
claudàtor que indiqui barrat manual i qualsevol parèntesi
que indiqui lligadures d’expressió i de fraseig, s’han d’escriure
abans de \breathe
.
Les marques de respiració donen per acabades les barres automàtiques; per anul·lar aquest comportament, consulteu Barres manuals.
\relative { c''8 \breathe d e f g2 }
A la notació antiga, es contemplen els indicadors musicals per a les marques de respiració, o divisiones. Per veure més detalls, consulteu Divisiones.
Fragments de codi seleccionats
Canviar el símbol de la marca de respiració
El glif de la marca de respiració es pot ajustar sobreescrivint la
propietat de text de l’objecte de presentació BreathingSign
,
amb qualsevol altre text de marcatge.
\relative c'' { c2 \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.rvarcomma" } \breathe d2 }
Usar una ratlla curta com a símbol de respiració
La música vocal i de vent usa amb freqüència una ratlla curta com a signe de respiració. Això indica una respiració que treu una mica de temps a la nota anterior enlloc de produir una pausa curta, cosa que s’indica amb la marca de respiració en forma de coma. La marca es pot moure lleugerament cap a dalt per allunyar-la del pentagrama.
\relative c'' { c2 \breathe d2 \override BreathingSign.Y-offset = #2.6 \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.tickmark" } c2 \breathe d2 }
Inserir una cesura
Les marques de cesura es poden crear sobreescrivint la propietat
'text
de l’objecte BreathingSign
. També està
disponible una marca de cesura corba.
\relative c'' { \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.caesura.straight" } c8 e4. \breathe g8. e16 c4 \override BreathingSign.text = \markup { \musicglyph "scripts.caesura.curved" } g8 e'4. \breathe g8. e16 c4 }
Vegeu també
Glossari musical: caesura.
Referència de la notació: Divisiones.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: BreathingEvent, BreathingSign, Breathing_sign_engraver.
Caigudes i elevacions
Es poden expressar caigudes y elevacions de
to (falls i doits) afegides a les notes mitjançant l’ordre
\bendAfter
. La direcció de la caiguda i elevació s’indica
amb un signe de més o menys (a dalt o a sota). El número indica
l’interval d’alçades sobre el qual s’estén la caiguda o elevació
partint de la nota principal.
\relative c'' { c2\bendAfter #+4 c2\bendAfter #-4 c2\bendAfter #+6.5 c2\bendAfter #-6.5 c2\bendAfter #+8 c2\bendAfter #-8 }
Fragments de codi seleccionats
Ajustar la forma de les caigudes i pujades de to
Pot caldre ajustar la propietat shortest-duration-space
per poder ajustar la mida de les caigudes i pujades de to («falls»
i «doits»).
\relative c'' { \override Score.SpacingSpanner.shortest-duration-space = #4.0 c2-\bendAfter #5 c2-\bendAfter #-4.75 c2-\bendAfter #8.5 c2-\bendAfter #-6 }
Vegeu també
Fragments de codi Expressive marks.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Caigudes i elevacions ] | [ Amunt : Expressions ] | [ Glissando > ] |
1.3.3 Marques expressives en forma de línies
Aquesta secció explica com crear diverses marques d’expressió que segueixen un camí lineal: glissandi, arpegis i refilets.
Glissando | ||
Arpegi | ||
Refilets |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques expressives en forma de línies ] | [ Amunt : Marques expressives en forma de línies ] | [ Arpegi > ] |
Glissando
Es crea un glissando afegint \glissando
després de la nota:
\relative { g'2\glissando g' c2\glissando c, \afterGrace f,1\glissando f'16 }
Un glissando pot connectar notes d’un pentagrama a un altre:
\new PianoStaff << \new Staff = "right" { e'''2\glissando \change Staff = "left" a,,4\glissando \change Staff = "right" b''8 r | } \new Staff = "left" { \clef bass s1 } >>
Un glissando pot connectar les notes dins d’un acord. Si cal fer
quelcom que no sigui una connexió d’una nota amb una altra entre
els dos acords, les connexions entre les notes venen definides per
mitjà de \glissandoMap
, on les notes d’un acord se suposen
numerades, començant de zero, en l’ordre en el qual apareixen en
el codi d’entrada del fitxer ‘.ly’.
\relative { <c' e>1\glissando g' | <c, e>1\glissando | <g' b> | \break \set glissandoMap = #'((0 . 1) (1 . 0)) <c, g'>1\glissando | <d a'> | \set glissandoMap = #'((0 . 0) (0 . 1) (0 . 2)) c1\glissando | <d f a> | \set glissandoMap = #'((2 . 0) (1 . 0) (0 . 1)) <f d a'>1\glissando | <c c'> | }
Es poden crear diversos tipus de glissando. Per veure més detalls, consulteu Estils de línia.
Fragments de codi seleccionats
Glissando contemporani
Es pot gravar un glissando contemporani sense nota final utilitzant una nota oculta i temporització de cadenza.
\relative c'' { \time 3/4 \override Glissando.style = #'zigzag c4 c \cadenzaOn c4\glissando \hideNotes c,,4 \unHideNotes \cadenzaOff \bar "|" }
Afegir marques de temps a glissandos llargs
Els temps que se salten a glissandos molt llargs s’indiquen a vegades mitjançant marques de temps, que sovint consisteixen en figures sense cap. Aquestes pliques es poden usar també per allotjar indicacions expressives intermèdies.
Si les pliques no queden ben alineades amb el glissando, podria caldre recol·locar-les lleugerament.
glissandoSkipOn = { \override NoteColumn.glissando-skip = ##t \hide NoteHead \override NoteHead.no-ledgers = ##t } glissandoSkipOff = { \revert NoteColumn.glissando-skip \undo \hide NoteHead \revert NoteHead.no-ledgers } \relative c'' { r8 f8\glissando \glissandoSkipOn f4 g a a8\noBeam \glissandoSkipOff a8 r8 f8\glissando \glissandoSkipOn g4 a8 \glissandoSkipOff a8 | r4 f\glissando \< \glissandoSkipOn a4\f \> \glissandoSkipOff b8\! r | }
Making glissandi breakable
Si s’ajusta la propietat breakable
al valor #t
en
combinació amb after-line-breaking
, podem fer que un
glissando es divideixi en el salt de línia:
glissandoSkipOn = { \override NoteColumn.glissando-skip = ##t \hide NoteHead \override NoteHead.no-ledgers = ##t } \relative c'' { \override Glissando.breakable = ##t \override Glissando.after-line-breaking = ##t f1\glissando | \break a4 r2. | f1\glissando \once \glissandoSkipOn \break a2 a4 r4 | }
Estendre glissandos sobre repeticions
Es pot simular un glissando que s’estén fins a l’interior de diversos
blocs \alternative
de primera i segona vegada mitjançant
l’addició d’una nota d’adorn oculta amb un glissando al començament de
cada bloc \alternative
. La nota d’adorn ha d’estar a la
mateixa alçada que la nota que dona inici al primer glissando., Això
s’implementa aquí amb una funció musical que agafa com a argument
l’altura de la nota d’adorn.
Observeu que a la música polifònica la nota d’adorn ha de coincidir amb les notes d’adorn corresponents en totes les altres veus.
repeatGliss = #(define-music-function (grace) (ly:pitch?) #{ % the next two lines ensure the glissando is long enough % to be visible \once \override Glissando.springs-and-rods = #ly:spanner::set-spacing-rods \once \override Glissando.minimum-length = #3.5 \once \hideNotes \grace $grace \glissando #}) \score { \relative c'' { \repeat volta 3 { c4 d e f\glissando } \alternative { { g2 d } { \repeatGliss f g2 e } { \repeatGliss f e2 d } } } } music = \relative c' { \voiceOne \repeat volta 2 { g a b c\glissando } \alternative { { d1 } { \repeatGliss c \once \omit StringNumber e1\2 } } } \score { \new StaffGroup << \new Staff << \new Voice { \clef "G_8" \music } >> \new TabStaff << \new TabVoice { \clef "moderntab" \music } >> >> }
Vegeu també
Glossari musical: glissando.
Referència de la notació: Estils de línia.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament interno: Glissando.
Advertiments i problemes coneguts
La impressió de text sobre la línia (com a gliss.), no està contemplada.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Glissando ] | [ Amunt : Marques expressives en forma de línies ] | [ Refilets > ] |
Arpegi
Un signe de acord arpegiat (conegut també com acord
trencat) sobre un acord, es denota annexant \arpeggio
a
l’acord:
\relative { <c' e g c>1\arpeggio }
Es poden escriure diversos tipus d’acords arpegiats.
\arpeggioNormal
produeix la volta a l’arpegi normal:
\relative { <c' e g c>2\arpeggio \arpeggioArrowUp <c e g c>2\arpeggio \arpeggioArrowDown <c e g c>2\arpeggio \arpeggioNormal <c e g c>2\arpeggio }
Es poden crear símbols especials d’arpegi amb parèntesis:
\relative { <c' e g c>2 \arpeggioBracket <c e g c>2\arpeggio \arpeggioParenthesis <c e g c>2\arpeggio \arpeggioParenthesisDashed <c e g c>2\arpeggio \arpeggioNormal <c e g c>2\arpeggio }
Les propietats de discontinuïtat del parèntesi de l’arpegi es
controlen mitjançant la propietat 'dash-definition
, que es
descriu a Lligadures d’expressió.
Els acords arpegiats es poden desenvolupar explícitament utilitzant lligadures d’unió. Vegeu Lligadures d’unió.
Instruccions predefinides
\arpeggio
,
\arpeggioArrowUp
,
\arpeggioArrowDown
,
\arpeggioNormal
,
\arpeggioBracket
,
\arpeggioParenthesis
\arpeggioParenthesisDashed
.
Fragments de codi seleccionats
Crear arpegis que es creuen entre pentagrames dins d’un sistema de piano
Dins d’un PianoStaff
, és possible fer que un arpegi creuï
entre els pentagrames ajustant la propietat
PianoStaff.connectArpeggios
.
\new PianoStaff \relative c'' << \set PianoStaff.connectArpeggios = ##t \new Staff { <c e g c>4\arpeggio <g c e g>4\arpeggio <e g c e>4\arpeggio <c e g c>4\arpeggio } \new Staff { \clef bass \repeat unfold 4 { <c,, e g c>4\arpeggio } } >>
Creació d’arpegis que es creuen entre pentagrames dins d’altres contextos
Es poden crear arpegis que es creuen entre pentagrames dins de
contextos diferents a GrandStaff
, PianoStaff
i
Span_arpeggio_engraver
en el context de Score
.
\score { \new ChoirStaff { \set Score.connectArpeggios = ##t << \new Voice \relative c' { <c e>2\arpeggio <d f>2\arpeggio <c e>1\arpeggio } \new Voice \relative c { \clef bass <c g'>2\arpeggio <b g'>2\arpeggio <c g'>1\arpeggio } >> } \layout { \context { \Score \consists "Span_arpeggio_engraver" } } }
Crear arpegis entre notes de veus diferents
Es pot dibuixar un símbol d’arpegi entre notes de diferents veus
que estan sobre el mateix pentagrama si el gravador
Span_arpeggio_engraver
es trasllada al context de
Staff
:
\new Staff \with { \consists "Span_arpeggio_engraver" } \relative c' { \set Staff.connectArpeggios = ##t << { <e' g>4\arpeggio <d f> <d f>2 } \\ { <d, f>2\arpeggio <g b>2 } >> }
Vegeu també
Glossari musical: arpeggio.
Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Lligadures d’unió.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: Arpeggio, Slur, PianoStaff.
Advertiments i problemes coneguts
No és possible barrejat arpegis connectats i no connectat a un
PianoStaff
al mateix moment de temps.
La forma senzilla d’especificar el parèntesis als arpegis de parèntesis no funciona per als arpegis de pentagrama creuat; vegeu Pliques de pentagrama creuat.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Arpegi ] | [ Amunt : Marques expressives en forma de línies ] | [ Repeticions > ] |
Refilets
Els refilets curts sense línia extensora es graven amb
\trill
; vegeu Articulacions i ornaments.
Els refilets llargs mantinguts, amb línia d’extensió,
es fan amb \startTrillSpan
i \stopTrillSpan
:
\relative { d''1\startTrillSpan d1 c2\stopTrillSpan r2 }
Un refilet estès que travessa un salt de línia recomença exactament a sobre de la primera nota de la línia nova.
\relative { d''1\startTrillSpan \break d1 c2\stopTrillSpan r2 }
Els refilets estesos consecutius funcionen sense necessitat
d’ordres \stopTrillSpan
explícites, perquè cada refilet es
convertirà automàticament a la vora dreta del refilet anterior.
\relative { d''1\startTrillSpan d1 b1\startTrillSpan d2\stopTrillSpan r2 }
També es poden combinar els refilets amb notes d’adorn. La sintaxi d’aquesta construcció i el mètode per col·locar les notes d’adorn amb precisió es descriuen a Notes d’adorn.
\relative { d''1~\afterGrace d1\startTrillSpan { c32[ d]\stopTrillSpan } c2 r2 }
Els refilets que s’han d’executar sobre notes auxiliars explícites
es poden gravar amb l’ordre pitchedTrill
. El primer
argument és la nota principal, i el segon és la nota
refilada, que es grava com un cap de nota, sense plica i
entre parèntesis.
\relative { \pitchedTrill d''2\startTrillSpan fis d2 c2\stopTrillSpan r2 }
Cal afegir manualment les alteracions subsegüents de la mateixa nota dins del mateix compàs. Sols s’imprimeix l’alteració del primer refilet amb nota, dins d’un compàs.
\relative { \pitchedTrill eis''4\startTrillSpan fis eis4\stopTrillSpan \pitchedTrill eis4\startTrillSpan cis eis4\stopTrillSpan \pitchedTrill eis4\startTrillSpan fis eis4\stopTrillSpan \pitchedTrill eis4\startTrillSpan fis! eis4\stopTrillSpan }
Instruccions predefinides
\startTrillSpan
,
\stopTrillSpan
.
Vegeu també
Glossari musical: trill.
Referència de la notació: Articulacions i ornaments, Notes d’adorn.
Fragments de codi: Expressive marks.
Referència de funcionament intern: TrillSpanner.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Refilets ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Repeticions llargues > ] |
1.4 Repeticions
La repetició és un concepte fonamental a la música, i hi ha diversos tipus de notació per a les repeticions. El LilyPond dóna suport als següents tipus de repetició:
-
volta (primera i segona vegada)
La repetició de la músic no s’imprimeix de forma desenvolupada, sinó que s’indica envoltant-la entre barres de repetició. Si el salt de la repetició es troba al començament de la peça, la barra de repetició sols s’imprimeix al final del fragment. S’imprimeixen una sèrie de finals alternatius (volta) d’esquerra a dreta indicats mitjançant claus. Aquesta és la notació estàndard per a les repeticions amb finals alternatius.
-
unfold (desplegada)
La música repetida s’escriu i s’interpreta completament tantes vegades com especifiqueu el valor
nombre_de_repeticions
. És útil quan s’està escrivint música repetitiva.-
percent (percentatge)
Fer repeticions de compassos o part d’ells. Tenen un aspecte semblant a un signe de percentatge. Les repeticions de percentatge s’han de declarar dins d’un context
Voice
.-
tremolo (trèmol)
Fer barres de trèmol.
1.4.1 Repeticions llargues | ||
1.4.2 Repeticions curtes |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions ] | [ Amunt : Repeticions ] | [ Repeticions normals > ] |
1.4.1 Repeticions llargues
Aquesta secció tracta sobre la forma d’introduir repeticions llargues, normalment de diversos compassos. Les repeticions adopten dues formes: repeticions envoltades entre signes de repetició, o repeticions explícites, que s’usen per escriure música repetitiva. També es poden controlar manualment els signes de repetició.
Repeticions normals | ||
Marques de repetició manual | ||
Repeticions explícites |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions llargues ] | [ Amunt : Repeticions llargues ] | [ Marques de repetició manual > ] |
Repeticions normals
La sintaxi d’una repetició normal és
\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical
on expressió_musical
és una expressió musical.
Una repetició simple sense finals alternatius:
\relative { \repeat volta 2 { c''4 d e f } c2 d \repeat volta 2 { d4 e f g } }
De forma predeterminada no s’imprimeixen les dobles barres
d’obertura de repetició al primer compàs complet. Malgrat això és
possible imprimir-les usant \bar ".|:"
abans de la primera nota.
\relative { \repeat volta 2 { \bar ".|:" c''4 d e f } c2 d \repeat volta 2 { d4 e f g } }
Els finals alternatius (celes de primera i segona vegada) es
poden generar utilitzant \alternative
. Cada grup
d’alternatives ha d’estar envoltat pel seu compte entre claus.
\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical \alternative { { expressió_musical } }
on expressió_musical
és una expressió musical.
Si hi ha més repeticions que finals alternatius, s’assigna el primer final alternatiu a les repeticions més antigues.
Repetició única amb primera i segona vegada:
\relative { \repeat volta 2 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } } c1 }
Diverses repeticions amb primera i segona vegada:
\relative { \repeat volta 4 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } } c1 }
Més d’una repetició amb més d’un final alternatiu:
\relative { \repeat volta 3 { c''4 d e f | } \alternative { { c2 e | } { f2 g | } { a2 g | } } c1 }
Nota: Si hi ha dos o més alternatives, no ha d’aparèixer res
entre la clau de tancament d’una i la d’obertura de l’altra
dins d’un bloc \alternative
, atès que en cas contrari
no obtindrem el nombre de finals esperat.
Nota: Si incloem \relative
dins d’un
\repeat
sense instancia el context Voice
explícitament, apareixeran pentagrames addicionals no desitjats.
Vegeu
Apareix un pentagrama de més.
Si una repetició sense celes de primera i segona vegada comença
en mig d’un compàs, normalment acaba en el lloc corresponent a
meitat d’un altre compàs posterior (de tal forma que els dos sumen
un compàs complet). En aquest cas, els símbols de repetició no
són ‘veritables’ línies divisòries, per la qual cosa no s’han
d’escriure en aquest lloc comprovacions de compàs ni ordres
\partial
:
c'4 e g \repeat volta 4 { e4 | c2 e | g4 g g } g4 | a2 a | g1 |
Si una repetició que no té celes de primera i segona vegada
comença amb un compàs parcial, aleshores s’aplica el mateix
principi, excepte que es requereix una ordre \partial
al començament del compàs:
\partial 4 \repeat volta 4 { e'4 | c2 e | g4 g g } g4 | a2 a | g1 |
Es poden afegir lligadures d’unió al segon final:
\relative { c''1 \repeat volta 2 { c4 d e f~ } \alternative { { f2 d } { f2\repeatTie f, } } }
L’ordre \inStaffSegno
es pot utilitzar per generar una
barra de compàs combinada que incorpora el símbol del segno junt
amb la barra de repetició, quan s’usa amb la instrucció
\repeat volta
. Se selecciona automàticament el tipus
correcte de línia divisòria de repetició, ja sigui de començament
o fi de repetició, o de doble repetició. Observeu que la
indicació “D.S.” corresponent s’ha d’afegir manualment.
Sortida d’una repetició:
\relative { e'1 \inStaffSegno f2 g a b c1_"D.S." \bar "|." }
Al començament d’una repetició:
\relative { e'1 \repeat volta 2 { \inStaffSegno % inicia repetició f2 g a b } c1_"D.S." \bar "|." }
Al final de una repetición:
\relative { e'1 \repeat volta 2 { f2 g a b \inStaffSegno % finalitza repetició } f2 g a b c1_"D.S." \bar "|." }
Entre dues repeticions:
\relative { e'1 \repeat volta 2 { f2 g a b } \inStaffSegno % doble repetició \repeat volta 2 { f2 g a b } c1_"D.S." \bar "|." }
Es poden obtenir símbols de línia divisòria alternatius mitjançant
l’establiment (en el context Score) de les propietats
segnoBarType
, startRepeatSegnoBarType
,
endRepeatSegnoBarType
o doubleRepeatSegnoBarType
al tipus
de línia requerit. Els tipus de línia divisòria alternatius s’han
de seleccionar a partir dels tipus predefinits o de tipus definits
anteriorment amb la instrucció \defineBarLine
(vegeu Barres de compàs).
\defineBarLine ":|.S[" #'(":|." "S[" "") \defineBarLine "]" #'("]" "" "") \relative { e'1 \repeat volta 2 { f2 g a b \once \set Score.endRepeatSegnoBarType = ":|.S[" \inStaffSegno } f2 g \bar "]" a b c1_"D.S." \bar "|." }
Fragments de codi seleccionats
Fer més curts els corxets de primer i segona vegada
De forma predeterminada, els corxets de primera i segona vegada es
tracen a sobre els finals alternatius complets, però és possible
fer-los més curts establint un valor cer per a
voltaSpannerDuration
. A l’exemple següent, el corxet sols
dura un compàs, que correspon a una duració de 3/4.
\relative c'' { \time 3/4 c4 c c \set Score.voltaSpannerDuration = #(ly:make-moment 3/4) \repeat volta 5 { d4 d d } \alternative { { e4 e e f4 f f } { g4 g g } } }
Afegir claus de repetició i segona vegada a més pentagrames
El gravador Volta_engraver
resideix de forma predeterminada
dins del context de Score
, i les claus de repetició‘s’imprimeixen
així normalment sols a sobre el pentagrama superior. Aixo es pot
ajustar afegint el gravador Volta_engraver
al context de
Staff
el el qual han d’aparèixer les claus; vegeu també
el fragment de codi “Volta multi staff”.
<< \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } \new Staff \with { \consists "Volta_engraver" } { c'2 g' e' a' } \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } >>
Establiment del tipus de repetició doble predeterminat per a la primera i la segona vegada
Hi ha tres estils diferents de repeticions dobles per a la primera
i la segona vegada, que es poden ajustar utilitzant
doubleRepeatType
.
\relative c'' { \repeat volta 2 { c1 } \set Score.doubleRepeatBarType = #":..:" \repeat volta 2 { c1 } \set Score.doubleRepeatBarType = #":|.|:" \repeat volta 2 { c1 } \set Score.doubleRepeatBarType = #":|.:" \repeat volta 2 { c1 } }
Numeració de compassos alternativa
Es poden seleccionar dos mètodes alternatius per a la numeració de compassos, especials quan hi ha repeticions.
\relative c'{ \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers \repeat volta 3 { c4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 \break \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters \repeat volta 3 { c,4 d e f | } \alternative { { c4 d e f | c2 d \break } { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break } { c4 d e f | c2 d } } c1 }
Vegeu també
Glossari musical: repeat, volta.
Referència de la notació: Barres de compàs, Modificació dels connectors (plug-ins) de context, Modificació de lligadures d’unió i d’expressió, Gestió del temps.
Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’.
Fragments de codi: Repeats.
Referència de funcionament intern: VoltaBracket, RepeatedMusic, VoltaRepeatedMusic, UnfoldedRepeatedMusic.
Advertiments i problemes coneguts
Les lligadures d’expressió que abasten des d’un bloc
\repeat
fins un bloc \alternative
sols funcionen
per a la cela de primera vegada. L’aparença visual d’una
lligadura d’expressió que es continua introduint a d’altres
celes de repetició pot simular-se amb \repeatTie
si la
lligadura s’estén fins una sola nota dins de la cela de
repetició, tot i que aquest mètode no funciona a TabStaff
.
D’altres mètodes que poden servir per indicar lligadures que es
continuen per sobre de diverses notes a les celes de repetició,
i que també funcionen en contextos de tabulatura TabStaff
,
s’expliquen a
Modificació de lligadures d’unió i d’expressió.
Així mateix, no és possible fer que les lligadures d’expressió es repleguin des del final d’una alternativa fins el començament de la repetició.
Els glissandos que s’estenen des d’un bloc \repeat
fins un bloc
\alternative
sols funcionen per a la cela de primera
vegada. Es pot indicar l’aparença visual d’un glissando que es
continua fin l’interior d’altres celes de repetició mitjançant
la codificació d’un glissando que comença a una nota d’adorn
oculta. Per veure un exemple, consulteu
“Extensió dels glissandos sobre les repeticions” sota l’epígraf
Fragments de codi seleccionats, a Glissando.
Si una repetició que comença amb un compàs incomplet té un bloc
\alternative
que conté modificacions a la propietat
measureLength
, la utilització de \unfoldRepeats
donarà lloc a línies divisòries erròniament col·locades i
advertiments de comprovació de compàs.
Una repetició niuada com
\repeat … \repeat … \alternative
és ambigua perquè no està clar a quin \repeat
pertany la
\alternative
. Aquesta ambigüitat es resol fent que la
\alternative
pertanyi sempre a la \repeat
més
interna. Per més claredat, es recomana usar claus en aquestes
situacions.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions normals ] | [ Amunt : Repeticions llargues ] | [ Repeticions explícites > ] |
Marques de repetició manual
Nota: Aquests mètodes sols s’utilitzen per realitzar
construccions de repetició poc usuals. A gairebé totes les
situacions s’han de crear les repeticions utilitzant l’ordre
estàndard \repeat
o imprimint les barres de compàs
corresponents. Per veure més informació, consulteu
Barres de compàs.
Es pot usar la propietat repeatCommands
per controlar la
disposició de les repeticions. El seu valor és una llista de
l’Scheme d’ordres de repetició.
-
start-repeat
Impressió d’una barra de compàs
.|:
\relative { c''1 \set Score.repeatCommands = #'(start-repeat) d4 e f g c1 }
A la pràctica habitual del gravat no s’imprimeixen signes de repetició al principi de la peça.
-
end-repeat
Impressió d’una barra de compàs
:|.
\relative { c''1 d4 e f g \set Score.repeatCommands = #'(end-repeat) c1 }
-
(volta number) … (volta #f)
Creació d’una nova cela de repetició amb el número que s’especifica. El parèntesi de vegada s’ha de finalitzar de forma explícita, en cas contrari no s’imprimeix.
\relative { f''4 g a b \set Score.repeatCommands = #'((volta "2")) g4 a g a \set Score.repeatCommands = #'((volta #f)) c1 }
Es poden produir diverses ordres de repetició amb el mateix punt:
\relative { f''4 g a b \set Score.repeatCommands = #'((volta "2, 5") end-repeat) g4 a g a c1 \set Score.repeatCommands = #'((volta #f) (volta "95") end-repeat) b1 \set Score.repeatCommands = #'((volta #f)) }
Es pot incloure text dins de la cela de primera i segona vegada. El text pot ser un número o números, o un element de marcatge, vegeu Donar format al text. La forma més fàcil d’usar text de marcatge és definir el marcatge prèviament, i després incloure’l dins d’una llista de l’Scheme.
voltaAdLib = \markup { 1. 2. 3... \text \italic { ad lib. } } \relative { c''1 \set Score.repeatCommands = #(list(list 'volta voltaAdLib) 'start-repeat) c4 b d e \set Score.repeatCommands = #'((volta #f) (volta "4.") end-repeat) f1 \set Score.repeatCommands = #'((volta #f)) }
Vegeu també
Referència de la notació: Barres de compàs, Donar format al text.
Fragments de codi: Repeats.
Referència de funcionament intern: VoltaBracket, RepeatedMusic, VoltaRepeatedMusic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Marques de repetició manual ] | [ Amunt : Repeticions llargues ] | [ Repeticions curtes > ] |
Repeticions explícites
Mitjançant la utilització de l’ordre unfold
es poden usar
les repeticions per simplificar l’escriptura desplegada de música
repetitiva. La sintaxi és:
\repeat unfold número_de_repeticions expressió_musical
donde expressió_musical
és una musical i
nombre_de_repeticions
és el nombre de vegades que
expressió_musical
es repeteix.
\relative { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } c1 }
En certs casos, especialment dins d’un context
\relative
, la funció \repeat unfold
no és
exactament igual que escriure l’expressió musical diverses
vegades. Per exemple:
\repeat unfold 2 { a'4 b c }
no equival a
a'4 b c | a'4 b c
Es poden fer repeticions desplegades amb finals alternatius.
\relative { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } } c1 }
Si hi ha repeticions amb finals alternatius, el primer final alternatiu s’aplica les vegades que calguin fins que les alternatives restants completen el nombre total de repeticions.
\relative { \repeat unfold 4 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } { e2 d } } c1 }
Si hi ha més finals alternatius que repeticions, s’apliquen sols els primers finals alternatius. Les alternatives restants s’ignoren i no s’imprimeixen.
\relative { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } { e2 d } } c1 }
És possible també niuar diverses funcions unfold
(amb
finals alternatius o sense ells).
\relative { \repeat unfold 2 { \repeat unfold 2 { c''4 d e f } \alternative { { c2 g' } { c,2 b } } } c1 }
Les construccions d’acord es poden repetir mitjançant el símbol de
repetició d’acords q
. Vegeu
Repetició d’acords.
Nota: Si poseu \relative
dins d’un bloc
\repeat
sense instanciar explícitament el context
Voice
, apareixeran pentagrames no desitjats. Vegeu
Apareix un pentagrama de més.
Vegeu també
Referència de la notació: Repetició d’acords.
Fragments de codi: Repeats.
Referència de funcionament intern: RepeatedMusic, UnfoldedRepeatedMusic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions explícites ] | [ Amunt : Repeticions ] | [ Repeticions de compàs o part d'ells > ] |
1.4.2 Repeticions curtes
Aquesta secció tracta de com introduir repeticions curtes. Les repeticions curtes poden adoptar dues formes: barres inclinades o signes de percentatge si estem representant repeticions d’una sola nota, un compàs o dos compassos, i trèmols en cas contrari.
Repeticions de compàs o part d’ells | ||
Repeticions de trèmol |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions curtes ] | [ Amunt : Repeticions curtes ] | [ Repeticions de trèmol > ] |
Repeticions de compàs o part d’ells
Els patrons curts que es repeteixen s’imprimeixen d’un sol cop, i el patró repetit se substitueix per un símbol especial.
La sintaxi és:
\repeat percent número expressió_musical
on expressió_musical
és una expressió musical.
Els patrons més curts que un compàs se substitueixen per barres inclinades.
\relative c'' { \repeat percent 4 { c128 d e f } \repeat percent 4 { c64 d e f } \repeat percent 5 { c32 d e f } \repeat percent 4 { c16 d e f } \repeat percent 4 { c8 d } \repeat percent 4 { c4 } \repeat percent 2 { c2 } }
Els patrons de repetició d’un o dos compassos se substitueixen per signes semblants al símbol de percentatge.
\relative c'' { \repeat percent 2 { c4 d e f } \repeat percent 2 { c2 d } \repeat percent 2 { c1 } }
\relative { \repeat percent 3 { c''4 d e f | c2 g' } }
Els patrons més curts que un compàs però que contenen duracions barrejades utilitzen un símbol de percentatge doble.
\relative { \repeat percent 4 { c''8. <d f>16 } \repeat percent 2 { \tuplet 3/2 { r8 c d } e4 } }
Fragments de codi seleccionats
Comptador de repeticions de tipus percentatge
Les repeticions de compassos complets de més en dues repeticions poden portar un comptador si s’activa la propietat adequada, com es veu en aquest exemple:
\relative c'' { \set countPercentRepeats = ##t \repeat percent 4 { c1 } }
Visibilitat del comptador de repeticions de tipus percentatge
Es poden mostrar els comptadors de les repeticions del tipus
percentatge a intervals regulars mitjançant l’establiment de la
propietat de context repeatCountVisibility
.
\relative c'' { \set countPercentRepeats = ##t \set repeatCountVisibility = #(every-nth-repeat-count-visible 5) \repeat percent 10 { c1 } \break \set repeatCountVisibility = #(every-nth-repeat-count-visible 2) \repeat percent 6 { c1 d1 } }
Símbols de percentatge aïllats
També es poden imprimir símbols de percentatge aïllats.
makePercent = #(define-music-function (note) (ly:music?) "Make a percent repeat the same length as NOTE." (make-music 'PercentEvent 'length (ly:music-length note))) \relative c'' { \makePercent s1 }
Vegeu també
Glossari musical: percent repeat, simile.
Fragments de codi: Repeats.
Referència de funcionament intern: RepeatSlash, RepeatSlashEvent, DoubleRepeatSlash, PercentRepeat, PercentRepeatCounter, PercentRepeatedMusic, Percent_repeat_engraver, DoublePercentEvent, DoublePercentRepeat, DoublePercentRepeatCounter, Double_percent_repeat_engraver, Slash_repeat_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Les repeticions de percentatge no contenen res més a part del propi signe de percentatge; especialment, els canvis d’indicació de compàs no es repeteixen.
\repeat percent 3 { \time 5/4 c2. 2 \time 4/4 2 2 }
Qualsevol canvi de compàs o ordre \partial
s’ha de produir
en passatges paral·lels fora de la repetició de
percentatge, per exemple en una pista especial per a la gestió del
compàs.
<< \repeat percent 3 { c2. 2 2 2 } \repeat unfold 3 { \time 5/4 s4*5 \time 4/4 s1 } >>
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions de compàs o part d'ells ] | [ Amunt : Repeticions curtes ] | [ Notes simultànies > ] |
Repeticions de trèmol
Els trèmols poden adoptar dues formes: alternança entre dos acords o dues notes, i repetició ràpida d’una sola nota o acord. Els trèmols que consisteixen en una alternança s’indiquen per mitjà de l’addició de barres entres les notes o acords que s’alternen, mentre que els trèmols que consisteixen en la repetició ràpida d’una sola nota s’indiquen mitjançant l’addició de barres creuades a una nota única.
Per col·locar marques de trèmol entre les notes, useu
\repeat
amb l’estil tremolo
(trèmol):
\relative c'' { \repeat tremolo 8 { c16 d } \repeat tremolo 6 { c16 d } \repeat tremolo 2 { c16 d } }
La sintaxi de \repeat tremolo
espera que s’escriguin
exactament dues notes dins de les claus, i el nombre de
repeticions s’ha de correspondre amb un valor que es pugui
expressar amb figures normals o amb puntet. Així, \repeat
tremolo 7
és vàlida i produeix una nota amb doble puntet, però
\repeat tremolo 9
no és vàlid.
La duració del trèmol és igual a la duració de l’expressió entre
claus, multiplicada pel número de repeticions:
\repeat tremolo 8 { c16 d16 }
dóna com a resultat un
trèmol de rodona, escrit com dues rodones unides per barres de trèmol.
Hi ha dues maneres de col·locar marques de trèmol sobre una única
nota. Fins i tot aquí es pot utilitzar la sintaxi \repeat
tremolo
, i en aquest cas la nota no ha d’anar envoltada entre claus:
\repeat tremolo 4 c'16
El mateix resultat es pot obtenir escrivint :N
després d’una nota, on N
indica la duració de la
subdivisió (ha de ser 8 com a mínim). Si N
és 8,
s’afegeix una barra de corxera a la plica de la nota. Si
N
s’omet, s’utilitza l’últim valor:
\relative { c''2:8 c:32 c: c: }
Fragments de codi seleccionats
Trèmolos de pentagrama creuat
Atès que \repeat tremolo
espera exactament dos arguments
musicals per als trèmolos d’acord, la nota o acord que canvia de
pentagrama a un trèmolo que creua el pentagrama s’ha de col·locar
dins de claus corbes junt a la seva ordre \change Staff
.
\new PianoStaff << \new Staff = "up" \relative c'' { \key a \major \time 3/8 s4. } \new Staff = "down" \relative c'' { \key a \major \time 3/8 \voiceOne \repeat tremolo 6 { <a e'>32 { \change Staff = "up" \voiceTwo <cis a' dis>32 } } } >>
Vegeu també
Fragments de codi: Repeats.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repeticions de trèmol ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Una veu única > ] |
1.5 Notes simultànies
La paraula ‘polifonia’ en música fa referència a tenir més d’una veu en una peça qualsevol de música. Al LilyPond la polifonia fa referència a tenir més d’una veu al mateix pentagrama.
1.5.1 Una veu única | ||
1.5.2 Veus múltiples |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notes simultànies ] | [ Amunt : Notes simultànies ] | [ Notes a un acord > ] |
1.5.1 Una veu única
Aquesta secció tracta de les notes simultànies dins de la mateixa veu.
Notes a un acord | ||
Repetició d’acords | ||
Expressions simultànies | ||
Clústers |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Una veu única ] | [ Amunt : Una veu única ] | [ Repetició d'acords > ] |
Notes a un acord
Un acord es forma envoltant un conjunt de notes entre <
i
>
. Un acord pot anar seguit d’una duració, com si fos una
nota simple.
\relative { <a' c e>1 <a c e>2 <f a c e>4 <a c>8. <g c e>16 }
Els acords també poden anar seguit d’articulacions, com si fos una nota simple.
\relative { <a' c e>1\fermata <a c e>2-> <f a c e>4\prall <a c>8.^! <g c e>16-. }
Les notes dins del propi acord amb poden anar seguides d’articulacions i ornaments.
\relative { <a' c\prall e>1 <a-> c-^ e>2 <f-. a c-. e-.>4 <a-+ c-->8. <g\fermata c e\turn>16 }
Tanmateix alguns elements de notació com ara les expressions de matisos dinàmics i els reguladors han d’annexar-se a l’acord i no a les notes que l’integren, atès que en cas contrari no s’imprimiran. Altres elements de notació com les digitacions i les lligadures d’expressió es posicionen de forma molt diferent quan s’adjunten a les notes d’un acord en lloc de fer-lo a rodones i notes aïllades.
\relative { <a'\f c( e>1 <a c) e>\f <a\< c e>( <a\! c e>) <a c e>\< <a c e> <a c e>\! }
Un acord funciona com un simple contenidor per a les notes que ho composen, a més de les seves articulacions i altres elements adjunts. Com a conseqüència, un acord sense cap nota al seu interior no té realment cap duració. Qualsevol articulació annexa es produirà en el mateix moment musical que la nota o acord següent i es pot combinar amb ells (per veure possibilitats més complexes de combinacions d’aquests elements, consulteu Expressions simultànies):
\relative { \grace { g'8( a b } <> ) \p \< -. -\markup \italic "sempre staccato" \repeat unfold 4 { c4 e } c1\f }
Es pot usar el mode relatiu per a l’alçada de les notes dels acords. La primera nota de l’acord sempre és relativa a la primera nota de l’acord anterior, o en cas que l’element precedent no sigui un acord, l’alçada de l’última nota que va vindre abans de l’acord. La resta de les notes de l’acord són relatives a la nota anterior dins del mateix acord.
\relative { <a' c e>1 <f a c> <a c e> <f' a c> <b, e b,> }
Per veure més informació sobre els acords, consulteu Notació d’acords.
Vegeu també
Glossari musical: chord.
Manual d’aprenentatge: Combinar notes per formar acords.
Referència de la notació: Notació d’acords, Articulacions i ornaments, Escriptura d’octava relativa, Veus múltiples.
Fragments de codi: Simultaneous notes.
Advertiments i problemes coneguts
Els acords que contenen més de dues alçades al mateix espai de pentagrama, com ara ‘<e f! fis!>’, creen notes els caps de les quals se superposen. Depenent de la situació, un representació millor pot requerir:
- l’ús temporal de diverses veus, vegeu Veus múltiples, ‘<< f! \\ <e fis!> >>’,
- la transcripció enharmònica d’una o més notes, ‘<e f ges>’, o
- Clústers; vegeu Clústers.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notes a un acord ] | [ Amunt : Una veu única ] | [ Expressions simultànies > ] |
Repetició d’acords
Per reduir l’entrada d’acords, es pot usar una abreviatura de
repetició de l’acord anterior. El símbol de repetició d’acords és
q
:
\relative { <a' c e>1 q <f a c>2 q }
Com als acords normals, el símbol de repetició d’acords pot usar-se amb duracions, articulacions, elements de marcatge, lligadures d’expressió, barres, etc., atès que sols es dupliquen les notes de l’acord precedent.
\relative { <a' c e>1\p^"text" q2\<( q8)[-! q8.]\! q16-1-2-3 q8\prall }
El símbol de repetició d’acords sempre recorda l’última aparició d’un acord, per la qual cosa és possible repetir l’acord més recent fins i tot si s’han escrit en mig d’altres notes que no estiguin a l’acord, o silencis.
\relative { <a' c e>1 c'4 q2 r8 q8 | q2 c, | }
Tanmateix, el símbol de repetició d’acords no reté els matisos dinàmics, les articulacions ni els ornaments que conté o que estan annexats a l’acord anterior.
\relative { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8 | q2 c, | }
Per poder retenir alguns d’ells, es poden cridar explícitament a
la funció \chordRepeats
amb un argument addicional que
especifiqui una llista de tipus d’esdeveniment a conservar,
a no ser que els esdeveniments d’aquest tipus ja estiguin presents
al propi acord q
.
\relative { \chordRepeats #'(articulation-event) { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } | q2 c, | }
Aquí, l’ús de \chordRepeats
dins d’una construcció
\relative
produeix un resultat inesperat: un cop s’han
expandit els esdeveniments d’acord, no poden distingir-se dels que
es van introduir com acords normals, fent que \relative
assigni una octava basada en el context original.
Atès que les instàncies niuades de \relative
no s’afecten
mútuament, es pot usar una altra ordre \relative
dins de
\chordRepeats
per establir les relacions d’octava abans
d’expandir els acords repetits. En aquest cas, tot el contingut
de l’ordre \relative
interior no afecta a l’exterior;
d’aquí l’escriptura diferent d’octava a l’última nota d’aquest
exemple.
\relative { \chordRepeats #'(articulation-event) \relative { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } | q2 c'' | }
Les interaccions amb \relative
es produeixen sols amb les
crides explícites de \chordRepeats
: l’expansió implícita al
començament del procés de gravat es fa en un moment en el
qual totes les instàncies de \relative
ja s’han processat.
Vegeu també
Referència de la notació: Notació d’acords, Articulacions i ornaments.
Fitxers d’inici: ‘ly/chord-repetition-init.ly’.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Repetició d'acords ] | [ Amunt : Una veu única ] | [ Clústers > ] |
Expressions simultànies
Una o més expressions musicals envoltades entre angles dobles s’entenen com a simultànies. Si la primera expressió comença amb una sola nota o si tota l’expressió simultània apareix explícitament dins d’una sola veu, l’expressió completa se situa sobre un sol pentagrama; en cas contrari els elements de l’expressió simultània se situen en pentagrames diferents.
Els exemples següents mostren expressions simultànies sobre un sol pentagrama:
\new Voice { % veu única explícita << \relative { a'4 b g2 } \relative { d'4 g c,2 } >> }
\relative { % single first note a' << \relative { a'4 b g } \relative { d'4 g c, } >> }
Això pot ser d’utilitat si les seccions simultànies tenen duracions idèntiques, però es produiran errors si s’intenten posar notes de diferent duració sobre la mateixa plica. Les notes, articulacions i canvis de propietats que esta dins de un sol context ‘Voice’ es recol·lecten i representen a l’ordre musical:
\relative { <a' c>4-. <>-. << c a >> << { c-. <c a> } { a s-. } >> }
Intentar posar més d’una pica o barra de corxera, o diferents duracions o propietats al mateix moment musical, requereix l’ús de més d’una veu.
L’exemple següent mostra com les expressions simultànies poden generar diversos pentagrames de forma implícita:
% no single first note << \relative { a'4 b g2 } \relative { d'4 g2 c,4 } >>
Aquí no hi ha problema en tenir tenir diferents duracions perquè s’interpreten en veus diferents.
Advertiments i problemes coneguts
Si hi ha notes que procedeixen de dues o més veus, sense especificar cap desplaçament horitzontal, i tenen les pliques en la mateixa direcció, apareix el missatge
Advertiment: aquesta veu requereix un ajust de \voiceXx o \shiftXx
durant la compilació. Aquest missatge es pot suprimir mitjançant
\override NoteColumn.ignore-collision = ##t
Tanmateix, això no sols suprimeix l’advertiment sinó que pot evitar qualsevol resolució de col·lisions i pot tenir altres efectes no desitjats (consulteu també Problemes coneguts a Resolució de les col·lisions).
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Expressions simultànies ] | [ Amunt : Una veu única ] | [ Veus múltiples > ] |
Clústers
Un «clúster» indica que s’han de tocar simultàniament un conjunt
de notes consecutives. S’escriuen aplicant la funció
\makeClusters
a una seqüència d’acords, per exemple:
\relative \makeClusters { <g' b>2 <c g'> }
Es poden barrejar al mateix pentagrama notes normals i clústers, fins i tot al mateix temps. En aquest cas, no es fa cap intent d’evitar automàticament les col·lisions entre clústers i notes normals.
Vegeu també
Glossari musical: cluster.
Fragments de codi: Simultaneous notes.
Referència de funcionament intern: ClusterSpanner, ClusterSpannerBeacon, Cluster_spanner_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Els clústers sols tenen un bon aspecte quan abasten un mínim de dos acords. En cas contrari apareixeran excessivament prims.
Els clústers no porten plica i per si mateixos no poden indicar les duracions, però la longitud del clúster que s’imprimeix ve determinada per la duració dels acords que el defineixen. Als clústers separats els calen silencis de separació entre ells.
Els clústers no produeixen cap sortida MIDI.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Clústers ] | [ Amunt : Notes simultànies ] | [ Polifonia en un sol pentagrama > ] |
1.5.2 Veus múltiples
Aquesta secció tracta de les notes simultànies en diverses veus o diversos pentagrames.
Polifonia en un sol pentagrama | ||
Estils de veu | ||
Resolució de les col·lisions | ||
Combinació automàtica de les parts | ||
Escriptura de música en paral·lel |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Veus múltiples ] | [ Amunt : Veus múltiples ] | [ Estils de veu > ] |
Polifonia en un sol pentagrama
Instanciar les veus explícitament
L’estructura bàsica necessària per obtenir diverses veus independents a un mateix pentagrama s’il·lustra a l’exemple següent:
\new Staff << \new Voice = "primera" \relative { \voiceOne r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d } \new Voice= "segona" \relative { \voiceTwo d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. } >>
Aquí es creen explícitament instàncies de veus, cadascuna de les
quals rep un nom. Les instruccions \voiceOne
… \voiceFour
(veu una fins a veu quatre) preparen les
veus de manera que la primera i la segona veus porten les pliques
cap amunt, les veus segona i quarta porten les pliques cap avall,
els caps de les notes en les veus tercera i quarta es desplacen
horitzontalment, i els silencis de les veus respectives es
desplacen també automàticament per evitar les col·lisions.
L’ordre \oneVoice
(una veu) retorna tots els ajustaments de
les veus a l’estat neutre predeterminat.
Passatges polifònics temporals
Es pot crear un passatge polifònic temporal amb la construcció següent:
<< { \voiceOne … } \new Voice { \voiceTwo … } >> \oneVoice
Aquí, la primera expressió dins d’un passatge polifònic temporal
es col·loca al context Voice
que estava en ús immediatament
abans del passatge polifònic, i aquest mateix context
Voice
continua després de la secció temporal. Altres
expressions dins dels angles s’assignen a diferents veus
temporals. Això permet assignar la lletra de forma contínua a una
veu abans, durant i després de la secció polifònica:
\relative << \new Voice = "melodia" { a'4 << { \voiceOne g f } \new Voice { \voiceTwo d2 } >> \oneVoice e4 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { This is my song. } >>
Aquí, les instruccions \voiceOne
i \voiceTwo
calen
per definir els ajustaments de cada veu.
La construcció de la doble barra invertida
La construcció << {…} \\ {…} >>
, en la qual
dues expressions (o més) estan separades per doble barra
invertida, es comporta de manera diferent a la construcció
semblant sense les doble barres invertides: totes les
expressions dins d’aquesta construcció s’assignen a contextos
Voice
nous. Aquests contextos Voice
nous es creen
implícitament i reben els noms fixos "1"
, "2"
, etc.
El primer exemple podria haver-se escrit de la manera següent:
<< \relative { r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d } \\ \relative { d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. } >>
Aquesta sintaxi es pot usar sempre que no ens importi que es creïn
noves veus temporals que després seran descartades. Aquestes veus
creades implícitament reben ajustos equivalents a l’efecte de les
ordres \voiceOne
…\voiceFour
, a l’ordre que
apareixen al codi.
Al següent exemple, la veu intermèdia porta les pliques cap amunt, de manera que la introduïm en tercer lloc perquè passi a ser la veu tres, que té les pliques cap amunt tal i com volem. S’usen silencis de separació per evitar l’aparició de silencis duplicats.
<< \relative { r8 g'' g g g f16 ees f8 d } \\ \relative { ees'8 r ees r d r d r } \\ \relative { d''8 s c s bes s a s } >>
A totes les partitures excepte les més simples, es recomana crear
contextos Voice
explícits com apareix explicat a
Contextos i gravadors i a
Veus explícites.
Ordre de les veus
En escriure diverses veus al fitxer d’entrada, useu l’ordre següent:
Veu 1: la més aguda Veu 2: la més greu Veu 3: la segona més aguda Veu 4: la segona més greu Veu 5: la tercera més aguda Veu 6: la tercera més greu etc.
Malgrat que això pot semblar contrari a la intuïció, simplifica el procés de disposició automàtica de les figures. Observeu que les veus de numeració imparell reben pliques cap amunt, i les de numeració parell reben pliques cap avall:
\new Staff << \time 2/4 { f''2 } % 1: més alta \\ { c'2 } % 2: més baixa \\ { d''2 } % 3: segona més alta \\ { e'2 } % 4: segona més baixa \\ { b'2 } % 5: tercera més alta \\ { g'2 } % 6: tercera més baixa >>
Nota: No es poden crear lletres ni elements d’extensió (com lligadures, reguladors, etc.) que es creuen d’una veu a una altra.
Duracions idèntiques
Al cas especial en el qual volem gravar fragments de música que s’executa en paral·lel i amb les mateixes duracions, es poden combinar en un sol context de veu, formant d’aquesta manera acords. Per aconseguir-lo, les incorporem dins d’una construcció de música simultània, dins d’una veu creada explícitament.
\new Voice << \relative { e''4 f8 d e16 f g8 d4 } \relative { c''4 d8 b c16 d e8 b4 } >>
Aquest mètode condueix a barrats estranys i advertiments si els fragments de música no tenen les mateixes duracions exactes.
Instruccions predefinides
\voiceOne
,
\voiceTwo
,
\voiceThree
,
\voiceFour
,
\oneVoice
.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Les veus contenen música, Veus explícites.
Referència de la notació: Pautes de percussió, Silencis invisibles, Pliques.
Fragments de codi: Simultaneous notes.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Polifonia en un sol pentagrama ] | [ Amunt : Veus múltiples ] | [ Resolució de les col·lisions > ] |
Estils de veu
Es poden aplicar colors i formes diferents a les veus per permetre identificar-les fàcilment:
<< \relative { \voiceOneStyle d''4 c2 b4 } \\ \relative { \voiceTwoStyle e'2 e } \\ \relative { \voiceThreeStyle b2. c4 } \\ \relative { \voiceFourStyle g'2 g } >>
Per recuperar la presentació normal s’utilitza l’ordre
\voiceNeutralStyle
.
Instruccions predefinides
\voiceOneStyle
,
\voiceTwoStyle
,
\voiceThreeStyle
,
\voiceFourStyle
,
\voiceNeutralStyle
.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge Sento veus, Altres fonts d'informació
Fragments de codi: Simultaneous notes.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Estils de veu ] | [ Amunt : Veus múltiples ] | [ Combinació automàtica de les parts > ] |
Resolució de les col·lisions
Els caps de notes que estan a diferents veus i tenen la mateixa alçada, la mateixa forma de cap, i direcció oposada a la plica, es combinen automàticament, però els que tenen caps diferents o la mateixa direcció de plica no es combinen. Els silencis que es troben al costat oposat d’una plica a una altra veu es desplacen verticalment. L’exemple següent mostra tres circumstàncies diferents, sobre la pulsació 1 i 3 al primer compàs i sobre la pulsació 1 del segon compàs, on la combinació automàtica falla.
<< \relative { c''8 d e d c d c4 g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>
Els caps de notes diferents es poden com binar com es mostra més a sota. A aquest exemple els caps de la pulsació 1 del primer compàs sí que es combinen:
<< \relative { \mergeDifferentlyHeadedOn c''8 d e d c d c4 g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>
Les figures negres i blanques no es combinen d’aquesta manera, atès que fora difícil distingir-les.
També es poden combinar caps amb puntets diferents, com es mostra a la tercera pulsació del primer compàs:
<< \relative { \mergeDifferentlyHeadedOn \mergeDifferentlyDottedOn c''8 d e d c d c4 g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>
La blanca i la corxera al començament del segon compàs no estan
correctament combinades perquè la combinació automàtica no és
capaç de completar-se satisfactòriament quan es troben tres o més
notes alineades a la mateixa columna de notes, i en aquest cas el
cap combinat és incorrecte. Per aconseguir que la combinació
seleccioni el cap correcte, s’ha d’aplicar un \shift
o
desplaçament a la nota que no es pot combinar. Aquí s’aplica
\shiftOn
per moure el sol agut fora de la columna, i
aleshores \mergeDifferentlyHeadedOn
fa el seu treball
correctament.
<< \relative { \mergeDifferentlyHeadedOn \mergeDifferentlyDottedOn c''8 d e d c d c4 \shiftOn g'2 fis } \\ \relative { c''2 c8. b16 c4 e,2 r } \\ \relative { \oneVoice s1 e'8 a b c d2 } >>
L’ordre \shiftOn
permet (tot i que obliga a) que les notes
d’una veu es puguin desplaçar. Quan \shiftOn
s’aplica a
una veu, una nota o acord d’aquesta veu es desplaça solament si la
seva plica xoqués en cas contrari amb una plica d’una altra veu, i
sols si les pliques que xoquen apunten cap a la mateixa
direcció. L’ordre \shiftOff
evita la possibilitat d’aquest
tipus de desplaçament.
De forma predeterminada, les veus externes (normalment les veus u
i dos) tenen \shiftOff
especificat (desplaçament
desactivat), mentre que les veus interiors (tres i següents) tenen
especificat \shiftOn
(desplaçament activat). Quan s’aplica
un desplaçament, les veus amb pliques cap amunt (veus de numeració
imparell) es desplacen cap a la dreta, i les veus amb les pliques
cap avall (veus amb numeració parell) es desplacen cap a l’esquerra.
Aquí es pot veure un exemple que us ajudarà a visualitzar la forma en la qual s’expandirà internament una expressió polifònica.
Nota: Observeu que amb tres o més veus, l’ordre vertical de les veus dins del seu fitxer d’entrada no seria el mateix que l’ordre vertical de les veus al pentagrama.
\new Staff \relative { %% abbreviated entry << { f''2 } % 1: highest \\ { g,2 } % 2: lowest \\ { d'2 } % 3: upper middle \\ { b2 } % 4: lower middle >> %% internal expansion of the above << \new Voice = "1" { \voiceOne \shiftOff f'2 } \new Voice = "2" { \voiceTwo \shiftOff g,2 } \new Voice = "3" { \voiceThree \shiftOn d'2 } % shifts right \new Voice = "4" { \voiceFour \shiftOn b2 } % shifts left >> }
Dues ordres addicionals, \shiftOnn
i
\shiftOnnn
, ofereixen nivells de desplaçament majors que es
poden especificar temporalment per resoldre col·lisions en
situacions complexes; vegeu
Exemple real de música.
Sols es combinen les notes si tenen les pliques en direccions oposades (com la tenen, per exemple, a les veus u i dos de forma predeterminada o quan les pliques s’estableixen explícitament en direccions oposades).
Instruccions predefinides
\mergeDifferentlyDottedOn
,
\mergeDifferentlyDottedOff
,
\mergeDifferentlyHeadedOn
,
\mergeDifferentlyHeadedOff
.
\shiftOn
,
\shiftOnn
,
\shiftOnnn
,
\shiftOff
.
Fragments de codi seleccionats
Veus addicionals per evitar col·lisions
En certs casos de polifonia complexa, calen veus addicionals per
evitar col·lisions entre les notes. Si calen més de quatre veus
paral·leles, les veus addicionals s’afegeixen definint una variable
que utilitza la funció de l’Scheme context-spec-music
.
voiceFive = #(context-spec-music (make-voice-props-set 4) 'Voice) \relative c'' { \time 3/4 \key d \minor \partial 2 << \new Voice { \voiceOne a4. a8 e'4 e4. e8 f4 d4. c8 } \new Voice { \voiceTwo d,2 d4 cis2 d4 bes2 } \new Voice { \voiceThree f'2 bes4 a2 a4 s2 } \new Voice { \voiceFive s2 g4 g2 f4 f2 } >> }
Forçar el desplaçament horitzontal de les notes
Quan el motor de gravat no és capaç de tot, es pot usar la sintaxi següent per sobreescriure les decisions de tipografia. Les unitats de mesura que s’usen aquí són espais de pentagrama.
\relative c' << { <d g>2 <d g> } \\ { <b f'>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.7 <b f'>2 } >>
Vegeu també
Glossari musical: polyphony.
Manual d’aprenentatge: Diverses notes a l'hora, Les veus contenen música, Exemple real de música.
Fragments de codi: Simultaneous notes.
Referència de funcionament intern: NoteColumn, NoteCollision, RestCollision.
Advertiments i problemes coneguts
L’ús de \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
fa
que les notes de cap diferent a veus diferents es barregin incorrectament.
\mergeDifferentlyHeadedOn << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >> \override NoteColumn.ignore-collision = ##t << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Resolució de les col·lisions ] | [ Amunt : Veus múltiples ] | [ Escriptura de música en paral·lel > ] |
Combinació automàtica de les parts
La combinació automàtica de particel·les s’usa per barrejar dues parts musicals diferents sobre un pentagrama. Això pot ser de gran ajuda especialment en gravar partitures orquestrals. S’imprimeix una sola veu quan la música de les dues veus és la mateixa, però en aquells llocs on difereixen, s’imprimeix una segona veu. Les direccions de les pliques s’estableixen cap amunt o cap avall segons procedeixi, a l’hora que s’identifiquen i queden marcades les parts de solista i de duo.
La sintaxi per a la combinació automàtica de les parts és:
\partCombine expressió_musical_1 expressió_musical_2
L’exemple següent exemplifica la funcionalitat bàsica, posant les parts en un sol pentagrama en forma polifònica, i establint les direccions de les pliques de forma adequada. S’utilitzen les mateixes variables per a les parts independents i el pentagrama combinat.
instrumentOne = \relative { c'4 d e f | R1 | d'4 c b a | b4 g2 f4 | e1 | } instrumentTwo = \relative { R1 | g'4 a b c | d4 c b a | g4 f( e) d | e1 | } << \new Staff \instrumentOne \new Staff \instrumentTwo \new Staff \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo >>
Les dues parts tenen notes idèntiques al tercer compàs, per la
qual cosa apareixen sols un cop. Les direccions de les pliques i
lligadures s’estableixen de forma automàtica, segons es tracti
d’un sol o d’un uníson. Quan cal en situacions de polifonia, la
primera part (que rep el nom de context one
) rep les
pliques cap amunt, mentre que la segona part (anomenada
two
) sempre rep les pliques cap avall. Als fragments de
solo, les parts es marquen amb “Solo” i “Solo II”,
respectivament. Les parts en uníson (a due) es marquen
amb el text “a2”.
De forma predeterminada, el combinador de parts barreja dues notes
de la mateixa alçada com una nota a due, combina les
notes que tinguin la mateixa duració i estiguin a menys d’una
novena distància com acords, i disposa en veus separades les notes
que estiguin a més d’una novena de distància (o quan hi ha
creuament de veus). Aquest comportament es pot sobreescriure amb
un argument opcional que consisteix en una parella de números
després de l’ordre \partCombine
: el primer especifica
l’interval on les notes comencen a estar combinades (el valor
predeterminat és zero) i el segon on les notes es divideixen en
veus distintes. L’ajust del segon argument al valor zero
significa que el combinador de parts separa les notes que estiguin
dins d’un interval de segona o més, establir-lo al valor u separa
les notes d’una tercera o més, i així successivament.
instrumentOne = \relative { a4 b c d | e f g a | b c d e | } instrumentTwo = \relative { c'4 c c c | c c c c | c c c c | } << \new Staff \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo \new Staff \partCombine #'(2 . 3) \instrumentOne \instrumentTwo >>
Els dos arguments de \partCombine
s’interpreten com
contextos de
Voice separats, per la qual cosa si la
música està escrita en mode relatiu, aleshores las dues
parts han d’incloure la funció \relative
, és a dir:
\partCombine \relative … expresión_musical_1 \relative … expresión_musical_2
Una secció \relative
que es troba fora de
\partCombine
no té cap efecte sobre les notes de
expresión_musical_1
i
expresión_musical_2
.
A les partitures professionals, sovint les veus es mantenen
separades entre sí durant passatges llargs fins i tot si algunes
notes coincideixen entre ambdues, i podrien escriure’s fàcilment
com un uníson. Per això, la combinació de les notes en un acord,
o la visualització d’una veu com un solo, no són solucions ideals
perquè la funció \partCombine
considera cada nota de forma
individual. En aquest cas, el resultat de la funció
\partCombine
es pot alterar o corregir amb una de les
ordres següents. Totes les ordres es poden antecedir per
\once
perquè s’apliquin sols a la nota següent dins de
l’expressió musical.
-
\partCombineApart
manté les notes com dues veus separades fins i tot si es poden combinar en un acord o uníson. -
\partCombineChords
combina les notes d’un acord. -
\partCombineUnisono
combina les dues veus com uníson i marca el resultat com “unison”. -
\partCombineSoloI
mostra sols la veu u i la marca com “Solo”. -
\partCombineSoloII
imprimeix sols la veu dos i la marca com “Solo”. -
\partCombineAutomatic
finalitza l’efecte de les ordres anteriors i retorna a la funcionalitat estàndard de\partCombine
.
instrumentOne = \relative c' { \partCombineApart c2^"apart" e | \partCombineAutomatic e2^"auto" e | \partCombineChords e'2^"chord" e | \partCombineAutomatic c2^"auto" c | \partCombineApart c2^"apart" \once \partCombineChords e^"chord once" | c2 c | } instrumentTwo = \relative { c'2 c | e2 e | a,2 c | c2 c' | c2 c | c2 c | } << \new Staff { \instrumentOne } \new Staff { \instrumentTwo } \new Staff { \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo } >>
Ús de \partCombine amb lletra
L’ordre \partCombine
no està dissenyada per funcionar amb
la lletra de les cançons; si una de les veus rep un nom explícit
per poder adjuntar una lletra, el combinador de parts no
funciona. Tanmateix, es pot aconseguir aquest efecte usant un
context NullVoice
. Vegeu
Polifonia amb lletres compartides.
Fragments de codi seleccionats
Combinar dues parts sobre el mateix pentagrama
L’eina de combinació de parts (ordre \partcombine
) permet la
combinació de diverses parts diferents sobre el mateix pentagrama.
Les indicacions textuals com ara “solo” o “a2” s’afegeixen de
forma predeterminada; per treure-les, senzillament heu d’establir la
propietat printPartCombineTexts
al valor “fals”. Per a
partitures vocals (com himnes), no cal afegir els textos “solo”
o “a2”, per la qual cosa s’han de deshabilitar. No obstant, podria
ser millor no usar-lo si hi ha solos, perquè no s’indicaran. En
aquests casos podria ser preferible la notació polifònica estàndard.
Aquest fragment de codi presenta les tres formes en las quals es poden
imprimir dues parts sobre un sol pentagrama: polifonia estàndard,
\partcombine
sense textos, i \partcombine
amb
texts.
%% Combining pedal notes with clef changes musicUp = \relative c'' { \time 4/4 a4 c4.( g8) a4 | g4 e' g,( a8 b) | c b a2. } musicDown = \relative c'' { g4 e4.( d8) c4 | r2 g'4( f8 e) | d2 \stemDown a } \score { << \new Staff \with { instrumentName = "Standard polyphony" } << \musicUp \\ \musicDown >> \new Staff \with { instrumentName = "PartCombine without text" printPartCombineTexts = ##f } \partCombine \musicUp \musicDown \new Staff \with { instrumentName = "PartCombine with text" } \partCombine \musicUp \musicDown >> \layout { indent = 6.0\cm \context { \Score \override SystemStartBar.collapse-height = #30 } } }
Canviar els texts de partcombine
En utilitzar la possibilitat de combinació automàtica de parts, es pot modificar el text que s’imprimeix per a les seccions de sols i d’unison:
\new Staff << \set Staff.soloText = #"girl" \set Staff.soloIIText = #"boy" \set Staff.aDueText = #"together" \partCombine \relative c'' { g4 g r r a2 g } \relative c'' { r4 r a( b) a2 g } >>
Vegeu també
Glossari musical: a due, part.
Referència de la notació: Escriptura de les particel·les.
Fragments de codi: Simultaneous notes.
Referència de funcionament intern: PartCombineMusic, Voice.
Advertiments i problemes coneguts
Totes les funcions \partCombine…
admeten
exclusivament dues veus.
Les funcions \partCombine…
no es poden escriure dins
dels blocs \tuplet
ni \relative
.
Si printPartCombineTexts
està establert i les dues veus
executen i acaben les mateixes notes al mateix compàs, el
combinador de parts pot gravar a2
més d’un cop en aquest
compàs.
\partCombine
sols té en compte el moment d’inici de les
notes dins d’una veu Voice
; per exemple, no pot recordar si
una nota dins d’una veu ja ha començat quan les notes que es
combinen s’han iniciat just ara a l’altra veu. Això pot conduir a
cert nombre de problemes inesperats entre els que s’inclou la
impressió incorrecta de marques de “Solo” o de “Unison”.
\partCombine
conserva tots els elements extensos
(lligadures, reguladors, etc.) dins del mateix context
Voice
de forma que si qualsevol d’aquests elements extensos
inicia o acaba a un context Voice
diferent, pot no
imprimir-se o fer-lo incorrectament.
Si la funció \partCombine
no pot combinar les dues
expressions musicals (és a dir, quan les dues veus tenen duracions
diferents), atorgarà internament els seus propis noms a les veus:
one
i two
respectivament. Això significa que si es
produeix un canvi a un context Voice
que tingui un nom
diferent, s’ignoraran els esdeveniments dins del context
Voice
que té el nom diferent.
Consulteu també l’apartat
Advertiments i problemes coneguts a la sessió
Tabulatures predeterminades
en utilitzar\partCombine
amb tabulatures, i la Nota
de Barres automàtiques en utilitzar el barrat automàtic.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Combinació automàtica de les parts ] | [ Amunt : Veus múltiples ] | [ Notació dels pentagrames > ] |
Escriptura de música en paral·lel
La música per diverses parts es pot intercalar dins del codi
d’entrada. La funció \parallelMusic
admet una llista que
conté els noms de les variables que es crearan, i una expressió
musical. El contingut dels compassos alternatius estrets de
l’expressió es converteixen en el valor de les variables
respectives, de manera que podem utilitzar-les més tard per
imprimir la música.
Nota: És obligatori utilitzar comprovacions de compàs
|
, y els compassos han de tenir la mateixa longitud.
\parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC { % Bar 1 r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' | r16 e'8.~ 4 r16 e'8.~ 4 | c'2 c'2 | % Bar 2 r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' | r16 d'8.~ 4 r16 d'8.~ 4 | c'2 c'2 | } \new StaffGroup << \new Staff << \voiceA \\ \voiceB >> \new Staff { \clef bass \voiceC } >>
Es pot fer servir el mode relatiu. Observeu que l’ordre
\relative
no s’utilitza dins del propi bloc
\parallelMusic
. Les notes mantenen la relació amb la nota
anterior de la mateixa veu, no amb la nota anterior dins del codi
d’entrada (dit d’una altra manera, les notes relatives de
voiceA
ignoren les notes que hi ha a voiceB
.
\parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC { % Bar 1 r8 g16 c e g, c e r8 g,16 c e g, c e | r16 e8.~ 4 r16 e8.~ 4 | c2 c | % Bar 2 r8 a,16 d f a, d f r8 a,16 d f a, d f | r16 d8.~ 4 r16 d8.~ 4 | c2 c | } \new StaffGroup << \new Staff << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >> \new Staff \relative c' { \clef bass \voiceC } >>
Això funciona acceptablement bé per a música de piano. L’exemple següent assigna cada quatre compassos consecutius a quatre variables:
global = { \key g \major \time 2/4 } \parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC,voiceD { % Compàs 1 a8 b c d | d4 e | c16 d e fis d e fis g | a4 a | % Compàs 2 e8 fis g a | fis4 g | e16 fis g a fis g a b | a4 a | % Compàs 3 ... } \score { \new PianoStaff << \new Staff { \global << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >> } \new Staff { \global \clef bass << \relative c \voiceC \\ \relative c \voiceD >> } >> }
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Organitzar les peces mitjançant variables
Fragments de codi: Simultaneous notes.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura de música en paral·lel ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Visualització dels pentagrames > ] |
1.6 Notació dels pentagrames
Aquesta secció explica com infliur sobre l’aparença dels pentagrames, com imprimir partitures amb més d’un pentagrama i com afegir indicacions de temps i notes guia als pentagrames.
1.6.1 Visualització dels pentagrames | ||
1.6.2 Modificació de pentagrames separats | ||
1.6.3 Escriptura de les particel·les |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notació dels pentagrames ] | [ Amunt : Notació dels pentagrames ] | [ Creació d'instàncies de pentagrames nous > ] |
1.6.1 Visualització dels pentagrames
Aquesta secció descriu els diferents mètodes de creació de pentagrames i grups de pentagrames.
Creació d’instàncies de pentagrames nous | ||
Agrupament de pentagrames | ||
Grups de pentagrames niuats | ||
Separació de sistemes |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Visualització dels pentagrames ] | [ Amunt : Visualització dels pentagrames ] | [ Agrupament de pentagrames > ] |
Creació d’instàncies de pentagrames nous
Les pautes i els pentagrames o pautes de
cinc línies es creen amb les ordres \new
o
\context
. Per veure més detalls, consulteu
Creació i referenciació dels contextos.
El context bàsic de pentagrama és Staff
:
\new Staff \relative { c''4 d e f }
El context DrumStaff
crea una pauta de cinc línies
preparada per a un conjunt de bateria típic. Cada instrument es
presenta amb un símbol diferent. Els instruments s’escriuen en el
mode de percussió que segueix a una ordre \drummode
, amb
cada instrument identificat per un nom. Per veure més detalls,
consulteu Pautes de percussió.
\new DrumStaff { \drummode { cymc hh ss tomh } }
RhythmicStaff
crea una pauta d’una sola línia que sols
mostra les duracions de l’entrada. Es preserven les duracions
reals. Per veure més detalls, consulteu
Mostrar els ritmes de la melodia.
\new RhythmicStaff { c4 d e f }
TabStaff
crea una tabulatura amb sis cordes en l’afinació
estàndard de la guitarra. Per veure més detalls, consulteu
Tabulatures predeterminades.
\new TabStaff \relative { c''4 d e f }
Hi ha dos contextos de pauta específics per a la notació de música
antiga: MensuralStaff
i VaticanaStaff
. es descriuen
a Contextos predefinits.
GregorianTranscriptionStaff
crea una pauta per a la notació
moderna de cant gregorià. No mostra línies divisòries.
\new GregorianTranscriptionStaff \relative { c''4 d e f e d }
Es poden definir contextos nous de pentagrama únic. Per veure més detalls, consulteu Definició de contextos nous.
Vegeu també
Glossari musical: staff, staves.
Referència de la notació: Creació i referenciació dels contextos, Pautes de percussió, Mostrar els ritmes de la melodia, Tabulatures predeterminades, Contextos predefinits, El símbol del pentagrama, Contextos del cant gregorià, Contextos de la música mensural, Definició de contextos nous.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern: Staff, DrumStaff, GregorianTranscriptionStaff, RhythmicStaff, TabStaff, MensuralStaff, VaticanaStaff, StaffSymbol.
Agrupament de pentagrames
Hi ha diversos contextos per agrupar pentagrames individuals formant sistemes. Cada context d’agrupament estableix l’estil del delimitador de començament del sistema i el comportament de les barres de compàs.
Si no s’especifica cap context, s’usen les propietats predeterminades: el grup comença amb una línia vertical i les barres de compàs no estan connectades.
<< \new Staff \relative { c''1 c } \new Staff \relative { c''1 c } >>
Al context StaffGroup
, el grup s’inicia amb una clau i les
barres de compàs es dibuixen travessant tots els pentagrames.
\new StaffGroup << \new Staff \relative { c''1 c } \new Staff \relative { c''1 c } >>
A un ChoirStaff
(sistema de cor), el grup s’inicia amb una
clau, però les barres de compàs no estan connectades.
\new ChoirStaff << \new Staff \relative { c''1 c } \new Staff \relative { c''1 c } >>
A un GrandStaff
(sistema de piano), el grup s’inicia amb
una clau i les barres de compàs es connecten entre els pentagrames.
\new GrandStaff << \new Staff \relative { c''1 c } \new Staff \relative { c''1 c } >>
El PianoStaff
(sistema de piano) es idèntic a
GrandStaff
, excepte que contempla directament la impressió
del nom de l’instrument. Per veure més detalls, consulteu
Noms d’instruments.
\new PianoStaff << \set PianoStaff.instrumentName = "Piano" \new Staff \relative { c''1 c } \new Staff \relative { \clef bass c1 c } >>
Cada context de grup de pentagrames fixa la propietat del
delimitador d’inici systemStartDelimiter
a un dels valors
següents: SystemStartBar
(línia),
SystemStartBrace
(clau) o SystemStartBracket
(claudàtor). També està disponible un quart delimitador,
SystemStartSquare
(clau amb angles rectes), però s’ha
d’especificar explícitament.
Es poden definir contextos nous de grup de pentagrames. Per veure més detalls, consulteu Definició de contextos nous.
Fragments de codi seleccionats
Us del corxet recte al començament d’un grup de pentagrames
Es pot usar el delimitador de començament d’un sistema
SystemStartSquare
establint-lo explícitament dins d’un
context StaffGroup
o ChoirStaffGroup
.
\score { \new StaffGroup { << \set StaffGroup.systemStartDelimiter = #'SystemStartSquare \new Staff { c'4 d' e' f' } \new Staff { c'4 d' e' f' } >> } }
Mostrar claudàtor o clau en grups d’un sol pentagrama
Si hi ha un sols pentagrama en un dels tipus de sistema
ChoirStaff
o StaffGroup
, el comportament
predeterminat és que no s’imprimeixi el claudàtor a la barra inicial. Això
es pot canviar sobreescrivint collapse-height
per fixar el seu
valor de manera que sigui menor que el nombre de línies a la pauta.
Observeu que en contextos com PianoStaff
i
GrandStaff
en els quals els sistemes comencen amb una clau en
comptes d’un claudàtor, s’ha d’establir el valor d’una propietat
diferent, com es veu al segon sistema de l’exemple.
\score { \new StaffGroup << % Must be lower than the actual number of staff lines \override StaffGroup.SystemStartBracket.collapse-height = #4 \override Score.SystemStartBar.collapse-height = #4 \new Staff { c'1 } >> } \score { \new PianoStaff << \override PianoStaff.SystemStartBrace.collapse-height = #4 \override Score.SystemStartBar.collapse-height = #4 \new Staff { c'1 } >> }
Disposició Mensurstriche (línies divisòries entre pentagrames)
La disposició «mensurstriche» en els quals les línies divisòries
no estan dibuixades sobre els pentagrames, sinó entre ells, es pot
aconseguir amb un StaffGroup
en comptes d’un ChoirStaff
.
La línia divisòria sobre els pentagrames s’esborra usant \hide
.
\layout { \context { \Staff measureBarType = "-span|" } } music = \fixed c'' { c1 d2 \section e2 f1 \fine } \new StaffGroup << \new Staff \music \new Staff \music >>
Vegeu també
Glossari musical: brace, bracket, grand staff.
Referència de la notació: Noms d’instruments, Definició de contextos nous.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern: Staff, StaffGroup, ChoirStaff, GrandStaff, PianoStaff, SystemStartBar, SystemStartBrace, SystemStartBracket, SystemStartSquare.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Agrupament de pentagrames ] | [ Amunt : Visualització dels pentagrames ] | [ Separació de sistemes > ] |
Grups de pentagrames niuats
Els contextos de grups de pentagrames es poden niuar fins a una profunditat arbitrària. En aquest cas, cada contest descendent crea una clau nova adjacent a la clau del seu grup pare.
\new StaffGroup << \new Staff \relative { c''2 c | c2 c } \new StaffGroup << \new Staff \relative { g'2 g | g2 g } \new StaffGroup \with { systemStartDelimiter = #'SystemStartSquare } << \new Staff \relative { e'2 e | e2 e } \new Staff \relative { c'2 c | c2 c } >> >> >>
Es poden definir nous contextos de grups de pentagrames niuats. Per veure més detalls, consulteu Definició de contextos nous.
Fragments de codi seleccionats
Niuat de grups de pentagrames
Es pot utilitzar la propietat
systemStartDelimiterHierarchy
per crear grups de
pentagrames niuats de forma més complexa. L’ordre
\set StaffGroup.systemStartDelimiterHierarchy
pren una
llista alfabètic del nombre de pentagrames produïts. Es pot
proporcionar abans de cada pentagrama un delimitador de
començament del sistema. Es pot envoltar entre corxets i admetre
tants pentagrames com envoltin els corxets. Es poden ometre els
elements de la llista, però el primer corxet sempre abasta tots
els pentagrames. Les possibilitat són SystemStartBar
,
SystemStartBracket
, SystemStartBrace
SystemStartSquare
.
\new StaffGroup \relative c'' << \override StaffGroup.SystemStartSquare.collapse-height = #4 \set StaffGroup.systemStartDelimiterHierarchy = #'(SystemStartSquare (SystemStartBrace (SystemStartBracket a (SystemStartSquare b) ) c ) d) \new Staff { c1 } \new Staff { c1 } \new Staff { c1 } \new Staff { c1 } \new Staff { c1 } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Agrupament de pentagrames, Noms d’instruments, Definició de contextos nous.
Fragmentos de código: Staff notation.
Referència de funcionament intern: StaffGroup, ChoirStaff, SystemStartBar, SystemStartBrace, SystemStartBracket, SystemStartSquare.
Separació de sistemes
Si el nombre de sistemes per pàgina varia d’una pàgina a una
altra, s’acostuma a separar els sistemes col·locant una marca
separadora entre ells. De forma predeterminada, el separador de
sistemes està inhabilitat, però es pot activar amb una opció de
\paper
.
\book { \score { \new StaffGroup << \new Staff { \relative { c''4 c c c \break c4 c c c } } \new Staff { \relative { c''4 c c c \break c4 c c c } } >> } \paper { system-separator-markup = \slashSeparator % les ordres següents sols calen per al format d'aquesta documentació paper-width = 100\mm paper-height = 100\mm tagline = ##f } }
Vegeu també
Referència de la notació: Disposició de la pàgina.
Fragments de codi: Staff notation.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Separació de sistemes ] | [ Amunt : Notació dels pentagrames ] | [ El símbol del pentagrama > ] |
1.6.2 Modificació de pentagrames separats
Aquesta secció explica com canviar els atributs específics d’un pentagrama: per exemple, canviar el nombre de línies o la mida de la pauta. També es descriuen els mètodes per començar i acabar els pentagrames, i establir seccions d’ossia.
El símbol del pentagrama | ||
Pentagrames d’Ossia | ||
Ocultament de pentagrames |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Modificació de pentagrames separats ] | [ Amunt : Modificació de pentagrames separats ] | [ Pentagrames d'Ossia > ] |
El símbol del pentagrama
Es poden usar les ordres \stopStaff
i
\startStaff
per aturar i (re)iniciar, respectivament, la
impressió de les línies de la pauta a qualsevol punt de la partitura.
\relative { \stopStaff f''4 d \startStaff g, e f'4 d \stopStaff g, e f'4 d \startStaff g, e }
Instruccions predefinides
\startStaff
,
\stopStaff
.
Les línies de la pauta pertanyen al grob StaffSymbol
(incloses les línies addicionals) i es poden modificar usant es
propietats de StaffSymbol
, però aquestes modificacions
s’han de fer abans que el pentagrama es (re)iniciï.
Es pot canviar el nombre línies de la pauta:
\relative { f''4 d \stopStaff \override Staff.StaffSymbol.line-count = #2 \startStaff g, e | f'4 d \stopStaff \revert Staff.StaffSymbol.line-count \startStaff g, e | }
La posició de cada una de les línies de la pauta també poden
canviar-se. Una llista de números fixa la posició de cada línia.
0
correspon a la línia central normal, i les posicions
normals de les línies són
(-4 -2 0 2 4)
. S’imprimeix una sola
línia de pauta per cada valor que s’introdueix, de manera que el
nombre de línies així com la seva posició a la pauta poden
canviar-se amb una sola operació de sobreescriptura.
\relative { f''4 d \stopStaff \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(1 3 5 -1 -3) \startStaff g, e | f'4 d \stopStaff \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(8 6.5 -6 -8 -0.5) \startStaff g, e | }
Per preservar les direccions típiques de les pliques (cap amunt per a la meitat inferior del pentagrama i cap avall per a la meitat superior), ham d’alinear la línia (o espai) central de la pauta personalitzada amb la posició de la línia central normal (0). Pot caldre un ajust de la posició de la clau i del Do central perquè es corresponguin a les línies noves. Vegeu Clau.
Pot canviar-se el gruix de les línies de la pauta. També resulten afectades, de forma predeterminada, les línies addicionals i no la plica de les figures.
\new Staff \with { \override StaffSymbol.thickness = #3 } \relative { f''4 d g, e }
També és possible fixar el gruix de les línies addicionals de forma independent del de les línies de la pauta.
\new Staff \with { \override StaffSymbol.thickness = #2 \override StaffSymbol.ledger-line-thickness = #'(0.5 . 0.4) } \relative { f'''4 a, a,, f }
El primer valor es multiplica pel gruix de les línies del pentagrama, el segon per l’amplada d’un espai del pentagrama, i després els dos valors se sumen per obtenir el gruix de les línies addicionals.
Es poden alterar les posicions de les línies addicionals:
\new Staff \with { \override StaffSymbol.ledger-positions = #'(-3 -2 -1 2 5 6) } \relative { f'''4 a, a,, f }
Pot aconseguir-se que les línies addicionals afegides apareguin per sobre o per sota del cap de les figures, depenent de la posició actual relativa a d’altres caps de figura que tenen també les seves pròpies línies addicionals.
\new Staff \with { \override StaffSymbol.ledger-extra = #4 } \relative { f'''4 a, d, f, }
També es pot fer que les línies addicionals apareguin dins del
pentagrama al lloc on es requereixin línies de pauta
personalitzades. L’exemple mostra la posició predeterminada de
les línies addicionals quan el valor de posició explícit
ledger-position
se ha fixat o no. L’ordre
\stopStaff
cal a l’exemple per revertir l’ordre de
sobreescriptura \override
per a tot el
StaffSymbol
(el símbol de pauta).
\relative d' { \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(-8 0 2 4) d4 e f g \stopStaff \startStaff \override Staff.StaffSymbol.ledger-positions = #'(-8 -6 (-4 -2) 0) d4 e f g }
Pot alterar-se la distància entre línies de pauta. Això afecta també l’espaiat de les línies addicionals.
\new Staff \with { \override StaffSymbol.staff-space = #1.5 } \relative { f'''4 d, g, e, }
Fragments de codi seleccionats
Fer unes línies del pentagrama més gruixudes que les altres
Es pot fer una línia de pentagrama més gruixuda amb fins
pedagògics (per exemple la tercera línia o la de la clau de sol).
Això es pot aconseguir afegint més línies molt a prop de la línia
que es vol destacar, utilitzant la propietat line-positions
de l’objecte StaffSymbol
.
{ \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(-4 -2 -0.2 0 0.2 2 4) d'4 e' f' g' }
Vegeu també
Glossari musical: line, ledger line, staff.
Referència de la notació: Clau.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern: StaffSymbol, staff-symbol-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < El símbol del pentagrama ] | [ Amunt : Modificació de pentagrames separats ] | [ Ocultament de pentagrames > ] |
Pentagrames d’Ossia
Els pentagrames Ossia es poden preparar mitjançant la creació d’un pentagrama simultani nou a la posició adequada:
\new Staff \relative { c''4 b d c << { c4 b d c } \new Staff { e4 d f e } >> c4 b c2 }
Tanmateix, l’exemple anterior no es el que normalment es desitja. Per crear pentagrames d’ossia que estiguin per sobre el pentagrama original, que no tinguin ni compàs ni clau, i que tinguin una mida menor de tipus de lletra, es poden fer servir diversos ajustaments. El Manual d’Aprenentatge descriu una tècnica específica per assolir aquest objectiu, començant per Niuat d'expressions musicals.
L’exemple següent fa servir la propietat alignAboveContext
per alinear el pentagrama d’ossia. Aquest mètode és molt
convenient quan calen sols alguns pentagrames d’ossia.
\new Staff = "main" \relative { c''4 b d c << { c4 b d c } \new Staff \with { \remove Time_signature_engraver alignAboveContext = "main" \magnifyStaff #2/3 firstClef = ##f } { e4 d f e } >> c4 b c2 }
Si es requereixen molts pentagrames d’ossia aïllats, pot ser més
convenient la creació d’un context Staff
buit amb
un identificador de context específic; després es poden
crear els pentagrames d’ossia cridant a aquest context i
usant \startStaff
i \stopStaff
als punts desitjats.
Els avantatges d’aquest mètode són més patents si la peça és més
llarga com a l’exemple següent.
<< \new Staff = "ossia" \with { \remove Time_signature_engraver \hide Clef \magnifyStaff #2/3 } { \stopStaff s1*6 } \new Staff \relative { c'4 b c2 << { e4 f e2 } \context Staff = "ossia" { \startStaff e4 g8 f e2 \stopStaff } >> g4 a g2 \break c4 b c2 << { g4 a g2 } \context Staff = "ossia" { \startStaff g4 e8 f g2 \stopStaff } >> e4 d c2 } >>
Com a alternativa, es pot usar l’ordre
\RemoveAllEmptyStaves
per crear pentagrames d’ossia. Aquest
mètode és molt convenient quan els pentagrames d’ossia apareixen
immediatament després d’un salt de línia. Per veure més
informació sobre \RemoveAllEmptyStaves
, consulteu
Ocultament de pentagrames.
<< \new Staff = "ossia" \with { \remove Time_signature_engraver \hide Clef \magnifyStaff #2/3 \RemoveAllEmptyStaves } \relative { R1*3 c''4 e8 d c2 } \new Staff \relative { c'4 b c2 e4 f e2 g4 a g2 \break c4 b c2 g4 a g2 e4 d c2 } >>
Fragments de codi seleccionats
Alineació vertical de la lletra i els compassos d’ossia
Aquest fragment de codi mostra l’ús de les propietats de context
alignBelowContext
i alignAboveContext
per a
controlar la posició de la lletra i els compassos d’ossia.
\paper { ragged-right = ##t } \relative c' << \new Staff = "1" { c4 c s2 } \new Staff = "2" { c4 c s2 } \new Staff = "3" { c4 c s2 } { \skip 2 << \lyrics { \set alignBelowContext = #"1" lyrics4 below } \new Staff \with { alignAboveContext = #"3" fontSize = #-2 \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2) \remove "Time_signature_engraver" } { \tuplet 6/4 { \override TextScript.padding = #3 c8[^"ossia above" d e d e f] } } >> } >>
Vegeu també
Glossari musical: ossia, staff, Frenched staff.
Manual d’aprenentatge: Niuat d'expressions musicals, Mida dels objectes, Longitud i gruix dels objectes.
Referència de la notació: Ocultament de pentagrames.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern: StaffSymbol.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Pentagrames d'Ossia ] | [ Amunt : Modificació de pentagrames separats ] | [ Escriptura de les particel·les > ] |
Ocultament de pentagrames
Es poden ocultar les línies del pentagrama traient el gravador
Staff_symbol_engraver
del context de Staff
. Com a
alternativa es pot utilitzar l’ordre \stopStaff
.
\new Staff \with { \remove Staff_symbol_engraver } \relative { a''8 f e16 d c b a2 }
Es poden ocultar els pentagrames buits (per fer el que es coneix
com a ‘partitura a la francesa’) aplicant l’ordre
\RemoveEmptyStaves
sobre un context, cosa que es pot fer
globalment (dins del bloc \layout
) així com per a pautes
específiques sols (dins d’un bloc \with
). Aquest ordre
elimina totes les pautes buides de la partitura excepte les del
primer sistema. Si volem ocultar també les del primer sistema,
usem \RemoveAllEmptyStaves
. Els contextos que estan
contemplats són Staff
,
RhythmicStaff
i VaticanaStaff
.
Nota: Un pentagrama es considera buit quan conté sols silencis, silencis multicompàs, desplaçaments, silencis de separació o una combinació d’aquests elements.
\layout { \context { \Staff \RemoveEmptyStaves } } \relative << \new Staff { e'4 f g a \break b1 \break a4 b c2 } \new Staff { c,4 d e f \break R1 \break f4 g c,2 } >>
També es pot fer ser servir \RemoveAllEmptyStaves
per crear
seccions d’ossia per a un pentagrama. Per veure més detalls, consulteu
Pentagrames d’Ossia.
Instruccions predefinides
\RemoveEmptyStaves
,
\RemoveAllEmptyStaves
.
Vegeu també
Glossari musical: Frenched staff.
Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.
Referència de la notació: Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos, El símbol del pentagrama, Pentagrames d’Ossia, Notes ocultes, Silencis invisibles, Visibilitat dels objectes.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern: ChordNames, FiguredBass, Lyrics, Staff, VerticalAxisGroup, Staff_symbol_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
L’eliminació del gravador Staff_symbol_engraver
també
oculta les barres de compàs. Si es força la visibilitat de la
barra de compàs, poden ocórrer errors de format visual. En aquest
cas, utilitzeu les següents sobreescriptures de valors en comptes
de treure el gravador:
\omit StaffSymbol \override NoteHead.no-ledgers = ##t
Per veure els errors i problemes coneguts, així com els
advertiments associats amb \RemoveEmptyStaves
, consulteu
Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Ocultament de pentagrames ] | [ Amunt : Notació dels pentagrames ] | [ Noms d'instruments > ] |
1.6.3 Escriptura de les particel·les
Aquesta secció explica com inserir indicacions de temps i noms d’instruments a una partitura. També es descriuen mètodes per citar altres veus i donar format a les notes guia.
Noms d’instruments | ||
Cites a altres veus | ||
Format de les notes guia |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura de les particel·les ] | [ Amunt : Escriptura de les particel·les ] | [ Cites a altres veus > ] |
Noms d’instruments
Es poden imprimir els noms dels instruments al costat esquerre
dels pentagrames dins dels contextos Staff
,
PianoStaff
, StaffGroup
, GrandStaff
i
ChoirStaff
. El valor de instrumentName
s’usa per al
primer pentagrama, i el valor de shortInstrumentName
s’usa per a tots los pentagrames següents..
\new Staff \with { instrumentName = "Violin " shortInstrumentName = "Vln. " } \relative { c'4.. g'16 c4.. g'16 \break | c1 | }
També podem fer servir \markup
per construir noms
d’instrument més complicats:
\new Staff \with { instrumentName = \markup { \column { "Clarinetti" \line { "in B" \smaller \flat } } } } \relative { c''4 c,16 d e f g2 }
Quan s’agrupen dos o més contextos de pentagrama, els noms
d’instrument i els noms curts apareixen centrats de forma
predeterminada. Per centrar noms d’instrument de diverses línies,
s’ha d’utilitzar \center-column
:
<< \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \relative { f''2 g4 f } \new Staff \with { instrumentName = \markup { \center-column { "Clarinet" \line { "in B" \smaller \flat } } } } \relative { c''4 b c2 } >>
Malgrat això, si els noms d’instrument són més llargs, no se
centren per a un grup de pentagrames a no ser que s’augmentin els
valors del sagnat, indent
, i del sagnat curt,
short-indent
. Per veure més detalls sobre aquests
ajustaments, consulteu
Variables de \paper
per a desplaçaments i sagnats.
<< \new Staff \with { instrumentName = "Alto Flute in G" shortInstrumentName = "Flt." } \relative { f''2 g4 f \break g4 f g2 } \new Staff \with { instrumentName = "Clarinet" shortInstrumentName = "Clar." } \relative { c''4 b c2 \break c2 b4 c } >> \layout { indent = 3.0\cm short-indent = 1.5\cm }
Per afegir noms d’instrument a d’altres contextos (com ara
ChordNames
o FiguredBass
), hem d’afegir el gravador
Instrument_name_engraver
a aquest context. Per veure més
detalls, consulteu
Modificació dels connectors (plug-ins) de context.
El nom d’instrument curt shortInstrumentName
es pot canviar
a la meitat d’una peça, igual que d’altres ajustaments que poden
caldre per al nou instrument; tanmateix, sols el primer
instrumentName
s’imprimeix i la resta d’ells s’ignoren:
prepPiccolo = <>^\markup \italic { muta in Piccolo } setPiccolo = { \set Staff.instrumentName = "Piccolo" \set Staff.shortInstrumentName = "Picc." \set Staff.midiInstrument = "piccolo" <>^\markup \bold { Piccolo } \transposition c'' } prepFlute = <>^\markup \italic { muta in Flauto } setFlute = { \set Staff.instrumentName = "Flute" \set Staff.shortInstrumentName = "Flt." \set Staff.midiInstrument = "flute" <>^\markup \bold { Flute } \transposition c' } \new Staff \with { instrumentName = "Flute" shortInstrumentName = "Flt." midiInstrument = "flute" } \relative { g'1 g g g \break g1 g \prepPiccolo R R \break \setPiccolo g1 g g g \break g1 g \prepFlute R R \break \setFlute g1 g g g }
Vegeu també
Referència de la notació:
Variables de \paper
per a desplaçaments i sagnats,
Modificació dels connectors (plug-ins) de context.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern: InstrumentName, PianoStaff, Staff.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Noms d'instruments ] | [ Amunt : Escriptura de les particel·les ] | [ Format de les notes guia > ] |
Cites a altres veus
És molt freqüent que una veu usi les mateixes notes que una altra veu. Per exemple, els violins primer i segon tocant la mateixa frase durant un determinat passatge musical. Això es fa deixant que una veuciti a l’altra, sense que s’hagi de tornar a introduir la música per segon cop.
L’ordre \addQuote
, utilitzada a l’àmbit del nivell
sintàctic superior, defineix un flux de música des del qual és
possible citar fragments.
L’ordre \quoteDuring
s’usa per indicar el punt en el qual
comença la cita. Va seguida per dos arguments: el nom de la veu
citada, tal i com es va definir amb \addQuote
, i una
expressió musical que indica la duració de la cita.
fluteNotes = \relative { a'4 gis g gis | b4^"quoted" r8 ais\p a4( f) } oboeNotes = \relative { c''4 cis c b \quoteDuring "flute" { s1 } } \addQuote "flute" { \fluteNotes } \score { << \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \fluteNotes \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes >> }
Si l’expressió musical que s’usa per \quoteDuring
conté
qualsevol cosa que no sigui un silenci de separació o un silenci
multicompàs, es produeix una situació de polifonia, cosa que no és
habitualment desitjable:
fluteNotes = \relative { a'4 gis g gis | b4^"quoted" r8 ais\p a4( f) } oboeNotes = \relative { c''4 cis c b \quoteDuring "flute" { e4 r8 ais b4 a } } \addQuote "flute" { \fluteNotes } \score { << \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \fluteNotes \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes >> }
Si cal imprimir una ordre \unfoldRepeat
dins d’una
expressió musical en usar \quoteDuring
, aleshores ha de
contenir també la seva pròpia ordre \unfoldRepeat
:
fluteNotes = \relative { \repeat volta 2 { a'4 gis g gis } } oboeNotesDW = \relative { \repeat volta 2 \quoteDuring "incorrecte" { s1 } } oboeNotesW = \relative { \repeat volta 2 \quoteDuring "correcte" { s1 } } \addQuote "incorrecte" { \fluteNotes } \addQuote "correcte" { \unfoldRepeats \fluteNotes } \score { \unfoldRepeats << \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \fluteNotes \new Staff \with { instrumentName = "Oboe (incorrecte)" } \oboeNotesDW \new Staff \with { instrumentName = "Oboe (correcte)" } \oboeNotesW >> }
L’ordre \quoteDuring
usa els ajustament de
\transposition
tant de la part citada com de la que cita,
per produir notes que tenen la mateixa alçada de so a la part que
cita i en les de la part citada.
clarinetNotes = \relative c'' { \transposition bes \key d \major b4 ais a ais | cis4^"citat" r8 bis\p b4( f) } oboeNotes = \relative { c''4 cis c b \quoteDuring "clarinet" { s1 } } \addQuote "clarinet" { \clarinetNotes } \score { << \new Staff \with { instrumentName = "Clarinet" } \clarinetNotes \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes >> }
De forma predeterminada, la música citada inclou totes les
articulacions, matisos dinàmics, elements de marcatge, etc., de
l’expressió citada. És possible escollir quins d’aquests
objectes de la música que se cita s’imprimeixen, mitjançant la
propietat de context quotedEventTypes
.
fluteNotes = \relative { a'2 g2 | b4\<^"quoted" r8 ais a4\f( c->) } oboeNotes = \relative { c''2. b4 | \quoteDuring "flute" { s1 } } \addQuote "flute" { \fluteNotes } \score { << \set Score.quotedEventTypes = #'(note-event articulation-event crescendo-event rest-event slur-event dynamic-event) \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \fluteNotes \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes >> }
Las cites també es poden etiquetar, vegeu Ús d’etiquetes.
Vegeu també
Referència de la notació: Transposició dels instruments, Ús d’etiquetes.
Fitxers d’inici: ‘scm/define-event-classes.scm’.
Fragments de codio: Staff notation.
Referència de funcionament intern: Music classes, QuoteMusic, Voice.
Advertiments i problemes coneguts
Sols el contingut de la primera veu d’una ordre
\addQuote
s’ha de tenir en compte per a la cita, de manera
que si l’expressió musical conté enunciats \new
o
\context Voice
, els seus continguts no seran citats. La
cita de notes d’adorn no està contemplada i pot fer que el
LilyPond acabi de forma abrupta; la cita d’uns tresets dins d’uns
altres pot donar com a resultat una notació de qualitat pobre.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Cites a altres veus ] | [ Amunt : Escriptura de les particel·les ] | [ Anotacions editorials > ] |
Format de les notes guia
La manera més senzilla de donar format a les notes guia és crear
explícitament un context CueVoice
dins de la part.
\relative { R1 << { e'2\rest r4. e8 } \new CueVoice { \stemUp d'8^"flute" c d e fis2 } >> d,4 r a r }
L’ordre \cueClef
pot usar-se també amb un context
CueVoice
explícit si es requereix un canvi de clau, i
imprimeix una clau de la mida adequada per a les notes guia.
Després pot utilitzar-se l’ordre \cueClefUnset
per tornar a
la clau original, de nou amb un signe de clau de la mida adequada.
\relative { \clef "bass" R1 << { e'2\rest r4. \cueClefUnset e,8 } \new CueVoice { \cueClef "treble" \stemUp d''8^"flute" c d e fis2 } >> d,,4 r a r }
Les instruccions \cueClef
i \cueClefUnset
es poden
usar també sense un CueVoice
si cal.
\relative { \clef "bass" R1 \cueClef "treble" d''8^"flute" c d e fis2 \cueClefUnset d,,4 r a r }
En casos de col·locació més complexa de notes guia, per exemple
amb transposició o inserint notes guia, per més d’una font, poden
usar-se les ordres \cueDuring
o \cueDuringWithClef
.
Són una forma més especialitzada de \quoteDuring
,
vegeu Cites a altres veus a la secció anterior.
La sintaxi és:
\cueDuring #nom_de_la_cita #direcció #música
i
\cueDuringWithClef #nom_de_la_cita #direcció #clau #música
La música procedent dels compassos corresponents de l’element
nom_de_la_cita
s’ afegeix com un context
CueVoice
y apareix simultàniament amb la
música
, cosa que produeix una situació polifònica. La
direcció
agafa un argument UP
(amunt) o
DOWN
(avall), i correspon amb les veus primera i segona,
respectivament, determinant com s’imprimeixen les notes guia en
relació a l’altra veu.
fluteNotes = \relative { r2. c''4 | d8 c d e fis2 | g2 d | } oboeNotes = \relative c'' { R1 <>^\markup \tiny { flute } \cueDuring "flute" #UP { R1 } g2 c, } \addQuote "flute" { \fluteNotes } \new Staff { \oboeNotes }
És possible ajustar quins aspectes de la música se citen amb
\cueDuring
establint el valor de la propietat
quotedCueEventTypes
. El seu valor per defecte és
'(note-event rest-event tie-event beam-event
tuplet-span-event)
, cosa que significa que sols les notes,
silencis, lligadures d’unió, barres i grups especials se citen,
però no les articulacions, maques dinàmiques, elements de
marcatge, etc.
Nota: Quan un context Voice
comença amb
\cueDuring
, com a l’exemple següent, el context
Voice
s’ha de declarar explícitament, ja que en cas
contrari tota l’expressió musical pertanyeria al context
CueVoice
.
oboeNotes = \relative { r2 r8 d''16(\f f e g f a) g8 g16 g g2. } \addQuote "oboe" { \oboeNotes } \new Voice \relative c'' { \set Score.quotedCueEventTypes = #'(note-event rest-event tie-event beam-event tuplet-span-event dynamic-event slur-event) \cueDuring "oboe" #UP { R1 } g2 c, }
Es poden usar elements de marcatge per mostrar el nom de l’instrument citat. Si les notes guia requereixen un canvi de clau, pot fer-se manualment però la clau original s’ha de restaurar al final de les notes guia.
fluteNotes = \relative { r2. c''4 d8 c d e fis2 g2 d2 } bassoonNotes = \relative c { \clef bass R1 \clef treble <>^\markup \tiny { flute } \cueDuring "flute" #UP { R1 } \clef bass g4. b8 d2 } \addQuote "flute" { \fluteNotes } \new Staff { \bassoonNotes }
De forma alternativa, pot usar-se la funció
\cueDuringWithClef
en el seu lloc. Aquesta ordre admet un
argument addicional per especificar el canvi de clau que cal
imprimir per a les notes guia, però després imprimeix
automàticament la clau original un cop que ha finalitzat la sèrie
de notes guia.
fluteNotes = \relative { r2. c''4 d8 c d e fis2 g2 d2 } bassoonNotes = \relative c { \clef bass R1 <>^\markup { \tiny "flute" } \cueDuringWithClef "flute" #UP "treble" { R1 } g4. b8 d2 } \addQuote "flute" { \fluteNotes } \new Staff { \bassoonNotes }
Com \quoteDuring
, \cueDuring
té en compte les
transposicions instrumentals. Les notes guia es produeixen en les
alçades en les quals s’escriurien per a l’instrument que rep la
cita, per produir així les alçades de so de l’instrument original.
Per transportar les notes guia de forma diferent, useu
\transposedCueDuring
. Aquesta ordre accepta un argument
addicional per especificar el so d’un Do central de concert. Això
és útil per agafar cites d’un instrument que està a un registre
completament diferent.
piccoloNotes = \relative { \clef "treble^8" R1 c'''8 c c e g2 c4 g g2 } bassClarinetNotes = \relative c' { \key d \major \transposition bes, d4 r a r \transposedCueDuring "piccolo" #UP d { R1 } d4 r a r } \addQuote "piccolo" { \piccoloNotes } << \new Staff \piccoloNotes \new Staff \bassClarinetNotes >>
L’ordre \killCues
elimina les notes guia d’una expressió
musical, de forma que la mateixa expressió musical pugui
utilitzar-se per produir la particel·la instrumental (amb notes
guia) i la partitura de conjunt. L’ordre \killCues
elimina
solament les notes i esdeveniments que s’han citat mitjançant
\cueDuring
. Altres elements de marcatge associats amb les
guies, com els canvis de clau o una etiqueta identificativa de
l’instrument font, poden marcar-se per a la seva inclusió
selectiva dins de la partitura, vegeu
Ús d’etiquetes.
fluteNotes = \relative { r2. c''4 d8 c d e fis2 g2 d2 } bassoonNotes = \relative c { \clef bass R1 \tag #'part { \clef treble <>^\markup \tiny { flute } } \cueDuring "flute" #UP { R1 } \tag #'part \clef bass g4. b8 d2 } \addQuote "flute" { \fluteNotes } \new Staff { \bassoonNotes } \new StaffGroup << \new Staff { \fluteNotes } \new Staff { \removeWithTag #'part { \killCues { \bassoonNotes } } } >>
Com a alternativa, els canvis de clau i les etiquetes d’instrument
es poden recol·lectar dins d’una definició d’instrument per al seu
ús repetit, utilitzant
\addInstrumentDefinition
que es descriu a
Noms d’instruments.
Vegeu també
Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició dels instruments, Noms d’instruments, Clau, Guies musicals, Ús d’etiquetes.
Fragments de codi: Staff notation.
Referència de funcionament intern: CueVoice, Voice.
Advertiments i problemes coneguts
Poden ocórrer col·lisions amb els silencis si s’usa
\cueDuring
, entre els contextos de Voice
i de
CueVoice
. En usar \cueDuringWithClef
o
\transposedCueDuring
l’argument addicional requerit per a
cada cas ha d’anar després de la cita i de la direcció.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Format de les notes guia ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Dins del pentagrama > ] |
1.7 Anotacions editorials
Aquesta secció tracta de les diverses maneres de modificar l’aspecte de les notes i d’aplicar èmfasi analític o educatiu.
1.7.1 Dins del pentagrama | ||
1.7.2 Fora del pentagrama |
1.7.1 Dins del pentagrama
Aquesta secció tracta sobre com aplicar èmfasi als elements situats dins del pentagrama.
Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació | ||
Indicacions de digitació | ||
Notes ocultes | ||
Acoloriment d’objectes | ||
Parèntesis | ||
Pliques |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Dins del pentagrama ] | [ Amunt : Dins del pentagrama ] | [ Indicacions de digitació > ] |
Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació
Nota:
Per a la mida del tipus de lletra del text consulteu
Selecció del tipus de lletra i la seva mida.
Per a la mida del pentagrama, consulteu
Establiment de la mida del pentagrama.
Per a les notes guia, consulteu Format de les notes guia.
Per als pentagrames d’Ossia, consulteu Pentagrames d’Ossia.
Per modificar la mida de la notació sense canviar la mida del
pentagrama, especifiqueu un factor d’ampliació amb l’ordre
\magnifyMusic
:
\new Staff << \new Voice \relative { \voiceOne <e' e'>4 <f f'>8. <g g'>16 <f f'>8 <e e'>4 r8 } \new Voice \relative { \voiceTwo \magnifyMusic 0.63 { \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 0.63) r32 c'' a c a c a c r c a c a c a c r c a c a c a c a c a c a c a c } } >>
L’\override
de l’exemple anterior és una solució
provisional per solucionar un error del programa. Consulteu
l’apartat de “Problemes i advertiments coneguts” al final
d’aquesta secció.
Si una figura amb una mida normal de cap es barreja amb una altra més petita, la mida de la menor podria de necessitar de canviar-se (amb ‘\once \normalsize’) perquè les pliques i les alteracions accidentals mantinguin una bona alineació:
\new Staff << \key fis \minor \mergeDifferentlyDottedOn \new Voice \relative { \voiceOne \magnifyMusic 0.63 { \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 0.63) \once \normalsize cis'32( cis' gis b a fis \once \normalsize d d' \once \normalsize cis, cis' gis b a gis \once \normalsize fis fis' \once \normalsize fis, fis' ais, cis b gis \once \normalsize eis eis' \once \normalsize a, a' bis, d cis b \once \normalsize gis gis') } } \new Voice \relative { \voiceTwo cis'8. d16 cis8. fis16 fis8. eis16 a8. gis16 } >>
L’ordre \magnifyMusic
no està pensada per a les notes guia,
d’adorn, o per als pentagrames d’Ossia; hi ha mètodes més
apropiats per a la introducció de cada un d’aquests elements. En
comptes d’això, és útil quan la mida de la notació canvia dins
d’una sola part instrumental sobre un pentagrama, i quan les notes
d’adorn no són adequades, com a passatges de cadència o en casos
com els dels exemples anteriors. Establir el valor de
\magnifyMusic
a 0.63 duplica les dimensions del context
CueVoice
.
Nota: L’ordre \magnifyMusic
no ha d’utilitzar-se
si s’està canviant la mida del pentagrama al mateix temps. Consulteu
Establiment de la mida del pentagrama.
Canviar la mida dels objectes individuals
Es pot canviar de mida un objecte de presentació individual usant
les ordres \tweak
o \override
per ajustar la seva
propietat font-size
:
\relative { % resize a note head <f' \tweak font-size -4 b e>-5 % resize a fingering bes-\tweak font-size 0 -3 % resize an accidental \once \override Accidental.font-size = -4 bes!-^ % resize an articulation \once \override Script.font-size = 4 bes!-^ }
El valor predeterminat de font-size
per a cada objecte de
presentació està explicat al Manual de Referència de Funcionament
Intern. La propietat font-size
sols es pot fixar per als
objectes de presentació que respecten la interfície de presentació
font-interface
. Si no està especificada font-size
a
la llista de ‘Ajustos estàndard’ de l’objecte, el seu valor
és 0. Vegeu
All layout objects.
Comprensió de la propietat fontSize
La propietat de context fontSize
ajusta la mida relativa de
tots els elements de notació basats en glifs dins d’un context:
\relative { \time 3/4 d''4---5 c8( b a g) | \set fontSize = -6 e'4-- c!8-4( b a g) | \set fontSize = 0 fis4---3 e8( d) fis4 | g2. }
El valor fontSize
és un número que indica la mida relativa
a la mida estàndard per a l’alçada actual del pentagrama. El
valor predeterminat de fontSize
es 0; la addició de 6 a
qualsevol valor de fontSize
duplica la mida impresa dels
glifs, i la substracció de 6 redueix la mida a la meitat. Cada
pas augmenta la mida en un 12% aproximadament.
La funció del Scheme magnification->font-size
es proveeix
per conveniència, atès que les unitats logarítmiques de la propietat
font-size
no són totalment intuïtives. Per exemple, per
ajustar la notació musical al 75% de la mida predeterminada, usem:
\set fontSize = #(magnification->font-size 0.75)
La funció de l’Scheme magstep
té l’efecte oposat:
converteix un valor de font-size
a un factor d’ampliació.
La propietat fontSize
no afecta sols als elements
de notació que es dibuixen amb glifs, com el cap de les figures,
les alteracions accidentals, les inscripcions textuals, etc. No
afecta la mida de la pròpia pauta, ni canvia l’escala de les
pliques, barres, o espaiat horitzontal. Per canviar l’escala de
les pliques, barres i l’espaiat horitzontal junt amb la mida de la
notació (sense canviar la mida de la pauta), useu l’ordre
\magnifyMusic
que s’ha explicat anteriorment. Per canviar
l’escala de la mida de tot, fins i tot la pauta, vegeu
Establiment de la mida del pentagrama.
Sempre que s’estableix el valor de la propietat de context
fontSize
, el seu valor s’afegeix al valor de la
propietat d’objecte gràfic font-size
per als objectes
de presentació individuals, abans que s’imprimeixi qualsevol dels
glifs. Això pot confondre quan s’estableix el valor de les propietats
font-size
individuals mentre fontSize
ja està establert:
% the default font-size for NoteHead is 0 % the default font-size for Fingering is -5 c''4-3 \set fontSize = -3 % the effective font size for NoteHead is now -3 % the effective font size for Fingering is now -8 c''4-3 \override Fingering.font-size = 0 % the effective font size for Fingering is now -3 c''4-3
També hi ha les següents ordres de drecera:
Ordre | Equivalent a | Mida relativa |
\teeny | \set fontSize = -3 | 71% |
\tiny | \set fontSize = -2 | 79% |
\small | \set fontSize = -1 | 89% |
\normalsize | \set fontSize = 0 | 100% |
\large | \set fontSize = 1 | 112% |
\huge | \set fontSize = 2 | 126% |
\relative c'' { \teeny c4.-> d8---3 \tiny c4.-> d8---3 \small c4.-> d8---3 \normalsize c4.-> d8---3 \large c4.-> d8---3 \huge c4.-> d8---3 }
Els canvis a la mida del tipus de lletra s’obtenen per mitjà de
l’escalat de la mida del disseny que es troba més a prop de la
mida desitjada. La mida estàndard per al tipus de lletra (per a
font-size = 0
) depèn de l’alçada estàndard del
pentagrama. Per a un pentagrama de 20 punts, se selecciona un
tipus de lletra de 11 punts.
Instruccions predefinides
\magnifyMusic
,
\teeny
(ínfim),
\tiny
(molt petit),
\small
(petit),
\normalsize
(normal),
\large
(gran),
\huge
(enorme).
Vegeu també
Referència de la notació: Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Establiment de la mida del pentagrama, Format de les notes guia, Pentagrames d’Ossia.
Fitxers instal·lats: ‘ly/music-functions-init.ly’, ‘ly/property-init.ly’.
Fragments de codi: Editorial annotations.
Referència de funcionament intern: font-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Actualment hi ha dos errors del programa que impedeixen un espaiat
horitzontal correcte en usar \magnifyMusic
. Solament hi ha
una forma rodejar l’error, i el seu funcionament correcte no està
garantit en tots els casos. A l’exemple que apareix a
continuació, substituïu la variable mag amb el vostre valor
preferit. També podeu intentar treure una o ambdues ordres
\newSpacingSection
, i/o les ordres
\override
i \revert
:
\magnifyMusic mag { \newSpacingSection \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 mag) [music] \newSpacingSection \revert Score.SpacingSpanner.spacing-increment }
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació ] | [ Amunt : Dins del pentagrama ] | [ Notes ocultes > ] |
Indicacions de digitació
Les instruccions de digitació es poden introduir usant ‘nota-dígito’:
\relative { c''4-1 d-2 f-4 e-3 }
Per als canvis de dit es poden usar elements de marcatge de text o de cadenes de caràcters.
\relative { c''4-1 d-2 f\finger \markup \tied-lyric "4~3" c\finger "2 - 3" }
Podeu usar l’articulació de polze per indicar que una nota s’ha de tocar amb el polze (per exemple a música de violoncel).
\relative { <a'_\thumb a'-3>2 <b_\thumb b'-3> }
Les digitacions per als acords també es poden afegir a les notes individuals escrivint-les després de les altures.
\relative { <c''-1 e-2 g-3 b-5>2 <d-1 f-2 a-3 c-5> }
Les indicacions de digitació es poden situar manualment a sobre o a sota del pentagrama, vegeu Direcció i posició.
Fragments de codi seleccionats
Controlar la col·locación de les digitacions d’acords
Es pot controlar amb precisió la col·locació dels números de digitació. Perquè es tingui en compte l’orientació de les digitacions, es pot utilitzar una construcció d’acord <> tot i que siguin una sola nota.
\relative c' { \set fingeringOrientations = #'(left) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(down) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(down right up) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(up) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(left) <c-1>2 \set fingeringOrientations = #'(down) <e-3>2 \set stringNumberOrientations = #'(up left down) <f\3 a\2 c\1>1 \set strokeFingerOrientations = #'(down right up) <c\rightHandFinger #1 e\rightHandFinger #2 c'\rightHandFinger #4 > }
Permetre que les digitacions s’imprimeixen del pentagrama
Les xifres de digitació orientades verticalment es col·loquen de forma predeterminada fora del pentagrama. Malgrat això, aquest comportament es pot desactivar. Nota: s’ha d’usar una construcció d’acord <>, tot i que sigui una sola nota.
\relative c' { <c-1 e-2 g-3 b-5>2 \override Fingering.staff-padding = #'() <c-1 e-2 g-3 b-5>4 g'-0 a8[-1 b]-2 g-0 r \override Fingering.add-stem-support = ##f a[-1 b]-2 g-0 r \override Fingering.add-stem-support = ##t a[-1 b]-2 g-0 r \override Fingering.add-stem-support = #only-if-beamed a[-1 b]-2 g-0 r }
Vegeu també
Referència de la notació: Direcció i posició.
Fragments de codi: Editorial annotations.
Referència de funcionament intern: FingeringEvent, fingering-event, Fingering_engraver, New_fingering_engraver, Fingering.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicacions de digitació ] | [ Amunt : Dins del pentagrama ] | [ Acoloriment d'objectes > ] |
Notes ocultes
Las notes ocultes (o invisibles, o transparents) poden ser d’utilitat en la preparació d’exercicis de teoria o de composició.
\relative { c''4 d \hideNotes e4 f \unHideNotes g a \hideNotes b \unHideNotes c }
El cap, la plica i la barra de les figures, així com els silencis, són invisibles. Les barres són invisibles si comencen en una nota oculta. Els objectes de notació que estan ancorats a notes invisibles, són, malgrat això, visibles.
\relative c'' { e8(\p f g a)-- \hideNotes e8(\p f g a)-- }
Instruccions predefinides
\hideNotes
,
\unHideNotes
.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes
Referència de la notació: Silencis invisibles, Visibilitat dels objectes, Ocultament de pentagrames.
Fragments de codi: Editorial annotations.
Referència de funcionament intern: Note_spacing_engraver, NoteSpacing.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notes ocultes ] | [ Amunt : Dins del pentagrama ] | [ Parèntesis > ] |
Acoloriment d’objectes
Es poden assignar colors als objectes individuals. Els noms de color vàlids es relacionen a la Llista de colors.
\override NoteHead.color = #red c''4 c'' \override NoteHead.color = #(x11-color 'LimeGreen) d'' \override Stem.color = #blue e''
Es pot accedir a l’espectre complet de colors definit per a X11
usant la funció de l’Scheme x11-color. Aquesta funció accepta un
únic argument; pot ser un símbol de la forma
'PauPereBerenguera
o una cadena de la forma
"PauPereBerenguera"
. La primera forma és més ràpida
d’escriure i també més eficient. Tanmateix, en usar la segona
forma és possible accedir als colors d’X11 per mitjà de la forma
del nom que té diverses paraules.
Si x11-color
no entén el paràmetre, el color predeterminat
que retorna és el negre.
\new Staff \with { instrumentName = \markup { \with-color #(x11-color 'red) "Clarinet" } } \relative c'' { \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'SlateBlue2) gis8 a \override Beam.color = #(x11-color "medium turquoise") gis a \override Accidental.color = #(x11-color 'DarkRed) gis a \override NoteHead.color = #(x11-color "LimeGreen") gis a % això és un absurd deliberadament; noteu que les barres romanen negres \override Stem.color = #(x11-color 'Boggle) b2 cis }
Es poden especificar colors RGB exactes utilitzant la funció de
l’Scheme rgb-color
.
\new Staff \with { instrumentName = \markup { \with-color #(x11-color 'red) "Clarinet" } } \relative c'' { \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'SlateBlue2) \override Stem.color = #(rgb-color 0 0 0) gis8 a \override Stem.color = #(rgb-color 1 1 1) gis8 a \override Stem.color = #(rgb-color 0 0 0.5) gis4 a }
Vegeu també
Referència de la notació:
Llista de colors,
L’ordre \tweak
.
Fragments de codi: Editorial annotations.
Advertiments i problemes coneguts
Un color d’X11 no és necessàriament de la mateixa tonalitat exacta que un color normal de nom semblant.
No tots els colors d’X11 es distingeixen entre ells a un navegador
web, és a dir, un navegador web podria no mostrar cap diferència
entre LimeGreen
(verd llima) i ForestGreen
(verd
bosc). Per a la web es recomanen els colors normals (o sigui:
blue
, blau, green
, verd, i red
, vermell).
Les notes d’un acord no es poden acolorir individualment amb
\override
; en el seu lloc useu \tweak
o el seu
equivalent \single\override
abans de la nota respectiva.
Consulteu L’ordre \tweak
per veure
més detalls.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Acoloriment d'objectes ] | [ Amunt : Dins del pentagrama ] | [ Pliques > ] |
Parèntesis
Es poden tancar els objectes entre parèntesis anteposant
\parenthesize
a l’esdeveniment musical. Si s’aplica a un
acord, envolta cada nota dins d’un parell de parèntesis. També es
poden posar entre parèntesis les notes individuals d’un acord.
\relative { c''2 \parenthesize d c2 \parenthesize <c e g> c2 <c \parenthesize e g> }
Els objectes que no són notes també es poden posar entre
parèntesis. Per a les articulacions cal un guió abans de l’ordre
\parenthesize
.
\relative { c''2-\parenthesize -. d c2 \parenthesize r }
Vegeu també
Fragments de codi: Editorial annotations.
Referència de funcionament intern: Parenthesis_engraver, Parentheses, parentheses-interface.
Advertiments i problemes coneguts
En posar un acord entre parèntesis, s’envolta cada una de les notes individuals entre parèntesis, en comptes d’un sols parèntesis gran envoltant l’acord complet.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Parèntesis ] | [ Amunt : Dins del pentagrama ] | [ Fora del pentagrama > ] |
Pliques
Quan es troba amb una nota, es crea automàticament un objecte
Stem
(plica). Per a les rodones i els silencis, també es
creen però es fan invisibles.
Es pot fer manualment que les pliques apuntin cap amunt o cap avall; vegeu Direcció i posició.
Instruccions predefinides
\stemUp
,
\stemDown
,
\stemNeutral
.
Fragments de codi seleccionats
Direcció predeterminada de las pliques sobre la tercera línia del pentagrama
La direcció predeterminada de les pliques sobre la tercera línia
està determinada per la propietat neutral-direction
de
l’objecte Stem
.
\relative c'' { a4 b c b \override Stem.neutral-direction = #up a4 b c b \override Stem.neutral-direction = #down a4 b c b }
Canviar la direcció de la plica de les notes de tercera línia automàticament, basat en la melodia
El LilyPond pot alterar la direcció de la plica de les notes que
van en la tercera línia d’un pentagrama de forma que segueixi la
melodia, mitjançant l’addició del gravador Melody_engraver
al context Voice i sobreescrivint el valor de
neutral-direction
per a l’objecte Stem (plica).
\relative c'' { \time 3/4 a8 b g f b g | \set suspendMelodyDecisions = ##t a b g f b g | \unset suspendMelodyDecisions c b d c b c | } \layout { \context { \Voice \consists "Melody_engraver" \autoBeamOff } }
Vegeu també
Referència de la notació: Direcció i posició.
Fragments de codi: Editorial annotations.
Referència de funcionament intern: Stem_engraver, Stem, stem-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Pliques ] | [ Amunt : Anotacions editorials ] | [ Globus d'ajuda > ] |
1.7.2 Fora del pentagrama
Aquest secció tracta sobre com emfatitzar element que estan dins del pentagrama, des de fora del pentagrama.
Globus d’ajuda | ||
Línies de reixeta | ||
Claus d’anàlisi |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Fora del pentagrama ] | [ Amunt : Fora del pentagrama ] | [ Línies de reixeta > ] |
Globus d’ajuda
Els elements de notació es poden marcar i anomenar amb l’ajuda d’un cartell o globus d’ajuda rectangular. El propòsit principal d’aquesta funcionalitat és l’explicació de la notació.
\new Voice \with { \consists Balloon_engraver } \relative c'' { \balloonGrobText #'Stem #'(3 . 4) \markup { "Sóc una plica" } a8 \balloonGrobText #'Rest #'(-4 . -4) \markup { "Sóc un silenci" } r <c, g'-\balloonText #'(-2 . -2) \markup { "Sóc un cap" } c>2. }
Hi ha dues funcions musicals, balloonGrobText
i
balloonText
; el primer s’usa com \once\override
per
adjuntar un text a qualsevol objecte gràfic, i l’últim s’usa com
\tweak
, normalment dins d’acords, per adjuntar un text a
una nota individual.
Els textos de globus no influeixen a l’espaiat de les notes, però això es pot canviar:
\new Voice \with { \consists Balloon_engraver } \relative c'' { \balloonGrobText #'Stem #'(3 . 4) \markup { "Sóc una plica" } a8 \balloonGrobText #'Rest #'(-4 . -4) \markup { "Sóc un silenci" } r \balloonLengthOn <c, g'-\balloonText #'(-2 . -2) \markup { "Sóc un cap" } c>2. }
Instruccions predefinides
\balloonLengthOn
,
\balloonLengthOff
.
Vegeu també
Fragments de codi: Editorial annotations.
Referència de funcionament intern: Balloon_engraver, BalloonText, balloon-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Globus d'ajuda ] | [ Amunt : Fora del pentagrama ] | [ Claus d'anàlisi > ] |
Línies de reixeta
Es poden dibuixar línies verticals entre els pentagrames sincronitzades amb les notes.
S’ha d’usar el gravador Grid_point_engraver
per crear els
punts extrems de les línies, mentre que el gravador
Grid_line_span_engraver
es pot utilitzar per traçar
efectivament les línies. De forma predeterminada, això centra les
línies de reixeta horitzontalment a sota i al costat esquerre del
cap de les notes. Les línies de reixeta s’estenen a partir de la
línia mitjana dels pentagrames. L’interval gridInterval
ha
d’especificar la duració entre les línies de reixeta.
\layout { \context { \Staff \consists Grid_point_engraver gridInterval = #(ly:make-moment 1/4) } \context { \Score \consists Grid_line_span_engraver } } \score { \new ChoirStaff << \new Staff \relative { \stemUp c''4. d8 e8 f g4 } \new Staff \relative { \clef bass \stemDown c4 g' f e } >> }
Fragments de codi seleccionats
Línies de reixeta: modificar el seu aspecte
Es pot canviar l’aspecte de les línies de reixeta sobreescrivint algunes de les seves propietats.
\score { \new ChoirStaff << \new Staff { \relative c'' { \stemUp c'4. d8 e8 f g4 } } \new Staff { \relative c { % this moves them up one staff space from the default position \override Score.GridLine.extra-offset = #'(0.0 . 1.0) \stemDown \clef bass \once \override Score.GridLine.thickness = #5.0 c4 \once \override Score.GridLine.thickness = #1.0 g'4 \once \override Score.GridLine.thickness = #3.0 f4 \once \override Score.GridLine.thickness = #5.0 e4 } } >> \layout { \context { \Staff % set up grids \consists "Grid_point_engraver" % set the grid interval to one quarter note gridInterval = #(ly:make-moment 1/4) } \context { \Score \consists "Grid_line_span_engraver" % this moves them to the right half a staff space \override NoteColumn.X-offset = #-0.5 } } }
Vegeu també
Fragment de codi: Editorial annotations.
Referència de funcionament interno: Grid_line_span_engraver, Grid_point_engraver, GridLine, GridPoint, grid-line-interface, grid-point-interface.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Línies de reixeta ] | [ Amunt : Fora del pentagrama ] | [ Text > ] |
Claus d’anàlisi
Les claus s’usen en anàlisi musical per indicar l’estructura de les peces musicals. Es permeten les claus horitzontals simples.
\layout { \context { \Voice \consists Horizontal_bracket_engraver } } \relative { c''2\startGroup d\stopGroup }
Les claus d’anàlisi es poden niuar.
\layout { \context { \Voice \consists Horizontal_bracket_engraver } } \relative { c''4\startGroup\startGroup d4\stopGroup e4\startGroup d4\stopGroup\stopGroup }
Fragments de codi seleccionats
Claus d’anàlisis a sobre del pentagrama
De forma predeterminada s’afegeixen claus d’anàlisis senzills a sota del pentagrama. L’exemple següent mostra una manera de col·locar-los a sobre.
\layout { \context { \Voice \consists "Horizontal_bracket_engraver" } } \relative c'' { \once \override HorizontalBracket.direction = #UP c2\startGroup d2\stopGroup }
Analysis brackets with labels
Text markup may be added to analysis brackets through the text
property of the HorizontalBracketText
grob. Adding different
texts to brackets beginning at the same time requires the
\tweak
command.
Bracket text will be parenthesized after a line break.
\paper { tagline = ##f } \layout { \context { \Voice \consists "Horizontal_bracket_engraver" \override HorizontalBracket.direction = #UP } } { \once\override HorizontalBracketText.text = "a" c''\startGroup d''\stopGroup \once\override HorizontalBracketText.text = "a'" e''\startGroup d''\stopGroup | c''-\tweak HorizontalBracketText.text \markup \bold \huge "b" \startGroup -\tweak HorizontalBracketText.text "a" \startGroup d''\stopGroup e''-\tweak HorizontalBracketText.text "a'" \startGroup d''\stopGroup\stopGroup | c''-\tweak HorizontalBracketText.text foo \startGroup d'' e'' f'' | \break g'' a'' b'' c'''\stopGroup }
Vegeu també
Referència de funcionament intern: Horizontal_bracket_engraver, HorizontalBracket, horizontal-bracket-interface, HorizontalBracketText, horizontal-bracket-text-interface, Staff.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Claus d'anàlisi ] | [ Amunt : Notació musical ] | [ Escriptura del text > ] |
1.8 Text
Aquesta secció explica com incloure text (amb diversos estils de format) a les partitures.
Certs elements de text dels que no ens ocupem aquí es presenten a d’altres secciones específiques: Música vocal, Títols i encapçalaments.
1.8.1 Escriptura del text | ||
1.8.2 Donar format al text | ||
1.8.3 Tipus de lletra |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Text ] | [ Amunt : Text ] | [ Scripts de text > ] |
1.8.1 Escriptura del text
Aquesta secció presenta les diferents formes d’afegir text a una partitura.
Nota: Per escriure text amb caràcters accentuats i especials (com a les llengües diferents a l’anglès), senzillament inseriu els caràcters directament al fitxer del LilyPond. El fitxer s’ha de desar com a UTF-8. Per veure més informació, consulteu Codificació del text.
Scripts de text | ||
Extensions de text | ||
Indicacions de text | ||
Text separat |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Escriptura del text ] | [ Amunt : Escriptura del text ] | [ Extensions de text > ] |
Scripts de text
És possible afegir indicacions de “text entre cometes” a una partitura, com es mostra a l’exemple següent. Aquestes indicacions es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama, utilitzant la sintaxi que es descriu a Direcció i posició.
\relative { a'8^"pizz." g f e a4-"scherz." f }
Aquesta sintaxi és en realitat una abreviatura; es pot afegir
explícitament a una nota un format de text més complex utilitzant
un bloc \markup
, como es descriu a
Donar format al text.
\relative { a'8^\markup { \italic pizz. } g f e a4_\markup { \tiny scherz. \bold molto } f }
De format predeterminada, les indicacions de text no afecten a l’espaiat de les notes. Malgrat això, la seva amplada es podria tenir en compte: a l’exemple següent, la primera cadena de text no afecta l’espaiat, però la segon sí afecta.
\relative { a'8^"pizz." g f e \textLengthOn a4_"scherzando" f }
Es poden adjuntar articulacions a les notes, a més d’inscripcions de text. Per veure més informació, consulteu Articulacions i ornaments.
Per veure més informació sobre l’ordre relatiu de les inscripcions de text i les articulacions, consulteu Col·locació dels objectes.
Instruccions predefinides
\textLengthOn
,
\textLengthOff
.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Col·locació dels objectes.
Referència de la notació: Donar format al text, Direcció i posició, Articulacions i ornaments.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: TextScript.
Advertiments i problemes coneguts
La comprovació necessària per assegurar que les inscripcions de text i la lletra de les cançons es mantenen dins dels marges, requereix de càlculs addicionals. En cas que desitgeu un procés lleugerament més ràpid, podeu utilitzar
\override Score.PaperColumn.keep-inside-line = ##f
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Scripts de text ] | [ Amunt : Escriptura del text ] | [ Indicacions de text > ] |
Extensions de text
Certes indicacions d’execució, per exemple rallentando o accelerando, s’escriuen com a text i s’estenen sobre molts compassos mitjançant línies de punts. Aquests objectes, que reben el nom de ‘spanners’ o objectes d’extensió, es poden crear des d’una nota fins una altra usant la sintaxi següent:
\relative { \override TextSpanner.bound-details.left.text = "rit." b'1\startTextSpan e,\stopTextSpan }
La cadena de text que imprimeix s’estableix a través de propietats
d’objecte. De forma predeterminada s’imprimeix en estil cursiva,
però es poden aconseguir diferents efectes de format utilitzant blocs
\markup
, com es descriue a
Donar format al text.
\relative { \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup { \upright "rit." } b'1\startTextSpan c e,\stopTextSpan }
L’estil de la línia, així com la cadena de text, es definir com una propietat d’objecte. Aquesta sintaxi es descriu a Estils de línia.
Instruccions predefinides
\textSpannerUp
,
\textSpannerDown
,
\textSpannerNeutral
.
Advertiments i problemes coneguts
El LilyPond sols pot utilitzar un objecte d’extensió de text per cada veu.
Fragments de codi seleccionats
Objectes extensors de text postfix per a dinàmica
Els objectes d’extensió \cresc, \dim i \decresc ara es poden redefinir com a operadors postfix i produir un sols objecte d’extensió de text. La definició d’extensores personalitzats també és fàcil. Es poden barrejar amb facilitat els crescendi textuals i en forma de reguladors. \< i \> produeixen reguladors gràfics de forma predeterminada, \cresc etc. produeixen elements extensors de text de forma predeterminada.
% Some sample text dynamic spanners, to be used as postfix operators crpoco = #(make-music 'CrescendoEvent 'span-direction START 'span-type 'text 'span-text "cresc. poco a poco") \relative c' { c4\cresc d4 e4 f4 | g4 a4\! b4\crpoco c4 | c4 d4 e4 f4 | g4 a4\! b4\< c4 | g4\dim a4 b4\decresc c4\! }
Objecte personalitzat d’extensió de text de matisos dinàmics, postfix
Funcions postfix per a la creació d’objectes d’extensió de text personalitzats. Els objectes d’extensió han de començar en la primera nota del compàs. Cal utilitzar -\mycresc, en cas contrari el començament de l’objecte d’extensió s’assignarà a la nota següent.
% Two functions for (de)crescendo spanners where you can explicitly % give the spanner text. mycresc = #(define-music-function (mymarkup) (markup?) (make-music 'CrescendoEvent 'span-direction START 'span-type 'text 'span-text mymarkup)) mydecresc = #(define-music-function (mymarkup) (markup?) (make-music 'DecrescendoEvent 'span-direction START 'span-type 'text 'span-text mymarkup)) \relative c' { c4-\mycresc "custom cresc" c4 c4 c4 | c4 c4 c4 c4 | c4-\mydecresc "custom decresc" c4 c4 c4 | c4 c4\! c4 c4 }
Vegeu també
Referència de la notació: Estils de línia, Matisos dinàmics, Donar format al text.
Fragments de codi: Text, Expressive marks.
Referència de funcionament interno: TextSpanner.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Extensions de text ] | [ Amunt : Escriptura del text ] | [ Text separat > ] |
Indicacions de text
Es poden afegir a la partitura diversos elements de text amb la sintaxi que es descriue a Marques d’assaig.
\relative { \mark "Verse" c'2 g' \bar "||" \mark "Chorus" g2 c, \bar "|." }
Aquesta sintaxi possibilitat col·locar qualsevol text sobre la
línia divisòria; es poden incorporar formats complexos per al text
usant un bloc \markup
, como està explicat a
Donar format al text:
\relative { <c' e>1 \mark \markup { \italic { colla parte } } <d f>2 <e g> <c f aes>1 }
Aquest sintaxi també permet imprimir símbols especials com crides, segno o calderons, especificant el nom del símbol corresponent com s’explica a Notació musical dins d’elements de marcatge:
\relative { <bes' f>2 <aes d> \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" } <e g>1 }
Aquests objectes es graven sols sobre el pentagrama superior de la partitura; depenent de si estan especificats al final o al mig d’un compàs, es col·locaran sobre la línia divisòria o entre les notes. Si s’especifiquen a un salt de línia, les crides s’imprimeixen al principi de la línia següent.
\relative c'' { \mark "Allegro" c1 c \mark "assai" \break c c }
Instruccions predefinides
\markLengthOn
,
\markLengthOff
.
Fragments de codi seleccionats
Impressió de marques d’assaig en qualsevol pentagrama
Tot i que normalment les marques d’assaig textuals sols s’imprimeixen sobre el pentagrama superior, també es poden imprimir en un altra pentagrama qualsevol.
\score { << \new Staff { \mark \default c''1 \textMark "molto" c'' } \new Staff { \mark \default c'1 \textMark "molto" c' } >> \layout { \context { \Score \remove Mark_engraver \remove Text_mark_engraver \remove Staff_collecting_engraver } \context { \Staff \consists Mark_engraver \consists Text_mark_engraver \consists Staff_collecting_engraver } } }
Vegeu també
Referència de la notació: Marques d’assaig, Donar format al text, Notació musical dins d’elements de marcatge, El tipus de lletra Emmentaler.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: MarkEvent, Mark_engraver, RehearsalMark.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Indicacions de text ] | [ Amunt : Escriptura del text ] | [ Donar format al text > ] |
Text separat
Un bloc \markup
pot existir de forma independent, fora de
qualsevol bloc \score
, como una “expressió de nivell
superior”. Aquesta sintaxi es descriu a
Estructura del fitxer.
\markup { Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow... }
Això fa possible imprimir text separat de la música, cosa que és especialment útil quan el fitxer d’entrada conté diverses peces, tal i com es descriu a Diverses partitures a un llibre.
\score { c'1 } \markup { Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow... } \score { c'1 }
Els blocs de text independent poden abastar diverses pàgines, possibilitat la impressió de document o text o llibres íntegrament des del LilyPond. Aquesta funcionalitat i la sintaxi que requereix es descriuen a Elements de marcatge de diverses pàgines.
Instruccions predefinides
\markup
,
\markuplist
.
Fragments de codi seleccionats
Element de marcatge de text independent en dues columnes
Els textos independents es poden disposar en diverses columnes
utilitzant ordres \markup
:
\markup { \fill-line { \hspace #1 \column { \line { O sacrum convivium } \line { in quo Christus sumitur, } \line { recolitur memoria passionis ejus, } \line { mens impletur gratia, } \line { futurae gloriae nobis pignus datur. } \line { Amen. } } \hspace #2 \column \italic { \line { O sacred feast } \line { in which Christ is received, } \line { the memory of His Passion is renewed, } \line { the mind is filled with grace, } \line { and a pledge of future glory is given to us. } \line { Amen. } } \hspace #1 } }
Vegeu també
Referència de la notació: Donar format al text, Estructura del fitxer, Diverses partitures a un llibre, Elements de marcatge de diverses pàgines.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: TextScript.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Text separat ] | [ Amunt : Text ] | [ Introducció al marcatge de text > ] |
1.8.2 Donar format al text
Aquesta secció presenta els formats bàsics i avançats de text,
usant la sintaxi específica del modo de \markup
.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Donar format al text ] | [ Amunt : Donar format al text ] | [ Selecció del tipus de lletra i la seva mida > ] |
Introducció al marcatge de text
S’usa un bloc \markup
per gravar text amb una sintaxi
ampliable que es denomina “modo de marcatge”.
La sintaxi del marcatge és semblant a la sintaxi usual del
LilyPond: una expressió \markup
s’envolta entre claus
{ … }
. Una sola paraula es considera com una
expressió mínima, i per tant no li cal estar envoltada entre
claus.
A diferència de les indicacions de “text entre cometes”
simples, els blocs \markup
poden contenir expressions
niuades o ordres de marcatge, que s’introdueixen utilitzant el
caràcter de barra invertida \
. Aquestes ordres sols
afecten a l’expressió que segueix immediatament.
\relative { a'1-\markup intenso a2^\markup { poco \italic più forte } c e1 d2_\markup { \italic "string. assai" } e b1^\markup { \bold { molto \italic agitato } } c }
Un bloc \markup
pot contenir també cadenes de text entre
cometes. Aquestes cadenes es tracten com a expressions de text
mínimes, i per tant qualsevol ordre de marcatge o caràcter
especial (com \
i #
) s’imprimeixen literalment
sense afectar el fomat del text. Es poden fer que s’imprimeixin
les pròpies cometes si se les anteposa una barra invertida.
\relative { a'1^"\italic markup..." a_\markup { \italic "... imprimeix lletres \"cursives\" !" } a a }
Perquè es tractin com a una expressió diferent, cal que les
llistes de paraules estiguin envoltades entre cometes o precedides
d’una ordre. La forma en la qual estan definides les expressions
de marcatge afecta com es sobreposen, se centren i s’alineen
aquestes expressions; a l’exemple següent, la segona expressió
\markup
es tracta igual que la primera:
\relative c'' { c1^\markup { \center-column { a bbb c } } c1^\markup { \center-column { a { bbb c } } } c1^\markup { \center-column { a \line { bbb c } } } c1^\markup { \center-column { a "bbb c" } } }
Els marcatges es poden emmagatzemar dins de variables. Aquests variables es poden adjuntar directament a les notes:
allegro = \markup { \bold \large Allegro } { d''8.^\allegro d'16 d'4 r2 }
Es pot trobar una llista exhaustiva de les ordres específiques
\markup
a Ordres de marcatge de text.
Vegeu també
Referència de la notació: Ordres de marcatge de text.
Fragments de codi: Text.
Fitxers d’inici: ‘scm/markup.scm’.
Advertiments i problemes coneguts
Els missatges d’error de sintaxi per al mode de marcatge sovint produeixen confusió.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Introducció al marcatge de text ] | [ Amunt : Donar format al text ] | [ Alineació de text > ] |
Selecció del tipus de lletra i la seva mida
Es pot canviar de forma bàsica el tipus de lletra al mode de marcatge:
\relative { d''1^\markup { \bold { Più mosso } \italic { non troppo \underline Vivo } } r2 r4 r8 d,_\markup { \italic quasi \smallCaps Tromba } f1 d2 r }
La mida del tipus de lletra es pot alterar en relació a la mida global del pentagrama de diverses maneres, com es veu a continuació.
Es pot fixar a una mida predefinida:
\relative b' { b1_\markup { \huge Sinfonia } b1^\markup { \teeny da } b1-\markup { \normalsize camera } }
Es pot establir a un amida relativa a la mida anterior:
\relative b' { b1_\markup { \larger Sinfonia } b1^\markup { \smaller da } b1-\markup { \magnify #0.6 camera } }
Es pot augmentar o disminuir de forma relativa al valor fixat per la mida global del pentagrama:
\relative b' { b1_\markup { \fontsize #-2 Sinfonia } b1^\markup { \fontsize #1 da } b1-\markup { \fontsize #3 camera } }
També es pot establir a una mida de punts fix, independentment de la mida global del pentagrama:
\relative b' { b1_\markup { \abs-fontsize #20 Sinfonia } b1^\markup { \abs-fontsize #8 da } b1-\markup { \abs-fontsize #14 camera } }
Si el text inclou espais, és millor escriure tot entre cometes, de forma que la mida de cada espai sigui correcte per a la mida dels altres caràcters.
\markup \fontsize #6 \bold { Sinfonia da camera } \markup \fontsize #6 \bold { "Sinfonia da camera" }
El text es pot imprimir com subíndex o com superíndex. De forma predeterminada s’imprimeix en una mida menor, però també es pot usar una mida normal:
\markup { \column { \line { 1 \super st movement } \line { 1 \normal-size-super st movement \sub { (part two) } } } }
El mode de marcatge ofereix una manera fàcil d’escollir famílies de tipus de lletra alternatives. A no ser que s’especifiqui d’un altre mode, se selecciona automàticament el tipus de lletra predeterminada amb serifa, de tipus romà: en l’última línia de l’exemple següent, no hi ha diferència entre la primera i la segona paraula.
\markup { \column { \line { Act \number 1 } \line { \sans { Scene I. } } \line { \typewriter { Verona. An open place. } } \line { Enter \roman Valentine and Proteus. } } }
Algunes d’aquestes famílies, usades per elements específics com números o matisos, no ofereixen tots els caràcters, com s’explica a Indicacions dinàmiques contemporànies i Marques de repetició manual.
Si s’usen dins d’una paraula, algunes instruccions de canvi de tipus de lletra o de format poden produir un espai buit no desitjat. Això es pot solucionar concatenant a un de sol els diferents elements de text:
\markup { \column { \line { \concat { 1 \super st } movement } \line { \concat { \dynamic p , } \italic { con dolce espressione } } } }
Es pot trobar una llista exhaustiva d’ordres de canvi i utilització personalitzada dels tipus de lletres a Tipus de lletra.
També es possible definir conjunts personalitzats de tipus de lletra, tal i com s’explica a Explicació dels tipus de lletra.
Instruccions predefinides
\teeny
,
\tiny
,
\small
,
\normalsize
,
\large
,
\huge
,
\smaller
,
\larger
.
Vegeu també
Referència de la notació: Tipus de lletra, Indicacions dinàmiques contemporànies, Marques de repetició manual, Tipus de lletra.
Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: TextScript.
Advertiments i problemes coneguts
La utilització de les ordres de mida de text
\teeny
, \tiny
, \small
, \normalsize
,
\large
i \huge
condueixen a un espaiat de les línies
inconsistent comparat amb l’ús de \fontsize
.
Alineació de text
Aquesta subsecció tracta sobre com col·locar text al mode de marcatge. Els objecte de marcatge també es poden moure com un tot, usant la sintaxi que es descriu a Moviment d'objectes.
Els objectes de marcatge es poden alinear de diferents maneres. De forma predeterminada, una indicació de text s’alinea sobre la vora esquerra: a l’exemple següent, no hi ha diferència entre els marcatges primer i segon.
\relative { d''1-\markup { poco } f d-\markup { \left-align poco } f d-\markup { \center-align { poco } } f d-\markup { \right-align poco } }
Es pot realitzar un ajust fi de l’alineació horitzontal usant un valor numèric:
\relative { a'1-\markup { \halign #-1 poco } e' a,-\markup { \halign #0 poco } e' a,-\markup { \halign #0.5 poco } e' a,-\markup { \halign #2 poco } }
Certs objectes poden posseir els seus propis procediments d’alineació, i per tant no resulten afectats per aquestes ordres. És possible moure aquests objectes de marcatge com un tot, com es mostra per exemple a Indicacions de text.
L’alineació vertical és una mica més complexa. Com s’ha dit més a dalt, els objectes de marcatge es poden moure com un tot; tanmateix, també és possible moure element específics dins d’un bloc de marcatge. En aquest cas, l’element a moure s’ha de precedir d’un punt d’ancoratge, que pot ser un altre element de marcatge o un objecte invisible. L’exemple següent exemplifica aquestes dues possibilitats; l’últim marcatge en aquest exemple no té punt d’ancoratge i per això no resulta mogut.
\relative { d'2^\markup { Acte I \raise #2 { Scène 1 } } a' g_\markup { \null \lower #4 \bold { Très modéré } } a d,^\markup { \raise #4 \italic { Une forêt. } } a'4 a g2 a }
Algunes ordres poden afectar tant a l’alineació horitzontal com a la vertical dels objectes de text en el mode de marcatge. Qualsevol objecte afectat per aquestes instruccions s’han de precedir d’un punt d’ancoratge:
\relative { d'2^\markup { Acte I \translate #'(-1 . 2) "Scène 1" } a' g_\markup { \null \general-align #Y #3.2 \bold "Très modéré" } a d,^\markup { \null \translate-scaled #'(-1 . 2) \teeny "Une forêt." } a'4 a g2 a }
Un objecte de marcatge pot incloure diverses línies de text. A l’exemple següent, cada element o expressió se situa a la seva pròpia línia, ja sigui alineada per l’esquerra o centrada:
\markup { \column { a "b c" \line { d e f } } \hspace #10 \center-column { a "b c" \line { d e f } } }
De forma semblant, una llesta d’elements o expressions es pot repartir de forma que ompli per complet l’amplada de la línia horitzontal (si hi ha un sol element, se centra al paper). Al seu cop, aquestes expressions poden incloure text de diverses línies o qualsevol altre expressió de marcatge:
\markup { \fill-line { \line { William S. Gilbert } \center-column { \huge \smallCaps "The Mikado" or \smallCaps "The Town of Titipu" } \line { Sir Arthur Sullivan } } } \markup { \fill-line { 1885 } }
Les indicacions de text llargues es poden també ajustar automàticament segons una amplada de línia donada. Estaran alineades per l’esquerra o justificades, com es mostra a l’exemple següent:
\markup { \column { \line \smallCaps { La vida breve } \line \bold { Acto I } \wordwrap \italic { (La escena representa el corral de una casa de gitanos en el Albaicín de Granada. Al fondo una puerta por la que se ve el negro interior de una Fragua, iluminado por los rojos resplandores del fuego.) } \hspace #0 \line \bold { Acto II } \override #'(line-width . 50) \justify \italic { (Calle de Granada. Fachada de la casa de Carmela y su hermano Manuel con grandes ventanas abiertas a través de las que se ve el patio donde se celebra una alegre fiesta) } } }
Hi ha una llista exhaustiva d’ordres d’alineació de text a Align.
Vegeu també
Manual d’aprenentage: Moviment d'objectes.
Referència de la notació: Align, Indicacions de text.
Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: TextScript.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Alineació de text ] | [ Amunt : Donar format al text ] | [ Notació musical dins d'elements de marcatge > ] |
Notació gràfica dins d’elements de marcatge
Es poden afegir diversos objectes gràfics a una partitura, utilitzant ordres de marcatge.
Certes ordres de marcatge permeten la decoració d’elements de text amb gràfics, com es mostra a l’exemple següent.
\markup \fill-line { \center-column { \circle Jack \box "in the box" \null \line { Erik Satie \hspace #3 \bracket "1866 - 1925" } \null \rounded-box \bold Prelude } }
Algunes poden requerir un augment del farciment al voltant del text: això es pot aconseguir amb algunes instruccions de marcatge descrites exhaustivament a Align.
\markup \fill-line { \center-column { \box "Charles Ives (1874 - 1954)" \null \box \pad-markup #2 "THE UNANSWERED QUESTION" \box \pad-x #8 "A Cosmic Landscape" \null } } \markup \column { \line { \hspace #10 \box \pad-to-box #'(-5 . 20) #'(0 . 5) \bold "Largo to Presto" } \pad-around #3 "String quartet keeps very even time, Flute quartet keeps very uneven time." }
Es poden imprimir altres símbols o elements gràfics sense que es requereixi cap altre text. De igual manera que al cas de les expressions de marcatge, aquests objectes es poden combinar:
\markup { \combine \draw-circle #4 #0.4 ##f \filled-box #'(-4 . 4) #'(-0.5 . 0.5) #1 \hspace #5 \center-column { \triangle ##t \combine \draw-line #'(0 . 4) \arrow-head #Y #DOWN ##f } }
Entre les funcionalitats gràfiques avançades es troben la possibilitat d’incloure fitxers d’imatge externs convertits als format PosScript Encapsulat (eps), i la inclusió directa de gràfics dins del fitxer d’entrada, usant codi PostScript nadiu. En tal cas pot ser d’utilitat l’especificació explícita de la mida del dibuix, com s’exemplifica a continuació:
c'1^\markup { \combine \epsfile #X #10 "./context-example.eps" \with-dimensions #'(0 . 6) #'(0 . 10) \postscript " -2 3 translate 2.7 2 scale newpath 2 -1 moveto 4 -2 4 1 1 arct 4 2 3 3 1 arct 0 4 0 3 1 arct 0 0 1 -1 1 arct closepath stroke" } c'
Hi una llista exhaustiva d’ordres específiques de gràfics a Graphic.
Vegeu també
Referència de la notació: Align, Dimensions, Anotacions editorials, Graphic.
Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’, ‘scm/stencil.scm’.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: TextScript.
Notació musical dins d’elements de marcatge
Es poden afegir a la partitura diversos elements de notació musical, dins d’una objecte de marcatge.
Les notes i les alteracions es poden escriure utilitzant ordres de marcatge:
a'2 a'^\markup { \note {4} #1 = \note-by-number #1 #1 #1.5 } b'1_\markup { \natural \semiflat \flat \sesquiflat \doubleflat } \glissando a'1_\markup { \natural \semisharp \sharp \sesquisharp \doublesharp } \glissando b'
Altres objectes de notació es poden també imprimir al mode de marcatge:
\relative { g1 bes ees\finger \markup \tied-lyric "4~1" fis_\markup { \dynamic rf } bes^\markup { \beam #8 #0.1 #0.5 } cis d-\markup { \markalphabet #8 \markletter #8 } }
De forma més general, qualsevol símbol musical disponible es pot incloure per separat dins d’un objecte de marcatge, com s’exemplifica a continuació; hi ha una llista exhaustiva d’aquests símbols i els seus noms a El tipus de lletra Emmentaler.
\relative { c''2 c'^\markup { \musicglyph "eight" } c,4 c,8._\markup { \musicglyph "clefs.G_change" } c16 c2^\markup { \musicglyph "timesig.neomensural94" } }
Una altra forma d’imprimir glifs que no són de text es troba descrita a Explicació dels tipus de lletra. Serveix per imprimir claus de diferents mides.
El mode de marcatge també contempla diagrames per a instruments específics:
\relative { c''1^\markup { \fret-diagram-terse "x;x;o;2;3;2;" } c^\markup { \harp-pedal "^-v|--ov^" } c c^\markup { \combine \musicglyph "accordion.discant" \combine \raise #0.5 \musicglyph "accordion.dot" \raise #1.5 \musicglyph "accordion.dot" } }
Aquests diagrames es troben documentats a Instrument Specific Markup.
Es pot incloure fins i tot una partitura completa dins d’un
objecte de marcatge. En tal cas, el bloc niuat \score
ha
de contenir un bloc \layout
, com es mostra aquí:
\relative { c'4 d^\markup { \score { \relative { c'4 d e f } \layout { } } } e f | c d e f }
Hi ha una llista exhaustiva d’ordres relacionades amb la notació musical a Music.
Vegeu també
Referència de la notació: Music, El tipus de lletra Emmentaler, Explicació dels tipus de lletra.
Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’, ‘scm/fret-diagrams.scm’, ‘scm/harp-pedals.scm’.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: TextScript.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Notació musical dins d'elements de marcatge ] | [ Amunt : Donar format al text ] | [ Tipus de lletra > ] |
Elements de marcatge de diverses pàgines
Tot i que els objectes de marcatge estàndard no es poden dividir, una sintaxi específica fa possible la introducció de línies de text que poden abastar diverses pàgines:
\markuplist { \justified-lines { Un text molt llarg de línies justificades. ... } \wordwrap-lines { Un altre paràgraf molt llarg. ... } ... }
Aquesta sintaxi accepta una llista d’elements de marcatge, que poden ser
- el resultat d’una ordre de llista de marcatge,
- una llista de marcatges,
- o una llista de llistes de marcatge.
Hi una llista exhaustiva de les ordres de llista de marcage a Ordres de llistes de marcatge de text.
Vegeu també
Referència de la notació: Ordres de llistes de marcatge de text.
Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.
Manual de extensió: Definició de noves ordres de llista de marcatge.
Fragments de codi: Text.
Referència de funcionament intern: TextScript.
Instruccions predefinides
\markuplist
.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Elements de marcatge de diverses pàgines ] | [ Amunt : Text ] | [ Explicació dels tipus de lletra > ] |
1.8.3 Tipus de lletra
Aquesta secció presenta la forma en la qual es gestionen els tipus de lletra, i com es poden canviar a les partitures.
Explicació dels tipus de lletra | ||
Tipus de lletra d’un sol element | ||
Tipus de lletra del document complet |
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Tipus de lletra ] | [ Amunt : Tipus de lletra ] | [ Tipus de lletra d'un sol element > ] |
Explicació dels tipus de lletra
Els tipus de lletra es gestionen mitjançant diverses biblioteques. FontConfig s’utilitza per detectar els tipus de lletra disponibles al sistema; els tipus de lletra seleccionats es dibuixen fent servir Pango.
Els tipus de lletra de notació musical es poden descriure com un
conjunt de glifs específics, ordenats en diverses famílies. La
sintaxi següent permet usar directament diversos glifs del tipus
de lletra Feta
del LilyPond diferents a les de text en el
mode de marcatge:
a'1^\markup { \vcenter { \override #'(font-encoding . fetaBraces) \lookup "brace120" \override #'(font-encoding . fetaText) \column { 1 3 sf } \override #'(font-encoding . fetaMusic) \lookup "noteheads.s0petrucci" } }
Tanmateix, tots aquests glifs excepte les claus de diverses mides
que estan contingudes al tipus de lletra fetaBraces
estan
disponibles utilitzant la sintaxi més senzilla que es descriu a
Notació musical dins d’elements de marcatge.
Quan s’usen els glifs del tipus de lletra de claus
fetaBraces
, la mida de la clau s’especifica per la part
numèrica del nom del glif, en unitats arbitràries. Es pot
especificar qualsevol enter de 0
a 575
inclusiu,
sent 0
el que produeix la clau més petita. El valor òptim
s’ha de determinar per prova i error. Tots aquests glifs són
claus esquerra; les claus dreta es poden obtenir mitjançant
rotació, vegeu Rotació d’objectes.
Estan disponibles tres famílies de tipus de lletra per al text:
- El tipus de lletra roman (serif), que de forma predeterminada és LilyPond Serif (un àlies de TeX Gyre Schola).
- El tipus de lletra sans, que de formam predeterminada és LilyPond Sans Serif (un àlies de TeX Gyre Heros).
- El tipus de lletra typewriter mecanogràfica (monoespaiada), que de forma predeterminada és LilyPond Monospace (un àlies de TeX Gyre Cursor).
Cada família pot incloure diferents formes i sèries. El següent
exemple mostra la possibilitat de seleccionar famílies, formes,
sèries i mides alternatius. El valor que es dóna a
font-size
és el canvi requerit a partir de la mida
predeterminada.
\override Score.RehearsalMark.font-family = #'typewriter \mark \markup "Ouverture" \override Voice.TextScript.font-shape = #'italic \override Voice.TextScript.font-series = #'bold d''2.^\markup "Allegro" \override Voice.TextScript.font-size = #-3 c''4^smaller
Es pot usar una sintaxi semblant el mode de marcatge, tot i que en aquest cas és preferible usar la sintaxi senzilla que s’explica a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.
\markup { \column { \line { \override #'(font-shape . italic) \override #'(font-size . 4) Idomeneo, } \line { \override #'(font-family . typewriter) { \override #'(font-series . bold) re di } \override #'(font-family . sans) Creta } } }
Tot i que és fàcil canviar entre els tipus de lletra preconfigurats, també és possible usar altres tipus de lletra, com s’explica a les seccions següents: Tipus de lletra d’un sol element i Tipus de lletra del document complet.
Vegeu també
Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Notació musical dins d’elements de marcatge, Rotació d’objectes, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Font.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Explicació dels tipus de lletra ] | [ Amunt : Tipus de lletra ] | [ Tipus de lletra del document complet > ] |
Tipus de lletra d’un sol element
Es pot usar a una partitura qualsevol tipus de lletra que estigui instal·lada al sistema operatiu i reconeguda per part de FontConfig, usant la sintaxi següent:
\override Staff.TimeSignature.font-name = "Bitstream Charter" \override Staff.TimeSignature.font-size = #2 \time 3/4 a'1_\markup { \override #'(font-name . "Bitstream Vera Sans,sans-serif, Oblique Bold") { Vera Oblique Bold } }
Es pot descriure font-name usant una llista de ‘tipus de lletra’ separats per comes i una llista de ‘estils’ separats per espais. Sempre que el ‘tipus de lletra’ de la llista estigui instal·lat i contingui el glif sol·licitat, s’usarà. En cas contrari, s’usarà com a substitució el tipus de lletra següent de la llista.
L’execució del LilyPond amb l’opció següent presenta una llista de tots els tipus de lletra disponibles al sistema operatiu:
lilypond -dshow-available-fonts
Vegeu també
Referència de la notació: Explicació dels tipus de lletra, Tipus de lletra del document complet.
Fragments de codi: Text.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
[ < Tipus de lletra d'un sol element ] | [ Amunt : Tipus de lletra ] | [ Notació especialitzada > ] |
Tipus de lletra del document complet
Es poden canviar els tipus de lletra que s’usen com tipus de lletra predeterminats a les famílies romana, sans-serif i monoespaiada, especificant-los en aquest ordre com es veu a l’exemple de sota, que escala els tipus de lletra automàticament amb el valor fixat per a la mida global del pentagrama. De forma semblant a Tipus de lletra d’un sol element, Es pot descriure usant una llista de ‘Tipus de lletra’ separats per comes. Tanmateix, els ‘estils’ de tipus de lletra no es poden descriure. Per llegir més explicacions sobre els tipus de lletra, consulteu Explicació dels tipus de lletra.
\paper { #(define fonts (make-pango-font-tree "Linux Libertine O" "Nimbus Sans, Nimbus Sans L" "DejaVu Sans Mono" (/ staff-height pt 20))) } \relative c'{ c1-\markup { roman, \sans sans, \typewriter typewriter. } }
Vegeu també
Referència de la notació: Explicació dels tipus de lletra, Tipus de lletra d’un sol element, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Font.
[ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Tipus de lletra del document complet ] | [ Amunt : Top ] | [ Música vocal > ] |
2. Notació especialitzada
Aquest capítol explica com crear notació musical per a instruments d’un tipus específic o dins d’estils específics.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notació especialitzada ] | [ Amunt : Notació especialitzada ] | [ Notació comuna per a música vocal > ] |
2.1 Música vocal
Aquesta secció explica com gravar música vocal, i com assegurar-se que la lletra s’alinea amb les notes de la seva melodia corresponent.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música vocal ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Referències per a música vocal > ] |
2.1.1 Notació comuna per a música vocal
Aquesta secció s’ocupa de les qüestions comunes a la major part dels tipus de música vocal.
Referències per a música vocal
Aquesta secció indica on trobar els detalls de les qüestions de notació que poden sorgir a qualsevol tipus de música vocal.
- Gairebé tots els estils de música vocal utilitzen text escrit com a lletra. Hi ha una introducció a aquesta notació a Elaborar cançons senzilles.
-
La música vocal probablement requereix l’ús del mode de marcatge o
markup
, ja sigui per a la lletra o per a d’altres elements de text (noms dels personatges, etc.). Aquesta sintaxi es descriu a Introducció al marcatge de text. - Els ambitus, o indicacions de tessitura vocal, es poden afegir al principi dels pentagrames vocals, com s’explica a Tessitura.
- De forma predeterminada, les indicacions dinàmiques se situen a sota del pentagrama, però a la música coral se solen disposar per sobre del pentagrama per evitar la lletra, com s’explica a Disposicions de la partitura per a música coral.
Vegeu també
Glossari musical: ambitus.
Manual d’aprenentatge: Elaborar cançons senzilles.
Referència de la notació: Introducció al marcatge de text, Tessitura, Disposicions de la partitura per a música coral.
Fragments de codi: Vocal music.
Introducció de la lletra
La lletra de les cançons s’introdueix en un mode d’entrada
especial que s’inicia mitjançant la paraula clau
\lyricmode
, o bé mitjançant \addlyrics
\lyricsto
. En aquest mode especial d’entrada, el caràcter
d
no s’analitza com una nota, sinó més bé com una síl·laba
d’una sola lletra. Dit d’una altra forma, les síl·labes
s’introdueixen com les notes, però l’altura de les notes se
substitueix per text.
Per exemple:
\lyricmode { Three4 blind mice,2 three4 blind mice2 }
Hi ha dos mètodes principals per especificar la col·locació
horitzontal de les síl·labes: mitjançant la indicació de la
duració de cada síl·laba explícitament, com a l’exemple anterior,
o deixant que la lletra s’alinee automàticament amb una melodia o
una altra veu de música, utilitzant \addlyrics
o
\lyricsto
. El primer mètode es descriu a continuació sota
l’epígraf Duració manual de les síl·labes. El segon mètode
es descriu a Duració automàtica de les síl·labes.
Una paraula o síl·laba de la lletra comença amb un caràcter alfabètic (i alguns altres caràcters, vegeu a sota) i acaba amb un espai o dígit. La resta dels caràcters dins de la síl·laba poden ser qualssevol caràcters que no siguin dígit o espais.
A causa que qualsevol caràcter que no és un dígit o un espai es
considera part de la síl·laba, una paraula és vàlida fins i tot si
acaba amb }
, cosa que sovint porta a l’error següent:
\lyricmode { la la la}
A aquest exemple, el símbol }
està inclòs dins de la
síl·laba final, per tant la clau d’obertura no es compensa amb la
corresponent clau de tancament i el fitxer d’entrada probablement
no es podrà processar. En comptes d’allò, les claus sempre han
d’anar rodejades per espais:
\lyricmode { la la la }
Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es desi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.
Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor, o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es gravi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.
\relative { d''8 c16 a bes8 f ees' d c4 } \addlyrics { „Schad’ um das schö -- ne grü -- ne Band, }
Es poden usar les cometes normals dins de la lletra, però han d’anar precedides pel caràcter de barra invertida i la síl·laba en el seu conjunt s’ha d’envoltar en un altre parell de cometes. Per exemple,
\relative { \time 3/4 e'4 e4. e8 d4 e d c2. } \addlyrics { "\"I" am so lone -- "ly,\"" said she }
La definició completa del començament d’una paraula al mode lyrics
(lletra) és quelcom més complexa. Una paraula al mode lyrics
comença per: un caràcter alfabètic, _
, ?
,
!
, :
, '
, els caràcters de control des de
^A
fins a ^F
, des de ^Q
fins a ^W
,
^Y
, ^^
, qualsevol caràcter de 8 bits amb codi
consistent amb la combinació d’una barra invertida seguida per
`
, '
, "
o ^
.
L’ús d’elements de marcatge \markup
dins de la pròpia
lletra dóna un enorme control sobre l’aparença de la lletra. Per
veure una explicació de moltes de les opcions, vegeu
Donar format al text.
Fragments de codi seleccionats
Donar format a síl·labes de la lletra
És possible usar el mode de marcatge per donar format a síl·labes individualment dins de la lletra.
mel = \relative c'' { c4 c c c } lyr = \lyricmode { Lyrics \markup { \italic can } \markup { \with-color #red contain } \markup { \fontsize #8 \bold Markup! } } << \new Voice = melody \mel \new Lyrics \lyricsto melody \lyr >>
Vegeu també
Manual d’aprenentatge; Cançons.
Referència de la notació: Duració automàtica de les síl·labes, Tipus de lletra, Donar format al text, Modes d’entrada, Duració manual de les síl·labes, Caràcters especials.
Referència de funcionament intern: LyricText.
Fragments de codi: Text.
Alineació de la lletra a una melodia
La lletra s’interpreta al mode \lyricmode
y s’imprimeix
dins del context anomenat Lyrics
,
\new Lyrics \lyricmode { … }
Dues variants de \lyricmode
a més disposen d’un context
associat que s’usa per sincronitzar les síl·labes de la lletra amb
la música. \addlyrics
, que és més convenient, segueix
immediatament al contingut musical del context de Voice amb el que
s’ha de sincronitzar, creant implícitament un context Lyrics
complet, \lyricsto
és més versàtil i requereix tant que
s’especifiqui el context Voice associat pel seu nom, com que es
creï explícitament un context contenidor Lyrics. Per veure més
detalls, consulteu Duració automàtica de les síl·labes.
La lletra es pot alinear amb la melodia de dues maneres principals:
-
Es pot alinear la lletra automàticament, agafant-se les duracions
de les síl·labes d’una altra veu de musica, o (en circumstàncies
especials) una melodia associada, usant
\addlyrics
,\lyricsto
, o establint el valor de la propietatassociatedVoice
. Per veure més detalls, consulteu Duració automàtica de les síl·labes.<< \new Staff << \time 2/4 \new Voice = "una" \relative { \voiceOne c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2 } \new Voice = "dos" \relative { \voiceTwo s2 s4. f'8 e4 d c2 } >> % agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una» \new Lyrics \lyricsto "una" { Life is __ _ love, live __ life. } % agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una» inicialment % després canvia a «dos» \new Lyrics \lyricsto "una" { No more let \set associatedVoice = "dos" % s'ha d'establir una síl·laba més aviat sins and sor -- rows grow. } >>
La primera línia de lletra mostra la forma normal d’introduir la lletra.
La segona línia de text mostra com es pot canviar la veu del la que s’agafen les duracions per a les síl·labes. Això és útil si el text de les diferents estrofes correspon amb les mateixes notes de formes diferents, i totes les duracions estan disponibles dins de contextos de veu. Per veure més detalls, consulteu Versos.
-
El text es pot alinear independentment de la duració de qualsevol
nota si les duracions de les síl·labes s’especifiquen
explícitament, i s’escriuen amb
\lyricmode
.<< \new Voice = "one" \relative { \time 2/4 c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2 } % usa la duració explícita prèvia de 2: \new Lyrics \lyricmode { Joy to the earth! } % duració explícita, establerta a un ritme diferent \new Lyrics \lyricmode { Life4 is love,2. live4 life.2 } >>
El primer vers no està alineat amb les notes perquè no es van especificar les duracions, i s’utilitza el valor previ de 2 (blanca) per a totes les síl·labes.
El segon vers mostra com les paraules es poden alinear de forma independent de les notes. Això és útil si el text dels diversos versos es correspon amb les notes de maneres diferents, però les duracions requerides no estan disponibles a un context de música. Per veure més detalls, consulteu Duració manual de les síl·labes. Aquesta tècnica també és útil quan es vol preparar un diàleg a sobre de la música; per veure exemple que mostren això, consulteu Diàlegs a sobre de la música.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.
Referència de la notació: Explicació dels contextos, Duració automàtica de les síl·labes, Versos, Duració manual de les síl·labes, Diàlegs a sobre de la música, Duració manual de les síl·labes.
Referència de funcionament interno: Lyrics.
Duració automàtica de les síl·labes
Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament amb les notes d’una melodia de tres formes:
-
especificant pel seu nom el context Voice que conté la melodia,
amb
\lyrics
, -
introduint la lletra amb
\addlyrics
i col·locant-la immediatament després del context de veu que conté la melodia. -
establint un valor per a la propietat
associatedVoice
, l’alineació de la lletra es por moure a un context de veu diferent, especificat pel seu nom, en qualsevol moment musical.
Als tres mètodes es poden traçar guions de separació entre les síl·labes d’una paraula i línies extensores després del final d’una paraula. Per veure més detalls, vegeu Línies d’extensió i guions.
El context Voice
que conté la melodia amb la qual s’està
alineant la lletra, no ha d’haver “mort”, o es perdrà la lletra
a partir d’aquest punt. Això pot passar si hi ha períodes en els
quals aquesta veu no té res a fer. Per veure mètodes per mantenir
vius els contextos, consulteu
Manteniment amb vida dels contextos.
Ús de \lyricsto
Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament sota
les notes d’una melodia especificant pel seu nom el context de veu
que conté la melodia, amb \lyricsto
:
<< \new Voice = "melodia" \relative { a'1 a4. a8 a2 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { These are the words } >>
Això alinea les síl·labes amb les notes del context Voice
anomenat, que ha d’existir prèviament. Per tant, normalment
s’especifica primer el context Voice
seguit del context
Lyrics
. La lletra en sí segueix a l’ordre
\lyricsto
. L’ordre \lyricsto
invoca automàticament
el mode de lletra. De forma predeterminada, la lletra es col·loca
per sota de les notes. Per a d’altres col·locacions, consulteu
Posicionament vertical de la lletra.
Ús de \addlyrics
L’ordre \addlyrics
és realment tans sols una forma còmoda
d’escriure una estructura del LilyPond més complicada si cal per
la lletra.
{ MÚSICA } \addlyrics { LLETRA }
és el mateix que
\new Voice = "blabla" { MÚSICA } \new Lyrics \lyricsto "blabla" { LLETRA }
Heus ací un exemple:
{ \time 3/4 \relative { c'2 e4 g2. } \addlyrics { play the game } }
Es poden afegir més versos posant més seccions
\addlyrics
:
{ \time 3/4 \relative { c'2 e4 g2. } \addlyrics { play the game } \addlyrics { speel het spel } \addlyrics { joue le jeu } }
L’ordre \addlyrics
no pot manegar situacions de polifonia.
A més a més, no pot usar-se per associar lletra a un context de
tabulatura TabVoice
. Per a aquests casos s’hauria d’usar
\lyricsto
.
Ús de associatedVoice
Es pot canviar la melodia a la qual s’alinea la lletra mitjançant
l’establiment de la propietat associatedVoice
,
\set associatedVoice = "lala"
El valor de la propietat (aquí: "lala"
) ha de ser el nom
d’un context Voice
. Per raons tècniques, l’ordre
\set
s’ha d’escriure una síl·laba abans de la qual es vol
aplicar el canvi de veu.
Heus ací un exemple que mostra el seu ús:
<< \new Staff << \time 2/4 \new Voice = "una" \relative { \voiceOne c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2 } \new Voice = "dos" \relative { \voiceTwo s2 s4. f'8 e8 d4. c2 } >> % agafa les duracions i l'alineació de les notes de «una» inicialment % després canvia a «dos» \new Lyrics \lyricsto "una" { No more let \set associatedVoice = "dos" % s'ha d'establir una síl·laba prèviament sins and sor -- rows grow. } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Línies d’extensió i guions, Manteniment amb vida dels contextos, Posicionament vertical de la lletra.
Duració manual de les síl·labes
A certes músiques vocals complexes pot ser desitjable col·locar la
lletra de forma completament independent de les notes. En aquest
cas, no heu d’usar \lyricsto
ni \addlyrics
i no heu
d’establir un valor per a associatedVoice
. Les síl·labes
s’escriuen com a notes – però substituint els noms de les notes
per text – i la duració de cada síl·laba s’escriu explícitament
després de la síl·laba.
Es poden traçar línies separadores entre les síl·labes, com és usual, però no es poden traçar línies extensores quan no hi ha una veu associada.
Heus ací dos exemples:
<< \new Voice = "melodia" \relative { c''2 a f f e e } \new Lyrics \lyricmode { c4. -- a -- f -- f -- e2. -- e } >>
<< \new Staff { \relative { c''2 c2 d1 } } \new Lyrics { \lyricmode { I2 like4. my8 cat!1 } } \new Staff { \relative { c'8 c c c c c c c c8 c c c c c c c } } >>
Aquesta tècnica és molt útil quan s’escriuen diàlegs a sobre a la música, vegeu Diàlegs a sobre de la música.
Per canviar l’alineació de les síl·labes, simplement sobreescriviu
la propietat self-alignment-X
:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 c'2 e4 g2 f } \new Lyrics \lyricmode { \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT play1 a4 game4 } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Manteniment amb vida dels contextos.
Referència de funcionament intern: Lyrics, Voice.
Diverses síl·labes sobre una nota
Per assignar més d’una síl·laba a una única nota amb espais entre
les síl·labes, podem envoltar la frase entre cometes o utilitzar
un caràcter de guió sota _
. De forma alternativa, podem
usar el símbol de titlla corba (~
) per obtenir una
lligadura de text.
{ \relative { \autoBeamOff r8 b' c fis, fis c' b e, } \addlyrics { \override LyricHyphen.minimum-distance = #1.0 % Assegura que els guionets són visibles Che_in ques -- ta_e_in quel -- l'al -- tr'on -- da } \addlyrics { "Che in" ques -- "ta e in" quel -- l'al -- tr'on -- da } \addlyrics { Che~in ques -- ta~e~in quel -- l'al -- tr'on -- da } }
Vegeu també
Referència de funcionament intern: LyricCombineMusic.
Diverses notes sobre una síl·laba
A vegades, i sobretot a la música medieval i del barroc, diverses notes es canten sobre una síl·laba única; aquestes vocalitzacions reben el nom de melismes, o melismata (vegeu melisma). La síl·laba d’un melisma se sol alinear per l’esquerra amb la primera nota del melisma.
Quan es produeix un melisma sobre una síl·laba diferent de
l’última d’una paraula, aquesta síl·laba se sol unir a la següent
amb un guió separador. Això s’indica al codi d’entrada escrivint
un doble guió, --
, immediatament després de la síl·laba.
De forma alternativa, quan es produeix un melisma sobre l’última o
sobre l’única síl·laba d’una paraula, se sol traçar una línia
extensora des del final de la síl·laba fins l’última nota del
melisma. Aixo s’indica en el codi d’entrada escrivint una doble
barra baixa o caràcter de subrallat, __
, immediatament
després de la paraula.
Hi ha cinc formes d’indicar els melismes:
-
Es creen melismes automàticament sobre les notes unides mitjançant
lligadura d’unió:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g2 ~ | 4 e2 ~ | 8 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e __ } >>
-
Es poden crear melismes automàticament a partir de la música
escrivint lligadures d’expressió sobre les notes de cada melisma.
Aquesta és la forma usual d’escriure la lletra:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g8 ( f e f ) e8 ( d e2 ) } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e __ } >>
Observeu que les lligadures de fraseig no afectes a la creació de melismes.
-
Es considera que les notes formen un melisma quan s’uneixen
manualment mitjançant barra, sempre i quan el barrat automàtic
estigui desactivat. Vegeu
Establir el comportament de les barres automàtiques.
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 \autoBeamOff f''4 g8[ f e f] e2. } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e } >>
Clarament, això no és adequat per als melismes formats per notes de duració més llarga que la corxera.
-
Un grup denotes sense lligadura d’expressió es tracta com un
melisma si estan envoltades per
\melisma
i\melismaEnd
.<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g8 \melisma f e f \melismaEnd e2. } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e } >>
-
Es pot definir un melisma enterament dins de la lletra escrivint
un caràcter de barra baixa aïllat,
_
, per cada nota addicional que es vol afegir el melisma.<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 f''4 g8 f e f e8 d e2 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- _ _ _ e __ _ _ } >>
És possible tenir lligadures d’unió o d’expressió i barres manuals
a la melodia sense que indiquin melisma. Per fer-lo, ajusteu el
valor de melismaBusyProperties
:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 \set melismaBusyProperties = #'() c'4 d ( e ) g8 [ f ] f4 ~ 4 } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- e e -- le -- i -- son } >>
Es poden usar d’altres valors per a melismaBusyProperties
si volem incloure o excloure selectivament les lligadures d’unió,
lligadures d’expressió o barres de la detecció automàtica dels
melismes; vegeu melismaBusyProperties
a l’apartat
Tunable context properties.
Como a alternativa, si totes les indicacions de melisma
s’ignoraran, es pot establir ignoreMelismata
al valor
vertader; vegeu Versos amb ritmes diferents.
Si es requereix un melisma al transcurs d’un passatge en el qual
melismaBusyProperties
està actiu, pot indicar-se col·locant
una sola barra baixa a la lletra per cada nota que s’ha d’incloure
dins del melisma:
<< \new Voice = "melodia" \relative { \time 3/4 \set melismaBusyProperties = #'() c'4 d ( e ) g8 [ f ] ~ 4 ~ f } \new Lyrics \lyricsto "melodia" { Ky -- ri -- _ e __ _ _ _ } >>
Instruccions predefinides
\autoBeamOff
,
\autoBeamOn
,
\melisma
,
\melismaEnd
.
Vegeu també
Glossari musical: melisma.
Manual d’aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.
Referència de la notació: Alineació de la lletra a una melodia, Duració automàtica de les síl·labes, Establir el comportament de les barres automàtiques, Versos amb ritmes diferents.
Referència de funcionament intern: Tunable context properties.
Advertiments i problemes coneguts
No es creen automàticament línies extensores sota els melismes; s’han d’inserir manualment amb un doble guió baix.
Línies d’extensió i guions
Els melismes s’indiquen mitjançant una línia horitzontal centrada entre una síl·laba i la següent. Aquesta línia rep el nom de línia d’extensió, i s’escriu com ‘ __ ’ (fixeu-vos en els espais abans i després dels guions baixos).
Nota: Els melismes s’indiquen a la partitura amb línies extensores, que s’escriuen amb un doble guió baix; però també es poden introduir melismes curts mitjançant salts de notes individuals, que s’escriuen com caràcters aïllats de guió baix; de forma predeterminada aquests caràcters no produeixen la impressió d’una línia d’extensió.
Els guions centrats s’escriuen com ‘ -- ’ entre síl·labes d’una mateixa paraula (fixeu-vos en els espais abans i després del dos guionets). El guionet quedarà centrat entres les síl·labes, i la seva longitud s’ajustarà en funció de l’espai que existeix entre elles.
En la música gravada de manera molt atapeïda, es poden treure els
guionets. Es pot controlar si passa això o no, mitjançant les
propietats minimum-distance
(distància mínima entre les
dues síl·labes) i la minimum-length
(umbral per sota del
qual se suprimeixen els guionets) de LyricHyphen
.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: LyricExtender, LyricHyphen.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Línies d'extensió i guions ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Treball amb lletra i variables > ] |
2.1.2 Tècniques específiques per a les lletres
Treball amb lletra i variables | ||
Posicionament vertical de la lletra | ||
Col·locació horitzontal de les síl·labes | ||
Lletra i repeticions | ||
Lletres en divisi | ||
Polifonia amb lletres compartides |
Treball amb lletra i variables
Es poden crear variables que contenen lletra, però la lletra s’ha d’introduir en el mode lletra:
musicOne = \relative { c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2 } verseOne = \lyricmode { Joy to the world, the Lord is come. } \score { << \new Voice = "one" { \time 2/4 \musicOne } \new Lyrics \lyricsto "one" { \verseOne } >> }
No cal escriure les duraciones si la variable s’invocarà amb
\addlyrics
o amb \lyricsto
.
Per a disposicions diferents o més complexes, la millor forma és
definir en primer lloc les variables de la música i de la lletra,
després preparar una jerarquia de pentagrames i lletres, ometent
la lletra en sí, i després posar la lletra utilitzant
\context
per sota. Això assegura que les veus
referenciades per \lyricsto
siempre han estat definides
prèviament. Per exemple:
sopranoMusic = \relative { c''4 c c c } contraltoMusic = \relative { a'4 a a a } sopranoWords = \lyricmode { Sop -- ra -- no words } contraltoWords = \lyricmode { Con -- tral -- to words } \score { \new ChoirStaff << \new Staff { \new Voice = "sopranos" { \sopranoMusic } } \new Lyrics = "sopranos" \new Lyrics = "contraltos" \new Staff { \new Voice = "contraltos" { \contraltoMusic } } \context Lyrics = "sopranos" { \lyricsto "sopranos" { \sopranoWords } } \context Lyrics = "contraltos" { \lyricsto "contraltos" { \contraltoWords } } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Posicionament vertical de la lletra.
Referència de funcionament intern: LyricCombineMusic, Lyrics.
Posicionament vertical de la lletra
Depenent del tipus de música, la lletra pot col·locar-se sobre el pentagrama, a sota del pentagrama o entre dos pentagrames. El més fàcil és situar la lletra a sota de la pauta associada, i es pot aconseguir simplement definint el context Lyrics per sota del context Staff:
\score { << \new Staff { \new Voice = "melodia" { \relative { c''4 c c c } } } \new Lyrics { \lyricsto "melodia" { Here are the words } } >> }
Es pot col·locar la lletra sobre el pentagrama usat un dels dos mètodes disponibles: el més senzill (i preferible) és usar la mateixa sintaxi que s’ha vist més a dalt i especificar explícitament la posició de la lletra:
\score { << \new Staff = "staff" { \new Voice = "melody" { \relative { c''4 c c c } } } \new Lyrics \with { alignAboveContext = "staff" } { \lyricsto "melody" { Here are the words } } >> }
Com a alternativa, es pot usar un procés en dos passos. En primer
lloc es declara el context Lyrics (sense cap contingut), abans
dels contextos Staff i Voice, i després s’escriu l’ordre
\lyricsto
després de la declaració de Voice a què fa
referència, usant \context
, com es veu a continuació:
\score { << \new Lyrics = "lyrics" \with { % lyrics above a staff should have this override \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN } \new Staff { \new Voice = "melody" { \relative { c''4 c c c } } } \context Lyrics = "lyrics" { \lyricsto "melody" { Here are the words } } >> }
Quan hi ha dues veus sobre pentagrames separats, la lletra es pot col·locar sobre ells usant qualsevol d’aquests mètodes. Heus ací un exemple del segon mètode:
\score { \new ChoirStaff << \new Staff { \new Voice = "sopranos" { \relative { c''4 c c c } } } \new Lyrics = "sopranos" \new Lyrics = "contraltos" \with { % lyrics above a staff should have this override \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN } \new Staff { \new Voice = "contraltos" { \relative { a'4 a a a } } } \context Lyrics = "sopranos" { \lyricsto "sopranos" { Sop -- ra -- no words } } \context Lyrics = "contraltos" { \lyricsto "contraltos" { Con -- tral -- to words } } >> }
És possible generar d’altres combinacions de lletra i pautes mitjançant l’elaboració dels exemples anteriors, o examinant les plantilles del Manual d’Aprenentatge, vegeu Plantilles de conjunts vocals.
Fragments de codi seleccionats
Aconseguir l’espaiat de la lletra de la versió 2.12 en versions més recent
El motor d’espaiat vertical va canviar a la versió 2.14. Això pot
fer que s’alteri l’espaiat de la lletra de les cançons. És
possible fixar propietats per als contextos Lyric
i
Staff
de forma que el motor d’espaiat es comporti com ho
feia a la versió 2.12.
global = { \key d \major \time 3/4 } sopMusic = \relative c' { % VERSE ONE fis4 fis fis | \break fis4. e8 e4 } altoMusic = \relative c' { % VERSE ONE d4 d d | d4. b8 b4 | } tenorMusic = \relative c' { a4 a a | b4. g8 g4 | } bassMusic = \relative c { d4 d d | g,4. g8 g4 | } words = \lyricmode { Great is Thy faith -- ful -- ness, } \score { \new ChoirStaff << \new Lyrics = sopranos \new Staff = women << \new Voice = "sopranos" { \voiceOne \global \sopMusic } \new Voice = "altos" { \voiceTwo \global \altoMusic } >> \new Lyrics = "altos" \new Lyrics = "tenors" \new Staff = men << \clef bass \new Voice = "tenors" { \voiceOne \global \tenorMusic } \new Voice = "basses" { \voiceTwo \global \bassMusic } >> \new Lyrics = basses \context Lyrics = sopranos \lyricsto sopranos \words \context Lyrics = altos \lyricsto altos \words \context Lyrics = tenors \lyricsto tenors \words \context Lyrics = basses \lyricsto basses \words >> \layout { \context { \Lyrics \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = ##f \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 0) (minimum-distance . 2) (padding . 2)) } \context { \Staff \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 0) (minimum-distance . 2) (padding . 2)) } } }
Vegeu també
Manual d’ aprenentatge: Plantilles de conjunts vocals.
Referència de la notació: Ordre de disposició dels contextos, Creació i referenciació dels contextos.
Col·locació horitzontal de les síl·labes
Per augmentar la separació entre les línies de text, establiu la
propietat minimum-distance
de LyricSpace
.
\relative c' { c c c c \override Lyrics.LyricSpace.minimum-distance = #1.0 c c c c } \addlyrics { longtext longtext longtext longtext longtext longtext longtext longtext }
Per aplicar aquest canvi a totes les lletres de la partitura,
ajusteu la propietat dins del bloc \layout
.
\score { \relative { c' c c c c c c c } \addlyrics { longtext longtext longtext longtext longtext longtext longtext longtext } \layout { \context { \Lyrics \override LyricSpace.minimum-distance = #1.0 } } }
Fragments de codi seleccionats
Alineació de la lletra
L’alineació horitzontal de la lletra es pot ajustar sobreescrivint
la propietat self-alignment-X
de l’objecte LyricText
.
#-1
és esquerra, #0
és centrat #1
es dreta;
tanmateix, podem usar també #LEFT
, #CENTER
i
#RIGHT
.
\layout { ragged-right = ##f } \relative c'' { c1 c1 c1 } \addlyrics { \once \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT "This is left-aligned" \once \override LyricText.self-alignment-X = #CENTER "This is centered" \once \override LyricText.self-alignment-X = #1 "This is right-aligned" }
La comprovació necessària per assegurar que les inscripcions de text estiguin dins dels marges, requereix càlculs addicionals. Per accelerar lleugerament el processat, es pot desactivar aquesta funcionalitat:
\override Score.PaperColumn.keep-inside-line = ##f
Per fer que el text eviti també les línies divisòries, useu
\layout { \context { \Lyrics \consists Bar_engraver \consists Separating_line_group_engraver \hide BarLine } }
Lletra i repeticions
Repeticions senzilles
Les repeticions en la música es descriuen extensament a alguna altra part d’aquest maual; vegeu Repeticions. Aquesta secció explica com afegir lletra a seccions de música que es repeteixen.
La lletra que va amb una secció de música que es repeteix, hauria d’estar envoltada en la mateixa construcció de repeticions exacta que la música, si el text no canvia.
\score { << \new Staff { \new Voice = "melody" { \relative { a'4 a a a \repeat volta 2 { b4 b b b } } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Not re -- peat -- ed. \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. } } } >> }
El text s’expandirà correctament d’aquesta manera si es despleguen les repeticions.
\score { \unfoldRepeats { << \new Staff { \new Voice = "melody" { \relative { a'4 a a a \repeat volta 2 { b4 b b b } } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Not re -- peat -- ed. \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. } } } >> } }
Si la secció repetida ha de desplegar-se i té una lletra diferent, escriviu simplement tot el text:
\score { << \new Staff { \new Voice = "melody" { \relative { a'4 a a a \repeat unfold 2 { b4 b b b } } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Not re -- peat -- ed. The first time words. Sec -- ond time words. } } >> }
Quan el text de les seccions de primera o segona vegada es
diferent, la lletra de cada repetició s’ha d’escriure dins de
contextos Lyrics
diferents, niuats correctament a seccions
paral·leles:
\score { << \new Staff { \new Voice = "melody" { \relative { a'4 a a a \repeat volta 2 { b4 b b b } } } } \new Lyrics \lyricsto "melody" { Not re -- peat -- ed. << { The first time words. } \new Lyrics { \set associatedVoice = "melody" Sec -- ond time words. } >> } >> }
Es poden afegir més estrofes d’una manera semblant:
\score { << \new Staff { \new Voice = "singleVoice" { \relative { a'4 a a a \repeat volta 3 { b4 b b b } c4 c c c } } } \new Lyrics \lyricsto "singleVoice" { Not re -- peat -- ed. << { The first time words. } \new Lyrics { \set associatedVoice = "singleVoice" Sec -- ond time words. } \new Lyrics { \set associatedVoice = "singleVoice" The third time words. } >> The end sec -- tion. } >> }
Malgrat això, si aquesta construcció s’insereix dins d’un context
de diversos pentagrames tal com un ChoirStaff
, la lletra
dels versos segon i tercer apareixerà a sota del pentagrama inferior.
Per posicionar-los correctament utilitzeu alignBelowContext
:
\score { << \new Staff { \new Voice = "melody" { \relative { a'4 a a a \repeat volta 3 { b4 b b b } c4 c c c } } } \new Lyrics = "firstVerse" \lyricsto "melody" { Not re -- peat -- ed. << { The first time words. } \new Lyrics = "secondVerse" \with { alignBelowContext = "firstVerse" } { \set associatedVoice = "melody" Sec -- ond time words. } \new Lyrics = "thirdVerse" \with { alignBelowContext = "secondVerse" } { \set associatedVoice = "melody" The third time words. } >> The end sec -- tion. } \new Voice = "harmony" { \relative { f'4 f f f \repeat volta 2 { g8 g g4 g2 } a4 a8. a16 a2 } } >> }
Repeticions amb finals alternatius (primera i segona vegada)
Si el text de la secció repetida és el mateix, i cap dels blocs
\alternative
comença amb un silenci, es pot usar exactament
la mateixa estructura tant per a la lletra com per a la música.
Això té l’avantatge que \unfoldRepeats
expandeix
correctament tant la música com la lletra.
\score { << \new Staff { \time 2/4 \new Voice = "melody" { \relative { a'4 a a a \repeat volta 2 { b4 b } \alternative { { b b } { b c } } } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Not re -- peat -- ed. \repeat volta 2 { Re -- peat -- } \alternative { { ed twice. } { ed twice. } } } } >> }
Però quan la secció repetida té un text diferent, o quan un dels
blocs \alternative
comença amb un silenci, no es pot usar
una construcció de repetició per al text i cal inserir manualment
ordres \skip
per saltar sobre les notes a les seccions
alternatives que no correponguin.
Nota: no utilitzeu un guió baix, _
, per saltar notes: el
guió baix indica un melisma, i fa que la síl·laba anterior quedi
alineada per l’esquerra.
Nota: L’ordre \skip
ha d’anar seguida per un número,
però aquest número s’ignora dins de la lletra, que deriva les
duracions de les notes d’una melodia associada a través de
\addlyrics
o \lyricsto
. Cada \skip
salta
una sola nota de qualsevol valor, independentment del valor del
nombre que s’escriu a continuació.
\score { << \new Staff { \time 2/4 \new Voice = "melody" { \relative { \repeat volta 2 { b'4 b } \alternative { { b b } { b c } } c4 c } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { The first time words. \repeat unfold 2 { \skip 1 } End here. } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Sec -- ond \repeat unfold 2 { \skip 1 } time words. } } >> }
Quan una nota està lligada sobre dos o més finals alternatius
(sobre la primera nota d’una casella de primera i segona vegada),
s’usa una lligadura d’unió per arrossegar la nota dins del primer
final alternatiu i s’usa una ordre \repeatTie
de lligadura
de repetició a les caselles de repetició següents. Aquesta
estructura produeix problemes d’alineació difícils quan hi ha
lletra pel mig; augmentar la longitud de les seccions alternatives
de forma que les notes lligades quedin contingudes completament
dins d’elles, pot oferir un resultat acceptable.
La lligadura d’unió crea un melisma dins de la casella de primera vegada però no en la segona vegada i següent; per tant, per alinear la lletra correctament cal desactivar la creació automàtica de melismes sobre la secció de finals alternatius i inserir salts manuals.
\score { << \new Staff { \time 2/4 \new Voice = "melody" { \relative { \set melismaBusyProperties = #'() \repeat volta 2 { b'4 b ~} \alternative { { b b } { b \repeatTie c } } \unset melismaBusyProperties c4 c } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { \repeat volta 2 { Here's a __ } \alternative { { \skip 1 verse } { \skip 1 sec } } ond one. } } >> }
Observeu que si s’usa \unfoldRepeats
sobre una secció que
contingui alguna \repeatTie
, la \repeatTie
s’ha
d’eliminar per evitar que s’imprimeixin al mateix temps els dos
tipus de lligadures.
Quan la secció repetida té textos diferent, no es pot usar
\repeat
per a la lletra i s’han d’inserir ordres
\skip
, com es va veure abans.
\score { << \new Staff { \time 2/4 \new Voice = "melody" { \relative { \repeat volta 2 { b'4 b ~} \alternative { { b b } { b \repeatTie c } } c4 c } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Here's a __ verse. \repeat unfold 2 { \skip 1 } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Here's one \repeat unfold 2 { \skip 1 } more to sing. } } >> }
Si volem imprimir línies extensores i guions que entren o surten de les caselles de primera i segona vegada, hem d’inserir-los manualment.
\score { << \new Staff { \time 2/4 \new Voice = "melody" { \relative { \repeat volta 2 { b'4 b ~} \alternative { { b b } { b \repeatTie c } } c4 c } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Here's a __ verse. \repeat unfold 2 { \skip 1 } } } \new Lyrics { \lyricsto "melody" { Here's "a_" \skip 1 "_" sec -- ond one. } } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Manteniment amb vida dels contextos, Repeticions.
Lletres en divisi
Quan solament difereixen les paraules i les duracions de les dues parts mentre que l’alçada de les notes és la mateixa, el mètode adequat pot ser la desactivació temporal de la detecció automàtica dels melismes i indicar el melisma dins de la lletra:
\score { << \new Voice = "melody" { \relative c' { \set melismaBusyProperties = #'() \slurDown \slurDashed e4 e8 ( e ) c4 c | \unset melismaBusyProperties c } } \new Lyrics \lyricsto "melody" { They shall not o -- ver -- come } \new Lyrics \lyricsto "melody" { We will _ } >> }
Quan difereixen tant la música com les paraules, pot ser millor imprimir la música i la lletra que difereixen mitjançant l’anomenat de contextos de veu i adjuntant la lletra a aquests contextos específics:
\score { << \new Voice = "melody" { \relative { << { \voiceOne e'4 e8 e } \new Voice = "splitpart" { \voiceTwo c4 c } >> \oneVoice c4 c | c } } \new Lyrics \lyricsto "melody" { They shall not o -- ver -- come } \new Lyrics \lyricsto "splitpart" { We will } >> }
En la música coral és freqüent que una part vocal es divideixi en
dues durant diversos compassos. La construcció <<
{…} \\ {…} >>
, en la qual dues (o més)
expressions musicals estan separades per dues barres invertides,
pot en principi semblar la forma més adequada de realitzar les
veus dividides. Tanmateix, aquesta construcció assigna
totes les expressions que estan dins d’ella a
contextos de veu NOUS, cosa que fa que no s’assigni a
elles cap lletra perquè la lletra s’assigna al context de
veu original, que no és el que pretenem, en general. La
construcció correcta que hem d’usar és el passatge polifònic
temporal, vegeu la secció Passatges polifònics temporals dins de
Polifonia en un sol pentagrama.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Lletres en divisi ] | [ Amunt : Tècniques específiques per a les lletres ] | [ Versos > ] |
Polifonia amb lletres compartides
Quan dues veus les notes de les quals tenen diferents duracions comparteixen la mateixa lletra, l’alineació de la lletra a una de les veus pot generar problemes a l’altra veu. Per exemple, la segona línia extensora que es veu a sota és massa curta, perquè la lletra està alineada sols amb la veu superior:
soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } alto = \relative { g'2 b8( a g a) } words = \lyricmode { la __ la __ } \new Staff << \new Voice = "sopranoVoice" { \voiceOne \soprano } \new Voice { \voiceTwo \alto } \new Lyrics \lyricsto "sopranoVoice" \words >>
Per obtenir el resultat desitjat, alineeu la lletra amb un context
NullVoice
(‘Veu Nul·la’) nou que contingui una combinació
adequada de les dues veus. Les notes del context NullVoice
no apareixen a la pàgina impresa, però poden utilitzar-se per
alinear la lletra adequadament:
soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } alto = \relative { g'2 b8( a g a) } aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) } words = \lyricmode { la __ la __ } \new Staff << \new Voice { \voiceOne \soprano } \new Voice { \voiceTwo \alto } \new NullVoice = "aligner" \aligner \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words >>
Aquest mètode es pot usar també amb la funció
\partCombine
, que per sí mateixa no permet incloure lletra:
soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } alto = \relative { g'2 b8( a g a) } aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) } words = \lyricmode { la __ la __ } \new Staff << \new Voice \partCombine \soprano \alto \new NullVoice = "aligner" \aligner \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words >>
Advertiments i problemes coneguts
La funció \addLyrics
sols funciona amb lletra de
Voice
, per la qual cosa no pot utilitzar-se amb
NullVoice
.
La funció \partCombine
es descriu a
Combinació automàtica de les parts.
Por últim, aquest mètode es pot usar fins i tot si les veus estan a diferents pentagrames, i no es limita únicament a dues veus:
soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } altoOne = \relative { g'2 b8( a b4) } altoTwo = \relative { d'2 g4( fis8 g) } aligner = \relative { b'8( c d c) d( d d d) } words = \lyricmode { la __ la __ } \new ChoirStaff \with {\accepts NullVoice } << \new Staff \soprano \new NullVoice = "aligner" \aligner \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words \new Staff \partCombine \altoOne \altoTwo >>
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Polifonia amb lletres compartides ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Afegir números de vers > ] |
2.1.3 Versos
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Versos ] | [ Amunt : Versos ] | [ Afegir expressions dinàmiques als versos > ] |
Afegir números de vers
Els números de versos es poden afegir establint
stanza
, per exemple,
\new Voice \relative { \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2. } \addlyrics { \set stanza = "1. " Hi, my name is Bert. } \addlyrics { \set stanza = "2. " Oh, ché -- ri, je t'aime }
Aquests números apareixeran immediatament abans de la primera síl·laba.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Afegir números de vers ] | [ Amunt : Versos ] | [ Afegir el nom dels cantants als versos > ] |
Afegir expressions dinàmiques als versos
Els versos que difereixen en la seva sonoritat es poden
especificar escrivint una indicació dinàmica abans de cada vers.
Al LilyPond, tot el que apareix endavant d’un vers està dins de
l’objecte StanzaNumber
; les indicacions dinàmiques no són
diferents. Per raons tècniques, haureu d’establir el valor de la
secció stanza (vers) fora de de \lyricmode
:
text = { \set stanza = \markup { \dynamic "ff" "1. " } \lyricmode { Big bang } } << \new Voice = "tune" { \time 3/4 g'4 c'2 } \new Lyrics \lyricsto "tune" \text >>
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Afegir expressions dinàmiques als versos ] | [ Amunt : Versos ] | [ Versos amb ritmes diferents > ] |
Afegir el nom dels cantants als versos
També es poden posar els noms dels cantants. S’imprimeixen al
començament de la línia, igual que els noms d’instrument. Es
creen establint un valor per a vocalName
. Es pot definir
una versió abreujada com shortVocalName
.
\new Voice \relative { \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2. } \addlyrics { \set vocalName = "Bert " Hi, my name is Bert. } \addlyrics { \set vocalName = "Ernie " Oh, ché -- ri, je t'aime }
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Afegir el nom dels cantants als versos ] | [ Amunt : Versos ] | [ Impressió dels versos al final > ] |
Versos amb ritmes diferents
Amb freqüència els diferents versos d’una cançó encaixen de formes
lleugerament diferents amb la mateixa melodia. Aquestes
variacions es poden capturar amb l’ús de \lyricsto
.
Ignorar els melismes
Hi ha la possibilitat que el text tingui un melisma en un vers,
però diverses síl·labes en un altre. Una solució és fer que la
veu més ràpida ignori el melisma. Això s’aconsegueix establint
ignoreMelismata
al context Lyrics.
<< \relative \new Voice = "lahlah" { \set Staff.autoBeaming = ##f c'4 \slurDotted f8.[( g16]) a4 } \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { more slow -- ly } \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { go \set ignoreMelismata = ##t fas -- ter \unset ignoreMelismata still } >>
Advertiments i problemes coneguts
A diferència de gairebé totes les ordres \set
,
\set ignoreMelismata
no funciona si va precedida de
\once
. Cal utilitzar \set
y \unset
per
delimitar la lletra a la qual es volen ignorar els melismes.
Aplicació de síl·labes a notes d’adorn
De forma predeterminada, a les notes d’adorn (per exemple inserides
per mitjà de \grace
) no se’ls pot assignar síl·labes si es
fa servir \lyricsto
, però aquest comportament pot canviar-se:
<< \new Voice = melody \relative { f'4 \appoggiatura a32 b4 \grace { f16 a16 } b2 \afterGrace b2 { f16[ a16] } \appoggiatura a32 b4 \acciaccatura a8 b4 } \new Lyrics \lyricsto melody { normal \set includeGraceNotes = ##t case, gra -- ce case, after -- grace case, \set ignoreMelismata = ##t app. case, acc. case. } >>
Advertiments i problemes coneguts
Com succeeix amb associatedVoice
, includeGraceNotes
s’ha d’establir almenys una síl·laba abans de la qual s’anirà a
col·locar sota una nota d’adorn. Per al cas d’una nota d’adorn al
començament mateix d’una peça, considereu la possibilitat d’usar
un bloc \with
o \context
:
<< \new Voice = melody \relative c' { \grace { c16( d e f } g1) f } \new Lyrics \with { includeGraceNotes = ##t } \lyricsto melody { Ah __ fa } >>
Canvi a una melodia alternativa
Es poden fer variacions més complexes en la coordinació de la
lletra i la música. La melodia a la qual s’està alineant la
lletra pot canviar-se des de dins de la lletra mitjançant
l’establiment de la propietat associatedVoice
:
<< \relative \new Voice = "lahlah" { \set Staff.autoBeaming = ##f c'4 << \new Voice = "alternative" { \voiceOne \tuplet 3/2 { % mostra clarament les associacions \override NoteColumn.force-hshift = #-3 f8 f g } } { \voiceTwo f8.[ g16] \oneVoice } >> a8( b) c } \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { Ju -- ras -- sic Park } \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { % Complicat: cal establir associatedVoice % one syllable too soon! \set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a «ran» Ty -- ran -- no -- \set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a «rus» sau -- rus Rex } >>
El text del primer vers es fixa a la melodia nomenada ‘lahlah’
de la manera usual, però el segon vers es fixa inicialment al context
lahlah
i després es canvia a la melodia alternative
per a les síl·labes des de ‘ran’ fins a ‘sau’ mitjançant les línies:
\set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a "ran" Ty -- ran -- no -- \set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a "rus" sau -- rus Rex
Aquí, alternative
és el nom del context Voice
que
conté el treset.
Observeu la posició de l’ordre \set associatedVoice
:
sembla estar situada una síl·laba abans del normal, però és
correcte.
Nota: L’ordre \set associatedVoice
s’ha d’escriure una
síl·laba abans de la síl·laba en la qual volem que es
produeixi el canvi a la veu nova. Dit d’una altra forma, el canvi
de la veu associada es produeix una síl·laba més tard de
l’esperat. Això es fa així per raons tècniques, i no és un error.
Impressió dels versos al final
A vegades és convenient tenir un vers ajustat a la música, i la
resta afegit en forma d’estrofa al final de la peça. Això es pot
aconseguir escrivint els versos addicionals dins d’una secció
\markup
fora del bloc Score principal de la partitura. Heu
de tenir en compte que hi ha dues formes diferents de forçar els
salts de línia en utilitzar \markup
.
melody = \relative { e' d c d | e e e e | d d e d | c1 | } text = \lyricmode { \set stanza = "1." Ma- ry had a lit- tle lamb, its fleece was white as snow. } \score{ << \new Voice = "one" { \melody } \new Lyrics \lyricsto "one" \text >> \layout { } } \markup { \column{ \line{ Verse 2. } \line{ All the children laughed and played } \line{ To see a lamb at school. } } } \markup{ \wordwrap-string " Verse 3. Mary took it home again, It was against the rule." }
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Impressió dels versos al final ] | [ Amunt : Versos ] | [ Cançons > ] |
Impressió dels versos al final en diverses columnes
Quan una peça té molts versos, sovint s’imprimeixen en diverses columnes al llarg de tota la pàgina. Freqüentment, un número de ver fora del marge precedeix cada vers. L’exemple següent mostra com produir aquesta sortida al LilyPond.
melody = \relative { c'4 c c c | d d d d } text = \lyricmode { \set stanza = "1." Aquest és el vers u. Té dues línies. } \score { << \new Voice = "one" { \melody } \new Lyrics \lyricsto "one" \text >> \layout { } } \markup { \fill-line { \hspace #0.1 % mou la columna a fora del marge esquerra; % es pot eliminar si l'espai a la pàgina és escàs \column { \line { \bold "2." \column { "Aquest és el vers dos." "Té dues línies." } } \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos \line { \bold "3." \column { "Aquest és el vers tres." "Té dues línies." } } } \hspace #0.1 % afegeix espai horitzontal entre les columnes; \column { \line { \bold "4." \column { "Aquest és el vers quatre." "Té dues línies." } } \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos \line { \bold "5." \column { "Aquest és el vers cinc." "Té dues línies." } } } \hspace #0.1 % dóna algun espai extra al marge dret; % es pot eliminar si l'espai de la pàgina és escàs } }
Vegeu també
Referència de funcionament intern: LyricText, StanzaNumber.
2.1.4 Cançons
Referències per a cançons | ||
Fulls guia d’acords |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Cançons ] | [ Amunt : Cançons ] | [ Fulls guia d'acords > ] |
Referències per a cançons
En general les cançons s’escriuen sobre tres pentagrames amb la melodia del cantant al pentagrama superior i dos pentagrames d’acompanyament de piano a la part inferior. La lletra del primer vers s’imprimeix immediatament a sota del pentagrama superior. Si hi ha sols una petita quantitat de versos addicionals, poden imprimir-se immediatament a sota del primer, però si hi ha més versos del que caben còmodament en aquest lloc, el segon vers i següents s’imprimeixen després de la música, com a text independent.
Tots els elements de notació necessaris per escriure cançons es descriuen completament a d’altres seccions de la documentació:
- Per muntar la disposició de les pautes, vegeu Visualització dels pentagrames.
- Per escriure música per a piano, vegeu Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples.
- Per imprimir la lletra d’una línia melòdica, vegeu Notació comuna per a música vocal.
- Per col·locar la lletra, vegeu Posicionament vertical de la lletra.
- Per escriure versos vegeu Versos.
- Les cançons s’imprimeixen sovint amb els acords indicats mitjançant xifrat americà (els noms dels acords en lletres majúscules) sobre les pautes. Això es descriu a Impressió dels acords.
- Per imprimir diagrames de posicions dels acords per a l’acompanyament de guitarra per a d’altres instruments de trastos al mànec, consulteu “Marcatges de diagrames de posicions d’acord” dins de Notació comuna per a cordes amb trasts.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Cançons.
Referència de la notació: Notació comuna per a música vocal, Impressió dels acords, Visualització dels pentagrames, Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples, Posicionament vertical de la lletra, Versos.
Fragments de codi: Vocal music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a cançons ] | [ Amunt : Cançons ] | [ Música coral > ] |
Fulls guia d’acords
Es poden imprimir fulls guia d’acords combinant parts vocals i el ‘mode d’acords’; aquesta sintaxi s’explica a Notació d’acords.
Fragments de codi seleccionats
Full guia d’acords o «lead sheet» senzilla
En ajuntar noms d’acord en xifrat americà, melodia i lletra, obtenim un full d’acord os «lead sheet»:
<< \chords { c2 g:sus4 f e } \new Staff \relative c'' { a4 e c8 e r4 b2 c4( d) } \addlyrics { One day this shall be free __ } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Notació d’acords.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Fulls guia d'acords ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Referències per a música coral > ] |
2.1.5 Música coral
Aquesta secció tracta els temes de notació més directament relacionats amb la música coral. Això inclou els himnes, les cançons per parts, els oratoris, etc.
Referències per a música coral | ||
Disposicions de la partitura per a música coral | ||
Veus dividides |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música coral ] | [ Amunt : Música coral ] | [ Disposicions de la partitura per a música coral > ] |
Referències per a música coral
La notació musical coral es realitza normalment sobre dos, tres o
quatre pentagrames dins d’un grup de pautes ChoirStaff
. Si
cal un acompanyament, se situa a sota dins d’un grup
PianoStaff
, que se sol reduir de mida, per assajar les
obres corals a cappella. Les notes de cada part vocal se
situen dins d’un context Voice
, i cada pentagrama rep o una
sola part vocal (és a dir, una Voice
) o un par de parts
vocals (és a dir, dos Voice
s).
Els textos es disposen en contextos Lyrics
, o bé a sota de
cada pauta de música corresponent, o bé una a sobre i una altra a
sota de la pauta de música, si aquesta última pauta conté la
música de les dues parts.
A altres parts del manual es descriuen completament alguns altres temes de la música coral:
- Hi ha una introducció a la creació de partitures vocals SATB al Manual d’Aprenentatge, vegeu Partitura vocal a quatre veus SATB. També hi ha una plantilla incorporada que simplifica la introducció de música vocal SATB, vegeu Plantilles incorporades.
- Al Manual d’Aprenentatge hi ha també diverses plantilles adequades per a diversos estils de música coral, vegeu Plantilles de conjunts vocals.
-
Per veure més informació sobre
ChoirStaff
iPianoStaff
, consulteu Agrupament de pentagrames. - Les figures amb caps de formes, com els que es fan servir a la notació de l’estil Arpa Sacra i altres semblants, es descriuen a Caps de notes amb formes diverses.
-
Quan dues parts vocals comparteixen un pentagrama, les pliques,
lligadures, etc. de la part aguda s’orienten cap amunt, i les de
la part greu cap avall. Per fer-ho, utilitzeu
\voiceOne
i\voiceTwo
. Vegeu Polifonia en un sol pentagrama. - Quan una part vocal es divideix temporalment, hem d’usar passatges polifònics temporals vegeu Polifonia en un sol pentagrama.
Instruccions predefinides
\oneVoice
,
\voiceOne
,
\voiceTwo
.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Partitura vocal a quatre veus SATB, Plantilles de conjunts vocals.
Referència de la notació: Ordre de disposició dels contextos, Agrupament de pentagrames, Caps de notes amb formes diverses, Polifonia en un sol pentagrama.
Fragments de codi: Vocal music.
Referència de funcionament intern: ChoirStaff, Lyrics, PianoStaff.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a música coral ] | [ Amunt : Música coral ] | [ Veus dividides > ] |
Disposicions de la partitura per a música coral
La música coral que conté quatre pentagrames, amb o sense acompanyament de piano, es pot disposar amb dos sistemes per pàgina. Depenent de la mida de la pàgina, aconseguir-lo pot requerir canvis a certs ajustaments predeterminats. S’han de tenir compte els comptes següents:
- Es pot modificar la mida global de pentagrama per alterar la mida general dels elements de la partitura. Vegeu Establiment de la mida del pentagrama.
- Les diferents distàncies entre sistemes, pentagrames i línies de text es poden ajustar de manera independent. Vegeu Espaiat vertical.
- Es poden imprimir les dimensiones de les variables de disposició verticals com a ajuda per a l’ajust de l’espaiat vertical. Aquesta i d’altres possibilitats per fer encaixar la música a un nombre de pàgines menor, es descriuen a Encaix de la música en menys pàgines.
- Si el nombre de sistemes per pàgina canvia d’u a dos, s’acostuma indicar-lo mitjançant una marca separadora de sistemes entre els dos sistemes. Vegeu Separació de sistemes.
- Per veure més detalls sobre altres propietats de format de les pàgines, consulteu Disposició de la pàgina.
Les indicacions dinàmiques es col·loquen per omissió a sota del
pentagrama, però a la música coral se solen situar a sobre del
pentagrama per evitar les col·lisions amb el text. L’ordre
predefinida \dynamicUp
fa aquesta tasca per a les
indicacions dinàmiques en un únic context Voice
. Si hi ha
molts contextos de veu, aquesta ordre predefinida hauria de
col·locar-se en cada u d’ells. Com a alternativa, es pot usar la
seva forma expandida per posar les indicacions dinàmiques de tota
la partitura a sobre de les seves pautes respectives, com es
mostra aquí:
\score { \new ChoirStaff << \new Staff { \new Voice { \relative { g'4\f g g g } } } \new Staff { \new Voice { \relative { d'4 d d\p d } } } >> \layout { \context { \Score \override DynamicText.direction = #UP \override DynamicLineSpanner.direction = #UP } } }
Instruccions predefinides
\dynamicUp
,
\dynamicDown
,
\dynamicNeutral
.
Vegeu també
Referència de la notació: Canvi de l’espaiat, Mostrar l’espaiat, Encaix de la música en menys pàgines, Disposició de la pàgina, Disposició de la partitura, Separació de sistemes, Establiment de la mida del pentagrama, Salts, Espaiat vertical.
Referència de funcionament interno: VerticalAxisGroup, StaffGrouper.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Disposicions de la partitura per a música coral ] | [ Amunt : Música coral ] | [ Òpera i musicals > ] |
Veus dividides
Ús de arpeggioBracket per fer més visible un divisi
El corxet d’arpegis arpeggioBracket
es pot usar per indicar
la divisió de veus quan no hi ha pliques que puguin oferir aquesta
informació. Se sol trobar a la múśica coral.
\include "english.ly" \score { \relative c'' { \key a \major \time 2/2 << \new Voice = "upper" << { \voiceOne \arpeggioBracket a2( b2 <b d>1\arpeggio) <cs e>\arpeggio ~ <cs e>4 } \addlyrics { \lyricmode { A -- men. } } >> \new Voice = "lower" { \voiceTwo a1 ~ a a ~ a4 \bar "|." } >> } \layout { ragged-right = ##t } }
Vegeu també
Referència de la notació: Marques expressives en forma de línies.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Veus dividides ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Referències per a òpera i musicals > ] |
2.1.6 Òpera i musicals
La música, lletra i diàlegs de les òperes i musicals es disposen normalment d’una o més de les formes següents:
- Una Partitura del director que contingui totes les parts orquestrals i vocals, junt a notes guia del llibret si hi ha passatges parlats.
- Particel·les orquestrals que continguin la música dels instruments individuals de l’orquestra o banda.
- Una Partitura vocal que contingui totes les parts vocals amb acompanyament de piano. L’acompanyament és normalment una reducció d’orquestra, i en aquest cas és freqüent indicar el nom de l’instrument original de l’orquestra. Les partitures vocals a vegades inclouen indicacions d’escena i notes guia del llibret.
- Un Llibre vocal que contingui les partes vocals (sense acompanyament), a vegades en combinació amb el llibret.
- Un Llibret que contingui els diàlegs complets que normalment hi ha als musicals, junt amb la lletra de les parts cantades. Solen incloure’s també les indicacions d’escena. Es pot utilitzar el LilyPond per gravar llibrets, però tenint en compte que no contenen música, pot ser preferible algun mètode alternatiu.
En la secció de referències que apareix a continuació estan relacionades les seccions de la documentació del LilyPond que s’ocupen dels temes necessaris per crear partitures en els estils habituals de l’òpera i els musicals. Després apareixen seccions que tracten de les tècniques peculiars de la gravació musical de les partitures d’òpera i de musicals.
Referències per a òpera i musicals | ||
Noms dels personatges | ||
Guies musicals | ||
Música parlada | ||
Diàlegs a sobre de la música |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Òpera i musicals ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Noms dels personatges > ] |
Referències per a òpera i musicals
- Una partitura de director conté molts pentagrames i lletres agrupats. A Agrupament de pentagrames s’expliquen maneres d’agrupar pentagrames. Per niuar uns grups dins d’uns altres, consulteu Grups de pentagrames niuats.
- El gravat de pentagrames buits a les partitures del director i vocals se sol inhibir. Per crear aquestes partitures, conegudes com a “Partitures franceses”, consulteu Ocultament de pentagrames.
- L’escriptura de partitures orquestrals s’estudia a Escriptura de les particel·les. Poden ser de rellevància altres seccions del capítol de notació especialitzada, depenent de l’orquestració utilitzada. Molts instruments són transpositors, consulteu Transposició dels instruments.
- Si el nombre de sistemes per pàgina varia d’una a una altra pàgina, s’acostuma a separar els sistemes amb una marca separadora de sistemes. Vegeu Separació de sistemes.
- Per veure detalls sobre altres propietats de format de les pàgines, consulteu Disposició de la pàgina.
-
Es poden inserir notes guia de diàlegs, instruccions d’escena i
notes al peu, vegeu
Creació de notes al peu i
Text. També es poden afegir indicacions d’escena extenses
amb una secció d’elements de marcatge independents entres dos blocs
\score
, vegeu Text separat.
Vegeu també
Glossari musical: Frenched score, Frenched staves, transposing instrument.
Referència de la notació: Creació de notes al peu, Agrupament de pentagrames, Ocultament de pentagrames, Transposició dels instruments, Grups de pentagrames niuats, Disposició de la pàgina, Separació de sistemes, Transposició, Escriptura de les particel·les, Escriptura del text.
Fragments de codi: Vocal music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a òpera i musicals ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Guies musicals > ] |
Noms dels personatges
Se solen mostrar els noms dels personatges a l’esquerra del pentagrama quan aquest marge està dedicat únicament a aquest personatge solament:
\score { << \new Staff { \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Kaspar \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Kas. \relative { \clef "G_8" c'4 c c c \break c4 c c c } } \new Staff { \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Melchior \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Mel \clef "bass" \relative { a4 a a a a4 a a a } } >> }
Quan dos o més personatges comparteixen un pentagrama, el nom del personatge se sol imprimir a sobre del pentagrama al principi de cada secció corresponent a aquest personatge. Això es pot fer amb element de marcatge. Amb freqüència s’usa un tipus de lletra especial per a aquest propòsit.
\relative c' { \clef "G_8" c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar c c c \clef "bass" a4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Melchior a a a \clef "G_8" c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar c c c }
Com a alternativa, si hi ha molts canvis de personatges, pot ser més fàcil establir variables que continguin les definicions de cada personatge, per així poder indicar el canvi de personatge de manera fàcil i concisa.
kaspar = { \clef "G_8" \set Staff.shortVocalName = "Kas." \set Staff.midiInstrument = "voice oohs" <>^\markup \smallCaps "Kaspar" } melchior = { \clef "bass" \set Staff.shortVocalName = "Mel." \set Staff.midiInstrument = "choir aahs" <>^\markup \smallCaps "Melchior" } \relative c' { \kaspar c4 c c c \melchior a4 a a a \kaspar c4 c c c }
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Organitzar les peces mitjançant variables.
Referència de la notació: Text, Ordres de marcatge de text.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Noms dels personatges ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Música parlada > ] |
Guies musicals
Es poden inserir guies musicals a les partitures vocals, als llibres vocals i a las parts orquestrals per indicar quina música d’altra part precedeix immediatament a una entrada. A més a més, les guies se solen inserir a la reducció de piano de les partitures vocals per indicar el que està tocant cada part orquestral. Això serveix d’ajuda al director quan no està disponible una partitura del director.
El mecanisme bàsic per inserir guies s’explica de forma exhaustiva al text principal, vegeu Cites a altres veus i Format de les notes guia. Però quan s’han d’inserir moltes guies, per exemple, com ajuda per al director a una partitura vocal, el nom de l’instrument s’ha de col·locar amb cura just abans del començament de les notes guia, i a prop d’elles. El següent exemple mostra com es fa això.
flute = \relative { s4 s4 e'' g } \addQuote "flute" { \flute } pianoRH = \relative { c''4. g8 % poseu el nom de l'instrument que es vol guiar just abans % de les notes guia i a sobre el pentagrama <>^\markup { \right-align { \tiny "Flute" } } \cueDuring "flute" #UP { g4 bes4 } } pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } \score { \new PianoStaff << \new Staff { \pianoRH } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> }
Si s’està citant un instrument transpositor, la part instrumental
ha d’especificar la tonalitat de manera que la conversió de les
notes citades es faci automàticament. L’exemple de sota mostra
aquesta transposició per a un clarinet en Si bemoll. Les notes
d’aquest exemple són baixes al pentagrama, per la qual cosa
s’especifica DOWN
a \cueDuring
(perquè les pliques
s’orientin cap avall) i el nom de l’instrument es col·loca a sota
del pentagrama.
clarinet = \relative c' { \transposition bes fis4 d d c } \addQuote "clarinet" { \clarinet } pianoRH = \relative c'' { \transposition c' % posició del nom de l'instrument citat a sota del pentagrama <>_\markup { \right-align { \tiny "Clar." } } \cueDuring "clarinet" #DOWN { c4. g8 } g4 bes4 } pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } \score { << \new PianoStaff << \new Staff { \new Voice { \pianoRH } } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> >> }
A partir d’aquests dos exemple hauria de quedar clar que inserir moltes notes guia a una partitura vocal pot ser tediós, i la visió de les notes de la part de piano quedaria amagada. Tanmateix, com mostra el següent fragment de codi, és possible definir una funció musical per reduir la quantitat de text que s’entra i per fer que les notes del piano estiguin més clares.
Fragments de codi seleccionats
Afegir notes guia orquestrals a una partitura vocal
Aquest exemple mostra una forma de simplificar l’addició de
moltes notes guia orquestrals a la reducció de piano a una partitura vocal.
La funció musical \cueWhile
agafa quatre arguments: la
música de la qual es pren la citació, com ve definida per
\addQuote
, el nom a inserir abans de la notes guia, i
després #UP
o #DOWN
per especificar \voiceOne
amb el nom a sobre del pentagrama o bé \voiceTwo
amb el nom
a sota del pentagrama, i finalment la música de piano amb la qual les
notes guia han d’aparèixer en paral·lel. El nom de l’instrument
citat es posiciona a l’esquerra de les notes guia. Es poden
citar molts passatges com a guia, però no es poden superposar en
el temps entre ells.
cueWhile = #(define-music-function (instrument name dir music) (string? string? ly:dir? ly:music?) #{ \cueDuring $instrument #dir { \once \override TextScript.self-alignment-X = #RIGHT \once \override TextScript.direction = $dir <>-\markup { \tiny #name } $music } #}) flute = \relative c'' { \transposition c' s4 s4 e g } \addQuote "flute" { \flute } clarinet = \relative c' { \transposition bes fis4 d d c } \addQuote "clarinet" { \clarinet } singer = \relative c'' { c4. g8 g4 bes4 } words = \lyricmode { here's the lyr -- ics } pianoRH = \relative c'' { \transposition c' \cueWhile "clarinet" "Clar." #DOWN { c4. g8 } \cueWhile "flute" "Flute" #UP { g4 bes4 } } pianoLH = \relative c { c4 <c' e> e, <g c> } \score { << \new Staff { \new Voice = "singer" { \singer } } \new Lyrics { \lyricsto "singer" \words } \new PianoStaff << \new Staff { \new Voice { \pianoRH } } \new Staff { \clef "bass" \pianoLH } >> >> }
Vegeu també
Glossari musical: cue-notes.
Referència de la notació: Alineació d’objectes, Direcció i posició, Format de les notes guia, Cites a altres veus, Ús de les funcions musicals.
Fragments de codi: Vocal music.
Referència de funcionament intern: CueVoice.
Advertiments i problemes coneguts
\cueDuring
insereix automàticament un context
CueVoice
i totes les notes guia es col·loquen dins d’aquest
context. Això significa que no és possible tenir dues seqüències
de notes guia superposades mitjançant aquesta tècnica. Les
seqüències superposades es podrien introduir declarant
explícitament contextos CueVoice
separats i usant
\quoteDuring
per extraure i inserir les notes citades.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Guies musicals ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Diàlegs a sobre de la música > ] |
Música parlada
Efectes com ara el ‘parlato’ o el ‘Sprechgesang’ requereixen que els intèrprets parlin sense una alçada definida però amb el ritme adequat; la notació d’aquests estils es realitza mitjançant figures amb el cap en forma de creu, com es mostra en Caps de nota especials.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música parlada ] | [ Amunt : Òpera i musicals ] | [ Càntics salms i himnes > ] |
Diàlegs a sobre de la música
Els diàlegs a sobre de la música es graven normalment per sobre dels pentagrames en un estil inclinat, amb el començament de cada frase lligat a un moment particular.
Per a interjeccions curtes, hi ha prou amb un simple element de marcatge.
\relative { a'4^\markup { \smallCaps { Alex - } \italic { He's gone } } a a a a4 a a^\markup { \smallCaps { Bethan - } \italic Where? } a a4 a a a }
Per a frases més llargues pot caldre expandir la música de forma que les paraules càpiguen folgadament. No està previst al LilyPond fer això de manera completament automàtica, i pot caldre alguna intervenció manual sobre la disposició.
Per a frases llargues o passatges amb un diàleg en disposició apretada, pot donar millors resultats la utilització d’un context de lletra. El context Lyrics no s’ha d’associar amb una veu musical; en comptes d’això, cada secció del diàleg rep una duració explícita. Si hi ha una pausa en mig del diàleg, s’ha de separar la paraula final de la resta i dividir-se la duració entre elles de forma que la música subjacent rebi un espaiat continu i adequat.
Si el diàleg s’estén a més d’una línia, caldrà inserir
\break
s manualment i ajustar la col·locació del diàleg per
evitar que s’estengui més enllà del marge dret. L’última paraula
de l’últim compàs d’una línia ha de separar-se també, com s’ha
vist abans.
Heus ací un exemple que il·lustra com es pot fer.
music = \relative { \repeat unfold 3 { a'4 a a a } } dialogue = \lyricmode { \markup { \fontsize #1 \upright \smallCaps Abe: "Say this over measures one and" }4*7 "two"4 | \break "and this over measure"4*3 "three"4 | } \score { << \new Lyrics \with { \override LyricText.font-shape = #'italic \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT } { \dialogue } \new Staff { \new Voice { \music } } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Duració manual de les síl·labes, Text.
Referència de funcionament intern: LyricText.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Diàlegs a sobre de la música ] | [ Amunt : Música vocal ] | [ Referències per a càntics i salms > ] |
2.1.7 Càntics salms i himnes
La música i la lletra dels càntics, salms i himnes solen seguir un format ben establert dins de qualsevol església en particular. Tot i que els formats poden diferir d’una església a una altra, els problemes de gravat que sorgeixen són força semblants, i s’estudien a aquesta secció.
Referències per a càntics i salms | ||
Preparació d’un càntic | ||
Puntuació d’un salm | ||
Compassos parcials a melodies d’himne |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Càntics salms i himnes ] | [ Amunt : Càntics salms i himnes ] | [ Preparació d'un càntic > ] |
Referències per a càntics i salms
El gravat del cant gregorià en diferents estils de notació es descriuen a Notació antiga.
Vegeu també
Referència de la notació: Notació antiga.
Snippets: Vocal music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a càntics i salms ] | [ Amunt : Càntics salms i himnes ] | [ Puntuació d'un salm > ] |
Preparació d’un càntic
La preparació moderna dels càntics utilitza notació moderna amb un nombre variable d’elements agafats de la notació antiga. Algunes dels elements i mètodes a considerar es presenten aquí.
Els càntics fan servir amb freqüència figures negres sense plica per indicar l’alçada, agafant les duracions del ritme parlar del text.
stemOff = { \hide Staff.Stem } \relative c' { \stemOff a'4 b c2 | }
Els càntics sovint ometen les línies divisòries o utilitzen barres de compàs retallades o discontínues per indica pauses a la música. Per ometre totes les barres de compàs de tots els pentagrames, suprimiu completament el gravador de barres:
\score { \new StaffGroup << \new Staff { \relative { a'4 b c2 | a4 b c2 | a4 b c2 | } } \new Staff { \relative { a'4 b c2 | a4 b c2 | a4 b c2 | } } >> \layout { \context { \Staff \remove Bar_engraver } } }
Les línies divisòries també es poden treure pentagrama a pentagrama:
\score { \new ChoirStaff << \new Staff \with { \remove Bar_engraver } { \relative { a'4 b c2 | a4 b c2 | a4 b c2 | } } \new Staff { \relative { a'4 b c2 | a4 b c2 | a4 b c2 | } } >> }
Per suprimir les línies divisòries sols d’una secció de música,
tracteu-la com si fos una cadència. Si la secció és llarga, us
podria caldre inserir línies divisòries “mudes” amb
\bar ""
per indicar on es pot produir el salt de línia.
\relative a' { a4 b c2 | \cadenzaOn a4 b c2 a4 b c2 \bar "" a4 b c2 a4 b c2 \cadenzaOff a4 b c2 | a4 b c2 | }
Els silencis o pauses als càntics poden indicar-se mitjançant barres de compàs modificades.
\relative a' { a4 \cadenzaOn b c2 a4 b c2 \bar "'" a4 b c2 a4 b c2 \bar ";" a4 b c2 \bar "!" a4 b c2 \bar "||" }
Com a alternativa, s’usa a vegades la notació del cant gregorià
per a les pauses o silencis, tot i que la resta de la notació
sigui moderna. Aquest exemple fa servir una marca \breathe
modificada:
divisioMinima = { \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-minima \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 \breathe } divisioMaior = { \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maior \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 \breathe } divisioMaxima = { \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maxima \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 \breathe } finalis = { \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::finalis \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 \breathe } \score { \relative { g'2 a4 g \divisioMinima g2 a4 g \divisioMaior g2 a4 g \divisioMaxima g2 a4 g \finalis } \layout { \context { \Staff \remove Bar_engraver } } }
Els càntics solen ometre la indicació de compàs i sovint també ometen la clau.
\score { \new Staff { \relative { a'4 b c2 | a4 b c2 | a4 b c2 | } } \layout { \context { \Staff \remove Bar_engraver \remove Time_signature_engraver \remove Clef_engraver } } }
Els càntics de salms en la tradició anglicana solen ser senzills, amb set compassos de música, o dobles, amb dos períodes de set compassos. Cada grup de set compassos es divideix en dues meitats, que corresponen a les dues meitats de cada vers, normalment separats mitjançant una doble línia divisòria. Sols s’utilitzen rodones i blanques. El primer compàs de cada meitat sempre conté un únic acord en rodones. Aquest és la “nota de recitat”. Els càntics se solen centrar sobre la pàgina.
SopranoMusic = \relative { g'1 | c2 b | a1 | \bar "||" a1 | d2 c | c b | c1 | \bar "||" } AltoMusic = \relative { e'1 | g2 g | f1 | f1 | f2 e | d d | e1 | } TenorMusic = \relative { c'1 | c2 c | c1 | d1 | g,2 g | g g | g1 | } BassMusic = \relative { c1 | e2 e | f1 | d1 | b2 c | g' g | c,1 | } global = { \time 2/2 } % Useu marcatge per centrar el cant sobre la pàgina \markup { \fill-line { \score { % centrat << \new ChoirStaff << \new Staff << \global \clef "treble" \new Voice = "Soprano" << \voiceOne \SopranoMusic >> \new Voice = "Alto" << \voiceTwo \AltoMusic >> >> \new Staff << \clef "bass" \global \new Voice = "Tenor" << \voiceOne \TenorMusic >> \new Voice = "Bass" << \voiceTwo \BassMusic >> >> >> >> \layout { \context { \Score \override SpacingSpanner.base-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) } \context { \Staff \remove Time_signature_engraver } } } % Final de la partitura } } % Final del marcatge
Altres enfocaments per a la preparació d’aquest càntic es mostren al primer dels següents fragments de codi.
Fragments de codi seleccionats
Notació de responsos o salms
Aquest tipus de notació s’utilitza per als cants salmòdics, en les quals les estrofes no sempre tenen la mateixa longitud.
stemOff = \hide Staff.Stem stemOn = \undo \stemOff \score { \new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" } { \key g \minor \cadenzaOn \stemOff a'\breve bes'4 g'4 \stemOn a'2 \section \stemOff a'\breve g'4 a'4 \stemOn f'2 \section \stemOff a'\breve^\markup { \italic flexe } \stemOn g'2 \fine } }
Els càntics i altres textos litúrgics poden disposar-se d’una forma més lliure, i possiblement usin elements de notació agafats de la música antiga. Sovint la lletra s’imprimeix per sota i alineada amb les notes. En aquest cas, les notes es disposen espaiades d’acord amb les síl·labes en comptes de fer-lo amb les duracions de les notes.
Plantilla per a notació de música antiga (transcripció moderna de cant gregorià)
Aquest exemple mostra com fer una transcripció moderna de cant gregorià. El cant gregorià no té compàs ni pliques; utilitza sols caps de nota de blanca i de negra, i unes marques especials que indiquen silencis de diferents longituds.
\include "gregorian.ly" chant = \relative c' { \set Score.timing = ##f f4 a2 \divisioMinima g4 b a2 f2 \divisioMaior g4( f) f( g) a2 \finalis } verba = \lyricmode { Lo -- rem ip -- sum do -- lor sit a -- met } \score { \new GregorianTranscriptionStaff << \new GregorianTranscriptionVoice = "melody" \chant \new GregorianTranscriptionLyrics = "one" \lyricsto melody \verba >> }
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes, Plantilles de conjunts vocals.
Referència de la notació: Notació antiga, Barres de compàs, Modificació dels connectors (plug-ins) de context, Gravat del cant gregorià, Música sense compassos, Visibilitat dels objectes.
Puntuació d’un salm
El text d’un salm anglicà se sol imprimir en versos separats a sota del cant.
Els cants senzills (amb set compassos) es repeteixen per a cada vers. Els cants dobles (amb 14 compassos) es repeteixen per a cada parell de versos. S’insereixen marques dins del text per indicar la forma en la qual encaixen amb el cant. Cada vers es divideix en dues meitats. Se sol utilitzar un signe de dos punts per indicar aquesta divisió. Això correspon a la doble línia divisòria de la música. El text abans dels dos punts es canta amb els tres primers compassos de la música; el text després dels dos punts es canta amb els últims quatre compassos.
S’insereixen línies de compàs simples (o en alguns casos una coma
invertida o un altre símbol semblant) entre el text per indicar on
cauen les línies divisòries de la música. Al mode de marcatge, es
pot introduir una línia de compàs simple amb el símbol de
comprovació de compàs, la barra vertical, |
.
\markup { \fill-line { \column { \left-align { \line { O come let us sing | unto the | Lord : let } \line { us heartily rejoice in the | strength of | our } \line { sal- | -vation. } } } } }
Altres símbols poden requerir glifs dels tipus de lletra
fetaMusic
. Per veure més detells, consulteu
Tipus de lletra.
tick = \markup { \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" } \markup { \fill-line { \column { \left-align { \line { O come let us sing \tick unto the \tick Lord : let } \line { us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our } \line { sal \tick vation. } } } } }
On hi ha una rodona a un compàs, tot el text que correspon a aquest compàs es recita sobre aquesta nota al ritme de la paraula. On hi ha dues notes en un compàs, sol haver-hi sols una o dues síl·labes corresponents. Si hi ha més de dues síl·labes, se sol inserir un punt per indicar on es produeix el canvi de nota.
dot = \markup { \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot" } tick = \markup { \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" } \markup { \fill-line { \column { \left-align { \line { O come let us sing \tick unto \dot the \tick Lord : let } \line { us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our } \line { sal \tick vation. } } } } }
A alguns salteris (llibres de salms) s’usa un asterisc per indicar un tall a una secció recitada en lloc d’una coma i les síl·labes accentuades o lleugerament allargades s’indiquen en estil negreta.
dot = \markup { \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot" } tick = \markup { \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" } \markup { \fill-line { \column { \left-align { \line { Today if ye will hear his voice * } \line { \concat { \bold hard en } | not your | hearts : as in the pro- } \line { vocation * and as in the \bold day of tempt- | } \line { -ation | in the | wilderness. } } } } }
A altres salteris es col·loca un accent sobre la síl·laba per indicar l’èmfasi.
tick = \markup { \raise #2 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" } \markup { \fill-line { \column { \left-align { \line { O come let us \concat { si \combine \tick ng } | unto the | Lord : let } \line { us heartily \concat { rejo \combine \tick ice } in the | strength of | our } \line { sal- | -vation. } } } } }
L’us del marcatge per centrar text i per disposar les línies en columnes es descriu a Donar format al text.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge Salms, Plantilles de conjunts vocals.
Referència de la notació: Tipus de lletra, Donar format al text.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Puntuació d'un salm ] | [ Amunt : Càntics salms i himnes ] | [ Música vocal antiga > ] |
Compassos parcials a melodies d’himne
Freqüentment, les melodies d’himne comencen i acaben cada línia de
música amb compassos parcials de forma que cada línia de música
correspon exactament amb una línia de text. Això requereix una
ordre \partial
al principi de la música i ordres
\bar "|"
o \bar "||"
al final de cada línia.
Plantilla per a himnes
Aquest fragment de codi mostra una forma de preparar un himne quan cada línia comença amb un compàs parcial. També mostra com afegir els versos com a text independent a sota de la música.
Timeline = { \time 4/4 \tempo 4=96 \partial 2 s2 | s1 | s2 \breathe s2 | s1 | s2 \caesura \break s2 | s1 | s2 \breathe s2 | s1 | s2 \fine } SopranoMusic = \relative g' { g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2 g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2 } AltoMusic = \relative c' { d4 d | d d d d | d d d d | d d d d | d2 d4 d | d d d d | d d d d | d d d d | d2 } TenorMusic = \relative a { b4 b | b b b b | b b b b | b b b b | b2 b4 b | b b b b | b b b b | b b b b | b2 } BassMusic = \relative g { g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2 g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2 } global = { \key g \major } \score { % Start score << \new PianoStaff << % Start pianostaff \new Staff << % Start Staff = RH \global \clef "treble" \new Voice = "Soprano" << % Start Voice = "Soprano" \Timeline \voiceOne \SopranoMusic >> % End Voice = "Soprano" \new Voice = "Alto" << % Start Voice = "Alto" \Timeline \voiceTwo \AltoMusic >> % End Voice = "Alto" >> % End Staff = RH \new Staff << % Start Staff = LH \global \clef "bass" \new Voice = "Tenor" << % Start Voice = "Tenor" \Timeline \voiceOne \TenorMusic >> % End Voice = "Tenor" \new Voice = "Bass" << % Start Voice = "Bass" \Timeline \voiceTwo \BassMusic >> % End Voice = "Bass" >> % End Staff = LH >> % End pianostaff >> } % End score \markup { \fill-line { "" { \column { \left-align { "This is line one of the first verse" "This is line two of the same" "And here's line three of the first verse" "And the last line of the same" } } } "" } } \layout { \context { \Score caesuraType = #'((bar-line . "||")) fineBarType = "||" } } \paper { % Start paper block indent = 0 % don't indent first system line-width = 130 % shorten line length to suit music } % End paper block
2.1.8 Música vocal antiga
Es pot gravar la música vocal en estil de tipografia antiga, com s’explica a Notació antiga.
Vegeu també
Referència de la notació: Notació antiga.
2.2 Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples
Aquesta secció s’ocupa de diversos aspectes de la notació musical que són exclusius dels instruments de teclat i d’altres instruments la notació dels quals es realitza sobre diversos pentagrames, como l’arpa o el vibràfon. A efectes de nomenclatura, en aquesta secció s’anomenen abreujadament “teclats” a tot aquest grup d’instruments de diversos pentagrames, tot i que alguns no tenen teclat.
2.2.1 Notació comuna per a instruments de teclat | ||
2.2.2 Piano | ||
2.2.3 Acordió | ||
2.2.4 Arpa |
2.2.1 Notació comuna per a instruments de teclat
Aquesta secció tracta aspectes de notació que poden aparèixer a gairebé tots els instruments de teclat.
Referències per a teclats | ||
Canvi manual de pentagrama | ||
Canvi automàtic de pentagrama | ||
Línies de canvi de pentagrama | ||
Pliques de pentagrama creuat |
Referències per a teclats
La notació dels instruments de teclat se sol realitzar amb
sistemes de piano. Aquesta notació consisteix de dos pentagrames
normals agrupats mitjançant una clau. També s’utilitza aquesta
notació per a d’altres instruments de teclat. La música d’orgue
s’escriu normalment amb dos pentagrames dins d’un grup
PianoStaff
i un tercer pentagrama normal per als pedals.
Els pentagrames són fins a un cert punt independents, però a vegades les veus poden creuar-se entres els dos pentagrames. Aquesta secció tracta sobre tècniques de notació que són particulars de la música de teclat.
A d’altres llocs es tracten diversos problemes comuns de la música de teclat:
- La música per a teclat sol contenir diverses veus i el nombre d’aquestes veus pot variar àmpliament; això es descriu a Resolució de les col·lisions.
- La música per a teclat es pot escriure en paral·lel, com es descriu a Escriptura de música en paral·lel.
- Els matisos dinàmics es poden col·locar en un context
Dynamics
, entre els dos contextosStaff
per alinear les indicacions de matís sobre una línia horitzontal equidistant dels dos pentagrames; vegeu Matisos dinàmics. - Les digitacions s’indiquen com pot veure’s a Indicacions de digitació.
- Les indicacions de pedal d’orgue s’insereixen com articulacions, vegeu Llista d’articulacions.
- Les línies verticals de reixeta es poden mostrar com es descriu a Línies de reixeta.
- La música per a teclat inclou sovint lligadures Laissez vibrer, aixi com lligadures sobre arpegis i trèmols, descrits a Lligadures d’unió.
- La col·locació d’arpegis a través de diverses veus i pentagrames es presenta a Arpegi.
- Les indicacions de trèmol es descriuen a Repeticions de trèmol.
- Es mostren diversos ajustament que poden caldre a la música per a teclat a Exemple real de música.
- Es poden usar les notes ocultes per produir lligadures d’unió que es creuen entre veus, com s’explica a Altres aplicacions dels ajustaments.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Exemple real de música, Altres aplicacions dels ajustaments.
Referència de la notació: Noms d’instruments, Resolució de les col·lisions, Escriptura de música en paral·lel, Indicacions de digitació, Llista d’articulacions, Línies de reixeta, Lligadures d’unió, Arpegi, Repeticions de trèmol.
Referència de funcionament intern: PianoStaff.
Fragments de codi: Keyboards.
Canvi manual de pentagrama
Les veus es poden canviar de pentagrama manualment usant l’ordre
\change Staff = nom_del_pentagrama
La cadena nom_del_pentagrama és el nom del pentagrama.
Canvia la veu actual del seu pentagrama en curs al pentagrama de
nom nom_del_pentagrama. Els valors més corrents per a
nom_del_pentagrama són "dalt"
i
"sota"
, o bé "MD"
i "MI"
.
El pentagrama al qual salta la veu ha d’existir en el moment del salt. Si cal, els pentagrames s’han de “mantenir amb vida”, vegeu Manteniment amb vida dels contextos.
Les notes de pentagrama creuat reben la barra automàticament:
\new PianoStaff << \new Staff = "dalt" { <e' c'>8 \change Staff = "down" g8 fis g \change Staff = "dalt" <g'' c''>8 \change Staff = "sota" e8 dis e \change Staff = "dalt" } \new Staff = "sota" { \clef bass % manté viu el pentagrama s1 } >>
Si li cal algun ajustament al barrat, feu en primer lloc els canvis en les adreces de les pliques. Les posicions de les barres es mesuren posteriorment a partir del centre del pentagrama que està més a prop de la barra. Per veure un exemple senzill d’ajustament de les barres, consulteu Ajustament de la notació amb superposicions.
Es pot produir una superposició de la notació quan les veus es creuen d’un pentagrama a un altre:
\new PianoStaff << \new Staff = "up" { \voiceOne % Fes espai per a la digitació a la veu de pentagrama creuat \once\override DynamicLineSpanner.staff-padding = #4 e''2\p\< d''\> c''1\! } \new Staff = "down" << { \clef bass s4. e,8\rest g,2\rest c1 } \\ { c8\( g c' \change Staff = "up" e' g' b'-3 a' g'\) f'1 } >> >>
La plica i la lligadura se superposen a la línia del símbol de dinàmica perquè la resolució automàtica de col·lisions se suspèn per a les barres, lligadures i altres objectes d’extensió que connecten notes ubicades en diferents pentagrames, així com per a les pliques i articulacions si la seva col·locació està afectada per un objecte d’extensió de pentagrama creuat. Les col·lisions resultants es poden resoldre manualment on calgui, utilitzant els mètodes descrits a la secció Ajustament de la notació amb superposicions.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Ajustament de la notació amb superposicions.
Referència de la notació: Pliques, Barres automàtiques, Manteniment amb vida dels contextos.
Fragments de codi: Keyboards.
Referència de funcionament intern: Beam, ContextChange.
Advertiments i problemes coneguts
El mecanismes per evitar les col·lisions de barres de corxera no funciona per a les barres automàtiques que finalitzen just abans d’un canvi de pauta. En aquest cas, feu servir barres manuals.
Canvi automàtic de pentagrama
Es pot fer que les veus canviïn automàticament entre els pentagrames inferior i superior. La sintaxi per aconseguir això és
\autoChange …música…
Això crearà dos pentagrames del grup actual de pentagrames
(normalment un PianoStaff
), anomenats "up"
(a dalt)
i "down"
(a sota). El pentagrama inferior estarà en clau
de Fa de forma predeterminada. El canviador automàtic fa el canvi
basant-se en l’alçada (el Do central és el punt d’inflexió),
i s’avança saltant sobre els silencis per fer canvis per avançat.
\new PianoStaff { \autoChange { g4 a b c' d'4 r a g } }
Es pot especificar altres notes per al punt de tall. Si els pentagrames no han estat instanciats de forma explícita, es poden usar altre claus.
music = { g8 b a c' b8 d' c'8 e' d'8 r f' g' a'2 } \autoChange d' \music \autoChange b \with { \clef soprano } \music \autoChange d' \with { \clef alto } \with { \clef tenor } \music
Una secció marcada \relative
que es troba fora de
\autoChange
no té efecte sobre les notes de la música:
per tant, en cas necessari escriviu \relative
dins de
\autoChange
.
Si cal més control sobre els pentagrames individuals, es poden
crear manualment amb els noms "up"
i "down"
.
Aleshores, l’ordre \autoChange
alternarà la veu entre els
pentagrames existents.
Nota: Si es creen els pentagrames manualment, s’han
d’anomenar "up"
i "down"
(en anglès).
Per exemple, el que segueix cal per col·locar una armadura de tonalitat al pentagrama inferior:
\new PianoStaff << \new Staff = "up" { \new Voice = "melodiaU" { \key g \major \autoChange \relative { g8 b a c b d c e d8 r fis, g a2 } } } \new Staff = "down" { \key g \major \clef bass } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Canvi manual de pentagrama.
Fragments de codi: Keyboards.
Referència de funcionament intern: AutoChangeMusic.
Advertiments i problemes coneguts
Els canvis de pentagrama poden no acabar en llocs òptims. Per aconseguir una sortida d’alta qualitat és millor especificar manualment els canvis de pentagrama.
Els acords no es divideixen entre els pentagrames; s’assignen a un pentagrama en funció de la primera nota anomenada dins de la construcció de l’acord.
Línies de canvi de pentagrama
Quan una veu canvia a un altre pentagrama, es pot imprimir automàticament una línia que connecti les notes:
\new PianoStaff << \new Staff = "one" { \showStaffSwitch c'1 \change Staff = "two" b2 a } \new Staff = "two" { \clef bass s1*2 } >>
Instruccions predefinides
\showStaffSwitch
,
\hideStaffSwitch
.
Vegeu també
Fragments de codi: Keyboards.
Referència de funcionament intern: Note_head_line_engraver, VoiceFollower.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Línies de canvi de pentagrama ] | [ Amunt : Notació comuna per a instruments de teclat ] | [ Piano > ] |
Pliques de pentagrama creuat
Es poden fer acords que creuen els pentagrames usant el gravador
Span_stem_engraver
. S’ha d’anar en compte de tenir
seguretat que les barres automàtiques no uneixen les notes d’una
pauta quan no cal que estiguin unides a l’altra pauta.
\layout { \context { \PianoStaff \consists "Span_stem_engraver" } } { \new PianoStaff << \new Staff { <b d'>4 r d'16\> e'8. g8 r\! e'8 f' g'4 e'2 } \new Staff { \clef bass \voiceOne \autoBeamOff \crossStaff { <e g>4 e, g16 a8. c8} d \autoBeamOn g8 f g4 c2 } >> }
De moment no es pot especificar aquest gravador pel seu nom entre
cometes, sinó prefixant el nom amb un símbol de coixinet #
,
a causa de com està implementat.
Fragments de codi seleccionats
Indicar acords de pentagrama creuat amb claudàtors d’arpegi
Un claudàtor d’arpegi pot indicar que s’han de tocar amb la
mateixa mà notes que estan en dos pentagrames diferents. Per
fer-ho, el PianoStaff
s’ha de configurar perquè accepti
símbols d’arpegi de pentagrama creuat i els símbols d’arpegi s’han
de configurar a la forma de claudàtor en el context de PianoStaff
.
(Debussy, Les collines d’Anacapri, m. 65)
\new PianoStaff << \set PianoStaff.connectArpeggios = ##t \override PianoStaff.Arpeggio.stencil = #ly:arpeggio::brew-chord-bracket \new Staff { \relative c' { \key b \major \time 6/8 b8-.(\arpeggio fis'-.\> cis-. e-. gis-. b-.)\!\fermata^\laissezVibrer \bar "||" } } \new Staff { \relative c' { \clef bass \key b \major << { <a e cis>2.\arpeggio } \\ { <a, e a,>2. } >> } } >>
Vegeu també
Fragments de codi: Keyboards.
Referencia de funcionament intern: Stem.
2.2.2 Piano
Aquesta secció tracta d’aspectes de la notació directament relacionats amb el piano.
Pedals de piano |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Piano ] | [ Amunt : Piano ] | [ Acordió > ] |
Pedals de piano
En general, els pianos tenen tres pedals que alteren la forma de produir el so: el pedal de manteniment (pedal dret o pedal forte), el pedal sostenuto (sos., pedal central) i el pedal una corda (U.C., pedal esquerre). Els pedals de manteniment com el pedal dret del piano es troben també al vibràfon i a la celesta.
\relative { c''4\sustainOn d e g <c, f a>1\sustainOff c4\sostenutoOn e g c, <bes d f>1\sostenutoOff c4\unaCorda d e g <d fis a>1\treCorde }
Hi ha tres estils d’indicacions de pedal: textual, clau i mixta. El pedal dret i el pedal d’una corda utilitzen l’estil textual de forma predeterminada, mentre que el pedal sostenuto utilitza el mètode mixt de forma predeterminada.
\relative { c''4\sustainOn g c2\sustainOff \set Staff.pedalSustainStyle = #'mixed c4\sustainOn g c d d\sustainOff\sustainOn g, c2\sustainOff \set Staff.pedalSustainStyle = #'bracket c4\sustainOn g c d d\sustainOff\sustainOn g, c2 \bar "|." }
La col·locació de les ordres de pedal es corresponen amb el moviment físic del pedal dret al transcurs de l’execució. L’ús del pedal fins la barra final de compàs s’indica mitjançant l’omissió de l’ordre final d’aixecar el pedal.
Les indicacions de pedal es poden posar dins d’un context
Dynamics
, que els alinea sobr una línia horitzontal.
Vegeu també
Referència de la notació: Lligadures d’unió.
Fragments de codi: Keyboards.
Referència de funcionament intern: SustainPedal, SustainPedalLineSpanner, SustainEvent, SostenutoPedal, SostenutoPedalLineSpanner, SostenutoEvent, UnaCordaPedal, UnaCordaPedalLineSpanner, UnaCordaEvent, PianoPedalBracket, Piano_pedal_engraver.
2.2.3 Acordió
Aquesta secció s’ocupa de la notació que és exclusiva de l’acordió.
Símbols de Discant |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Acordió ] | [ Amunt : Acordió ] | [ Arpa > ] |
Símbols de Discant
Els acordions se solen construir amb més d’un conjunt de llengüetes que poden estar a l’uníson, una octava per sobre o una octava per sota de l’alçada escrita. Cada fabricant d’acordions utilitza diferents nom per als canvis que seleccionen les diferents combinacions de llengüetes, com oboè, musette o bandoneó, de manera que s’ha començat a usar un sistema de signes per simplificar les ordres d’execució.
Fragments de codi seleccionats
Accordion register symbols
Accordion register symbols are available as \markup
as well as
as standalone music events (as register changes tend to occur between
actual music events). Bass registers are not overly standardized. The
available commands can be found in ’Discant symbols’ in the Notation
Reference.
#(use-modules (lily accreg)) \new PianoStaff << \new Staff \relative { \clef treble \discant "10" r8 s32 f'[ bes f] s e[ a e] s d[ g d] s16 e32[ a] << { r16 <f bes> r <e a> r <d g> } \\ { d r a r bes r } >> | <cis e a>1 } \new Staff \relative { \clef treble \freeBass "1" r8 d'32 s16. c32 s16. bes32 s16. a32[ cis] s16 \clef bass \stdBass "Master" << { r16 <f, bes d>^"b" r <e a c>^"am" r <d g bes>^"gm" | <e a cis>1^"a" } \\ { d8_"D" c_"C" bes_"B" | a1_"A" } >> } >>
Vegeu també
Fragments de codi: Keyboards.
2.2.4 Arpa
Aquesta secció tracta sobre temes de notació específics de l’arpa.
Referències per a notació d’arpa | ||
Pedals d’arpa |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Arpa ] | [ Amunt : Arpa ] | [ Pedals d'arpa > ] |
Referències per a notació d’arpa
Certes característiques comunes de la música d’arpa s’estudien a altres parts de la documentació:
- El glissando és la tècnica més característica de l’arpa. Glissando.
- El bisbiglando s’escriu com un trèmol, Repeticions de trèmol.
- Els harmònics naturals s’estudien sota l’epígraf Harmònics.
- Per als arpegis dirigits i els no arpegis, vegeu Arpegi.
Vegeu també
Referència de la notació: Repeticions de trèmol, Glissando, Arpegi, Harmònics.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a notació d'arpa ] | [ Amunt : Arpa ] | [ Instruments de corda sense trasts > ] |
Pedals d’arpa
Les arpes tenen set cordes per octava que poden sonar a l’alçada natural, bemoll o sostingut. A l’arpa de palanques o arpa celta, cada corda s’ajusta individualment, però a les arpes de pedals totes les cordes amb igual nom de nota es controlen amb un únic pedal. Vist d’esquerra a dreta des de la posició de l’executant, els pedals son Re, Do, Si a l’esquerra i Mi, Fa, Sol i La a la dreta. La posició dels pedals es pot indicar amb indicacions textuals:
\textLengthOn cis''1_\markup \concat \vcenter { [D \flat C \sharp B|E \sharp F \sharp G A \flat] } c''!1_\markup \concat \vcenter { [ C \natural ] }
o mitjançant diagrames de pedal:
\textLengthOn cis''1_\markup { \harp-pedal "^v-|vv-^" } c''!1_\markup { \harp-pedal "^o--|vv-^" }
L’ordre \harp-pedal
accepta una cadena de caràcters en la
qual ^
és la posició alta del pedal (alçada bemoll),
-
és la posició intermèdia (alçada natural), v
és la
posició bixa (alçada sostingut), i |
és la línia vertical
separadora. Si s’anteposa o
, el següent símbol de pedal es
rodeja per una el·lipsi.
Vegeu també
Referència de la notació: Scripts de text, Instrument Specific Markup.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Pedals d'arpa ] | [ Amunt : Notació especialitzada ] | [ Notació comuna per a cordes sense trasts > ] |
2.3 Instruments de corda sense trasts
Aquesta secció aporta informació i referències que resulten útils si s’escriu música per a instruments de cords sense trasts, principalment instruments de corda orquestrals.
2.3.1 Notació comuna per a cordes sense trasts |
2.3.1 Notació comuna per a cordes sense trasts
Hi ha poca notació especialitzada per als instruments de cordes sense trasts. La notació de la música es realitza en un sol pentagrama, i se sol usar una sola veu. Poden caldre dues veus per a alguns passatges a dobles cordes o en divisi.
Referències per a cordes sense trasts | ||
Indicacions d’arc | ||
Harmònics | ||
Pizzicato de Bartok (Snap) |
Referències per a cordes sense trasts
La major part de la notació que resulta d’utilitat per a les cordes orquestrals i altres instruments d’arc s’estudia en altres parts del manual:
- Les indicacions textuals com “pizz.” i “arco” s’afegeixen com text simple: vegeu Scripts de text.
- Las digitacions, entre elles la indicació de polze, es descriuen a Indicacions de digitació.
- Les dobles cordes s’indiquen normalment escrivint un acord, vegeu Notes a un acord. Hi ha altres indicacions que es poden afegir per a la interpretació d’acords. Vegeu Arpegi.
- Hi ha plantilles per a quartet de corda a Plantilles de quartet de corda. D’altres plantilles es mostres a la secció de fragments de codi.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Plantilles de quartet de corda.
Referència de la notació: Scripts de text, Indicacions de digitació, Notes a un acord, Arpegi.
Fragments de codi: Unfretted strings.
Indicacions d’arc
Les indicacions d’arc es creen com articulacions, que es descriuen a Articulacions i ornaments.
Les ordres d’arc \upbow
(arc amunt i \downbow
(arc
avall) s’usen com a lligadures d’expressió de la manera següent:
\relative { c''4(\downbow d) e(\upbow f) }
Es poden afegir números romans com a números de corda (en substitució de l’opció predeterminada, que son xifres aràbigues rodejades per un cercle), tal i com s’explica a Indicació dels números de corda.
Com a alternativa, es poden imprimir les indicacions de corda mitjançant ordres de marcatge; els símbols d’articulació també poden indicar cordes a l’aire.
a'4 \open \romanStringNumbers a'\2 a'2^\markup { \small "sul A" }
Instruccions predefinides
\downbow
,
\upbow
,
\open
,
\romanStringNumbers
.
Vegeu també
Referència de la notació: Articulacions i ornaments, Indicació dels números de corda, Lligadures d’expressió.
Harmònics
Harmònics naturals
La notació dels harmònics naturals es pot realitzar de diverses formes. Generalment, una nota amb el cap en forma de rombe significa tocar (sense prémer) la corda en el lloc on es trepitjaria la nota si no fos un rombe.
\relative d'' { d4 e4. \harmonicsOn d8 e e d4 e4. \harmonicsOff d8 e e }
Com a possibilitat alternativa està la de mostrar un cap normal de nota a l’alçada de la nota que ha de sonar, amb un petit cercle que indica que s’ha de tocar com a harmònic:
d''2^\flageolet d''_\flageolet
Es pot fer un cercle de mida més petita, vegeu la llista de fragments de codi a Referències per a cordes sense trasts.
Harmònics artificials
La notació dels harmònics artificials es realitza amb dues notes, una amb un cap normal que indica la posició on es trepitja, i l’altra amb un cap en forma de rombe buit per indicar la posició on es frega la corda (sense trepitjar) per produir l’harmònic.
Els harmònics artificials indicats amb \harmonic
no
presenten els puntets. S’ha d’activar la propietat de context
harmonicDots
si calen els puntets.
\relative e' { <e a\harmonic>2. <c g'\harmonic>4 \set harmonicDots = ##t <e a\harmonic>2. <c g'\harmonic>4 }
Vegeu també
Glossari musical: harmonics.
Referencia de la notació: Caps de nota especials, Referències per a cordes sense trasts.
Pizzicato de Bartok (Snap)
El pizzicato snap (també conegut com a “pizzicato de Bartók”) és un tipus de pizzicato en el qual la corda es polsa cap amunt (i no lateralment) de forma deliberada, perquè colpegi la fusta del diapasó.
\relative { c'4\snappizzicato <c' e g>4\snappizzicato <c' e g>4^\snappizzicato <c, e g>4_\snappizzicato }
2.4 Instruments de corda amb trasts
Aquesta secció tracta de diversos aspectes de la notació musical que són exclusius dels instruments de corda amb trasts.
2.4.1 Notació comuna per a cordes amb trasts | ||
2.4.2 Guitarra | ||
2.4.3 Banjo | ||
2.4.4 Laud |
2.4.1 Notació comuna per a cordes amb trasts
Aquesta secció s’ocupa de la notació comuna exclusiva dels instruments de corda amb trasts.
Referències per a cordes amb trasts
La notació musical per a instruments de corda amb trasts es
realitza normalment a una sola pauta, ja sigui en notació musical
tradicional o en tabulatura. A vegades es combinen ambdós tipus,
i és habitual a la música popular utilitzar diagrames d’acords a
sobre d’un pentagrama de notació tradicional. La guitarra i el
banjo són instruments transpositors, que sonen una octava per sota
del que està escrit. Les partitures per a aquests instruments han
d’usar la clau de Sol octava baixa "treble_8"
(o
\transposition c
per obtenir una sortida MIDI correcta).
D’altres elements relatius als instruments de corda amb trasts
s’estudien a d’altres parts del manual:
- Les digitacions s’indiquen com s’explica a Indicacions de digitació.
- Les instruccions per a lligadures Laissez vibrer així com lligadures d’unió sobre arpegis i trèmols estan a Lligadures d’unió.
- Les ordres per a la gestió de diverses veus es troben a Resolució de les col·lisions.
- Les ordres per a la indicació de harmònics està a Harmònics.
Vegeu també
Referència de la notació: Indicacions de digitació, Lligadures d’unió, Resolució de les col·lisions, Noms d’instruments, Escriptura de música en paral·lel, Arpegi, Llista d’articulacions, Clau, Transposició dels instruments.
Indicació dels números de corda
Es pot indicar la corda en la qual s’ha de tocar una nota afegint
\
número a una nota.
\clef "treble_8" c4\5 e\4 g2\3 <c\5 e\4 g\3>1
Quan s’usen al mateix temps digitacions i indicacions del número de corda, la seva col·locació es pot controlar per l’ordre en el qual apareixen aquests elements al codi sols si apareixen dins d’un acord explícit: aplicat a acords complets o notes individuals fora d’acords, les digitacions es col·loquen usant un mecanisme diferent.
\clef "treble_8" g4\3-0 g-0\3 <g\3-0> <g-0\3>
Els números de corda (així com als instruments sense trasts, on és obligatori) també es poden imprimir en nombres romans i col·locar-se a sota del pentagrama, en comptes de a sobre d’ell.
\clef "treble_8" c'2\2 a\3 \romanStringNumbers c'\2 \set stringNumberOrientations = #'(down) a\3 \arabicStringNumbers g1\4
Fragments de codi seleccionats
Controlar la col·locación de les digitacions d’acords
Es pot controlar amb precisió la col·locació dels números de digitació. Perquè es tingui en compte l’orientació de les digitacions, es pot utilitzar una construcció d’acord <> tot i que siguin una sola nota.
\relative c' { \set fingeringOrientations = #'(left) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(down) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(down right up) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(up) <c-1 e-3 a-5>4 \set fingeringOrientations = #'(left) <c-1>2 \set fingeringOrientations = #'(down) <e-3>2 \set stringNumberOrientations = #'(up left down) <f\3 a\2 c\1>1 \set strokeFingerOrientations = #'(down right up) <c\rightHandFinger #1 e\rightHandFinger #2 c'\rightHandFinger #4 > }
Permetre que les digitacions s’imprimeixen del pentagrama
Les xifres de digitació orientades verticalment es col·loquen de forma predeterminada fora del pentagrama. Malgrat això, aquest comportament es pot desactivar. Nota: s’ha d’usar una construcció d’acord <>, tot i que sigui una sola nota.
\relative c' { <c-1 e-2 g-3 b-5>2 \override Fingering.staff-padding = #'() <c-1 e-2 g-3 b-5>4 g'-0 a8[-1 b]-2 g-0 r \override Fingering.add-stem-support = ##f a[-1 b]-2 g-0 r \override Fingering.add-stem-support = ##t a[-1 b]-2 g-0 r \override Fingering.add-stem-support = #only-if-beamed a[-1 b]-2 g-0 r }
Instruccions predefinides
\arabicStringNumbers
,
\romanStringNumbers
.
Vegeu també
Referència de la notació: Indicacions de digitació.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: StringNumber, Fingering.
Tabulatures predeterminades
La notació per a instruments de corda polsada es realitza sovint utilitzant un sistema de dits i xifres, o tabulatura. A diferència de la notació tradicional, les notes no es designen mitjanant figures, sinó mitjanant números (o símbols semblants a lletres de la intavolatura històrica). Les línies de la tabulatura indiquen sobre quina corda s’ha de tocar la nota, i el número sobre la línia indica el trast en la quan la corda corresponent s’ha de trepitjar. Les notes que s’han de tocar simultàniament s’alineen en sentit vertical.
De forma predeterminada, la corda 1 és la més aguda i correspon a
la línia superior de la pauta TabStaff
. La afinació
predeterminada de les cordes del TabStaff
és l’afinació
estàndard de guitarra (amb 6 cordes). Les notes s’imprimeixen com
a tabulatura, usant els contextos TabStaff
i TabVoice
.
S’afegeix automàticament una clau cal·ligràfica de tabulatura.
\new TabStaff \relative { a,8 a' <c e> a d,8 a' <d f> a }
Les tabulatures predeterminades no contenen símbols per a la duració de les notes ni cap altre símbol musical, com ara indicacions expressives.
symbols = { \time 3/4 c4-.^"Allegro" d( e) f4-.\f g a^\fermata \mark \default c8_.\<\( c16 c~ 2\! c'2.\prall\) } \score { << \new Staff { \clef "G_8" \symbols } \new TabStaff { \symbols } >> }
Si volem que tots els símbols musicals que s’usen a la notació
tradicional apareguin també a la tabulatura, hem d’aplicar l’ordre
\tabFullNotation
dins d’un context contexto
TabStaff
. Teniu en compte que, a la tabulatura, les
blanques tenen doble plica per poder distingir-les de les negres.
symbols = { \time 3/4 c4-.^"Allegro" d( e) f4-.\f g a^\fermata \mark \default c8_.\<\( c16 c~ 2\! c'2.\prall\) } \score { \new TabStaff { \tabFullNotation \symbols } }
De forma predeterminada, les notes s’assignen a la posició més
baixa del mànec (primera posició). Les cordes a l’aire s’agafen
com a preferència, automàticament. Si volem que una nota
determinada es toqui sobre una corda concreta, podem afegir una
indicació de número de corda al nom de la nota. Si no volem que
les indicacions de número de corda apareguin a la notació
tradicional, podem sobreescriure el segell corresponent.
Generalment és molt més còmode definir una posició utilitzant el
valor de minimumFret
. El valor predeterminat és 0.
Fins is tot si minimumFret
està establert, s’usen les
cordes a l’aire sempre que sigui possible. Aquest comportament es
pot canviar fixant restrainOpenStrings
al valor #t
.
\layout { \omit Voice.StringNumber } \new StaffGroup << \new Staff \relative { \clef "treble_8" \time 2/4 c16 d e f g4 c,16\5 d\5 e\4 f\4 g4\4 c,16 d e f g4 } \new TabStaff \relative { c16 d e f g4 c,16\5 d\5 e\4 f\4 g4\4 \set TabStaff.minimumFret = #5 \set TabStaff.restrainOpenStrings = ##t c,16 d e f g4 } >>
Les construccions d’acord es pot repetir mitjançant el símbol de
repetició d’acords q
. En combinació amb les tabulatures,
el seu comportament d’eliminar números de corda i de dits junt a
d’altres esdeveniments és fastigós, per la qual cosa potser voleu
executar
\chordRepeats #'(string-number-event fingering-event)
explícitament sobre expressions musicals en les tabulatures que
utilitzin Repetició d’acords. Aquesta ordre particular
és tan comuna que estigui disponible com particular es tan comuna
que estigui disponible \tabChordRepeats
.
guitar = \relative { r8 <gis-2 cis-3 b-0>~ q4 q8~ 8 q4 } \new StaffGroup << \new Staff { \clef "treble_8" \guitar } \new TabStaff { \tabChordRepeats \guitar } >>
Les lligadures d’unió que creuen salts de línia porten parèntesis de forma predeterminada. EL mateix regeix per a la capseta de segona vegada d’una repetició.
ties = \relative { \repeat volta 2 { e'2. f4~ 2 g2~ } \alternative { { g4 f2. } { g4\repeatTie c,2. } } b1~ \break b1 \bar "|." } \score { << \new StaffGroup << \new Staff { \clef "treble_8" \ties } \new TabStaff { \ties } >> >> \layout { indent = #0 ragged-right = ##t } }
L’ordre \hideSplitTiedTabNotes
cancel·la el comportament de
gravar els números de trast entre parèntesis:
ties = \relative { \repeat volta 2 { e'2. f4~ 2 g2~ } \alternative { { g4 f2. } { g4\repeatTie c,2. } } b1~ \break b1 \bar "|." } \score { << \new StaffGroup << \new Staff { \clef "treble_8" \ties } \new TabStaff { \hideSplitTiedTabNotes \ties } >> >> \layout { indent = #0 ragged-right = ##t } }
Es poden afegir indicacions d’harmònics a la notació de tabulatura en forma de les seves alçades de so:
\layout { \omit Voice.StringNumber } firstHarmonic = { d'4\4\harmonic g'4\3\harmonic b'2\2\harmonic } \score { << \new Staff { \clef "treble_8" \firstHarmonic } \new TabStaff { \firstHarmonic } >> }
Observeu que l’ordre \harmonic
s’ha d’adjuntar sempre a
notes individuals (possiblement dins d’un acord) en lloc
d’adjuntar-la a acords complets. Sols té sentit per a harmònics
sobre una corda oberta al dotzè trast. Qualsevol altre harmònic
ha de ser calculat per par del LilyPond. Es pot aconseguir això
indicant el trast al qual ha de fregar la corda el dit de la ma
que trepitja.
fretHarmonics = { \harmonicByFret #5 d16\4 \harmonicByFret #4 d16\4 \harmonicByFret #3 d8\4 \harmonicByFret #5 <g\3 b\2>2. } \score { << \new Staff { \clef "treble_8" \fretHarmonics } \new TabStaff { \fretHarmonics } >> }
De forma alternativa, es poden calcular els harmònics definint la raó de les longituds de corda per sobre i per sota de la digitació d’harmònic.
ratioHarmonics = { \harmonicByRatio #1/2 <g\3 b\2 e'\1>4 \harmonicByRatio #1/3 <g\3 b\2 e'\1>4 \harmonicByRatio #1/4 { g8\3 b8\2 e'4\1 } } \score { << \new Staff { \clef "treble_8" \ratioHarmonics } \new TabStaff { \ratioHarmonics } >> }
Fragments de codi seleccionats
Comportament de les pliques i les barres de corxera en tabulatures
La direcció de les pliques es controla de la mateixa forma a la tabulatura que en la notació tradicional. Les barres es poden posar horitzontals, com es mostra en aquest exemple.
\new TabStaff { \relative c { \tabFullNotation g16 b d g b d g b \stemDown \override Beam.concaveness = #10000 g,,16 b d g b d g b } }
Polifonia en tabulatures
La polifonia es crea de la mateixa forma en un TabStaff
que en
una pauta normal.
upper = \relative c' { \time 12/8 \key e \minor \voiceOne r4. r8 e, fis g16 b g e e' b c b a g fis e } lower = \relative c { \key e \minor \voiceTwo r16 e d c b a g4 fis8 e fis g a b c } \score { << \new StaffGroup = "tab with traditional" << \new Staff = "guitar traditional" << \clef "treble_8" \new Voice = "upper" \upper \new Voice = "lower" \lower >> \new TabStaff = "guitar tab" << \new TabVoice = "upper" \upper \new TabVoice = "lower" \lower >> >> >> }
Referència per a armònics sobre cordes a l’aire
Referència per a armònics sobre cordes a l’aire (armònics naturals):
openStringHarmonics = { \textSpannerDown \override TextSpanner.staff-padding = #3 \override TextSpanner.dash-fraction = #0.3 \override TextSpanner.dash-period = #1 %first harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "1st harm. " \harmonicByFret #12 e,2\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/2 e,\6\stopTextSpan %second harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "2nd harm. " \harmonicByFret #7 e,\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/3 e,\6 \harmonicByFret #19 e,\6 \harmonicByRatio #2/3 e,\6\stopTextSpan %\harmonicByFret #19 < e,\6 a,\5 d\4 > %\harmonicByRatio #2/3 < e,\6 a,\5 d\4 > %third harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "3rd harm. " \harmonicByFret #5 e,\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/4 e,\6 \harmonicByFret #24 e,\6 \harmonicByRatio #3/4 e,\6\stopTextSpan \break %fourth harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "4th harm. " \harmonicByFret #4 e,\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/5 e,\6 \harmonicByFret #9 e,\6 \harmonicByRatio #2/5 e,\6 \harmonicByFret #16 e,\6 \harmonicByRatio #3/5 e,\6\stopTextSpan %fifth harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "5th harm. " \harmonicByFret #3 e,\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/6 e,\6\stopTextSpan \break %sixth harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "6th harm. " \harmonicByFret #2.7 e,\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/7 e,\6\stopTextSpan %seventh harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "7th harm. " \harmonicByFret #2.3 e,\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/8 e,\6\stopTextSpan %eighth harmonic \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup\small "8th harm. " \harmonicByFret #2 e,\6\startTextSpan \harmonicByRatio #1/9 e,\6\stopTextSpan } \score { << \new Staff \with { \omit StringNumber } { \new Voice { \clef "treble_8" \openStringHarmonics } } \new TabStaff { \new TabVoice { \openStringHarmonics } } >> }
Harmònics sobre cordes pisades en tabulatura
Harmònics sobre cordes trepitjades (harmònics artificials):
pinchedHarmonics = { \textSpannerDown \override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup {\halign #-0.5 \teeny "PH" } \override TextSpanner.style = #'dashed-line \override TextSpanner.dash-period = #0.6 \override TextSpanner.bound-details.right.attach-dir = #1 \override TextSpanner.bound-details.right.text = \markup { \draw-line #'(0 . 1) } \override TextSpanner.bound-details.right.padding = #-0.5 } harmonics = { %artificial harmonics (AH) \textLengthOn <\parenthesize b b'\harmonic>4_\markup { \teeny "AH 16" } <\parenthesize g g'\harmonic>4_\markup { \teeny "AH 17" } <\parenthesize d' d''\harmonic>2_\markup { \teeny "AH 19" } %pinched harmonics (PH) \pinchedHarmonics <a'\harmonic>2\startTextSpan <d''\harmonic>4 <e'\harmonic>4\stopTextSpan %tapped harmonics (TH) <\parenthesize g\4 g'\harmonic>4_\markup { \teeny "TH 17" } <\parenthesize a\4 a'\harmonic>4_\markup { \teeny "TH 19" } <\parenthesize c'\3 c''\harmonic>2_\markup { \teeny "TH 17" } %touch harmonics (TCH) a4( <e''\harmonic>2. )_\markup { \teeny "TCH" } } frettedStrings = { %artificial harmonics (AH) \harmonicByFret #4 g4\3 \harmonicByFret #5 d4\4 \harmonicByFret #7 g2\3 %pinched harmonics (PH) \harmonicByFret #7 d2\4 \harmonicByFret #5 d4\4 \harmonicByFret #7 a4\5 %tapped harmonics (TH) \harmonicByFret #5 d4\4 \harmonicByFret #7 d4\4 \harmonicByFret #5 g2\3 %touch harmonics (TCH) a4 \harmonicByFret #9 g2.\3 } \score { << \new Staff \with { \omit StringNumber } { \new Voice { \clef "treble_8" \harmonics } } \new TabStaff { \new TabVoice { \frettedStrings } } >> }
Lliscats en tabulatura
Els lliscats es poden gravar tant als contextos de Staff
como en los de TabStaff
:
slides = { c'8\3(\glissando d'8\3) c'8\3\glissando d'8\3 \hideNotes \grace { g16\glissando } \unHideNotes c'4\3 \afterGrace d'4\3\glissando { \stemDown \hideNotes g16 } \unHideNotes } \score { << \new Staff { \clef "treble_8" \slides } \new TabStaff { \slides } >> \layout { \context { \Score \override Glissando.minimum-length = #4 \override Glissando.springs-and-rods = #ly:spanner::set-spacing-rods \override Glissando.thickness = #2 \omit StringNumber % or: %\override StringNumber.stencil = ##f } } }
Glissando d’acords en tabulatura
Els lliscaments per a acords s’indiquen per omissió tant al context
Staff
com a TabStaff
. Els nombres de corda són
necessaris per a TabStaff perquè els càlculs de corda automàtics són
diferents per als acords i per a les notes soltes.
myMusic = \relative c' { <c e g>1 \glissando <f a c> } \score { << \new Staff { \clef "treble_8" \myMusic } \new TabStaff \myMusic >> } \score { << \new Staff { \clef "treble_8" \myMusic } \new TabStaff \with { \override Glissando.style = #'none } { \myMusic } >> }
Hammer on and pull off
Hammer-on and pull-off can be obtained using slurs.
\new TabStaff { \relative c' { d4( e\2) a( g) } }
Hammer on and pull off using voices
The arc of hammer-on and pull-off is upwards in voices one and three and downwards in voices two and four:
\new TabStaff { \relative c' { << { \voiceOne g2( a) } \\ { \voiceTwo a,( b) } >> \oneVoice } }
Hammer on and pull off using chords
When using hammer-on or pull-off with chorded notes, only a single arc
is drawn. However “double arcs” are possible by setting the
doubleSlurs
property to #t
.
\new TabStaff { \relative c' { % chord hammer-on and pull-off \set doubleSlurs = ##t <g' b>8( <a c> <g b>) } }
Vegeu també
Referencia de la notació: Repetició d’acords, Repeticions explícites, Pliques, Harmònics, Glissando.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: TabNoteHead, TabStaff, TabVoice, Beam.
Advertiments i problemes coneguts
Els acords no es tracten d’una manera especial, i d’aquí que el selector automàtic de la corda pot escollir fàcilment la mateixa corda per a dues notes de l’acord.
Per utilitzar \partCombine
, cal que TabStaff
faci
servir veus especialment creades:
melodia = \partCombine { e4 g g g } { e4 e e e } << \new TabStaff << \new TabVoice = "one" s1 \new TabVoice = "two" s1 \new TabVoice = "shared" s1 \new TabVoice = "solo" s1 { \melodia } >> >>
els efectes especials de guitarra es limiten a harmònics i arrosegaments.
Tabulatures personalitzades
La tabulatura al LilyPond calcula automàticament el trast per a
cada nota, basant-se en la corda a la qual està assignada la
nota. Per fer-lo, cal especificar l’afinació de les cordes.
L’afinació de les cordes es dóna a la propietat
stringTunings
.
El LilyPond porta afinacions predefinides per al banjo, la mandolina, la guitarra, el baix, l’ukelele, el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. El LilyPond estableix automàticament la transposició correcxta per a les afinacions predefinides. L’exemple següent és per a banjo, que sona una octava per sota del que està escrit.
<< \new Voice \with { \omit StringNumber } { \clef "bass_8" \relative { c,4 d e f } } \new TabStaff \with { stringTunings = #bass-tuning } { \relative { c,4 d e f } } >>
L’afinació per defecte és guitar-tuning
(l’afinació
estàndard Mi-La-Re-Sol-Si-Mi). D’altres afinacions predefinides
són guitar-open-g-tuning
(Sol Major a l’aire,
Re-Sol-Re-Sol-Si-Re), mandolin-tuning
(mandolina) i
banjo-open-g-tuning
(banjo amb Sol Major a l’aire). Les
afinacions predefinides estan a ‘ly/string-tunings-init.ly’.
És possible crear qualsevol afinació de cordes que es desitgi. Es
pot usar la funció \stringTuning
per definir una afinació
de cordes i que pot usar-se per establir-la com el valor de
stringTunings
per al context actual.
El seu argument és una construcció d’acord que defineix l’alçada
de les notes de cada corda a l’aire a aquesta afinació. La
construcció d’acord ha d’estar en el mode d’octava absolut, vegeu
Escriptura d’octava absoluta. La corda amb el número més
alt (generalment la més greu) ha d’anar primer a l’acord. Per
exemple, podem definir una afinació per a un instrument de quatre
cordes amb les alçades a''
, d''
, g'
i
c'
:
mynotes = { c'4 e' g' c'' | e''4 g'' b'' c''' } << \new Staff { \clef treble \mynotes } \new TabStaff { \set Staff.stringTunings = \stringTuning <c' g' d'' a''> \mynotes } >>
La propietat stringTunings
també s’utilitza per part de
FretBoards
per calcular els diagrames de posició automàtics.
Les afinacions de cordes s’utilitzen com a part de la clau d’associació per als diagrames de posició predefinits (vegeu Diagrames predefinits de trasts).
L’exemple anterior també es podria haver escrit com segueix:
custom-tuning = \stringTuning <c' g' d'' a''> mynotes = { c'4 e' g' c'' | e''4 g'' b'' c''' } << \new Staff { \clef treble \mynotes } \new TabStaff { \set TabStaff.stringTunings = #custom-tuning \mynotes } >>
Internament, una afinació de les cordes és una llista de l’Scheme d’alçades, una per a cada corda, ordenades d’1 a N, on la corda 1 està a dalt a la pauta de tabulatura i la corda N està a sota. Això resulta generalment en un ordre de la nota més aguda a la més greu, però alguns instruments (per exemple l’ukelele) no tenen les cordes disposades en ordre d’alçada.
L’alçada d’una corda dins d’una llista d’alçades de cordes d’un
és un objecte alçada del LilyPond. Els objectes alçada es creen
amb la funció de l’Scheme ly:make-pitch
(vegeu
Funcions de l'Scheme).
\stringTuning
crea aquest objecte a partir de l’entrada
d’acords.
El LilyPond calcula automàticament el nombre de línies dins del
TabStaff
i el nombre de cordes dins d’un FretBoard
calculat automàticament amb el nombre d’elements de
stringTunings
.
Per permetre a tots els contextos TabStaff usar la mateixa afinació personalitzada per defecte, podem usar
\layout { \context { \TabStaff stringTunings = \stringTuning <c' g' d'' a''> } }
També es pot usar una clau moderna de tabulatura.
\new TabStaff { \clef moderntab <a, e a>1 \break \clef tab <a, e a>1 }
La clau moderna de tabulatura permet tabulatures de 4 a 7 cordes.
Una pauta de tabulatura TabStaff
pot contenir intervals
microtonals com quarts de to, que es poden reproduir mitjançant
esdeveniments de la roda de canvi de to. Cal establir el valor
supportNonIntegerFret = ##t
dins del context Score.
Tanmateix, no es permeten microtons als diagrames
FretBoards
.
\layout { \context { \Score supportNonIntegerFret = ##t } } custom-tuning = \stringTuning <e, a, d ges beh eeh'> mus = \relative { eeses'4 eeseh ees eeh e eih eis eisih eisis } << \new Staff << \clef "G_8" \mus >> \new TabStaff \with { stringTunings = \custom-tuning } \mus >>
Vegeu també
Referència de la notació: Escriptura d’octava absoluta, Diagrames predefinits de trasts.
Fitxers instal·lats: ‘ly/string-tunings-init.ly’, ‘scm/tablature.scm’.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: Funcions de l'Scheme, Tab_note_heads_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Els càlculs de tabulatura automàtics no funcionen bé a la major part dels casos per a instruments en els quals l’afinació de les cordes no varia de forma monòtona amb el número de corda, com ara l’ukelele.
Marcatges de diagrames de trasts
Es poden afegir diagrames de trasts a la música com elements de marcatge sobre la nota desitjada. El marcatge conté informació sobre el diagrama de trasts desitjat. Hi ha tres interfícies diferents de marcatge de diagrames de trasts: standard (estàndard), terse (concís) i verbose (detallat). Les tres interfícies produeixen marcatges equivalents, però tenen quantitats variables d’informació a la cadena de marcatge. Hi ha més detalls sobre la sintaxi de les diverses cadenes de marcatge que s’usen per definir diagrames de posicions a l’annex Instrument Specific Markup.
La cadena de marcatge dels diagrames estàndard de trasts indica el número de la corda i el número de trast en el qual es col·loca cadascú dels punts sobre la corda. A més es pot indicar cordes a l’aire i cordes mudes (que no es toquen).
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 d:m } } \new Staff { \clef "treble_8" <c e g c' e'>1^\markup { \fret-diagram "6-x;5-3;4-2;3-o;2-1;1-o;" } <d a d' f'>1^\markup { \fret-diagram "6-x;5-x;4-o;3-2;2-3;1-1;" } } >>
Les indicacions de celleta es poden afegir al diagrama a partir de la cadena de marcatge del diagrama de trasts.
<< \new ChordNames { \chordmode { f1 g } } \new Staff { \clef "treble_8" <f, c f a c' f'>1^\markup { \fret-diagram "c:6-1-1;6-1;5-3;4-3;3-2;2-1;1-1;" } <g, d g b d' g'>1^\markup { \fret-diagram "c:6-1-3;6-3;5-5;4-5;3-4;2-3;1-3;" } } >>
Es poden canviar
la mida del diagrama de trasts i el nombre de trasts del diagrama
a la cadena de marcatge fret-diagram
.
<< \new ChordNames { \chordmode { f1 g } } \new Staff { \clef "treble_8" <f, c f a c' f'>1^\markup { \fret-diagram "s:1.5;c:6-1-1;6-1;5-3;4-3;3-2;2-1;1-1;" } <g, b, d g b g'>1^\markup { \fret-diagram "h:6;6-3;5-2;4-o;3-o;2-o;1-3;" } } >>
Es pot canviar el nombre de cordes d’un diagrama de trasts perquè s’adapti a diferents instruments com el baix i l’ukelele, amb la cadena de marcatge del diagrama.
<< \new ChordNames { \chordmode { a1 } } \new Staff { % Un acord «La» per a l'ukelele a'1^\markup { \fret-diagram "w:4;4-2-2;3-1-1;2-o;1-o;" } } >>
Es poden afegir indicacions de digitació, i la posició de les etiquetes dels dits es poden controlar mitjançant la cadena de marcatge del diagrama.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 d:m } } \new Staff { \clef "treble_8" <c e g c' e'>1^\markup { \fret-diagram "f:1;6-x;5-3-3;4-2-2;3-o;2-1-1;1-o;" } <d a d' f'>1^\markup { \fret-diagram "f:2;6-x;5-x;4-o;3-2-2;2-3-3;1-1-1;" } } >>
Es pot controlar el radi i la posició dels punts amb la cadena de
marcatge fret-diagram
.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 d:m } } \new Staff { \clef "treble_8" <c e g c' e'>1^\markup { \fret-diagram "d:0.35;6-x;5-3;4-2;3-o;2-1;1-o;" } <d a d' f'>1^\markup { \fret-diagram "p:0.2;6-x;5-x;4-o;3-2;2-3;1-1;" } } >>
La cadena de marcatge de diagrama de trasts concisa
fret-diagram-terse
omet els números de la corda; el número
de corda ve implícit per la presència del punt i coma. Hi ha un
punt i coma per cada corda del diagrama. El primer punt i coma
correspon al número de corda més alt, i l’últim punt i coma
correspon a la primera corda. Es poden indicar cordes mudes, a
l’aire i números de trast.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 d:m } } \new Staff { \clef "treble_8" <c e g c' e'>1^\markup { \fret-diagram-terse "x;3;2;o;1;o;" } <d a d' f'>1^\markup { \fret-diagram-terse "x;x;o;2;3;1;" } } >>
Es poden incloure números de celleta a la cadena de marcatge
concisa fret-diagram-terse
.
<< \new ChordNames { \chordmode { f1 g } } \new Staff { \clef "treble_8" <f, c f a c' f'>1^\markup { \fret-diagram-terse "1-(;3;3;2;1;1-);" } <g, d g b d' g'>1^\markup { \fret-diagram-terse "3-(;5;5;4;3;3-);" } } >>
Es poden incloure indicacions de digitació a la cadena de marcatge
concisa fret-diagram-terse
.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 d:m } } \new Staff { \override Voice.TextScript.fret-diagram-details.finger-code = #'below-string \clef "treble_8" <c e g c' e'>1^\markup { \fret-diagram-terse "x;3-3;2-2;o;1-1;o;" } <d a d' f'>1^\markup { \fret-diagram-terse "x;x;o;2-2;3-3;1-1;" } } >>
Per ajustar altres propietats dels diagrames de trasts s’ha d’utilitzar
\override
en utilitzar el marcatge concís amb
fret-diagram-terse.
La cadena marcatge detallat fret-diagram-verbose
està en el
format d’una llista de l’Scheme. Cada element de la llista indica
la col·locació d’un element sobre el diagrama de trasts.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 d:m } } \new Staff { \clef "treble_8" <c e g c' e'>1^\markup { \fret-diagram-verbose #'( (mute 6) (place-fret 5 3) (place-fret 4 2) (open 3) (place-fret 2 1) (open 1) ) } <d a d' f'>1^\markup { \fret-diagram-verbose #'( (mute 6) (mute 5) (open 4) (place-fret 3 2) (place-fret 2 3) (place-fret 1 1) ) } } >>
Es poden incloure digitacions i celletes a una cadena de marcatge detallat
fret-diagram-verbose
. És exclusiva de la interfície de
fret-diagram-verbose la indicació ‘capo’ que es pot col·locar
sobre el diagrama de posició. La indicació de capo és una barra
gruixuda que cobreix totes les cordes. El trast de que té el capo
és el més baix del diagrama de posició.
Els punts que indiquen les digitacions es poden tant acolorir com imprimir entre parèntesis; a més a més, és possible alterar independentment el color dels parèntesis.
També es poden inserir elements de marcatge dins dels punts.
<< \new ChordNames { \chordmode { f1 g c c b } } \new Staff { \clef "treble_8" \override Voice.TextScript.fret-diagram-details.finger-code = #'below-string <f, c f a c' f'>1^\markup { \fret-diagram-verbose #'( (place-fret 6 1) (place-fret 5 3) (place-fret 4 3) (place-fret 3 2) (place-fret 2 1) (place-fret 1 1) (barre 6 1 1) ) } <g, b, d g b g'>1^\markup { \fret-diagram-verbose #'( (place-fret 6 3 2) (place-fret 5 2 1) (open 4) (open 3) (open 2) (place-fret 1 3 3) ) } <c g c' e' g'>1^\markup { \fret-diagram-verbose #'( (capo 3) (mute 6) (place-fret 4 5 1) (place-fret 3 5 2) (place-fret 2 5 3) ) } \override Voice.TextScript.size = 1.4 <c g c' e' g'>1^\markup { \fret-diagram-verbose #'( (place-fret 6 3 1 red parenthesized default-paren-color) (place-fret 5 3 1 inverted) (place-fret 4 5 2 blue parenthesized) (place-fret 3 5 3 blue) (place-fret 2 5 4 blue) (place-fret 1 3 1 inverted) ) } \override Voice.TextScript.size = 1.5 <b, fis b dis' fis'>1^\markup { \override #'(fret-diagram-details . ((finger-code . in-dot))) \fret-diagram-verbose #`( (place-fret 5 2 1) (place-fret 4 4 "fis" red) (place-fret 3 4 "b" red) (place-fret 2 4 ,#{ \markup \concat { \vcenter "d" \fontsize #-5 \musicglyph "accidentals.sharp"} #} red) (place-fret 1 2 1) ) } } >>
Totes les altres propietats de diagrama de trasts s’han d’ajustar
utilitzant \override
quan s’usa el marcatge detallat amb
fret-diagram-verbose.
L’aspecte gràfic d’un diagrama de trasts es pot personalitzar
segons les preferències de l’usuari a través de les propietats de
la interfície fret-diagram-interface
. Els detalls estan a
fret-diagram-interface. Per a un marcatge de
diagrama de trasts, les propietats de la interfície pertanyen a
Voice.TextScript
.
Fragments de codi seleccionats
Modificar l’orientació dels trastos
Els diagrames de posicions d’acords es poden orientar de tres formes. De manera predeterminada, s’alinea la corda o trast superior en les diferents alineacions.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" << \chords { c1 c1 c1 } \new FretBoards { \chordmode { c1 \override FretBoard.fret-diagram-details.orientation = #'landscape c1 \override FretBoard.fret-diagram-details.orientation = #'opposing-landscape c1 } } \new Voice { c'1 c'1 c' } >>
Personalitzar diagrames de posicions de marcatge
Es poden establir les propietats dels diagrames de posicions a
través de 'fret-diagram-details
. Per als diagrames de
posicions de marcatge, es poden aplicar overrides
(sobreescriptures) a l’objecte Voice.TextScript
o
directament a l’element de marcatge.
<< \chords { c1 | c | c | d } \new Voice = "mel" { \textLengthOn % Set global properties of fret diagram \override TextScript.size = #'1.2 \override TextScript.fret-diagram-details.finger-code = #'in-dot \override TextScript.fret-diagram-details.dot-color = #'white %% C major for guitar, no barre, using defaults % terse style c'1^\markup { \fret-diagram-terse "x;3-3;2-2;o;1-1;o;" } %% C major for guitar, barred on third fret % verbose style % size 1.0 % roman fret label, finger labels below string, straight barre c'1^\markup { % standard size \override #'(size . 1.0) { \override #'(fret-diagram-details . ( (number-type . roman-lower) (finger-code . in-dot) (barre-type . straight))) { \fret-diagram-verbose #'((mute 6) (place-fret 5 3 1) (place-fret 4 5 2) (place-fret 3 5 3) (place-fret 2 5 4) (place-fret 1 3 1) (barre 5 1 3)) } } } %% C major for guitar, barred on third fret % verbose style % landscape orientation, arabic numbers, M for mute string % no barre, fret label down or left, small mute label font c'1^\markup { \override #'(fret-diagram-details . ( (finger-code . below-string) (number-type . arabic) (label-dir . -1) (mute-string . "M") (orientation . landscape) (barre-type . none) (xo-font-magnification . 0.4) (xo-padding . 0.3))) { \fret-diagram-verbose #'((mute 6) (place-fret 5 3 1) (place-fret 4 5 2) (place-fret 3 5 3) (place-fret 2 5 4) (place-fret 1 3 1) (barre 5 1 3)) } } %% simple D chord % terse style % larger dots, centered dots, fewer frets % label below string d'1^\markup { \override #'(fret-diagram-details . ( (finger-code . below-string) (dot-radius . 0.35) (dot-position . 0.5) (fret-count . 3))) { \fret-diagram-terse "x;x;o;2-1;3-2;2-3;" } } } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Instrument Specific Markup.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: fret-diagram-interface.
Diagrames predefinits de trasts
Es poden imprimir els diagrames de trasts usant el context
FretBoards
. De forma predeterminada, el context
FretBoards
grava diagrames de trasts que estan
emmagatzemats a una taula de cerca:
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" \new FretBoards { \chordmode { c1 d } }
Els diagrames de trast predefinits estan al fitxer
‘predefined-guitar-fretboards.ly’. Els diagrames de trasts
s’emmagatzemen agafant com a base les notes d’un acord i el valor
de stringTunings
que s’està utilitzant en cada moment.
‘predefined-guitar-fretboards.ly’ conté diagrames de trast
predefinits sols per a guitar-tuning
. Els diagrames de
trast predefinits es poden afegir per a d’altres instruments o
d’altres afinacions seguint els exemples que apareixen a
‘predefined-guitar-fretboards.ly’.
Els diagrames de posicions per a l’ukelele estan al fitser
‘predefined-ukulele-fretboards.ly’.
\include "predefined-ukulele-fretboards.ly" myChords = \chordmode { a1 a:m a:aug } \new ChordNames { \myChords } \new FretBoards { \set Staff.stringTunings = #ukulele-tuning \myChords }
Els diagrames de posicions per a la mandolina es poden trobar al
fitxer
‘predefined-mandolin-fretboards.ly’.
\include "predefined-mandolin-fretboards.ly" myChords = \chordmode { c1 c:m7.5- c:aug } \new ChordNames { \myChords } \new FretBoards { \set Staff.stringTunings = #mandolin-tuning \myChords }
Les notes dels acords es poden introduir com a música simultània o bé usant el mode d’acords (vegeu Panoràmica del mode d’acords).
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" \new FretBoards { \chordmode { c1 } <c' e' g'>1 }
És corrent que s’escriguin junts els noms d’acord i els diagrames de
trast. Això es pot fer posant un context de noms d’acord
ChordNames
en paral·lel amb un context de trasts
FretBoards
i donant als dos contextos el mateix contingut musical.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" mychords = \chordmode{ c1 f g } << \new ChordNames { \mychords } \new FretBoards { \mychords } >>
Els diagrames de trast predefinits es poden transportar, en la mesura que estigui emmagatzemant un diagrama per a l’acord transportat, a la taula de diagrames de trast.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" mychords = \chordmode{ c1 f g } mychordlist = { \mychords \transpose c e { \mychords } } << \new ChordNames { \mychordlist } \new FretBoards { \mychordlist } >>
La taula de diagrames de trast predefinits per a la guitarra conté vuit acords (major, menor, augmentat, disminuït, sèptima dominant, sèptima major, menor sèptima i novena dominant) per a 17 tonalitats diferents. La taula de diagrames predefinits per a l’ukelele conté aquests acords i a més altres tres (sexta major, segona suspesa i quarta suspesa). Es pot veure una llista completa dels diagrames de trast predefinits a Diagrames predefinits de trasts. Si no hi ha una entrada a la taula per a un acord, el gravador FretBoards calcula una cadena de diagrama fret-diagram usant la funcionalitat de diagrames automàtics que es descriu Diagrames de trast automàtics.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" mychords = \chordmode{ c1 c:maj9 } << \new ChordNames { \mychords } \new FretBoards { \mychords } >>
Es poden afegir diagrames de posicions a la taula de diagrames de posicions. Per afegir un diagrama hem d’especificar la taula de correspondències per al diagrama, l’acord del diagrama, l’afinació utilitzada i una definició del diagrama. Normalment la taula de correspondències serà default-fret-table. La definició del diagrama pot ser una cadena de definició concisa fret-diagram-terse o una llista de marcatge detallada fret-diagram-verbose.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" \storePredefinedDiagram #default-fret-table \chordmode { c:maj9 } #guitar-tuning "x;3-2;o;o;o;o;" mychords = \chordmode { c1 c:maj9 } << \new ChordNames { \mychords } \new FretBoards { \mychords } >>
Es poden emmagatzemar diferents diagrames de trast per al mateix acord usant diferents octaves per a les notes. Les octaves de diferència han de ser al menys dues per sobre o per sota de l’octava predeterminada, atès que les octaves immediates superior i inferior de la predeterminada s’utilitzen per als trasters transpositors.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" \storePredefinedDiagram #default-fret-table \chordmode { c'' } #guitar-tuning #(offset-fret 2 (chord-shape 'bes guitar-tuning)) mychords = \chordmode { c1 c'' } << \new ChordNames { \mychords } \new FretBoards { \mychords } >>
A més dels diagrames de trast, el LilyPond emmagatzema una llista interna de formes d’acords. Les formes d’acord són diagrames de trast que es poden desplaçar pel mànec per donar acords diferents. Es poden afegir formes d’acord a la llista interna i després usar-les per definir diagrames de posició predefinits. Atès que es poden moure, normalment no contenen cordes a l’aire. Com els diagrames de posicions, les formes d’acord es poden introduir com cadenes concises fret-diagram-terse o com llistes de marcatge detallades fret-diagram-verbose.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" % Add a new chord shape \addChordShape #'powerf #guitar-tuning "1-1;3-3;3-4;x;x;x;" % add some new chords based on the power chord shape \storePredefinedDiagram #default-fret-table \chordmode { f'' } #guitar-tuning #(chord-shape 'powerf guitar-tuning) \storePredefinedDiagram #default-fret-table \chordmode { g'' } #guitar-tuning #(offset-fret 2 (chord-shape 'powerf guitar-tuning)) mychords = \chordmode{ f1 f'' g g'' } << \new ChordNames { \mychords } \new FretBoards { \mychords } >>
L’aspecte gràfic d’un diagrama de trast es pot personalitzar
segons les preferències de l’usuari a través de les propietats de
la interfície fret-diagram-interface
. Els detalls estan a
fret-diagram-interface. Per a un diagrama de trasts
predefinit, les propietats d’interfície pertanyen a
FretBoards.FretBoard
.
Fragments de codi seleccionats
Personalitzar els diagrames de posicions
Es poden establir les propietats dels diagrames de posicions
d’acords per mitjà de 'fret-diagram-details
. Per als
diagrames de posicions de FretBoard, s’apliquen els
overrides (sobreescriptures) a l’objecte
FretBoards.FretBoard
. Com Voice
, FretBoards
és un context del nivell inferior, i per tant es pot ometre el seu
nom a la sobreescriptura de propietats.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" \storePredefinedDiagram #default-fret-table \chordmode { c' } #guitar-tuning #"x;1-1-(;3-2;3-3;3-4;1-1-);" % shorthand oo = #(define-music-function (grob-path value) (list? scheme?) #{ \once \override $grob-path = #value #}) << \new ChordNames { \chordmode { c1 | c | c | d } } \new FretBoards { % Set global properties of fret diagram \override FretBoards.FretBoard.size = #'1.2 \override FretBoard.fret-diagram-details.finger-code = #'in-dot \override FretBoard.fret-diagram-details.dot-color = #'white \chordmode { c \oo FretBoard.size #'1.0 \oo FretBoard.fret-diagram-details.barre-type #'straight \oo FretBoard.fret-diagram-details.dot-color #'black \oo FretBoard.fret-diagram-details.finger-code #'below-string c' \oo FretBoard.fret-diagram-details.barre-type #'none \oo FretBoard.fret-diagram-details.number-type #'arabic \oo FretBoard.fret-diagram-details.orientation #'landscape \oo FretBoard.fret-diagram-details.mute-string #"M" \oo FretBoard.fret-diagram-details.label-dir #LEFT \oo FretBoard.fret-diagram-details.dot-color #'black c' \oo FretBoard.fret-diagram-details.finger-code #'below-string \oo FretBoard.fret-diagram-details.dot-radius #0.35 \oo FretBoard.fret-diagram-details.dot-position #0.5 \oo FretBoard.fret-diagram-details.fret-count #3 d } } \new Voice { c'1 | c' | c' | d' } >>
Definició de posicions predefinides per a d’altres instruments
Es poden afegir diagrames de posicions predefinides per a instruments nous a més dels estàndard que s’usen per a la guitarra. Aquest fitxer mostra com es fa, definint una afinació nova i unes quantes posicions per al cuatro veneçolà.
Aquest fitxer també mostra com es poden incloure les digitacions
als acords que s’usen com punts de referència per a la cerca
d’acords a la taula, i mostrar-se al diagrama de posiciones i la
tabulatura TabStaff
, però no a la música.
Aquestes posicions no es poden transportar perquè contenen informació de les cordes. Hi ha plans per corregir això en un futur.
% add FretBoards for the Cuatro % Note: This section could be put into a separate file % predefined-cuatro-fretboards.ly % and \included into each of your compositions cuatroTuning = #`(,(ly:make-pitch 0 6 0) ,(ly:make-pitch 1 3 SHARP) ,(ly:make-pitch 1 1 0) ,(ly:make-pitch 0 5 0)) dSix = { <a\4 b\1 d\3 fis\2> } dMajor = { <a\4 d\1 d\3 fis \2> } aMajSeven = { <a\4 cis\1 e\3 g\2> } dMajSeven = { <a\4 c\1 d\3 fis\2> } gMajor = { <b\4 b\1 d\3 g\2> } \storePredefinedDiagram #default-fret-table \dSix #cuatroTuning #"o;o;o;o;" \storePredefinedDiagram #default-fret-table \dMajor #cuatroTuning #"o;o;o;3-3;" \storePredefinedDiagram #default-fret-table \aMajSeven #cuatroTuning #"o;2-2;1-1;2-3;" \storePredefinedDiagram #default-fret-table \dMajSeven #cuatroTuning #"o;o;o;1-1;" \storePredefinedDiagram #default-fret-table \gMajor #cuatroTuning #"2-2;o;1-1;o;" % end of potential include file /predefined-cuatro-fretboards.ly #(set-global-staff-size 16) primerosNames = \chordmode { d:6 d a:maj7 d:maj7 g } primeros = { \dSix \dMajor \aMajSeven \dMajSeven \gMajor } \score { << \new ChordNames { \set chordChanges = ##t \primerosNames } \new Staff { \new Voice \with { \remove "New_fingering_engraver" } \relative c'' { \primeros } } \new FretBoards { \set Staff.stringTunings = #cuatroTuning % \override FretBoard % #'(fret-diagram-details string-count) = 4 \override FretBoard.fret-diagram-details.finger-code = #'in-dot \primeros } \new TabStaff \relative c'' { \set TabStaff.stringTunings = #cuatroTuning \primeros } >> \layout { \context { \Score \override SpacingSpanner.base-shortest-duration = #(ly:make-moment 1 16) } } \midi { } }
Canvis d’acord de posicions de trastos
Es pot fer que els diagrames de posicions es mostren sols quan l’acord canvia o al començament d’una nova línia.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" myChords = \chordmode { c1 c1 \break \set chordChanges = ##t c1 c1 \break c1 c1 } << \new ChordNames { \myChords } \new FretBoards { \myChords } \new Staff { \myChords } >>
Taules alternatives de diagrames de posicions
Es poden crear taules alternatives de diagrames de posicions. S’utilitzarien per tenir diagrames alternatius per un acord donat.
Per usar una taula alternativa de diagrames de posicions, s’ha de crear primer la taula. Després s’afegeixen els diagrames a la taula.
La taula de diagrames de posicions que es crea pot estar buida o es pot copiar a partir d’una taula existent.
La taula a usar en la impressió dels diagrames predefinits se
selecciona per mitjà de la propietat \predefinedDiagramTable
.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly" % Make a blank new fretboard table #(define custom-fretboard-table-one (make-fretboard-table)) % Make a new fretboard table as a copy of default-fret-table #(define custom-fretboard-table-two (make-fretboard-table default-fret-table)) % Add a chord to custom-fretboard-table-one \storePredefinedDiagram #custom-fretboard-table-one \chordmode {c} #guitar-tuning "3-(;3;5;5;5;3-);" % Add a chord to custom-fretboard-table-two \storePredefinedDiagram #custom-fretboard-table-two \chordmode {c} #guitar-tuning "x;3;5;5;5;o;" << \chords { c1 | d1 | c1 | d1 | c1 | d1 | } \new FretBoards { \chordmode { \set predefinedDiagramTable = #default-fret-table c1 | d1 | \set predefinedDiagramTable = #custom-fretboard-table-one c1 | d1 | \set predefinedDiagramTable = #custom-fretboard-table-two c1 | d1 | } } \new Staff { \clef "treble_8" << \chordmode { c1 | d1 | c1 | d1 | c1 | d1 | } { s1_\markup "Default table" | s1 | s1_\markup \column {"New table" "from empty"} | s1 | s1_\markup \column {"New table" "from default"} | s1 | } >> } >>
Vegeu també
Referència de la notació: Tabulatures personalitzades, Diagrames de trast automàtics, Panoràmica del mode d’acords, Diagrames predefinits de trasts.
Fitxers d’inici:
‘ly/predefined-guitar-fretboards.ly’,
‘ly/predefined-guitar-ninth-fretboards.ly’,
‘ly/predefined-ukulele-fretboards.ly’,
‘ly/predefined-mandolin-fretboards.ly’.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: fret-diagram-interface.
Diagrames de trast automàtics
Es poden crear diagrames de trast automàticament a partir de les
notes introduïdes usant el context FretBoards
. Si no està
disponible cap diagrama predefinit per a les notes introduïdes en
l’afinació stringTunings
activa, aquest context calcula les
cordes i els trasts que es poden usar per tocar les notes.
<< \new ChordNames { \chordmode { f1 g } } \new FretBoards { <f, c f a c' f'>1 <g,\6 b, d g b g'>1 } \new Staff { \clef "treble_8" <f, c f a c' f'>1 <g, b, d g b' g'>1 } >>
Atès que de forma predeterminada no es carrega cap diagrama predefinit, el comportament predeterminat és el càlcul automàtic dels diagrames de trast. Un cop que els diagrames predeterminats s’han carregat, es pot activar i desactivar el càlcul automàtic amb instruccions predefinides:
\storePredefinedDiagram #default-fret-table <c e g c' e'> #guitar-tuning "x;3-1-(;5-2;5-3;5-4;3-1-1-);" << \new ChordNames { \chordmode { c1 c c } } \new FretBoards { <c e g c' e'>1 \predefinedFretboardsOff <c e g c' e'>1 \predefinedFretboardsOn <c e g c' e'>1 } \new Staff { \clef "treble_8" <c e g c' e'>1 <c e g c' e'>1 <c e g c' e'>1 } >>
En alguns casos el calculador de trasts és incapaç de trobar un
diagrama acceptable. Això es pot remeiar generalment mitjançant
l’assignació manual d’una nota a una corda. En molts casos sols
s’ha de col·locar manualment una nota sobre una corda; la resta de
notes se situarà al lloc adequat per part del context
FretBoards
.
Es poden afegir digitacions als diagrames de trast del context FretBoard.
<< \new ChordNames { \chordmode { c1 d:m } } \new FretBoards { <c-3 e-2 g c'-1 e'>1 <d a-2 d'-3 f'-1>1 } \new Staff { \clef "treble_8" <c e g c' e'>1 <d a d' f'>1 } >>
El trast mínim a usar en el càlcul de cordes i trasts per al
context FretBoard es pot fixar amb la propietat
minimumFret
.
<< \new ChordNames { \chordmode { d1:m d:m } } \new FretBoards { <d a d' f'>1 \set FretBoards.minimumFret = #5 <d a d' f'>1 } \new Staff { \clef "treble_8" <d a d' f'>1 <d a d' f'>1 } >>
Les cordes i els trasts per al context FretBoards
depenen
de la propietat stringTunings
, que tenen el mateix
significat que en el context de tabulatura TabStaff. Consulteu
Tabulatures personalitzades per veure més informació sobre
la propietat stringTunings
.
L’aspecte gràfic d’un diagrama de trasts es pot personalitzar
d’acord a les preferències de l’usuari a través de les propietats
de la interfície fret-diagram-interface
. Els detalls es
poden trobar a
fret-diagram-interface. Per a un
diagrama de FretBoards
, les propietats de la interfície
pertanyen a FretBoards.FretBoard
.
Instruccions predefinides
\predefinedFretboardsOff
,
\predefinedFretboardsOn
.
Vegeu també
Referència de la notació: Tabulatures personalitzades.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: fret-diagram-interface.
Advertiments i problemes coneguts
Els càlculs de tabulatura automàtics no funcionen bé per a instruments amb afinacions no monòtones.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Diagrames de trast automàtics ] | [ Amunt : Notació comuna per a cordes amb trasts ] | [ Guitarra > ] |
Digitacions de la mà dreta
Les digitacions de la mà dreta p-i-m-a s’han d’introduir usant
\rightHandFinger
seguit d’un número.
Nota: Si el número s’introdueix en notació de l’Scheme,
recordeu-vos d’escriure al final un espai seguit d’un angle de
tancament >
o semblant.
\clef "treble_8" c4\rightHandFinger #1 e\rightHandFinger #2 g\rightHandFinger #3 c'\rightHandFinger #4 <c\rightHandFinger #1 e\rightHandFinger #2 g\rightHandFinger #3 c'\rightHandFinger #4 >1
Per brevetat, es pot escriure \rightHandFinger
de forma més
curta, com per exemple RH
:
RH=#rightHandFinger
Fragments de codi seleccionats
Posicionament de digitacions de mà dreta
És possible exercir un control més gran sobre la col·locació de les digitacions de la mà dreta establint el valor d’una propietat específica, com es mostra a l’exemple següent. Nota: s’ha d’usar una construcció d’acord.
#(define RH rightHandFinger) \relative c { \clef "treble_8" \set strokeFingerOrientations = #'(up down) <c\RH #1 e\RH #2 g\RH #3 c\RH #4 >4 \set strokeFingerOrientations = #'(up right down) <c\RH #1 e\RH #2 g\RH #3 c\RH #4 >4 \set strokeFingerOrientations = #'(left) <c\RH #1 e\RH #2 g\RH #3 c\RH #4 >2 \set strokeFingerOrientations = #'(right) c\RH #1 }
Digitacions - indicació del nombre de corda i digitacions de ma dreta
En aquest exemple es combinen les digitacions de la ma esquerra, indicacions del nombre de corda i digitacions de la ma dreta.
#(define RH rightHandFinger) \relative c { \clef "treble_8" <c-3\5\RH #1 >4 <e-2\4\RH #2 >4 <g-0\3\RH #3 >4 <c-1\2\RH #4 >4 }
Vegeu també
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: StrokeFinger.
2.4.2 Guitarra
Gairebé tots els temes de notació relacionats amb la música per a guitarra estan suficientment coberts a la secció general sobre ajustaments d’instruments de trasts, però hi ha alguns temes específics que convé tractar aquí. De forma ocasional, els usuaris volen crear documents del tipus de cançoners que tinguin sols la lletra de les cançons amb indicacions d’acords sobre la lletra. Atès que el LilyPond és un gravador de música, no es recomana per a document que no tinguin notació musical. Una alternativa millor és un processador de text, editor de text o, per usuaris amb experiència, un gravador com ara GuitarTeX.
Indicació de la posició i la celleta | ||
Indicació d’harmònics i notes tapades | ||
Indicació d’acords de potència o de cinquena buida |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Guitarra ] | [ Amunt : Guitarra ] | [ Indicació d'harmònics i notes tapades > ] |
Indicació de la posició i la celleta
Aquest exemple mostra com incloure indicacions de posició i celleta de guitarra:
\relative { \clef "treble_8" b,16 d g b e \textSpannerDown \override TextSpanner.bound-details.left.text = "XII " g16\startTextSpan b16 e g e b g\stopTextSpan e16 b g d }
Vegeu també
Referència de la notació: Extensions de text.
Fragments de codi: Fretted strings, Expressive marks.
Indicació d’harmònics i notes tapades
Es poden usar caps de nota especials per indicar notes apagades o harmònics. Els harmònics se solen explicar de forma més completa amb un marcatge de text.
\relative { \clef "treble_8" \override Staff.NoteHead.style = #'harmonic-mixed d'^\markup { \italic { \fontsize #-2 { "harm. 12" }}} <g b>1 }
Les notes tapades (anomenades també notes mortes) es permeten dins dels pentagrames normals i de tabulatura:
music = \relative { < a\3 \deadNote c\2 a'\1 >4 < b\3 \deadNote d\2 b'\1 > < c\3 \deadNote e\2 c'\1 > \deadNotesOn \tuplet 3/2 { g8 b e } \deadNotesOff < a,\3 c\2 e\1 >1 } \new StaffGroup << \new Staff { \clef "treble_8" \music } \new TabStaff { \music } >>
Una altra tècnica d’execució (utilitzada especialment a la guitarra elèctrica) s’anomena tapat de palma. La corda és tapa parcialment amb la palma de la mà que polsa (d’aquí el nom). El LilyPond permet la notació de les notes d’estil de tapat de palma mitjançant el canvi de la forma del cap de nota a un triangle.
\new Voice { % Advertiment: es requereix un inici de Voice % perquè palmMuteOff funcioni apropiadament % quan palmMuteOn es posa a l'inici de la % peça. \relative c, { \clef "G_8" \palmMuteOn e8^\markup { \musicglyph "noteheads.s2do" = palm mute } < e b' e > e \palmMuteOff e e \palmMute e e e | e8 \palmMute { e e e } e e e e | < \palmMute e b' e >8 \palmMute { e e e } < \palmMute e b' e >2 } }
Vegeu també
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de la notació: Caps de nota especials, Estils de caps de nota.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Indicació d'harmònics i notes tapades ] | [ Amunt : Guitarra ] | [ Banjo > ] |
Indicació d’acords de potència o de cinquena buida
Els acords de cinquena buida o acords de potència (power chords) i els seus símbols es poden gravar en el mode d’acords o com construccions d’acord normals:
ChordsAndSymbols = { \chordmode { e,,1:5 a,,1:5.8 \set minimumFret = #8 c,1:5 f,1:5.8 } \set minimumFret = #5 <a, e>1 <g d' g'>1 } \score { << \new ChordNames { \ChordsAndSymbols } \new Staff { \clef "treble_8" \ChordsAndSymbols } \new TabStaff { \ChordsAndSymbols } >> }
Els símbols d’acords de cinquena buida es desactiven tan aviat com s’utilitza qualsevol dels altres modificadors d’acord:
mixedChords = \chordmode { c,1 b,,1:5 fis,,1:5.8 g,,1:m } \score { << \new ChordNames { \mixedChords } \new Staff { \clef "treble_8" \mixedChords } \new TabStaff { \mixedChords } >> }
Vegeu també
Glossari musical: power chord.
Referència de la notació: Acords estesos i alterats, Impressió dels noms d’acord.
Fragments de codi: Fretted strings.
2.4.3 Banjo
Tabulatures de banjo |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Banjo ] | [ Amunt : Banjo ] | [ Laud > ] |
Tabulatures de banjo
El LilyPond permet el banjo de cinc cordes d’una manera bàsica. Quan feu tabulatures per a banjo de cinc cordes, utilitzeu la funció de format de tabulatura de banjo per obtenir els números correctes dels trasts per a la cinquena corda:
music = { g8 d' g'\5 a b g e d' | g4 d''8\5 b' a'\2 g'\5 e'\2 d' | g4 } << \new Staff \with { \omit StringNumber } { \clef "treble_8" \music } \new TabStaff \with { tablatureFormat = #fret-number-tablature-format-banjo stringTunings = #banjo-open-g-tuning } { \music } >>
Ja hi ha predefinides diverses afinacions comunes per al banjo de
cinc cordes:
banjo-c-tuning
(sol-Do-Sol-Si-Re),
banjo-modal-tuning
(sol-Re-Sol-Do-Re),
banjo-open-d-tuning
(Re Mayor al aire, la-Re-Fa#-La-Re) y
banjo-open-dm-tuning
(Re menor al aire, la-Re-Fa-La-Re).
Aquestes afinacions es poden convertir a afinacions per a banjo de
quatre cordes utilitzant la funció four-string-banjo
:
\set TabStaff.stringTunings = #(four-string-banjo banjo-c-tuning)
Vegeu també
Fitxers d’inici: ‘ly/string-tunings-init.ly’
Fragments de codi: Fretted strings.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Tabulatures de banjo ] | [ Amunt : Instruments de corda amb trasts ] | [ Tabulatures de laud > ] |
2.4.4 Laud
Tabulatures de laud |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Laud ] | [ Amunt : Laud ] | [ Percussió > ] |
Tabulatures de laud
El LilyPond permet tabulatures per a laud.
Per obtenir les cordes greus addicionals, utilitzeu
additionalBassStrings
, on es determinen les notes
corresponents a aquestes cordes. S’imprimeixen per sota de la
línia inferior com a:a, /a, //a, ///a, 4, 5, etc.
S’ha d’usar el valor fret-letter-tablature-format
per a la
propietat de context tablatureFormat
i probablement també
ajustar la propietat fretLabels
per a una personalització
més gran.
m = { f'4 d' a f d a, g, fis, e, d, c, \bar "|." } \score { << \new Staff { \clef bass \cadenzaOn \m } \new TabStaff \m >> \layout { \context { \Score tablatureFormat = #fret-letter-tablature-format } \context { \TabStaff stringTunings = \stringTuning <a, d f a d' f'> additionalBassStrings = \stringTuning <c, d, e, fis, g,> fretLabels = #'("a" "b" "r" "d" "e" "f" "g" "h" "i" "k") } } }
Advertiments i problemes coneguts
No es permet l’ús de FretBoards
amb
additionalBassStrings
; de fer-se servir, pot provocar un
resultat poc satisfactori.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Tabulatures de laud ] | [ Amunt : Notació especialitzada ] | [ Notació comuna per a percussió > ] |
2.5 Percussió
2.5.1 Notació comuna per a percussió |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Percussió ] | [ Amunt : Percussió ] | [ Referències per a percussió > ] |
2.5.1 Notació comuna per a percussió
La notació rítmica es fa servir principalment per a la percussió i la bateria, però també es pot utilitzar per mostrar els valors rítmics d’una melodia.
Referències per a percussió | ||
Notació bàsica de percussió | ||
Redoblaments | ||
Percussió afinada | ||
Pautes de percussió | ||
Pautes de percussió personalitzades | ||
Notes fantasma |
Referències per a percussió
- La notació d’algunes percussions es pot fer sobre una pauta de ritme; això s’estudia a Mostrar els ritmes de la melodia i Creació d’instàncies de pentagrames nous.
- La sortida MIDI es tracta a una secció a part; vegeu Instruments MIDI.
Vegeu també
Referència de la notació: Mostrar els ritmes de la melodia, Creació d’instàncies de pentagrames nous, Instruments MIDI.
Fragments de codi: Percussion.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a percussió ] | [ Amunt : Notació comuna per a percussió ] | [ Redoblaments > ] |
Notació bàsica de percussió
Les notes de percussió es poden escriure al mode
\drummode
, que és semblant al mode estàndard per introduir
notes. La manera més fàcil d’escriure notes de percussió és
utilitzar l’ordre \drums
, que crea el context i el mode
d’entrada apropiats per a percussió:
\drums { hihat4 hh bassdrum bd }
Això és una abreviatura de
\new DrumStaff \drummode { hihat4 hh bassdrum bd }
Cada element d’un conjunt de percussió porta un nom complet i un nom abreujat, i les dues es poden usar a l’entrada. La llista completa de noms d’instruments de percussió es troben a Notes de percussió.
Observeu que la notació normal de les notes amb alçada determinada
(com cis4
) en un context DrumStaff
produeixen un
missatge d’error. Les claus de percussió s’afegeixen
automàticament al context DrumStaff
però també es poden
establir explícitament o utilitzar altres claus.
\drums { \clef percussion bd4 4 4 4 \clef treble hh4 4 4 4 }
Hi ha certs detalls respecte a com s’incorpora el MIDI per als instruments de percussió; per veure els detalls, consulteu Instruments MIDI.
Vegeu també
Referència de la notació: Instruments MIDI, Notes de percussió.
Fitxers d’inici: ‘ly/drumpitch-init.ly’.
Fragments de codi: Percussion.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notació bàsica de percussió ] | [ Amunt : Notació comuna per a percussió ] | [ Percussió afinada > ] |
Redoblaments
Els redoblaments s’indiquen mitjançant tres barres creuades a la plica. Per a les negres o notes més llargues, les tres barres es mostren explícitament, les corxeres es presenten amb dues barres creuades (sent la barra de corxera la tercera), i els redoblament més breus que les corxeres tenen una barra creuada per complementar les barres normals. Això s’aconsegueix mitjançant la notació de trèmol, vegeu Repeticions de trèmol.
\drums { \time 2/4 sn16 8 16 8 8:32 ~ 8 8 4:32 ~ 4 8 16 16 4 r4 }
Els cops de baqueta es poden indicar mitjançant la col·locació
dels elements de marcatge "R"
o "L"
a sobre o a sota
de les notes, com s’estudia a
Direcció i posició. La
propietat staff-padding
es pot sobreescriure, per
aconseguir una línia de base satisfactòria.
\drums { \repeat unfold 2 { sn16^"L" 16^"R" 16^"L" 16^"L" 16^"R" 16^"L" 16^"R" 16^"R" \stemUp sn16_"L" 16_"R" 16_"L" 16_"L" 16_"R" 16_"L" 16_"R" 16_"R" } }
Vegeu també
Referència de la notació: Repeticions de trèmol.
Fragments de codi: Percussion.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Redoblaments ] | [ Amunt : Notació comuna per a percussió ] | [ Pautes de percussió > ] |
Percussió afinada
Certs instruments de percussió d’alçada determinada (per exemple: el xilòfon, el vibràfon i els timbals) s’escriuen usant pentagrames normals. Això s’estudia a d’altres seccions del manual.
Vegeu també
Referència de la notació: Instruments MIDI.
Fragments de codi: Percussion.
Pautes de percussió
Una part de percussió per mes d’un instrument, normalment utilitza una pauta de diverses línies on cada posició dins de la pauta es refereix a un element de percussió. Per a gravar la música, s’han d’interpretar les notes dels contextos DrumStaff i DrumVoice.
up = \drummode { crashcymbal4 hihat8 halfopenhihat hh hh hh openhihat } down = \drummode { bassdrum4 snare8 bd r bd sn4 } \new DrumStaff << \new DrumVoice { \voiceOne \up } \new DrumVoice { \voiceTwo \down } >>
L’exemple anterior mostra una notació polifònica completa. La notació polifònica abreujada, descrita a Sento veus, també es pot fer servir. Per exemple,
\new DrumStaff << \drummode { bd4 sn4 bd4 sn4 << { \repeat unfold 16 hh16 } \\ { bd4 sn4 bd4 sn4 } >> } >>
També hi ha altres possibilitats pel que fa a la disposició. Per
usar-les, establiu la propietat drumStyleTable
all context
DrumVoice. S’han predefinit les variables següents:
-
drums-style
És l’opció per defecte. S’usa per gravar una bateria típica sobre pentagrama:
L’esquema de percussió permet sis tambors greus (toms) diferents. Quan calguin menys toms, senzillament seleccioneu els que produeixen el resultat desitjat, és a dir, per tenir toms a les tres línies centrals s’utilitzarà
tommh
,tomml
itomfh
.-
agostini-drums-style
Inventat pel percussionista francès Dante Agostini el 1965, aquesta notació es fa servir a França però també a molts altres llocs.
-
timbales-style
S’usa per gravar timbals en una pauta de dues línies:
-
congas-style
S’usa per gravar congues en una pauta de dues línies:
-
bongos-style
S’usa per a bongos sobre una pauta de dues línies:
-
percussion-style
Per gravar molts tipus de percussions simples sobre pautes d’una línia:
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Pautes de percussió ] | [ Amunt : Notació comuna per a percussió ] | [ Notes fantasma > ] |
Pautes de percussió personalitzades
Si no us agrada cap de les llistes predefinides, podeu definir la vostra pròpia llista al principi del vostre fitxer.
#(define mydrums '( (bassdrum default #f -1) (snare default #f 0) (hihat cross #f 1) (halfopenhihat cross halfopen 1) (pedalhihat xcircle stopped 2) (lowtom diamond #f 3))) up = \drummode { hh8 hh hhho hhho hhp4 hhp } down = \drummode { bd4 sn bd toml8 toml } \new DrumStaff << \set DrumStaff.drumStyleTable = #(alist->hash-table mydrums) \new DrumVoice { \voiceOne \up } \new DrumVoice { \voiceTwo \down } >>
Fragments de codi seleccionats
Vegeu aquí alguns exemples addicionals:
Dos blocs de fusta, escrits amb wbh (woodblock-high, bloc alt) i wbl (woodblock-low bloc baix.)
% Aquestes línies defineixen la posició dels blocs de fusta al pentagrama; % si ho voleu, podeu canviar-lo o podeu usar caps de nota especials % per als blocs de fusta. #(define mydrums '((hiwoodblock default #f 3) (lowoodblock default #f -2))) woodstaff = { % Això defineix un pentagrama amb sols dues línies. % També defineix les posicions de les dues línies. \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(-2 3) % Això és necessari; si no s'entra, la barra de compàs seria massa curta! \override Staff.BarLine.bar-extent = #'(-1.5 . 1.5) } \new DrumStaff { \set DrumStaff.drumStyleTable = #(alist->hash-table mydrums) % Amb això carregueu la vostra nova taula d'estil de percussió \woodstaff \drummode { \time 2/4 wbl8 16 16 8-> 8 | wbl8 16 16-> ~ 16 16 r8 | } }
Observeu que en aquest cas especial es pot alterar la longitud de
la línia divisòria amb \override Staff.BarLine.bar-extent
#'(de . a)
. En cas contrari resulta massa curta. També heu de
definir les posicions de les dues línies del pentagrama. Per a
més informació sobre aquests temes delicats, consulteu
El símbol del pentagrama.
Una pandereta, escrita mitjaç+ant ‘tamb’ (tambourine):
#(define mydrums '((tambourine default #f 0))) \new DrumStaff \with { instrumentName = "Tambourine" } \drummode { \set DrumStaff.drumStyleTable = #(alist->hash-table mydrums) \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'( 0 ) \override Staff.BarLine.bar-extent = #'(-1.5 . 1.5) \time 6/8 tamb8. 16 8 8 8 8 | tamb4. 8 8 8 | % Cal l'ajustament per a la duració escalada i el silenci més curt % per a la finalització correcta de l'extensor de tri. tamb2.*5/6 \startTrillSpan s8 \stopTrillSpan | }
Música per a gong, introduïda amb ‘tt’ (tam-tam):
#(define mydrums '((tamtam default #f 0))) \new DrumStaff \with { instrumentName = "Tamtam" } \drummode { \set DrumStaff.drumStyleTable = #(alist->hash-table mydrums) \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'( 0 ) \override Staff.BarLine.bar-extent = #'(-1.5 . 1.5) tt 1 \pp \laissezVibrer }
Dues campanes, introduïdes amb ‘cb’ (cowbell, esquella) i ‘rb’ (ridebell, campana normal)
#(define mydrums '((ridebell default #f 3) (cowbell default #f -2))) \new DrumStaff \with { instrumentName = "Different Bells" } \drummode { \set DrumStaff.drumStyleTable = #(alist->hash-table mydrums) \override DrumStaff.StaffSymbol.line-positions = #'(-2 3) \override Staff.BarLine.bar-extent = #'(-1.5 . 1.5) \time 2/4 rb8 8 cb8 16 rb16-> ~ | 16 8 16 cb8 8 | }
Aquí hi ha un exemple breu procedent de la ‘Història del soldat’ de Stravinsky:
#(define mydrums '((bassdrum default #f 4) (snare default #f -4) (tambourine default #f 0))) global = { \time 3/8 s4. \time 2/4 s2*2 \time 3/8 s4. \time 2/4 s2 } drumsA = { \context DrumVoice << { \global } { \drummode { \autoBeamOff \stemDown sn8 \stemUp tamb s8 | sn4 \stemDown sn4 | \stemUp tamb8 \stemDown sn8 \stemUp sn16 \stemDown sn \stemUp sn8 | \stemDown sn8 \stemUp tamb s8 | \stemUp sn4 s8 \stemUp tamb } } >> } drumsB = { \drummode { s4 bd8 s2*2 s4 bd8 s4 bd8 s8 } } \layout { indent = #40 } \score { \new StaffGroup << \new DrumStaff \with { instrumentName = \markup { \column { "Tambourine" "et" "caisse claire s. timbre" } } drumStyleTable = #(alist->hash-table mydrums) } \drumsA \new DrumStaff \with { instrumentName = "Grosse Caisse" drumStyleTable = #(alist->hash-table mydrums) } \drumsB >> }
Vegeu també
Fragments de codi: Percussion.
Referència de funcionament intern: DrumStaff, DrumVoice.
Notes fantasma
Les notes fantasma per a la bateria i instruments de percussió es
poden crear utilitzant l’ordre \parenthesize
detallada a
Parèntesis.
\new DrumStaff << \context DrumVoice = "1" { s1 } \context DrumVoice = "2" { s1 } \drummode { << { hh8[ 8] <hh sn> hh16 \parenthesize sn hh \parenthesize sn hh8 <hh sn> hh } \\ { bd4 r4 bd8 8 r8 bd } >> } >>
Vegeu també
Fragments de codi: Percussion.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notes fantasma ] | [ Amunt : Notació especialitzada ] | [ Notació comuna per a instruments de vent > ] |
2.6 Instruments de vent
Aquesta secció inclou elements de notació musical que es plantegen en escriure per a instruments de vent.
2.6.1 Notació comuna per a instruments de vent | ||
2.6.2 Gaita | ||
2.6.3 Instruments de vent fusta |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Instruments de vent ] | [ Amunt : Instruments de vent ] | [ Referències per a instruments de vent > ] |
2.6.1 Notació comuna per a instruments de vent
Aquesta secció presenta la notació comuna per gairebé tots els instruments de vent.
Referències per a instruments de vent | ||
Digitacions |
Referències per a instruments de vent
Molts aspectes de la notació per a instruments de vent tenen que veure amb les respiracions i els cops de llengua:
- Les respiracions es poden especificar mitjançant silencis o marques de respiració, vegeu Marques de respiració.
- L’execució lligada s’indica mitjançant lligadures d’expressió, vegeu Lligadures d’expressió.
- Els diferents cops de llengua, des del legato fins al staccato passant pel non legato, es presenten en general mitjançant articulacions, a vegades combinades amb lligadures d’expressió, vegeu Articulacions i ornaments i Llista d’articulacions.
- El frullato s’indica generalment mitjançant una indicació de trèmol i una marca textual sobre la nota. Vegeu Repeticions de trèmol.
També hi ha d’altres aspectes de la notació musical que són d’aplicació als instruments de vent:
- Molts instruments de vent són transpositors, vegeu Transposició dels instruments.
- El portament és característic del trombó, però altres instruments de vent poden realitzar glissandos amb claus o vàlvules. Vegeu Glissando.
- Els glissandos de sèrie harmònica, que són possible a tots els metalls però força específics de les trompes, s’escriuen en general com notes d’adorn, vegeu Notes d’adorn.
- Les inflexions de to al final d’una nota es presenten a Caigudes i elevacions.
-
Els cops de clau o de vàlvula se solen indicar amb l’estil
cross
(aspes) de caps de nota, vegeu Caps de nota especials. -
Els instruments de vent-fusta poden sobreinflar les notes greus
per produir harmònics. Es mostren per mitjà de l’articulació
flageolet
. Vegeu Llista d’articulacions. -
L’ús de sordines per als metalls se sol sindicar mitjançant
marques de text, però quan es produeixen molts canvis ràpids és
millor utilitzar les articulacions
stopped
(tapat) iopen
(obert). Vegeu Articulacions i ornaments i Llista d’articulacions. -
Las trompes tapades s’indiquen per mitjà de l’articulació
stopped
. Vegeu Articulacions i ornaments.
Vegeu també
Referència de la notació: Marques de respiració, Lligadures d’expressió, Articulacions i ornaments, Llista d’articulacions, Repeticions de trèmol, Transposició dels instruments, Glissando, Notes d’adorn, Caigudes i elevacions, Caps de nota especials.
Fragments de codi: Winds.
Digitacions
Tots els instruments de vent a part del trombó requereixen l’ús de diferents dits per produir cada nota. Als fragments de codi que apareixen a continuació poden veure’s alguns exemples de digitació.
Es poden produir diagrames de posicions per a instruments de vent fusta, com es descriu a Diagrames de posicions per a vent fusta.
Fragments de codi seleccionats
Símbols de digitació per a instruments de vent
Es poden aconseguir símbols especials combinant glifs existents, cosa que és d’utiitat per a la notació d’instruments de vent.
centermarkup = { \once \override TextScript.self-alignment-X = #CENTER \once \override TextScript.X-offset =#(lambda (g) (+ (ly:self-alignment-interface::centered-on-x-parent g) (ly:self-alignment-interface::x-aligned-on-self g))) } \score { \relative c'{ g\open \once \override TextScript.staff-padding = #-1.0 \centermarkup g^\markup { \combine \musicglyph "scripts.open" \musicglyph "scripts.tenuto" } \centermarkup g^\markup { \combine \musicglyph "scripts.open" \musicglyph "scripts.stopped" } g\stopped } }
Diagrames de digitació per a la flauta dolça
L’exemple següent mostra com es poden realitzar diagrames de digitació per a instruments de vent.
% range chart for paetzold contrabass recorder centermarkup = { \once \override TextScript.self-alignment-X = #CENTER \once \override TextScript.X-offset = #(lambda (g) (+ (ly:self-alignment-interface::centered-on-x-parent g) (ly:self-alignment-interface::x-aligned-on-self g))) } \score { \new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" \omit Stem \omit Flag \consists "Horizontal_bracket_engraver" } { \clef bass \set Score.timing = ##f f,1*1/4 \glissando \clef violin gis'1*1/4 \stemDown a'4^\markup {1)} \centermarkup \once \override TextScript.padding = #2 bes'1*1/4_\markup {\override #'(baseline-skip . 1.7) \column { \fontsize #-5 \slashed-digit #0 \finger 1 \finger 2 \finger 3 \finger 4 \finger 5 \finger 6 \finger 7} } b'1*1/4 c''4^\markup {1)} \centermarkup \once \override TextScript.padding = #2 cis''1*1/4 deh''1*1/4 \centermarkup \once \override TextScript.padding = #2 \once \override Staff.HorizontalBracket.direction = #UP e''1*1/4_\markup {\override #'(baseline-skip . 1.7) \column { \fontsize #-5 \slashed-digit #0 \finger 1 \finger 2 \finger 4 \finger 5} }\startGroup f''1*1/4^\markup {2)}\stopGroup } }
Vegeu també
Referència de la notació: Diagrames de posicions per a vent fusta.
Fragments de codi: Winds.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Digitacions ] | [ Amunt : Instruments de vent ] | [ Definicions per a la gaita > ] |
2.6.2 Gaita
Aquesta secció tracta de la notació comuna per a gaita.
Definicions per a la gaita | ||
Exemple de música de gaita |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Gaita ] | [ Amunt : Gaita ] | [ Exemple de música de gaita > ] |
Definicions per a la gaita
El Lilypond conté definicions especials per a la música de gaita escocesa de les terres altes; per usar-les, escriviu
\include "bagpipe.ly"
al principi del fitxer d’entrada. D’aquesta forma podrà escriure
les notes d’adorn especials que són usuals a la música de gaita,
mitjançant ordres breus. Per exemple, podeu escriure \taor
en lloc de
\grace { \small G32[ d G e] }
‘bagpipe.ly’ també conté definicions d’alçades per a les
notes de la gaita en les octaves adequades, de forma que no us
hàgiu de preocupar per \relative
o per \transpose
.
\include "bagpipe.ly" { \grg G4 \grg a \grg b \grg c \grg d \grg e \grg f \grA g A }
La musica de gaita utilitza sempre la tonalitat de Re major (tot i
que això no és completament cert). Tanmateix, atès que és l’única
tonalita que es pot fer servir, normalment no s’escriu
l’armadura. Per configurar això de forma correcta, comenceu la
música sempre amb \hideKeySignature
(oculta l’armadura).
Si per algun motiu voleu mostrar l’armadura, podeu usar
\showKeySignature
en el seu lloc.
Alguna música moderna utilitza digitacions creuades sobre el Do i
el Fa per fer que aquestes notes siguin bemolls. Es pot indicar
això mitjançant c-flat
o f-flat
. De forma semblant,
el sol agut piobaireachd es pot escriure g-flat
quan
apareix a la música lleugera.
Vegeu també
Fragments de codi: Winds.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Definicions per a la gaita ] | [ Amunt : Gaita ] | [ Instruments de vent fusta > ] |
Exemple de música de gaita
La coneguda melodia Amazing Grace té aquest aspecte en notació de gaita.
\include "bagpipe.ly" \layout { indent = 0.0\cm \context { \Score \remove Bar_number_engraver } } \header { title = "Amazing Grace" meter = "Hymn" arranger = "Trad. arr." } { \hideKeySignature \time 3/4 \grg \partial 4 a8. d16 \slurd d2 \grg f8[ e32 d16.] \grg f2 \grg f8 e \thrwd d2 \grg b4 \grG a2 \grg a8. d16 \slurd d2 \grg f8[ e32 d16.] \grg f2 \grg e8. f16 \dblA A2 \grg A4 \grg A2 f8. A16 \grg A2 \hdblf f8[ e32 d16.] \grg f2 \grg f8 e \thrwd d2 \grg b4 \grG a2 \grg a8. d16 \slurd d2 \grg f8[ e32 d16.] \grg f2 e4 \thrwd d2. \slurd d2 \bar "|." }
Vegeu també
Fragments de codi: Winds.
2.6.3 Instruments de vent fusta
Aquesta secció estudia la notació específica per a instruments de vent fusta.
2.6.3.1 Diagrames de posicions per a vent fusta |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Instruments de vent fusta ] | [ Amunt : Instruments de vent fusta ] | [ Notació d'acords > ] |
2.6.3.1 Diagrames de posicions per a vent fusta
Es poden utilitzar diagrames de posicions per als instruments de vent fusta per indicar la digitació a usar en tocar certes notes, i es poden utilitzar per als instruments següents:
- flautí
- flauta
- oboè
- clarinet
- clarinet baix
- saxofon
- fagot
- contrafagot
Els diagrames es creen com elements de marcatge:
c''1^\markup { \woodwind-diagram #'piccolo #'((lh . (gis)) (cc . (one three)) (rh . (ees))) }
Les claus poden estar obertes, parcialment cobertes, amb l’anell polsat o totalment premudes:
\textLengthOn c''1^\markup { \center-column { "one quarter" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (one1q)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "one half" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (one1h)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "three quarter" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (one3q)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "ring" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (oneR)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "full" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (oneF two)) (lh . ()) (rh . ())) } }
Els trins s’indiquen mitjanant claus ombrejades:
c''1^\markup { \woodwind-diagram #'bass-clarinet #'((cc . (threeT four)) (lh . ()) (rh . (b fis))) }
És possible imprimir una àmplia varietat de trins:
\textLengthOn c''1^\markup { \center-column { "one quarter to ring" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (one1qTR)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "ring to shut" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (oneTR)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "ring to open" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (oneRT)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "open to shut" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (oneT)) (lh . ()) (rh . ())) } } c''1^\markup { \center-column { "one quarter to three quarters" \woodwind-diagram #'flute #'((cc . (one1qT3q)) (lh . ()) (rh . ())) } }
La llista de totes les tonalitats i ajustos possibles per a un
instrument donat es pot imprimir a la consola usant
#(print-keys-verbose 'flute)
o en el fitxer de registre
usant #(print-keys-verbose 'flute (current-error-port))
,
tot i que no es pot mostrar en la sortida de música impresa.
És possible crear diagrames nous, tot i que requereix coneixements de l’Scheme i potser no està a l’abast de tots els usuaris. Els patrons dels diagrames estan a ‘scm/define-woodwind-diagrams.scm’ i a ‘scm/display-woodwind-diagrams.scm’.
Instruccions predefinides
Fragments de codi seleccionats
Llistat dels diagrames per a vent fusta
El fragment de música que apareix a continuació presenta tots els diagrames de vent fusta que es troben definits al LilyPond de moment.
\layout { indent = 0 } \relative c' { \textLengthOn c1^ \markup { \center-column { 'tin-whistle " " \woodwind-diagram #'tin-whistle #'() } } c1^ \markup { \center-column { 'piccolo " " \woodwind-diagram #'piccolo #'() } } c1^ \markup { \center-column { 'flute " " \woodwind-diagram #'flute #'() } } c1^\markup { \center-column { 'oboe " " \woodwind-diagram #'oboe #'() } } c1^\markup { \center-column { 'clarinet " " \woodwind-diagram #'clarinet #'() } } c1^\markup { \center-column { 'bass-clarinet " " \woodwind-diagram #'bass-clarinet #'() } } c1^\markup { \center-column { 'saxophone " " \woodwind-diagram #'saxophone #'() } } c1^\markup { \center-column { 'bassoon " " \woodwind-diagram #'bassoon #'() } } c1^\markup { \center-column { 'contrabassoon " " \woodwind-diagram #'contrabassoon #'() } } }
Diagrames per a vent fusta gràfics i textuals
En molts casos, les claus que no estan en la columna central es poden presentar pel nombre de la clau així com de forma gràfic.
\relative c'' { \textLengthOn c1^\markup \woodwind-diagram #'piccolo #'((cc . (one three)) (lh . (gis)) (rh . (ees))) c^\markup \override #'(graphical . #f) { \woodwind-diagram #'piccolo #'((cc . (one three)) (lh . (gis)) (rh . (ees))) } }
Modificar la mida dels diagrames de vent fusta
Es pot canviar la mida i el gruix de les línies dels diagrames de posicions per a instruments de vent fusta.
\relative c'' { \textLengthOn c1^\markup \woodwind-diagram #'piccolo #'() c^\markup \override #'(size . 1.5) { \woodwind-diagram #'piccolo #'() } c^\markup \override #'(thickness . 0.15) { \woodwind-diagram #'piccolo #'() } }
Llistes de claus per als diagrames de vent fusta
El fragment de codi que apareix a continuació produeix una llista
de totes les claus i disposicions de clau possible per als diagrames
de posicions d’instruments de fusta, tal i com estan definits a
scm/define-woodwind-diagrams.scm
. La llista es mostra al
fitxer de registre, però no a la música. Si es vol una sortida
per la consola, ometeu el (current-error-port)
de les ordres.
#(print-keys-verbose 'piccolo (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'flute (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'flute-b-extension (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'tin-whistle (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'oboe (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'clarinet (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'bass-clarinet (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'low-bass-clarinet (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'saxophone (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'soprano-saxophone (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'alto-saxophone (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'tenor-saxophone (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'baritone-saxophone (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'bassoon (current-error-port)) #(print-keys-verbose 'contrabassoon (current-error-port)) \score {c''1}
Vegeu també
Fitxers d’inici:
‘scm/define-woodwind-diagrams.scm’,
‘scm/display-woodwind-diagrams.scm’.
Fragmentos de código: Winds.
Referència de funcionament interno TextScript, instrument-specific-markup-interface.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Diagrames de posicions per a vent fusta ] | [ Amunt : Notació especialitzada ] | [ Mode d'acords > ] |
2.7 Notació d’acords
Els acords es poden escriure al mode d’acords, que reconeix algunes convencions europees tradicionals de nomenclatura d’acords. També es poden imprimir els noms dels acords. A més a més es pot imprimir notació de baix xifrat.
2.7.1 Mode d’acords | ||
2.7.2 Impressió dels acords | ||
2.7.3 Baix xifrat |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notació d'acords ] | [ Amunt : Notació d'acords ] | [ Panoràmica del mode d'acords > ] |
2.7.1 Mode d’acords
Per introduir acords s’utilitza el mode d’acords. S’usa un indicador de l’estructura de l’acord enlloc de l’alçada de les seves notes.
Panoràmica del mode d’acords | ||
Acords més usuals | ||
Acords estesos i alterats |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Mode d'acords ] | [ Amunt : Mode d'acords ] | [ Acords més usuals > ] |
Panoràmica del mode d’acords
Els acords es poden escriure com a música simultània, com s’explica a Notes a un acord.
També es poden escriure els acords al “mode d’acords”, que és un mode d’entrada que se centra en les estructures dels acords dins de la música europea tradicional (on es coneix com «xifrat americà») més que en les notes concretes. Això és molt pràctic per als que estan familiaritzats amb la utilització de noms per descriure els acords. Hi ha més informació sobre els diferents modes d’entrada a Modes d’entrada.
\chordmode { c1 g a g c }
Els acords escrits amb el mode d’acords són elements musicals, i
es poden transposar igual que els acords escrits mitjançant
construccions de música simultània. El \chordmode
és
absolut, \relativa
no té cap efecte sobre els blocs
\chordmode
. Tanmateix, dins de \chordmode
les
alçades absolutes són una octava més agudes que al mode de notes.
Es poden barrejar els modes d’acord i de nota a la música seqüencial:
\relative { <c' e g>2 <g b d> \chordmode { c2 f } <c e g>2 <g' b d> \chordmode { f2 g } }
Vegeu també
Glossari musical: chord.
Referència de la notació: Notes a un acord, Modes d’entrada.
Fragments de codi: Chords.
Advertiments i problemes coneguts
No es poden usar les abreviatures predefinides d’articulacions i adorns sobre notes dins del mode d’acords; vegeu Articulacions i ornaments.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Panoràmica del mode d'acords ] | [ Amunt : Mode d'acords ] | [ Acords estesos i alterats > ] |
Acords més usuals
Les triades majors s’introdueixen escrivint la fonamental i una duració opcional:
\chordmode { c2 f4 g }
Las tríades menors augmentades i disminuïdes s’escriuen posant
:
i una cadena modificadora de variant després de la
duració:
\chordmode { c2:m f4:aug g:dim }
Es poden crear acords de sèptima:
\chordmode { c1:7 c:m7 c:maj7 c:dim7 c:aug7 }
La taula que es veu més avall mostra l’efecte dels modificadors de variant sobre els acords de tríada i de sèptima. La sèptima afegida de forma predeterminada als acords és menor, cosa que fa de l’acord de sèptima dominant l’acord bàsic de sèptima. Totes les alteracions es consideren en relació amb la sèptima dominant. Hi ha una taula més completa on apareixen els usos dels modificadors a Modificadors d’acord més usuals.
Modificador | Acció | Exemple |
Cap | Acció predeterminada; produeix una triada major. | |
m, m7 | Acord menor. Aquest modificador baixa la tercera. | |
dim, dim7 | Acorde disminuït. Aquest modificador baixa la tercera, la quinta i, si existeix, la sèptima. | |
aug | Acord augmentat. Aquest modificador puja la quinta. | |
maj, maj7 | Acord de sèptima major. Aquest modificador afegeix una sèptima
elevada. El 7 que segueix a maj és opcional. NO
utilitzeu aquest modificador per crear una triada major. |
Vegeu també
Referència de la notació: Modificadors d’acord més usuals, Acords estesos i alterats.
Fragments de codi: Chords.
Advertiments i problemes coneguts
Sols es pot usar un modificador per a cada acord, normalment sobre la nota més aguda de l’acord. Els acords amb més d’un modificador es processen sense produir errors ni advertiments, però el resultat és imprescindible. Els acords que no es poden aconseguir amb un sols modificador s’han d’alterar en les seves notes individuals com es descriu a Acords estesos i alterats.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Acords més usuals ] | [ Amunt : Mode d'acords ] | [ Impressió dels acords > ] |
Acords estesos i alterats
Es poden crear estructures d’acord de complexitat arbitrària dins del mode d’acords. Es pot usar la cadena modificadora per estendre un acord, afegir o treure notes, pujar o baixar notes de l’acord i afegir un baix diferent o crear una inversió.
El primer número que segueix al :
es considera que és
l’àmbit de l’acord. L’acord es construeix seqüencialment afegint
terceres a la fonamental fins que s’assoleix el nombre
especificat. Observeu que la sèptima afegida com a part d’un
acord estès és la sèptima menor, no major. Si l’àmbit no és una
tercera (per exemple 6), s’afegeixen terceres fina la tercera més
alta inferior a l’àmbit, i després s’afegeix la nota de l’àmbit.
El valor més gran possible per a l’àmbit és 13. Qualsevol valor
més gran s’interpreta com a 13.
\chordmode { c1:2 c:3 c:4 c:5 c1:6 c:7 c:8 c:9 c1:10 c:11 c:12 c:13 c1:14 }
Com a excepció especial, c:5
produeix un ‘power chord’,
que té sols la fonamental i la quinta.
Atès que una onzena sense alteració no sona bé quan es combina a
una tresena sense alteració, s’elimina l’onzena dels acords de
:13
(a no ser que s’afegeixi explícitament).
\chordmode { c1:13 c:13.11 c:m13 }
Es poden afegir notes individuals a un acord. Les addicions
segueixen l’àmbit i van prefixades per un punt (.
). La
sèptima normal que s’afegeix a un acord és la sèptima menor, no
major.
\chordmode { c1:3.5.6 c:3.7.8 c:3.6.13 }
Les notes afegides poden set tan agudes com desitgeu.
\chordmode { c4:3.5.15 c:3.5.20 c:3.5.25 c:3.5.30 }
Les notes afegides als acords es poden alterar mitjançant l’edició
dels sufixos -
o +
al número. Per alterar una nota
que s’ha inclòs automàticament com a part de l’estructura bàsica
de l’acord, afegiu-la com una nota alterada.
\chordmode { c1:7+ c:5+.3- c:3-.5-.7- }
Una nota que es vol suprimir d’un acord indica dins de la cadena
modificadora prefixant-la amb un accent circumflex ^
. Sols
es permet una supressió amb ^
dentro d’una cadena
modificadora.
\chordmode { c1^3 c:7^5 c:9^3 c:9^3.5 c:13.11^3.7 }
Es pot afegir el modificador sus
a la cadena modificadora
per crear acords suspensos. Això elimina la tercera de l’acord.
Escriviu o bé 2
o bé 4
per afegir la segona o la
quarta a l’acord, respectivament. Quan sus
va seguit d’una
segona a una quarta, és equivalemtn a ^3
, i en cas contrari
a sus4
, és a dir, 5.4
.
\chordmode { c1:sus c:sus2 c:sus4 c:5.4 }
Es poden modificar les inversions (col·locar al baix una nota
diferent de la fonamental de l’acord) i notes de baix afegides
mitjançant l’addició de /
nota a l’acord.
\chordmode { c'1 c'/e c'/f }
Es pot afegir una nota del baix que forma part de l’acord, enlloc
moure-la per efecte d’una inversió, mitjançant l’ús de
/+
nota.
\chordmode { c'1 c'/g c'/+e }
Els modificadors d’acord que es poden fer servir per produir una àmplia varietat d’acords estàndard es mostren a Modificadors d’acord més usuals.
Vegeu també
Referencia de la notación: Modificadors d’acord més usuals.
Fragments de codi: Chords.
Advertiments i problemes coneguts
Cada not sols pot estar present a l’acord un sol cop. El que
segueix produeix simplement l’acord augmentat, perquè 5+
s’interpreta en últim lloc.
\chordmode { c1:3.5.5-.5+ }
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Acords estesos i alterats ] | [ Amunt : Notació d'acords ] | [ Impressió dels noms d'acord > ] |
2.7.2 Impressió dels acords
Els acords es poden imprimir pel seu nom, a més de la impressió estàndard com a notes sobre un pentagrama.
Impressió dels noms d’acord | ||
Noms d’acord personalitzats |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Impressió dels acords ] | [ Amunt : Impressió dels acords ] | [ Noms d'acord personalitzats > ] |
Impressió dels noms d’acord
El noms d’acord s’imprimeixen dins del context
ChordNames
:
\new ChordNames { \chordmode { c2 f4. g8 } }
Els acords es poden escriure com a notes simultànies o a través de l’ús del mode d’acords. El nom d’acord que s’imprimeix és el mateix independentment del mode d’entrada, a no ser que hi hagi inversions o baixos afegits:
chordmusic = \relative { <c' e g>2 <f bes c> <f c' e g>1 \chordmode { c2 f:sus4 c1:/f } } << \new ChordNames { \chordmusic } { \chordmusic } >>
Els silencis passats a un context ChordNames
fan que
s’imprimeixi l’element de marcatge noChordSymbol
(símbol de
N.C., Sense Acord).
<< \new ChordNames \chordmode { c1 r1 g1 c1 } \chordmode { c1 r1 g1 c1 } >>
\chords { … }
és una forma abreujada d’escriure
\new ChordNames \chordmode { … }
.
\chords { c2 f4.:m g8:maj7 }
\new ChordNames { \chordmode { c2 f4.:m g8:maj7 } }
Fragments de codi seleccionats
Imprimir els acords quan es produeix un canvi
Es poden imprimir els acords exclusivament al començament de les línies i quan canvia l’acord.
harmonies = \chordmode { c1:m c:m \break c:m c:m d } << \new ChordNames { \set chordChanges = ##t \harmonies } \new Staff { \relative c' { \harmonies } } >>
Full guia d’acords o «lead sheet» senzilla
En ajuntar noms d’acord en xifrat americà, melodia i lletra, obtenim un full d’acord os «lead sheet»:
<< \chords { c2 g:sus4 f e } \new Staff \relative c'' { a4 e c8 e r4 b2 c4( d) } \addlyrics { One day this shall be free __ } >>
Vegeu també
Glossari musical: chord.
Referència de la notació: Escriptura de música en paral·lel.
Fragments de codi: Chords.
Referència de funcionament intern: ChordNames, ChordName, Chord_name_engraver, Volta_engraver, Bar_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Els acords que contenen inversions o baixos alterats no reben un nom adequat si s’escriuen usant música simultània.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Impressió dels noms d'acord ] | [ Amunt : Impressió dels acords ] | [ Baix xifrat > ] |
Noms d’acord personalitzats
No hi ha un sistema únic per anomenar els acords. Les diferents tradicions musicals usen diferents noms per al mateix conjunt d’acords. A més hi ha diferents símbols impresos per a un nom d’acord donat. Els noms i símbols que s’imprimeixen per als noms d’acord donats es poden personalitzar.
L’esquema de nomenclatura d’acords predeterminat és un sistema per a música de Jazz, proposat per Klaus Ignatzek (vegeu Llista de referències bibligràfiques). També funcionen d’altres dos esquemes de nomenclatura d’acords: una notació d’acords de Jazz alternativa i un esquema sistemàtic anomenat Acords de Banter. La notació de Jazz alternativa també es pot veure al Taula de noms d’acords.
A més dels diferents sistemes de nomenclatura, s’usen diferents
noms de nota per a la fonamental segons la llengua. Les variables
predefinides \germanChords
, \semiGermanChords
,
\italianChords
i \frenchChords
estableixen el valor
d’aquestes variables. L’efecte es mostra aquí:
Alguns cançoners alemanys indiquen els acords menors com a lletres
minúscules, sense el sufix m. Això es pot aconseguir
establint la propietat chordNameLowercaseMinor
:
\chords { \set chordNameLowercaseMinor = ##t c2 d:m e:m f }
Si caps dels ajustos predeterminats proporciona el resultat desitjat, es pot afinar la presentació dels noms d’acord a través de les propietats següents:
-
chordRootNamer
-
El nom d’acord s’imprimeix normalment com una lletra per a la fonamental amb una alteració opcional. La transformació de la nota en la lletra es realitza per part d’aquesta funció. Els noms de nota especials (per exemple la ‘H’ alemanya per a un acord de Si) es poden produir emmagatzemant una funció nova en aquesta propietat.
-
majorSevenSymbol
-
Aquesta propietat conté l’objecte de marcatge que s’usa per fer el seguiment de la sortida de
chordRootNamer
per identificar un acord de sèptima major. Les opcions predefinides sónwhiteTriangleMarkup
(triangle blanc) iblackTriangleMarkup
(triangle negre). -
additionalPitchPrefix
-
Quan l’acord conté notes afegides, es poden prefixar opcionalment per un text. Per defecte no hi ha cap prefix, per evitar la sobrecàrrega visual, però per petites quantitats de notes afegides pot ser visualment efectiu.
\new ChordNames { <c e g d'> % add9 \set additionalPitchPrefix = "add" <c e g d'> % add9 }
-
chordNoteNamer
-
Quan el nom de l’acord conté notes addicionals a part de la fonamental (per exemple un baix afegit) s’utilitza aquesta funció per imprimir la nota addicional. De forma predeterminada s’imprimeix la nota usant
chordRootNamer
. La propietatchordNoteNamer
es pot establir a una funció especialitzada per canviar aquest comportament. Per exemple, el baix es por imprimir en minúscula. -
chordNameSeparator
-
Les diferents parts del nom d’un acord se separen normalment mitjançant un petit espai en blanc. Mitjançant l’ajust de
chordNameSeparator
, podem usar qualsevol marcatge que desitgem com a separador. Això no afecta el separador entre un acord i la nota del baix: per personalitzar això, utilitzeuslashChordSeparator
.\chords { c4:7.9- c:7.9-/g \set chordNameSeparator = \markup { "/" } \break c4:7.9- c:7.9-/g }
-
slashChordSeparator
-
Els acords es poden tocar sobre una nota del baix diferent a la fonamental. S’anomenen «inversions» o «acords de barra inclinada» atès que la manera predeterminada d’efectuar la seva notació és amb una barra inclinada entre l’acord i la nota del baix. Per tant, el valor de
slashChordSeparator
és, per defecte, una barra inclinada, però podem canviar-lo a qualsevol element de marcatge que volem.\chords { c4:7.9- c:7.9-/g \set slashChordSeparator = \markup { " over " } \break c4:7.9- c:7.9-/g }
-
chordNameExceptions
-
Aquesta propietat és una llista de parelles. El primer element de cada parella és un conjunt de notes utilitzades per identificar els elements presents a l’acord. El segon element és un element de marcatge que segueix a la sortida de
chordRootNamer
per crear el nom de l’acord. -
minorChordModifier
-
La notació dels acords menors se sol fer mitjançant el sufix ‘m’ a la dreta de la lletra que indica la fonamental de l’acord. Tanmateix, altres convencions donen preferència a sufixos diferents, com un signe menys.
\chords { c4:min f:min7 \set minorChordModifier = \markup { "-" } \break c4:min f:min7 }
-
chordPrefixSpacer
-
El modificador dels acords menors tal i com ve determinat per
minorChordModifier
s’imprimeix en general immediatament a la dreta de la fonamental. Es pot inserir un símbol separador entre la fonamental i el modificador establintchordPrefixSpacer
. El símbol separador no s’usa quan l’acord està alterat.
Instruccions predefinides
\whiteTriangleMarkup
,
\blackTriangleMarkup
,
\germanChords
,
\semiGermanChords
,
\italianChords
,
\frenchChords
.
Fragments de codi seleccionats
Excepcions per als noms d’acord
Es pot usar la propietat chordNameExceptions
per a emmagatzemar
una llista de notacions espacials per a acords específics.
% modify maj9 and 6(add9) % Exception music is chords with markups chExceptionMusic = { <c e g b d'>1-\markup { \super "maj9" } <c e g a d'>1-\markup { \super "6(add9)" } } % Convert music to list and prepend to existing exceptions. chExceptions = #(append (sequential-music-to-chord-exceptions chExceptionMusic #t) ignatzekExceptions) theMusic = \chordmode { g1:maj9 g1:6.9 \set chordNameExceptions = #chExceptions g1:maj9 g1:6.9 } \layout { ragged-right = ##t } << \new ChordNames \theMusic \new Voice \theMusic >>
Nom d’acord maj7
La presentació de l’acord de sèptima major es pot ajustar mitjançant majorSevenSymbol.
\chords { c:7+ \set majorSevenSymbol = \markup { j7 } c:7+ }
Afegir barres de compàs al context de noms d’acord (ChordNames)
Per afegir indicacions de línia divisòria dins del context dels
noms d’acord ChordNames
, incloeu el gravador
Bar_engraver
.
\new ChordNames \with { \override BarLine.bar-extent = #'(-2 . 2) \consists "Bar_engraver" } \chordmode { f1:maj7 f:7 bes:7 }
Corxets de primera i segona vegada a sota dels acords
Mitjançant l’addició del gravador Volta_engraver
al pentagrama
pertinent, es poden posar els corxets de primera i segona veu a
sota dels acords.
\score { << \chords { c1 c1 } \new Staff \with { \consists "Volta_engraver" } { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } } >> \layout { \context { \Score \remove "Volta_engraver" } } }
Modificació del separador d’acords
The separator between different parts of a chord name can be set to any markup.
\chords { c:7sus4 \set chordNameSeparator = \markup { \typewriter | } c:7sus4 }
Vegeu també
Referència de la notació: Taula de noms d’acords, Modificadors d’acord més usuals.
L’assaig sobre gravat musical automatitzat: Llista de referències bibligràfiques.
Fitxers instal·lats: ‘scm/chords-ignatzek.scm’, ‘scm/chord-entry.scm’, ‘ly/chord-modifier-init.ly’.
Fragments de codi: Chords.
Advertiments i problemes coneguts
Els noms d’acord es determinen a partir de les notes que estan
presents a l’acord i de la informació sobre l’estructura de
l’acord que s’ha pogut introduir a \chordmode
. Si s’usa el mètode
de les notes simultànies per introduir els acords, es poden
produir noms no desitjats a partir de les inversions o de les
notes del baix.
myChords = \relative c' { \chordmode { c1 c/g c/f } <c e g>1 <g c e> <f c' e g> } << \new ChordNames { \myChords } \new Staff { \myChords } >>
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Noms d'acord personalitzats ] | [ Amunt : Notació d'acords ] | [ Introducció al baix xifrat > ] |
2.7.3 Baix xifrat
Es pot imprimir notació de baix xifrat.
Introducció al baix xifrat | ||
Introduir el baix xifrat | ||
Impressió del baix xifrat |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Baix xifrat ] | [ Amunt : Baix xifrat ] | [ Introduir el baix xifrat > ] |
Introducció al baix xifrat
El LilyPond permet el baix xifrat, també conegut com a basso continu:
<< \new Voice { \clef bass dis4 c d ais g fis} \new FiguredBass { \figuremode { < 6 >4 < 7\+ >8 < 6+ [_!] > < 6 >4 <6 5 [3+] > < _ >4 < 6 5/>4 } } >>
El suport per a baix xifrat es composa de dues parts: hi ha un
mode d’entrada, presentat per \figuremode
, que admet
l’entrada de les xifres del baix, i hi ha un context anomenat
FiguredBass
que s’ocupa de la impressió dels objectes del
tipus BassFigure
. El baix xifrat també es pot imprimir
dins de contextos de Staff
.
\figures{ … }
és una notació abreujada de
\new FiguredBass \figuremode { … }
.
Tot i que el suport per a baix xifrat pot semblar-se
superficialment als dels acords, en realitat és molt més
simple. El mode \figuremode
simplement emmagatzema les
xifres i el context FiguredBass
les imprimeix tal i com
s’han introduït. No hi ha cap conversió a notes.
Vegeu també
Glossari musical: figured bass.
Fragments de codi: Chords.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Introducció al baix xifrat ] | [ Amunt : Baix xifrat ] | [ Impressió del baix xifrat > ] |
Introduir el baix xifrat
S’usa \figuremode
per canviar el mode d’entrada al mode de
xifres. Hi ha més informació sobre els diferents modes d’entrada
a Modes d’entrada.
En el mode de xifres, un grup de xifres del baix està delimitat
mitjançant angles simples, <
y >
. La duració
s’escriu després del >
.
\new FiguredBass { \figuremode { <6 4>2 } }
Es poden fer servir alteracions accidentals (fins i tot becaires)
per modificar graus de l’escala. S’escriuen afegint +
(per
als sostinguts), -
(per als becaires) o o !
(per als
becaires) després del número. Per obtenir alteracions dobles,
s’aplica el modificador dues vegades seguides. Amb freqüència,
per a la modificació del tercer grau s’omet el número, cosa que es
pot fer utilitzant _
en coptes d’un número.
\figures { <7! 6+ 4-> <5++> <3--> < _+ > < 7 _!> }
Es poden indicar elements de l’acord augmentats i disminuïts:
\figures { <6\+ 5/> <7/> }
Es pot crear una barra invertida creuant una xifra (usada normalment per sextes elevades):
\figures { <6> <6\\> }
Es poden incloure claus a les xifres:
\figures { <[12] 8 [6 4]> }
Es pot inserir qualsevol element de marcatge de text com una xifra:
\figures { <\markup { \tiny \number 6 \super (1) } 5> }
Es poden usar línies de continuació per indicar xifres que es repeteixen:
<< { \clef bass e4 d c b, e4 d c b, } \figures { \bassFigureExtendersOn <6 4>4 <6 3> <7 3> <7 3> \bassFigureExtendersOff <6 4>4 <6 3> <7 3> <7 3> } >>
En aquest cas, les línies d’extensió substitueixen a les xifres existents, a no ser que les línies de continuació s’hagin finalitzat explícitament.
<< \figures { \bassFigureExtendersOn <6 4>4 <6 4> <6\! 4\!> <6 4> } { \clef bass d4 d c c } >>
La taula següent resumeix els modificadors de xifrat disponibles.
Modificador | Propòsit | Eexmple |
+, -, ! | Alteracions | |
\+, / | Augmentacions i disminucions | |
\\ | Sexta elevada | |
\! | Fin de línia de continuació |
Instruccions predefinides
\bassFigureExtendersOn
,
\bassFigureExtendersOff
.
Fragments de codi seleccionats
Canviar les posicions de les alteracions de baix xifrat
Les alteracions i els signes «més» poden aparèixer abans o després
dels nombres, segon el valor de ls propietats
figuredBassAlterationDirection
i
figuredBassPlusDirection
.
\figures { <5\+> <5+ 4\+> <6 4- 2\+> r \set figuredBassAlterationDirection = #RIGHT <5\+> <5+ 4\+> <6 4- 2\+> r \set figuredBassPlusDirection = #RIGHT <5\+> <5+ 4\+> <6 4- 2\+> r \set figuredBassAlterationDirection = #LEFT <5\+> <5+ 4\+> <6 4- 2\+> r }
Vegeu també
Fragments de codi: Chords.
Referència de funcionament intern: BassFigure, BassFigureAlignment, BassFigureLine, BassFigureBracket, BassFigureContinuation, FiguredBass.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Introduir el baix xifrat ] | [ Amunt : Baix xifrat ] | [ Música contemporània > ] |
Impressió del baix xifrat
El baix xifrat es pot imprimir usant el context
FiguredBass
, o dins de la majoria dels contextos de
pentagrama.
Quan es presenta dins d’un context de FiguredBass
, la
ubicació vertical de les xifres és independent de les notes que
estan al pentagrama.
<< \relative { c''4 c'8 r8 c,4 c' } \new FiguredBass { \figuremode { <4>4 <10 6>8 s8 <6 4>4 <6 4> } } >>
A l’exemple de dalt, el context FiguredBass
s’ha
d’instanciar explícitament per evitar crear un segon pentagrama
buit.
El baix xifrat es pot afegir també a contextos de
Staff
directament. En aquest cas la posició vertical de
les xifres s’ajusta automàticament.
<< \new Staff = "myStaff" \figuremode { <4>4 <10 6>8 s8 <6 4>4 <6 4> } %% Posa les notes al mateix Staff que les figures \context Staff = "myStaff" { \clef bass c4 c'8 r8 c4 c' } >>
Quan s’escriu dins d’un context de pentagrama, el baix xifrat es pot presentar a sobre o a sota del pentagrama.
<< \new Staff = "elmeuPentagrama" \figuremode { <4>4 <10 6>8 s8 \bassFigureStaffAlignmentDown <6 4>4 <6 4> } %% Posa les notes al mateix Staff que les figures \context Staff = "elmeuPentagrama" { \clef bass c4 c'8 r8 c4 c' } >>
Instruccions predefinides
\bassFigureStaffAlignmentDown
,
\bassFigureStaffAlignmentUp
,
\bassFigureStaffAlignmentNeutral
.
Vegeu també
Fragments de codi: Chords.
Referència de funcionament intern: BassFigure, BassFigureAlignment, BassFigureLine, BassFigureBracket, BassFigureContinuation, FiguredBass.
Advertiments i problemes coneguts
Per assegurar que les línies extensores funcionen adequadament, el més segur és utilitzar les mateixes duracions a la línia de xifres i a la línia del baix.
<< { \clef bass \repeat unfold 4 { f16. g32 } f8. es16 d8 es } \figures { \bassFigureExtendersOn % Els extensors són correctes aquí, amb el mateix ritme que el bas \repeat unfold 4 { <6 4->16. <6 4->32 } <5>8. r16 <6>8 <6\! 5-> } >> << { \clef bass \repeat unfold 4 { f16. g32 } f8. es16 d8 es } \figures { \bassFigureExtendersOn % Els extensors són incorrectes aquí, tot i que la temporalització és la mateixa <6 4->4 <6 4->4 <5>8. r16 <6>8 <6\! 5-> } >>
2.8 Música contemporània
A partir de començament del segle XX s’ha produït una expansió massiva dels estils i tècniques composicionals. Els nous desenvolupaments harmònics i rítmics, una expansió de l’espectre d’alçades i el desenvolupament d’un ampli ventall de noves tècniques instrumentals han vingut acompanyades d’una evolució i expansió paral·leles de la notació musical. L’objectiu d’aquesta secció es proporcionar referències i informació rellevant per al treball amb aquestes noves tècniques de notació.
2.8.1 Alçada i harmonia en la música contemporània
Aquesta secció destaca els problemes de la notació de les tonalitats i l’harmonia en la música contemporània.
Referències per a tonalitats i harmonia en música contemporània | ||
Notació microtonal | ||
Harmonia i armadures de tonalitat contemporània |
Referències per a tonalitats i harmonia en música contemporània
- La notació estàndard de quarts de to s’estudia a Noms de les notes en altres llengües.
- Les armadures de tonalitat no estàndard s’estudien a Armadura de la tonalitat.
- Les pràctiques contemporànies en la presentació de les alteracions accidentals s’estudien a Alteracions accidentals automàtiques.
Notació microtonal
Harmonia i armadures de tonalitat contemporània
2.8.2 Enfocaments contemporanis del ritme
Aquesta secció tracta dels problemes de la notació de les duracions a la música contemporània.
Referències per a enfocaments contemporanis del ritme
- Els tipus de compàs d’amalgama s’estudien a Indicació de compàs.
- La notació polimètrica bàsica s’estudia en Notació polimètrica.
- Las barres en angles progressives s’estudien a Barres progressives.
- Les línies divisòries d’estil Mensurstriche (línies que estan sols entre els pentagrames) s’estudien a Agrupament de pentagrames.
Grups de valoració especial a la música contemporània
Compassos contemporanis
Notació polimètrica estesa
Barrat en música contemporània
Línies divisòries a la música contemporània
2.8.3 Notació gràfica
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notació gràfica ] | [ Amunt : Música contemporània ] | [ Noves tècniques instrumentals > ] |
2.8.4 Tècniques de partitura contemporània
2.8.5 Noves tècniques instrumentals
2.8.6 Lectures addicionals i partitures d’interès
Aquesta secció suggereix llibres, exemples musicals i altres recursos d’utilitat a l’estudi de la notació musical contemporània.
Llibres i articles sobre notació musical contemporània | ||
Partitures i exemples musicals |
Llibres i articles sobre notació musical contemporània
- Music Notation in the Twentieth Century: A Practical Guidebook de Kurt Stone [W. W. Norton, 1980]
- Music Notation: A Manual of Modern Practice de Gardner Read [Taplinger, 1979]
- Instrumentation and Orchestration d’Alfred Blatter [Schirmer, 2nd ed. 1997]
Partitures i exemples musicals
2.9 Notació antiga
Entre les formes en les quals té suport la notació antiga es troba la possibilitat de gravar notació mensural, cant gregorià i cant kievà en notació quadrada. Es pot accedir a aquestes funcionalitats mitjançant la modificació de propietats d’estil d’objectes gràfics com el cap de les notes o els silencis, o bé mitjançant la utilització d’un dels contextos predefinits d’aquests estils.
Molts objectes gràfics, com ara el cap i la vírgula de les
figures, les alteracions, la indicació de compàs i els silencis
ofereixen una propietat style
(estil), que es pot canviar
per emular diversos estils diferents de notació antiga. Vegeu
- Caps de nota de la música mensural,
- Alteracions i armadures de la música mensural,
- Silencis de la música mensural,
- Claus de la música mensural,
- Claus de cant gregorià,
- Corxets de la música mensural,
- Indicacions de compàs de la música mensural.
Certs conceptes de notació s’inclouen específicament per a la notació antiga:
Vegeu també
Glossari musical: custos, ligature, mensural notation.
Referència de la notació: Caps de nota de la música mensural, Alteracions i armadures de la música mensural, Silencis de la música mensural, Claus de cant gregorià, Corxets de la música mensural, Indicacions de compàs de la música mensural, Custos, Divisiones, Lligadures.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Notació antiga ] | [ Amunt : Notació antiga ] | [ Notació antiga - funcionalitats comunes > ] |
2.9.1 Panoràmica dels estils amb suport
Hi ha disponibles tres estils per a la composició tipogràfica del cant gregorià:
- Editio Vaticana és un estil complet per a cant gregorià, que segueix l’aparença de les edicions de Solesmes, els llibres oficials del Vaticà des de 1904. El LilyPond té suport per a tots els signes de notació que es fan servir en aquest estil, entre ells les lligadures, custòdies i símbols especials com el quilisma i l’oriscus.
- L’estil Editio Medicaea ofereix certes funcionalitats que s’usen a les edicions Medicaea (o de Ratisbona) que s’usaven abans de les edicions de Solesmes. Les diferències més significatives respecte a l’estil Vaticana són les claus, que tenen traços descendents, i el cap de les figures, que són quadrats i regulars.
- L’estil Hufnagel (en “ungla de ferradura”) o gòtic reprodueix l’estil d’escriptura al manuscrits medievals d’Alemanya i Europa Central. Rep el nom de la forma de la nota bàsica (la virga), que sembla una petita ungla.
Tres estils emulen l’aparença dels manuscrits i edicions impreses de música mensural medieval tardà i renaixentista:
- L’estil Mensural s’assembla força a l’estil d’escriptura utilitzat als manuscrits medievals tardans i renaixentistes primerencs, amb el cap de les seves figures petites i estretes en forma de rombe, i els silencis que imiten un estil dibuixar a mà.
- L’estil Neomensural és una versió modernitzada i estilitzada de l’anterior: el cap de les figures és més ampla i els silencis estan format per traços rectilinis. Aquest estil és particularment indicat, per exemple per als incipits de transcripcions de fragments de música mensural.
- L’estil Petrucci rep el seu nom d’Ottaviano Petrucci (1466-1539, el primer impressor a utilitzar tipus mòbils per a la música (al seu Harmonice musices odhecaton, 1501). Aquest estil fa servir per a les figures un cap més gran que els altres estils mensurals.
Baroque i Classical no són estils complets, sinó que difereixen de l’estil predeterminat sols en certs detalls: alguns caps de nota (Baroque) i el silenci de negra (Classical).
Sols l’estil mensural té alternatives per a tots els aspectes de la notació. Així, no hi ha silencis ni corxets als estils gregorians, ja que aquests símbols no s’usen en la notació del cant pla, i l’estil Petrucci no conté corxets ni alteracions per sí mateix.
Cada element de la notació es pot canviar independentment dels altres, i així usar corxets mensurals, caps de petrucci, silencis de notació clàssica i claus de vaticana a la mateixa peça, si així ho volem.
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation, flag.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Panoràmica dels estils amb suport ] | [ Amunt : Notació antiga ] | [ Contextos predefinits > ] |
2.9.2 Notació antiga - funcionalitats comunes
Contextos predefinits | ||
Lligadures | ||
Custos |
Contextos predefinits
Per al cant gregorià i la notació mensural, tenim disponibles
contextos predefinits de veu i de pauta, que estableixen tots els
símbols de notació a uns valors adequats per a aquests estils. Si
ens satisfan aquests valors predeterminats, podem a continuació
introduir directament les notes sense la necessitat de
preocupar-nos dels detalls sobre com personalitzar un context.
Vegeu un dels contextos predefinits VaticanaVoice
,
VaticanaStaff
, MensuralVoice
i MensuralStaff
.
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation.
Referència de la notació: Contextos del cant gregorià, Contextos de la música mensural.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Contextos predefinits ] | [ Amunt : Notació antiga - funcionalitats comunes ] | [ Custos > ] |
Lligadures
Una lligadura és un símbol gràfic que representa almenys dues notes diferents. Les lligadures van aparèixer originalment als manuscrits de cant gregorià per denotar seqüències de notes ascendents o descendents a la mateixa síl·laba. Es fan servir també a la notació mensural.
Les lligadures s’escriuen tancant-les dins d’un parell
\[
i \]
. A certes estils de lligadura els podria
caldre una sintaxi d’entrada addicional específica per a aquest
tipus de lligadura en particular. De forma predeterminada, el
gravador LigatureBracket
es limita a col·locar un claudàtor
sobre la lligadura:
\relative { \[ g' c, a' f d' \] a g f \[ e f a g \] }
Hi ha disponibles dos estils més de lligadures: el Vaticana per a
cant gregorià, i el mensural per a música mensural (sols hi ha
suport per les lligadures mensurals blanques per a la música
mensural, i amb certes limitacions). Per usar qualssevol
d’aquests estils, s’ha de substituir el gravador predeterminat
Ligature_bracket_engraver
per un dels gravadors
especialitzats de lligadures del context Voice
, com
s’explica a Lligadures mensurals blanques i
Lligadures de neumes quadrats gregorians.
Vegeu també
Glossari musical: ligature.
Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures de neumes quadrats gregorians.
Advertiments i problemes coneguts
A les lligadures els cal un espaiat especial que encara no s’ha desenvolupat. Com a conseqüència, gairebé sempre hi ha una separació excessiva entres les lligadures, i sovint els salts de línia no són satisfactoris. A més a més, la lletra dels cants no s’alinea correctament amb les lligadures.
Les alteracions accidentals no s’han d’imprimir dins de les lligadures, sinó que s’han de reunir i imprimir-se plegades davant d’elles.
La sintaxi encara fa servir l’obsolet estil infix
\[ expressió_musical \]
. Per motius de consistència, algun
dia això canviarà a l’estil postfix nota\[ … nota\]
.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Lligadures ] | [ Amunt : Notació antiga - funcionalitats comunes ] | [ Gravat de música mensural > ] |
Custos
Un custos (en plural: custodis, que en llatí significa “custodi”) és un símbol que apareix al final d’una pauta. Anticipa l’alçada de la primera o primeres notes de la línia següent, ajudant a l’intèrpret o primeres notes de la línia següent, ajudant a l’intèrpret amb els salts de línia durant l’execució.
Els custodis es van fer servir molt a la notació musical fins al segle XVII. Avui en dia sobreviuen sols en algunes formes particulars de notació musical com les edicions contemporànies de cant gregorià com la Editio Vaticana. Hi ha diferents glifs per al custos que es fan servir a les diferents variacions d’estil de notació.
Per gravar els custodis, simplement col·loqueu un gravador
Custos_engraver
dins del context Staff
(el
context del pentagrama) en declarar el bloc de \layout
(el bloc de disposició de la pàgina), i modifiqueu l’estil del
custos amb una ordre \override
si ho desitgeu, com es
mostra a l’exemple següent:
El glif del custos se selecciona mitjançant la propietat
style
. Els estils suportats són vaticana
,
medicaea
, hufnagel
i mensural
. Es mostren al
fragment següent:
Vegeu també
Glossari musical: custos.
Fragments de codi: Ancient notation.
Referència de funcionament intern: Custos.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Custos ] | [ Amunt : Notació antiga ] | [ Contextos de la música mensural > ] |
2.9.3 Gravat de música mensural
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Gravat de música mensural ] | [ Amunt : Gravat de música mensural ] | [ Claus de la música mensural > ] |
Contextos de la música mensural
Els contextos predefinits de veu MensuralVoice
i de pauta
MensuralStaff
es poden usar per gravar una peça en estil
mensural. Aquests contextos estableixen a uns valors inicials
adequats totes les propietats rellevants dels contextos i dels
objectes gràfics, de manera que pode començar immediatament a
escriure el cant, como ho demostra el fragment següent:
\score { << \new MensuralVoice = "discantus" \relative { \hide Score.BarNumber { c''1\melisma bes a g\melismaEnd f\breve \[ f1\melisma a c\breve d\melismaEnd \] c\longa c\breve\melisma a1 g1\melismaEnd fis\longa^\signumcongruentiae } } \new Lyrics \lyricsto "discantus" { San -- ctus, San -- ctus, San -- ctus } >> }
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation.
Claus de la música mensural
La taula següent presenta totes les claus antigues que tenen
suport mitjançant l’ordre \clef
. Algunes de les clau usen
el mateix glif, però es diferencien sols en la línia on
s’imprimeixen. En tals casos, s’usa un número afegit al nom per
enumerar aquestes claus, numerat des de la línia inferior fins la
superior. Pot forçar manualment que s’escriu un glif de clau
sobre una línia arbitrària, com es descriu a Clau. La nota
impresa a la dreta de cada clau en la columna dels exemples denota
la situació del Do central (c'
) amb respecte a aquesta clau.
En Petrucci usava claus de Do que tenien barres verticals en costat esquerre amb un equilibri variable, depenent de la línia de la pauta on s’imprimien.
Descripció | Claus possibles | Exemple |
clau de Do, mensural | mensural-c1 , mensural-c2 ,mensural-c3 , mensural-c4 ,mensural-c5 | |
clau de Fa, mensural | mensural-f | |
clau de Sol, mensural | mensural-g | |
clau de Do, mensural negra | blackmensural-c1 , blackmensural-c2 ,blackmensural-c3 , blackmensural-c4 ,blackmensural-c5 | |
clau de Do, neomensural | neomensural-c1 , neomensural-c2 ,neomensural-c3 , neomensural-c4 | |
claus de Do en l’estil d’en Petrucci, per al seu ús en diferents claus de Do en l’estil de Petrucci, per al seu ús en diferents línies de la pauta (l’exemple mostra la clau de Do en segona) | petrucci-c1 , petrucci-c2 ,petrucci-c3 , petrucci-c4 ,petrucci-c5 | |
claus de Fa en l’estil d’en Petrucci, per al seu ús en diferents línies de la pauta (l’exemple mostra la clau de Fa en tercera línia) | petrucci-f3 , petrucci-f4 ,petrucci-f5 | |
clau de Sol en l’estil d’en Petrucci | petrucci-g |
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation, clef.
Referència de la notació: Clau.
Advertiments i problemes coneguts
La clau de Sol mensural està assignada a la clau de Sol de Petrucci.
Indicacions de compàs de la música mensural
Els símbols de mensuració (que són quelcom semblant, però no
exactament igual que les indicacions de compàs) tenen suport de
forma limitada. Els glifs estan configurats de forma fixa per a
determinades fraccions de temps. En altres paraules, per obtenir
un símbol de mensuració determinat amb l’ordre \time n/m
,
s’ha d’escollir n
i m
segons la taula següent:
Utilitzeu la propietat style
de l’element gràfic
TimeSignature
per seleccionar les indicacions de compàs de
la música antiga. Els estils contemplats són
neomensural
i mensural
. La taula anterior utilitza
l’estil neomensural
. Els exemples següents mostren les
diferències que hi ha entre els estils:
Indicació de compàs ofereix una introducció general a l’ús de les indicacions de compàs.
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation.
Referència de la notació: Indicació de compàs.
Advertiments i problemes coneguts
Les relacions de duració de les notes no poden canviar amb la indicació de compàs, perquè no són constants. Per exemple, la raó de 1 breu = 3 semibreus (tempus perfectum) es pot fer a mà mitjançant l’establiment de
breveTP = #(ly:make-duration -1 0 3/2) … { c\breveTP f1 }
Això fixa un valor per a breveTP
de 3/2 multiplicat por 2 =
3 vegades una rodona.
Els símbols mensural68alt
i neomensural68alt
(alternatius al símbol de 6/8) no es pot seleccionar directament
amb \time
. En el seu lloc, utilitzeu \markup
{\musicglyph "timesig.mensural68alt" }
.
Caps de nota de la música mensural
Per a la notació antiga, es pot escollir un estil de caps de notes
diferent al default
(estil predeterminat). Això
s’aconsegueix establint la propietat style
de l’objecte
NoteHead
als valors baroque
, neomensural
,
mensural
, petrucci
, blackpetrucci
o
semipetrucci
.
L’estil baroque
es diferencia de l’estil predeterminat
default
en què
- Proporciona un cap de nota per a la
maxima
, i - Usa una forma quadrada per as caps de
\breve
.
Els estils neomensural
, mensural
i petrucci
es diferencien de l’estil baroque
en què:
- Usen caps romboïdals per a les semibreus i totes les notes més curtes, i
- Centren les pliques sobre els caps.
L’estil blackpetrucci
produeix notes amb un cap que pot
usar-se en notació mensural blanca. A causa de què l’estil del
cap de les notes no influeix en el nombre de corxets, en aquest
estil la notació de la semimínima ha de fer-se com a8*2
, no
com a4
, atès que del contrari tindrà l’aspecte d’una
mínima. El multiplicador pot ser diferent si s’usa la coloratio,
és a dir, per a la notació de tresets.
Utilitzeu l’estil semipetrucci
per dibuixar notes amb cap
semi-farcit (breus, longues i màximes).
L’exemple següent mostra l’estil petrucci
:
\set Score.skipBars = ##t \autoBeamOff \override NoteHead.style = #'petrucci a'\maxima a'\longa a'\breve a'1 a'2 a'4 a'8 a'16 a' \override NoteHead.style = #'semipetrucci a'\breve*5/6 \override NoteHead.style = #'blackpetrucci a'8*4/3 a' \override NoteHead.style = #'petrucci a'\longa
Estils de caps de nota ofereix una visió de conjunt sobre la totalitat dels estils de cap disponibles.
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation, note head.
Referència de la notació: Estils de caps de nota.
Corxets de la música mensural
Utilitzeu la propietat flag-style
de l’element gràfic
Stem
per seleccionar els corxets d’estil antic. A part de
l’estil per defecte default
, sols té suport l’estil
mensural
.
\relative c' { \override Flag.style = #'mensural \override Stem.thickness = #1.0 \override NoteHead.style = #'mensural \autoBeamOff c8 d e f c16 d e f c32 d e f s8 c'8 d e f c16 d e f c32 d e f }
Observeu que el corxet més intern de cada un dels corxets mensurals s’alinea verticalment amb una línia de la pauta.
No hi ha un estil particular de corxet per a la notació neo-mensural ni Petrucci. No hi ha corxets a la notació de cant gregorià.
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation, flag.
Advertiments i problemes coneguts
L’alineació vertical de cada un dels corxets amb una línia de la pauta dóna per suposat que les pliques sempre acaben exactament a sobre o bé exactament al mig de dues línies de la pauta. Això pot no ser sempre cert quan s’utilitzen les possibilitats de disposició avançades de la notació clàssica (que, de totes formes, generalment es troba fora de l’àmbit de la notació mensural).
Silencis de la música mensural
Utilitzeu la propietat style
de l’element gràfic
Rest
per seleccionar silencis antics. Els estils de música
antiga suportat són classical
, neomensural
i
mensural
.
L’exemple següent mostra aquests estils:
\set Score.skipBars = ##t \override Rest.style = #'mensural r\longa^"mensural" r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s \break \override Rest.style = #'neomensural r\longa^"neomensural" r\breve r1 r2 r4 r8 r16
No hi ha silencis de fusa i semifusa específics per als estils mensural ni neo-mensural. S’usen els silencis de l’estil predeterminat.
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation.
Referència de la notació: Silencis.
Fragments de codi: Ancient notation.
Advertiments i problemes coneguts
El glif per al silenci de màxima a l’estil mensural és en realitat un silenci de longa perfecta; useu dos (o tres) silencis de longa per imprimir un silenci de màxima. Els silencis de longa no s’agrupen automàticament, per la qual cosa ha de fer-se manualment utilitzant silencis amb alçada determinada.
Alteracions i armadures de la música mensural
L’estil mensural
ofereix uns símbols de sostingut i bemoll
diferents dels de l’estil predeterminat. La notació mensural
pràcticament mai no utilitzava el becaire: en el seu lloc, s’usava
el sostingut o bemoll corresponent. Per exemple, un Si natural en
la tonalitat de Fa major s’indicaria amb un sostingut. Tanmateix,
si se sol·licita explícitament, el símbol de becaire s’extrau de
l’estil vaticana
.
L’estil de les alteracions i de l’armadura de la tonalitat es
controlen a través de la propietat alteration-glyph-name-alist
dels
elements gràfics Accidental
i KeySignature
,
respectivament; per exemple:
\override Staff.Accidental.alteration-glyph-name-alist = #alteration-mensural-glyph-name-alist
Vegeu també
Glossari musical: mensural notation, Pitch names, accidental, key signature.
Referència de la notació: Altures, Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, Armadura de la tonalitat.
Referència de funcionament intern: KeySignature.
Alteracions d’anotació (musica ficta)
En la música europea de fins aproximadament 1600 s’esperava dels cantants que alteressin cromàticament certes notes segons la seva pròpia iniciativa i d’acord a certes regles. Això rep el nom de musica ficta. En les transcripcions modernes, aquestes alteracions accidentals s’imprimeixen normalment a sobre de la nota.
Aquestes alteracions suggerides tenen suport, i es poden activar
establint suggestAccidentals
al valor vertader.
\relative { fis' gis \set suggestAccidentals = ##t ais bis }
Això farà que es tractin totes las alteracions següents
com musica ficta fins que es desactivi amb \set
suggestAccidentals = ##f
. Una forma més pràctica és usar
\once \set suggestAccidentals = ##t
, que pot fins i tot
definir-se com una forma breu molt convenient:
ficta = { \once \set suggestAccidentals = ##t } \score { \relative \new MensuralVoice { \once \set suggestAccidentals = ##t bes'4 a2 g2 \ficta fis8 \ficta e! fis2 g1 } }
Vegeu també
Referència de funcionament intern: Accidental_engraver, AccidentalSuggestion.
Lligadures mensurals blanques
Les lligadures mensurals blanques tenen suport de forma limitada.
Per gravar lligadures mensurals blanques, en el bloc layout o de
disseny de pàgina reemplaci el gravador
Ligature_bracket_engraver
pel gravador
Mensural_ligature_engraver
en el context Voice
:
\layout { \context { \Voice \remove Ligature_bracket_engraver \consists Mensural_ligature_engraver } }
No hi ha cap llenguatge d’entrada addicional per descriure la forma de la lligadura mensural blanca. Mes bé, le forma es determina exclusivament a partir de l’alçada i duració de las notes compreses. Si bé aquest enfoc podria fer que un usuari amb poca experiència trigués un temps d’acostumar-se a ell, té el gran avantatge que tota la informació musical de la lligadura es coneix internament. Això no es requereix sols per a una sola MIDI correcta, sinó que també permet la transcripció automàtica de les lligadures.
El alguns llocs, dues notes consecutives es poden representar bé
com dos quadrats, bé amb una paral·lelogram oblic (forma de
flexa). En aquests casos la forma per defecte és dos quadrats,
però pot caldre una flexa establint la propietat
ligature-flexa
de la segunda cap. La longitud de
una flexa es pot fixar mitjançant la propietat flexa-width
del cap.
Por exemple:
\score { \relative { \set Score.timing = ##f \set Score.measureBarType = "" \override NoteHead.style = #'petrucci \override Staff.TimeSignature.style = #'mensural \clef "petrucci-g" \[ c''\maxima g \] \[ d'\longa \override NoteHead.ligature-flexa = ##t \once \override NoteHead.flexa-width = #3.2 c\breve f e d \] \[ c\maxima d\longa \] \[ e1 a, g\breve \] } \layout { \context { \Voice \remove Ligature_bracket_engraver \consists Mensural_ligature_engraver } } }
Si no es substitueix el gravador Ligature_bracket_engraver
pel Mensural_ligature_engraver
, la mateixa música presenta
l’aparença següent:
Vegeu també
Glossari musical: ligature.
Referència de la notació: Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures.
Advertiments i problemes coneguts
L’espaiat horitzontal de les lligadures pot ser una mica pobre. Les alteracions accidentals poden col·lisionar amb les notes prèvies.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Lligadures mensurals blanques ] | [ Amunt : Notació antiga ] | [ Contextos del cant gregorià > ] |
2.9.4 Gravat del cant gregorià
En gravar una peça de notació de cant gregorià, el gravador
Vaticana_ligature_engraver
tria automàticament el cap
adequat de les figures, de manera que no cal establir
explícitament l’estil dels caps. Malgrat això es pot establir
l’estil dels caps, per exemple: a vaticana_punctum
per
produir neumes de punctum. De forma semblant, el gravador
Mensural_ligature_engraver
construeix lligadures mensurals
automàticament. Consulteu Lligadures per veure com
funcionen els gravadors de lligadures.
Vegeu també
Glossari musical: ligature.
Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Gravat del cant gregorià ] | [ Amunt : Gravat del cant gregorià ] | [ Claus de cant gregorià > ] |
Contextos del cant gregorià
El context predefinit de veu VaticanaVoice
i el de pauta
VaticanaStaff
es pot utilitzar per gravar una peça de cant
gregorià a l’estil de la Editio Vaticana. Aquests contextos
estableixen totes les propietats rellevants dels contextos i dels
objectes gràfics a uns valors inicials adequats, de manera que
podeu començar de seguida a escriure el cant mateix, com ho
demostra el fragment següent:
\include "gregorian.ly" \score { << \new VaticanaVoice = "cantus" { \[ c'\melisma c' \flexa a \] \[ a \flexa \deminutum g\melismaEnd \] f \divisioMinima \[ f\melisma \pes a c' c' \pes d'\melismaEnd \] c' \divisioMinima \break \[ c'\melisma c' \flexa a \] \[ a \flexa \deminutum g\melismaEnd \] f \divisioMinima } \new Lyrics \lyricsto "cantus" { San- ctus, San- ctus, San- ctus } >> }
Claus de cant gregorià
La taula següent mostra totes les claus gregorianes amb suport
mitjançant l’ordre \clef
. Algunes de les claus usen el
mateix glif, però es diferencien sols en la línia on
s’imprimeixen. En aquests casos, per enumerar aquestes claus
s’usa un número a continuació del nom de la clau, comptant des de
la línia inferior. Encara es pot forçar manualment la composició
tipogràfica d’un glif de clau sobre una línia arbitrària, com es
descriu a Clau. La nota que s’imprimeix a la dreta junt a
cada un de les claus en la columna dels exemples, denota el Do
central (c'
) respectes a aquesta clau.
Descripció | Claus possibles | Exemple |
Clau de Do, estil Editio Vaticana | vaticana-do1 , vaticana-do2 ,vaticana-do3 | |
Clau de Fa, estil Editio Vaticana | vaticana-fa1 , vaticana-fa2 | |
Clau de Do, estil Editio Medicaea | medicaea-do1 , medicaea-do2 ,medicaea-do3 | |
Clau de Fa, estil Editio Medicaea | medicaea-fa1 , medicaea-fa2 | |
Clau de Do, estil hufnagel | hufnagel-do1 , hufnagel-do2 ,hufnagel-do3 | |
Clau de Fa, estil hufnagel | hufnagel-fa1 , hufnagel-fa2 | |
Clau combinada de Do i Fa, estil hufnagel | hufnagel-do-fa |
Vegeu també
Glossari musical: clef.
Referència de la notació: Clau.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Claus de cant gregorià ] | [ Amunt : Gravat del cant gregorià ] | [ Divisiones > ] |
Alteracions i armadures de cant gregorià
Hi ha disponibles les alteracions dels tres estils gregorians:
Com es veu a l’exemple, cada estil no té suport per a totes les alteracions. En intentar accedir a una alteració que no tingui suport, el LilyPond canvia a un estil diferent.
L’estil de les alteracions i les armadures de tonalitat es
controla mitjanant la propietat alteration-glyph-name-alist
dels
grobs (objectes gràfics)
Accidental i
KeySignature, respectivament; per exemple:
\override Staff.Accidental.alteration-glyph-name-alist = #alteration-mensural-glyph-name-alist
Vegeu també
Glossari musical: accidental, key signature.
Referència de la notació: Altures, Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, Armadura de la tonalitat.
Referència de funcionament intern: KeySignature.
Divisiones
En la notació del cant gregorià no hi ha silencis, sinó Divisiones.
Una divisio (en plural: divisiones, que en llatí significa ‘divisió’) és un símbol del context del pentagrama que s’usa per estructurar la música gregoriana en frases i seccions. El significat musical de divisio minima, divisio maior i divisio maxima es podrien caracteritzar com una pausa curta, mitjana i llarga (respectivament), quelcom així com les marques de respiració de Marques de respiració. El signe de finalis no sols marca el final d’un cant, sinó que s’usa també sovint dins d’un únic cant antifonal o responsorial per marcar el final de cada un de les seccions.
Per usar divisiones, incloeu el fitxer ‘gregorian.ly’. Conté
definicions que podreu aplicar simplement escrivint
\divisioMinima
, \divisioMaior
, \divisioMaxima
y \finalis
als llocs adequats de l’entrada. Algunes
edicions usen virgula o caesura en comptes de
divisio minima. Per això, ‘gregorian.ly’ defineix també les
ordres \virgula
i \caesura
.
Instruccions predefinides
\virgula
,
\caesura
,
\divisioMinima
,
\divisioMaior
,
\divisioMaxima
,
\finalis
.
Vegeu també
Glossari musical: caesura, divisio.
Referència de la notació: Marques de respiració.
Fitxers d’inici: ‘ly/gregorian.ly’.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Divisiones ] | [ Amunt : Gravat del cant gregorià ] | [ Punts de augmentació (morae) > ] |
Articulacions del cant gregorià
A més dels signes d’articulació estàndard que es descriuen a la secció Articulacions i ornaments, es proveeixen signes d’articulació dissenyats específicament per utilitzar-los amb la notació a l’estil de l’Editio Vaticana.
\include "gregorian.ly" \score { \new VaticanaVoice { \override TextScript.font-family = #'typewriter \override TextScript.font-shape = #'upright \override Script.padding = #-0.1 a\ictus_"ictus " \bar "" \break a\circulus_"circulus " \bar "" \break a\semicirculus_"semicirculus " \bar "" \break a\accentus_"accentus " \bar "" \break \[ a_"episema" \episemInitium \pes b \flexa a b \episemFinis \flexa a \] } }
Vegeu també
Referència de la notació: Articulacions i ornaments.
Fragments de codi: Ancient notation.
Referència de funcionament intern: Episema, EpisemaEvent, Episema_engraver, Script, ScriptEvent, Script_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Certes articulacions es col·loquen massa a prop verticalment dels caps de nota corresponents.
Punts de augmentació (morae)
Els punts d’augmentació, anomenats també morae, s’escriuen
amb la funció musical \augmentum
. Observeu que
\augmentum
està programat com una funció musical unària i
no com un prefix de cap. S’aplica sols a l’expressió musical que
segueix immediatament. És a dir, \augmentum \virga c
no
tindrà cap efecte visible. En el seu lloc, escriviu \virga
\augmentum c
o \augmentum {\virga c}
. Tingueu en compte
també que podeu escriure \augmentum {a g}
com abreviatura
de \augmentum a \augmentum g
.
\include "gregorian.ly" \score { \new VaticanaVoice { \[ \augmentum a \flexa \augmentum g \] \augmentum g } }
Vegeu també
Referència de la notació: Marques de respiració.
Referència de funcionament intern: BreathingSign.
Fragments de codi: Ancient notation.
Lligadures de neumes quadrats gregorians
La notació de neumes quadrats gregorians té suport de forma limitada (seguint l’estil de l’Editio Vaticana). El nucli principal del conjunt de les lligadures ja es poden gravar, però encara falten aspectes essencials per a una composició tipogràfica seriosa, com (entre d’altres) l’alineació horitzontal de diverses lligadures, l’alineació de la lletra i una gestió correcta de les alteracions accidentals.
El suport dels neumes gregorians s’habilita per mitja de la
inclusió amb \include
del fitxer ‘gregorian.ly’ al
principi del fitxer. Això fa que estiguin disponibles algunes
ordres addicionals per produir els símbols dels neumes que s’usen
a la notació del cant pla.
Els caps de les notes es poden modificar i/o unir.
-
La forma del cap es pot modificar precedint el nom de la
nota amb qualssevol de les ordres següents:
\virga
,\stropha
,\inclinatum
,\auctum
,\descendens
,\ascendens
,\oriscus
,\quilisma
,\deminutum
,\cavum
,\linea
. -
Parlant amb propietat (és a dir, notes unides) les lligadures es
produeixen escrivint una de les ordres d’unió
\pes
o\flexa
, per al moviment ascendent i descendent, respectivament, intercalades entre les notes que s’han d’unir.
Una nota sense modificacions produeix un punctum. Tots els
altres neumes, fins i tot d’una nota amb forma diferent com la
virga, es consideren en principi com lligadures i per això
s’han d’escriure dins de \[…\]
.
Neumes d’una nota:
- El punctum és la forma bàsica de nota (en l’estil
Vaticana: un quadrat amb una lleugera curvatura a mode
d’excel·lència tipogràfica). A més del punctum normal, estan
el punctum inclinatum, oblic, produït amb el prefix
\inclinatum
. El punctum normal es pot modificar amb\cavum
, que produeix una nota buida,\linea
, que traça línies verticals a ambdós costats de la nota. - La virga té una plica descendent al costat dret. Es
produeix mitjançant el modificador
\virga
.
Lligadures
A diferència de gairebé tots el altres sistemes de notació de
neumes, l’aspecte tipogràfic de les lligadures no està determinat
directament per les ordres d’entrada, sinó que segueix unes
convencions que depenen del significat musical. Per exemple, una
lligadura de tres notes amb la forma musical baix-alt-baix, com
\[ a \pes b \flexa g \]
, produeix un Torculus que
consisteix en tres caps de Punctum, mentre que la forma
alt-baix-alt, com \[ a \flexa g \pes b \]
, produeix
un Porrectus cma una forma de flexa corbada i un sol cap de
Punctum. No hi ha cap ordre per gravar explícitament la forma de
flexa corbada; la decisió de quan gravar una forma de flexa
corbada està basada en l’entrada musical. La idea d’aquest enfoc
és separar els aspectes musicals de l’entrada, de l’estil de
notació de la sortida. D’aquesta forma, la mateixa entrada es pot
reutilitzar per gravar la mateixa música en un estil diferent de
notació de cant gregorià.
Neumes liquats
Un altra categoria fonamental de notes al cant gregorià és la dels
anomenats neumes liquats. Es fan servir sota certes
circumstàncies al final d’una síl·laba que acaba en una lletra
‘liquada’, és a dir, sonores que poden tenir una altura tonal,
(nasals, l, r, v, j, i els seus diftongs equivalents). Així, els
neumes liquats mai no s’utilitzen aïlladament (tot i que es poden
produir alguns d’ells), i sempre estan al final d’una lligadura.
Els neumes liquats es representen gràficament de dues formes
diferents més o menys intercanviables: amb una nota petita o
‘girant’ la nota principal cap a dalt o cap a baix. La primera
forma es produeix fent un pes
o una flexa
normals i
modificant la forma de la segona nota: \[ a
\pes \deminutum b \]
, mentre que la segona es fa modificant la
forma d’un neuma d’una nota amb \auctum
i un dels
generadors de direcció \descendens
o \ascendens
,
per exemple \[ \auctum \descendens a \]
.
Símbols especials
Hi ha una tercera categoria de símbols que es fan a partir d’un
petit nombre de símbols que tenen un significat especial (que, per
cert, gairebé sempre es coneixen sols vagament): el
quilisma, el oriscus i el strophicus. Tots
ells es produeixen anteposant el nom de la nota el modificador
corresponent , \quilisma
, \oriscus
o
\stropha
.
Dins dels delimitadors de lligadures \[
i \]
, es
poden acumular pràcticament qualsevol quantitat de caps de nota
per formar una sola lligadura, i els prefixos de cap com
\pes
, \flexa
, \virga
, \inclinatum
,
etc. es poden barrejar lliurament. L’ús del conjunt de regles que
subjau a la construcció de lligadures a la taula anterior està
consegüentment extrapolada. D’aquesta manera es poden crear un
numero infinit de lligadures diferents.
Observeu que l’ús d’aquests símbols a la pròpia música segueix certes regles que el LilyPond no comprova. Per exemple, el quilisma sempre és la nota intermèdia d’una lligadura ascendent, i sol caure sobre un interval de semitò, però és perfectament possible, si bé incorrecte, fer un quilisma d’una nota.
A més dels símbols de nota, el fitxer ‘gregorian.ly’
defineix també les ordres \versus
,
\responsum
, \ij
, \iij
, \IJ
i
\IIJ
, que produeixen els caràcters corresponents, per
exemple per utilitzar-los a la lletra, com marques de secció,
etc. Aquestes ordres utilitzen caràcters d’Unicode especials i
sols funcionen si s’usa un tipus de lletra que els suportin.
La taula següent mostra un conjunt limitat, però representatiu, de lligadures gregorianes, junt amb fragments de codi que les produeixen. La taula està basada en la taula de neumes estesos del segon volum de l’Antiphonale Romanum (Liber Hymnarius), publicat el 1983 pels monjos de Solesmes. La primera columna dóna el nom de la lligadura, amb la forma principal en tipus negreta i les formes liquades en cursiva. La tercera forma mostra el fragment de codi que produeix aquesta lligadura, utilitzant Sol, La i Si com altures d’exemple.
Neumes d’una nota
Formes Bàsica i Liquada | Sortida | Codi del LilyPond |
Punctum | \[ b \] | |
\[ \cavum b \] | ||
\[ \linea b \] | ||
Punctum Auctum Ascendens | \[ \auctum \ascendens b \] | |
Punctum Auctum Descendens | \[ \auctum \descendens b \] | |
Punctum inclinatum | \[ \inclinatum b \] | |
Punctum Inclinatum Auctum | \[ \inclinatum \auctum b \] | |
Punctum Inclinatum Parvum | \[ \inclinatum \deminutum b \] | |
Virga |
Ligaduras de dos notas
Clivis vel Flexa | \[ b \flexa g \] | |
Clivis Aucta Descendens | \[ b \flexa \auctum \descendens g \] | |
Clivis Aucta Ascendens | \[ b \flexa \auctum \ascendens g \] | |
Cephalicus | \[ b \flexa \deminutum g \] | |
Podatus o Pes | \[ g \pes b \] | |
Pes Auctus Descendens | \[ g \pes \auctum \descendens b \] | |
Pes Auctus Ascendens | \[ g \pes \auctum \ascendens b \] | |
Epiphonus | \[ g \pes \deminutum b \] | |
Pes Initio Debilis | \[ \deminutum g \pes b \] | |
Pes Auctus Descendens Initio Debilis | \[ \deminutum g \pes \auctum \descendens b \] |
Lligadures de diverses notes
Torculus | \[ a \pes b \flexa g \] | |
Torculus Auctus Descendens | \[ a \pes b \flexa \auctum \descendens g \] | |
Torculus Deminutus | \[ a \pes b \flexa \deminutum g \] | |
Torculus Initio Debilis | \[ \deminutum a \pes b \flexa g \] | |
Torculus Auctus Descendens Initio Debilis | \[ \deminutum a \pes b \flexa \auctum \descendens g \] | |
Torculus Deminutus Initio Debilis | \[ \deminutum a \pes b \flexa \deminutum g \] | |
Porrectus | \[ a \flexa g \pes b \] | |
Porrectus Auctus Descendens | \[ a \flexa g \pes \auctum \descendens b \] | |
Porrectus Deminutus | \[ a \flexa g \pes \deminutum b \] | |
Climacus | \[ \virga b \inclinatum a \inclinatum g \] | |
Climacus Auctus | \[ \virga b \inclinatum a \inclinatum \auctum g \] | |
Climacus Deminutus | \[ \virga b \inclinatum a \inclinatum \deminutum g \] | |
Scandicus | \[ g \pes a \virga b \] | |
Scandicus Auctus Descendens | \[ g \pes a \pes \auctum \descendens b \] | |
Scandicus Deminutus | \[ g \pes a \pes \deminutum b \] |
Símbols especials
Quilisma | \[ g \pes \quilisma a \pes b \] | |
Quilisma Pes Auctus Descendens | \[ \quilisma g \pes \auctum \descendens b \] | |
Oriscus | \[ \oriscus b \] | |
Pes Quassus | \[ \oriscus g \pes \virga b \] | |
Pes Quassus Auctus Descendens | \[ \oriscus g \pes \auctum \descendens b \] | |
Salicus | \[ g \oriscus a \pes \virga b \] | |
Salicus Auctus Descendens | \[ g \oriscus a \pes \auctum \descendens b \] | |
(Apo)stropha | \[ \stropha b \] | |
Stropha Aucta | \[ \stropha \auctum b \] | |
Bistropha | \[ \stropha b \stropha b \] | |
Tristropha | \[ \stropha b \stropha b \stropha b \] | |
Trigonus | \[ \stropha b \stropha b \stropha a \] |
Instruccions predefinides
Els següents prefixos de cap tenen suport:
\virga
,
\stropha
,
\inclinatum
,
\auctum
,
\descendens
,
\ascendens
,
\oriscus
,
\quilisma
,
\deminutum
,
\cavum
,
\linea
.
Es poden acumular els prefixos de cap, tot i que amb certes
restriccions. Per exemple, es poden aplicar \descendens
o \ascendens
a una cap, però no els dos al mateix cap.
Es poden lligar dos caps adjacents amb les ordres infixes
\pes
i \flexa
per a una línia melòdica ascendent i
descendent, respectivament.
Utilitzeu la funció musical unària \augmentum
per afegir
punts d’augmentum.
Vegeu també
Glossari musical: ligature.
Referència de la notació: Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures mensurals blanques, Lligadures.
Advertiments i problemes coneguts
Quan apareix un punt de \augmentum
al final de l’última
pauta dins d’una lligadura, a vegades es posiciona amb defecte en
el sentit vertial. Per evitar aquest problema, escriviu una nota
addicional de salt (per exempe s8
) com a última nota de la
pauta.
\augmentum
hauria d’estar implementat com un prefix de cap
en comptes d’una funció musical unària, de forma que
\augmentum
es pogués barrejar amb els prefixos de cap en un
ordre arbitrari.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Lligadures de neumes quadrats gregorians ] | [ Amunt : Notació antiga ] | [ Contextos del cant kievà > ] |
2.9.5 Gravat del cant kievà en notació quadrada
Contextos del cant kievà | ||
Claus del cant kievà | ||
Notes del cant kievà | ||
Alteracions accidentals del cant kievà | ||
Línies divisòries del cant kievà | ||
Melismes del cant kievà |
Contextos del cant kievà
De la mateixa manera que amb les notacions mensural i gregoriana,
poden usar-se els contextos predefinitis KievanVoice
i
KievanStaff
per gravar una peça en notació quadrada.
Aquests contextos inicien totes les propietats de context
necessàries als seus valors adequats, de manera que podem
posar-nos a l’obra immediatament amb la introducció del propi
cant:
% Paràmetres de tipus de lletra per al ciríl·lic \paper { #(define fonts (set-global-fonts #:roman "Linux Libertine O,serif" )) } \score { << \new KievanVoice = "melody" \relative c' { \cadenzaOn c4 c c c c2 b\longa \bar "k" } \new Lyrics \lyricsto "melody" { Го -- спо -- ди по -- ми -- луй. } >> }
Vegeu també
Glossari musical: kievan notation.
Advertiments i problemes coneguts
El Lilypond dóna suport a la notació del cant kievà a l’estil sinodal, tal i com s’usava als cantorals impresos pel Sacre Sínode Rus a la dècada de 1910 i fa poc reimprès per la Casa de Publicacions del Patriarcat de Moscú. El LilyPond no dóna suport a les formes anteriors (menys corrents) de notació kievana que s’usaven a Galitzia per a la notació cant pla rutè.
Claus del cant kievà
A la notació kievana sols s’utilitza una clau (la clau Tse-fa-ut). S’utilitza per indicar la posició del Do:
\clef "kievan-do" \kievanOn c'
Vegeu també
Glossari musical: kievan notation, clef.
Referència de la notació: Clau.
Notes del cant kievà
Per a la notació quadrada del cant kievà, s’ha d’escollir l’estil
apropiat per a la forma del cap de les notes i s’han de suprimir
els corxets i les pliques. Això s’aconsegueix mitjançant una
crida a la funció \kievanOn
, que estableix les propietats
adequades per al cap , plica i corxet de les notes. Un cop que
les notes d’estil kievà ja no calen, poden revertir-se aquestes
propietats cridant a la funció \kievanOff
.
La nota fina del cant kievà, que sol anar al final d’una peça
musical, pot seleccionar-se establint la duració al valor
\longa
. La marca kievana de recitatiu, utilitzada per
indicar l’entonació de diverses síl·labes sobre una sola nota, es
pot seleccionar establint la duració al valor\breve
. El
següent exemple mostra les diverses formes del cap de les notes
del cant kievà:
\autoBeamOff \cadenzaOn \kievanOn b'1 b'2 b'4 b'8 b'\breve b'\longa \kievanOff b'2
Vegeu també
Glosario musical: kievan notation, note head.
Referencia de la notació: Estils de caps de nota.
Advertiments i problemes coneguts
El LilyPond determina de forma automàtica s’ha de traçar la forma
d’una nota amb la plica cap amunt o cap avall. Tanmateix, quan
s’està gravant un cant de notació quadrada, és preceptiu que les
pliques estiguin orientades en la mateixa direcció dins d’un
melisma. Això pot fer-se manualment fixant la propietat
direction
de l’objecte Stem
.
Alteracions accidentals del cant kievà
L’estil kievan
per a les alteracions accidentals se
selecciona amb la propietat alteration-glyph-name-alist
del grob
Accidental
. L’estil kievan
proveeix uns signes de
sostingut i de bemoll diferents de l’estil predeterminat. No
existeix el becaire a la notació kievana. El símbol del sostingut
no s’utilitza a la música sinodal però pot aparèixer en manuscrits
més antics. S’ha inclòs principalment a efectes de compatibilitat.
\clef "kievan-do" \override Accidental.alteration-glyph-name-alist = #alteration-kievan-glyph-name-alist bes' dis'
Vegeu també
Glossari musical: kievan notation, accidental.
Referència de la notació: Alteracions accidentals, Alteracions accidentals automàtiques, El tipus de lletra Emmentaler.
Línies divisòries del cant kievà
Normalment es col·loca una figura decorativa al final d’una peça
de notació kievana, que pot denominar-se com «doble barra final
del cant kievà». Es pot invocar com \bar "k"
.
\kievanOn \clef "kievan-do" c' \bar "k"
Vegeu també
Barres de compàs, El tipus de lletra Emmentaler.
Melismes del cant kievà
Les notes que estan dins d’un melisma del cant kievà se solen
col·locar a poca distància entre sí i cada melisma està separat
dels altres per un espai buit. Això es fa per permetre al cantor
la identificació ràpida de les estructures melòdiques del cant
Znamenny. Al LilyPond, els melismes es tracten com lligadures i
l’espaiat està implementat pel gravador
Kievan_ligature_engraver
.
Quan s’usen els contextos KievanVoice
i
KievanStaff
, s’habilita el gravador
Kievan_ligature_engraver
de forma predeterminada. En
altres contextos es pot invocar substituint el gravador
Ligature_bracket_engraver
per
Kievan_ligature_engraver
al bloc layout:
\layout { \context { \Voice \remove Ligature_bracket_engraver \consists Kievan_ligature_engraver } }
L’espaiat entre les notes que estan dins d’una mateixa lligadura
kievana pot controlar-se establint la propietat padding
de
KievanLigature
. L’exemple següent mostra l’ús de les
lligadures del cant kievà:
% Paràmetres de tipus de lletra per a ciríl·Lic \paper { #(define fonts (set-global-fonts #:roman "Linux Libertine O,serif" )) } \score { << \new KievanVoice = "melody" \relative c' { \cadenzaOn e2 \[ e4( d4 ) \] \[ c4( d e d ) \] e1 \bar "k" } \new Lyrics \lyricsto "melody" { Га -- врі -- и -- лу } >> }
Vegeu també
Glossari musical: ligature.
Referència de la notació: Lligadures mensurals blanques, Lligadures de neumes quadrats gregorians, Lligadures.
Advertiments i problemes coneguts
L’espaiat horitzontal de les lligadures és mediocre.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Melismes del cant kievà ] | [ Amunt : Notació antiga ] | [ Incipits > ] |
2.9.6 Treball amb música antiga - escenaris i solucions
Incipits | ||
Disposició tipus «Mensurstriche» | ||
Transcripció de cant gregorià | ||
Antiga i moderna des de la mateixa font | ||
Marcatge editorial |
El treball amb música antiga implica amb freqüència tasques addicionals que difereixen considerablement de la notació moderna per a la que es va dissenyar el LilyPond. A la resta d’aquesta secció es perfilen uns quants escenaris típics, amb suggeriments de solucions. Entre ells estan els següents:
- com fer incipits (o sigui, material a mode de prefaci que indica com era l’original) a les transcripcions modernes de música mensurals;
- com aconseguir el disseny Mensurstriche que s’usa amb freqüència per a les transcripcions modernes de música polifònica;
- com transcriure cant gregorià en notació moderna;
- com generar notació antiga i moderna a partir de la mateixa font.
Incipits
En transcriure música mensural a la notació moderna, és costum
posar una indicació de la forma en la qual apareixien en la versió
original els silencis i la nota o notes inicials (fins i tot amb
les claus originals). Això rep el nom de incipit. L’ordre
\incipit
usa el valor de indent
del
pentagrama principal per fixar l’espai horitzontal que ocupa
l’incipit, i incipit-width
per establir l’amplada del
pentagrama del propi incipit.
\score { \new Staff << \new Voice = Tenor { \set Staff.instrumentName = "Tenor" \override Staff.InstrumentName.self-alignment-X = #RIGHT \incipit { \clef "mensural-c4" \key f \major r\breve r1 c'1 } \clef "treble_8" \key f \major R1 r2 c'2 | a4. c'8 } \new Lyrics \lyricsto Tenor { Cyn -- thia your } >> \layout { indent = 5\cm incipit-width = 3\cm } }
Advertiments i problemes coneguts
Observeu que s’ha de configurar el contingut de
instrumentName
dins de la música, perquè aparegui
l’incipit. Si no voleu que aparegui cap nom per a l’instrument,
utilitzeu \set Staff.instrumentName = ""
.
Disposició tipus «Mensurstriche»
Mensurstriche (‘línies de mensuració’) és el terme acceptat per a les barres de compàs que es tracen entre els pentagrames d’un sistema però no dins dels propis pentagrames. És una forma comuna de preservar l’aspecte visual de les duracions de l’original, és a dir, sense haver de dividir les notes sincopades a les barres de compàs, i al mateix temps oferir l’ajuda orientativa que proporcionen les barres de compàs.
La disposició «mensurstriche» en els quals les línies divisòries
no estan dibuixades sobre els pentagrames, sinó entre ells, es pot
aconseguir amb un StaffGroup
en comptes d’un ChoirStaff
.
La línia divisòria sobre els pentagrames s’esborra usant \hide
.
\layout { \context { \Staff measureBarType = "-span|" } } music = \fixed c'' { c1 d2 \section e2 f1 \fine } \new StaffGroup << \new Staff \music \new Staff \music >>
Transcripció de cant gregorià
El cant gregorià es pot transcriure a notació moderna amb certs ajustaments senzills.
Pliques. Totes les pliques es poden eliminar d’un cop
retirant el gravador Stem_engraver
del context de veu:
\layout { … \context { \Voice \remove Stem_engraver } }
Compàs. Per al cant no mesurat, hi ha diverses alternatives.
Es pot eliminar el gravador Time_signature_engraver del context de Staff sense cap efecte secundari negatiu. L’alternativa, que és fer transparent la indicació de compàs, deixa un espai en blanc a la partitura, atès que indicació invisible segueix ocupant un espai.
En molts casos dóna un bon resultat \set Score.timing =
##f
. Una altra alternativa és utilitzar \cadenzaOn
i
\cadenzaOff
.
Per treure les barres de compàs, l’enfoc radical consisteix de
retirar (mitjançant l’ordre \remove
) el gravador
Bar_engraver del context de pentagrama Staff. Un cop més, en
comptes d’això podem usar \hide BarLine
si cal
ocasionalment una barra de compàs.
Un tipus de transcripció molt comuna és el cant de recitatiu, en el qual la nota repetida s’indica amb una breu. Es pot treballar el text del recitatiu de dues maneres. Podem posar-lo com una sola síl·laba alineada per l’esquerra:
\include "gregorian.ly" chant = \relative { \clef "G_8" c'\breve c4 b4 a c2 c4 \divisioMaior c\breve c4 c f, f \finalis } verba = \lyricmode { \once \override LyricText.self-alignment-X = #-1 "Noctem quietam et" fi -- nem per -- fec -- tum \once \override LyricText.self-alignment-X = #-1 "concedat nobis Dominus" om -- ni -- po -- tens. } \score { \new Staff << \new Voice = "melody" \chant \new Lyrics = "one" \lyricsto melody \verba >> \layout { \context { \Staff \remove Time_signature_engraver \remove Bar_engraver } \context { \Voice \remove Stem_engraver } } }
Això funciona bé en la mesura en què el text no contingui un salt de línia. Si és el cas, una alternativa seria afegir notes ocultes a la partitura, en combinació amb canvis en la visibilitat de les pliques:
En certs estils de transcripció, s’usen pliques de forma
ocasional, per exemple per indicar la transició a partir d’un
recitatiu monotònic a un gest melòdic fix. En aquests casos podem
usar bé \hide Stem
o bé \override Stem.length = #0
enlloc d’eliminar el gravador Stem_engraver
amb
\remove
, i restaurar la plica amb el corresponent
\undo \hide Stem
.
\include "gregorian.ly" chant = \relative { \clef "G_8" \set Score.timing = ##f \hide Stem c'\breve \hide NoteHead c c c c c \undo \hide NoteHead \undo \hide Stem \stemUp c4 b4 a \hide Stem c2 c4 \divisioMaior c\breve \hide NoteHead c c c c c c c \undo \hide NoteHead c4 c f, f \finalis } verba = \lyricmode { No -- ctem qui -- e -- tam et fi -- nem per -- fec -- tum con -- ce -- dat no -- bis Do -- mi -- nus om -- ni -- po -- tens. } \score { \new Staff << \new Voice = "melody" \chant \new Lyrics \lyricsto "melody" \verba >> \layout { \context { \Staff \remove Time_signature_engraver \hide BarLine } } }
Una altra situació és la transcripció de cants neumàtics o
melismàtics, és a dir, cants amb un número variable de notes en
cada síl·laba. En aquest cas, podem establir els grups de
síl·labes clarament separats, normalment també les subdivisions
d’un melisma major. Una forma d’aconseguir-lo és usar un
\time
fix, per exemple 1/4, i deixar que cada síl·laba o
grup de notes ompli un d’aquests compassos, amb l’ajuda de grups
de valoració especial o duracions més breus. Si les línies
divisòries i totes les altres indicacions rítmiques es fan
transparents, i l’espai que rodeja les línies divisòries
s’augmenta, es proporciona una representació acceptable de
l’original, en notació moderna.
Per evitar que les síl·labes de diferent amplada (com “-ri” i
“-rum”) disposin els grups de notes de les síl·labes de forma
irregular, es pot ajustar la propietat 'X-extent
de
l’objecte LyricText
a un valor fix. Una altra forma més
enutjosa seria afegir les síl·labes com elements de
\markup
. Si calen més ajustos posteriorment, això es pot
fer fàcilment amb ‘notas’ s
.
spiritus = \relative { \time 1/4 \override Lyrics.LyricText.X-extent = #'(0 . 3) d'4 \tuplet 3/2 { f8 a g } g a a4 g f8 e d4 f8 g g8 d f g a g f4 g8 a a4 s \tuplet 3/2 { g8 f d } e f g a g4 } spirLyr = \lyricmode { Spi -- ri -- _ _ tus _ Do -- mi -- ni _ re -- ple -- _ vit _ or -- _ bem _ ter -- ra -- _ rum, al -- _ _ le -- _ lu -- _ ia. } \score { \new Staff << \new Voice = "chant" \spiritus \new Lyrics = "one" \lyricsto "chant" \spirLyr >> \layout { \context { \Staff \remove Time_signature_engraver \override BarLine.X-extent = #'(-1 . 1) \hide Stem \hide Beam \hide BarLine \hide TupletNumber } } }
Antiga i moderna des de la mateixa font
Using tags to produce mensural and modern music from the same source
Using tags, it is possible to produce both mensural and modern
notation from the same music. In this snippet, a function
menrest
is introduced, allowing mensural rests to be pitched as
in the original, but with modern rests in the standard staff position.
Tags can also be used where other differences are needed: for example
using “whole measure rests” (R1
, R\breve
, etc.) in
modern music, but normal rests (r1
, r\breve
, etc.) in
the mensural version. Converting mensural music to its modern
equivalent is usually referred to as “transcription”.
menrest = #(define-music-function (note) (ly:music?) #{ \tag #'mens $(make-music 'RestEvent note) \tag #'mod $(make-music 'RestEvent note 'pitch '()) #}) MenStyle = { \autoBeamOff \override NoteHead.style = #'petrucci \override Score.BarNumber.transparent = ##t \override Stem.neutral-direction = #up } finalis = \section Music = \relative c'' { \set Score.tempoHideNote = ##t \key f \major \time 4/4 g1 d'2 \menrest bes4 bes2 a2 r4 g4 fis2. \finalis } MenLyr = \lyricmode { So farre, deere life, deare life } ModLyr = \lyricmode { So far, dear life, dear life } \score { \keepWithTag #'mens { << \new MensuralStaff { \new MensuralVoice = Cantus \clef "mensural-c1" \MenStyle \Music } \new Lyrics \lyricsto Cantus \MenLyr >> } } \score { \keepWithTag #'mod { \new ChoirStaff << \new Staff { \new Voice = Sop \with { \remove "Note_heads_engraver" \consists "Completion_heads_engraver" \remove "Rest_engraver" \consists "Completion_rest_engraver" } { \shiftDurations #1 #0 { \autoBeamOff \Music } } } \new Lyrics \lyricsto Sop \ModLyr >> } }
Marcatge editorial
Continuarà...
>
2.10 Músiques del món
El propòsit d’aquesta secció és remarcar els problemes de notació que són de rellevància a les tradicions musicals diferents a l’occidental.
2.10.1 Notació comuna per a músiques no occidentals | ||
2.10.2 Música àrab | ||
2.10.3 Música clàssica de Turquia |
2.10.1 Notació comuna per a músiques no occidentals
Aquesta secció estudia la forma d’introduir i imprimir partitures musicals que no pertanyen a la tradició clàssica occidental, també coneguda com a Període de la pràctica comuna.
Extensió de la notació i dels sistemes d’afinació |
Extensió de la notació i dels sistemes d’afinació
La notació clàssica estàndard (també coneguda com la notació del Període de la pràctica comuna) s’usa normalment en tot tipus de música, sense limitació a la música occidental ‘clàssica’. Aquesta notació s’estudia a Escriptura de notes, i els diferents noms de les notes que es poden utilitzar estan explicats a Noms de les notes en altres llengües.
No obstant, molts tipus de música no occidental (i algunes classes de música folk occidental i tradicional) fa servir sistemes d’afinació alternatius o estesos que no encaixen immediatament dins de la notació clàssica estàndard.
En alguns cassos encara s’usa la notació estàndard, fent implícites les diferències d’altura. Per exemple, la notació de la música àrab es realitza amb alteracions accidentals de semitò i de quart de to, on el context determina les alteracions exactes d’altura. S’usen en general els noms de les notes italians, mentre que el fitxer d’inici ‘arabic.ly’ proporciona un conjunt adequat de macros i definicions que estenen la notació estàndard. Per veure més detalls, consulteu Música àrab.
D’altres tipus de música requereixen notacions esteses o singulars. La música clàssica turca o música otomana, per exemple, fa servir formes melòdiques conegudes com makamlar, els intervals de les quals estan basats en divisions de 1/9 de to. Se segueixen usant les notes del pentagrama occidental, però amb alteracions accidentals exclusives de la música turca, que estan definides al fitxer ‘makam.ly’. Per veure més informació sobre la música clàssica turca i els makamlar, consulteu Música clàssica de Turquia.
Per localitzar els fitxers d’inici com ‘arabic.ly’ o ‘makam.ly’ al vostre sistema, consulteu Altres fonts d'informació.
Fragments de codi seleccionats
Exemple de «Makam»
El «Makam» és un tipus de melodia de Turquia que utilitza alteracions microtonals de 1/9 de to. Consulteu el fitxer d’inici ‘makam.ly’ (vegeu el «Manual d’aprenentatge 2.23.82, 4.6.3 Altres forms d’informació» per esbrinar la situació d’aquest fitxer) per veure detalls dels noms de les notes i les alteracions.
% Initialize makam settings \include "makam.ly" \relative c' { \set Staff.keyAlterations = #`((6 . ,(- KOMA)) (3 . ,BAKIYE)) c4 cc db fk gbm4 gfc gfb efk fk4 db cc c }
Vegeu també
Glossari musical: Common Practice Period, makamlar.
Manual d’aprenentatge Altres fonts d'informació.
Referència de la notació: Escriptura de notes, Noms de les notes en altres llengües, Música àrab, Música clàssica de Turquia.
2.10.2 Música àrab
Aquesta secció destaca temes relatius a la música àrab.
Referències per a música àrab | ||
Noms de nota àrabs | ||
Armadures de tonalitat àrabs | ||
Indicacions de compàs àrabs | ||
Exemple de música àrab | ||
Lectures addicionals sobre música àrab |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música àrab ] | [ Amunt : Música àrab ] | [ Noms de nota àrabs > ] |
Referències per a música àrab
La música àrab ha estat principalment una tradició oral fins el moment. Quan es transcriu la música, se sol fer en la forma d’un esbós sobre el qual els intèrprets han d’improvisar àmpliament. De forma creixent, s’està adoptant la notació occidental amb certes variants per preservar i transmetre la música àrab.
Alguns elements de la notació musical occidental com la transcripció d’acords o la particel·les independents, no calen per gravar les peces àrabs, més tradicionals. Tot i així, hi ha certes qüestions, com ara la necessitat d’indicar intervals que tenen una mesura intermèdia entre el semitò i el to, a més dels intervals majors i menors de la música occidental. També cal agrupar i indicar els nombrosos maqams (modes) que forme part de la música àrab.
En general la notació musical àrab no intenta indicat amb precisió els elements microtonals que es troben presents a la pràctica musical.
Són rellevants per a la música àrab certs assumptes que es tracten a d’altres parts del manual:
- Els noms de les notes i les seves alteracions (entre ells, quarts de to) es realitzar com s’estudia a Notació comuna per a músiques no occidentals.
- Las armadures addicionals es poden realitzar també com es descriu a Armadura de la tonalitat.
- Els compassos complexos poden requerir agrupacions manuals de les notes tal i com es descriu a Barres manuals.
- Els takasim o improvisacions lliures des del punt de vista rítmic es poden escriure ometent les barres de compàs com apareix a Música sense compassos.
Vegeu també
Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals, Armadura de la tonalitat, Barres manuals.
Fragments de codi: World music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Referències per a música àrab ] | [ Amunt : Música àrab ] | [ Armadures de tonalitat àrabs > ] |
Noms de nota àrabs
Els noms de nota àrabs tradicionals de les notes poden arribar a
ser força llargs i no són adequats per a l’escriptura musical, i
per això no es fan servir. Els noms anglesos de les notes no són
familiars dins de l’educació musical àrab, per la qual cosa en el
seu lloc es fan servir els noms italo-franco-espanyols o del
solfeig (do, re, mi, fa, sol, la, si
); també es poden fer
servir modificadors (alteracions). Els noms italians de les notes
i les alteracions accidentals estan explicats a
Noms de les notes en altres llengües; l’ús de la notació
occidental estàndard per realitzar la notació de música no
occidental es discuteix a
Notació comuna per a músiques no occidentals.
Per exemple, així és com pot ser la notació de l’escala àrab rast:
\include "arabic.ly" \relative { do' re misb fa sol la sisb do sisb la sol fa misb re do }
El símbol del semibemoll no coincideix amb el símbol que s’utilitza
a la notació àrab. Es pot usar el símbol \dwn
definit a
‘arabic.ly’ precedint a un bemoll com via alternativa si és
important usar el símbol àrab específic del semi-bemoll.
L’aspecte del símbol del semibemoll dins de l’armadura no es pot
alterar mitjançant aquest mètode.
\include "arabic.ly" \relative { \set Staff.extraNatural = ##f dod' dob dosd \dwn dob dobsb dodsd do do }
Vegeu també
Referència de la notació: Noms de les notes en altres llengües, Notació comuna per a músiques no occidentals.
Fragments de codi: World music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Noms de nota àrabs ] | [ Amunt : Música àrab ] | [ Indicacions de compàs àrabs > ] |
Armadures de tonalitat àrabs
A més de les armadures de tonalitats majors i menors, a ‘arabic.ly’ hi ha definides les tonalitats següents: bayati, rast, sikah, iraq i kurd. Aquestes armadures de tonalitat defineixen una petita quantitat de grups de maqam, en contrast amb els nombrosos maqams que són d’ús comú.
En general, un maqam usa l’armadura del seu grup o la d’un grup veí, i les alteracions que difereixen es van marcant al llarg de la música.
Per exemple, per indicar l’armadura d’una peça en el maqam muhayer:
\key re \bayati
Aquí, re és l’altura predeterminada del maqam muhayer, i bayati és el nom del maqam bàsic dins del grup.
Al temps que l’armadura indica el grup, el títol sol indicar el maqam específic, i així en aquest exemple el nom del maqam muhayer ha d’aparèixer al títol.
Es poden indicar de la mateixa forma altres maqams dins del mateix grup bayati, com apareix a la taula a continuació: bayati, hussaini, saba y ushaq. Tots ells són variants del maqam bàsic i més comú dins del grup, que és bayati. Normalment es diferencien del maqam bàsic en el seu tetracord superior, o en certs detalls de discurs que no canvien la seva naturalesa fonamental com a parents.
L’altre maqam del grup (Nawa) es relaciona amb el bayati a través d’una modulació que s’indica a la taula entre parèntesis per a aquells maqams que són modulacions del seu maqam bàsic. Els maqams àrabs admeten sols modulacions limitades, a causa de la naturalesa dels instruments musicals àrabs. El Nawa es pot indicar de la forma següent:
\key sol \bayati
A la música àrab, el mateix termini que s’utilitza per indicar un grup de maqam, com bayati, és també un maqam que normalment és el més important del grup, i podem veure’l com el maqam bàsic.
A continuació presentem una possibilitat d’agrupació que assigna els maqams més comuns a armadures de tonalitat:
grup de maqam | to | final | altres maqams del grup (final) |
---|---|---|---|
ajam | major | sib | jaharka (fa) |
bayati | bayati | re | hussaini, muhayer, saba, ushaq, nawa (sol) |
hijaz | kurd | re | shahnaz, shad arban (sol), hijazkar (do) |
iraq | iraq | sisb | - |
kurd | kurd | re | hijazkar kurd (do) |
nahawand | menor | do | busalik (re), farah faza (sol) |
nakriz | menor | do | nawa athar, hisar (re) |
rast | rast | do | mahur, yakah (sol) |
sikah | sikah | misb | huzam |
Fragments de codi seleccionats
Armadures de tonalitat no tradicional
La molt utilitzada ordre \key
estableix la propietat
keyAlterations
, dins del context Staff
.
Per crear armadures de tonalitat no estàndard, ajusteu aquesta propietat directament. El format d’aquesta ordre és una llista:
\set Staff.keyAlterations = #`(((octava . pas) . alteració)
on, per cada element dins de la llista octava
especifica
l’octava (sent zero l’octava des del Do central fins al
Si per sobre), pas
especifica la nota dins de l’octava
(zero significa Do i 6 significa Si), i
alteració
és ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP
etc. (observeu la coma precedent).
De forma alternativa, per a cada element de la llista l’ús del
format més concís (pas. alteració)
especifica que la
mateixa alteració ha d’estar en totes les octaves.
Vet aquí un exemple d’una possible armadura per generar una escala exàtona:
\include "arabic.ly" \relative do' { \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT) (1 . ,SEMI-FLAT) (2 . ,FLAT) (5 . ,FLAT) (6 . ,SEMI-FLAT)) %\set Staff.extraNatural = ##f re reb \dwn reb resd dod dob dosd \dwn dob | dobsb dodsd do do | }
Vegeu també
Glossari musical: maqam, bayati, rast, sikah, iraq, kurd.
Referència de la notació: Armadura de la tonalitat.
Manual de aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures
Referència de funcionament intern: KeySignature.
Fragments de codi: World music, Pitches.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Armadures de tonalitat àrabs ] | [ Amunt : Música àrab ] | [ Exemple de música àrab > ] |
Indicacions de compàs àrabs
Certes formes clàssiques de música àrab i turca com el Semai utilitzen compassos poc comuns com el 10/8. Això pot derivar en una agrupació automàtica de les notes molt diferent a la de les partitures impreses existents, on les notes poden no estar agrupades sobre el polze, sinó d’una forma difícil d’emular ajustant el barrat automàtic. L’alternativa seria desactivar el barrat automàtic i realitzar un barrat manual de les notes. Fins i tot si no cal una correspondència amb música escrita ja existent, pot seguir sent desitjable ajustar el comportament del barrat automàtic i/o utilitzar indicacions compostes de compàs.
Fragments de codi seleccionats
Improvisació de música àrab
For improvisations or taqasim which are temporarily free, the
time signature can be omitted and \cadenzaOn
can be
used. Adjusting the accidental style might be required, since the
absence of bar lines will cause the accidental to be marked only
once. Here is an example of what could be the start of a hijaz
improvisation:
\include "arabic.ly" \relative sol' { \key re \kurd \accidentalStyle forget \cadenzaOn sol4 sol sol sol fad mib sol1 fad8 mib re4. r8 mib1 fad sol }
Vegeu també
Glossari musical: semai, taqasim.
Referència de la notació: Barres manuals, Barres automàtiques, Música sense compassos, Alteracions accidentals automàtiques, Establir el comportament de les barres automàtiques, Indicació de compàs.
Fragments de codi: World music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Indicacions de compàs àrabs ] | [ Amunt : Música àrab ] | [ Lectures addicionals sobre música àrab > ] |
Exemple de música àrab
A continuació es pot trobar una plantilla que fa servir també el començament d’un Semai turc molt comú a l’educació musical àrab amb l’objecte d’il·lustrar algunes de les peculiaritats de la notació àrab, com els intervals intermedis i els modes poc usuals que tractem a aquesta secció.
\include "arabic.ly" \score { \header { title = "Semai Muhayer" composer = "Jamil Bek" } \relative { \set Staff.extraNatural = ##f \set Staff.autoBeaming = ##f \key re \bayati \time 10/8 re'4 re'8 re16 [misb re do] sisb [la sisb do] re4 r8 re16 [misb do re] sisb [do] la [sisb sol8] la [sisb] do [re] misb fa4 fa16 [misb] misb8. [re16] re8 [misb] re [do] sisb do4 sisb8 misb16 [re do sisb] la [do sisb la] la4 r8 } }
Vegeu també
Fragments de codi: World music.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Exemple de música àrab ] | [ Amunt : Música àrab ] | [ Música clàssica de Turquia > ] |
Lectures addicionals sobre música àrab
-
The music of the Arabs, de Habib Hassan Touma [Amadeus Press,
1996], conté un tractat dels maqams i les seves formes d’agrupació.
També hi ha diversos llocs web que expliquen els maqams, i algunes d’els ofereixen exemple d’àudio, com ara:
Hi ha certes variants en els detalls sobre la forma en la qual s’agrupen els maqams, malgrat l’acord relatiu existent a sobre dels criteris d’agrupació de maqams en funció dels tetracordos inferiors comuns, o per mitjà de la modulació.
-
No és completament consistent, fins i tot a vegades dins del
mateix text, la forma en la qual s’han d’especificar les armadures
per als maqams concrets. Malgrat això, és usual utilitzar una
armadura per grup, més que una armadura diferent per a cada maqam
concret.
Diversos mètodes dels següents autors per a l’Ud, el llaüt àrab, contenen exemples de composicions turques i àrabs, principalment.
- Charbel Rouhana
- George Farah
- Ibrahim Ali Darwish Al-masri
2.10.3 Música clàssica de Turquia
Aquesta secció destaca els problemes de rellevància per a la notació de la música clàssica de Turquia.
Referències per a música clàssica de Turquia | ||
Noms de les notes en turc |
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Entrada i sortida generals >> ] |
[ < Música clàssica de Turquia ] | [ Amunt : Música clàssica de Turquia ] | [ Noms de les notes en turc > ] |
Referències per a música clàssica de Turquia
La música clàssica de Turquia es va desenvolupar a l’Imperi Otomà durant un període aproximadament contemporani amb la música clàssica d’Europa, i s’ha perllongat fins els segles XX i XXI com un tradició viva i característica amb les seves pròpies formes composicionals, teories i estils d’interpretació. Entre les seves característiques més sobresortints està l’ús d’intervals microtonals basats en ‘comes’ de 1/9 de to, a partir dels quals es construeixen les formes melòdiques conegudes com makam (en plural makamlar).
Certs assumptes de rellevància respecte a la música clàssica de Turquia es tracten a altres parts:
- Els noms especials de les notes i les alteracions es presenten a Notació comuna per a músiques no occidentals.
Noms de les notes en turc
Les notes a la música clàssica de Turquia tenen tradicionalment noms únics, i la base de les altures sobre divisions de 1/9 de to signifiquen que els makamlar utilitzen un conjunt d’intervals completament diferent de les escales i modes occidentals: koma (1/9 de to), eksik bakiye (3/9), bakiye (4/9), kücük mücenneb (5/9), büyük mücenneb (8/9), tanîni (un to) i artık ikili (12/9 o 13/9 de to).
Des del punt de vista de la notació moderna, és convenient utilitzar les notes occidentals (do, re, mi, … o c, d, e, …) amb alteracions especials que pugen o baixen les notes en intervals de 1/9, 4/9, 5/9 i 8/9 de to. Aquestes alteracions estan definides al fitxer ‘makam.ly’.
La taula següent relaciona:
- el nom d’aquestes alteracions accidentals especials,
- el sufix de l’alteració que s’ha d’escriure a darrere de les notes, i
- la seva alteració en altura expressada com una fracció d’un to.
Nom de l’alteració
sufix
alteració d’altura
büyük mücenneb (sostingut)
-bm
+8/9
kücük mücenneb (sostingut)
-k
+5/9
bakiye (sostingut)
-b
+4/9
koma (sostingut)
-c
+1/9
koma (bemoll)
-fc
-1/9
bakiye (bemoll)
-fb
-4/9
kücük mücenneb (bemoll)
-fk
-5/9
büyük mücenneb (bemoll)
-fbm
-8/9
Per veure una explicació més general sobre la notació musical no occidental, consulteu Notació comuna per a músiques no occidentals.
Vegeu també
Glossari musical: makam, makamlar.
Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.
[ << Notació especialitzada ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Noms de les notes en turc ] | [ Amunt : Top ] | [ Estructura del codi d'entrada > ] |
3. Entrada i sortida generals
Aquesta secció tracta de temes relacionats amb l’entrada i la sortida generals del LilyPond, en comptes de tractar sobre la notació específica.
3.1 Estructura del codi d’entrada | ||
3.2 Títols i encapçalaments | ||
3.3 Treball sobre els fitxers d’entrada | ||
3.4 Control de la sortida | ||
3.5 Creació de sortida MIDI | ||
3.6 Extracció de la informació musical |
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Entrada i sortida generals ] | [ Amunt : Entrada i sortida generals ] | [ Estructura d'una partitura > ] |
3.1 Estructura del codi d’entrada
El format principal d’entrada per al Lilypond són fitxers de text. Per convenció, el nom d’aquests fitxers acaba en ‘.ly’.
3.1.1 Estructura d’una partitura | ||
3.1.2 Diverses partitures a un llibre | ||
3.1.3 Diversos fitxers de sortida a partir d’un d’entrada | ||
3.1.4 Noms dels fitxers de sortida | ||
3.1.5 Estructura del fitxer |
3.1.1 Estructura d’una partitura
Un bloc \score
ha de contenir una expressió musical única
delimitada per un parell de claus:
\score { … }
Nota: Sol pot haver-hi una expressió musical dins del bloc
\score
, i ha d’estar envoltada entre claus.
Aquesta expressió musical única pot tenir qualsevol mida, i pot contenir altres expressions musicals fins qualsevol grau de complexitat. Tots els exemples següents són expressions musicals:
{ c'4 c' c' c' }
{ { c'4 c' c' c' } { d'4 d' d' d' } }
<< \new Staff { c'4 c' c' c' } \new Staff { d'4 d' d' d' } >>
{ \new GrandStaff << \new StaffGroup << \new Staff { \flute } \new Staff { \oboe } >> \new StaffGroup << \new Staff { \violinI } \new Staff { \violinII } >> >> }
Els comentaris són una excepció a aquesta regla generals (per
veure altres excepcions, consulteu Estructura del fitxer).
Tant els comentaris d’una línia com els que estan delimitat per
%{ … %}
es poden escriure en qualsevol lloc dins
del fitxer d’entrada. Es poden escriure dins o fora del bloc
\score
, i dins o fora de l’expressió musical única dins del
bloc \score
.
Recordeu que fins i tot dins d’un fitxer que contengui sols un bloc
\score
, aquest bloc es trob inclòs implícitament dins d’un
bloc \book
. Un bloc \book
dins d’un fitxer font
produeix almenys un fitxer de sortida, i de forma predeterminada
el nom del fitxer de sortida que es produeix es deriva del nom del
fitxer d’entrada, de forma que ‘sardanaperaelefants.ly’ dóna
com a resultat ‘sardanaperaelefants.pdf’.
(Per veure més detalls sobre els blocs \book
, consulteu
Diverses partitures a un llibre,
Diversos fitxers de sortida a partir d’un d’entrada i
Estructura del fitxer.)
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Treball sobre els fitxers d'entrada, Explicació de les expressions musicals, La partitura és una (única) expressió musical composta.
3.1.2 Diverses partitures a un llibre
Un document pot contenir diverses peces de música i text, com per
exemple un llibre d’estudis o una part orquestral amb diversos
moviments. Cada moviment s’introdueix com un bloc \score
:
\score { …música… }
i els textos s’introdueixen amb un bloc \markup
:
\markup { …text… }
Tots els moviments i els textos que apareixen en el mateix fitxer ‘.ly’ es graven normalment en la forma d’un sol fitxer de sortida.
\score { … } \markup { … } \score { … }
Una excepció important es dóna dins dels documents del
lilypond-book, en els quals hem d’escriure explícitament un bloc
\book
, perquè en cas contrari sola apareixerà a la sortida
el primer \score
o \markup
.
L’encapçalament de cada peça es pot posar dins del bloc
\score
. Abans de cada moviment, s’imprimeix el nom de la
peça (piece
) extret de l’encapçalament. El títol del
llibre sencer es pot posar dins del bloc \book
, però si no
hi és present s’insereix a l’encapçalament \header
que està
al principi del fitxer.
\header { title = "Vuit miniatures" composer = "Igor Stravinsky" } \score { \header { piece = "Romanze" } … } \markup { …text de la segona estrofa… } \markup { …text de la tercera estrofa… } \score { \header { piece = "Menuetto" } … }
Es poden agrupar diferents peces de música en parts d’una llibre
utilitzant blocs \bookpart
. Les parts de llibre se separen
per mitjà de salts de pàgina, i poden donar començament amb un
títol, com el llibre pròpiament dit, mitjançant l’especificació
del bloc \header
.
\bookpart { \header { title = "Títol del llibre" subtitle = "Primera part" } \score { … } … } \bookpart { \header { subtitle = "Segona part" } \score { … } … }
3.1.3 Diversos fitxers de sortida a partir d’un d’entrada
Si volem diversos fitxers de sortida a partir del mateix fitxer
‘.ly’, podem escriure diversos blocs \book
, on cadascú
d’aquests blocs \book
donarà com a resulta un fitxer de
sortida diferent. Si no especifiquem cap bloc \book
al
fitxer, el LilyPond processa implícitament tot el fitxer com un
sol bloc \book
, vegeu Estructura del fitxer.
En produir diversos fitxers a partir d’un únic fitxer font, el
LilyPond s’assegura que cap dels fitxers de sortida de cap bloc
\book
sobreescriu el fitxer de sortida produït per un
\book
anterior del mateix fitxer d’entrada.
Ho fa afegint un sufix al nom de la sortida per a cada llibre
\book
que utilitza el nom del fitxer de sortida
predeterminat, derivat del fitxer font d’entrada.
El comportament predeterminat és afegir un sufix amb el número de versió per a cada nom que pugui coincidir; així:
\book { \score { … } \paper { … } } \book { \score { … } \paper { … } } \book { \score { … } \paper { … } }
al fitxer font ‘eightminiatures.ly’, produeix
- ‘eightminiatures.pdf’,
- ‘eightminiatures-1.pdf’ y
- ‘eightminiatures-2.pdf’.
3.1.4 Noms dels fitxers de sortida
El LilyPond us ofereix uns mecanismes que us permeten controlar els noms de fitxer que s’utilitzen per part dels diversos motors finals en produir els fitxers de sortida.
A la secció anterior havíem vist com el LilyPond evita les
coincidències de noms en produir diverses sortides a partir d’un
únic fitxer font d’entrada. També podem especificar els nostres
propis sufixos per a cada bloc \book
, de manera que podem
produir, per exemple, fitxers amb els noms
‘eightminiatures-Romanze.pdf’,
‘eightminiatures-Menuetto.pdf’ y
‘eightminiatures-Nocturne.pdf’ afegint una declaració
\bookOutputSuffix
dins de cada bloc \book
.
\book { \bookOutputSuffix "Romanze" \score { … } \paper { … } } \book { \bookOutputSuffix "Menuetto" \score { … } \paper { … } } \book { \bookOutputSuffix "Nocturne" \score { … } \paper { … } }
També podem especificar un nom de fitxer de sortida diferent per a
cada bloc book
, mitjançant la utilització de declaracions
\bookOutputName
:
\book { \bookOutputName "Romanze" \score { … } \paper { … } } \book { \bookOutputName "Menuetto" \score { … } \paper { … } } \book { \bookOutputName "Nocturne" \score { … } \paper { … } }
El codi anterior produeix els següents fitxers de sortida:
- ‘Romanze.pdf’,
- ‘Menuetto.pdf’ i
- ‘Nocturne.pdf’.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Noms dels fitxers de sortida ] | [ Amunt : Estructura del codi d'entrada ] | [ Títols i encapçalaments > ] |
3.1.5 Estructura del fitxer
Un fitxer ‘.ly’ pot contenir qualsevol nombre d’expressions del nivell superior, on una expressió del nivell superior és una de les possibilitats següents:
-
Una definició de sortida, com
\paper
,\midi
i\layout
. Una definició d’aquest tipus la nivell més alta canvia els ajustos predeterminats per a tot el llibre. Si s’introdueix més d’una d’aquestes definicions del mateix tipus al nivell més alt, les definicions es combinen, però en situacions de conflicte les definicions més tardanes tenen preferència. Per veure els detalls sobre com afecta al bloc\layout
, consulteu El bloc\layout
. -
Una expressió directa de l’Scheme, com
#(set-default-paper-size "a7" 'landscape)
o#(ly:set-option 'point-and-click #f)
. -
Un bloc
\header
. Això estableix l’encapçalament global (és a dir, al principi del fitxer). És el bloc que conté els ajustos predeterminats dels camps d’encapçalament com el compositor, el títol, etc per a tots els llibres que estan dins del fitxer (vegeu Explicació dels títols). -
Un bloc
\score
. Aquesta partitura es reuneix amb altres partitures del nivell superior, i es combina amb elles formant un\book
(llibre) únic. Aquest comportament es pot canviar establint el valor de la variabletoplevel-score-handler
al nivell superior (el handler predeterminat es defineix al fitxer ‘../scm/lily-library.scm’ i el seu valor s’estableix al fitxer ‘../ly/declarations-init.ly’.) -
Un bloc
\book
combina lògicament diversos moviments (és a dir, diversos blocs\score
) en un sol document. Si hi ha diverses partitures\score
, es crea un sols fitxer de sortida per a cada bloc\book
, en el qual es concatenen tots els moviments corresponents. L’única raó per especificar explícitament blocs\book
en un fitxer d’entrada ‘.ly’ és si volem crear diversos fitxers de sortida a partir d’un únic fitxer d’entrada. Una excepció es dóna dins dels documents de lilypond-book, en els quals hem d’escriure explícitament un bloc\book
si volem tenir més d’una única partitura\score
o marcatge\markup
al mateix exemple. Es pot canviar aquest comportament establint el valor de la variabletoplevel-book-handler
al nivell superior. El handler predeterminat es defineix al fitxer d’inici ‘../scm/lily.scm’. -
Un bloc
\bookpart
. Un llibre pot dividir-se en diverses parts, utilitzant blocs\bookpart
, amb l’objectiu de facilitar la inserció de salts de pàtina o suar diferents ajustos de\paper
en les diferents parts. -
Una expressió musical composta, com
{ c'4 d' e'2 }
Això afegeix la peça al
\score
i la conforma dins d’un llibre únic junt a totes les altres partitures\score
i expressions musicals del nivell superior. En altres paraules, un fitxer que conté sols l’expressió musical anterior es tradueix a\book { \score { \new Staff { \new Voice { { c'4 d' e'2 } } } \layout { } } \paper { } \header { } }
Es pot canviar aquest comportament establint el valor de la variable
toplevel-music-handler
al nivell més alt. E. handler predeterminat es defineix al fitxer d’inici ‘../scm/lily.scm’. -
Un text de marcatge, per exemple una estrofa
\markup { 2. Estrofa dos, línia u }
Els textos de marcatge es col·loquen a sobre, en mig o a sota de les partitures o expressions musicals, segons on apareguin escrits.
-
Una variable, com
pepet = { c4 d e d }
Això es pot utilitzar més tard al fitxer escrivint
\pepet
. El nom de les variables ha de ser exclusivament alfabètic; sense números, guions ni barres baixes.
L’exemple següent mostra tres coses que se poden introduir al nivell superior:
\layout { % No justificar la sortida ragged-right = ##t } \header { title = "Do-re-mi" } { c'4 d' e2 }
En qualsevol punt del fitxer es poden introduir qualssevol de les instruccions lèxiques següents:
-
\version
-
\include
-
\sourcefilename
-
\sourcefileline
- Un comentari d’una línia, determinat per un símbol
%
al principi. -
Un comentari de diverses línies, delimita per
%{ … %}
.
En general s’ignoren els espais entre elements del flux d’entrada, i es poden ometre o augmentar tranquil·lament per millorar la llegibilitat. Tanmateix, els espais s’han d’utilitzar sempre per evitar errors, en les situacions següents:
- Al voltant de totes i cadascuna de les claus i parèntesis d’obertura i tancament.
- A continuació de les ordres i variables, és a dir, tots els
elements que comencen amb signe
\
de barra invertida. - A continuació de tot element que s’hagi d’interpretar com a
expressió de l’Scheme, és a dir, tot element que comenci per un
signe
#
. - Per separar els elements d’una expressió de l’Scheme.
- Dins de
lyricmode
abans i després de les ordres\set
i\override
.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
Referència de la notació:
Explicació dels títols,
El bloc \layout
.
3.2 Títols i encapçalaments
Gairebé tota la música impresa té un títol i el nom del compositor; certes peces tenen molta més informació.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Títols i encapçalaments ] | [ Amunt : Títols i encapçalaments ] | [ Explicació dels títols > ] |
3.2.1 Creació de títols encapçalaments i peus de pàgina
Explicació dels títols | ||
Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura | ||
Disposició predeterminada de les capçaleres i peus de pàgina |
Explicació dels títols
Cada bloc \book
d’un sol fitxer d’entrada produeix un
fitxer de sortida diferent, vegeu Estructura del fitxer.
Dins de cada fitxer de sortida estan disponibles tres tipus de
zones per a títols: Títols de llibre al principi de cada
llibre, Títols de part de llibre al principi de cada part
d’un llibre i Títols de partitura al començament d’una
partitura.
Els valors dels camps per a encapçalaments com ara
title
(per al títol) i composer
(per a l’autor)
s’estableixen en blocs \header
(per veure la sintaxi dels
blocs \header
i una llista completa dels camps disponibles
de forma predeterminada, consulteu Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura). Tant els títols de
llibre com els títols de part de llibre i els títols de partitura
poden contenir els mateixos camps, tot i que de forma
predeterminada els camps dels títols de partitura es limiten a
piece
(peça) i opus
.
Els blocs \header
es poden situar en quatre llocs diferents
per formar una jerarquia descendent de blocs \header
:
-
Al principi del fitxer d’entrada, abans de qualsevol altre bloc
\book
,\bookpart
o\score
. -
Dins d’un bloc
\book
però fora dels blocs\bookpart
i\score
que estan dins d’aquest llibre. -
Dins d’un bloc
\bookpart
però fora de qualsevol bloc\score
dins d’aquesta part del llibre. -
Després de l’expressió musical d’un bloc
\score
.
Els valors dels camps es filtren a través d’aquesta jerarquia, persistint aquells que s’estableixen més a dalt a no ser que se sobreescriguin per un valor establert més a sota a la jerarquia, i així:
-
El títol d’un llibre deriva dels camps establerts al principi del
fitxer d’entrada, modificat per camps establerts en el bloc
\book
. Els camps resultants s’usen per imprimir el títol de llibre per a aquest llibre, sempre i quan hi hagi un altre material que generi una pàgina al començament del llibre, abans de la primera part de llibre. És suficient una sola ordre\pageBreak
. -
Un títol de part de llibre es deriva dels camps fixats al principi
del fitxer d’entrada, modificat pels camps establerts dins del bloc
\book
, i posteriorment modificat pels camps que se fixen dins del bloc\bookpart
. Els valors resultants s’usen per imprimir el títol de part de llibre per a aquesta part. -
Un títol de partitura es deriva dels camps que es fixen al
principi del fitxer d’entrada, modificats pels camps fixats dins
del bloc
\book
, posteriorment modificats pels camps que es fixen dins del bloc\bookpart
i finalment modificats pels camps establerts dins del bloc\score
. Els valors resultants s’utilitzen per imprimir el títol de partitura. Observeu, tanmateix, que de forma predeterminada sols s’imprimeixen els campspiece
iopus
als títols de partitura a no ser que la variable de\paper
,print-all-headers
, tengui el valor#t
.
No cal aportar blocs \header
als quatre llocs: qualssevol
d’ells o, fins i tot tots, poden ometre’s. De forma similar, els
fitxers d’entrada senzills poden ometre els blocs \book
i
\bookpart
, deixant que es creïn de forma implícita.
Si el llibre sols té una partitura, el bloc
\header
hauria de situar-se normalment al principi del
fitxer de forma que sols es produeix una zona de títol de part de
llibre, fent que estiguin disponibles per al seu ús tots els
títols d’encapçalament.
Si el llibre té diverses partitures, són possibles diferents
combinacions de blocs \header
, segons els diferents tipus
de publicacions musicals. Per exemple, si la publicació conté
diverses peces del mateix autor, un bloc \header
col·locat
al principi del fitxer que especifiqui el títol del llibre i
l’autor, amb blocs \header
en cada bloc \score
que
especifiqui la piece
i/o el opus
seria el mes
adequat, com aquí:
\header { title = "SUITE I." composer = "J. S. Bach." } \score { \header { piece = "Prélude." } \new Staff \relative { \clef bass \key g \major \repeat unfold 2 { g,16( d' b') a b d, b' d, } | \repeat unfold 2 { g,16( e' c') b c e, c' e, } | } } \score { \header { piece = "Allemande." } \new Staff \relative { \clef bass \key g \major \partial 16 b16 | <g, d' b'~>4 b'16 a( g fis) g( d e fis) g( a b c) | d16( b g fis) g( e d c) b(c d e) fis( g a b) | } }
Són possibles disposicions més complexes. Per exemple, els camps
de text extrets del bloc \header
d’un llibre es poden
imprimir en tots els títols de partitura, amb certs camps
sobreescrits i altres suprimits manualment:
\book { \paper { print-all-headers = ##t } \header { title = "DAS WOHLTEMPERIRTE CLAVIER" subtitle = "TEIL I" % No mostris el peu de pàgina predeterminat del LilyPond per a aquest llibre tagline = ##f } \markup { \vspace #1 } \score { \header { title = "PRAELUDIUM I" opus = "BWV 846" % No mostris el subtítol per a aquesta partitura subtitle = ##f } \new PianoStaff << \new Staff { s1 } \new Staff { \clef "bass" s1 } >> } \score { \header { title = "FUGA I" subsubtitle = "A 4 VOCI" opus = "BWV 846" % No mostris el subtítol per a aquesta partitura subtitle = ##f } \new PianoStaff << \new Staff { s1 } \new Staff { \clef "bass" s1 } >> } }
Vegeu també
Referència de la notació: Estructura del fitxer, Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura, Personalització dels títols.
Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura
Aquest exemple mostra totes les variables impreses de \header
:
\book { \header { % Els camps següents estan centrats dedication = "Dedicatòria" title = "Títol" subtitle = "Subtítol" subsubtitle = "Subsubtítol" % Els camps següents es distribueixen regularment sobre una línia. % El camp "instrument" també apareix a les pàgines següents instrument = \markup \with-color #green "Instrument" poet = "Poeta" composer = "Compositor" % Els camps següents se situen als extrems oposats de la mateixa línia meter = "Metre" arranger ="Arreglador" % Els camps següents estan centrats a la part inferior tagline = "La línia d'etiqueta va al final de l'ultima pàgina" copyright = "El copyright va al final de la primera pàgina" } \score { \header { % Els camps següents es col·loquen als extrems d'una línia piece = "Peça 1" opus = "Opus 1" } { s1 } } \score { \header { % Els camps següents se situen als extrems d'una línia piece = "Peça 2 a la mateixa pàgina" opus = "Opus 2" } { s1 } } \pageBreak \score { \header { % Els camps següents se situen als extrems d'una línia piece = "Peça 3 en una pàgina nova" opus = "Opus 3" } { s1 } } }
Observeu que
- El nom d’instrument es repeteix a totes les pàgines.
-
Sols
piece
(la peça) iopus
s’imprimeixen a un\score
quan la variable de paperprint-all-headers
s’estableix a##f
(el valor predeterminat). -
Els camps de text que es deixen sense establir dins d’un bloc
\header
se substitueixen per elements de marcatge nuls\null
de manera que no ocupin espai innecessàriament. -
Els ajustos predeterminats per a
scoreTitleMarkup
situen els camps de textpiece
iopus
en extrems oposants de la mateixa línia.
Per canviar la disposició predeterminada, vegeu Personalització dels títols.
Si un bloc \book
comença immediatament amb un bloc
\bookpart
, no s’imprimeix cap títol de llibre, atès que no
existeix cap pàgina on imprimir-lo. Si és necessari un títol de
llibre, inicieu el bloc \book
amb algun material de
marcatge a amb una ordre \pageBreak
.
Utilitzeu la variable breakbefore
dins d’un bloc
\header
que estigui pròpiament dins d’un bloc
\score
per fer que els títols del bloc
\header
del nivell superior apareguin ocupant tota la
primera pàgina, començant la música (definida al bloc
\score
) a la pagina següent.
\book { \header { title = "Aquest és el meu Títol" subtitle = "Aquest és el meu Subtítol" copyright = "Aquest és el final de la primera pàgina" } \score { \header { piece = "Això és la música" breakbefore = ##t } \repeat unfold 4 { e'' e'' e'' e'' } } }
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
Referència de la notació: Personalització dels títols, Estructura del fitxer.
Fitxers d’inici: ‘ly/titling-init.ly’.
Disposició predeterminada de les capçaleres i peus de pàgina
Les capçaleres i els peus de pàgina són línies de
text que apareixen a la part més alta i a la més baixa de les
pàgines separades del text principal d’un llibre. Es controlen
mitjançant les variables següents de \paper
:
-
oddHeaderMarkup
(marcatge de capçalera imparell) -
evenHeaderMarkup
(marcatge de capçalera parell) -
oddFooterMarkup
(marcatge de peu imparell) -
evenFooterMarkup
(marcatge de peu parell)
Aquestes variables de marcatge sols poden accedir als camps de
text extrets de blocs \header
del nivell superior (que
s’apliquen a totes les partitures del llibre) i es defineixen al
fitxer ‘ly/titling-init.ly’. De forma predeterminada:
- els números de pàgina se situen automàticament a l’extrem superior esquerre (si és parell) o superior dret (si és imparell), a partir de la segona pàgina.
-
el camp de text
instrument
se situa al centre en cada pàgina, a partir de la segona pàgina. -
el text de
copyright
se centra a la part baixa de la primera pàgina. -
la línia
tagline
se centra al final de l’última pàgina, i a sota del text decopyright
si sols hi ha una pàgina.
La línia predeterminada de peu de pàgina del LilyPond es pot
canviar afegint un camp tagline
al bloc \header
del
nivell superior.
\book { \header { tagline = "... music notation for Everyone" } \score { \relative { c'4 d e f } } }
Per eliminar la línia de peu de pàgina predeterminada del
LilyPond, establiu el valor de tagline
a ##f
.
3.2.2 Títols encapçalaments i peus de pàgina personalitzats
Formatat personalitzat del text dels títols | ||
Personalització dels títols | ||
Disposició personalitzada de capçaleres i peus de pàgina |
Formatat personalitzat del text dels títols
Es poden usar ordres \markup
estàndard per personalitzar el
text de qualsevol capçalera, peu o títol dins del bloc \header
.
\score { \header { piece = \markup { \fontsize #4 \bold "PRAELUDIUM I" } opus = \markup { \italic "BWV 846" } } { s1 } }
Vegeu també
Referència de la notació: Donar format al text.
Personalització dels títols
Les ordres \markup
dins del bloc \header
són útils
per donar un format simple al text, però no permeten un control
precís sobre la col·locació dels títols. Per personalitzar la
col·locació dels camps de text, canvieu un o les dos variables
\paper
següents:
-
bookTitleMarkup
(marcatge del títol del llibre) -
scoreTitleMarkup
(marcatge del títol de la partitura)
La col·locació dels títols quan s’utilitzen els valors
predeterminats d’aquestes variables de \markup
es mostra
als exemple de
Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura.
Els ajustos predeterminats per a scoreTitleMarkup
tal i com
estan definits al fitxer ‘ly/titling-init.ly’ són:
scoreTitleMarkup = \markup { \column { \if \should-print-all-headers { \bookTitleMarkup \hspace #1 } \fill-line { \fromproperty #'header:piece \fromproperty #'header:opus } } }
Això situa els camps de text piece
i opus
en extrems
oposats de la mateixa línia:
\score { \header { piece = "PRAELUDIUM I" opus = "BWV 846" } { s1 } }
Aquest exemple redefineix scoreTitleMarkup
de manera que el
camp de text piece
apareix centrat i en un tipus de lletra
gran i en negreta.
\book { \paper { indent = 0\mm scoreTitleMarkup = \markup { \fill-line { \null \fontsize #4 \bold \fromproperty #'header:piece \fromproperty #'header:opus } } } \header { tagline = ##f } \score { \header { piece = "PRAELUDIUM I" opus = "BWV 846" } { s1 } } }
Els camps de text que normalment no són efectius dins dels blocs
\header
d’una partitura es poden imprimir a la zona del
Títol de la partitura si es col·loca print-all-headers
dins
del bloc \paper
. Un desavantatge de la utilització
d’aquest mètode es que els camps de text que estan orientats
específicament per a la zona del títol de part de llibre han de
suprimir-se manualment en cada un dels blocs \score
.
Vegeu Explicació dels títols.
Per evitar-lo, afegiu el camp de text desitjat a la definició de
scoreTitleMarkup
. A l’exemple següent, el camp de text
composer
(associat normalment amb bookTitleMarkup
)
se afegeix a scoreTitleMarkup
, permetent que cada partitura
mostri un compositor diferent:
\book { \paper { indent = 0\mm scoreTitleMarkup = \markup { \fill-line { \null \fontsize #4 \bold \fromproperty #'header:piece \fromproperty #'header:composer } } } \header { tagline = ##f } \score { \header { piece = "MENUET" composer = "Christian Petzold" } { s1 } } \score { \header { piece = "RONDEAU" composer = "François Couperin" } { s1 } } }
També podem crear els nostres propis camps de text personalitzats, i referir-nos a ells a la definició de l’element de marcatge.
\book { \paper { indent = 0\mm scoreTitleMarkup = \markup { \fill-line { \null \override #`(direction . ,UP) { \dir-column { \center-align \fontsize #-1 \bold \fromproperty #'header:mycustomtext %% Camp definit per l'usuari \center-align \fontsize #4 \bold \fromproperty #'header:piece } } \fromproperty #'header:opus } } } \header { tagline = ##f } \score { \header { piece = "FUGA I" mycustomtext = "A 4 VOCI" %% Camp definit per l'usuari opus = "BWV 846" } { s1 } } }
Vegeu també
Referència de la notació: Explicació dels títols.
Disposició personalitzada de capçaleres i peus de pàgina
Les ordres \markup
dins del bloc \header
són
d’utilitat per donar format al text d’una manera senzilla, però no
permeten un control precís sobre la col·locació de les capçaleres
i els peus de pàgina. Per personalitzar la col·locació dels camps
de text, useu una o més de les següents variables de \paper
:
-
oddHeaderMarkup
(marcatge d’encapçalament imparell) -
evenHeaderMarkup
(marcatge d’encapçalament parell) -
oddFooterMarkup
(marcatge de peu de pàgina imparell) -
evenFooterMarkup
(marcatge de peu de pàgina parell)
L’ordre de marcatge \on-the-fly
es pot utilitzar per afegir
elements de forma condicional al text d’encapçalament i peu de
pàgina definit dins del bloc \paper
, usant la sintaxi següent:
variable = \markup { … \on-the-fly \procediment marcatge … }
El procediment es crida cada cop que s’avalua l’ordre
\markup
en el qual apareix. El procediment hauria de
comprovar si es compleix una condició determinada i interpretar
(és a dir: gravar) l’argument marcatge si, i sols si, la
condició és vertadera.
Es proveeixen un cert nombre de procediments ja fets per a la comprovació de diverses condicions:
Nom del procediment
Condició que es comprova
print-page-number-check-first
s’hauria d’imprimir aquest número de pàgina?
create-page-number-stencil
és print-page-numbers vertader?
print-all-headers
és print-all-headers vertader?
first-page
és la primera pàgina del llibre?
not-first-page
no es la primera pàgina del llibre?
(on-page num)
és el número de pàgina = num?
last-page
és l’última pàgina del llibre?
part-first-page
és la primera pàgina de la part de llibre?
not-part-first-page
no es la primera pàgina de la part de llibre?
part-last-page
és l’última pàgina de la part de llibre?
not-single-page
és el nombre de pàgines en la part de llibre més gran que 1?
L’exemple següent centra els números de pàgina en la part baixa de
les pàgines. En primer lloc, els ajustaments predeterminats per a
oddHeaderMarkup
i evenHeaderMarkup
s’eliminen
definint-los com un marcatge nul. Després d’això, es defineix
oddFooterMarkup
amb el número de pàgina centrat.
Finalment, evenFooterMarkup
rep la mateixa disposició
definint-la com \oddFooterMarkup
:
\book { \paper { print-page-number = ##t print-first-page-number = ##t oddHeaderMarkup = \markup \null evenHeaderMarkup = \markup \null oddFooterMarkup = \markup { \fill-line { \if \should-print-page-number \fromproperty #'page:page-number-string } } evenFooterMarkup = \oddFooterMarkup } \score { \new Staff { s1 \break s1 \break s1 } } }
Es poden combinar diverses condicions de \on-the-fly
amb un
operador ‘and’, per exemple:
\if \on-first-page \if \on-last-page{ \markup … \fromproperty #'header: … }
determina si la sortida és una sola pàgina.
Vegeu també
Referència de la notació: Explicació dels títols, Presentació predeterminada dels títols de parts de llibre i partitura.
Fitxers instal·lats: ‘../ly/titling-init.ly’.
3.2.3 Creació de metadades al fitxers de sortida
A més de mostrar-se a la sortida impresa, les variables
d’encapçalament de \header
s’usen per establir les
metadades per als fitxers de sortida. Per exemple, amb els
fitxers PDF, aquestes metadades poden mostrar-se per part dels
lectors de documents com propietats
del PDF. Per a cada
tipus de fitxers de sortida, sols es consulten les definicions de
\header
dels blocs que defineixen fitxers separats d’aquest
tipus, i els blocs més alts a la jerarquia de blocs. Per tant,
per als fitxers PDF, sols afecten a les metadades de PDF de cada
document les definicions de \header
dels nivells de
\book
i de nivell superior, mentre que per a fitxers MIDI
s’usen totes les capçaleres que estiguin per sobre o al nivell de
\score
.
Per exemple, si s’estableix la propietat title
del bloc
header
com ‘Sinfonia núm. 1’, el document PDF portarà
també aquest títol, i el farà servir com a nom de la seqüència del
fitxer MIDI.
\header{ title = "Sinfonia núm. 1" }
Si voleu fixar el títol de la sortida impresa amb un text però
voleu que la propietat del títol del PDF tingui un text diferent,
podeu usar pdftitle
como es mostra a continuació.
\header{ title = "Sinfonia núm. 1" pdftitle = "Sinfonia núm. 1 de Beethoven" }
Totes les variables title
, subject
,
keywords
, subtitle
, composer
,
arranger
, poet
, author
i copyright
estableixen propietats del PDF i poden fer-se precedir de
‘pdf’ per fixar una propietat del fitxer PDF a un valor diferent
del de la sortida impresa.
La propietat de PDF Creator
es fixa automàticament a
‘LilyPond’ més la versió actual del LilyPond, y les variables
CreationDate
i ModDate
es fixen a la data i hora
actuals. Es pot sobreescriure ModDate
mitjançant
l’establiment d’un valor per a la variable de capçalera
moddate
(o pdfmoddate
) a una cadena de data de PDF
vàlida.
La variable title
estableix també el nom de la seqüència
per al fitxer MIDI. Es pot usar la variable midititle
per
fixar el nom de la seqüència independentment del valor usar per a
la sortida impresa.
3.2.4 Creació de notes al peu
Es poden crear dos tipus de notes al peu: automàtiques i manuals.
Notes al peu dins d’expressions musicals | ||
Notes al peu en text independent |
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Creació de notes al peu ] | [ Amunt : Creació de notes al peu ] | [ Notes al peu en text independent > ] |
Notes al peu dins d’expressions musicals
Panoràmica de les notes al peu
Les notes al peu dins d’expressions musicals cauen dins de dues categories:
- Notes al peu basades en esdeveniments
S’adjunten a un esdeveniment en particular. En són exemples d’aquests esdeveniments les notes soltes, les articulacions (com indicacions de digitació, accents, indicacions dinàmiques) i els post-esdeveniments (com les lligadures d’expressió i les barres de corxera manuals). La forma general de les notes al peu basades en esdeveniments és com segueix:
[direcció] \footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota música
- Notes al peu basades en temps
Es lliguen a un punt temporal determinat, dins d’un context musical. Algunes instruccions com
\time
i\clef
en realitat no usen esdeveniments per crear objectes com la indicació de compàs i la clau. Un acord tampoc crea un esdeveniment per sí mateix: la seva plica o gafet es crea al final d’un pas de temps (nominalment, a través d’un dels esdeveniments de nota que conté). Una nota al peu basada en temps permet anotar aquest tipus d’objectes de presentació sense referir-se a cap esdeveniment.Una nota al peu basada en temps permet que aquests objectes de presentació es poden anotar sense fer referència a un esdeveniment. La forma general per a les notes al peu basada en temps és:
\footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota [Context].Nom-del-Grob
Els elements per a les dues formes són com segueix:
- direcció
Si (i sols si) el
\footnote
s’està aplicant a un post-esdeveniment o articulació, ha d’anar precedida d’un indicador de direcció (-, _, ^
) amb l’objecte d’adjuntar la música (amb una marca de nota al peu) a la nota o silenci precedent.- marca
és un element de marcatge o cadena de caràcters que especifica la marca de nota al peu que s’usa per marcar tant el punt de referència com la pròpia nota al peu en la part inferior de la pàgina. Es pot ometre (o, de forma equivalent, substituir-se per
\default
) en el qual cas es genera un numero seqüencialment de forma automàtica. Tals seqüències numèriques es reinicien en cada pàgina que conté una nota al peu.- desplaçament
és una parella de números tal com ‘#(2 . 1)’ que especifica els desplaçaments en X i en Y en unitats d’espais de pentagrama a partir del límit de l’objecte en el qual es desitja situar la marca. Els valors de desplaçament positius s’agafen a partir del cantó superior dret, els valors negatius a partir del cantó inferior esquerre i zero implica que la marca se centra sobre el cantó.
- Context
és el context en el qual es crea el grob que rep la nota al peu. Es pot ometre si el grob està en un context del nivell inferior, per exemple, un context
Voice
.- Nom-del-Grob
especifica un tipus de grob a marcar (com ‘Flag’ per al gafet). Si es dóna, la nota al peu no s’adjunta a una expressió musical en particular, sinó a tots els grobs del tipus especificat que ocorren en aquest moment de temps musical.
- text-de-la-nota
és l’element de marcatge o cadena de caràcters que especifica el text de la nota al peu que utilitza en la part baixa de la pàgina.
- música
és l’esdeveniment musical, post-esdeveniment o articulació que s’està anotant.
Notes al peu basades en esdeveniments
Una nota al peu s’adjunta a un objecte de presentació causat directament per l’esdeveniment que correspon a música, amb la sintaxi següent:
\footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota música
\book { \header { tagline = ##f } \relative c'' { \footnote #'(-1 . 3) "Una nota" a4 a4 \footnote #'(2 . 2) "Un silenci" r4 a4 } }
No és possible marcar un acord complet amb una nota al peu basada en esdeveniment: un acord, fins i tot el que conté una sola nota, no produeix un veritable esdeveniment per sí mateix. Malgrat això, les notes individuals que estiguin dins de l’acord si es poden marcar:
\book { \header { tagline = ##f } \relative c'' { \footnote #'(2 . 3) "No funciona" <a-3>2 <\footnote #'(-2 . -3) "Funciona" a-3>4 <a-3 \footnote #'(3 . 1/2) "També funciona" c-5>4 } }
Si es desitja que la nota al peu s’adjunta a un post-esdeveniment
o articulació, l’ordre \footnote
ha d’anar precedida
per un indicador d’adreça, -, _, ^
, i seguida pel
post-esdeveniment o articulació que es desitja anota com a
argument música. En aquesta forma, la \footnote
es
pot considerar com una simple còpia del seu últim argument amb una
marca de nota al peu adjunta. La sintaxi és:
direcció \footnote [marca] desplaçament text-de-la-nota música
\book { \header { tagline = ##f } \relative { a'4_\footnote #'(0 . -1) "Lligadura forçada cap avall" ( b8^\footnote #'(1 . 0.5) "Barra manual forçada cap amunt" [ b8 ] c4 ) c-\footnote #'(1 . 1) "Tenuto" -- } }
notes al peu basades en temps
Si l’objecte de presentació que rep la nota al peu està
reutilitzat indirectament per un esdeveniment (com un
objecte Accidental
, alteració, o Stem
, plica,
causats per un esdeveniment NoteHead
, cap de nota), el nom
del grob GrobName de l’objecte de presentació és necessari
després del text de la nota al peu, en lloc de música:
\book { \header { tagline = ##f } \relative c'' { \footnote #'(-1 . -3) "Un bemoll" Accidental aes4 c \footnote #'(-1 . 0.5) "Un altre bemoll" Accidental ees \footnote #'(1 . -2) "Una plica" Stem aes } }
Malgrat això, observeu que quan s’especifica el nom d’un grob, s’adjunta una nota al peu a tots els grobs d’aquest tipus dins de l’instant del temps actual:
\book { \header { tagline = ##f } \relative c' { \footnote #'(-1 . 3) "Un bemoll" Accidental <ees ges bes>4 \footnote #'(2 . 0.5) "Articulació" Script c'->-. } }
Una nota dins d’un acord pot rebre una nota al peu individual,
basada a l’esdeveniment. L’únic grob causat directament per una
nota d’un acord és ‘NoteHead’, per la qual cosa l’ordre de
nota al peu basada en esdeveniment sols és apta per afegir
una nota al peu a la ‘NoteHead’ dins d’un acord. Tots els
altres grobs de notes d’acord estan causats indirectament. La
pròpia ordre \footnote
no ofereix cap sintaxi per
especificar al mateix temps un tipus concret de grob i
també un esdeveniment concret al qual adjuntar la nota. Malgrat
això, es pot usar una ordre \footnote
basada en temps per
especificar el tipus de grob, i després d’afegir l’ordre
\single
com prefix, amb l’objectiu que s’apliqui sols a
l’esdeveniment següent:
\book { \header { tagline = ##f } \relative c'' { < \footnote #'(1 . -2) "Un La" a \single \footnote #'(-1 . -1) "Un sostingut" Accidental cis \single \footnote #'(0.5 . 0.5) "Un bemoll" Accidental ees fis >2 } }
Nota: Quan les notes al peu s’adjunten a diversos elements musicals que estan dins del mateix musical, com ocorre a l’exemple anterior, les notes al peu es numeren des dels elements més alta als més baixos tal i com apareixen a la sortida impresa, no a l’ordre en el qual s’escriuen al flux d’entrada.
Els objectes de presentació com les claus i les armadures de canvi de tonalitat estan, més bé, causades per propietats que canvien, i no per esdeveniments. D’altres, com les línies divisòries i els números de compàs, són una conseqüència directa del pas del temps. Per aquesta raó, les notes al peu sobre tals objectes tenen que basar-se en el seu temps musical. Les notes al peu basades en temps són preferibles també quan es marquen coses com les pliques i les barres de corxera a acords: atès que aquestes funcionalitats de cada acord individual estan assignades normalment a un sol esdeveniment dins de l’acord, seria imprudent descansar en una elecció particular.
A les notes al peu basades en temps, sempre s’ha d’especificar explícitament l’objecte de presentació en qüestió, i si el grob es crea dins d’un context diferent al de nivell més baix, s’ha d’especificar el context apropiat.
\book { \header { tagline = ##f } \relative c'' { r1 | \footnote #'(-0.5 . -1) "Canvi de compàs" Staff.TimeSignature \time 3/4 \footnote #'(1 . -1) "Plica d'acord" Stem <c e g>4 q q \footnote #'(-0.5 . 1) "Línia divisòria" Staff.BarLine q q \footnote #'(0.5 . -1) "Canvi de tonalitat" Staff.KeySignature \key c\minor q } }
Es poden usar marques personalitzades com alternatives a les marques numèriques, i es pot suprimir la línia d’anotació que uneix l’objecte marcat amb la seva marca:
\book { \header { tagline = ##f } \relative c' { \footnote "*" #'(0.5 . -2) \markup { \italic "* La primera nota" } a'4 b8 \footnote \markup { \super "$" } #'(0.5 . 1) \markup { \super "$" \italic " La segona nota" } e c4 \once \override Score.Footnote.annotation-line = ##f b-\footnote \markup \tiny "+" #'(0.1 . 0.1) \markup { \super "+" \italic " Editorial" } \p } }
Es mostren més exemples de marques personalitzades a Notes al peu en text independent.
Notes al peu en text independent
S’utilitzen dins d’un element de marcatge fora de qualsevol expressió musical. No es traça una línia fins el punt de referència: la marca simplement segueix a l’element de marcatge que es referencia. Es poden inserir les marques automàticament, en el qual cas són numèriques. De forma alternativa, es poden aportar manualment marques personalitzats.
Les notes al peu per a text independent com marques automàtiques i personalitzades es creen de formes diferents.
Notes al peu en text independent amb marques automàtiques
La sintaxi d’una nota al peu sobre text independent amb marques automàtiques és
\markup { … \footnote text nota … }
Els elements són:
- text
és l’element de marcatge o cadena de caràcters que es desitja anotar.
- nota
és l’element de marcatge o cadena de caràcter que especifica el text de la nota al peu que utilitza a la part baixa de la pàgina.
Per exemple:
\book { \header { tagline = ##f } \markup { "Un melodia" \footnote "simple" \italic " Meva" "es mostra a sota. És una" \footnote "composició" \italic " Ago 2012" "recent." } \relative { a'4 b8 e c4 d } }
Notes al peus sobre text independent amb marques personalitzades
La sintaxi d’una nota al peu sobre text independent amb marques personalitzades és
\markup { … \footnote marca nota … }
Els elements són:
- marca
és un element de marcatge o cadena de caràcters que especifica la marca que s’usa per senyalar el punt de referència. Observeu que aquesta marca no s’insereix automàticament abans de la pròpia nota al peu.
- nota
és l’element de marcatge o cadena de caràcters que especifica el text de la nota que apareix en la part baixa de la pàgina, precedida per la marca especificada.
Es pot usar com marca un caràcter fàcil de teclejar, com * ó +, segons es mostra en Notes al peu dins d’expressions musicals. De forma alternativa, es poden usar àlies en ASCII (vegeu Àlies d’ASCII):
\book { \paper { #(include-special-characters) } \header { tagline = ##f } \markup { "Es mostra a sota" \footnote "*" \italic "* Per mi" "una melodia simple. És una composició" \footnote \super † \concat { \super † \italic " Ago 2012" } "recent." } \relative { a'4 b8 e c4 d } }
També poden utilitzar-se codis de caràcters Unicode per especificar les marques (vegeu Unicode):
\book { \header { tagline = ##f } \markup { "Es mostra a sota" \footnote \super \char##x00a7 \concat { \super \char##x00a7 \italic " Per mi" } "una melodia simple. És una composició" \footnote \super \char##x00b6 \concat { \super \char##x00b6 \italic " Ago 2012" } "recent." } \relative { a'4 b8 e c4 d } }
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Objectes i interfícies
Referència de la notació: Àlies d’ASCII, Globus d’ajuda, Llista de caràcters especials, Indicacions de text, Scripts de text, Unicode.
Referència de funcionament intern: FootnoteEvent, Footnote, Footnote_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Diverses notes al peu de la mateixa pàgina sols poden anar apilades unes sobre les altres; es poden imprimir a la mateixa línia.
Les notes al peu no es poden adjuntar a MultiMeasureRests
(silencis multicompàs), o barres de corxera automàtiques ni a la
lletra de les cançons.
Les notes al peu poden col·lisionar amb les pautes, objectes
\markup
, altres marques de notes al peu i línies d’anotació.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Notes al peu en text independent ] | [ Amunt : Títols i encapçalaments ] | [ Índex general > ] |
3.2.5 Referència a números de pàgina
Un lloc determinat d’una partitura pot senyalar-se usant l’ordre
\label
(etiqueta), ja sigui al nivell superior o dins de la
música. Podem referir-nos a aquesta etiqueta més tard dins d’un
element de marcatge, per obtenir el número de la pàgina en la qual
se situa el punt senyalitzat, usant l’ordre de marcatge \page-ref
.
\header { tagline = ##f } \book { \label #'firstScore \score { { c'1 \pageBreak \mark A \label #'markA c'1 } } \markup { La primera partitura comença a la pàgina \page-ref #'firstScore "0" "?" } \markup { La marca A està a la pàgina \page-ref #'markA "0" "?" } }
L’ordre de marcatge \page-ref
pren tres arguments:
- l’etiqueta, un símbol de l’Scheme, per exemple
#'firstScore
; - un element de marcatge que s’usarà com mesurador per estimar les dimensions del marcatge;
- un element de marcatge que s’utilitzarà en substitució del número de pàgina si l’etiqueta és desconeguda.
El motiu que calgui un mesurador es que al moment en el qual s’estan interpretant els marcatges, els salts de pàgina encara no s’han produït i per tant els números de pàgina no es coneixen encara. Per sortejar aquest inconvenient, la interpretació real del marcatge s’endarrereix fins un moment posterior: malgrat això, les dimensions del marcatge s’han de conèixer per anticipat, de manera que es fa servir aquest mesurador per decidir aquestes dimensions. Si el llibre té entre 1 i 99 pàgines, el mesurador pot ser "00", és a dir, un nombre de dos dígits.
Instruccions predefinides
3.2.6 Índex general
Es pot inserir un índex general o taula de continguts utilitzant
l’ordre \markuplist \table-of-contents
. Els elements que
han d’aparèixer a la taula de continguts s’introdueixen amb
l’ordre \tocItem
, que es pot usar al nivell més alt de la
jerarquia del codi, o dins d’una expressió musical.
\markuplist \table-of-contents \pageBreak \tocItem \markup "Primera partitura" \score { { c'4 % ... \tocItem \markup "Un punto concret dins de la primera partitura" d'4 % ... } } \tocItem \markup "Segona partitura" \score { { e'4 % ... } }
Els elements de marcatge que s’usen per donar format a l’índex
general o taula de continguts estan definits dins del bloc
\paper
. Hi ha dos elements de marcatge ‘predefinits’ disponibles:
-
tocTitleMarkup
Utilitzat per donar format al títol de l’índex general.
tocTitleMarkup = \markup \huge \column { \fill-line { \null "Índex general" \null } \null }
-
tocItemMarkup
Usat per donar formats als elements de l’índex general.
tocItemMarkup = \markup \fill-line { \fromproperty #'toc:text \fromproperty #'toc:page }
Ambdues variables poden modificar-se.
Vet aquí un exemple que modifica el títol de l’índex general perquè aparegui en francès:
\paper { tocTitleMarkup = \markup \huge \column { \fill-line { \null "Table des matières" \null } \hspace #1 }
A continuació apareix un exemple que modifica la mida del tipus de lletra dels elements de l´índex general:
tocItemMarkup = \markup \large \fill-line { \fromproperty #'toc:text \fromproperty #'toc:page }
Observeu la forma en la qual ens referim al text i al número de
pàgina de l’element d l’índex, dins de la definició
tocItemMarkup
.
L’ordre \tocItemWithDotsMarkup
es pot incloure dins de
tocItemMarkup
per omplir la línia amb punts entre un
element de l’índex general i el seu número de pàgina
corresponent:.
\header { tagline = ##f } \paper { tocItemMarkup = \tocItemWithDotsMarkup } \book { \markuplist \table-of-contents \tocItem \markup { Allegro } \tocItem \markup { Largo } \markup \null }
Les ordres predefinides amb els seus propis marcatges poden definir-se també perquè construeixin un índex general més complex. A l’exemple següent es defineix un estil nou per introduir els noms dels actes d’una òpera a l’índex general:
Una nova variable de marcatge (anomenada tocActMarkup
) es
defineix al bloc \paper
:
\paper { tocActMarkup = \markup \large \column { \hspace #1 \fill-line { \null \italic \fromproperty #'toc:text \null } \hspace #1 } }
A continuació es crea una funció musical personalitzada
(tocAct
), que usa la nova definició de marcatge
tocActMarkup
.
tocAct = #(define-music-function (text) (markup?) (add-toc-item! 'tocActMarkup text))
Un fitxer d’entrada del LilyPond que usi aquestes definicions personalitzades tindria l’aspecte següent:
Vet aquí un exemple de l’ordre \fill-with-pattern
usada
dins del context d’un índex general:
\paper { tocItemMarkup = \markup { \fill-line { \override #'(line-width . 70) \fill-with-pattern #1.5 #CENTER . \fromproperty #'toc:text \fromproperty #'toc:page } } }
Vegeu també
Fitxers d’inici: ‘ly/toc-init.ly’.
Instruccions predefinides
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Índex general ] | [ Amunt : Entrada i sortida generals ] | [ Inclusió de fitxers del LilyPond > ] |
3.3 Treball sobre els fitxers d’entrada
3.3.1 Inclusió de fitxers del LilyPond | ||
3.3.2 Diferents edicions a partir d’una mateixa font | ||
3.3.3 Caràcters especials |
3.3.1 Inclusió de fitxers del LilyPond
Un projecte gran es pot dividir en diversos fitxers. Per referir-se a un altre fitxer, utilitzeu
\include "unaltrefitxer.ly"
La línia \include "unaltrefitxer.ly"
equival a enganxar el
contingut de ‘unaltrefitxer.ly’ al fitxer actual al lloc en el
qual apareix l’\include
. Por exemple, a un projecte gran
podríem voler fitxer diferents per a cada part instrumental i
crear un fitxer de “partitura completa” que reuneix els fitxers
individuals dels instruments. Normalment el fitxer inclòs
defineix un cert nombre de variables que a partir d’aleshores
queden disponibles per poder-les utilitzar al fitxer de la
partitura completa. Als fitxers inclosos es poden marcar les
seccions etiquetades per ajudar a fer-les utilitzables a diferents
llocs de la partitura. Vegeu
Diferents edicions a partir d’una mateixa font.
Els fitxers que estan al directori de treball actual es poden
referenciar simplement especificant el nom després de l’ordre
\include
. Els fitxers a d’altres llocs es poden incloure
proporcionant una referència de ruta completa o una ruta relativa
(però utilitzeu la barra inclinada normal de l’UNIX, /, no la
barra invertida de DOS/Windows, \, com a separador de directori).
Per exemple, si ‘material.ly’ està ubicat un directori per
sobre del directori de treball actual, utilitzeu
\include "../material.ly"
o si els fitxers de les parts orquestrals incloses estan tots situats en un subdirectori anomenat ‘parts’ dins del directori actual, useu
\include "partes/VI.ly" \include "partes/VII.ly" … etc.
Els fitxers d’inclusió també poden contenir enunciats
\include
al seu cop. De forma predeterminada, aquests
enunciats \include
de segon nivell no s’interpreten fins
que s’incorporen al fitxer principal, per la qual cosa els noms de
fitxer que especifiquen han de ser relatius al directori que conté
el fitxer principal, no al directori que conté el fitxer inclòs.
Malgrat això, aquest comportament es pot modificar globalment
passant l’opció ‘-drelative-includes’ a la línia d’ordres
(o mitjançant l’addició de
#(ly:set-option 'relative-includes #t)
al principi del
fitxer principal d’entrada).
Quan relative-includes
està establert al valor
#t
, la ruta de cada ordre \include
es considera
relativa al fitxer que conté aquesta ordre. Aquest comportament
és el recomanat i es convertirà en el comportament predeterminat a
una versió futura del LilyPond.
Tant els fitxers relatius al directori principal com els fitxers
relatius a algun altre directori es poden incloure
(\include
) mitjançant l’establiment de
relative-includes
al valor #t
o a #f
als
llocs apropiats dins dels fitxers. Per exemple, si s’ha creat una
biblioteca genèrica, libA, que al seu cop utilitza sub-fitxers que
s’inclouen (\include
) per mitjà del fitxer d’entrada
d’aquesta biblioteca, aquestes instruccions \include
hauran
d’anar precedides per #(ly:set-option
#relative-includes #t)
de manera que s’interpretin correctament
en construir el fitxer d’entrada .ly
principal, d’aquesta
forma:
libA/ libA.ly A1.ly A2.ly …
aleshores el fitxer d’entrada, libA.ly
, conté
#(ly:set-option 'relative-includes #t) \include "A1.ly" \include "A2.ly" … % retorn a l'ajustament predeterminat #(ly:set-option 'relative-includes #f)
Qualsevol fitxer ‘.ly’ pot aleshores incloure la biblioteca completa, simplement amb
\include "~/libA/libA.ly"
Es poden utilitzar estructures de fitxer més complexes instant els canvis als llocs adequats.
També es poden incloure fitxers d’un directori que està a una ruta de cerca especificada com opció en invocar al LilyPond des de la línia d’ordres. Els fitxers inclosos s’especifiquen usant sols el seu nom de fitxer. Per exemple, per compilar mitjançant aquest mètode un fitxer ‘principal.ly’ que inclou fitxers situats a un subdirectori anomenat ‘parts’, canvieu el directori que conté ‘principal.ly’ e introduïu
lilypond --include=parts principal.ly
i a ‘principal.ly’ escriviu
\include "VI.ly" \include "VII.ly" … etc.
Els fitxers que s’inclouen a moltes partitures es poden posar al
directori del LilyPond ‘../ly’ (la localització d’aquest
directori depèn de la instal·lació: vegeu
Altres fonts d'informació). Aquests fitxers es poden
incloure senzillament pel seu nom a una ordre \include
.
D’aquesta forma s’inclouen els fitxers dependents de la llengua
com ‘catala.ly’.
El LilyPond inclou de forma predeterminada certes fitxers quan
s’inicia el programa. Aquestes inclusions no són visibles per a
l’usuari, però els fitxers es poden identificar executant
lilypond --verbose
des de la línia d’ordres. Això
presentarà una llista de rutes i fitxers que fa servir el
LilyPond, junt amb moltes altres indicacions. De forma
alternativa, poden veure’s explicacions sobre els fitxers més
importants d’aquest conjunt a
Altres fonts d'informació. Aquests fitxers es poden
editar, però els canvis realitzats sobre ells es perdran en
instal·la una nova versió del LilyPond.
Es poden veure exemples senzills sobre l’ús de \include
a
en
Partitures i particel·les.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge Altres fonts d'informació, Partitures i particel·les.
Advertiments i problemes coneguts
Si un fitxer inclòs rep un nom igual al d’un dels fitxers d’instal·lació del LilyPond, el fitxer que té prioritat és el dels fitxers d’instal·lació del LilyPond.
3.3.2 Diferents edicions a partir d’una mateixa font
Es posen usar diversos mètodes per generar la producció de diferents versions d’una partitura a partir de la mateixa font musical. Les variables són potser el més útil per combinar seccions extenses de música i/o anotacions. Les etiquetes són més útils per seleccionar una secció d’entre diverses seccions de música alternatives, més curtes, i es poden usar també per dividir peces de música en diferents trossos.
Qualsevol que sigui el mètode utilitzat, la separació de la notació de l’estructura de la partitura farà que sigui més fàcil canviar l’estructura deixant intacta la notació.
Ús de les variables | ||
Ús d’etiquetes | ||
Ús d’ajustaments globals |
Ús de les variables
Si les seccions de la música es defineixen dins de variables, es poden reutilitzar en diferents parts de la partitura, vegeu Organitzar les peces mitjançant variables. Per exemple, una partitura vocal a cappella freqüentment inclou una reducció de piano de les parts per assajar que és idèntica a la música vocal, per la qual cosa aquesta partitura sols s’ha d’escriure una vegada. Es pot combinar sobre un sol pentagrama la música de dues variables, vegeu Combinació automàtica de les parts. Vegeu aquí un exemple:
sopranoMusic = \relative { a'4 b c b8( a) } altoMusic = \relative { e'4 e e f } tenorMusic = \relative { c'4 b e d8( c) } bassMusic = \relative { a4 gis a d, } allLyrics = \lyricmode { King of glo -- ry } << \new Staff = "Soprano" \sopranoMusic \new Lyrics \allLyrics \new Staff = "Alto" \altoMusic \new Lyrics \allLyrics \new Staff = "Tenor" { \clef "treble_8" \tenorMusic } \new Lyrics \allLyrics \new Staff = "Bass" { \clef "bass" \bassMusic } \new Lyrics \allLyrics \new PianoStaff << \new Staff = "RH" { \partCombine \sopranoMusic \altoMusic } \new Staff = "LH" { \clef "bass" \partCombine \tenorMusic \bassMusic } >> >>
Es poden produir partitures diferents que presenten sols les parts vocals o sola la part de piano, canviant sols els enunciats estructurals, sense modificar la notació musical.
Per partitures extenses, les definicions de variable es poden posar a fitxers separats que s’inclouen més tard, vegeu Inclusió de fitxers del LilyPond.
Ús d’etiquetes
L’ordre \tag #'parteA
marca una expressió musical amb
el nom parteA. Les expressions etiquetades d’aquesta manera
es poden seleccionar o filtrar més tard pel seu nom, usant o bé
\keepWithTag #'nom
o bé
\removeWithTag #'nom
. El resultat de l’aplicació
d’aquests filtres a la música etiquetada és com segueix:
Filtre | Resultat |
---|---|
Música etiquetada precedida de \keepWithTag #'nom o
de \keepWithTag #'(nom1 nom2…) | S’inclou la música no etiquetada i la música etiquetada amb el nom o noms d’etiquetes donats; s’exclou la música etiquetada amb qualsevol altre nom d’etiqueta. |
Música etiquetada precedida de
\removeWithTag #'nom o
\removeWithTag #'(nom1 nom2…) | S’inclou la música no etiquetada i la música que no està etiquetada amb cap dels noms d’etiqueta donats; s’exclou la musica etiquetada amb els noms d’etiqueta donats. |
Música etiquetada no precedida de \keepWithTag ni de
\removeWithTag | S’inclou la música etiquetada i no etiquetada. |
Els arguments de les ordres \tag
,
\keepWithTag
i \removeWithTag
han de ser un símbol o
llista de símbols (com #'score
o #'(violiI
violiII
), seguida d’una expressió musical. Si i sols si
els símbols són identificadors del LilyPond vàlids
(caràcters alfabètics sols, sense números, guions baixos ni guions
normals) que no poden confondre’s amb notes, la porció
#'
es pot ometre i, com abreviatura, una llista de símbols
pot usar el separador de punt, és a dir: \tag
#'(violiI violiII)
es pot escriure com \tag
violiI.violiII
. Val el mateix per a \keepWithTag
i
\removeWithTag
.
A l’exemple següent veiem dues versions d’una peça musical, una que mostra trins amb la notació usual i una altra amb els trins expandits explícitament:
music = \relative { g'8. c32 d \tag #'trills { d8.\trill } \tag #'expand { \repeat unfold 3 { e32 d } } c32 d } \score { \keepWithTag #'trills \music } \score { \keepWithTag #'expand \music }
De forma alternativa, a vegades és més fàcil excloure seccions de música:
music = \relative { g'8. c32 d \tag #'trills { d8.\trill } \tag #'expand {\repeat unfold 3 { e32 d } } c32 d } \score { \removeWithTag #'expand \music } \score { \removeWithTag #'trills \music }
El filtrat d’etiquetes es pot aplicar a articulacions, textos, etc., anteposant
-\tag #'la-meva-etiqueta
a una articulació. Per exemple, això defineix una nota amb una indicació opcional de digitació i una nota amb una anotació condicional:
c1-\tag #'finger ^4 c1-\tag #'warn ^"Alerta!"
Es poden posar diverses etiquetes sobre expressions amb diverses
entrades de \tag
, o combinant diverses etiquetes en una
llista de símbols:
music = \relative c'' { \tag #'a \tag #'both { a4 a a a } \tag #'(b both) { b4 b b b } } << \keepWithTag #'a \music \keepWithTag #'b \music \keepWithTag #'both \music >>
Es poden aplicar diversos filtres \removeWithTag
a una sola
expressió musical per treure diverses seccions etiquetades amb
noms diferents. De forma alternativa, podem usar una sola ordre
\removeWithTag
amb una llista d’etiquetes.
music = \relative c'' { \tag #'A { a4 a a a } \tag #'B { b4 b b b } \tag #'C { c4 c c c } \tag #'D { d4 d d d } } \new Voice { \removeWithTag #'B \removeWithTag #'C \music \removeWithTag #'(B C) \music }
L’ús de dos o més filtres \keepWithTag
sobre una sola
expressió musical produeix l’eliminació de totes les
seccions etiquetades. El primer filtre treu totes excepte la que
es nombra, i qualsevol filtre posterior elimina el reste. Usant
una sola ordre \keepWithTag
amb una llista de diverses
etiquetes se suprimiran sols les seccions etiquetades que no
apareixen especificades a la llista.
music = \relative c'' { \tag #'violiI { a4 a a a } \tag #'violiII { b4 b b b } \tag #'viola { c4 c c c } \tag #'violoncel { d4 d d d } } \new Staff { \keepWithTag #'(violinI violinII) \music }
imprimirà \tag
s violiI i violiII però no
viola o violoncel.
Tot i que \keepWithTag
és útil per a la gestió de un
sol conjunt d’alternatives, l’eliminació de música etiquetada amb
altres etiquetes no relacionades és problemàtica si
s’utilitza per més d’un propòsit. En aquest cas poden declarar-se
‘grups d’etiquetes’:
\tagGroup #'(violiI violiII viola violoncel)
Ara totes les etiquetes pertanyen a un sol ‘grup d’etiquetes’. Observeu que les etiquetes individuals no poden ser membres de més d’un grup d’etiquetes.
\keepWithTag #'violiI …
mostrarà sols la música etiquetada a partir del grup d’etiquetes
de violiI
i qualsevol fragment musical etiquetada amb una
de les altres etiquetes resultarà suprimit.
music = \relative { \tagGroup #'(violiI violiII viola violoncel) \tag #'violiI { c''4^"violiI" c c c } \tag #'violiII { a2 a } \tag #'viola { e8 e e2. } \tag #'violoncel { d'2 d4 d } R1^"untagged" } \new Voice { \keepWithTag #'violiI \music }
En usar l’ordre \keepWithTag
sols són visibles les
etiquetes dels grups d’aquelles etiquetes que s’inclouen a l’ordre.
A vegades podem desitjar dividir la música en un determinat lloc
dins d’una expressió musical existent. Podem usar
\pushToTag
i \appendToTag
per afegir material davant
o al final dels elements
d’una construcció musical
existent. No tota construcció musical té la part
elements
, però les músiques seqüencials i simultànies són
dues apostes segures:
music = { \tag #'here { \tag #'here <<c''>> } } { \pushToTag #'here c' \pushToTag #'here e' \pushToTag #'here g' \music \appendToTag #'here c' \appendToTag #'here e' \appendToTag #'here g' \music }
Les dues ordres admeten una etiqueta, el material que divideix en cada aparició de l’etiqueta, i l’expressió etiquetada.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Organitzar les peces mitjançant variables.
Referència de la notació: Combinació automàtica de les parts, Inclusió de fitxers del LilyPond.
Advertiments i problemes coneguts
En cridar a \relative
sobre una expressió musical obtinguda
mitjançant el filtratge de música amb les ordres
\keepWithTag
o \removeWithTag
, podria passar que
canviessin les altures de les notes que efectivament romanen a
l’expressió filtrada. L’aplicació de \relative
en primer
lloc, abans de \keepWithTag
o de \removeWithTag
,
evita aquest perill perquè en aquest cas
\relative
actua sobre totes les notes tal i com s’introdueixen.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Ús d'etiquetes ] | [ Amunt : Diferents edicions a partir d'una mateixa font ] | [ Caràcters especials > ] |
Ús d’ajustaments globals
Es poden incloure ajustos globals a partir d’un fitxer diferent:
lilypond -dinclude-settings=ELS_MEUS_AJUSTAMENTS.ly LA_MEVA_PARTITURA.ly
A fitxers diferents es poden emmagatzemar grups d’ajustaments com la mida de la pàgina o les fonts tipogràfiques. Això permet fer diferents edicions de la mateixa partitura així com aplicar ajustaments estàndard a moltes partitures, simplement per mitjà de l’especificació del fitxer d’ajustaments adequat.
Aquesta tècnica també funciona bé amb l’ús de fulls d’estil, com s’estudia a Fulls d'estil.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Organitzar les peces mitjançant variables, Fulls d'estil.
Referència de la notació: Inclusió de fitxers del LilyPond.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Ús d'ajustaments globals ] | [ Amunt : Treball sobre els fitxers d'entrada ] | [ Codificació del text > ] |
3.3.3 Caràcters especials
Codificació del text | ||
Unicode | ||
Àlies d’ASCII |
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Caràcters especials ] | [ Amunt : Caràcters especials ] | [ Unicode > ] |
Codificació del text
El LilyPond usa el conjunt de caràcters definit pel consorci Unicode i la norma ISO/IEC 10646. Defineix un nom únic i un codi per als conjunts de caràcters que s’utilitzen en pràcticament tots els idiomes moderns i també en molts d’altres. L’Unicode es pot implementar utilitzant diverses esquemes de codificació diferents. El LilyPond usa la codificació UTF-8 (UTF són les sigles d’Unicode Transformation Format, o format de transformació de l’Unicode) que representa tots els caràcters comuns de la codificació Latin en un sol byte, i representa altres caràcters usant un format de longitud variable de fina a quatre bytes.
L’aspecte visual real dels caràcter ve determinat per els glifs que es defineixen als tipus de lletres concretes que es tinguin disponibles: un tipus de lletra defineix l’assignació d’un subconjunt dels codis d’Unicode a glifs. El LilyPond fa servir la biblioteca Pango per representar i disposar tipogràficament els textos multilingües.
El Lilypond no realitza cap conversió a la codificació de l’entrada. Això significa que qualsevol text, ja sigui el títol, la lletra de la cançó o una ordre musical que contingui caràcters diferents als del conjunt ASCII, s’han de codificar en UTF-8. La forma més fàcil d’escriure aquest text és utilitzar un editor preparat per a Unicode i desar el fitxer amb la codificació UTF-8. Gairebé tots els editors moderns populars donen suport al UTF-8, per exemple ho fan el vim, l’Emacs, el jEdit i el Gedit. Tots els sistemes MS Windows posteriors a NT fan servir l’Unicode com a codificació de caràcters nativa, de manera que fins i tot l’accessori Bloc de Notes (Notepad) pot editar-se i desar un fitxer en el format UTF-8. Una alternativa més funcional per a Windows és el BabelPad.
Si un fitxer d’entrada que conté un caràcter que no és ASCII no es desa en el format UTF-8, es genera un missatge d’error.
FT_Get_Glyph_Name () error: argument invàlid
Vet aquí un exemple que mostra text ciríl·lic, hebreu i portuguès:
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Codificació del text ] | [ Amunt : Caràcters especials ] | [ Àlies d'ASCII > ] |
Unicode
Per introduir un caràcter aïllat per al qual es coneix el punt de
codi Unicode però no està disponible a l’editor que s’està fent
servir, useu \char ##xhhhh
o bé \char
#dddd
dins d’un bloc \markup
, on hhhh
és el codi
hexadecimal del caràcter en qüestió i dddd
és el seu valor
decimal corresponent. Poden ometre’s els zeros inicials, però és
costum indicar els quatre caràcters a la representació hexadecimal
(observeu que no s’ha d’utilitzar la codificació UTF-8 del
punt de codi Unicode després de \char
, atès que la
codificació UTF-8 conté bits addicionals que indiquen el nombre
d’octets). Hi ha taules de codis Unicode i un índex de noms de
caràcters que dóna el punt de codi en hexadecimal per a qualsevol
caràcter al portal del Consorci Unicode, https://www.unicode.org/.
Per exemple, tant \char ##x03BE
com \char #958
insereixen el caràcter Unicode U+03BE, que té el nom Unicode
“Lletra grega Xi petita”.
Es pot escriure d’aquesta forma qualsevol punt de codi Unicode, i si tots els caràcters especials s’escriuen en aquest format no cal desar el fitxer d’entrada en format UTF-8. Per suposat, ha d’estar instal·lat i estar disponible per al LilyPond un tipus de lletra que contingui codificats tots aquests caràcters.
L’exemple següent mostra valors hexadecimals Unicode que s’usen a quatre llocs: a una crida d’assaig, com text d’articulació, a la lletra i com text independent sota la partitura:
\score { \relative { c''1 \mark \markup { \char ##x03A8 } c1_\markup { \tiny { \char ##x03B1 " to " \char ##x03C9 } } } \addlyrics { O \markup { \concat { Ph \char ##x0153 be! } } } } \markup { "Copyright 2008--2015" \char ##x00A9 }
Per escriure el símbol de copyrights a la nota de crèdits, utilitzeu:
\header { copyright = \markup { \char ##x00A9 "2008" } }
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Unicode ] | [ Amunt : Caràcters especials ] | [ Control de la sortida > ] |
Àlies d’ASCII
Es pot incloure una llista d’àlies d’ASCII per a caràcters especials:
\paper { #(include-special-characters) } \markup "&flqq; – &OE;uvre incomplète… &frqq;" \score { \new Staff { \repeat unfold 9 a'4 } \addlyrics { This is al -- so wor -- kin'~in ly -- rics: –_&OE;… } } \markup \column { "The replacement can be disabled:" "– &OE; …" \override #'(replacement-alist . ()) "– &OE; …" }
També podem fer els nostres propis àlies, ja sigui de forma global,
\paper { #(add-text-replacements! '(("100" . "hundred") ("dpi" . "dots per inch"))) } \markup "A 100 dpi."
o local:
\markup \replace #'(("100" . "hundred") ("dpi" . "dots per inch")) "A 100 dpi."
Vegeu també
Referència de la notació: Llista de caràcters especials.
Fitxers instal·lats: ‘ly/text-replacements.ly’.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Àlies d'ASCII ] | [ Amunt : Entrada i sortida generals ] | [ Extracció de fragments de música > ] |
3.4 Control de la sortida
3.4.1 Extracció de fragments de música | ||
3.4.2 Salts sobre la música corregida | ||
3.4.3 Formats de sortida alternatius | ||
3.4.4 Substitució del tipus de lletra de la notació |
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Control de la sortida ] | [ Amunt : Control de la sortida ] | [ Salts sobre la música corregida > ] |
3.4.1 Extracció de fragments de música
És possible produir a la sortida un o més fragments d’una
partitura mitjançant la definició de la situació explícita de la
musica que es vol extraure dins del bloc \layout
del fitxer
d’entrada, utilitzant la funció clip-regions
, i a
continuació executant el LilyPond amb l’opció
‘-dclip-systems’.
\layout { clip-regions = #(list (cons (make-rhythmic-location 5 1 2) (make-rhythmic-location 7 3 4))) }
Aquest exemple extrau un sol fragment del fitxer d’entrada
començant després de la duració d’una blanca al cinquè
compàs (5 1 2
) i acabant després de la tercera negra
del compàs sèptim (7 3 4
).
Es poden extraure fragments addicionals afegint més parells
d’entrades de make-rhythmic-location
a la llista
clip-regions
dins del bloc \layout
.
De forma predeterminada, cada fragment de musica s’obtindrà a la
sortida com un fitxer EPS
diferent, però també es poden
crear altres formats com PDF
o PNG
si cal. La
música extreta s’obté a la sortida com si hagués estat literalment
‘tallada’ de la partitura original impresa, de forma que si un
fragment s’estén sobre una o més línies, es genera un fitxer de
sortida diferent per a cada línia generada.
Vegeu també
Referencia de la notació:
El bloc \layout
.
Manual d’utilització: Utilització des de la línia d’ordres.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Extracció de fragments de música ] | [ Amunt : Control de la sortida ] | [ Formats de sortida alternatius > ] |
3.4.2 Salts sobre la música corregida
En escriure o copiar música, normalment sols és interessant veure i corregir la música propera al final (on estem afegint les notes). Per accelerar aquest procés de correcció, és possible saltar la composició tipogràfica de tots excepte uns pocs dels últims compassos. Això s’aconsegueix posant
showLastLength = R1*5 \score { … }
al nostre fitxer fonts. Això farà que es gravin sols els últims
cinc compassos (suposant un compàs de 4/4) de cada una de les
partitures \score
del fitxer d’entrada. Per peces
llargues, el gravat d’únicament una part petita és sovint un ordre
de magnitud més ràpid que el de l’obra completa. Si estem
treballant sobre el principi d’una partitura que ja hem gravat
(per exemple, per afegir una part instrumental nova), també pot
ser útil la propietat showFirstLength
.
Aquest mecanisme de passar per alt parts d’una partitura es pot
controlar amb un gra més fi mitjançant la propietat
Score.skipTypesetting
. Quan el seu valor està establert,
no es fa cap gravat en absolut.
Aquesta propietat s’usa també per controlar la sortida cap al fitxer MIDI. Observeu que passa per alt totes els esdeveniments, inclosos el tempo i els canvis d’instrument. Quedeu amb aquesta advertència.
\relative c' { c1 \set Score.skipTypesetting = ##t \tempo 4 = 80 c4 c c c \set Score.skipTypesetting = ##f d4 d d d }
A la música polifònica, Score.skipTypesetting
afecta a
totes les veus i pentagrames, estalviant encara més temps.
3.4.3 Formats de sortida alternatius
Els formats de sortida predeterminats per a la partitura impresa són el format de document portàtil (PDF) i PostScript (PS). Els formats de sortida Grafics de xarxa portàtil (PNG), Grafics de vector escalables (SVG) i Postscript encapsulat (EPS) també hi són disponibles a través d’opcions de la línia d’ordres, vegeu Opcions bàsiques de la línia d’ordre per al LilyPond.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Formats de sortida alternatius ] | [ Amunt : Control de la sortida ] | [ Creació de sortida MIDI > ] |
3.4.4 Substitució del tipus de lletra de la notació
Gonville és un conjunt de glifs alternatius al tipus de lletra Feta (que és part del tipus de lletra Emmentaler que s’usa al LilyPond). Es pot descarregar de:
http://www.chiark.greenend.org.uk/~sgtatham/gonville/
Aquí presentem alguns compassos de mostra gravats amb el tipus de lletra Gonville:
Aquí hi ha uns compassos de mostra gravats amb els glifs Feta del LilyPond:
Ordres d’instal·lació
Descarregueu i extraieu els fitxers de tipus de lletra. Copieu els fitxers ‘gonville-11.otf’, ‘gonville-13.otf’, ‘gonville-14.otf’, ‘gonville-16.otf’, ‘gonville-18.otf’, ‘gonville-20.otf’, ‘gonville-23.otf’, ‘gonville-26.otf’ i ‘gonville-brace.otf’ a la carpeta ‘…/share/lilypond/current/fonts/otf’ o ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/otf’. Si teniu els fitxers ‘gonville-*.svg’ i ‘gonville-*.woff’, copieu-los a ‘…/share/lilypond/current/fonts/svg’ o a ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/svg’. Per a més informació consulteu Altres fonts d'informació.
Nota: els fitxers ‘gonville-*.otf’ són per als rerefons
ps
i eps
(per a les sortides en format PDF i
PostScript). Els fitxers ‘gonville-*.svg’ són per al
rerefons svg
sense l’opció svg-woff
. Els
fitxers ‘gonville-*.woff’ són per al rerefons
svg
amb l’opció svg-woff
. Per a més informació,
consulteu
Opcions avançades de línia d’ordres per al LilyPond.
La sintaxi següent canvia el tipus de lletra de la notació (general i claus) al tipus Gonville.
\paper { #(define fonts (set-global-fonts #:music "gonville" #:brace "gonville" )) }
Nota: Cada crida a set-global-fonts
reinicia completament
tant el tipus de lletra principal de notació com la de text. Si
es deixa sense especificar una qualsevol de les categories,
aleshores s’utilitza el tipus de lletra predeterminat per a
aquesta categoria. Cada crida a set-global-fonts
canvia
les fonts per a cada \book
que la segueix, tant si s’ha
creat explícitament com implícita. Això significa que cada
\book
pot tenir el seu propi conjunt de tipus de lletra
principals cridant a set-global-fonts
prèviament. Per a
més informació, vegeu Tipus de lletra del document complet.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Altres fonts d'informació.
Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Tipus de lletra del document complet.
Advertiments i problemes coneguts
Gonville no es pot usar per gravar notació de ‘Música Antiga’ i és probable que qualsevol nou glif en versions posteriors del LilyPond no existeixin a la família de tipus de lletra Gonville. Dirigiu-vos a la pàgina web de l’autor per obtenir més informació sobre aquest i d’altres assumptes, entre ells el règim de llicències de Gonville.
Altres tipus de lletra de notació
Si teniu altres tipus de lletra de notació com ara ‘fontname-*.otf’, ‘fontname-*.svg’ i ‘fontname-*.woff’, podeu usar-les de la mateixa manera que Gonville.
Això és, copieu els fitxers ‘fontname-*.otf’ a la carpeta ‘…/share/lilypond/current/fonts/otf’ o a ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/otf’. Si teniu els fitxers ‘fontname-*.svg’ i ‘fontname-*.woff’, copieu-los a ‘…/share/lilypond/current/fonts/svg’ o a ‘…/share/lilypond/X.Y.Z/fonts/svg’.
Nota: pel moment, el LilyPond espera que els noms de fitxer tinguin els sufixos següents, tots els quals han d’estar presents a les carpetes d’instal·lació mencionats a dalt perquè funcionin adequadament: ‘-11’, ‘-13’, ‘-14’, ‘-16’, ‘-18’, ‘-20’, ‘-23’, ‘-26’, ‘-brace’. Per exemple, ‘emmentaler-11.otf’, ‘emmentaler-20.svg’ i ‘emmentaler-brace.woff’, etc.
La sintaxi següent canvia el tipus de lletra de la notació (general i de claus) a la font tipusdelletra.
\paper { #(define fonts (set-global-fonts #:music "tipoletra" ; nombre del archivo de fuente sin el sufijo ni la extensión #:brace "tipoletra" ; nombre del archivo de fuente sin el sufijo ni la extensión )) }
Nota: per a les categories music
i brace
,
especifiqueu el nom del fitxer de tipus de lletra sense el sufix
ni l’extensió.
3.5 Creació de sortida MIDI
El LilyPond pot produir fitxers que segueixen l’estàndard MIDI (Musical Instrument Digital Interface; interfície digital per a instruments musicals) i permetre així comprovar la música per l’oïda (amb l’ajuda d’alguna aplicació o dispositiu que entengui el MIDI). L’escolta de la sortida MIDI també pot ser d’ajuda per a la localització d’errors tals com notes que s’han introduït incorrectament, alteracions omeses i d’altres casos per l’estil.
Els fitxers MIDI no contenen so (com els fitxers AAC, MP3 o Vorbis) però requereixen de programari addicional per produir el so a partir d’ells.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Creació de sortida MIDI ] | [ Amunt : Creació de sortida MIDI ] | [ Notació sense suport del MIDI > ] |
3.5.1 Notació amb suport del MIDI
Es pot usar la següent notació musical amb les funcionalitats predeterminades del LilyPond per produir sortida MIDI:
- Marques de respiració
- Acords introduïts com noms d’acord
- Crescendos i decrescendos sobre més d’una nota. El volum s’altera de forma lineal entre els dos extrems
- Indicadors dinàmics des de
ppppp
fins afffff
, incloent-himp
,mf
ysf
- Microtons, però no acords microtonals. Cal també un reproductor de MIDI capaç d’executar esdeveniments de roda de to.
- Lletra de les cançons
- Altura de les notes
- Ritme introduït com duracions de les notes, fins i tot grups de valoració especial com ara els tresets.
- Articulacions ‘senzilles’; picato, staccato, accent, marcato i portato
- Canvis de temps introduïts amb la funció
\tempo
- Lligadures d’unió
- Trèmolos que no s’hagin introduït com un valor del tipus ‘
:
[número]’
També es poden controlar el panorama, el balanç, l’expressió i els efectes de reverberació i chorus mitjançant l’establiment de propietats de context, vegeu Propietats de context per a efectes MIDI.
Si es combina amb l’script ‘articulate’, és possible produir la sortida pel MIDI dels següents elements addicionals de notació musical:
- Appoggiatures. Se’ls dóna la meitat de la duració de la nota següent (sense tenir en compte els puntets). Per exemple:
\appoggiatura c8 d2.
El Do agafa la duració d’una negra.
- Notes i grups d’adorn (mordents d’una nota, trins, grupets circulars, etc.)
- Rallentando, accelerando, ritardando i a temps
- Lligadures d’expressió i fraseig
- Tenuto
Vegeu Enriquiment de la sortida MIDI.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Notació amb suport del MIDI ] | [ Amunt : Creació de sortida MIDI ] | [ El bloc MIDI > ] |
3.5.2 Notació sense suport del MIDI
Els següents elements de notació musical no es poder fer sortir pel MIDI:
- Articulacions diferents al picato, staccato, accent, i portato
- Crescendos i decrescendos sobre una sola nota
- Calderó
- Baix xifrat
- Glissandos
- Caigudes i elevacions
- Acords microtonals
- Duracions introduïdes com anotacions, per exemple el swing
- Canvis de temps sense
\tempo
(per exemple introduïdes com anotacions) - Trèmols que s’introdueixen amb la notació de la forma ‘
:
[número]’
3.5.3 El bloc MIDI
Per crear un fitxer de sortida MIDI a partir d’un fitxer d’entrada
del LilyPond, introduïu un bloc \midi
, que pot estar buit,
dins del bloc \score
:
\score { … música … \layout { } \midi { } }
Nota: Un bloc \score
que, a més de la música, conté
sols un bloc \midi
(o sigui, sense el bloc
\layout
), sols produeix fitxers de sortida MIDI; no
s’imprimeix cap notació musical.
L’extensió predeterminada per als fitxers de sortida
(.midi
) es pot canviar usant l’opció
-dmidi-extension
amb l’ordre lilypond
:
lilypond -dmidi-extension=mid Fitxer.ly
Com alternativa, pot afegir-se la següent expressió de l’Scheme
abans del començament d’un dels blocs \book
,
\bookpart
o \score
. Vegeu Estructura del fitxer.
#(ly:set-option 'midi-extension "mid")
Vegeu també
Referència de la notació: Estructura del fitxer, Creació de metadades al fitxers de sortida.
Fitxers instal·lats: ‘scm/midi.scm’.
Advertiments i problemes coneguts
Hi ha disponibles 15 canals MIDI i un canal addicional (el número 10) per a la percussió. Els pentagrames s’assignen als canals per ordre, de forma que una partitura que contingui més de 15 pentagrames dóna com a resultat que els pentagrames addicionals comparteixen (però no sobreescriuen) el mateix canal MIDI. Això pot ser problemàtic si els pentagrames que comparteixen canal tenen establertes propietats MIDI, basades en canal, en mutu conflicte (amb diferents instruments MIDI).
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < El bloc MIDI ] | [ Amunt : Creació de sortida MIDI ] | [ Indicacions de matís dinàmic al MIDI > ] |
3.5.4 Control de les dinàmiques del MIDI
Es possible controlar el volum MIDI general, el volum relatiu de les indicacions de matís dinàmic i el volum relatiu dels diferents instruments.
Les indicacions de matís dinàmic es tradueixen automàticament a nivells de volum dins del rang de volums MIDI disponible mentre que els crescendos i decrescendos varien el volum linealment entre els seus dos extrems. És possible controlar el volum relatiu de les indicacions de matís dinàmic, i el volum general dels diferents instruments.
Indicacions de matís dinàmic al MIDI | ||
Establiment del volum MIDI | ||
Establiment de les propietats del bloc MIDI |
Indicacions de matís dinàmic al MIDI
Sols les marques de dinàmica des de ppppp
fins
fffff
, inclosos mp
, mf
i sf
tenen
valors assignats. Aquest valor s’aplica a continuació al valor
del rang de volum a la sortida MIDI per a aquesta indicació de
matís dinàmic en particular. Les fraccions predeterminades varien
des de 0.25 per al ppppp fins a 0.95 per al
fffff. El conjunt complet de les indicacions de matís
dinàmic poden veure’s al fitxer ‘scm/midi.scm’.
Fragments de codi seleccionats
Creació de marques dinàmiques a la sortida MIDI
L’exemple següent mostra com crear un marcatge dinàmic, que no està inclòs a llista predeterminada, i assignar-lo a un valor específic de manera que es pugui usar per afectar la sortida MIDI.
A la marca dinàmica \rfz
se li assigna un valor de 0.9
.
#(define (myDynamics dynamic) (if (equal? dynamic "rfz") 0.9 (default-dynamic-absolute-volume dynamic))) \score { \new Staff { \set Staff.midiInstrument = #"cello" \set Score.dynamicAbsoluteVolumeFunction = #myDynamics \new Voice { \relative { a'4\pp b c-\rfz } } } \layout {} \midi {} }
Fitxers instal·lats: ‘ly/script-init.ly’ ‘scm/midi.scm’.
Fragments de codi: MIDI.
Referència de funcionament intern: Dynamic_performer.
Establiment del volum MIDI
Els volums generals mínim i màxim de les indicacions de matís
dinàmic MIDI es controlen establint les propietats
midiMinimumVolume
i midiMaximumVolume
en el nivell
del bloc Score
. Aquestes propietats tenen efecte sols al
començament de una veu i sobre les indicacions dinàmiques. La
fracció que correspon a cada indicació dinàmica es modifica amb
aquesta fórmula:
midiMinimumVolume + (midiMaximumVolume - midiMinimumVolume) * fracció
A l’exemple següent, el rang dinàmic del volum MIDI general es
limita a l’interval entre 0.2
i 0.5
.
\score { << \new Staff { \set Staff.midiInstrument = "flute" … music … } \new Staff { \set Staff.midiInstrument = "clarinet" … music … } >> \midi { \context { \Score midiMinimumVolume = #0.2 midiMaximumVolume = #0.5 } } }
Es pot obtenir una equalització senzilla d’instruments MIDI
establint les propietats midiMinimumVolume
i
midiMaximumVolume
dins del context Staff
.
\score { \new Staff { \set Staff.midiInstrument = "flute" \set Staff.midiMinimumVolume = #0.7 \set Staff.midiMaximumVolume = #0.9 … music … } \midi { } }
Per a partitures amb més d’un pentagrama i més d’un instrument MIDI, es poden fixar individualment els volums relatius de cada instrument:
\score { << \new Staff { \set Staff.midiInstrument = "flute" \set Staff.midiMinimumVolume = #0.7 \set Staff.midiMaximumVolume = #0.9 … music … } \new Staff { \set Staff.midiInstrument = "clarinet" \set Staff.midiMinimumVolume = #0.3 \set Staff.midiMaximumVolume = #0.6 … music … } >> \midi { } }
En aquest exemple el volum del clarinet es redueix de forma relativa al volum de la flauta.
Si no s’estableixen aquestes propietats de volum, el LilyPond encara aplica un ‘petit grau’ d’equalització a certs instruments. Vegeu ‘scm/midi.scm’.
Fitxers instal·lats: ‘scm/midi.scm’.
Vegeu també
Referència de la notació: Disposició de la partitura.
Referència de funcionament intern: Dynamic_performer.
Fragments de codi seleccionats
Replacing default MIDI instrument equalization
The default MIDI instrument equalizer can be replaced by setting the
instrumentEqualizer
property in the Score
context to a
user-defined Scheme procedure that uses a MIDI instrument name as its
argument along with a pair of fractions indicating the minimum and
maximum volumes respectively to be applied to that specific instrument.
The following example sets the minimum and maximum volumes for flute and clarinet respectively."
#(define my-instrument-equalizer-alist '()) #(set! my-instrument-equalizer-alist (append '( ("flute" . (0.7 . 0.9)) ("clarinet" . (0.3 . 0.6))) my-instrument-equalizer-alist)) #(define (my-instrument-equalizer s) (let ((entry (assoc s my-instrument-equalizer-alist))) (if entry (cdr entry)))) \score { << \new Staff { \key g \major \time 2/2 \set Score.instrumentEqualizer = #my-instrument-equalizer \set Staff.midiInstrument = "flute" \new Voice \relative { r2 g''\mp g fis~ 4 g8 fis e2~ 4 d8 cis d2 } } \new Staff { \key g \major \set Staff.midiInstrument = "clarinet" \new Voice \relative { b'1\p a2. b8 a g2. fis8 e fis2 r } } >> \layout { } \midi { } }
Advertiments i problemes coneguts
Els canvis al volum del MIDI sols tenen lloc al començament d’una nota, per la qual cosa els crescendos i decrescendos no afecten a volum d’una sola nota.
Establiment de les propietats del bloc MIDI
El bloc \midi
pot contenir diverses disposicions dels
contextos, definicions de context noves o codi que estableix els
valors de certes propietats.
\score { … music … \midi { \tempo 4 = 72 } }
Aquí, el temps s’estableix a 72 pulsacions de negra per minut. La
indicació de temps dins del bloc \midi
no apareix a la
partitura impresa. Tot i que qualsevol altra indicació de
\tempo
que s’especifiqui dins del bloc \score
també
apareixerà a la sortida MIDI.
Dins d’un bloc \midi
, l’ordre \tempo
està establint
propietats durant la interpretació de la música i en el context de
les definicions de sortida; així, s’interpreta com si fos
una modificació de context.
Les definicions de context segueixen la mateixa sintaxi que les
del bloc \layout
:
\score { … music … \midi { \context { \Voice \remove Dynamic_performer } } }
Aquest exemple suprimeix l’efecte de les indicacions dinàmiques sobre la sortida MIDI. Nota: els mòduls de traducció del LilyPond usats per al so s’anomenen ‘performers’.
Vegeu també
Manual de aprenentatge: Altres fonts d'informació.
Referència de la notació: Expressions, Disposició de la partitura.
Fitxers instal·lats: ‘ly/performer-init.ly’.
Fragments de codi: MIDI.
Referència de funcionament intern: Dynamic_performer.
Advertiments i problemes coneguts
Certs reproductors de MIDI no sempre gestionen correctament els canvis de tempo a la sortida MIDI.
Els canvis fets al midiInstrument
, així com certes opcions
MIDI al començament d’un pentagrama, poden aparèixer dos
cops a la sortida MIDI.
3.5.5 Ús dels instruments MIDI
Els instruments MIDI s’estableixen usant la propietat
midiInstrument
dins d’un context Staff
.
\score { \new Staff { \set Staff.midiInstrument = "glockenspiel" … music … } \midi { } }
o
\score { \new Staff \with {midiInstrument = "cello"} { … music … } \midi { } }
Si l’instrument escollit no coincideix exactament amb un dels
instruments de la llista de la secció ‘instruments MIDI’,
s’usarà l’instrument Piano de cua ("acoustic grand"
).
Vegeu Instruments MIDI.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Altres fonts d'informació.
Referència de la notació: Instruments MIDI, Disposició de la partitura.
Fitxers instal·lats: ‘scm/midi.scm’.
Advertiments i problemes coneguts
Els instruments de percussió la notació del qual està en un context
DrumStaff
es trobaran a la sortida, correctament, sobre el
canal MIDI número 10, però certs instruments de percussió
afinada com el xilòfon, el vibràfon o els timbals, es tracten com
instruments “normals”, de forma que la música d’aquests
instruments s’ha d’introduir en un context Staff
(no
DrumStaff
) per obtenir una sortida MIDI correcta. Hi ha
una llista completa d’entrades dels sets de percussió del
canal 10
al fitxer ‘scm/midi.scm’. Vegeu
Altres fonts d'informació.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Ús dels instruments MIDI ] | [ Amunt : Creació de sortida MIDI ] | [ Assignació de canals MIDI > ] |
3.5.6 Ús de les repeticions amb el MIDI
Les repeticions es poden representar a la sortida MIDI aplicant
l’ordre \unfoldRepeats
.
\score { \unfoldRepeats { \repeat tremolo 8 { c'32 e' } \repeat percent 2 { c''8 d'' } \repeat volta 2 { c'4 d' e' f' } \alternative { { g' a' a' g' } { f' e' d' c' } } } \midi { } }
Per restringir l’efecte de \unfoldRepeats
a la sortida MIDI
únicament, i al mateix temps generar partitures imprimibles, cal
fer dos blocs \score
: un per al MIDI (amb les
repeticions desplegades) i un altre per a la notació (amb
repeticions de primera i segona vegada, trèmols i del tipus percentatge):
\score { … music … \layout { } } \score { \unfoldRepeats { … music … } \midi { } }
Si s’usen diverses veus, cada una d’elles ha de contenir les repeticions completament desplegades per poder obtenir una sortida MIDI correcta.
Vegeu també
Referència de la notació: Repeticions.
3.5.7 Assignació de canals MIDI
Quan s’està generant un fitxer MIDI d’una partitura, el LilyPond assigna cada nota de la partitura automàticament a un canal MIDI, aquell que es tocaria quan s’envia cap a un dispositiu MIDI. Un canal MIDI té una certa quantitat de controls disponibles per seleccionar, per exemple, l’instrument a usar per reproduir les notes en aquest canal, o ordenar al dispositiu MIDI que apliqui diversos efectes al so produït sobre el canal. En tot moment, cada control d’un canal MIDI sols pot tenir assignat un valor únic (que malgrat això es pot modificar, per exemple, per canviar a un altre instrument a la meitat d’una partitura).
L’estàndard MIDI dóna suport sols a 16 canals per dispositiu MIDI. Aquest límit en el nombre de canals limita també el nombre d’instruments diferents que poden estar tocant al mateix temps.
El LilyPond crea pistes MIDI separades per a cada pentagrama (o
instrument o veu, segons el valor de
Score.midiChannelMapping
), i també per a cada context de
lletra. No hi ha un límit per al nombre de pistes.
Per solucionar el nombre limitat de canals MIDI, el LilyPond dóna
suport a alguns modes diferents per a la assignació de canals
MIDI, que se seleccionen usant la propietat de context
Score.midiChannelMapping
. En cada cas, si calen més canals
MIDI que el límit, els números de canal assignats tornen a comptar
des de zero, causant possiblement una assignació incorrecta
d’instrument a algunes notes. Aquesta propietat de context es pot
fixar a un dels valors següent:
-
'staff
-
Reservar un canal MIDI diferent per a cada un dels pentagrames de la partitura (és l’ajustament predeterminat). Totes les notes de totes les veus comparteixen el canal MIDI del pentagrama que les envolta, i totes es codifiquen dins de la mateixa pista MIDI.
El límit de 16 canals s’aplica al nombre total de contextos de pentagrama i de lletra, fins i tot que les lletres del MIDI no consumeixin un canal MIDI.
-
'instrument
-
Reservar un canal MIDI diferent a cada un dels instruments diferents especificats a la partitura. Això significa que totes les notes reproduïdes amb el mateix instrument MIDI comparteixen el mateix canal MIDI (i la mateixa pista), fins i tot que les notes provinguin de diferents veus o pentagrames.
En aquest cas els contextos de lletra no compten per al límit de 16 canals MIDI (ja que no s’assignen a un instrument MIDI), de forma que aquest ajustament pot permetre una millor distribució dels canals MIDI quan el nombre de contextos de pentagrama i de lletra en la partitura excedeix la quantitat de 16.
-
'voice
-
Reservar un canal MIDI a cada veu de la partitura que tingui un nom únic entre les veus del seu pentagrama que l’envolta. Les veus dels diferents pentagrames sempre s’assignen a diferents canals MIDI però dues veus qualssevol contingudes dins del mateix pentagrama comparteixen el mateix canal MIDI si tenen el mateix nom. A causa que
midiInstrument
i els diversos controls MIDI per als efectes són propietats del context de pentagrama, no es poden fixar independentment per a cada veu. La primera veu es reprodueix amb l’instrument i els efectes especificats per al pentagrama, i les veus amb un nom diferent de la primera rebran l’instrument i els efectes predeterminats.Nota: es poden assignar diferents instruments i/o efectes a diverses veus dins del mateix pentagrama movent el
Staff_performer
del contextStaff
al contextVoice
, y deixant quemidiChannelMapping
conservi el seu valor predeterminat de'staff
o s’estableixi al valor'instrument
; vegeu el fragment de codi següent.
Per exemple, l’assignació predeterminada de canal MIDI d’una
partitura pot canviar-se a l’ajustament 'instrument
com es
mostra a continuació:
\score { ...music... \midi { \context { \Score midiChannelMapping = #'instrument } } }
Fragments de codi seleccionats
Modificar la sortida MIDI perquè tingui un canal per a cada veu
En produir una sortida MIDI, el comportament predeterminat és que cada pentagrama representa un canal MIDI, amb totes les veus d’aquest pentagrama barrejades. Això redueix al mínim el risc que s’esgoti el nombre de canals MIDI disponibles, atès que hi ha un màxim de 16 canals per cada port MIDI, i la majoria dels dispositius sols tenen un port.
No obstant, quan es trasllada l’interpretador Staff_performer
al context Voice
, cada veu d’un pentagrama pot tenir el seu
propi canal MIDI, com es mostra a l’exemple següent: malgrat d’estar
sobre el mateix pentagrama, es creen dos canals MIDI, cadascú amb un
midiInstrument
diferent.
\score { \new Staff << \new Voice \relative c''' { \set midiInstrument = #"flute" \voiceOne \key g \major \time 2/2 r2 g-"Flute" ~ g fis ~ fis4 g8 fis e2 ~ e4 d8 cis d2 } \new Voice \relative c'' { \set midiInstrument = #"clarinet" \voiceTwo b1-"Clarinet" a2. b8 a g2. fis8 e fis2 r } >> \layout { } \midi { \context { \Staff \remove "Staff_performer" } \context { \Voice \consists "Staff_performer" } \tempo 2 = 72 } }
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Assignació de canals MIDI ] | [ Amunt : Creació de sortida MIDI ] | [ Enriquiment de la sortida MIDI > ] |
3.5.8 Propietats de context per a efectes MIDI
Es poden usar les propietats següents de context per aplicar
diversos efectes MIDI a les notes que es reprodueixen sobre el
canal MIDI associat amb el pentagrama, instrument MIDI o veu
actual (depenent del valor de la propietat de context
Score.midiChannelMapping
y del context en la qual està
situat el Staff_performer
; vegeu Assignació de canals MIDI).
Els canvis en aquestes propietats de context afecten a totes les notes que es reprodueixen sobre el canal després del canvi, tot i que alguns dels efectes es poden fins i tot aplicar també a notes que estiguin ja sonant en aquest moment (depenent de la implementació del dispositiu MIDI).
Es donen suport a les següents propietats de context:
-
Staff.midiPanPosition
-
La posició de panorama controla com es distribueix el so d’un canal MIDI entre les sortides estèreo esquerra i dreta. La propietat de context accepta un nombre entre -1.0 (
#LEFT
) i 1.0 (#RIGHT
); el valor -1.0 posta tota la potència de so a la sortida estèreo esquerra (deixant la sortida dreta en complet silenci), el valor 0.0 (#CENTER
) distribueix el so per igual entre les sortides estèreo esquerra i dreta, i el valor 1.0 mou tot el so a la sortida estèreo dreta. Els valors entre -1.0 i 1.0 es poden usar per obtenir distribucions barrejades entre les sortides estèreo esquerra i dreta. -
Staff.midiBalance
-
Equilibri estèreo d’un canal MIDI. De forma semblant a la posició de panorama aquesta propietat de context accepta un nombre entre -1.0 (
#LEFT
) i 1.0 (#RIGHT
). Varia el volum relatiu que s’envia als dos altaveus estèreo sense afectar a la distribució dels propis senyals estèreo. -
Staff.midiExpression
-
Nivell d’expressió (com una fracció de nivell màxim disponible) que s’aplica a un canal MIDI. Un dispositiu MIDI combina el nivell d’expressió del canal MIDI amb el nivell actual de dinàmica d’una veu (controlat mitjançant les ordre de dinàmica com
\p
o\ff
) per obtenir el volum total de cada nota dins de la veu. El control d’expressió es pot usar, per exemple, per implementar efectes de crescendo i decrescendo sobre notes mantingudes (quelcom al qual el LilyPond no dóna suport de forma automàtica).El rang de nivells d’expressió s’estén des de 0.0 (cap expressió, el que significa un volum nul) fins a 1.0 (expressió al màxim).
-
Staff.midiReverbLevel
-
El nivell de reverberació (com una fracció del màxim nivell disponible) que s’aplica a un canal MIDI. Aquesta propietat accepta nombre entre 0.0 (sense reverberació) i 1.0 (efecte màxim).
-
Staff.midiChorusLevel
-
Nivell de l’efecte Chorus (com una fracció del nivell màxim disponible) que s’aplica a un canal MIDI. Aquesta propietat accepta nombres entre 0.0 (sense efecte de chorus) i 1.0 (efecte al màxim).
Advertiments i problemes coneguts
Atès que els fitxers MIDI no contenen en realitat cap informació sonora, els canvis en aquestes propietats de context sols es converteixen en peticions perquè canviïn els controls de canal MIDI dins dels fitxers MIDI emesos. Si un dispositiu MIDI determinat (com un reproductor MIDI per programari) pot de fer gestionar qualsevol d’aquestes sol·licituds d’un fitxer MIDI, és quelcom que depèn totalment de la implementació del mateix: un dispositiu podria optar per ignorar algunes o totes aquestes sol·licituds. Així mateix, la forma en la qual un dispositiu MIDI interpreta els diferents valors d’aquests controls (generalment, l’estàndard MIDI determina el comportament sols als punts extrems del rang de valors disponibles per a cada control), i el fet de si un canvi en el valor d’un control afecta a les notes que ja s’estan reproduint sobre aquest canal MIDI o no, també śon aspectes específics de la implementació del dispositiu MIDI.
En generar fitxers MIDI, el LilyPond senzillament converteix de forma lineal els valors fraccionaris dins de cada rang (7 bits, o 14 bits per als controls de canal MIDI que admeten resolució fina) en valors enters dins del rang corresponent (de 0 a 127 o de 0 a 32767, respectivament), arrodonint els valors fraccionaris cap al enter més pròxim en direcció oposada al zero. Els valors enters convertits s’emmagatzemen tal qual al fitxer MIDI generat. Consulteu la documentació del seu dispositiu MIDI per veure informació sobre com interpreta aquests valors.
[ << Entrada i sortida generals ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Gestió de l'espai >> ] |
[ < Propietats de context per a efectes MIDI ] | [ Amunt : Creació de sortida MIDI ] | [ L'script Articulate > ] |
3.5.9 Enriquiment de la sortida MIDI
3.5.10 L’script Articulate |
La sortida MIDI predeterminada és molt bàsica, però es pot
millorar mitjançant la selecció dels instruments MIDI les
propietats del bloc \midi
i/o usant l’script
‘articulate’.
3.5.10 L’script Articulate
Per utilitzar l’script Articulate, l’hem d’incloure al principi del nostre fitxer d’entrada:
\include "articulate.ly"
L’script crea una sortida MIDI en la qual les notes tenen una duració ajustada al temps de forma que es corresponen amb una sèrie d’indicacions d’articulació i de tempo. Malgrat això, la sortida gravada també s’altera per reflectir literalment el contingut de la sortida MIDI.
\score { \articulate << … music … >> \midi { } }
L’ordre \articulate
habilita el processat de les
abreviatures com trins i mordents de diverses notes. En el propi
script pot veure’s una llista completa dels elements que estan
previstos. Vegeu ‘ly/articulate.ly’.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Altres fonts d'informació.
Referència de la notació: Disposició de la partitura.
Fitxers instal·lats: ‘ly/articulate.ly’.
Nota: L’script ‘articulate’ pot escurçar els acords, el
que podria no ser adequat per alguns tipus d’instrument, com
l’òrgan. Les notes que no tenen cap articulació també es poden
escurçar; així, per contenir l’abast d’aquest efecte limiteu l’ús
de la funció \articulate
a segments de música més breus o
modifiqueu els valors de les variables definides per compensar
l’efecte d’escurçament de les notes.
3.6 Extracció de la informació musical
A més de crear un resultat visual i MIDI, el LilyPond és capaç de presentar informació musical en forma de text.
3.6.1 Impressió del codi de notació del LilyPond | ||
3.6.2 Impressió de les expressions musicals de l’Scheme | ||
3.6.3 Desar els esdeveniments musicals en un fitxer |
3.6.1 Impressió del codi de notació del LilyPond
La impressió textual d’una expressió musical en notació del
LilyPond pot fer-se amb la funció musical
\displayLilyMusic
. Per veure el resultat, el més usual és
cridar al LilyPond mitjançant la línia d’ordres. Per exemple,
{ \displayLilyMusic \transpose c a, { c4 e g a bes } }
imprimeix el següent:
{ a,4 cis e fis g }
De forma predeterminada, el LilyPond imprimeix aquests missatges a
la consola junt a la resta dels missatges de la compilació del
LilyPond. Per discernir entre aquests missatges i desar el
resultat de \displayLilyMusic
, canvieu la sortida cap a un
fitxer.
lilypond fitxer.ly >resultat.txt
Observeu que el LilyPond no es limita a mostrar l’expressió
musical, sinó que també la interpreta (perquè
\displayLilyMusic
la retorna a més de mostrar-la).
Simplement inseriu
\displayLilyMusic
dins de la música existent amb l’objectiu
d’obtenir informació sobre ella.
Per interpretar i mostrar una secció de música a la consola, i al
mateix temps suprimir-la del fitxer de sortida, useu l’ordre \void
.
{ \void \displayLilyMusic \transpose c a, { c4 e g a bes } c1 }
3.6.2 Impressió de les expressions musicals de l’Scheme
Vegeu Presentació de les expressions musicals.
3.6.3 Desar els esdeveniments musicals en un fitxer
Els esdeveniments musicals es poden desar en un fitxer pentagrama a pentagrama mitjançant la inclusió d’un fitxer a la nostra partitura principal.
\include "event-listener.ly"
D’aquesta forma es creen un o més fitxers anomenats ‘FILENAME-STAFFNAME.notes’ ó ‘FILENAME-unnamed-staff.notes’ per a cada pentagrama. Observeu que si teniu més d’un pentagrama sense nom, els esdeveniments de tots els pentagrames es barrejaran entre sí dins del mateix fitxer. El resultat té el següent aspecte:
0.000 note 57 4 p-c 2 12 0.000 dynamic f 0.250 note 62 4 p-c 7 12 0.500 note 66 8 p-c 9 12 0.625 note 69 8 p-c 14 12 0.750 rest 4 0.750 breathe
La sintaxi consisteix en una línia delimitada per caràcters de tabulació, amb dos camps fixos en cada línia seguits de paràmetres opcionals.
temps tipus …paràmetres…
Aquesta informació es pot llegir fàcilment per part d’altres programes com guions del Python, i poden ser molt útils per aquells investigadors que volen realitzar una anàlisi musical o fer experiments de reproducció amb el LilyPond.
Advertiments i problemes coneguts
No tots els esdeveniments musicals del LilyPond tenen suport a ‘event-listener.ly’. Es pretén que sigui una “prova de concepte” ben realitzada. Si alguns esdeveniment que voleu veure no apareixen inclosos, copieu ‘event-listener.ly’ a la vostra carpeta del LilyPond i modifiqueu el fitxer de forma que produeixi la informació que desitgeu.
4. Gestió de l’espai
La disposició global sobre el paper ve determinada per tres factors: el disseny de la pàgina, els salts de línia i l’espaiat. Aquests factors influeixen entre sí. L’elecció d’un o altre espaiat determina quina densitat acaba tenint cada sistema de música. Això influeix en el lloc en el qual s’escullen els salts de línia i, en últim terme, en el nombre de pàgines que té una partitura.
Considerat globalment, aquest procés es produeix en quatre fases: en primer lloc es trien unes distàncies elàstiques o ‘molls’, basats en la duració de les figures. Es proves totes les combinacions de salts de línia possibles, i per a cada una d’elles es calcula una puntuació de ‘maldat’. Després es fa una estimació de l’altura de cada un dels possibles sistemes. Finalment se selecciona una combinació de salts de pàgina i de línia de tal forma que ni l’espaiat horitzontal ni el vertical estiguin massa estrets ni estirats.
Hi ha dos tipus de blocs que poden contenir ajustaments de
disposició: \paper {…}
i \layout
{…}
. El bloc \paper
conté ajustament de
disposició de la pàgina que s’espera siguin els mateixos per a
totes les partitures d’un llibre o part de llibre, etc. Vegeu
Disposició de la pàgina. El bloc \layout
conté
ajustaments de disposició de la partitura, com el nombre de
sistemes a utilitzar, o la separació entre grups de pentagrama,
etc. Vegeu Disposició de la pàgina.
4.1 Disposició de la pàgina | ||
4.2 Disposició de la partitura | ||
4.3 Salts | ||
4.4 Espaiat vertical | ||
4.5 Espaiat horitzontal | ||
4.6 Encaix de la música en menys pàgines |
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Gestió de l'espai ] | [ Amunt : Gestió de l'espai ] | [ El bloc paper > ] |
4.1 Disposició de la pàgina
Aquesta secció estudia les opcions de disposició de la pàgina per
al bloc \paper
.
4.1.1 El bloc \paper
Els blocs \paper
poden aparèixer en tres llocs diferents
per formar una jerarquia descendent de blocs \paper
:
-
Al principi del fitxer, abans de qualsevol bloc
\book
,\bookpart
, o\score
. -
Dins d’un bloc
\book
però fora de qualsevol bloc\bookpart
o\score
que estiguin dins d’aquest llibre. -
Dins d’un bloc
\bookpart
però fora de qualsevol\score
que estigui dins d’aquesta part de llibre.
No es posasr un bloc \paper
dins d’un bloc \score
.
Els valors dels camps filtres aquesta jerarquia, persistint els valors establerts més a dalt a la jerarquia a no ser que se sobreescriguin per algun valor establert a sot de la jerarquia.
Poden aparèixer diversos blocs \paper
en cada u dels
nivells, per exemple com a part de diversos fitxers inclosos amb
\include
. Si és el cas, els camps en cada nivell es
combinen, agafant precedència els camps que apareixen més tard si
es produeixen camps duplicats.
Entre els ajustaments que poden aparèixer dins d’un bloc
\paper
estan els següents:
-
la funció de l’Scheme
set-paper-size
, -
variables de
\paper
utilitzades per personalitzar la disposició de la pàgina, i - definicions de marcatge utilitzats per personalitzar la disposició dels encapçalaments, peus i títols.
La funció set-paper-size
s’estudia a la secció següent,
Mida del paper i escalat automàtic. Les variables de
\paper
que s’ocupen de la disposició de la pàgina
s’estudien en seccions posteriors. Les definicions d’elements de
marcatge que s’encarreguen dels encapçalaments, peus i títols
s’estudien a
Títols encapçalaments i peus de pàgina personalitzats.
Gairebé totes les variables de \paper
funcionen sols dins
d’un bloc \paper
. Les poques que funcionen també a un bloc
\layout
s’indiquen a
El bloc \layout
.
Excepte quan s’especifica el contrari, totes les variables de
\paper
que corresponen a distàncies sobre la pàgina es
mesuren en milimetres, a no ser que l’usuari especifiqui unes
unitats diferents. Per exemple, la declaració següent estableix
el marge superior top-margin
a deu mil·límetres:
\paper { top-margin = 10 }
Per fixar-lo a 0.5
polzades, utilitzeu el sufix d’unitats
\in
:
\paper { top-margin = 0.5\in }
Els sufixos d’unitats que estan disponibles són \mm
,
\cm
, \in
i \pt
. Aquestes unitats són valors
simples per convertir a partir de mil·límetres; estan definits a
‘ly/paper-defaults-init.ly’. Per claredat, en usar
mil·límetres, se sol escriure el sufix \mm
tot i que no cal
tècnicament.
També és possible definir valors de \paper
utilitzant
l’Scheme. L’equivalent de l’Scheme de l’exemple anterior és:
\paper { #(define top-margin (* 0.5 in)) }
Vegeu també
Referència de la notació:
Mida del paper i escalat automàtic,
Títols encapçalaments i peus de pàgina personalitzats,
El bloc \layout
.
Fitxers instal·lats: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < El bloc paper ] | [ Amunt : Disposició de la pàgina ] | [ Establiment de la mida del paper > ] |
4.1.2 Mida del paper i escalat automàtic
Establiment de la mida del paper | ||
Escalat automàtic de la mida del paper |
Establiment de la mida del paper
‘A4’ és el valor predeterminat si no s’estableix cap mida de pàgina explícitament. Però hi ha dues funcions que es poden usar per modificar-lo:
-
set-default-paper-size
-
#(set-default-paper-size "quarto")
que sempre s’ha de col·locar a l’àmbit superior, i
-
set-paper-size
-
\paper { #(set-paper-size "tabloid") }
que es pot col·locar sempre dins d’un bloc
\paper
.
Si s’usa la funció set-default-paper-size
a l’àmbit
superior jeràrquic, ha d’anar abans de qualsevol bloc
\paper
. set-default-paper-size
estableix la mida de
totes les pàgines, mentre que set-paper-size
estableix sols
la mida de les pàgines a les quals s’aplica el bloc
\paper
. Per exemple, si el bloc \paper
està al
principi del fitxer, aplica la mida de paper a totes les pàgines.
Si el bloc \paper
està dins d’un bloc \book
,
aleshores la mida del paper sols s’aplica a aquest llibre.
Quan s’usa la funció set-paper-size
, s’ha de col·locar
abans de qualsevol altra funció que es faci servir dins del
mateix bloc \paper
. Vegeu
Escalat automàtic de la mida del paper.
Les mides de pàgina estan definides al fitxer ‘scm/paper.scm’, i tot i que és possible afegir mides personalitzades, se sobreescriuran a les actualitzacions del programari posteriors. La llista de totes les mides de paper disponibles estan a Mides de pàgina predefinides.
Es pot usar l’ordre següent al fitxer per afegir una mida de
pàgina personalitzada que es pot usar després amb
set-default-paper-size
o amb set-paper-size
segons
convengui,
#(set! paper-alist (cons '("mi tamaño" . (cons (* 15 in) (* 3 in))) paper-alist)) \paper { #(set-paper-size "mi tamaño") }
Es pot usar qualsevol de les unitats in
(polzades),
cm
(centímetres) o mm
(mil·límetres).
Si s’afageix el símbol 'landscape
a la funció de la mida de
la pàgina, el paper es gira 90 graus i s’estableix adequadament
l’amplada de les línies.
#(set-default-paper-size "a6" 'landscape)
Es poden intercanviar les dimensions del paper sense que la impressió resulti girada (com quan s’imprimeix en mida targeta postal, o en crear gràfics per a la seva inclusió en comptes d’un document independent) afegint ‘landscape’ després del nom de la pròpia mida del paper:
#(set-default-paper-size "a6landscape")
Quan la mida del paper acaba de forma explícita amb
‘landscape’ o amb ‘portrait’, la presència d’un símbol
'landscape
solamente afecta a l’orientació de la
impressió, no a les dimensions del paper que s’usen per a la
disposició.
Vegeu també
Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper, Mides de pàgina predefinides.
Fitxers instal·lats: ‘scm/paper.scm’.
Escalat automàtic de la mida del paper
Si es canvia la mida del paper amb una de les funcions de l’Scheme
(set-default-paper-size
o set-paper-size
),
els valors d’algunes variables de \paper
se escalen
automàticament a la nova mida. Per sortejar l’escalat automàtic
per a una variable determinada, establiu el valor de la variable
després d’establir la mida del paper. Observeu que l’escalat
automàtica no s’activa mitjançant l’ajustament de les variables
paper-height
o de paper-width
, fins i tot
paper-width
pot influir sobre altres valors (això és
diferent a l’escalat i s’estudia més a baix). Les funcions
set-default-paper-size
i set-paper-size
es descriuen
a Establiment de la mida del paper.
Les dimensions verticals afectades per l’escalat automàtic són
top-margin
i bottom-margin
(vegeu Variables fixes d’espaiat vertical de \paper
). Les dimensions horitzontals
afectades per l’escalat automàtic són left-margin
,
right-margin
, inner-margin
, outer-margin
,
binding-offset
, indent
i short-indent
(vegeu
Variables d’espaiat horitzontal de \paper
).
Els valors predeterminats per a aquestes dimensions estan fixats
al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’, usant variables
internes anomenades top-margin-default
,
bottom-margin-default
, etc. Aquests són els valors que
resulten de la mida predeterminat del paper a4
. Com a
referència, amb el paper a4
l’alçada paper-height
és 297\mm
i l’amplada paper-width
és 210\mm
.
Vegeu també
Referència de la notació:
Variables fixes d’espaiat vertical de \paper
,
Variables d’espaiat horitzontal de \paper
.
Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’, ‘scm/paper.scm’.
4.1.3 Variables fixes d’espaiat vertical de \paper
Nota: Algunes dimensions de \paper
s’escalen
automàticament a la mida del paper cosa que pot portar a un
comportament no esperat. Vegeu
Escalat automàtic de la mida del paper.
Els valors predeterminats (previs a l’escalat) estan definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
paper-height (alçada del paper)
-
Alçada de la pàgina, no fixada de forma predeterminada. Observeu que l’escalat automàtic d’algunes dimensions verticals no resulta afectat per això.
-
top-margin (marge superior)
-
Marge entre l’extrem superior de la pàgina i la part superior de la zona imprimible. Si es modifica el mida del paper, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb allò.
-
bottom-margin (marge inferior)
-
Marge entre la part inferir de la zona imprimible i l’extrem inferior de la pàgina. Si es modifica la mida del paper, s’escala d’acord amb allò el valor predeterminat d’aquesta dimensió.
-
ragged-bottom (sense justificar per sota)
-
Si això es fixa al valor vertader, els sistemes es disposen segons el seu espaiat natural, ni comprimit ni ampliat verticalment per reomplir la pàgina.
-
ragged-last-bottom (sense justificar l'última per sota)
-
Si s’estableix al valor fals, aleshores l’última pàgina (tant del document com de cada secció que s’hagué creat amb un bloc
\bookpart
) es justifica verticalment de la mateixa forma que les pàgines anteriors.
Vegeu també
Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.
Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Fragments de codi: Spacing.
Advertiments i problemes coneguts
Els títols (estrets del bloc \header
) es tracten com a
sistemes, això doncs ragged-bottom
i
ragged-last-bottom
augmenten la separació entre els títols
i el primer sistema de la partitura.
Les mides de paper definits explícitament sobreescriuen qualsevol ajustament dels marges superior i inferior definits per l’usuari.
4.1.4 Variables flexibles d’espaiat vertical de \paper
En quasi totes els casos és preferible que les distàncies
verticals entre certs elements (com marges, títols, sistemes i les
diferents partitures) siguin flexibles, de manera que s’ampliïn i
comprimeixin adequadament depenent de la situació. Estan
disponibles un cert nombre de variables del bloc \paper
(indicades més a baix) per realitzar un ajustament fi del
comportament d’aquestes dimensions en front a la seva ampliació o
compressió.
Observeu que les variables de \paper
que s’estudien a
aquesta secció no controlen l’espaiat dels pentagrames que estan
dins dels sistemes individual. L’espaiat dins dels sistemes es
controla per mitjà de propietats de grob, amb ajustaments que
s’escriuen normalment dins d’un bloc \score
o
\layout
, i no dins del bloc \paper
. Vegeu
Espaiat vertical flexible dins dels sistemes.
Estructura de les listes-A d’espaiat vertical flexible | ||
Llista de variables d’espaiat de \paper verticals flexibles |
Estructura de les listes-A d’espaiat vertical flexible
Cadascuna de les variables d’espaiat de \paper
flexibles és
una llista-A (llista associativa) que conté quatre claus:
-
basic-distance
(distància bàsica): distància vertical, mesurada en espais de pentagrama, entre els punts de referència dels dos elements, quan no resulti cap col·lisió, i no es produeixi cap ampliació o compressió. El punt de referència d’un element de marcatge (de títol o del nivell jeràrquic superior) és el seu punt més alt, i el punt de referència d’un sistema és el centre vertical delStaffSymbol
més proper (fins i tot si es tracta d’una línia que no és un pentagrama, com un contextLyrics
). Els valors dedistància bàsica
menors depadding
o deminimum-distance
no són significatius, perquè la distància resultant mai no serà menor depadding
o deminimum-distance
. -
minimum-distance
(distància mínima): La distància vertical mínima permesa, mesurada en espais de pentagrama, entre els punts de referència dels dos elements, quan es produeix una compressió. Els valors deminimum-distance
menors depadding
no són significatius, perquè la distància resultant mai no serà menor depadding
. -
padding
(farciment): mínim espai vertical buit necessari entre els rectangles circumdants (o les línies d’horitzó) dels dos elements, mesurat en espais de pentagrama. -
stretchability
(capacitat d’ampliació): mesurada sense unitats de la propensió relativa d’aquesta dimensió a ampliar-se. Si és zero, la distància no s’ampliarà (a no ser que resultassin col·lisions). Si és positiva, la significació del valor de la capacitat d’ampliació de una dimensió concreta depèn sols de la seva relació amb els valors destretchability
de les altres dimensions. Per exemple, si una dimensió té el doble destretchability
que una altra, s’ampliarà amb el doble de facilitat. Els valors han de ser no negatius i finits. El valor+inf.0
provoca un error de programació i s’ignora, però es pot usar1.0e7
per a un moll gairebé infinitament ampliable. Si no es fixa un valor, el valor predeterminat s’estableix abasic-distance
. Observeu que la propensió de la dimensió a comprimir-se no es pot establir directament per l’usuari i és igual a (basic-distance
-minimum-distance
).
Si una pàgina té un marge inferior no justificat, la distància resultant és la més gran de:
-
basic-distance
, -
minimum-distance
, i -
padding
més la distància més petita necessària per eliminar les col·lisions.
Per a partitures de diverses pàgines amb la part inferior no justificada a l’última pàgina, l’última pàgina usarà el mateix espaiat que la pàgina anterior sempre i quan hi hagi espai suficient per a això.
Els mètodes específics per a la modificació de les llistes-A s’estudien a Modificació de les llistes-A. El següent exemple mostra les dues formes en les quals poden modificar-se aquestes llistes-A. La primera declaració actualitza un parell clau-valor individualment, i la segona redefineix la variable completament:
\paper { system-system-spacing.basic-distance = #8 score-system-spacing = #'((basic-distance . 12) (minimum-distance . 6) (padding . 1) (stretchability . 12)) }
Llista de variables d’espaiat de \paper
verticals flexibles
Els noms d’aquestes variables segueixen el format
superior-inferior-spacing
, on
superior
i inferior
són els elements que
s’espaiaran. Cada distància es mesura entre els punts de
referència dels dos elements (vegeu més a dalt la descripció de
l’estructura de la llista-A). Observeu que en aquests noms de
variable, el terme ‘markup
’ es refereix tant a
elements de marcatge de títol (bookTitleMarkup
o
scoreTitleMarkup
) com a elements de marcatge del
nivell superior (vegeu Estructura del fitxer). Totes les
distàncies es mesuren en espais de pentagrama.
Els ajustaments predeterminats estan definits en el fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
markup-system-spacing
-
distància entre un element de marcatge (de títol o del nivell superior) i el sistema que el segueix.
-
score-markup-spacing
-
distància entre l’últim sistema d’una partitura i l’element de marcatge (de títol o del nivell superior) que el segueix.
-
score-system-spacing
-
distància entre l’últim sistema d’una partitura i el primer sistema de la partitura que el segueix, quan no existeix cap element de marcatge (de títol o del nivell superior) entre ells.
-
system-system-spacing
-
distància entre dos sistemes dins de la mateixa partitura.
-
markup-markup-spacing
-
distancia entre dos elements de marcatge (de títol o del nivell superior).
-
last-bottom-spacing
-
distància des de l’últim sistema o element de marcatge del nivell superior en una pàgina, fins la part inferior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem superior del marge inferior).
-
top-system-spacing
-
distància des de la part superior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem inferior del marge superior) fins el primer sistema d’una pàgina, quan no hi ha cap element de marcatge (de títol o de nivell superior) entre els dos.
-
top-markup-spacing
-
distancia des de l’extrem superior de la zona imprimible (és a dir, l’extrem inferior del marge superior) fins el primer element de marcatge (de títol o del nivell superior) sobre una pàgina, quan no hi ha cap sistema entre els dos.
Vegeu també
Referència de la notació: Espaiat vertical flexible dins dels sistemes.
Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Fragments de codi: Spacing.
4.1.5 Variables d’espaiat horitzontal de \paper
Nota: Algunes dimensions de \paper
s’escalen
automàticament a la mida del paper, cosa que pot causar un
comportament diferent a l’esperat. Vegeu
Escalat automàtic de la mida del paper.
Variables de \paper per a l’amplada i els marges | ||
Variables de \paper per al mode de doble cara | ||
Variables de \paper per a desplaçaments i sagnats |
Variables de \paper
per a l’amplada i els marges
Els valors predeterminats (abans de l’escalat) que no es llisten aquí es poden trobar definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
paper-width (amplada del paper)
-
Amplada de la pàgina, sense fixar de forma predeterminada. Tot i que
paper-width
no té cap efecte sobre l’escalat automàtic d’algunes dimensions horitzontals, sí influeix sobre la variableline-width
. Si estan establertes les dues variablespaper-width
iline-width
, aleshores també s’actualitzenleft-margin
iright-margin
. Vegeu tambécheck-consistency
. -
line-width (longitud de la línia)
-
Quan s’especifica dins d’un bloc
\paper
, defineix les dimensions horitzontals de l’espai disponible per a les línies del pentagrama als sistemes sense sagnat per l’esquerra. Si es deixa sense especificar, la longitudline-width
del paper es determina a partir de(paper-width - left-margin - right-margin)
. Si s’especifica la longitudline-width
del paper, i no s’especifiquen el marge esquerreleft-margin
ni el marge dretright-margin
, aleshores els marges s’actualitzen de forma que els sistemes se centren automàticament sobre la pàgina. Vegeu tambécheck-consistency
.Els valors de
line-width
per a les partitures individuals es poden especificar dins dels blocs\layout
de les partitures. Aquests valors controles la longitud de les línies produïdes partitura a partitura. Si la longitudline-width
no s’especifica per a una partitura, el seu valor predeterminat és elline-width
del bloc paper. El fet d’establir la longitudline-width
d’una partitura no té efecte sobre els marges del paper. Les línies del pentagrama, d’una longitud determinada pel valorline-width
de la partitura, s’alineen per l’esquerra dins de l’àrea definida per la longitudline-width
del paper. Si la longitudline-width
del paper i de la partitura són iguals, les línies del pentagrama s’estenen exactament des del marge esquerre fins al marge dret, però si la longitudline-width
de la partitura és més gran que laline-width
del paper, les línies del pentagrama s’imprimiran a sobre de l’espai reservat al marge dret. -
left-margin (marge esquerre)
-
Marge entre l’extrem esquerre de la pàgina i el començament de les línies del pentagrama als sistemes sense sagnat. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Si no s’estableix el valor de
left-margin
, y tantline-width
comright-margin
estan establerts, aleshores s’estableix el valor deleft-margin
a(paper-width - line-width - right-margin)
. Si sols està establertline-width
, aleshores els dos marges s’estableixen a((paper-width - line-width) / 2)
, i com a conseqüència els sistemes de centren sobre la pàgina. Vegeu tambécheck-consistency
. -
right-margin (marge dret)
-
Marge entre l’extrem dret de la pàgina i el final de les línies del pentagrama en sistemes justificats. Si la mida de la pàgina es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Si
right-margin
no està establert, i tantline-width
comleft-margin
estan establerts, el valor deright-margin
se estableix a(paper-width - line-width - left-margin)
. Si sols està està establertline-width
, els dos marges s’estableixen a((paper-width - line-width) / 2)
, i com a conseqüència els sistemes apareixen centrats sobre la pàgina. Vegeu tambécheck-consistency
. -
check-consistency (comprovació de la consistència)
-
Si això és vertader (el seu valor predeterminat), s’imprimeix un advertiment en cas que la suma de
left-margin
,line-width
iright-margin
no coincideixi exactament amb el valor depaper-width
, y se substitueix cadascun d’aquests valors (exceptepaper-width
) amb el seu valor predeterminat (escalat a la mida del paper si cal). Si està establert al valor fals, s’ignora qualsevol inconsistència i es permet que els sistemes se surtin de la vora del paper. -
ragged-right (sense justificació per l'esquerra)
-
Si s’estableix al valor vertader, els sistemes no cobreixen l’amplada de la línia. Enlloc d’allò, els sistemes finalitzen en la seva longitud horitzontal natural. Valor predeterminat:
#t
per a les partitures amb un sol sistema, i#f
per a partitures que tenen dos o més sistemes. Aquesta variable també es pot establir dins d’un bloc\layout
. -
ragged-last (sense justificació l'últim)
-
Si s’estableix al valor vertader, l’últim sistema de la partitura no omple tota l’amplada de la línia. Enlloc d’això, l’últim sistema finalitza en la seva longitud natural. Valor predeterminat:
#f
. Aquesta variable també es pot ajustar dins d’un bloc\layout
.
Vegeu també
Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.
Fitxers d’inici ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Advertiments i problemes coneguts
Les mides de paper definides explícitament sobreescriuen qualsevol ajustament dels marges esquerre o dret per l’usuari.
Variables de \paper
per al mode de doble cara
Els valors predeterminats (abans de l’escalat) es defineixen a ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
two-sided (dues cares)
-
Si té el valor vertader, utilitzeu
inner-margin
,outer-margin
ibinding-offset
per determinar els marges depenent de si el número de la pàgina és parell o imparell. Això sobreescriu aleft-margin
i aright-margin
. -
inner-margin (marge intern)
-
Marge que totes les pàgines tenen al costat intern si formen part d’un llibre. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Sols funciona amb
two-sided
establert al valor vertader. -
outer-margin (marge extern)
-
Marge que totes les pàgines tenen al costat extern si formen part d’un llibre. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Sols funciona amb
two-sided
establert al valor vertader. -
binding-offset (marge d'enquadernació)
-
Mesura en la qual s’augment
inner-margin
per assegurar que no s’oculta res a causa de l’enquadernació. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. Sols funciona ambtwo-sided
establert al valor vertader.
Vegeu també
Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.
Fitxer d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Variables de \paper
per a desplaçaments i sagnats
Els valors predeterminats (abans de l’escalat) que no s’expliquen aquí estan definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
horizontal-shift (desplaçament horitzontal)
-
És una mesura per la qual tots els sistemes (incloses els títols de capçalera i els separadors de sistemes) es desplacen cap a la dreta. Predeterminado:
0.0
. -
indent (sagnat)
-
Nivell de sagnat per al primer sistema d’una partitura. Si es modifica la mida del paper, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. L’espai dins de
line-width
que està disponible per al primer sistema es redueix en aquesta quantitat.indent
es pot especificar també dins dels blocs\layout
per ajustar els sagnats partitura a partitura. -
short-indent (sagnat reduït)
-
Nivell de sagnat per a tots els sistemes d’una partitura excepte el primer. Si la mida del paper es modifica, el valor predeterminat d’aquesta dimensió s’escala d’acord amb això. L’espai dins de
line-width
que està disponible per als sistemes que no són el primer, es redueix en aquesta quantitat. També es pot especificarshort-indent
dins dels blocs\layout
per ajustar ls sagnats reduïts partitura a partitura.
Vegeu també
Referència de la notació: Escalat automàtic de la mida del paper.
Fitxer d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Fragments de codi: Spacing.
4.1.6 Altres variables de \paper
Variables de \paper per als salts de línia | ||
Variables de \paper per als salts de pàgina | ||
Variables de \paper per a la numeració de les pàgines | ||
Variables de \paper diverses |
Variables de \paper
per als salts de línia
-
max-systems-per-page
-
Nombre màxim de sistemes que es col·loquen sobre una pàgina. Sols té suport per l’algoritme
ly:optimal-breaking
. Valor predeterminat: no establert. -
min-systems-per-page
-
Nombre mínim de sistemes que es col·loquen sobre una pàgina. Pot causar que les pàgines apareguin atapeïdes si el valor és massa gran. Actualment sols té suport per l’algoritme
ly:optimal-breaking
. Valor predeterminat: no establert. -
systems-per-page
-
Nombre de sistemes que s’han de col·locar a cada pàgina. Actualment sols té suport per l’algoritme
ly:optimal-breaking
. Valor predeterminat: no establert. -
system-count
-
Nombre de sistemes a utilitzar per a una partitura. Valor predeterminat: no establert. Aquest variable també es pot ajustar dins d’un bloc
\layout
.
Vegeu també
Referència de la notació: Salts de línia.
Variables de \paper
per als salts de pàgina
Els valors predeterminats que no estan relacionats aquí, es defineixen al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
page-breaking
-
Algoritme de salts de pàgina a utilitzar. Es pot escollir entre
ly:minimal-breaking
,ly:page-turn-breaking
,ly:one-page-breaking
,ly:one-line-breaking
,ly:one-line-auto-height-breaking
ily:optimal-breaking
(predeterminado). -
page-breaking-system-system-spacing
-
Enganya a la part del programa encarregada dels salts de pàgina perquè pensi que
system-system-spacing
està establert a un valor diferent al que té realment. Per exemple, sipage-breaking-system-system-spacing #'padding
està establert a quelcom que és molt més gran quesystem-system-spacing #'padding
, aleshores el divisor de pàgines posa menys sistemes a cada pàgina. Valor predeterminat: sense establir. -
page-count
-
Nombre de pàgina a utilitzar a una partitura, no ajustat de forma predeterminada.
Les variables següents són efectives sols quan
page-breaking
està establert a
ly:page-turn-breaking
. Els salts de pàgina se seleccionen
aleshores de forma que es minimitzi el nombre de passos de
pàgina. Atès que els passos de pàgina són necessaris quan es
passa d’una pàgina imparell a una pàgina parell, normalment
resultarà afavorida aquella disposició en la qual l’última pàgina
sigui imparell. Els llocs en els quals es prefereixen passos de
pàgina poden indicar-se manualment interint \allowPageTurn
o automàticament incloent el gravador Page_turn_engraver
(véase Pas de pàgina òptim).
Si no hi ha un nombre suficient de possibilitat per escollir a l’hora d’inserir uns passos de pàgina adequats, el LilyPond pot inserir una pàgina buida dins d’una partitura, entre partitures (si hi ha dues o més partitures) o finalitzant una partitura a una pàgina de numeració parell. Els valors de les tres variables següents poden incrementar-se perquè aquestes accions es tornin menys probables.
Els valors són penalitzacions, és a dir, quan més alt és el valor menys probable serà l’acció associada relativa a altres possibilitats.
-
blank-page-penalty (penalització per pàgina buida)
-
Penalització per tenir una pàgina buida a meitat d’una partitura. Si
blank-page-penalty
és gran i està seleccionatly:page-turn-breaking
, aleshores serà menys probable que el LilyPond insereixi una pàgina en mig d’una partitura. Enlloc d’això, intercala espai a la música fins que s’ompli la pàgina buida i la següent. Predeterminat: 5. -
blank-last-page-penalty (penalització per última pàgina buida)
-
Penalització per terminar la partitura sobre una pàgina parell. Si
blank-last-page-penalty
és gran i està seleccionatly:page-turn-breaking
, aleshores serà menys probable que el LilyPond produeixi una partitura en la qual l’última pàgina tingui numeració parell. En comptes d’això, ajustarà l’espaiat de manera que usi una pàgina més o una pàgina menys. Predeterminat: 0. -
blank-after-score-page-penalty (penalització per pàgina buida després d'una partitura)
-
Penalització per tenir una pàgina buida després del final d’una partitura i abans de la següent. De forma predeterminada, aquesta penalització és més petita que
blank-page-penalty
, de forma que s’insereixen pàgina buides després de les partitures com a preferència sobre la inserció de pàgines buides dins d’una partitura. Predeterminat: 2.
Vegeu també
Referència de la notació: Salts de pàgina, Salts de pàgina òptims, Pas de pàgina òptim, Saltos de página mínimos, Salts de pàgina del tipus pàgina única, Salts de pàgina del tipus una-línia, Salts de pàgina del tipus una-línia-alçada-automàtica. Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Variables de \paper
per a la numeració de les pàgines
Els valors predeterminats que no es relacionen aquí estan definits al fitxer ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
-
auto-first-page-number
-
L’algoritme de divisió de pàgines està afectat pel fet que el nombre de la primera pàgina sigui parell o imparell. Si està establert al valor vertader, l’algoritme de divisió de pàgines decideix si començar amb un nombre parell o imparell. Això fa que el nombre de la primer pàgina es quedi com està, o que s’augmenti en una unitat. Predeterminat:
#f
. -
first-page-number
-
Valor del número de pàgina a la primera pàgina.
-
print-first-page-number
-
Si està establert a vertader, s’imprimeix un número de pàgina a la primera pàgina.
-
print-page-number
-
Si està establert a fals, no s’imprimeixen els números de pàgina.
-
page-number-type
-
Tipus de numeració per a les pàgines. Entre les possibilitat estan
roman-lower
(nombres romans en minúscules),roman-upper
(nombres romans en majúscules) iarabic
(xifres aràbigues). Valor predeterminat:'arabic
.
Vegeu també
Fitxers d’inici: ‘ly/paper-defaults-init.ly’.
Advertiments i problemes coneguts
Els nombres de pàgina imparells sempre estan a la dreta. Si voleu que la música comenci a la pàgina 1, ha d’haver-hi una pàgina en blanc al revers de la pàgina de coberta de manera que la pàgina 1 estigui al costat dret.
Variables de \paper
diverses
-
page-spacing-weight
-
Importància relativa de l’espaiat (vertical) de les pàgines i l’espaiat (horitzontal9 de les línies. Els valors alts fan que l’espaiat de la pàgina tingui més importància. Predeterminat:
10
. -
print-all-headers
-
Si està establert a vertader, imprimeix tots els encapçalaments per a cadascuna de les partitures
\score
de la sortida. Normalment sols s’imprimeixen les variables d’encapçalamentpiece
iopus
. Valor predeterminat:#f
. -
system-separator-markup
-
Objecte de marcatge que s’insereix entre els sistemes. Se sol usar per a partitures orquestrals. Predeterminat: sense establir. L’element de marcatge
\slashSeparator
, definit en el fitxer ‘ly/titling-init.ly’, s’aporta com un valor predeterminat adequat, per exemple:#(set-default-paper-size "a8") \book { \paper { system-separator-markup = \slashSeparator } \header { tagline = ##f } \score { \relative { c''1 \break c1 \break c1 } } }
Vegeu també
Fitxers d’inici: ‘ly/titling-init.ly’.
Fragments de codi: Spacing.
Advertiments i problemes coneguts
L’encapçalament de pàgina predeterminat posa el número de pàgina i
el camp instrument
del bloc \header
sobre la mateixa
línia.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Variables de paper diverses ] | [ Amunt : Gestió de l'espai ] | [ El bloc layout > ] |
4.2 Disposició de la partitura
Aquesta secció presenta les opcions de disposició de la partitura
per al bloc \layout
.
4.2.1 El bloc \layout | ||
4.2.2 Establiment de la mida del pentagrama |
4.2.1 El bloc \layout
Així com el bloc \paper
conté ajustos relatius al format de
la pàgina per a tot el document, el bloc \layout
conté
ajustaments per a la disposició específica de les partitures. Per
establir les opcions de disposició de partitures de forma global,
escriviu-les en un bloc \layout
del nivell jeràrquic
superior. Per establir opcions de disposició per a una partitura
individual escriviu-les dins d’un bloc \layout
dins del
bloc \score
, després de la música. Entre els ajustaments
que poden aparèixer en un bloc \layout
es troben els
següents:
- la funció de l’Scheme
layout-set-staff-size
, - les modificacions de context dels blocs
\context
, i - les variables de
\paper
que afecten a la disposició de la partitura.
La funció layout-set-staff-size
s’estudia en la secció
següent, Establiment de la mida del pentagrama. Les
modificacions de context s’estudien en un capítol diferent; vegeu
Modificació dels connectors (plug-ins) de context i
Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos.
Les variables de \paper
que poden aparèixer dins d’un bloc
\layout
, i els valors predeterminats de les quals s’agafen
del bloc paper
, són:
-
line-width
,ragged-right
iragged-last
(vegeu Variables de\paper
per a l’amplada i els marges) -
indent
ishort-indent
(vegeu Variables de\paper
per a desplaçaments i sagnats) -
system-count
(vegeu Variables de\paper
per als salts de línia)
He aquí un exemple d’un bloc \layout
:
\layout { indent = 2\cm \context { \StaffGroup \override StaffGrouper.staff-staff-spacing.basic-distance = #8 } \context { \Voice \override TextScript.padding = #1 \override Glissando.thickness = #3 } }
Es poden escriure diversos blocs \layout
com expressions
del nivell superior. Això pot ser útil, per exemple, si hi ha
diferents ajustaments emmagatzemats a diversos fitxers i
s’inclouen opcionalment. Internament, quan s’avalua un bloc
\layout
, es fa una còpia de la configuració de
\layout
actual, i després s’apliquen els canvis definits en
el bloc; el resultat es desa com la nova configuració actual. Des
del punt de vista de l’usuari, els blocs \layout
es
combinen, però en situacions de conflicte (quan es canvia la
mateixa propietat a blocs diferents) les definicions més tardanes
prenen preferència.
Per exemple si aquest bloc:
\layout { \context { \Voice \override TextScript.color = #magenta \override Glissando.thickness = #1.5 } }
es col·loca després de l’exemple anterior, les sobreescriptures de
'padding
i de 'color
per a TextScript
es
combinen, però l’última sobreescriptura 'thickness
per a
Glissando
substitueix (o oculta) a l’anterior.
Els blocs \layout
es poden assignar a variables per a una
reutilització posterior, però la forma en la qual això funciona és
lleugera i significativament diferent del fet d’escriure-les
literalment.
Si es defineix una variable de la manera següent:
variable_de_Layout = \layout { \context { \Voice \override NoteHead.font-size = #4 } }
desarà la configuració actual de \layout
amb la
sobreescriptura afegida de NoteHead.font-size
, però aquesta
combinació no es desa com la nova configuració actual.
Tingueu en compte que la ‘configuració actual’ es llegeix quan
la variable es defineix i no quan s’usa, de manera que el
contingut de la variable depèn de la seva posició dins del codi font.
La variable es pot aleshores usar dins d’un altre bloc
\layout
, per exemple:
\layout { \variable_de_layout \context { \Voice \override NoteHead.color = #red } }
Un bloc \layout
que conté una variable, com a l’exemple
anterior, no copia la configuració actual, sinó en el seu
lloc usa el contingut \variable_de_layout
com la
configuració base per a les addicions posteriors. Això significa
que qualsevol canvi definit entre la definició i l’ús de la
variable, es perd.
Si la variable_de_layout
es defineix (o s’inclou amb
\include
) immediatament abans que s’utilitzi, el seu
contingut és senzillament la configuració en curs més les
sobreescritures que s’hagi definit dins d’ell. Així doncs, a
l’exemple anterior que mostra l’ús de
\variable_de_layout
l’últim bloc \layout
consistiría en:
TextScript.padding = #1 TextScript.color = #magenta Glissando.thickness = #1.5 NoteHead.font-size = #4 NoteHead.color = #red
més les sobreescriptures de indent
i de StaffGrouper
.
Però si la variable ja hagués estat definida abans del primer bloc
\layout
la configuració actual contindria ara sols
NoteHead.font-size= #4 % (escrita en la definició de la variable) NoteHead.color = #red % (afegida després de l'ús de la variable)
Si es planifica amb cura, les variables de \layout
poden
ser una eina valuosa per estructurar el disseny de la disposició
de les fonts, i també per reiniciar la configuració de
\layout
a un estat conegut.
Vegeu també
Referència de la notació: Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos.
Fragments de codi: Spacing.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < El bloc layout ] | [ Amunt : Disposició de la partitura ] | [ Salts > ] |
4.2.2 Establiment de la mida del pentagrama
La mida de pentagrama predeterminada és de 20 punts, que correspon a una alçada del pentagrama de 7.03 mm (un punt és 100/7227 de polzada, o 2540/7227 mm). La mida del pentagrama es pot modificar de tres formes:
-
Per establir globalment la mida del pentagrama per a totes les
partitures d’un fitxer (o en un bloc
\book
, per ser exactes), utilitzeuset-global-staff-size
:#(set-global-staff-size 14)
L’exemple de dalt estableix la mida global predeterminada del pentagrama a 14 pt (4.92 mm) i escala totes les mides de les lletra segons correspongui.
-
Per fixar la mida del pentagrama per a una sola partitura dins
d’un llibre, useu
layout-set-staff-size
dins del bloc\layout
d’aquesta partitura:\score { … \layout { #(layout-set-staff-size 14) } }
-
Per fixar la mida del pentagrama per a una sola pauta dins d’un
sistema, useu l’ordre
\magnifyStaff
. Per exemple, les partitures de música de càmera editades de la forma tradicional, amb piano, usen habitualment pautes de 7 mm per al piano, mentre que les altres pentagrames solen estar entre 3/5 i 5/7 de reducció (entre el 60% i el 71%). Per obtenir la proporció de 5/7, escriviu:\score { << \new Staff \with { \magnifyStaff #5/7 } { … } \new PianoStaff { … } >> }
En cas que sabeu quina mida de
fontSize
voleu usar, podeu usar la forma següent:\score { << \new Staff \with { \magnifyStaff #(magstep -3) } { … } \new PianoStaff { … } >> }
Per imitar l’aparença de les edicions tradicionals, és millor evitar reduir el gruix de les línies del pentagrama.
Pes automàtic de la lletra a mides diferents
El tipus de lletra Emmentaler ofereix el conjunt de glifs musicals Feta en buit mides diferents, cadascú d’ells ajustats a una mida de pentagrama. Quant més petit és la mida dels glifs, més “pesats” es tornen, de forma que harmonitzen amb les línies del pentagrama, que són també relativament més gruixudes. Les mides de glif recomanades es relacionen en la taula següent:
nom del tipus de lletra | alçada del pentagrama (pt) | alçada del pentagrama (mm) | usos |
feta11 | 11.22 | 3.9 | partitures de butxaca |
feta13 | 12.60 | 4.4 | |
feta14 | 14.14 | 5.0 | |
feta16 | 15.87 | 5.6 | |
feta18 | 17.82 | 6.3 | cançoners |
feta20 | 20 | 7.0 | particel·les estàndard |
feta23 | 22.45 | 7.9 | |
feta26 | 25.2 | 8.9 |
Vegeu també
Referència de la notació: Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació, El tipus de lletra Emmentaler
Fragments de codi: Spacing.
Advertiments i problemes coneguts
layout-set-staff-size
no canvia la distància entres les línies del pentagrama.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Establiment de la mida del pentagrama ] | [ Amunt : Gestió de l'espai ] | [ Salts de línia > ] |
4.3 Salts
4.3.1 Salts de línia | ||
4.3.2 Salts de pàgina |
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Salts ] | [ Amunt : Salts ] | [ Salts de pàgina > ] |
4.3.1 Salts de línia
Normalment els salts de línia es determinen automàticament. Es trien de forma que les línies no apareguin massa juntes ni massa separades, i que les línies consecutives tinguin una densitat semblant.
Per forçar manualment un salt de línia sobre la línia divisòria,
utilitzeu l’ordre \break
:
\relative c'' { c4 c c c | \break c4 c c c | }
De forma predeterminada s’ignora qualsevol ordre \break
inserida a la meitat del compàs, i s’imprimeix un missatge
d’advertiment durant la compilació del fitxer d’entrada del
LilyPond. Per forçar un salt de línia en mig d’un compàs, afegiu
una línia divisòria invisible amb ‘\bar ""’:
\relative c'' { c4 c c \bar "" \break c | c4 c c c | }
També s’ignora qualsevol ordre \break
que es produeixi a la
línia divisòria si el compàs anterior acaba en mig d’una nota, com
quan un grup de valoració especial comença en un compàs i termina
en un altre. En aquest cas, elimineu el gravador
Forbid_line_break_engraver
del context Voice
i useu
una construcció de música simultània inserint el break
al
lloc adequat dins d’una segona veu:
\new Voice \with { \remove Forbid_line_break_engraver } \relative { << { c''2. \tuplet 3/2 { c4 c c } c2. | } { s1 | \break s1 | } >> }
De forma semblant, el funcionament predeterminat és que els salts
de línia resultin ignorats quan hi ha barres de corxera que creuen
la línia divisòria. Utilitzeu l’ordre
\override Beam.breakable = ##t
per forçar això:
\relative c'' { \override Beam.breakable = ##t c2. c8[ c | \break c8 c] c2. | }
L’ordre \noBreak
, evita que es produeixi un salt de línia a
la barra divisòria en el qual s’insereix.
Dins d’una partitura, s’eviten els salts de línia automàtics dins
de la música que es troba entre les ordres
\autoLineBreaksOff
i \autoLineBreaksOn
. Si també es
volen evitar els salts de pàgina automàtics, s’han d’usar les
ordres \autoBreaksOff
i \autoBreaksOn
.
Els salts manuals no estan afectats per aquestes ordres. Observeu
que el fet d’inhibir els salts de línia automàtics pot fer que la
música s’estengui sobre el marge dret sempre que no cap
completament dins d’una sola línia.
Els salts automàtics de línia (no de pàgina) es poden habilitar
sobre línies divisòries individuals mitjançant l’ús de
\once \autoLineBreaksOn
en una barra. L’ordre identifica
un salt de línia permès, en lloc d’un de prohibit.
Els ajustaments més bàsics que influeixin sobre l’espaiat de les
línies són indent
i line-width
. S’estableixen dins
del bloc \layout
. Controlen el sagnat de la primera línia
de música, i la longitud de les línies.
Si s’estableix ragged-right
a vertader al bloc
\layout
, els sistemes acaben en la seva longitud
horitzontal natural, enlloc de distribuir-se horitzontalment per
omplir tota la línia. Això és d’utilitat per a fragments curts, i
per efectuar una comprovació de l’atapeït que és l’espaiat natural.
L’opció ragged-last
és semblant a ragged-riht
, però
afecta sola a l’úĺtima línia de la peça.
\layout { indent = 0\mm line-width = 150\mm ragged-last = ##t }
Per a salts de línia a intervals regulars utilitzeu \break
separat mitjançant desplaçaments amb \skip
i repetits amb
\repeat
. Per exemple, això faria que els 28 compassos
següents (suposant un compàs de 4/4) es divideixin cada quatre
compassos, i sols en aquests llocs:
<< \repeat unfold 7 { s1 \noBreak s1 \noBreak s1 \noBreak s1 \break } { la música real… } >>
Instruccions predefinides
\break
,
\noBreak
,
\autoBreaksOff
,
\autoBreaksOn
,
\autoLineBreaksOff
,
\autoLineBreaksOn
.
Fragments de codi seleccionats
Using an extra voice for breaks
Often it is easier to manage line and page-breaking information by
keeping it separate from the music by introducing an extra voice
containing only skips along with the \break
, pageBreak
and other layout information.
This pattern becomes especially helpful when overriding
line-break-system-details
and the other useful but long
properties of NonMusicalPaperColumnGrob
.
music = \relative c'' { c4 c c c } \score { \new Staff << \new Voice { s1 * 2 \break s1 * 3 \break s1 * 6 \break s1 * 5 \break } \new Voice { \repeat unfold 2 { \music } \repeat unfold 3 { \music } \repeat unfold 6 { \music } \repeat unfold 5 { \music } } >> }
Vegeu també
Referència de la notació:
Variables de \paper
per als salts de línia,
El bloc \layout
.
Fragments de codi: Spacing.
Referència de funcionament intern: LineBreakEvent.
Advertiments i problemes coneguts
Si s’escriu \autoLineBreaksOff
o \autoBreaksOff
abans de qualsevol contingut musical, apareixeran missatges
d’error. Escriviu sempre aquestes ordres després d’una mica de
música.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Salts de línia ] | [ Amunt : Salts ] | [ Salts de pàgina manuals > ] |
4.3.2 Salts de pàgina
Aquesta secció descriu els diferents mètodes per crear salts de pàgina, i com modificar-los.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Salts de pàgina ] | [ Amunt : Salts de pàgina ] | [ Salts de pàgina òptims > ] |
Salts de pàgina manuals
Es pot sobreescriure el mecanisme predeterminat de salt de pàgina
inserint ordres \pageBreak
o \noPageBreak
. Aquestes
ordres són anàlogues a \break
i \noBreak
. S’han
d’inserir en una línia divisòria. Aquestes ordres forcen i
prohibeixen, respectivament, l’eventualitat d’un salt de pàgina
d’aquesta línia divisòria. Per suposat, l’ordre \pageBreak
també força un salt de línia.
Les ordres \pageBreak
i \noPageBreak
també es poden
inserir al nivell més alt, entre les partitures i els elements de
marcatge situats al nivell superior.
Dins d’una partitura, no es produeixen salts de pàgina automàtics
a l’interior de la música que est troba entre les ordres
\autoPageBreaksOff
i \autoPageBreaksOn
. Els salts
de pàgina manuals no es veuen afectats per aquestes ordres.
Hi ha ajustament anàlegs a ragged-right
i
ragged-last
que tenen el mateix efecte sobre l’espaiat
vertical. Si ragged-bottom
s’estableix a #t
els
sistemes no es justifiquen verticalment. Quan el valor de
ragged-last-bottom
es fixa a #t
, como ho està de
forma predeterminada, es permet una separació al final de l’última
pàgina (o l’última pàgina de cada una de les parts de llibre
\bookpart
). Vegeu
Variables fixes d’espaiat vertical de \paper
.
Els salts de pàgina es calculen per mitjà de la funció
page-breaking
. El LilyPond ofereix algoritmes per al
còmput dels salts de pàgina, entre ells
ly:optimal-breaking
, ly:page-turn-breaking
i
ly:minimal-breaking
. El predeterminat és
ly:optimal-breaking
, però el valor es pot canviar al bloc
\paper
:
\paper { page-breaking = #ly:page-turn-breaking }
Quan un llibre té moltes partitures i pàgines, pot ser difícil
resoldre el problema dels salts de pàgina, fent falta molta
memòria i temps llargs de processament. Per facilitar el procés
de divisió de pàgines, s’usen els blocs \bookpart
per
dividir el llibre en diverses parts: els salts de pàgina es
produeixen de manera independent a cada part. També es poden usar
diferents funcions de divisió en pàgines per a les diferents part
del llibre.
\bookpart { \header { subtitle = "Prefaci" } \paper { %% En una part consisteix en text principalment, %% pot ser preferible ly:minimal-breaking page-breaking = #ly:minimal-breaking } \markup { … } … } \bookpart { %% En aquesta part, consistent en música, s'usa la funció %% òptima predeterminada de salts de pàgina. \header { subtitle = "Primer moviment" } \score { … } … }
Instruccions predefinides
\pageBreak
,
\noPageBreak
,
\autoPageBreaksOn
,
\autoPageBreaksOff
.
Vegeu també
Referència de la notació:
Variables de \paper
per als salts de pàgina.
Fragments de codi: Spacing.
Advertiments i problemes coneguts
El prefix \once
no és efectiu amb
\autoPageBreaksOn
i \autoPageBreaksOff
. Si s’ha
desactivat la divisió automàtica de pàgines i després es torna a
activar per permetre un salt, ha de continuar activada durant
alguns compassos (el nombre exacte dels quals dependrà de la
partitura) abans de tornar-se a desactivar, perquè en cas contrari
podria perdre’s l’oportunitat que es produeixi el salt.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Salts de pàgina manuals ] | [ Amunt : Salts de pàgina ] | [ Salts de pàgina mínims > ] |
Salts de pàgina òptims
La funció ly:optimal-breaking
és el mètode predeterminat
del LilyPond per determinar els salts de pàgina. Intenta trobar
una divisió de pàgines que minimitzi l’atapeïment i la distensió,
tant horitzontalment com vertical. A diferència de
ly:page-turn-breaking
, no inclou un concepte dels passos de
pàgina.
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Salts de pàgina òptims ] | [ Amunt : Salts de pàgina ] | [ Salts de pàgina del tipus pàgina única > ] |
Saltos de página mínimos
La funció ly:minimal-breaking
efectua uns càlculs mínims
per determinar els salts de pàgina: completa una pàgina amb tants
sistemes com sigui possible abans de continuar amb la següent.
Així, pot preferir-se per a partitures amb moltes pàgines, on les
altres funcions de salt de pàgina poden resultar massa lentes o
àvides de memòria, o amb una gran quantitat de textos. S’habilita
utilitzant:
\paper { page-breaking = #ly:minimal-breaking }
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Salts de pàgina mínims ] | [ Amunt : Salts de pàgina ] | [ Salts de pàgina del tipus una-línia > ] |
Salts de pàgina del tipus pàgina única
La funció ly:one-page-breaking
(salts de pàgina única) és
un algoritme de salts de pàgina de propòsit especial que ajusta
automàticament l’alçada de la pàgina perquè càpiga tota la música
en una sola pàgina. La variable paper-height
del bloc
paper
s’ignora, però els altres ajustaments funcionen de la
manera acostumada. Concretament, l’espaiat entre l’últim sistema
(o element de marcatge de nivell superior) i el peu de pàgina es
pot personalitzar amb last-bottom-spacing
dins del bloc
paper
. L’amplada de la pàgina es queda sense alterar per
omissió, però es pot fixar amb la variable paper-width
del
bloc paper
.
Advertiments i problemes coneguts
ly:one-page-breaking
no és compatible, de moment, amb
\bookpart
.
Salts de pàgina del tipus una-línia
La funció ly:one-line-breaking
és un algoritme de salts de
pàgina per ús especial que posa cada partitura en una pàgina i una
sola línia. Aquesta funció de salt de pàgina no composa els
títols ni els marges; sols s’imprimeix la partitura.
L’amplada de la pàgina s’ajusta de forma que la partitura més
llarga càpiga en una línia. Concretament, les variables
paper-width
, line-width
i indent
del bloc
\paper
s’ignoren, tot i que left-margin
i
right-margin
encara es respecten. L’alçada de la pàgina es
deixa sense canvis.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Salts de pàgina del tipus una-línia ] | [ Amunt : Salts de pàgina ] | [ Pas de pàgina òptim > ] |
Salts de pàgina del tipus una-línia-alçada-automàtica
La funció ly:one-line-auto-height-breaking
funciona igual
que ly:one-line-breaking
excepte que l’alçada de la pàgina
es modifica autoàticament per fer-se correspondre amb l’alçada de
la música. De forma específica, la variable paper-height
del bloc \paper
s’ajusta de tal manera que abasta els
extrems superior i inferior de la partitura més alta més els
marges superior i inferior top-margin
i bottom-margin
.
Observeu que l’ajustament top-system-spacing
afecta a la
posició vertical de la música. Establiu-lo al valor ##f
dins d’un bloc paper
para disposar la música senzillament
entre els marges superior i inferior.
Pas de pàgina òptim
Freqüentment cal trobar una configuració de divisió de pàgines de
manera que hi hagi un silenci al final d’una pàgina de cada dos.
D’aquesta forma, el músic pot passar la pàgina sense perdre
notes. La funció ly:page-turn-breaking
intenta trobar una
divisió de pàgines que faci mínims l’atapeïment i l’estirament,
però amb la restricció afegida que sols es permet introduir voltes
de pàgina als llocs especificats.
Hi ha dues etapes en l’ús d’aquesta funció de divisió de pàgines.
En primer lloc hem d’habilitar-lo en el bloc \paper
, com es
va explicar a Salts de pàgina. Aleshores hem de dir-li a la
funció on ens agradaria permetre els salts de pàgina.
Hi ha dues formes d’aconseguir la segona tasca. Primer, podem
especificar manualment cada un dels passos de pàgina potencials,
inserint \allowPageTurn
al nostre fitxer d’entrada als
llocs adequats.
Si això és massa tediós, podem afegir un gravador
Page_turn_engraver
a un context Staff o Voice. El gravador
Page_turn_engraver
analitzarà el context en cerca de
seccions sense notes (observeu que no busca silencis, sinó
l’absència de notes. Es fa així perquè la polifonia en un sol
pentagrama amb silencis en una de les veus no arruïni la tasca del
gravador Page_turn_engraver
). Quan troba una secció sense
notes suficientment llarg, el gravador Page_turn_engraver
insereix un \allowPageTurn
a l’última barra de compàs
d’aquesta secció, a no ser que hi hagi una barra ‘especial’ de
compàs (com una doble barra), cosa que farà que insereixi el
\allowPageTurn
en la última barra ‘especial’ de compàs de
la secció.
El gravador Page_turn_engraver
llegeix la propietat de context
minimumPageTurnLength
per determinar quina longitud ha de
tenir una secció sense notes abans que es consideri la
possibilitat d’un pas de pagina. El valor predeterminat per a
minimumPageTurnLength
és (ly:make-moment 1/1)
. Si
voleu deshabilitar les voltes de pàgina, establiu-lo a algun valor
‘molt gran’.
\new Staff \with { \consists Page_turn_engraver } { a4 b c d | R1 | % aquí es permet un salt de pàgina a4 b c d | \set Staff.minimumPageTurnLength = #(ly:make-moment 5/2) R1 | % aquí no es permet un salt de pàgina a4 b r2 | R1*2 | % aquí es permet un salt de pàgina a1 }
En usar repeticions de primera i segona vegada, el gravador
Page_turn_engraver
sols permet un pas de pàgina durant la
repetició si hi ha prou temps al principi i al final de la
repetició per tornar a passar la pàgina cap a darrere. Si la
repetició es massa curta, es pot usar el gravador
Page_turn_engraver
per deshabilitar els passos de
pàgina mitjançant l’establiment d’un valor adequat per a la
propietat de context minimumRepeatLengthForPageTurn
. En
aquest cas el gravador Page_turn_engraver
sols permetrà els
passos de pàgina a les repeticions la durada de les quals sigui
més gran que el valor especificat.
Les ordres de pas de pàgina, \pageTurn
,
\noPageTurn
i \allowPageTurn
, es poden usar també al
nivell més elevat del codi, dins d’elements de marcatge del nivell
superior i entre les partitures.
Instruccions predefinides
\pageTurn
,
\noPageTurn
,
\allowPageTurn
.
Vegeu també
Referència de la notació:
Variables de \paper
per als salts de línia.
Fragments de codi: Spacing.
Advertiments i problemes coneguts
Utilitzeu un sols gravador Page_turn_engraver
en cada
partitura. Si hi ha més d’un, s’interferiran entre sí.
Vegeu també
Referència de la notació: Espaiat vertical.
Fragments de codi: Spacing.
4.4 Espaiat vertical
L’espaiat vertical es controla amb tres factors: la quantitat d’espai disponible (és a dir, la mida del paper i els marges), la separació entre els sistemes, i la separació entre els pentagrames dins d’un sistema.
4.4.1 Espaiat vertical flexible dins dels sistemes | ||
4.4.2 Posicionament explícit dels pentagrames i els sistemes | ||
4.4.3 Evitar les col·lisions verticals |
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Espaiat vertical ] | [ Amunt : Espaiat vertical ] | [ Propietats d'espaiat dins dels sistemes > ] |
4.4.1 Espaiat vertical flexible dins dels sistemes
Tres mecanismes diferents controlen l’espaiat vertical flexible dins dels sistemes, un per cada una de les categories següents:
- pautes sense agrupar,
-
pautes agrupades (pautes dins d’un grup de pentagrames com
ChoirStaff
, etc.), k -
línies que no són pautes (com
Lyrics
,ChordNames
, etc.).
L’alçada de cada sistema es determina en dues fases. Primer, tots els pentagrames es disposen segons la quantitat d’espai buit disponible. Després, les línies que no són pautes es distribueixen entre les pautes.
Observeu que els mecanismes d’espaiat estudiats en aquesta secció
sols controlen l’espaiat vertical de les pautes i les línies que
no són pautes dins dels sistemes individuals. L’espaiat vertical
entre diferents sistemes, partitures, marcatges i marges es
controla mitjançant variables de \paper
que s’estudien a
Variables flexibles d’espaiat vertical de \paper
.
Propietats d’espaiat dins dels sistemes | ||
Espaiat de pautes no agrupades | ||
Espaiat de pautes agrupades | ||
Espaiat de les línies que no són pautes |
Propietats d’espaiat dins dels sistemes
Els mecanismes d’espaiat vertical dins del sistema es controlen
amb dos conjunts de propietats de grob. El primer conjunt està
associat amb el grob VerticalAxisGroup
, que es crea per
part de totes les pautes i línies que no són pautes. El segon
conjunt està associat amb el grob StaffGrouper
, que pot
crear-se per part dels grups de pentagrames, però sol si se’l
crida explícitament. Aquestes propietats es descriuen
individualment al final de la secció actual.
El noms d’aquestes propietats (excepte per a
staff-affinity
) segueixen el format
element1-element2-spacing
, on
element1
i element2
són els elements
que s’espaiaran. Observeu que element2
no està
necessàriamen per sota de element1
; por exemple,
nonstaff-relatedstaff-spacing
mesura cap a munt a partir de
la línia de tipus no-pauta si staff-affinity
és UP
.
Cada distància es mesura entre els punts de referència dels
dos elements. El punto de referència per a un pentagrama i
un altre tipus de pauta és el centre vertical del seu
StaffSymbol
(és a dir, la línia central si
line-count
és un nombre imparell; l’espai central si
line-count
és parell). Els punts de referència per a les
línies individuals que no són pautes apareixen a la taula següent:
Línia que no és una pauta | Punt de referència |
---|---|
ChordNames | línia de base |
NoteNames | liniaa de base |
Lyrics | línia de base |
Dynamics | la meitat de l’alçada de la ‘m’ |
FiguredBass | punt més alt |
FretBoards | línia superior |
A la imatge següent, les línies horitzontals indiquen les posicions d’aquests punts de referència:
Cada una de les propietats de grob de l’espaiat vertical (excepte
staff-affinity
) usa la mateixa estructura de llita-A que
les variables d’espaiat del bloc \paper
que s’han estudiat a
Variables flexibles d’espaiat vertical de \paper
.
A Modificació de les llistes-A s’estudien mètodes específics
per a la modificació de les llistes-A. Les propietats dels grobs
s’han d’ajustar amb un \override
dins d’un bloc
\score
o \layout
, y no dins d’un bloc \paper
.
L’exemple que segueix mostra les dues maneres de modificar aquestes llistes-A. La primera declaració actualitza un parell clau-valor de forma individual, i la segona redefineix la propietat completament:
\new Staff \with { \override VerticalAxisGroup.default-staff-staff-spacing.basic-distance = #10 } { … } \new Staff \with { \override VerticalAxisGroup.default-staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 10) (minimum-distance . 9) (padding . 1) (stretchability . 10)) } { … }
Per modificar globalment qualssevol dels ajustos d’espaiat,
poseu-los dins del bloc \layout
:
\layout { \context { \Staff \override VerticalAxisGroup.default-staff-staff-spacing.basic-distance = #10 } }
Els ajustos estàndard per a les propietats de grob de l’espaiat vertical s’indiquen a VerticalAxisGroup i a StaffGrouper. Les sobreescriptures predeterminades per als tipus específics de línies que no són pautes estan indicades a les descripcions de context corresponents a Contexts.
Propietats del grob VerticalAxisGroup
Les propietats de VerticalAxisGroup
se solen ajustar amb
una ordre \override
al nivell de Staff
(o equivalent).
-
staff-staff-spacing
S’utilitza per determinar la distància entre la pauta actual i la pauta que està just per sota d’ella dins del mateix sistema, fins i tot si hi ha més línies que no són pautes (com ara
Lyrics
) entre les dues pautes. No s’aplica a la pauta inferior d’un sistema.Inicialment, el valor de l’espaiat
staff-staff-spacing
d’un grupVerticalAxisGroup
és una funció de l’Scheme que aplica les propietats delStaffGrouper
si la pauta forma part d’un grup, o eldefault-staff-staff-spacing
de la pauta en cas contrari. Això fa possible que les pautes estiguin espaiades de forma diferent quan estan agrupades. Per aconseguir un espaiat regular sense importar l’agrupament, aquesta funció es pot substituir per una llista-A d’espaiat flexible, utilitzant la forma de sobreescriptura de redefinició completa que s’ha mostrat abans.-
default-staff-staff-spacing
Una llista-A d’espaiat fleixble que defineix l’espai
staff-staff-spacing
que s’usarà per a les pautes sense agrupar, a no ser que s’hagi sobreescrit explícitamentstaff-staff-spacing
amb una ordre\override
.-
staff-affinity
Direcció de la pauta a utilitzar per a l’espaiat de la línia actual que no és pauta. Es pot escollir entre
UP
(amunt),DOWN
(avall) iCENTER
(centre). Si ésCENTER
, la línia del tipo no-pauta es col·loca equidistant entre les dues pautes contigües a ambdós costat, a no ser que l’impedeixin col·lisions o altres restriccions d’espaiat. Les línies del tipus no-pauta adjacents han de portar valors destaff-affinity
no creixents des de la part superior fins la inferior, per exemple una línia del tipus no-pauta establerta aUP
no hauria de seguir immediatament a una altra que estigui establerta aDOWN
. Les línies del tipus no-pauta a la part superior d’un sistema han d’usarDOWN
; les de la part inferior han d’usarUP
. L’ajustament destaff-affinity
per a una pauta fa que se la tracti com una línia que no és una pauta. L’establiment destaff-affinity
a#f
per a una línia que no és una pauta fa que es tracti com una pauta. L’establiment destaff-affinity
aUP
,CENTER
, oDOWN
fa que el pentagrama resulti espaiat com si fos una línia que no és una pauta.-
nonstaff-relatedstaff-spacing
Distància entre la línia del tipus no-pauta actual i la pauta més pròxima en la direcció de
staff-affinity
, si no hi ha cap línia que no sigui una pauta entre les dues, istaff-affinity
ésUP
oDOWN
. Sistaff-affinity
ésCENTER
, aleshores s’usanonstaff-relatedstaff-spacing
per a les pautes més pròximes als dos costats, fins i tot que apareguin altres línies del tipus no-pauta entre la pauta actual i una de les altres. Això significa que la col·locació d’una línia que no és una pauta depèn tant de les pautes que la rodegen com de les línies que no són pautes i que la rodegen. L’establiment el paràmetre d’ampliatstretchability
d’un d’aquests tipus d’espaiat a un valor més petit provoca que aquest espaiat domini. L’establiment destretchability
a un valor més gran fa que aquest espaiat tingui un efecte menor.-
nonstaff-nonstaff-spacing
Distància entre la línia actual del tipus no-pauta i la següent línia del tipus no-pauta en la direcció de
staff-affinity
, si les dues estan al mateix cantó de la pauta relacionada, istaff-affinity
ésUP
oDOWN
.-
nonstaff-unrelatedstaff-spacing
Distància entre la línia actual del tipus no-pauta i la pauta en la direcció oposada de
staff-affinity
, si no hi ha cap altra línia del tipus no-pauta entre les dues, istaff-affinity
està establert aUP
oDOWN
. Es pot usar, per exemple, per requerir de farciment mínim entre una línia deLyrics
i la pauta a la que no pertany.
Propietats del grob StaffGrouper
Les propietats de StaffGrouper
se solen ajustar amb una
ordre \override
al nivell de StaffGroup
(o
equivalent).
-
staff-staff-spacing
Distància entre pautes consecutives dins del grup de pautes actual. La propietat
staff-staff-spacing
del grobVerticalAxisGroup
d’una pauta individual es pot sobreescriure amb diferents ajustaments d’espaiat per a aquesta pauta.-
staffgroup-staff-spacing
Distància entre l’última pauta del grup en curs i la pauta que està just per sota d’ella dins del mateix sistema, fins i tot si existeixen una o més línies que no són pautes (tals com
Lyrics
) entre les dues pautes. No s’aplica al pentagrama o pauta inferior d’un sistema. La propietatstaff-staff-spacing
del grobVerticalAxisGroup
d’una pauta individual es pot sobreescriure amb diferents ajustament d’espaiat per a aquesta pauta.
Vegeu també
Referencia de la notació:
Variables flexibles d’espaiat vertical de \paper
,
Modificació de les llistes-A.
Fitxers d’inici: ‘ly/engraver-init.ly’, ‘scm/define-grobs.scm’.
Referència de funcionament intern: Contexts, VerticalAxisGroup, StaffGrouper.
Espaiat de pautes no agrupades
Les pautes, tals como els pentagrames (Staff
),
pautes de percussió (DrumStaff
) o de tabulatura
(TabStaff
), etc. són contextos que poden contenir un o més
contextos de veu, però no poden contenir altres pautes.
Les següents propietats afecten a l’espaiat de les pautes no agrupades:
- Propietats de
VerticalAxisGroup
:-
default-staff-staff-spacing
-
staff-staff-spacing
-
Aquestes propietats de grob es descriuen individualment més a dalt; vegeu Propietats d’espaiat dins dels sistemes.
Estan implicades certes propietats addicionals per a les pautes que són part d’un grup; vegeu Espaiat de pautes agrupades.
L’exemple següent mostra com la propietat
default-staff-staff-spacing
pot afectar l’espaiat de pautes
no agrupades. Les mateixes sobreescriptures aplicades a
staff-staff-spacing
tindrien el mateix efecte, però també
s’aplicaria en cas que les pautes estiguessin combinades en un
grup o grups.
\layout { \context { \Staff \override VerticalAxisGroup.default-staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 8) (minimum-distance . 7) (padding . 1)) } } << % A l'última nota de totes li cal més espai que el que pot % proveir 'basic-distance, per tant la distància entre aquest % pentagrama i el següent es determina amb 'padding. \new Staff { b,2 r | } % Aquí, 'basic-distance proveeix prou espai, i no cal comprimir % l'espai (cap a 'minimum-distance) per fer espai per cap altra % cosa a la pàgina, per tant la distància entre aquest % pentagrama i el següent es determina per 'basic-distance. \new Staff { \clef bass g2 r | } % Si s'estableix 'padding a un valor negatiu, permet que les % pautes xoquin. EL valor més petit acceptable per a % 'basic-distance és 0. \new Staff \with { \override VerticalAxisGroup.default-staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 3.5) (padding . -10)) } { \clef bass g2 r | } \new Staff { \clef bass g2 r | } >>
Vegeu també
Fitxers d’inici: ‘scm/define-grobs.scm’.
Fragments de codi: Spacing.
Referència de funcionament intern: VerticalAxisGroup.
Espaiat de pautes agrupades
En partitures grans com les orquestrals, s’acostuma a col·locar els pentagrames en grups. L’espaiat entre els grups sol ser més gran que l’espai que hi ha entre els pentagrames dins del mateix grup.
Els grups de pautes, Staff-groups (tals com
StaffGroup
, ChoirStaff
, etc.) són contextos que
poden contenir al mateix temps un o més pentagrames o pautes.
Les propietats següents afecten l’espaiat de les pautes dins dels grups:
- Propietats de
VerticalAxisGroup
:-
staff-staff-spacing
-
- Propietats de
StaffGrouper
:-
staff-staff-spacing
-
staffgroup-staff-spacing
-
Aquestes propietats de grob es descriuen individualment més a dalt; vegeu Propietats d’espaiat dins dels sistemes.
Aquestes propietats de grob es descriuen individualment més a dalt; vegeu Propietats d’espaiat dins dels sistemes.
L’exemple següent mostra com poden afectar les propietats del grob
StaffGrouper
a l’espaiat de les pautes agrupades:
\layout { \context { \Score \override StaffGrouper.staff-staff-spacing.padding = #0 \override StaffGrouper.staff-staff-spacing.basic-distance = #1 } } << \new PianoStaff \with { \override StaffGrouper.staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #20 } << \new Staff { c'1 } \new Staff { c'1 } >> \new StaffGroup << \new Staff { c'1 } \new Staff { c'1 } >> >>
Vegeu també
Fitxers d’inici: ‘scm/define-grobs.scm’.
Fragments de codi: Spacing.
Referència de funcionament intern: VerticalAxisGroup, StaffGrouper.
Espaiat de les línies que no són pautes
Les Línies que no són pautes (com ara Lyrics
,
ChordNames
, etc.) sén contextos els objectes de presentació
dels quals s’imprimeixen com pentagrames (és a dir, en línies
horitzontals dins dels sistemes). Específicament, les línies que
no són pautes són contextos del tipus no-pauta que contenen el gravador
Axis_group_engraver.
Les propietats següents afecten a l’espaiat de les línies que no són pautes:
- Propietats de
VerticalAxisGroup
:-
staff-affinity
-
nonstaff-relatedstaff-spacing
-
nonstaff-nonstaff-spacing
-
nonstaff-unrelatedstaff-spacing
-
Aquestes propietats de grob es descriuen individualment més a dalt; vegeu Propietats d’espaiat dins dels sistemes.
L’exemple següent mostra com la propietat
nonstaff-nonstaff-spacing
pot afectar l’espaiat de línies
consecutives que no són pautes. Aquí, mitjançant l’establiment de
la clau de capacitat d’ampliació stretchability
a un valor
més gran, la línia de lletra es capaç d’ampliar-se molt més del
que és usual:
\layout { \context { \Lyrics \override VerticalAxisGroup.nonstaff-nonstaff-spacing.stretchability = #1000 } } \new StaffGroup << \new Staff \with { \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 30)) } { c'1 } \new Lyrics \with { \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #UP } \lyricmode { up } \new Lyrics \with { \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #CENTER } \lyricmode { center } \new Lyrics \with { \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN } \lyricmode { down } \new Staff { c'1 } >>
Vegeu també
Fitxers d’inici: ‘ly/engraver-init.ly’, ‘scm/define-grobs.scm’.
Fragments de codi: Spacing.
Referència de funcionament intern: Contexts, VerticalAxisGroup.
4.4.2 Posicionament explícit dels pentagrames i els sistemes
Una forma d’entendre els mecanismes de l’espaiat vertical flexible que s’han explicat més a dalt es com una col·lecció d’ajustaments que controlen la quantitat de farciment vertical entre els pentagrames i els sistemes.
És possible enfrontar-se a l’espaiat vertical d’una forma diferent utilitzant
NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details
.
Mentre que els mecanismes de l’espaiat vertical flexible
especifiquen farciment vertical,
NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details
pot
especificar posicions verticals exactes sobre la pàgina.
NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details
accepta una
llista associativa de quatre ajustament diferents:
-
X-offset
(desplaçament en X) -
Y-offset
(desplaçament en Y) -
extra-offset
(desplaçament addicional) -
alignment-distances
(distancies d’alineació)
Les sobreescriptures dels objectes gràfics, entre elles las de
NonMusicalPaperColumn
que apareixen més avall, poden
ocórrer en tres llocs diferents dins d’un fitxer d’entrada:
- directament en mig de las notes
- en un bloc
\context
- en el bloc
\with
Quan sobreescrivim NonMusicalPaperColumn
, usem l’ordre
\override
usual en els blocs \context
i en el bloc
\with
. Per una altra part, quan sobreescrivim
NonMusicalPaperColumn
en mig de les notes, hem d’usar
l’ordre especial \overrideProperty
. A continuació es poden
trobar algunes sobreescriptures de
NonMusicalPaperColumn
d’exemple amb l’ordre especial
especial \overrideProperty
:
\overrideProperty NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((X-offset . 20)) \overrideProperty NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 40)) \overrideProperty NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((X-offset . 20) (Y-offset . 40)) \overrideProperty NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((alignment-distances . (15))) \overrideProperty NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((X-offset . 20) (Y-offset . 40) (alignment-distances . (15)))
Per entendre com funciona cada un dels diferents ajustament, comencem observant un exemple que no inclou absolutament cap sobreescriptura.
\header { tagline = ##f } \paper { left-margin = 0\mm } \book { \score { << \new Staff << \new Voice { s1*5 \break s1*5 \break s1*5 \break } \new Voice { \repeat unfold 15 { c'4 c' c' c' } } >> \new Staff { \repeat unfold 15 { d'4 d' d' d' } } >> } }
Aquesta partitura manté aïllada tant la informació dels salts de línia com els de pàgina d’una veu dedicada a això. Aquesta tècnica de crear una veu de salts ajuda a mantenir separada de l’escriptura de notes conforme l’exemple es torna més complicat. Consulteu Salts.
Utilitzant ordres \break
explícites, la música es
divideix en línies de cinc compassos cada una. L’espaiat vertical
prové dels ajustos predeterminats del LilyPond però el punt
d’origen vertical de cada sistema es fixa explícitament usant el
parell Y-offset
a l’atribut
line-break-system-details
del grob (objecte gràfic)
NonMusicalPaperColumn
:
\header { tagline = ##f } \paper { left-margin = 0\mm } \book { \score { << \new Staff << \new Voice { \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 0)) s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 40)) s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 60)) s1*5 \break } \new Voice { \repeat unfold 15 { c'4 c' c' c' } } >> \new Staff { \repeat unfold 15 { d'4 d' d' d' } } >> } }
Observeu que line-break-system-details
pren una llista
associativa d’una quantitat de valors potencialment elevada, però
aquí sols establim un valor. Observeu també que aquí la propietat
Y-offset
determina la posició vertical exacta sobre la
pàgina en la qual es traçarà cadascú dels nous sistemes.
En contrast amb la localització absoluta que es pot fer usant
Y-offset
y X-offset
, es possible una localització
relativa amb la propietat extra-offset
de
line-break-system-details
. La col·locació és relativa a la
disposició predeterminada o al posicionament absolut creat
mitjançant l’establiment dels valors de X-offset
i de
Y-offset
. La propietat extra-offset
accepta una
parella de nombres (un pair
) que consisteix en
desplaçaments al llarg dels eixos X i Y.
\header { tagline = ##f } \paper { left-margin = 0\mm } \book { \score { << \new Staff << \new Voice { s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((extra-offset . (0 . 10))) s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((extra-offset . (0 . 10))) s1*5 \break } \new Voice { \repeat unfold 15 { c'4 c' c' c' } } >> \new Staff { \repeat unfold 15 { d'4 d' d' d' } } >> } }
Ara que hem establert explícitament el punt d’origen vertical de
cada sistema, podem també establir manualment les distàncies
verticals entre els pentagrames dins de cada sistema. Ho fem
usant la subpropietat alignment-distances
de
line-break-system-details
.
\header { tagline = ##f } \paper { left-margin = 0\mm } \book { \score { << \new Staff << \new Voice { \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 20) (alignment-distances . (10))) s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 60) (alignment-distances . (15))) s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 85) (alignment-distances . (20))) s1*5 \break } \new Voice { \repeat unfold 15 { c'4 c' c' c' } } >> \new Staff { \repeat unfold 15 { d'4 d' d' d' } } >> } }
Observeu que aquí assignem dos valors diferents a l’atribut
line-break-system-details
del grob
NonMusicalPaperColumn
. Tot i que l’atribut alist de
line-break-system-details
accepta molts paràmetres
d’espaiat addicionals (entre ells, per exemple, un parell
X-offset
corresponent), sols hem d’establir el desplaçament
Y-offset
y els parells alignment-distances
per
controlar el punt d’origen vertical de cada sistema i pentagrama.
Finalment, observeu que alignment-distances
especifica el
posicionament vertical dels pentagrames però no dels grups de pentagrames.
\header { tagline = ##f } \paper { left-margin = 0\mm } \book { \score { << \new Staff << \new Voice { \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 0) (alignment-distances . (30 10))) s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 60) (alignment-distances . (10 10))) s1*5 \break \overrideProperty Score.NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details #'((Y-offset . 100) (alignment-distances . (10 30))) s1*5 \break } \new Voice { \repeat unfold 15 { c'4 c' c' c' } } >> \new StaffGroup << \new Staff { \repeat unfold 15 { d'4 d' d' d' } } \new Staff { \repeat unfold 15 { e'4 e' e' e' } } >> >> } }
Alguns punts a tenir en compte:
- En usar
alignment-distances
, la lletra i d’altres línies que no són pautes no compten com un pentagrama. - Les unitats dels nombres que es passen a
X-offset
,Y-offset
,extra-offset
ialignment-distances
s’interpreten com múltiples de la distància entre línies de pentagrama adjacents. Els valors positius mouen als pentagrames i a la lletra cap amunt, els valors negatius mouen els pentagrames i la lletra cap avall. - A causa que els ajustaments
NonMusicalPaperColumn.line-break-system-details
donats aquí permeten el posicionament de pentagrames i sistemes en qualsevol lloc de la pàgina, és possible violar els marges o els límits del paper, o fins i tot imprimir pentagrames o sistemes uns a sobre dels altres. Això s’evitaria passant als diferents ajustaments uns valors raonables.
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
4.4.3 Evitar les col·lisions verticals
Podem dir intuïtivament que alguns objectes de la notació musical pertanyen al pentagrama i d’altres se situen fora del pentagrama. Entre els objectes que pertanyen a l’exterior del pentagrama estan les marques d’assaig, les marques textuals i les indicacions de dinàmica (en el que segueix, les anomenarem objectes fora del pentagrama). La regla del LilyPond per a la col·locació vertical dels objectes fora del pentagrama és posar-los tan a prop del pentagrama com sigui possible, però no tan propers com perquè xoquin amb un altre objecte.
El LilyPond fa servir la propietat outside-staff-priority
per a determinar si un grob és un objecte fora del pentagrama: si
outside-staff-priority
és un nombre, el grob és un objecte
fora del pentagrama. A més, outside-staff-priority
informa
al LilyPond en quin ordre s’han de situar els objectes.
En primer lloc, el LilyPond situa tots els objectes que no
pertanyen a l’exterior del pentagrama. Després ordena els
objectes fora del pentagrama d’acord a la seva propietat
outside-staff-priority
(en ordre creixent). El LilyPond
agafa els objectes fora del pentagrama un a un i els col·loca de
forma que no xoquin amb cap objecte que ja hagi estat col·locat.
En altres paraules, si dos gros fora del pentagrama competeixen
pel mateix espai, el que la prioritat
outside-staff-priority
més baixa es col·locarà més proper
al pentagrama.
Hi ha un llistat complet de les prioritats outside-staff-priorities a La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama).
\relative c'' { c4_"Text"\pp r2. \once \override TextScript.outside-staff-priority = #1 c4_"Text"\pp % aquest cop el text estarà més a prop del pentagrama r2. % establint outside-staff-priority a un no-nombre % deshabilitem la cancel·lació automàtica de col·lisions \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f \once \override DynamicLineSpanner.outside-staff-priority = ##f c4_"Text"\pp % now they will collide }
El farcit vertical que rodeja als objectes fora del pentagrama es
pot controlar amb outside-staff-padding
.
\relative { \once \override TextScript.outside-staff-padding = #0 a'4-"outside-staff-padding = #0" \once \override TextScript.outside-staff-padding = #3 d-"outside-staff-padding = #3" c-"default outside-staff-padding" b-"default outside-staff-padding" R1 }
De forma predeterminada, els objectes fora del pentagrama es
col·loquen de forma que evitin una col·lisió horitzontal amb els
grobs posicionats prèviament. Això pot portar a situacions en les
quals els objectes es col·loquen molt propers entre ells en el
sentit horitzontal. Com es mostra a l’exemple que apareix més a
sota, en establir outside-staff-horizontal-padding
s’incrementa l’espai horitzontal necessari, i en aquest cas es mou
el text cap a munt per evitar que quedi massa a prop de les línies
addicionals.
\relative { c''4^"Word" c c''2 R1 \once \override TextScript.outside-staff-horizontal-padding = #1 c,,4^"Word" c c''2 }
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
4.5 Espaiat horitzontal
4.5.1 Panoràmica de l’espaiat horitzontal | ||
4.5.2 Secció nova d’espaiat | ||
4.5.3 Canvi de l’espaiat horitzontal | ||
4.5.4 Longitud de la línia | ||
4.5.5 Notació proporcional |
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Espaiat horitzontal ] | [ Amunt : Espaiat horitzontal ] | [ Secció nova d'espaiat > ] |
4.5.1 Panoràmica de l’espaiat horitzontal
El motor d’espaiat tradueix les diferències en les duracions a
distàncies ampliables (‘molls’) de diferents longituds. Les
duracions més llargues reben un espaiat més gran i les duracions
més curtes reben menys. Les duracions més breus reben un espai de
mida fixa (que es controla mitjançant
shortest-duration-space
a l’objecte
SpacingSpanner). Quant més llarga la duració, més
espai rep: en doblar una duració se suma
spacing-increment
a l’espai que ocupa la nota.
Per exemple, la peça següent conté nombroses blanques, negres i corxeres; la corxera va seguida d’una amplada de cap de blanca (ACB). La negra va seguida de 2 ACB, la blanca per 3 ACB, etc.
\relative c' { c2 c4. c8 c4. c8 c4. c8 c8 c c4 c c }
Normalment, el valor de spacing-increment
està establert en
1.2 espais de pentagrama, el que és aproximadament l’amplada d’un
cap, i shortest-duration-space
està establert a 2.0, el que
significa que la nota més breu rep 2.4 espais de pentagrama (2.0
multiplica pel spacing-increment
) d’espai horitzontal.
Aquest espai es compta a partir de la vora esquerra del símbol, de
manera que les notes més breus van seguides generalment per un
espai d’1 ACB.
Si seguíssim el procediment anterior exactament, aleshores l’addició d’una sola fusa a una partitura que usa corxeres i semicorxeres augmentaria enormement l’amplada de la partitura completa. La nota més breu ja no és la semicorxera, sinó la fusa, afegint així 1 ACB a cada una de les notes. Per evitar-ho, la duració més breu a efectes d’espaiat no és la nota més breu de la partitura, sinó la que es dóna amb més freqüència.
La duració més breu que és més comuna es determina de la manera
següent: a cada compàs es determina la duració més breu. La
duració més curta s’agafa com a base per a l’espaiat, havent
estipulat que aquesta duració menor sempre ha de ser igual o menor
a la corxera. La duració més breu s’imprimeix quan s’executa
lilypond
amb l’opció ‘--verbose’.
Aquestes duracions també es poden personalitzar. Si establim
la common-shortest-duration
en
SpacingSpanner,
aleshores aquesta duració estableix la duració base per a
l’espaiat. La duració màima per a aquesta base (normalment una
corxera), s’estableix amb base-shortest-duration
.
Les notes són encara més breus que la nota comuna més breu van seguides per un espai proporcional a la seva duració en relació amb la nota comuna més breu. Així doncs, si anéssim a afegir tan sols algunes semicorxeres a l’exemple anterior, anirien seguides de mig ACB:
\relative { c''2 c4. c8 | c4. c16[ c] c4. c8 | c8 c c4 c c }
Com es va explicar al Assaig sobre gravat musical
automatitzat, les direccions de les pliques influeixen en
l’espaiat (vegeu
Espaiat òptic) i es
pot ajustar amb la propietat stem-spacing-correction
de
l’objecte
NoteSpacing. Aquestes direccions es
generen per cada un dels contextos de
Voice.
L’objecte StaffSpacing
(generat en el context de
Staff) conté la mateixa propietat per controlar
l’espaiat de les línies de plica o divisòries.
L’exemple següent mostra aquestes correccions, un cop amb els valors predeterminats i un altre amb un ajustament exagerat:
També hi ha suport per a la notació proporcional; consulteu Notació proporcional.
Vegeu també
Assaig sobre gravat musical automatitzat: Espaiat òptic.
Fragments de codi: Spacing.
Referència de funcionament intern: SpacingSpanner, NoteSpacing, StaffSpacing, NonMusicalPaperColumn.
Advertiments i problemes coneguts
No hi ha cap mecanisme convenient per sobreescriure l’espaiat manualment. Es pot usar el següent ajustament per inserir espai addicional a una partitura, ajustant el valor de farciment a la mesura necessària.
\override Score.NonMusicalPaperColumn.padding = #10
No hi ha cap ajustament per reduir la magnitud de la separació.
4.5.2 Secció nova d’espaiat
Es poden iniciar seccions noves amb diferents paràmetres
d’espaiat, amb l’ordre newSpacingSection
. Això és útil per
a les seccions que distingeixen entre les notes ‘llargues’ i
‘curtes’. L’ordre \newSpacingSection
crea un nou objecte
SpacingSpanner
en aquest moment musical.
A l’exemple següent, el canvi de compàs introdueix una secció nova, i per això les semicorxeres se separen automàticament de manera lleugerament més àmplia.
\relative c' { \time 2/4 c4 c8 c c8 c c4 c16[ c c8] c4 \newSpacingSection \time 4/16 c16[ c c8] }
Si els ajustaments d’espaiat automàtics no donen l’espaiat
desitjat, es poden aplicar sobreescriptures manuals a les seves
propietats amb \override
. Les sobreescriptures s’han
d’aplicar al mateix moment musical que la pròpia ordre
\newSpacingSection
i afectaran aleshores a l’espaiat de
tota la música que vingui a continuació fins que les propietats
canviïn a una nova secció d’espaiat, per exemple:
\relative c' { \time 4/16 c16[ c c8] \newSpacingSection \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #2 c16[ c c8] \newSpacingSection \revert Score.SpacingSpanner.spacing-increment c16[ c c8] }
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
Referència de funcionament intern: SpacingSpanner.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Secció nova d'espaiat ] | [ Amunt : Espaiat horitzontal ] | [ Longitud de la línia > ] |
4.5.3 Canvi de l’espaiat horitzontal
Es pot alterar l’espaiat horitzontal amb la propietat
base-shortest-duration
. Aquí comparem la mateixa música, un
cop sense alterar la propietat i després alterant-la. Els valors
majors de ly:make-moment
produeixen música més petita.
Observeu que ly:make-moment
construeix una duració, per la
qual cosa 1 4
és una duració més gran que 1 16
.
\score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | f4 d d2 | c4 e g g | c,1 | d4 d d d | d4 e f2 | e4 e e e | e4 f g2 | g4 e e2 | f4 d d2 | c4 e g g | c,1 | } }
\score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | f4 d d2 | c4 e g g | c,1 | d4 d d d | d4 e f2 | e4 e e e | e4 f g2 | g4 e e2 | f4 d d2 | c4 e g g | c,1 | } \layout { \context { \Score \override SpacingSpanner.base-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/16) } } }
Fragments de codi seleccionats
De forma predeterminada, l’espaiat als grups de valoració especial
depenen de diversos factors aliens a la duració (com alteracions,
canvis de clau, etc.). Per passar per alt aquests símbols, i
forçar un espaiat de duracions iguals uniforme, useu
Score.SpacingSpanner.uniform-stretching
. Aquesta propietat
sols pot canviar-se al principi de la partitura:
\score { << \new Staff { \tuplet 5/4 { c8 c c c c } c8 c c c } \new Staff { c8 c c c \tuplet 5/4 { c8 c c c c } } >> \layout { \context { \Score \override SpacingSpanner.uniform-stretching = ##t } } }
Quan s’estableix strict-note-spacing
, las notes se separen
sense tenir en compte les claus, línies divisòries ni notes d’adorn:
\override Score.SpacingSpanner.strict-note-spacing = ##t \new Staff \relative { c''8[ c \clef alto c \grace { c16 c } c8 c c] c32[ c] }
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Canvi de l'espaiat horitzontal ] | [ Amunt : Espaiat horitzontal ] | [ Notació proporcional > ] |
4.5.4 Longitud de la línia
Els ajustament més bàsics que influeixen en l’espaiat són
indent
i line-width
. Es defineixen al bloc
\layout
. Controlen el sagnat de la primera línia de música
i la longitud de les línies.
Si es fixa un valor vertader per ragged-right
al bloc
\layout
, aleshores els sistemes acaben en la seva longitud
horitzontal natural, en comptes de repartir-se horitzontalment
fins omplir tota la línia. Això és útil per fragments curts, i
per comprovar el grau d’atapeïment de l’espaiat natural. El valor
normal predeterminat és fals, però si la partitura té sols un
sistema, el valor predeterminat és vertader.
L’opció ragged-last
és semblant a ragged-right
,
però afecta sols a l’última línia de la peça. No s’efectua cap
restricció sobre aquesta línia. El resultat és semblant al format
dels paràgrafs de text. En un paràgraf, l’última línia
senzillament ocupa la seva longitud horitzontal natural.
\layout { indent = #0 line-width = #150 ragged-last = ##t }
Vegeu també
Fragments de codi: Spacing.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Longitud de la línia ] | [ Amunt : Espaiat horitzontal ] | [ Encaix de la música en menys pàgines > ] |
4.5.5 Notació proporcional
El LilyPond dóna suport a la notació proporcional, un tipus d’espaiat horitzontal en el qual cada nota consumeix una mesura horitzontal que equival exactament a la seva duració rítmica. Aquest tipus d’espaiat proporcional és comparable a l’espaiat horitzontal fer sobre un paper mil·limetrat. Certes partitures de finals del segle XX i principis del segle XXI utilitzen notació proporcional per clarificar relacions rítmiques complexes o per facilitar la col·locació de línies cronomètriques o d’altres gràfics directament a la partitura.
El LilyPond dóna suport a cinc ajustament diferents per a la notació proporcional, que es poden usar sols o combinats:
-
proportionalNotationDuration
-
uniform-stretching
-
strict-note-spacing
-
\remove Separating_line_group_engraver
-
\override PaperColumn.used = ##t
Als exemple següents explorem l’ús d’aquests cinc ajustaments de la notació proporcional i examinem la forma en la qual interactuen.
Comencem amb l’exemple següent d’un sols compàs, que usa un espaiat clàssic sense justificació per la dreta.
\score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } >> }
Observeu que la blanca que inicia el compàs ocupa molt menys de la meitat de tot l’espai horitzontal del compàs. De forma semblant, les semicorxeres i el cinquet de semicorxeres amb els quals finalitza el compàs ocupen en conjunt molt més de la meitat de tota l’espai horitzontal del compàs.
Al gravat clàssic, aquest espaiat pot ser exactament el que desitgem perquè podem prendre prestat l’espai horitzontal de la blanca i conservar l’espai horitzontal al llarg del compàs com un tot.
Per un altre cantó, si volem inserir una línia de temps graduada o
algun altre gràfic a sobre o a sota de la partitura, ens cal la
notació proporcional. La notació proporcional s’activa amb
l’ajustament proportionalNotationDuration
.
\score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } >> \layout { \context { \Score proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/20) } } }
La blanca al principi del compàs i les notes ràpides de la segona meitat del compàs ocupen ara quantitats iguals d’espai horitzontal. Podríem col·locar una línia de temps graduada o un gràfic a sobre o a sota d’aquest exemple.
L’ajustament proportionalNotationDuration
és un ajustament
de context que resideix a Score
. Recordem que els
ajustaments de context apareixen en un de tres possibles llocs del
fitxer d’entrada: en un bloc \with
, en un bloc
\context
, o directament entre la música precedit de
l’ordre \set
. Igual que amb tots els ajustaments de
context, l’usuari pot escollir en quin dels tres llocs diferents
prefereix establir el valor de proportionalNotationDuration
.
L’ajustament proportionalNotationDuration
accepta un sol
argument, que és la duració de referència contra el qual s’aplica
l’espaiat de tota la música. La funció Scheme del LilyPond
make-moment
accepta dos arguments: un numerador i un
denominador que, junts, expressen una certa fracció de rodona. La
crida (ly:make-moment 1/20)
, per tant, produeix una duració
de referència d’una nota d’un vintè de rodona (semicorxeres de
cinquet). Són també possibles valors com (ly:make-moment
1/16)
, (ly:make-moment 1/8)
i (ly:make-moment 3/97)
.
Com seleccionem la duració correcta de referència per passar-la a
proportionalNotationDuration
? Normalment mitjançant un
procés d’assaig i error, començant amb una duració propera a la
duració més ràpida (o més breu) de la peça. Les duracions de
referència més petites apliquen un espaiat menys atapeït; les
duracions de referència més llargues apliquen un espaiat més atapeït.
\score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } >> \layout { \context { \Score proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/8) } } } \score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } >> \layout { \context { \Score proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/16) } } } \score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } >> \layout { \context { \Score proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/32) } } }
Observeu que una duració de referència massa gran (com a corxera, a l’exemple de dalt) produeix un espaiat excessivament atapeït i pot ser causa de col·lisions entre els caps de nota. Observeu també que la notació proporcional en general ocupa més espai horitzontal que l’espaiat clàssic. L’espaiat proporcional aporta claredat a costa d’espai horitzontal.
Ara veurem com espaiar de forma òptima grups de valoració especial que se superposen.
Comencem per examinar que li passa al nostre exemple origina, amb espaiat clàssic, quan afegim un segon pentagrama amb un tipus diferent de grup especial.
\score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } \new RhythmicStaff { \tuplet 9/8 { c8 8 8 8 8 8 8 8 8 } } >> }
L’espaiat és defectuós perquè les notes regularment espaiades del
pentagrama inferior no s’amplien de manera uniforme. Els gravats
clàssics inclouen molt pocs tresets complexos i així les regles
del gravat clàssic poden generar aquest tipus de resultat.
L’establiment de proportionalNotationDuration
ho soluciona.
\score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } \new RhythmicStaff { \tuplet 9/8 { c8 8 8 8 8 8 8 8 8 } } >> \layout { \context { \Score proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/20) } } }
Però si observem amb molta cura podrem veure que les notes de la
segona meitat del 9-set estan espaiades de forme lleugerament més
ampla que les de la primera meitat del 9-set. Per assegurar una
ampliació uniforme, activem uniform-stretching
, que és una
propietat de SpacingSpanner
.
\score { << \new RhythmicStaff { c2 16 16 16 16 \tuplet 5/4 { 16 16 16 16 16 } } \new RhythmicStaff { \tuplet 9/8 { c8 8 8 8 8 8 8 8 8 } } >> \layout { \context { \Score proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/20) \override SpacingSpanner.uniform-stretching = ##t } } }
El nostre exemple de dos pentagrames ara està espaiat exactament, les nostres rítmiques són visualment clares, i podem incloure una línia de temps graduada o un gràfic, si volem.
Observeu que el paquet de notació proporcional del LilyPond espera
que totes les partitures proporcionals estableixin l’atribut
uniform-stretching
de SpacingSpanner
al valor ##t.
L’establiment de proportionalNotationDuration
sense ajustar
també l’atribut uniform-stretching
de SpacingSpanner
al valor ##t causarà, per exemple, que els desplaçament
(skips
) consumeixin una quantitat d’espai horitzontal incorrecta.
El SpacingSpanner
és un grob abstracte que resideix al
context de Score
. Com als nostres ajustament de
proportionalNotationDuration
, les sobreescriptures al
SpacingSpanner
sols poden ocórrer en un d’aquests tres
llocs dins del fitxer d’entrada: al bloc \with
, al bloc
\context
o directament dins de l’escriptura de notes.
De manera predeterminada, sols hi ha un SpacingSpanner
per
Score
. Això suposa, que per omissió,
uniform-stretching
està activat per a la partitura completa
o desactivat per a la partitura completa. No obstant, podem
sobreescriure aquest comportament i activar diferents
possibilitats d’espaiat a diferents llocs de la partitura. Ho fem
amb l’ordre \newSpacingSection
. Consulteu
Secció nova d’espaiat per a més informació.
A continuació examinem els efectes del gravador
Separating_line_group_engraver
i veurem perquè les
partitures proporcionals freqüentment eliminen aquest gravador.
L’exemple següent mostra que hi ha una petita quantitat d’espai
“preliminar” just abans de la primera nota de cada sistema.
\paper { indent = #0 } \new Staff { c'1 \break c'1 }
Aquesta quantitat d’espai preliminar és la mateixa ja sigui
després d’una indicació de compàs, una armadura o una clau. El gravador
Separating_line_group_engraver
és responsable d’aquest
espai. L’eliminació de Separating_line_group_engraver
redueix aquest espai a zero.
\paper { indent = #0 } \new Staff \with { \remove Separating_line_group_engraver } { c'1 \break c'1 }
Els elements no musicals com la indicació de compàs, l’armadura, la clau i les alteracions són problemàtics en notació proporcional. Cap d’aquests elements té una duració rítmica. Però tots ells consumeixen espai horitzontal. Les diferents partitures proporcionals aborden aquest problema de manera diferent.
Simplement evitant les armadures, seria possible evitar els problemes d’espaiat amb elles. Aquesta és una opció vàlida atès que gairebé totes les partitures proporcionals són música contemporània. El mateix pot valer per a les indicacions de compàs, especialment per a les partitures que inclouen una línia de temps graduada o un altre gràfic. Però aquestes partitures són excepcionals i gairebé totes les partitures proporcionals inclouen almenys unes poques indicacions de compàs. Les claus i les alteracions són encara més essencials.
Així doncs, quines estratègies hi ha per a l’espaiat dels elements
no musicals en un context proporcional? Una bona opció és la
propietat strict-note-spacing
de SpacingSpanner
.
Compareu les dues partitures següents:
\new Staff { \set Score.proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/16) c''8 8 8 \clef alto d'2 2 } \new Staff { \set Score.proportionalNotationDuration = #(ly:make-moment 1/16) \override Score.SpacingSpanner.strict-note-spacing = ##t c''8 8 8 \clef alto d'2 2 }
Les dues partitures són proporcionals, però l’espaiat de la primer
és poc atapeït a causa del canvi de clau. Tanmateix, l’espaiat de
la segona partitura es manté estricte, perquè
strict-note-spacing
està activa. L’activació de
strict-note-spacing
fa que l’amplada de les indicacions de
compàs, armadures, canvis de clau i alteracions no prenguin part
en l’algoritme d’espaiat.
A més dels ajustaments donats aquí, hi ha d’altres apareixen amb freqüència a les partitures proporcionals. Entre ells estan:
-
\override SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t
-
\set tupletFullLength = ##t
-
\override Beam.breakable = ##t
-
\override Glissando.breakable = ##t
-
\override TextSpanner.breakable = ##t
-
\remove Forbid_line_break_engraver in the Voice context
Aquests ajustaments donen a les notes d’adorn un espaiat estricte, estenen les claus de grup especial perquè marquin tant els punts de començament com de final, i permeten que els elements d’extensió es divideixin entre els sistemes i les pàgines. Consulteu les parts respectives del manual per veure aquests ajustaments relacionats.
Vegeu també
Referència de la notació: Secció nova d’espaiat.
Fragments de codi: Spacing.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Canvi dels valors predeterminats >> ] |
[ < Notació proporcional ] | [ Amunt : Gestió de l'espai ] | [ Mostrar l'espaiat > ] |
4.6 Encaix de la música en menys pàgines
En ocasions, podem terminar amb un o dos pentagrames en una segona pàgina (o tercera, o cuarta…). Es feixuc, especialment quan veiem que les pàgines anteriors semblen tenir espai de sobra.
En investigar els problemes de disposició, una eina de valor
incalculable és annotate-spacing
. Aquesta ordre imprimeix
els valors d’un cert nombre de variables d’espaiat; per veure els
detalls consulteu la secció següent, Mostrar l’espaiat.
4.6.1 Mostrar l’espaiat | ||
4.6.2 Canvi de l’espaiat |
4.6.1 Mostrar l’espaiat
Per presentar gràficament les dimensions de les variables de
disposició vertical que poden veure’s alterades pel format de la
pàgina, establiu annotate-spacing
en el bloc \paper
:
\book { \score { { c4 } } \paper { annotate-spacing = ##t } }
Totes les dimensions de disposició es mostren en espais de
pentagrama, independentment de les unitats especificades en els
blocs \paper
o \layout
. A l’exemple anterior,
paper-height
té el valor de 59.75 staff-spaces
(espais de pentagrama), i el staff-size
(mida del
pentagrama) és de 20 punts, el valor predeterminat. Observeu que:
1 punto | = (25.4/72.27) mm |
1 staff-space | = (staff-size )/4 pts |
= (staff-size )/4 * (25.4/72.27) mm |
En aquest cas, un staff-space
equival aproximadament a
1.757mm. Així, la mesura paper-height
de 59.75
staff-spaces
equival a 105 mil·límetres, l’alçada d’un full
a6
en orientació apaïsada. Els parells (a,b)
són intervals, on a és el límit inferior i b és el
límit superior de l’interval.
Vegeu també
Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.
Fragments de codi: Spacing.
4.6.2 Canvi de l’espaiat
La sortida de annotate-spacing
revela las dimensions
verticals amb gran detall. Per veure més detalls sobre la
modificació dels marges i altres variables de disseny de la
pàgina, consulteu Disposició de la pàgina.
Apart dels marges, hi ha algunes altres opcions per estalviar espai:
-
Forçar els sistemes perquè s’ajuntin el més possible entre sí (de
forma que càpiguen la quantitat més grans d’ells a la pàgina) i al
mateix temps estiguin espaiats de form que no hi hagi un espai
buit en la part baixa del paper.
\paper { system-system-spacing = #'((basic-distance . 0.1) (padding . 0)) ragged-last-bottom = ##f ragged-bottom = ##f }
-
Forçar el nombre de sistemes. Pot ser d’utilitat de dues formes.
Si tans sols s’estableix un valor, fins i tot el mateix valor que
el nombre de sistemes que s’estan dibuixant de forma
predeterminada, això ocasionarà a vegades que s’intentin introduir
més sistemes en cada pàgina, ja que en aquest cas s’omet un pas en
el qual es produeix l’estalvi d’una pàgina addicional. Per
exemple, si la disposició predeterminada té 11 sistemes,
l’assignació següent força una disposició amb 10 sistemes.
\paper { system-count = #10 }
-
Forçar el nombre de pàgines. Per exemple, l’assignació següent
força una disposició amb dues pàgines.
\paper { page-count = #2 }
-
Evitar (o reduir en nombre) els objectes que augmenten la mida
vertical d’un sistema. Per exemple, a les claus de les repeticions
de primer i segona vegada (o repeticions amb finals alternatius)
els cal espai addicional. Si aquestes caselles es reparteixen al
llarg de dos sistemes, ocupen més espai que si estiguessin sobre
el mateix sistema. Com en un altre exemple, les indicacions
dinàmiques que se ‘surten’ d’un sistema es poden apropar al
pentagrama:
\relative e' { e4 c g\f c e4 c g-\tweak X-offset #-2.7 \f c }
-
Alterar l’espaiat horitzontal per mitjà de
SpacingSpanner
. Per veure més detalls, consulteu Canvi de l’espaiat horitzontal. L’exemple següent il·lustra l’espaiat predeterminat:\score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | } }
L’exemple següent modifica
common-shortest-duration
d’un valor de1/4
(negra) a1/2
(blanca). La negra és la nota més comuna i la més breu de l’exemple, per la qual cosa en augmentar aquesta duració es produeix un efecte d’‘atapeïment’:\score { \relative { g'4 e e2 | f4 d d2 | c4 d e f | g4 g g2 | g4 e e2 | } \layout { \context { \Score \override SpacingSpanner.common-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) } } }
La propietat
common-shortest-duration
no es pot modificar de manera dinàmica, per la qual s’ha de situar sempre dins d’un bloc\context
de forma que s’apliqui a la partitura completa.
Vegeu també
Referència de la notació: Disposició de la pàgina, Canvi de l’espaiat horitzontal.
Fragments de codi: Spacing.
[ << Gestió de l'espai ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
[ < Canvi de l'espaiat ] | [ Amunt : Top ] | [ Contextos d'interpretació > ] |
5. Canvi dels valors predeterminats
L’objectiu del disseny del LilyPond és proporcionar la més alta qualitat dels resultats, de forma predeterminada. Malgrat això, potser heu de canviar aquest resultat predeterminat. La disposició sobre el paper es controla a través d’un ampli nombre de ‘botons i interruptors’ anomenats en el seu conjunt ‘propietats’. Al Manual d’aprenentatge podem trobar una introducció en forma de tutorial a l’accés i a la modificació d’aquestes propietats, vegeu sortida Ajustament de la sortida. S’hauria de llegir aquest tutorial en primer lloc. Aquest capítol cobreix un terreny semblant, però amb un estil més adequat per a un manual de referència.
La descripció definitiva dels controls que estan disponibles per al seu ajustament fi es poden trobar a un document a part: la Referència de funcionament intern. Aquest manual fa una relació de totes les variables, funcions i opcions que es poden trobar al LilyPond. Està escrit com un document HTML, que es pot trobar en en línia, però que també va inclòs al paquet de documentació del LilyPond.
Internament, el LilyPond utilitza el llenguatge Scheme (un
dialecte de LISP) per aportar la infraestructura. La
sobreescriptura de les decisions de disposició dóna accés efectiu a
les interioritats del programa, cosa que requereix codi de
l’Scheme com a entrada. Els elements de l’Scheme s’especifiquen
dins d’un fitxer ‘.ly’ amb el símbol de
coixinet #
.1
5.1 Contextos d’interpretació
Aquesta secció explica que són els contextos i com modificar-los.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Contextos i gravadors.
Fitxers d’inici: ‘ly/engraver-init.ly’, ‘ly/performer-init.ly’.
Fragments de codi Contexts and engravers.
Referència de funcionament intern: Contexts, Engravers and Performers.
5.1.1 Explicació dels contextos
Els contextos es disposen de forma jeràrquica:
Definicions de sortida - estructura dels contextos
Aquesta secció explica la rellevància de les definicions de sortida quan es treball amb els contextos. Més endavant oferim exemples de definicions de sortida reals (vegeu Canvi de tots els contextos del mateix tipus).
Tot i que la música escrita a un fitxer faci referència a tipus i
noms de context, els contextos es creen sols quan la música s’està
realment interpretant. El LilyPond interpreta la música sota el
controla d’una ‘definició de sortida’ i pot fer-lo així per
diverses definicions de sortida diferents, donant com a resultat
també diferents sortides. La definició de sortida que correspon a
la impressió de la música s’especifica mitjançant \layout
.
Una definició de sortida molt més senzilla que s’usa per a la
producció de MIDI s’especifica mitjanant \midi
.
Internament, el LilyPond utilitza diverses altres definicions de
sortida, com quan s’usa el combinador de particel·les
(Combinació automàtica de les parts) o es creen fragments de
notes guia citades (Cites a altres veus).
Les definicions de sortida estableixen la relació entre els
contextos així com els seus respectius valors predeterminats. Tot
i que la major part dels canvis se solen fer dins d’un bloc
\layout
, els ajustaments de valors relacionats amb el MIDI
sols tenen efecte quan es fan dins d’un bloc \midi
block.
Alguns ajustaments afecten a diverses sortides: per exemple, si es
desactiva el barrat automàtic, autoBeaming
, dins d’algun
context, les barres compten com melismes pel que respecta a la
correspondència entre la música i la lletra, com es descriu a
Duració automàtica de les síl·labes. Aquesta
correspondència es fa tant per a la sortida impresa com per al
MIDI. Si els canvis fets sobre l’autoBeaming
dins de la
definició de context d’un bloc \layout
no es repeteixen
dins del corresponent bloc \midi
, la lletra i la música
deixaran d’estar sincronitzades dins del MIDI.
Vegeu també
Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’. ‘ly/performer-init.ly’.
Score - el context mestre
Aquest és el context de notació més alt. Cap altre context pot contenir un context Score. De forma predeterminada, el context Score gestiona l’administració de les indicacions de compàs i s’assegura que certs elements com claus, compassos i armadures estan sempre alineats entre els diferents pentagrames.
Es crea implícitament una instància del context Score quan es
processa un bloc \score {…}
.
Contextos del nivell superior - contenidors de pentagrames
StaffGroup
Agrupa pentagrames i afegeix una clau a la part esquerra, formant
un grup. Les línies divisòries dels pentagrames continguts es
connecten verticalment. StaffGroup
sols consisteix en una
col·lecció de pentagrames, amb una clau endavant i línies
divisòries de dalt a baix.
ChoirStaff
Idèntic a StaffGroup
excepte que les barres de compàs dels
pentagrames continguts no es connecten verticalmente.
GrandStaff
Un grup de pentagrames, amb una clau en la part esquerra que abasta el grup. Les barres de compàs dels pentagrames continguts es connecten verticalment.
PianoStaff
Igual que GrandStaff
, però dóna suport a la possibilitat
deposar el nom de l’instrument a l’esquerra del sistema.
Contextos de nivell intermedi - pentagrames
Staff
Gestiona claus, barres de compàs, tonalitats i alteracions
accidentals. Pot contenir contextos de Voice
.
RhythmicStaff
Com Staff
, però per imprimir ritmes. En imprimir s’ignoren
les altures de les notes; les notes s’imprimeixen sobre una
línia. La sortida de MIDI conserva les altures sense modificació.
TabStaff
Context per generar tabulatures. De forma predeterminada disposa l’expressió musical com una tabulatura de guitarra, impresa sobre sis línies.
DrumStaff
Gestiona el gravat per a instruments de percussió. Pot contenir
contextos DrumVoice
.
VaticanaStaff
Igual que Staff
, excepte que està pensat per gravar peces
en estil gregorià.
MensuralStaff
Igual que Staff
, excepte que est+a dissenyat per gravar
peces en estil mensural.
Contextos del nivell més baix - veus
Els contextos del mateix nivell que Voice donen un valor inicial a
certes propietats i inicien els gravadors corresponents. Un
context del nivell més baix és aquell que no té un context
descendent predeterminat defaultchild
. Tot i que és
possible fer que pugui acceptar o contenir subcontextos, sols es
poden crear i introduir de forma explícita.
Voice
Correspon a una veu sobre un pentagrama, aquest context gestiona la conversió de les indicacions dinàmiques, pliques, barres, subíndexs i superíndexs, lligadures d’expressió i d’unió, i silencis. Hem de crear instàncies explícites d’aquest context si ens cal diverses vegades al mateix pentagrama.
VaticanaVoice
El mateix que Voice
, excepte que està dissenyat per a
gravar peces en estil gregorià.
MensuralVoice
El mateix que Voice
, amb modificacions per al gravat de
peces en estil mensural.
Lyrics
Correspon a una veu amb lletra. Gestiona la impressió d’una sola línia de lletra.
DrumVoice
El context de veu utilitzat a una pauta de percussió.
FiguredBass
El context en el qual els objectes BassFigure
es creen a
partir de l’entrada escrita en el mode \figuremode
.
TabVoice
El context de veu utilitzat dins d’un context TabStaff
. Se
sol deixar que es creï implícitament.
CueVoice
El context de veu que s’utilitza per dibuixar notes de mida reduïda, amb l’objectiu principal d’afegir notes guia d’un pentagrama a un altre, vegeu Format de les notes guia. Normalment es deixa que creï implícitament.
ChordNames
Gravat de noms d’acords.
5.1.2 Creació i referenciació dels contextos
El LilyPond crea automàticament contextos de nivell inferior si es
troba una expressió musical abans que existeixi un context
adequat, però normalment això sols funciona bé per a partitures
senzilles o fragments musicals com els que apareixen a la
documentació. Per a partitures més complexes, es recomana
especificar explícitament tots els contextos amb les ordres
\new
o \context
. La sintaxi d’aquestes dues ordres
es molt semblant:
[\new | \context] Context [ = nom] [expressió_musical]
on es pot especificar \new
o \context
.
Context és el tipus de context que es desitja crear,
nom és un nom opcional que es dóna al context concret que
s’està creant, i expressió_musical és una sola expressió
musical que serà interpretada pels complements gravadors i
reproductors dins d’aquest context.
El prefix \new
sense cap nom s’usa freqüentment per crear
partitures de molts pentagrames:
<< \new Staff \relative { % deixeu que el context Voice es creï implícitament c''4 c } \new Staff \relative { d''4 d } >>
i per introduir diverses veus dins d’un sol pentagrama:
\new Staff << \new Voice \relative { \voiceOne c''8 c c4 c c } \new Voice \relative { \voiceTwo g'4 g g g } >>
\new
s’hauria d’usar sempre per especificar contextos sense nom.
La diferència entre \new
i \context
es troba a
l’acció que es realitza:
-
\new
amb un nom o sense nom, sempre crea un context nou i diferent, fins i tot si ja existeix un context amb el mateix nom:\new Staff << \new Voice = "A" \relative { \voiceOne c''8 c c4 c c } \new Voice = "A" \relative { \voiceTwo g'4 g g g } >>
-
\context
amb un nom especificat, crea un context nou sols si no existeix ja un context del mateix tipus i amb el mateix nom, dins de la mateixa jerarquia de contextos. En cas contrari, s’agafa com a referència a aquest context creat prèviament, i la seva expressió musical es passa a aquest context per a la seva interpretació.Una aplicació dels contextos amb nom és la separació entre la disposició de la partitura i el contingut musical. Són valides qualssevol de les dues formes següents:
\score { << % score layout \new Staff << \new Voice = "one" { \voiceOne } \new Voice = "two" { \voiceTwo } >> % musical content \context Voice = "one" { \relative { c''4 c c c } } \context Voice = "two" { \relative { g'8 g g4 g g } } >> }
\score { << % score layout \new Staff << \context Voice = "one" { \voiceOne } \context Voice = "two" { \voiceTwo } >> % musical content \context Voice = "one" { \relative { c''4 c c c } } \context Voice = "two" { \relative { g'8 g g4 g g } } >> }
De manera alternativa, es poden utilitzar variables amb un efecte semblant. Vegeu Organitzar les peces mitjançant variables.
-
\context
sense cap nom correspondrà amb el primer context que es trobi entre els creats prèviament que siguin del mateix tipus dins de la mateixa jerarquia de contextos, fins i tot si té nom, i la seva expressió musical es passarà a aquest context per a la seva interpretació. Aquesta forma molt rarament és útil. Malgrat això,\context
sense nom i sense expressió musical s’usa per establir el context en qual s’executa un procediment de l’Scheme especificat amb\applyContext
:\new Staff \relative { c'1 \context Timing \applyContext #(lambda (ctx) (newline) (display (ly:context-current-moment ctx))) c1 }
Un context ha de tenir un nom si es farà referència a ell més tard, per exemple quan s’associa la lletra amb la música:
\new Voice = "tenor" música … \new Lyrics \lyricsto "tenor" letra
Per veure més detalls sobre l’associació de lletra i música, consulteu Duració automàtica de les síl·labes.
Les propietats de tots els contextos d’un tipus particular es
poden modificar dins d’un bloc \layout
(amb una sintaxi
diferent), vegeu
Canvi de tots els contextos del mateix tipus.
Aquesta construcció també ofereix una forma de mantenir les ordres
de disposició separades del contingut musical. Si es modificarà
un sols context, s’ha d’usar un bloc
\with
, vefeu
Canvi de sols un context determinat.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge Organitzar les peces mitjançant variables.
Referència de la notació: Canvi de sols un context determinat, Duració automàtica de les síl·labes.
5.1.3 Manteniment amb vida dels contextos
Normalment els contextos finalitzen en el primer moment musical en
el qual no tenen res a fer. Així, els contextos de Voice
moren tan aviat com ja no contenen cap esdeveniment, els contextos
Staff
moren tan aviat com tots els contextos de
Voice
que contenien ja no continguin cap esdeveniment,
etc. Això pot ocasionar dificultats si s’ha de fer referència a
contextos anteriors que ja han mort, per exemple, en canviar de
pentagrames amb ordres \change
, associar lletra amb una veu
mitjançant ordres \lyricsto
, o quan s’afegeixen
esdeveniments musicals addicionals a un context anterior.
Hi ha una excepció a aquesta regla general: dins d’una construcció
{…}
(música seqüencial), la noció que la
construcció té del “contexto actual” descendirà un nivell cada
cop que un element de la seqüència finalitza en un subcontext del
context anterior. Això evita la creació espúria de contextos
implícits en certes situacions, però significa que el primer
context dins del que es descendeix, es mantindrà viu fins al final
de l’expressió.
Com a contrast, els contextos d’una expressió feta amb la
construcció <<…>>
(música simultània) no es
perllonguen, per la qual cosa si una ordre que crea un context
s’envolta en una altre parell de <<…>>
, s’impedirà
que el context persisteixi durant tota la duració de la seqüència
{…}
que el conté.
Qualsevol context es pot mantenir viu si ens assegurem que té
quelcom a fer en qualsevol moment musical donat. Els contextos de
Staff
es mantenen amb vida si en assegurem que una de les
seves veus es manté viva. Una manera de fer-lo és afegir silencis
de separació a una veu en paral·lel amb la música real. Aquests
silencis s’han d’afegir a tots i cada un dels contextos de
Voice
que usaran esporàdicament diverses veus, és més segur
mantenir-les totes vies enlloc d’intentar confiar en les
excepcions que hem mencionat a dalt.
A l’exemple següent, tant la veu A com la veu B es mantenen vives d’aquesta manera durant la duració de la peça:
musicA = \relative { d''4 d d d } musicB = \relative { g'4 g g g } keepVoicesAlive = { << \new Voice = "A" { s1*5 } % Manté la veu «A» viva per 5 compassos \new Voice = "B" { s1*5 } % Manté la veu «B» viva per 5 compassos >> } music = { \context Voice = "A" { \voiceOneStyle \musicA } \context Voice = "B" { \voiceTwoStyle \musicB } \context Voice = "A" { \musicA } \context Voice = "B" { \musicB } \context Voice = "A" { \musicA } } \score { \new Staff << \keepVoicesAlive \music >> }
L’exemple següent mostra com es pot escriure una línia melòdica esporàdica amb lletra utilitzant aquest enfocament. Per suposat, en una situació real la melodia i l’acompanyament consistirien en diverses seccions diferents.
melody = \relative { a'4 a a a } accompaniment = \relative { d'4 d d d } words = \lyricmode { These words fol -- low the mel -- o -- dy } \score { << \new Staff = "music" { << \new Voice = "melody" { \voiceOne s1*4 % Manté la veu «melody» viva per 4 compassos } { \new Voice = "accompaniment" { \voiceTwo \accompaniment } << \context Voice = "melody" { \melody } \context Voice = "accompaniment" { \accompaniment } >> \context Voice = "accompaniment" { \accompaniment } << \context Voice = "melody" { \melody } \context Voice = "accompaniment" { \accompaniment } >> } >> } \new Lyrics \with { alignAboveContext = "music" } \lyricsto "melody" { \words } >> }
Una forma alternativa, que podria resultar millor en moltes situacions, es mantenir amb vida la línia melòdica simplement incloent notes espaiadores per alinear-la correctament amb l’acompanyament:
melody = \relative { s1 % skip a bar a'4 a a a s1 % skip a bar a4 a a a } accompaniment = \relative { d'4 d d d d4 d d d d4 d d d d4 d d d } words = \lyricmode { These words fol -- low the mel -- o -- dy } \score { << \new Staff = "music" { << \new Voice = "melody" { \voiceOne \melody } \new Voice = "accompaniment" { \voiceTwo \accompaniment } >> } \new Lyrics \with { alignAboveContext = "music" } \lyricsto "melody" { \words } >> }
5.1.4 Modificació dels connectors (plug-ins) de context
Els contextos de notació (como Score
i Staff
) no
sols emmagatzemen propietats, també contenen «plug-ins» o
connectors anomenats ‘gravadors’ que creen elements de notació.
Per exemple, el context Voice
conté un gravador
Note_heads_engraver
que crea els caps de nota i el context
Staff
conté un gravador Key_engraver
que crea la
armadura.
Per veure una descripció completa de tots i cadascú dels connectors, consulteu Engravers and Performers. Cada context que es descriu a Contexts fa una relació dels gravadors que s’usen per a aquest context.
Pot ser d’utilitat jugar una mica amb aquests connectors. Es fa
iniciant un context nou amb \new
o \context
i modificant-lo:
\new contexto \with { \consists … \consists … \remove … \remove … etc. } { …música… }
on els … han de ser el nom d’un gravador. Aquí tenim un
exemple senzill que suprimeix els gravadors
Time_signature_engraver
i Clef_engraver
d’un
context Staff
:
<< \new Staff \relative { f'2 g } \new Staff \with { \remove Time_signature_engraver \remove Clef_engraver } \relative { f'2 g2 } >>
En el segon pentagrama no hi ha indicació de compàs ni clau. Aquest és un mètode força rudimentari de fer que desapareguin els objectes perquè afecta a tot el pentagrama. Aquest mètode també afecta l’espaiat, cosa que pot ser desitjable o no ser-ho. Es mostren mètodes més sofisticats per treure objectes a Visibilitat i color dels objectes.
L’exemple següent mostra una aplicació pràctica. Normalment les
línies divisòries i les indicacions de compàs estan sincronitzades
al llarg de tota la partitura. Ho fan els gravadors
Timing_translator
i Default_bar_line_engraver
.
Aquests complements mantenen al dia l’administració de les
indicacions de compàs, posició dins del compàs, etc. Movent
aquests gravadors des del context de Score
al de
Staff
, podem aconseguir una partitura en la qual cada
pentagrama té el seu propi compàs independent.
\score { << \new Staff \with { \consists Timing_translator } \relative { \time 3/4 c''4 c c c c c } \new Staff \with { \consists Timing_translator } \relative { \time 2/4 c''4 c c c c c } >> \layout { \context { \Score \remove Timing_translator } } }
Advertiments i problemes coneguts
L’ordre en el qual els gravadors s’especifiquen és l’ordre en el qual es criden per realitzar la seva tasca de processament. Normalment, l’ordre en el qual s’especifiquen els gravadors no té importància, però en alguns casos especials sí la té, per exemple on un gravador escriu una propietat i un altre la llegeix, o on un gravador crea un grob i un altre l’ha de processar.
Les ordenacions següents són importants:
-
el gravador de compassos
Bar_engraver
ha d’anar normalment en primer lloc, -
el gravador de digitacions
New_fingering_engraver
ha d’anar abans del gravadorScript_column_engraver
de columnes d’inscripcions. -
el
Timing_translator
ha d’anar abans del gravador de números de compàsBar_number_engraver
.
Vegeu també
Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’.
5.1.5 Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos
Es poden canviar les propietats de context i de grob amb les
ordres \set
i \override
, tal i com es descriu a
Modificació de les propietats. Aquestes ordres creen
esdeveniments musicals, fent que els canvis tinguin efecte en el
punt temporal en el qual la música s’està processant.
Per contra, aquesta secció explica la forma canviar els valors predeterminats de les propietats de context i de grob en el moment en el qual es crea el context. Hi ha dues formes de fer-ho. Una modifica els valors predeterminats a tos els contextos d’un tipus donat, i l’altre modifica els valors predeterminats sols a una instància concreta d’un context.
Canvi de tots els contextos del mateix tipus | ||
Canvi de sols un context determinat | ||
Ordre de precedència |
Canvi de tots els contextos del mateix tipus
Els ajustaments de context predeterminat que s’han d’usar per al
gravat dins de Score
, Staff
, Voice
i d’altres
contextos, es poden especificar en un bloc \context
dins de
qualsevol bloc \layout
.
Els ajustaments per a la sortida MIDI, al contrari que per al
gravat, es tindran que especificar a part a blocs \midi
(vegeu
Definicions de sortida - estructura dels contextos).
El bloc \layout
s’ha de col·locar dins del bloc
\score
al que s’aplica, després de la música.
\layout { \context { \Voice [ajustaments de context per a tots els contextos Voice] } \context { \Staff [ajustaments de context per a tots els contextos Staff] } }
Es poden especificar els següents tipus d’ajustaments:
-
Una ordre
\override
, però ometent el nom del context\score { \relative { a'4^"Plica més gruixuda" a a a a4 a a\ff a } \layout { \context { \Staff \override Stem.thickness = #4.0 } } }
-
Establint una propietat de context directament
\score { \relative { a'4^"Tipus de lletra més petita" a a a a4 a a\ff a } \layout { \context { \Staff fontSize = #-4 } } }
-
Una ordre predefinida tal com
\dynamicUp
o una expressió musical com\accidentalStyle dodecaphonic
\score { \relative { a'4^"La dinàmica a dalt" a a a a4 a a\ff a } \layout { \context { \Voice \dynamicUp } \context { \Staff \accidentalStyle dodecaphonic } } }
-
Una variable definida per l’usuari que contingui un bloc
\with
; per veure detalls sobre el bloc\with
, consulteu Canvi de sols un context determinat.StaffDefaults = \with { fontSize = #-4 } \score { \new Staff { \relative { a'4^"Tipus de lletra més petita" a a a a4 a a a } } \layout { \context { \Staff \StaffDefaults } } }
Les ordres d’ajustament de propietats es poden disposar dins d’un
bloc \layout
sin que estiguin envoltats en un bloc
\context
. Aquests ajustament són equivalents a incloure
les mateixes instruccions d’ajustament de propietats al
començament de cadascú dels contextos del tipus especificat. Si
no s’especifica cap context, tots i cadascú dels contextos
del nivell inferior queden afectats, vegeu
Contextos del nivell més baix - veus. La sintaxi d’una
ordre d’ajustament de propietats dins d’un bloc \layout
és
la mateixa que si la mateixa ordre estigués escrita al propi flux musical.
\score { \new Staff { \relative { a'4^"Tipus de lletra més petita" a a a a4 a a a } } \layout { \accidentalStyle dodecaphonic \set fontSize = #-4 \override Voice.Stem.thickness = #4.0 } }
Canvi de sols un context determinat
Les propietats de context d’una única instància de context poden
canviar-se dins d’un bloc \with
. Totes les altres
instàncies de context del mateix tipus retenen els ajustaments
predeterminats que el LilyPond té programats i que es modifiquen
per part de qualsevol bloc \layout
que es troben dins de
l’àmbit. El bloc \with
s’ha de situar immediatament
després de les ordres \new
context-type:
\new Staff \with { [ajustaments de context per a sols aquesta instància de context] } { … }
De forma alternativa, si la música s’escriu usant la forma curta
de les ordres d’especificació de mode, com per exemple
\chords
en lloc de \chordmode
, l’ordre \with
s’ha de col·locar immediatament després de l’ordre que especifica
el mode:
\chords \with { [ajustaments de context per a aquesta instància de context (implícita) sols] } { … }
atès que és el context implícit creat per aquestes formes breus
el que es vol modificar. S’aplica la mateixa consideració a les
altres formes curtes d’especificar el mode d’entrada
(\drums
, \figures
), vegeu Modes d’entrada.
Considerant que les modificacions de context especificades en blocs
\with
estan dins de la música, afectaran a totes
les sortides (gravat i també el MIDI), a diferència dels
canvis que es fan dins d’una definició de sortida.
Es poden especificar els següents tipus d’ajustaments:
-
Una ordre
\override
, però ometent el nom del context\score { \new Staff { \new Voice \with { \override Stem.thickness = #4.0 } { \relative { a'4^"Pliques gruixudes" a a a a4 a a a } } } }
-
Establint una propietat de context directament
\score { << \new Staff { \relative { a'4^"Tipus de lletra predeterminat" a a a a4 a a a } } \new Staff \with { fontSize = #-4 } { \relative { a'4^"Tipus de lletra més petit" a a a a4 a a a } } >> }
-
Una ordre predefinida tal com
\dynamicUp
\score { << \new Staff { \new Voice { \relative { a'4^"Dynamics below" a a a a4 a a\ff a } } } \new Staff \with { \accidentalStyle dodecaphonic } { \new Voice \with { \dynamicUp } { \relative { a'4^"Dinàmica a dalt" a a a a4 a a\ff a } } } >> }
Vegeu també
Referència de la notació: Modes d’entrada
Ordre de precedència
El valor d’una propietat que s’aplica en un moment determinat d’una propietat que s’aplica en un moment determinat es determina de la forma següent:
-
si està en efecte una ordre
\override
o\set
dins del flux musical, s’usa aquest valor. -
en cas contrari, s’usa el valor predeterminat agafat d’un enunciat
\with
a les ordres d’inici del context. -
en cas contrari, s’usa el valor agafat del bloc
\context
més recent que correspongui dins dels blocs\layout
o\midi
, - en cas contrari s’usa el valor predeterminat que el LilyPond porti preprogramat.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Modificar les propietats dels contextos.
Referència de la notació:
Explicació dels contextos,
Contextos del nivell més baix - veus,
L’ordre \set
,
L’ordre \override
,
El bloc \layout
.
5.1.6 Definició de contextos nous
Els contextos específics, com Staff
i Voice
, estan
construïts a partir de blocs senzills. És possible crear nous
tipus de contextos amb combinacions diferents de gravadors afegits.
El següent exemple mostra com construir un tipus diferent de
context de Voice
partint de zero. Serà semblant a
Voice
, però imprimeix sols caps centrats en forma de barra
inclinada. Es pot usar per indicar improvisació en peces de jazz.
Aquests ajustament es defineixen dins d’un bloc \context
que al seu cop està dins d’un bloc \layout
,
\layout { \context { … } }
A l’anàlisi següent, l’entrada d’exemple que es mostra ha d’anar en el lloc dels punts suspensius … del fragment anterior.
En primer lloc cal definir un nom per al nou context:
\name ImproVoice
Atès que és semblant al context Voice
, volem ordres que
funcionin dins dels contextos Voice
(existents) perquè
segueixi funcionant. Això s’aconsegueix donant al nou context un
àlies de Voice
,
\alias Voice
El context imprimirà notes i textos explicatius, per això hem d’afegir els gravadors que aporten aquesta funcionalitat, i a més el gravador que agrupa les notes, pliques i silencis que estan en el mateix moment musical en forma de columnes.
\consists Note_heads_engraver \consists Text_engraver \consists Rhythmic_column_engraver
Els caps de totes les notes s’han de situar sobre la línia central.
\consists Pitch_squash_engraver squashedPosition = #0
El gravador Pitch_squash_engraver
modifica els caps de nota
(creats pel gravador Note_heads_engraver
) i estableix les
seves posicions verticals al valor squashedPosition
, en
aquest cas 0
, la línia central.
Las notes semblen inclinades i no tenen plica:
\override NoteHead.style = #'slash \hide Stem
Tots aquests complements o plug-ins s’han de comunicar sota el
control del context. Els mecanismes amb els quals es comuniquen
els contextos s’estableixen mitjançant la declaració del
\type
(tipus) del context. Dins d’un bloc \layout
,
gairebé tots els contextos seran del tipus Engraver_group
.
Alguns contextos especials i els contextos dels blocs \midi
usen altres tipus. La còpia i la modificació d’una definició de
context existent també complimenten el tipus. Com que aquest
exemple crea una definició partint de zero, ha de ser especificada
explícitament.
\type Engraver_group
En ajuntar-ho tot, obtenim
\context { \name ImproVoice \type Engraver_group \consists Note_heads_engraver \consists Text_engraver \consists Rhythmic_column_engraver \consists Pitch_squash_engraver squashedPosition = #0 \override NoteHead.style = #'slash \hide Stem \alias Voice }
Els contextos donen lloc a jerarquies. Volem posar el context
ImproVoice
dins del context Staff
, igual que els
contextos de veu normals. Per tant, modifiquem la definició de
Staff
amb l’ordre \accepts
(accepta),
\context { \Staff \accepts ImproVoice }
Amb freqüència, en reutilitzar una definició de context exitent, el context resultant es pot usar en qualsevol lloc on el context original hagués pogut fer-ho.
\layout { … \inherit-acceptability to from }
aconsegueix que tinguem contextos del tipus to acceptats per tots els contextos que també accepten from. Por exemple, si usem
\layout { … \inherit-acceptability "ImproVoice" "Voice" }
afegeix un \accepts
per a ImproVoice
tant a la
definició de Staff
com a la de RhythmicStaff
.
L’oposat a \accepts
(acepta) és \denies
(denega),
el que a vegades cal quan s’esta reutilitzant definicions de
context existents.
Si organitzem les peces requerides dins d’un bloc \layout
ens deixa amb
\layout { \context { \name ImproVoice … } \inherit-acceptability "ImproVoice" "Voice" }
Així doncs, la sortida que apareix al començament d’aquesta subsecció es pot escriure com
\relative { a'4 d8 bes8 \new ImproVoice { c4^"ad lib" c c4 c^"despulleu-vos" c c_"mentre toqueu :)" } a1 }
Per completar l’exemple, els canvis que afecten a la jerarquia de
contextos s’han de repetir dins d’un bloc \midi
de manera
que la sortida MIDI depengui de les mateixes relacions de context.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: Note_heads_engraver, Text_engraver, Rhythmic_column_engraver, Pitch_squash_engraver.
5.1.7 Ordre de disposició dels contextos
Els contextos es disposen en un sistema normalment des de dalt cap a baix a l’ordre en el qual es troben al fitxer d’entrada. Quan els contextos es nien uns a dins dels altres, el context exterior inclou els contextos niuats tal i com s’especifica al fitxer d’entrada, sempre i quan els contextos interiors estiguin inclosos a la llista “accepts” del context extern. Els contextos niuats que no estiguin inclosos a la llista “accepts” del context extern es recol·loquen a sota del context extern en lloc de niuar-se dins d’ell.
La llista “accepts” d’un context es pot canviar amb les ordres
\accepts
(accepta) o \denies
(denega).
\accepts
afegeix un context a la llista “accepts” i
\denies
elimina un context de la llista.
Per exemple, un grup de pentagrames amb un claudàtor no es troba
normalment a l’interior d’un pentagrama amb clau que tingui
connectats les línies divisòries, i un GrandStaff
per a
piano no accepta un StaffGroup
dins d’ell, de forma predeterminada.
\score { \new GrandStaff << \new StaffGroup << \new Staff { c'1 } \new Staff { d'1 } >> \new Staff { \set Staff.instrumentName = bottom f'1 } >> }
Malgrat això, usant l’ordre \accepts
, es pot afegir un
StaffGroup
al context GrandStaff
:
\score { \new GrandStaff << \new StaffGroup << \new Staff { c'1 } \new Staff { d'1 } >> \new Staff { \set Staff.instrumentName = bottom f'1 } >> \layout { \context { \GrandStaff \accepts StaffGroup } } }
\denies
s’usa principalment quan un context nou s’està
basant en un altre, però els niuats requerits difereixen. Per
exemple, el context VaticanaStaff
està basat en el context
Staff
, però amb el context VaticanaVoice
substituït
pel context Voice
a la llista “accepts”.
Observeu que discretament es crea un context de forma implícita si es troba una ordre on no hi ha un context apropiat per contenir-lo.
Dins d’una definició de context, el tipus d’un subcontext que es
va crear implícitament s’especifica usant \defaultchild
(fill predeterminat). Alguns esdeveniments musicals requereixen
un context ‘Bottom’ (inferior): qua es troba aquest
esdeveniment, es creen subcontextos de forma recursiva fins que
s’assoleix un context que no té establert el ‘defaultchild’.
La creació implícita de contextos pot donar lloc a inesperats
pentagrames nous o inesperades partitures noves. La utilització
de \new
per crear contextos explícitament evita aquests problemes.
En ocasions cal que un context existeixi dins un breu interval de temps, sent un bon exemple el context de pentagrama d’un ossia. Això s’aconsegueix normalment mitjançant la introducció de la definició del context en el lloc apropiat en paral·lel amb la secció corresponent de la música principal. De forma predeterminada, el context temporal es col·loca a sota de tots els contextos existents. Per tornar-lo a posicionar per sobre del context que tingui el nom “principal”, s’hauria de definir d’aquesta forma:
\new Staff \with { alignAboveContext = "principal" }
Es presenta una situació semblant quan es posiciona un context
temporal de lletra d’una cançó dins d’una disposició de diversos
pentagrames tal com ChoirStaff
, per exemple, quan s’afegeix
una segona estrofa a una secció que es repeteix. De forma
predeterminada, el context temporal de lletra es col·loca a sota
dels pentagrames inferiors. Mitjançant la definició del context
temporal de lletra amb alignBelowContext
es pot posicionar
correctament a sota del context de lletra amb nom que conté el
text de la primera estrofa.
En diversos llocs poden veure’s exemples que mostren aquesta recol·locació de contextos temporals: vegeu Niuat d'expressions musicals, Modificació de pentagrames separats i Tècniques específiques per a les lletres.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Niuat d'expressions musicals.
Referència de la notació: Modificació de pentagrames separats, Tècniques específiques per a les lletres.
Manual d’utilització del programa: Apareix un pentagrama de més.
Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’.
5.2 Explicació del Manual de referència de funcionament intern
5.2.1 Navegació per la referència del programa | ||
5.2.2 Interfícies de la presentació | ||
5.2.3 Determinació de la propietat del grob | ||
5.2.4 Convencions de noms |
5.2.1 Navegació per la referència del programa
Suposem que volem moure la indicació de digitació del fragment següent:
c''-2
Si visiteu la documentació a la cerca d’ordres de digitació (a Indicacions de digitació), trobareu:
Vegeu també
Referència de funcionament intern: Fingering.
Seguiu l’enllaç que porta a Fingering. Al principi de la pàgina, podeu veure
Els objectes de digitació es creen per part de: Fingering_engraver y New_fingering_engraver.
Seguint els enllaços relacionats dins de la referència del programa, podem seguir el flux d’informació dins del programa:
- Fingering: els objectes Fingering es creen per part de: Fingering_engraver
- Fingering_engraver: Tipus de música acceptats: fingering-event
-
fingering-event:
El tipus d’esdeveniment musical
fingering-event
es descriu a Expressions musicals amb el om de FingeringEvent
Es recorre aquest camí en direcció contrària al corrent d’informació del programa: comença amb la sortida i acaba amb l’esdeveniment d’entrada. També podríem haver començat per un esdeveniment de l’entrada, i llegit seguint el flux d’informació acabant en el seu cas a l’objecte (o objectes) de la sortida.
La referència del programa també es pot examinar com un document normal. Conté capítols que tracten de Music definitions, de la Translation, i del Backend. Cada u dels capítols relaciona totes les definicions utilitzades i totes les propietats que es poden ajustar.
5.2.2 Interfícies de la presentació
La pàgina HTML que vam poder veure a la secció anterior descriu l’objecte de presentació anomenat Fingering. Aquest objecte és un símbol dins de la partitura. Té propietats que emmagatzemen números (com gruixos i direccions), però també punters a objectes relacionats. Un objecte de presentació també s’anomena un Grob, que és una abreviatura de Graphical Object (objecte gràfic). Per veure més detalls sobre els objectes gràfics o Grobs, consulteu grob-interface.
La pàgina dedicada a Fingering
relaciona les definicions de
l’objecte Fingering
. Per exemple, la pàgina diu
padding
(dimensió, en espais de pentagrama):
0.5
cosa que significa que el nombre es mantindrà a una distància de almenys 0.5 del cap de la nota.
Cada objecte de presentació pot tenir diverses funcions com element de notació o de gravat. Per exemple, l’objecte de digitació Fingering té els aspectes següents:
- La seva mida és independent de l’espaiat horitzontal, al contrari de les lligadures o les barres de les figures.
- És un element de text. Gairebé segur que és un text molt curt.
- aquest element de text es grava amb un tipus de lletra, no com lligadures o les barres de les figures.
- Horitzontalment, el centre del símbol s’ha d’alinear amb el centre del cap de la nota.
- Verticalment, el símbol es col·loca a prop de la nota i del pentagrama.
- La posició vertical també està coordinada amb altres símbols de superíndex i de subíndex.
Cadascú d’aquests aspectes es capta en el que s’anomenen interfaces, dels quals es fa una llista al final de la pàgina dedicada a Fingering
Aquest objecte dóna suport a les interfícies següents: item-interface, self-alignment-interface, side-position-interface, text-interface, text-script-interface, font-interface, finger-interface y grob-interface.
En polsar sobre qualssevol dels enllaços ens desplaçarem a la pàgina de la interfície respectiva de l’objecte. Cada interfíci té un cert nombre de propietats. Algunes d’elles no són perquè l’usuari las pugui ajustar (‘Propietats internes’), però altres si es poden modificar.
Hem estat parlant de l’objecte Fingering
, però realment no
significa molt. El fitxer d’inicialització
(vegeu
Altres fonts d'informació)
‘scm/define-grobs.scm’ mostra l’ànima de l’‘objecte’,
(Fingering . ((padding . 0.5) (avoid-slur . around) (slur-padding . 0.2) (staff-padding . 0.5) (self-alignment-X . 0) (self-alignment-Y . 0) (script-priority . 100) (stencil . ,ly:text-interface::print) (direction . ,ly:script-interface::calc-direction) (font-encoding . fetaText) (font-size . -5) ; don't overlap when next to heads. (meta . ((class . Item) (interfaces . (finger-interface font-interface text-script-interface text-interface side-position-interface self-alignment-interface item-interface))))))
Com podem veure, l’objecte Fingering
no és més que un munt
de valors de variables, i la pàgina web de la Referència de
funcionament intern es genera directament a partir d’aquesta definició.
5.2.3 Determinació de la propietat del grob
Recordem que volíem canviar la posició del 2 a
c''-2
Atès que el 2 es troba col·locat verticalment sobre la seva
nota, hem de negociar amb la interfície associada amb aquesta
col·locació. Això es fa usant side-position-interface
. La
pàgina que descriu aquesta interfície diu:
side-position-interface
Col·locació d’un objecte víctima (aquest mateix) junt a altres objectes (el suport). La propietat
direction
significa on posar l’objecte víctima en relació al suport (a l’esquerra o a la dreta, a sobre o a sota?)
Sota aquesta descripció, la variable padding
(farcit)
es descriu com
padding
(dimensió, en espais de pentagrama)
Afegir aquesta quantitat d’espai addicional entre objectes que estan uns junts als altres.
Augmentant el valor de padding
, podem allunyar el número de
digitació del cap de la nota. L’ordre següent insereix un espai
en blanc de tres “espais de pentagrama” entre la nota i la digitació:
\once \override Voice.Fingering.padding = #3
En inserir aquest farcit abans que s’hagi creat l’objecte de digitació, arribem al resultat següent:
\once \override Voice.Fingering.padding = #3 c''-2
En aquest cas, el context d’aquest ajustament és Voice
.
Vegeu l’apartat dedicat a
Fingering_engraver, que diu:
El gravador Fingering_engraver format part dels contextos: … Voice
5.2.4 Convencions de noms
Cal presentar una panoràmica de les diverses convencions de nomenclatura:
- funcions del Scheme: minúscules-amb-guions (cosa que inclou als noms d’una sola paraula)
- funcions de l’Scheme específiques del LilyPond: ly:més-estil-de-scheme
- esdeveniments, classes i propietats musicals: com-les-funcions-de-scheme
- interfícies de Grobs: estil-scheme
- propietats de backend: estil-scheme (¡però X i Y en majúscules!)
- contextos (i ExpressionsMusicals i grobs): Majúscules o MajúsculesDeCamell
- propietats de context: minúsculesSeguitDeMajúsculesDeCamell
- gravadors: Majúscules_seguit_de_minúscules_i_amb_barres_baixes
5.3 Modificació de les propietats
5.3.1 Panoràmica de la modificació de les propietats
Cada context és responsable de la creació de certs tipus d’objectes gràfics. Els ajustaments que s’usen per imprimir aquests objectes també s’emmagatzemen per context. Mitjançant la modificació d’aquests ajustaments, es pot alterar l’aparença dels objectes.
Hi ha dos tipus diferents de propietats emmagatzemades als contextos: les propietats de context i les propietats de grob. Les propietats de context són propietats que s’apliquen al context com un tot i controlen la forma en la qual el propi context s’imprimeix. Per contra, les propietats de grob s’apliquen als tipus de grob específics que s’imprimiran dins del context.
Les ordres \set
i \unset
s’usen per canviar els
valors de les propietats de context. Les ordres \override
i \revert
s’usen per canviar els valors de les propietats
de grob.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: Backend, All layout objects, OverrideProperty, RevertProperty, PropertySet.
Advertiments i problemes coneguts
El «back-end» o motor de sortida no és massa estricte en la comprovació de tipus de les propietats d’objectes. Les referències cícliques en valors Scheme de propietats poden produir aturades o sortides abruptes, o les dues coses.
5.3.2 L’ordre \set
Cada context pot tenir diferents propietats, variables
contingudes dins d’aquest context. Es poden canviar mentre dura
el pas d’interpretació. S’aconsegueix inserint l’ordre
\set
dins de la música:
\set context.propietat = #valor
valor és un objecte de l’Scheme, raó per la qual va precedit
del caràcter coixinet, #
.
El nom de les propietats de context sol anar en minúscules amb
majúscula al mig. Controlen sobre tot la traducció de la música a
la notació, per exemple localAlterations
(per determinar si
s’ha d’imprimir alteracions o no), o measurePosition
(per
determinar quan s’ha d’imprimir una línia divisòria). El valor de
les propietats de context pot modificar-se amb el temps durant la
interpretació de la musica; un exemple obvi és
measurePosition
. Les propietats de context es modifiquen
mitjançant l’ordre \set
.
Per exemple, els silencis multicompàs es combinen en un sol compàs
si el valor de la propietat de context skipBars
s’estableix
a #t
(vertader):
R1*2 \set Score.skipBars = ##t R1*2
Si s’omet l’argument context, llavors s’utilitza el context
actual de nivell més baix (normalment ChordNames
,
Voice
o Lyrics
). En aquest exemple:
\set Score.autoBeaming = ##f \relative { e''8 e e e \set autoBeaming = ##t e8 e e e } \\ \relative { c''8 c c c c8 c c c }
El canvi s’aplica ‘al vol’, mentre dura la música, de forma que l’ajustament sols afecta al segon grup de corxeres.
Observeu que el context del nivell més baix no sempre conté la
propietat que voldríem modificar: per exemple, intentar ajustar el
valor de la propietat skipBars
del context predeterminat
del nivell més baix, que en aquest cas és Voice
, no tindrà
cap efecte, perquè skipBars és una propietat del context Score
.
R1*2 \set skipBars = ##t R1*2
Els contextos són jeràrquics, i si s’ha especificat un context
major, per exemple Staff
, aleshores el canvi s’aplicaria
també a tots els contextos Voice
dins del pentagrama actual.
També hi ha una ordre \unset
:
\unset context.propietat
que elimina la definició de propietat. Aquesta ordre
elimina la definició sols si s’està establint dins de
context. Les propietats que s’han establert a contextos que
envolten no s’alteraran per un \unset
en un context envoltat:
\set Score.autoBeaming = ##t \relative { \unset autoBeaming e''8 e e e \unset Score.autoBeaming e8 e e e } \\ \relative { c''8 c c c c8 c c c }
Com \set
, l’argument context no s’ha d’especificar
per a un context del nivell més baix, per la qual cosa els dos enunciats
\set Voice.autoBeaming = ##t \set autoBeaming = ##t
són equivalents si el context inferior en curs és Voice
.
Els ajustaments amb \set
o \unset
que s’apliquen
sols a un únic pas de temps es poden escriure amb
\once
, per exemple a
c''4 \once \set fontSize = #4.7 c''4 c''4
En el manual de Referència de funcionament intern hi ha una descripció completa de totes les propietats de context disponibles, consulteu Tunable context properties.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: Tunable context properties.
[ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
[ < L'ordre set ] | [ Amunt : Modificació de les propietats ] | [ L'ordre tweak > ] |
5.3.3 L’ordre \override
Hi ha un tipus especial de propietat de context: la descripció
dels grobs. Les descripcions dels grobs reben un nom a
MajúsculesDeCamell
(començant amb majúscula). Contenen els
‘ajustos predeterminatats’ per a un tipus particular de grob, en
forma de llista associativa. Consulteu
‘scm/define-grobs.scm’ per veure els ajustos de cada
descripció de grob. Les descripcions de grob es modifiquen amb
\override
.
La sintaxi de l’ordre \override
és
\override [context.]NomDelGrob.propietat = #valor
Per exemple, podem augmentar el gruix de la plica d’una figura
sobreescrivint la propietat thickness
(gruix) de l’objecte
Stem
(plica):
c''4 c'' \override Voice.Stem.thickness = #3.0 c''4 c''
Si no s’ha especificat cap context a l’ordre \override
,
s’utilitza el context del nivell inferior:
\override Staff.Stem.thickness = #3.0 << \relative { e''4 e \override Stem.thickness = #0.5 e4 e } \\ \relative { c''4 c c c } >>
Algunes opcions susceptibles d’ajustament s’anomenen ‘subpropietats’ i resideixen dins de les propietats. Per efectuar ajustaments sobre ells, utilitzeu ordres de la forma
\override Stem.details.beamed-lengths = #'(4 4 3)
o per modificar els extrems dels objectes extensos, utilitzeu una forma com ara les següents:
\override TextSpanner.bound-details.left.text = "left text" \override TextSpanner.bound-details.right.text = "right text"
L’efecte d’una ordre de sobreescriptura \override
es pot
desfer amb \revert
.
La sintaxi de l’ ordre \revert
és
\revert [Context.]NomDelGrob.propietat
Por exemple,
\relative { c''4 \override Voice.Stem.thickness = #3.0 c4 c \revert Voice.Stem.thickness c4 }
Els efectes de \override
i \revert
s’apliquen a tots
els grobs del context afectat partint del moment actual i fins endavant:
<< \relative { e''4 \override Staff.Stem.thickness = #3.0 e4 e e } \\ \relative { c''4 c c \revert Staff.Stem.thickness c4 } >>
Es pot usar \once
amb \override
o \revert
per
afectar sols l’instant de temps actual:
<< \relative c { \override Stem.thickness = #3.0 e''4 e e e } \\ \relative { c''4 \once \override Stem.thickness = #3.0 c4 c c } >>
Vegeu també
Referència de funcionament intern: Backend
5.3.4 L’ordre \tweak
El canvi de les propietats de grob mitjançant \override
produeix l’aplicació del canvi a tots els grobs donats al context
en el moment en el qual s’aplica aquest canvi. Tanmateix, en
certes ocasions podem desitjar que els canvis s’apliquin a un sol
grob en lloc de a tots els grobs del context afectat. Això
s’aconsegueix amb l’ordre \tweak
, que té la sintaxi següent:
\tweak [objecte-de-presentació.]propietat-del-grob valor
És opcional especificar el objecte-de-presentació. L’ordre
\tweak
s’aplica a l’objecte musical que ve immediatament
després de valor dins del flux musical.
Per veure una introducció a la sintaxi i els usos de l’ordre tweak, consulteu Mètodes d'ajustament.
Si es col·loquen diversos elements semblants al mateix moment
musical, l’ordre \override
no es pot fer servir per
modificar un sol d’ells: aquí és on s’ha d’usar l’ordre
\tweak
. Entre els elements que poden aparèixer més d’un
cop al mateix moment musical estan els següents:
- els caps de les notes d’un acord
- signes d’articulació sobre la mateixa nota
- lligadures d’unió entre notes d’un acord
- claus de grups especials que comencen al mateix moment
En aquest exemples es modifiquen el color d’un cap i el tipus d’un altre, dins del mateix acord:
< c'' \tweak color #red d'' g'' \tweak duration-log #1 a'' > 4
\tweak
es pot usar per modificar lligadures d’expressió:
\relative { c'-\tweak thickness #5 ( d e f) }
Perquè funcioni l’ordre \tweak
, ha de romandre adjacent a
l’objecte al qual s’ha d’aplicar després que el codi d’entrada
s’hagi convertit en un flux musical. L’ajustament d’un acord
complet no fa res perquè el seu esdeveniment musical actua sols
com un contenidor, i tots el objectes de presentació es creen a
partir d’esdeveniments dins del EventChord
:
\tweak color #red c''4 \tweak color #red <c'' e''>4 <\tweak color #red c'' e''>4
L’ordre \tweak
senzilla no es pot fer servir per modificar
cap objecte que no s’hagi creat directament a partir de
l’entrada. Concretament, no afecta a les pliques, barres
automàtiques ni alteraciones, perquè aquests objectes es generen
posteriorment per part d’objectes de presentació
NoteHead
més que per elements musicals del flux d’entrada.
Aquests objectes de presentació creats indirectament es poden
ajustar usant la forma de l’ordre \tweak
en la qual el nom
del grob s’especifica de forma explícita:
\tweak Stem.color #red \tweak Beam.color #green c''8 e'' <c'' e'' \tweak Accidental.font-size #-3 ges''>4
No es pot usar \tweak
per modificar les claus o les
indicacions de compàs, perquè aquests objectes se separen de
qualsevol ordre \tweak
precedent dins del flux d’entrada
gràcies a la inserció automàtica d’elements addicionals que es
requereixen per completar el context.
Es poden col·locar diverses ordres \tweak
abans d’un
element de notació; totes l’afecten:
c' -\tweak style #'dashed-line -\tweak dash-fraction #0.2 -\tweak thickness #3 -\tweak color #red \glissando f''
El flux musical que es genera a partir d’una secció d’un fitxer d’entrada (incloent qualsevol element inserit automàticament) pot examinar-se, vegeu
El flujo musical que se genera a partir de una sección de un
archivo de entrada (incluido cualquier elemento insertado
automáticamente) puede examinarse, véase
Presentació de les expressions musicals. Això pot ser d’utilitat en la determinació
del que es pot modificar per mitjà d’una ordre \tweak
.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Mètodes d'ajustament.
Manual de extensió: Presentació de les expressions musicals.
Advertiments i problemes coneguts
No es pot usar l’ordre \tweak
per modificar els punts de
control d’una sola de diverses lligadures d’unió dins d’un acord,
a part de la primera que es trobi en el codi d’entrada.
[ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
[ < L'ordre tweak ] | [ Amunt : Modificació de les propietats ] | [ L'ordre offset > ] |
5.3.5 \set
comparat a \override
Tant l’ordre \set
com \override
manipulen propietats
associades a contextos. En ambdós casos les propietats segueixen
una jerarquia de contextos: les propietats que no
s’estableixen dins del context encara presenten els valors del
context del seu pare respectiu.
El valor i la duració en el temps d’una propietat de context són dinàmics i estan disponibles sols quan la música s’està interpretant o ‘iterant’. Al moment de la creació del context, s’inicialitzen les propietats a partir de les modificacions d’aquest context. Qualsevol canvi posterior s’obté a través d’ordres d’establiment de propietats dins de la mateixa música.
Les definicions de grob (objectes gràfics) són una classe especial de propietats de context, ja que la seva estructura i ús són diferents de les propietats de context ordinàries. A diferència de les propietats dels contextos normals, les definicions de grob se subdivideixen en propietats de grob.
A més, en contrast amb les propietats de context normals, les definicions de grob tenen el seu propi conjunt d’‘utilitats de manteniment’ de les propietats individuals i, en el seu cas, sub-propietats. Això suposa que és possible definir les diferents parts dins de diferents contextos i encara tenir la definició completa del grob en el moment de la seva creació, muntada a partir de totes les peces proporcionades pel context actual i el seu ancestre o ancestres, conjuntament.
Un grob o objecte gràfic es crea normalment per part d’un gravador en el moment de la interpretació d’una expressió musical i rep les seves propietats inicials de la definició de grob en curs del context del gravador. El gravador (o altres parts del ‘backend’ del LilyPond) poden després modificar (o afegir-se a) les propietats inicials del grob; malgrat això, això no afecta a la definició de grob del context.
El que el Lilypond coneix com ‘propietats de grob’ en el context de l’ajustament a nivell d’usuari són en realitat les propietats de la definició de grob d’un context.
s’accedeix a les definicions de grob amb un conjunt d’ordres
diferents. Es manipulen usant \override
i
\revert
i tenen un nom que comença amb una lletra majúscula
(com ‘NoteHead’) mentre que les propietats de context
ordinàries es manipulen utilitzant \set
i
\unset
i s’anomenen començant amb lletra minúscula
Les ordres \tweak
i \overrideProperty
canvien les
propietats de grob passant per sobre de les propietats de context
completament. En el seu lloc, atrapen els grobs tan aviat es
creen, i estableixen propietats sobre ells directament amb
\tweak
quan s’originen a partir d’un esdeveniment musical
o, en el cas de \overrideProperty
, per a una
sobreescriptura específica.
5.3.6 L’ordre \offset
Tot i que és possible fixar propietats de grob a valors nous amb
les ordres \override
, \tweak
i
\overrideProperty
, moltes vegades convé més modificar
aquestes propietats en una quantitat relativa al valor
predeterminat. L’ordre \offset
es troba disponible per fer això.
La sintaxi de \offset
és
[-]\offset propietat increments element
L’ordre funciona afegint el contingut de increments a l’ajustament predeterminat de la propietat del grob indicat per element.
Depenent de la formulació de l’ordre, \offset
pot actuar
com un \tweak
(ajustament) o com un \override
(sobreescriptura). Les variaciones en el seu ús s’explicaran
després d’haver exaaminat les propietats de grob que es poden usar
amb \offset
.
Propietats que admeten el desplaçament
Moltes, però no totes, les propietats del grob admeten l’aplicació
d’un desplaçament. Si propietat no es pot desplaçar,
l’objecte romandrà sense canvis i s’omet l’advertiment. En
aquests casos s’han d’usar en el seu lloc \override
o
\tweak
per modificar l’objecte.
Es pot treballar per prova i error i deixar que els advertiments ens serveixen de guia per saber el que pot i no pot ser desplaçat. És possible, no obstant, un enfocament més sistemàtic.
Els criteris següents determinen si una propietat es pot modificar
amb \offset
:
- La propietat té un ‘ajustament predeterminat’ en la descripció del grob. Aquestes propietats apareixen llistades per a cada grob a All layout objects (i també estan a ‘scm/define-grobs.scm’).
-
La propietat admet un valor numèric. Entre els valors numèrics es
troben
number
, una llista denumber
s,number-pair
, inumber-pair-list
. Les pàgines de All layout objects contenen una llista dels tipus de dades característiques de cada propietat. No importa si l’ajustament predeterminat és una funció. - La propietat no pot ser una ‘subpropietat’ (una propietat que resideix dins duna altra propietat).
- Les propietats establertes a valors infinits no es poden desplaçar. No hi ha cap forma sensata d’incrementar els valors infinits positius o negatius.
Els exemples següents presenten diverses propietats de grob en front als criteris que s’han exposat.
- Propietats que es poden desplaçar
-
Hairpin.height
-
Aquesta propietat no és una subpropietat, i està a la llista que apareix a Hairpin. En quan al seu valor, admet ‘dimension, in staff space’ (dimensió, en espais de pentagrama) que està establert a
0.6666
(que clarament és unnombre
no infinit). -
Arpeggio.positions
-
A la llista de la pagina que descriu Arpeggio apareix una propietat
positions
que admet una ‘parella de nombres’. El seu valor predeterminat ésly:arpeggio::positions
, que é un ‘callback’ que s’avalua durant la fase de gravat per donar com a resultat una parella de nombres per qualsevol objecteArpeggio
donat.
-
- Propietats que no admeten desplaçament
-
Hairpin.color
-
No hi ha un llistat per
color
a Hairpin. -
Hairpin.circled-tip
-
La llista de
Hairpin.circled-tip
a la pàgina de Hairpin mostra que admet un valorboolean
. Els valors booleans no són numèrics. -
Stem.details.lengths
-
Tot i que està llistat a Stem i el seu valor predeterminat és una llista de
number
s, és una ‘subpropietat’. De moment les ‘propietats niuades’ no tenen suport.
-
offset como sobreescriptura
Si element és un nom de grob com Arpeggio
o
Staff.OttavaBracket
, el resultat es un \override
o
sobreescriptura del tipus de grob especificat.
\offset propietat increment [context.]NomDeGrob
Observeu que el guió precedent mai no s’utilitza amb la
forma ‘override’, d’igual manera que mai no s’usa amb la pròpia
ordre \override
.
L’exemple següent usa la forma ‘override’, de sobreescriptura,
per allargar els arpegis predeterminats que apareixen al primer
compàs perquè cobreixin tota la mida dels acords. Els arpegis
s’amplien en mig espai de pentagrama cap amunt i cap avall. També
es mostra la mateixa operació efectuada sobre el primer acord amb
una sobreescriptura normal de la propietat positions
.
Aquest mètode és en absolut expressiu de l’acció de ‘ampliar en
mig espai de pentagrama’ perquè els extrems s’han d’especificar
mitjançant coordenades absolutes, no relatives. A més, caldrien
sobreescriptures individuals per als altres acords, atès que
varien en mida i posició.
arpeggioMusic = { <c' e' g'>\arpeggio <a' c'' e''>\arpeggio <d' f' a' c''>\arpeggio <c' e' g' b' d'' f'' a''>\arpeggio } { \arpeggioMusic \bar "||" \offset positions #'(-0.5 . 0.5) Arpeggio \arpeggioMusic \bar "||" \once \override Arpeggio.positions = #'(-3.5 . -0.5) <c' e' g'>1\arpeggio \bar "||" }
En el seu ús com ‘override’, \offset
es pot fer precedir
per \once
o per \temporary
i revertir-se mitjançant
\revert
amb la propietat. Això és perquè
\offset
en realitat crea un \override
per la propietat.
music = { c'8\< d' e' f'\! } { \music \offset height 1 Hairpin \music \music \revert Hairpin.height \music \bar "||" \once \offset height 1 Hairpin \music \music \bar "||" \override Hairpin.height = 0.2 \music \temporary \offset height 2 Hairpin \music \music \revert Hairpin.height \music \bar "||" }
Així com \override
, la forma ‘override’ de \offset
es pot usar amb \undo
i amb \single
.
longStem = \offset length 6 Stem { \longStem c'4 c''' c' c'' \bar "||" \undo \longStem c'4 c''' c' c'' \bar "||" \single \longStem c'4 c''' c' c'' \bar "||" }
offset com ajustament
Si element és una expressió musical com \arpeggio
, el
resultat és la mateixa expressió musical amb l’ajustament aplicat.
[-]\offset [NomDeGrob.]propietat increments expressió-musical
La sintaxi de \offset
en forma de ‘tweak’ és anàloga a la
pròpia ordre \tweak
, tant en ordre com en quant a la
presència o absència del guió inicial.
L’exemple següent usa la forma ‘tweak’ per ajustar la posició
vertical de l’objecte BreathingSign
. Compareu-lo amb
l’ordre \tweak
normal que també apareix. La sintaxi és
equivalent; malgrat això, la sortida de \tweak
és menys
intuïtiva, ja que BreathingSign.Y-offset
es calcula a
partir de la tercera línia del pentagrama. No cal saber com es
calcula Y-offset
, en usar \offset
.
{ c''4 \breathe c''4 \offset Y-offset 2 \breathe c''2 \tweak Y-offset 3 \breathe }
A l’exemple anterior, els objectes ajustats s’han creat
directament a partir de l’entrada de l’usuari: l’ordre
\breathe
era una ordre explícita per retornar un objecte
BreathingSign
. Atès que l’objecte de l’ordre no és ambigu,
no hi havia necessitat d’especificar el nom de l’objecte. Malgrat
això, quan un objecte es crea indirectament, cal incloure
el nom del grob. És el mateix que per a l’ordre \tweak
.
A l’exemple següent, l’objecte Beam
es baixa en dos espais
de pentagrama aplicant \offset
a la propietat positions
.
La primera aplicació de \offset
exigeix que s’inclogui el
nom del grob, perquè no hi ha res al codi d’entrada que creï
explícitament la barra. A la segona aplicació, la barra es crea
manualment amb l’expressió musical [
; per tant, el nom del
grob no cal (també apareix a la il·lustració una abreviatura: un
sol nombre s’aplica als dos membres d’una parella).
{ c''8 g'' e'' d'' \offset Beam.positions #'(-2 . -2) c''8 g'' e'' d'' c''8 g'' e'' d'' c''8-\offset positions #-2 [ g'' e'' d''] }
offset amb objectes extensos dividits
També es poden modificar segments d’un objecte que s’estén sobre un salt o salts de línia. En aquest cas, offsets admet una llista de valors del tipus de dades requerit per la propietat.
L’ordre \offset
usada d’aquesta forma és semblant a l’ordre
\alterBroken
(vegeu Modificació d’objectes d’extensió dividits). No obstant això, a diferència de \alterBroken
,
els valors que se li donen a \offset
són relatius, no
absoluts.
A l’exemple següent desplaça l’objecte ‘dividit’
OttavaBracket
a través de la seva propietat
staff-padding
. Atès que la propietat agafa un
number
, se li proporciona a increments una llista de
nombres per aplicar-los als dos segments creats pel salt de
línia. La part de clau de la primera línia queda, en realitat,
inalterada, ja que s’afageix 0
al seu valor per defecte de
staff-padding
. El segment que està a la segona línia
s’eleva tres espais de pentagrama a partir de la seva alçada per
defecte. L’alçada predeterminada resulta ser 2
, tot i que
no cal saber-lo per aconseguir la posició desitjada.
{ \offset staff-padding #'(0 3) Staff.OttavaBracket \ottava #1 c'''2 c''' \break c'''2 c''' }
L’exemple següent copia l’efecte de l’ordre \shape
mitjançant l’increment de la propietat control-points
de
l’objecte Slur
. Aquí, increments és una llista de
parelles de nombres, una per cada segment de la lligadura. Aquest
exemple produeix un resultat idèntic a la il·lustració
corresponent que apareix a Modificació de les formes.
{ c'4-\offset control-points #'( ((0 . 0) (0 . 0) (0 . 0) (0 . 1)) ((0.5 . 1.5) (1 . 0) (0 . 0) (0 . -1.5)) ) ( f'4 g' c'' \break d'4 c'' f' c') }
5.3.7 Modificació de les llistes-A
Certes propietats configurables per part de l’usuari es representen internament com llistes-A (llistes associatives), que emmagatzemen duples de claves i valors. L’estructura d’una llista-A és la següent:
'((clave1 . valor1) (clave2 . valor2) (clave3 . valor3) …)
Si una llista-A és una propietat d’un grob o una variable de
\paper
, les seves claus es poden modificar individualment
sense que afecti a les altres claus.
Per exemple, per reduir l’espai entre pentagrames adjacents dins
d’un grup, useu la propietat staff-staff-spacing
del grob
StaffGrouper
. La propietat és una llista-A amb quatre
claus: basic-distance
(distància bàsica),
minimum-distance
(distància mínima), padding
(farcit) i stretchability
(ampliabilitat). Els ajustaments
estàndard per a aquesta propietat es relacionen a la secció
“Backend” de la Referència de Funcionament Intern (vegeu
StaffGrouper):
'((basic-distance . 9) (minimum-distance . 7) (padding . 1) (stretchability . 5))
Una forma d’apropar els pentagrames entre sí és reduir el valor de
la clau basic-distance
(9
) perquè es correspongui
amb el valor de minimum-distance
(7
). Per modificar
una única clau de forma individual, utilitzeu una
declaració niuada:
% espai predeterminat entre pentagrames \new PianoStaff << \new Staff { \clef treble c''1 } \new Staff { \clef bass c1 } >> % espai reduït entre pentagrames \new PianoStaff \with { % aquesta és la declaració niuada \override StaffGrouper.staff-staff-spacing.basic-distance = #7 } << \new Staff { \clef treble c''1 } \new Staff { \clef bass c1 } >>
La utilització d’una declaració niuada actualitza la clau
especificada (com basic-distance
a l’exemple anterior)
sense alterar cap de les altres claus que ja s’havien establert
per a la mateixa propietat.
Ara suposem que desitgem que els pentagrames estiguin tan propers com sigui possible sense que es superposin. La manera més senzilla de fer-lo és establir les quatre claus de la llista-A a zero. Malgrat això, no cal escriure quatre declaracions niuades, una per cada clau. En lloc d’això, es pot redefinir completament la propietat amb una sola declaració, com una llista-A:
\new PianoStaff \with { \override StaffGrouper.staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 0) (minimum-distance . 0) (padding . 0) (stretchability . 0)) } << \new Staff { \clef treble c''1 } \new Staff { \clef bass c1 } >>
Observeu que qualsevol clau que no hagi estat relacionada
explícitament a la definició de la llista-A, serà reiniciada als
seus valors predeterminats si no s’han fixat. En el cas de
staff-staff-spacing
, el valor de qualsevol clau no fixada
es reiniciaria a zero (excepte stretchability
, que agafa el
valor de basic-distance
si no es fixa). Aixi, les dues
declaracions següents són equivalents:
\override StaffGrouper.staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 7)) \override StaffGrouper.staff-staff-spacing = #'((basic-distance . 7) (minimum-distance . 0) (padding . 0) (stretchability . 7))
Una conseqüència d’això (possiblement no intencionada) és
l’eliminació de qualsevol valor estàndard que s’estableixi en un
fitxer d’inici i que es carrega cada cop que es compila un fitxer
d’entrada. A l’exemple anterior, els ajustaments estàndard per a
padding
i minimum-distance
(definits a
‘scm/define-grobs.scm’) es reinicien al seus valors
predeterminats si no s’han fixat (zero per a les dues claus). La
definició d’una propietat o variable com una llista-A (de
qualsevol mida) sempre reinicia tots els valors de clau no
establertes als seus valors predeterminats si no s’han fixat. A
no ser que aquest sigui el resultat desitjat, és més segur
actualitzar els valors de clau individualment amb una declaració
niuada.
Nota: Les declaracions niuades no funcionen per a les llists-A
de propietats de context (com beamExceptions
,
keyAlterations
, timeSignatureSettings
, etc.).
Aquestes propietats sols es poden modificar redefinint-les
completament com a llistes-A.
5.4 Conceptes i propietats útils
5.4.1 Modes d’entrada
La forma en la qual s’interpreta la notació continguda dins d’un
fitxer d’entrada està determinada pel mode d’entrada en curs. En
general, hi ha dues formes d’especificar el mode: una forma
llarga, per exemple \chordmode
, i una forma curta, per
exemple \chords
. La forma llarga s’usa habitualment quan
se subministra l’entrada a una variable o quan s’està escrivint
l’entrada directament a un context creat explícitament. La forma
curta crea implícitament un context del tipus correcte per a
l’entrada i li passa directament l’entrada. És útil en situacions
senzilles quan no hi ha cap requeriment de crear explícitament el
context receptor.
Mode d’acords
S’activa amb l’ordre \chordmode
i produeix que l’entrada
s’interpreti amb la sintaxi de la notació d’acords, vegeu
Notació d’acords. La música al mode d’acords es produeix
com acords sobre un pentagrama quan s’entra a un context
Staff
, com noms d’acords quan s’entra a un context
ChordNames
o com diagrames de trastos quan s’entra a un
context FretBoards
.
El mode d’acords s’activa també amb l’ordre \chords
. Això
també produeix que el codi que segueix s’interpreti amb la sintaxi
de la notació d’acords però addicionalment crea implícitament un
nou context ChordNames
i produeix noms d’acords a partir de
l’entrada a ell, vegeu Impressió dels noms d’acord.
Mode de percussió
S’activa amb l’ordre \drummode
i produeix que el codi
d’entrada s’interpreti amb la sintaxi de la notació de percussió,
vegeu Notació bàsica de percussió. La música en mode de
percussió es produeix com a notes de percussió quan s’entra a un
context DrumStaff
.
El mode de producció també s’activa amb l’ordre
\drums
. També fa que el codi que segueix s’interpreti amb
la sintaxi de la notació de percussió però addicionalment crea
implícitament un nou context DrumStaff
i produeix les notes
com notes de percussió, vegeu Notació bàsica de percussió.
Mode xifrat
S’activa amb l’ordre \figuremode
i fa que el codi d’entrada
s’interpreti amb sintaxi de baix xifrat, vegeu Introduir el baix xifrat. La música en mode de xifres es produeix com baix
xifrat quan s’entra a un context FiguredBass
o a un context
Staff
.
El mode xifrat també s’activa amb l’ordre \figures
. També
fa que el codi que ve a continuació s’interpreti amb la sintaxi
del baix xifrat però addicionalment crea implícitament un nou
context FiguredBass
i produeix baix xifrat a partir de
l’entrada, vegeu Introducció al baix xifrat.
Modes de trast i tabulatura
No hi ha modes d’entrada especials per introduir símbols de trastos i de tabulatura.
Per crear diagrames de trastos, escriviu les notes o acords en el
mode de notes i imprimiu-los dins d’un context TabStaff
,
vegeu Tabulatures predeterminades.
Per crear diagrames de trastos a sobre d’un pentagrama, entreu
notes o acords o bé en mode de notes o bé en mode d’acords i
produïu-les en un context FretBoards
context, vegeu
Diagrames de trast automàtics. Alternativament, els
diagrames de trastos es poden introduir com elements de marcatge a
sobre de les notes utilitzant l’ordre \fret-diagram
, vegeu
Marcatges de diagrames de trasts.
Mode de lletra
S’activa amb l’ordre \lyricmode
, i fa que l’entrada
s’interpreti com a síl·labes de la lletra de la cançó amb
duracions opcionals i modificadors de lletra associats, vegeu
Música vocal. Input in
lyric mode is rendered as lyric syllables when entered into a
Lyrics
context.
El mode de lletra també s’habilita amb l’ordre
\addlyrics
. Això també causa que l’entrada següent
s’interpreti com a síl·labes de lletra però addicionalment crea
implícitament un nou context Lyrics
i produeix síl·labes de
lletra a partir de l’entrada.
El mode de lletra també s’activa amb l’ordre
\addlyrics
. Aixo també crea un context Lyrics
nou i
a més afegeix una ordre \lyricsto
implícita que associa la
lletra que ve a continuació amb la música precedent, vegeu
Duració automàtica de les síl·labes.
Modo de marcatge
S’activa amb l’ordre \markup
, i fa que l’entrada
s’interpreti amb la sintaxi del marcatge, vegeu
Ordres de marcatge de text.
Mode de notes
És el mode predeterminat o es pot activar amb l’ordre
\notemode
. L’entrada s’interpreta com altures, duracions,
marcatge, etc., i es grava com notació musical sobre un pentagrama.
Normalment no cal especificar el mode de notes de forma explícita, però pot ser útil fer-lo en certes situacions, per exemple si estem al mode de lletra, el mode d’acords o en un altre mode i volem inserir quelcom que sols es pot fer amb la sintaxi del mode de notes.
5.4.2 Direcció i posició
En gravar música, la direcció i col·locació de molts elements és qüestió d’elecció. Per exemple, les pliques de les notes es poden dirigir cap a munt o cap avall; la lletra, les indicacions dinàmiques i altres marques expressives es poden col·locar a sobre o a sota del pentagrama; el text es pot alinear a l’esquerra, a la dreta o centrada; etc. La majoria d’aquestes eleccions poden deixar-se que el Lilypond les determini automàticament, però en certs casos pot ser desitjable forçar una direcció o col·locació concreta.
Indicadors de direcció de les articulacions | ||
La propietat de direcció |
[ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
[ < Direcció i posició ] | [ Amunt : Direcció i posició ] | [ La propietat de direcció > ] |
Indicadors de direcció de les articulacions
De forma predeterminada algunes direccions sempre són cap amunt o sempre cap avall (per exemple els matisos o el calderó), mentre que d’altres coses poden alternar entre amunt i avall en funció de la direcció de les pliques (com les lligadures o els accents).
Es pot sobreescriure l’acció predeterminada mitjançant el prefixat
de l’articulació per un indicador de direcció. Hi ha
disponibles tres indicadors de direcció: ^
(que significa
“a dalt”, _
(que significa “a sota”) o
-
(que significa “usar la direcció predeterminada”).
L’indicador de direcció es pot normalment ometre, cosa que suposa
l’indicador predeterminat -
, però cal un indicador de
direcció sempre abans de:
- les ordres
\tweak
- les ordres
\markup
- les ordres
\tag
- els marcatges de cadena, per exemple -"cadena"
- les ordres de digitació, per exemple
-1
- les abreviatures d’articulació, per exemple
-.
,->
,--
Aquestes ordres afecten sols a la nota següent.
\relative { c''2( c) c2_( c) c2( c) c2^( c) }
La propietat de direcció
La posició o direcció de molts objectes de presentació està
controlada per la propietat direction
.
El valor de la propietat direction
es pot establir al valor
1
, amb el significat de “cap amunt” o “a sobre”, o a
-1
, amb el significat “cap avall” o “a sota”. Es
poden usar els símbols UP
i
Se pueden usar los símbolos UP
i
DOWN
en substitució de 1
i -1
respectivament. La direcció predeterminada es pot especificar
establint direction
a 0
o a CENTER
. De forma
alternativa, en molts casos hi ha ordres predefinides per
especificar la direcció. Totes elles són de la forma:
\xxxUp, \xxxDown or \xxxNeutral
on \xxxNeutral
significa “utilitzar la direcció
predeterminada”. Vegeu
Objectes interiors al pentagrama.
En algunes ocasions com a l’arpegi, el valor de la propietat
direction
pot especificar si l’objecte s’ha de col·locar a
l’esquerra o a la dreta de l’objecte pare. En aquest cas
-1
o LEFT
signifiquen “a l’esquerra” i
1
o RIGHT
signifiquen “a la dreta”. 0
o
CENTER
signifiquen “utilitzar la direcció
predeterminada”.
Aquestes indicacions afecten a totes les notes fina que són cancel·lades.
\relative { c''2( c) \slurDown c2( c) c2( c) \slurNeutral c2( c) }
A la música polifònica, en general és millor especificar una veu explícita que canviar la direcció d’un objecte. Per veure més informació, vegeu Veus múltiples.
Vegeu també
Manual de aprenentatge Objectes interiors al pentagrama.
Referència de la notació: Veus múltiples.
[ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
[ < La propietat de direcció ] | [ Amunt : Conceptes i propietats útils ] | [ Dimensions > ] |
5.4.3 Distàncies i mesures
Les distàncies al LilyPond són de dos tipus: absolutes i escalades.
Les distàncies absolutes s’usen per especificar marges, sagnats i
altres detalls de disseny de la pàgina, i de forma predeterminada
s’especifiquen en mil·límetres. Les distàncies es poden
especificar en altres unitats escrivint després de la xifra
indicativa de la quantitat, \mm
, \cm
,
\in
(polzades), o \pt
(punts, 1/72.27
polzades). Les distàncies de disseny de pàgina es poden
especificar també en unitats escalables (vegeu el paràgraf
següent) adjuntant \staff-space
a la quantitat. La
disposició de pàgina es descriu en detall a
Disposició de la pàgina.
Les distàncies escalades sempre s’especifiquen en unitats d’un
espai del pentagrama o, més rarament, mig espai del pentagrama.
L’espai de pentagrama és la distància entre dos línies del
pentagrama adjacents. El valor predeterminat es pot canviar
globalment fixant la mida global del pentagrama, o es pot
sobreescriure localment canviant la propietat staff-space
de l’objecte StaffSymbol
. Les distàncies escalades
s’escalen automàticament amb qualsevol canvi a la mida global del
pentagrama o a la propietat staff-space
de l’objecte
StaffSymbol
, però els tipus de lletra s’escalen sols amb
els canvis efectuats a la mida global del pentagrama. Així, la
mida global del pentagrama possibilita la variació fàcil de la
mida general d’una partitura gravada. Per veure els mètodes
d’establiment de la mida global del pentagrama, vegeu
Establiment de la mida del pentagrama.
Si cal dibuixar sols una secció d’una partitura a una escala
diferent, per exemple una secció ossia o una nota al peu, no es
pot simplement canviar la mida global del pentagrama, perquè això
afectaria a tota la partitura. En aquests casos, el canvi de mida
es fa sobreescrivint tant la propietat staff-space
de
StaffSymbol
com la mida dels tipus de lletra. Hi ha
disponible una funció de l’Scheme, magstep
, per convertir
des d’un canvi de la mida de la lletra fins un canvi equivalent a
staff-space
. Per veure una explicació i un exemple
d’utilització, consulteu
Longitud i gruix dels objectes.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge; Longitud i gruix dels objectes.
Referència de la notació: Disposició de la pàgina, Establiment de la mida del pentagrama.
5.4.4 Dimensions
Les dimensions d’un objecte gràfic especifiquen les posicions dels
límits esquerre i dret, aixi com els límits inferiors i superior
de les caixes limítrofs dels objectes amb distàncies a partir del
punt de referència de l’objecte en unitats d’espais de
pentagrama. Aquestes posicions es codifiquen freqüentment com
dues parelles de valors de l’Scheme. Per exemple, l’ordre de
marcatge de text \with-dimensions
agafa tres arguments,
dels quals els dos primers son una parella de l’Scheme que dóna
les posicions dels cantons esquerre i dret i una altra parella de
l’Scheme que dona posicions dels límits inferior i superior:
\with-dimensions #'(-5 . 10) #'(-3 . 15) arg
Això especifica una caixa circumdant per a arg amb el seu límit a -5, el seu límit a 10, l’inferior a -3 i el superior a 15, tots ells mesurats a partir del punt de referència de l’objecte en unitats d’espais de pentagrama.
Vegeu també
Referència de la notació: Distàncies i mesures.
[ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
[ < Dimensions ] | [ Amunt : Conceptes i propietats útils ] | [ Objectes d'extensió > ] |
5.4.5 Propietats del símbol del pentagrama
Es pot definir al mateix temps la posició vertical de les línies de la pauta i el nombre de línies d’ella. Com mostra l’exemple següent, les posicions de les notes no estan influïdes per les posicions de les línies de pauta.
Nota: La propietat 'line-positions
sobreescriu a la
propietat 'line-count
. El nombre de línies de la pauta
està definida implícitament pel nombre d’elements de la llista de
valors de 'line-positions
.
\new Staff \with { \override StaffSymbol.line-positions = #'(7 3 0 -4 -6 -7) } \relative { a4 e' f b | d1 }
Es pot modificar l’amplada de la pauta. Les unitats són espais de pentagrama. L’espaiat dels objectes dins del pentagrama no resulta afectat per aquest ajustament.
\new Staff \with { \override StaffSymbol.width = #23 } \relative { a4 e' f b | d1 }
5.4.6 Objectes d’extensió
Molts objectes de notació musical abasten diverses notes o fins i tot diversos compassos. Són exemples els crescendi, trins, claus de grups especials i claus de primera i segona veu. Aquests objectes s’anomenen “spanners” o «objectes d’extensió», i tenen propietats especials per controlar la seva aparença i comportament. Algunes d’aquestes propietats són comunes a tots els objectes d’extensió; d’altres es limiten a un subconjunt dels extensors.
Tots els objectes d’extensió donen suport a la interfície
spanner-interface
. Alguns, bàsicament aquells que tracen
una línia recta entre els dos objectes, donen suport també la
interfície line-spanner-interface
.
Ús de la spanner-interface | ||
Ús de la line-spanner-interface |
Ús de la spanner-interface
Aquesta interfície proporciona dues propietats que s’apliquen a diversos extensors.
La propietat minimum-length
(longitud mínima)
La longitud mínima de l’objecte d’extensió s’especifica a través
de la propietat minimum-length
. El seu augment sol produir
l’efecte necessari d’augmentar l’espaiat de les notes entre els
dos punts extrems. Malgrat això, aquesta sobreescriptura no té
cap efecte sobre molts extensors, atès que la seva longitud està
determinada per altres consideracions. Més a sota es mostren
exemples de a on és efectiva.
a'~ a' a' % incrementa la longitud de la lligadura d'unió -\tweak minimum-length #5 ~ a'
\relative \compressMMRests { a'1 R1*23 % incrementa la longitud del compàs d'espera \once \override MultiMeasureRest.minimum-length = #20 R1*23 a1 }
\relative { a' \< a a a \! % incrementa la longitud de les marques expressives \override Hairpin.minimum-length = #20 a \< a a a \! }
Aquesta sobreescriptura es pot usar també per augmentar la longitud de les lligadures d’expressió i de fraseig:
\relative { a'( g) a -\tweak minimum-length #5 ( g) a\( g\) a -\tweak minimum-length #5 \( g\) }
Per alguns objectes de presentació, la propietat
minimum-length
és efectiva sols si es crida explícitament
al procediment set-spacing-rods
. Para fer-lo, s’ha de
fixar la propietat springs-and-rods
al valor
ly:spanner::set-spacing-rods
. Per exemple, la longitud
mínima d’un glissando no té efecte a no ser que s’estableixi la
propietat springs-and-rods
:
% default e' \glissando c'' % no és efectiu per si sol \once \override Glissando.minimum-length = #20 e' \glissando c'' % sols efectiu si estan presents els dos overrida \once \override Glissando.minimum-length = #20 \once \override Glissando.springs-and-rods = #ly:spanner::set-spacing-rods e' \glissando c''
El mateix es pot dir de l’objecte Beam
:
% no és efectiu per si sol \once \override Beam.minimum-length = #20 e'8 e' e' e' % sols efectiu si estan presents els dos overrida \once \override Beam.minimum-length = #20 \once \override Beam.springs-and-rods = #ly:spanner::set-spacing-rods e'8 e' e' e'
La propietat to-barline
La segona propietat útil del spanner-interface
és
to-barline
. De forma predeterminada té el valor CERT, fent
que els reguladors i altres objectes d’extensió que acaben sobre
la primera nota d’un compàs, en comptes d’això acabin a la línia
divisòria immediatament precedent. Si s’estableix al valor FALS,
l’extensor arribarà més enllà de la barra de compàs i acabarà
exactament sobre la nota:
\relative { a' \< a a a a \! a a a \break \override Hairpin.to-barline = ##f a \< a a a a \! a a a }
Aquesta propietat no és efectiva per tots els extensors. Per
exemple, el seu establiment a #t
no té cap efecte sobre les
lligadures d’expressió o de fraseig, o sobre altres extensors per
als que terminar a la barra de compàs no tindria cap significat.
Ús de la line-spanner-interface
Entre els objectes que donen suport a l’interfície
line-spanner-interface
es troben:
-
DynamicTextSpanner
-
Glissando
-
TextSpanner
-
TrillSpanner
-
VoiceFollower
La rutina responsable de dibuixar els segells d’aquests extensors és
ly:line-spanner::print
. Aquesta rutina determina la
localització exacta de les dues punts extrems i traça una línia
entre ells, a l’estil sol·licitat. Les posicions dels dos punts
extrems de l’extensor es calculen al vol, però és possible
sobreescriure les seves coordenades Y. Les propietats que s’ha
d’especificar estan niuades a deus nivells de profunditat a la
jerarquia de propietats, però la sintaxi de profunditat a la
jerarquia de propietats, però la sintaxi de l’ordre
\override
és força senzilla:
e''2 \glissando b' \once \override Glissando.bound-details.left.Y = #3 \once \override Glissando.bound-details.right.Y = #-2 e''2 \glissando b'
Les unitats per a la propietat Y
són els espais
staff-space
, sent el punt del zero la linia central del
pentagrama. Per al glissando, això és el valor de Y
a la
coordenada X que correspon al punt central de cada cap de nota si
ens imaginem que la línia s’estén fins aquí.
SI no està fixat Y
, els seu valor es calcula a partir de la
posició vertical del punt ancoratge corresponen ¡t de l’extensor.
En cas de salt de línia, els valors per als punts extrems
s’especifiquen per les sub-llistes left-broken
i
right-broken
de bound-details
. Per exemple:
\override Glissando.breakable = ##t \override Glissando.bound-details.right-broken.Y = #-3 c''1 \glissando \break f''1
Un nombre de propietats addicionals de les sub-llistes left
i right
de la propietat bound-details
es poden
especificar de la mateixa forma que Y
:
-
Y
Estableix la coordenada Y del punt extrem, en desplaçaments de espais
staff-space
des de la línia central del pentagrama. De forma predeterminada és el centre de l’objecte àncora, i així un glissando apunta al centre vertical del cap de la nota.Per extensors horitzontals com els extensors de text i els trins, està fixat a 0 sense possibilitat de canviar-lo.
-
attach-dir (direcció d'ancoratge)
Determina on comença i acaba la línia de la direcció X, amb relació a l’objecte àncora. Sí, un valor de
-1
(oLEFT
, esquerra) Fa que la línia comenci a acabi en cantó esquerre del cap de la nota a la que està ancorada.-
X
És la coordenada X absoluta del punt extrem. Se sol calcular al vol, i la seva sobreescriptura no té un efecte útil.
-
stencil (segell)
Els extensors de línia poden tenir símbols al començament o al final, i això està contingut a aquesta sub-propietat. Això és per a ús intern; es recomana enlloc d’això l’ús de
text
.-
text (texto)
És un element de marcatge que s’avalua per donar al lloc al segell. S’usa per escriure cresc., tr i altres textos sobre els objectes d’extensió horitzontals.
\override TextSpanner.bound-details.left.text = \markup { \small \bold Slower } \relative { c''2\startTextSpan b c a\stopTextSpan }
-
stencil-align-dir-y (alineació del segell en y)
-
stencil-offset (desplaçament del segell)
Si no es modifiquen l’un o l’altre, el segell es col·loca senzillament al punt extrem, centrat sobre la línia, com ve definit per les sub-propietats
X
iY
. Si s’estableixenstencil-align-dir-y
ostencil-offset
es mourà el símbol de la vora verticalment amb relació a l’extrem de la línia:\override TextSpanner.bound-details.left.stencil-align-dir-y = #-2 \override TextSpanner.bound-details.right.stencil-align-dir-y = #UP \override TextSpanner.bound-details.left.text = "ggg" \override TextSpanner.bound-details.right.text = "hhh" \relative { c'4^\startTextSpan c c c \stopTextSpan }
Observeu que els valors negatius mouen el text cap amunt, al contrari del podria esperar-se, atès que el valor de
-1
oDOWN
(avall) significa alinear la vora inferior del text amb la línia d’extensió. Un valor de1
oUP
(amunt) alinea la vora superior del text amb la línia extensora.-
arrow (fletxa)
En establir aquesta sub-propietat a
#t
es produeix una punta de fletxa a l’extrem de la línia.-
padding (farcit)
Aquesta sub-propietat controla l’espai entre el punt extrem especificat de la línia i l’extrem real. Sense farcit, un glissando començaria i acabaria al centre del cap de les notes.
La funció musical \endSpanners
finalitza de forma prematura
l’extensor que comença sobre la nota que segueix immediatament a
continuació. S’acaba després d’una nota exactament, o en la
següent barra de compàs si to-barline
és vertader i es
produeix una divisòria abans de la nota següent.
\relative c'' { \endSpanners c2 \startTextSpan c2 c2 \endSpanners c2 \< c2 c2 }
Si s’usa \endSpanners
no cal tancar \startTextSpan amb
\stopTextSpan, ni tancar els reguladors amb \!
.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: TextSpanner, Glissando, VoiceFollower, TrillSpanner, line-spanner-interface.
5.4.7 Visibilitat dels objectes
Hi ha quatre formes principals en les quals es pot controlar la
visibilitat dels objectes de presentació: es pot eliminar el seu
segell, es poden tornar transparents, es poden pintar de blanc, o
es pot sobreescriure la seva propietat break-visibility
.
Les tres primeres s’apliquen a totes els objectes de presentació;
l’última sols a uns pocs: els objectes divisibles. El
Manual d’aprenentatge introdueix aquestes quatre tècniques, vegeu
Visibilitat i color dels objectes.
Hi ha també algunes altres tècniques que són específiques de certs objectes de presentació. S’estudien sota Consideracions especials.
Eliminació del segell | ||
Fer transparents els objectes | ||
Pintar els objectes de blanc | ||
Ús de break-visibility (visibilitat al salt) | ||
Consideracions especials |
Eliminació del segell
Tots els objectes de presentació tenen una propietat stencil
(segell). De forma predeterminada està establerta a la funció
específica que dibuixa aquest objecte. Si se sobreescriu aquesta
propietat a #f
no es crida cap funció i l’objecte no es
dibuixa. L’acció predeterminada es pot recuperar amb \revert
.
a1 a \override Score.BarLine.stencil = ##f a a \revert Score.BarLine.stencil a a a
Aquesta operació, força comú, té la forma abreujada
\omit
com a drecera:
a1 a \omit Score.BarLine a a \undo \omit Score.BarLine a a a
Fer transparents els objectes
Tots els objectes de presentació tenen una propietat transparent
que de forma predeterminada està establerta a #f
. Si es
fixa a #t
l’objecte encara ocupa espai però és invisible.
a'4 a' \once \override NoteHead.transparent = ##t a' a'
Aquesta operació, força comuna, té la forma abreujada \hide
com a sota:
a'4 a' \once \hide NoteHead a' a'
Pintar els objectes de blanc
Tots els objectes de presentació tenen una propietat de color que
de forma predeterminada està establerta a black
(negre).
Si se sobreescriu a white
(blanc) l’objecte serà
indistinguible del fons blanc. Malgrat això, si l’objecte creua a
altres objectes, el color dels punts de creuament queda determinat
per l’ordre en el qual es dibuixen aquests objectes, cosa que pot
deixar una imatge fantasma de l’objecte blanc, com pot veure’s aquí:
\override Staff.Clef.color = #white a'1
Es pot evitar això canviant l’ordre d’impressió dels objectes.
Tots els objectes de presentació tenen una propietat
layer
(capa) que s’ha d’establir a un valor enter. Els
objectes amb el valor de layer
més baix es dibuixen primer,
després es dibuixen els objectes amb valors més alts es dibuixen a
sobre dels que tenen valors més baixos. De forma predeterminada,
gairebé tots els objectes tenen assignada un valor layer
de
1
, tot i que alguns objectes, entre ells el pentagrama i
les línies divisòries, StaffSymbol
i BarLine
, tenen
assignat un calor de 0
. L’ordre d’impressió dels objectes
amb el mateix valor de layer
és indeterminat.
A l’exemple de dalt, la clau blanca, amb un valor
layer
predeterminat de 1
, es dibuixa després de les
línies del pentagrama (valor layer
predeterminat de
0
), sobreimpressionant-les. Per canviar-lo, s’ha de donar
a l’objecte Clef
un valor de layer
més baix, diguem-ne
-1
, perquè es dibuixi abans:
\override Staff.Clef.color = #white \override Staff.Clef.layer = #-1 a'1
Ús de break-visibility (visibilitat al salt)
Gairebé tots els objecte de presentació s’imprimeixen un sol cop,
però alguns com les línies divisòries, les claus, les indicacions
de compàs i armadures de tonalitat, es poden haver d’imprimir dos
cops quan es produeix un salt de línia: un cop al final de la
línia i un altre al començament de la següent. Aquests objectes
reben el nom de divisibles, y tenen una propietat,
break-visibility
(visibilitat al salto), per controlar
la seva visibilitat a les tres posicions en les quals pot
aparèixer: al començament d’una línia, dins de la línia si es
produeix un canvi, i al final de la línia si el canvi es produeix
en aquest lloc.
Per exemple, la indicació de compàs s’imprimeix de forma predeterminada al començament de la primera línia i en cap altre lloc a no ser que es canviï, i en aquest cas s’imprimeix al punt en el qual es produeix el canvi. Si aquest canvi es produeix al final d’una línia, la nova indicació de compàs s’imprimeix al principi de la línia següent i també al final de la línia anterior com indicació de precaució.
Aquest comportament es controla per mitjà de la propietat
break-visibility
, que s’explica a
Visibilitat i color dels objectes. Aquesta propietat
agafa un vector de tres valors booleans que, per ordre, determinen
si l’objecte s’imprimeix al final, a dins, o al principi de la
línia. O, per ser més exactes: abans del salt de línia, si no hi
ha salta, o després del salt.
Com alternativa es pot especificar qualssevol de les vuit combinacions mitjançant funcions predefinides la definició de les qual està a ‘scm/output-lib.scm’, on les tres últimes columnes indiquen si els objectes de presentació seran visibles a les posicions que es mostren a l’encapçalament de cada columna:
Forma | Forma | Abans del | Si no hi ha | Després del |
---|---|---|---|---|
de funció | de vector | salt | salt | salt |
all-visible | #(#t #t #t) | sí | sí | sí |
begin-of-line-visible | #(#f #f #t) | no | no | sí |
center-visible | #(#f #t #f) | no | sí | no |
end-of-line-visible | #(#t #f #f) | sí | no | no |
begin-of-line-invisible | #(#t #t #f) | sí | sí | no |
center-invisible | #(#t #f #t) | sí | no | sí |
end-of-line-invisible | #(#f #t #t) | no | sí | sí |
all-invisible | #(#f #f #f) | no | no | no |
Els ajustaments predeterminats de break-visibility
depenen
de l’objecte de presentació. La taula següent mostra tots els
objectes de presentació d’interès que resulten afectats per
break-visibility
i l’ajustament predeterminat d’aquesta propietat:
Objecte | Context usual | Valor predet. |
---|---|---|
BarLine | Score | calculat |
BarNumber | Score | begin-of-line-visible |
BreathingSign | Voice | begin-of-line-invisible |
Clef | Staff | begin-of-line-visible |
Custos | Staff | end-of-line-visible |
DoublePercentRepeat | Voice | begin-of-line-invisible |
KeyCancellation | Staff | begin-of-line-invisible |
KeySignature | Staff | begin-of-line-visible |
ClefModifier | Staff | begin-of-line-visible |
RehearsalMark | Score | end-of-line-invisible |
TimeSignature | Staff | all-visible |
L’exemple de sota mostra l’ús de la forma de vector per controlar la visibilitat de les línies divisòries:
\relative { f'4 g a b f4 g a b % Elimina la línia de compàs al final de la línia actual \once \override Score.BarLine.break-visibility = ##(#f #t #t) \break f4 g a b f4 g a b }
Tot i que els tres components del vector utilitzar per
sobreescriure break-visibility
han d’estar presents, no
tots són efectius per tots els objectes de presentació, i algunes
combinacions poden fins i tot donar errors. S’apliquen les
limitacions següents:
- Les línies divisòries no es poden imprimir al principi de la línia.
-
No es pot imprimir el número de compàs al principi de la
primera línia a no ser que el seu valor establert sigui
diferent a
1
. - Clau: vegeu la secció següent.
-
Les repeticions dobles de tipus percentatge s’imprimeixen totes
sempre o bé no s’imprimeixen mai. Utilitzeu
begin-of line-invisible
per imprimir-les iall-invisible
per suprimir-les. - Armadura: vegeu la secció següent.
- ClefModifier: vegeu la secció següent.
Consideracions especials
Visibilitat després d’un canvi explicit
La propietat break-visibility
controla la visibilitat de
les armadures i canvis de clau sols al principi de les línies, és
a dir, després d’un salt. No té cap efecte sobre la visibilitat
de l’armadura o la clau després d’un canvi explícit de tonalitat o
de clau dins o al final d’una línia. A l’exemple següent
l’armadura que segueix al canvi explícit de tonalitat a Sí bemoll
major és visible fins i tot amb all-invisible
establert.
\relative { \key g \major f'4 g a b % Intenta eliminar totes armadures \override Staff.KeySignature.break-visibility = #all-invisible \key bes \major f4 g a b \break f4 g a b f4 g a b }
La visibilitat d’aquests canvis explícits de tonalitat i de clau
es controla per mitjà de les propietats
explicitKeySignatureVisibility
i
explicitClefVisibility
. Són les equivalents a la propietat
break-visibility
i les dues agafen un vector de tres valors
booleans o les funcions predefinides relacionades anteriorment,
exactament igual que break-visibility
. Les dues són
propietats del context Staff, no dels propis objectes de
presentació, i per tant s’estableixen utilitzant l’ordre
\set
. Les dues estan establertes de forma predeterminada
al valor all-visible
. Aquestes propietats controlen la
visibilitat sols la visibilitat de les armadures i les claus que
resulten dels canvis explícits i no afecten a les armadures i
tonalitats que estan al principi de les línies; per treure-les,
encara s’ha de sobreescriure la propietat break-visibility
a l’objecte corresponent.
\relative { \key g \major f'4 g a b \set Staff.explicitKeySignatureVisibility = #all-invisible \override Staff.KeySignature.break-visibility = #all-invisible \key bes \major f4 g a b \break f4 g a b f4 g a b }
Visibilitat de les alteracions de precaució
Per eliminar les alteracions de cancel·lació que s’imprimeixen a
un canvi de tonalitat explicit, establiu la propietat
printKeyCancellation
del context Staff a #f
:
\relative { \key g \major f'4 g a b \set Staff.explicitKeySignatureVisibility = #all-invisible \set Staff.printKeyCancellation = ##f \override Staff.KeySignature.break-visibility = #all-invisible \key bes \major f4 g a b \break f4 g a b f4 g a b }
Amb aquestes sobreescriptures sols queden les alteracions accidentals davant de les notes per indicar el canvi de tonalitat.
Observeu que en modificar la tonalitat a Do major o
La menor, les alteracions de cancel·lació serien
l’única indicació del canvi d’armadura. En aquest cas,
l’establiment de printKeyCancellation
al valor #f
no
té cap efecte:
\relative { \key g \major f'4 g a b \set Staff.explicitKeySignatureVisibility = #all-invisible \set Staff.printKeyCancellation = ##f \key c \major f4 g a b \break f4 g a b f4 g a b }
Enlloc d’això, per suprimir les alteracions de cancel·lació encara
quan l’armadura canvia a Do major o a La menor,
sobreescriviu la visibilitat del grob KeyCancellation
:
\relative { \key g \major f'4 g a b \set Staff.explicitKeySignatureVisibility = #all-invisible \override Staff.KeyCancellation.break-visibility = #all-invisible \key c \major f4 g a b \break f4 g a b f4 g a b }
Línies divisòries automàtiques
Com a cas especial, la impressió de les línies divisòries també es
poden inhabilitar establint la propietat automaticBars
en
el context Score. Si es fixa a #f
, les barres de compàs no
s’imprimeixen automàticament: s’han de crear explícitament amb una
ordre \bar
. A diferència de l’ordre predefinida
\cadenzaOn
, els compassos se segueixen comptant. La
generació de compassos continua d’acord a aquest recompte si
aquesta propietat s’estableix posteriorment a #t
. Si es
fixa al valor #f
, sols poden produir-se salts de línia a
ordres \bar
explícites.
Claus transportades
El petit símbol de transposició sobre una clau es produeix per de
l’objecte ClefModifier
. La seva visibilitat s’hereva
automàticament de la de l’objecte Clef
, així que no cal
aplicar les sobreescriptures corresponents break-visibility
als objectes ClefModifier
per a suprimir els símbols de
transposició o octavació per a les claus invisibles.
Per als canvis de clau explícits, la propietat
explicitClefVisibility
controla tant el símbol de clau
com el símbol de transposició o d’octava associat.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.
5.4.8 Estils de línia
Certes indicacions d’execució, per exemple rallentando, accelerando i els trins s’escriuen com a text i s’estenen sobre molts compassos mitjançant línies, a vegades puntejades o ondulades.
Tots elles usen les mateixes rutines que el glissando per dibuixar
els textos i les línies, i per això l’ajustament fi del seu
comportament es fa de la mateixa manera. Es fa amb un spanner (un
objecte d’extensió), i la rutina responsable de dibuixar els
objectes d’extensió és ly:line-spanner::print
. Aquesta
rutina determina la col·locació exacta dels dos extrems de
l’objecte d’extensió i dibuixa una línia entre ells, en l’estil
A continuació es presenta un exemple dels diferents estils de línia disponibles, i com aplicar-los ajustaments fins.
\relative { d''2 \glissando d'2 \once \override Glissando.style = #'dashed-line d,2 \glissando d'2 \override Glissando.style = #'dotted-line d,2 \glissando d'2 \override Glissando.style = #'zigzag d,2 \glissando d'2 \override Glissando.style = #'trill d,2 \glissando d'2 }
Les posicions dels punts extrems de l’objecte d’extensió es computen al vol per a cada un dels objectes gràfics, però és possible sobreescriure’ls:
\relative { e''2 \glissando f \once \override Glissando.bound-details.right.Y = #-2 e2 \glissando f }
El valor de Y
està establert a -2
per a l’extrem
dret. El cantó esquerre es pot ajustar de forma semblant especificant
left
en comptes de right
.
Si no està establert Y
, el valor es computa a partir de la
posició vertical dels punts d’ancoratge esquerre i dret de l’extensor.
Altres ajustament dels extensors són possibles, per veure més detalls consulteu Objectes d’extensió.
5.4.9 Rotació d’objectes
Tant els objectes de presentació com els elements de text de marcatge es poden girar qualsevol angle respecte a qualsevol punt, però hi ha diferents mètodes per fer-lo.
Rotació d’objectes de presentació | ||
Rotació d’elements de marcatge |
Rotació d’objectes de presentació
Tots els objectes de presentació que donen suport a la interfície
grob-interface
es poden rotar establint la seva propietat
rotation
. Accepta una llista de tres elements: l’angle de
la rotació en sentit antihorari, i les coordenades x i y del punt
amb relació al punt de referència de l’objecte, al voltant del
qual es realitzarà la rotació. L’angle de rotació s’especifica en
graus i les coordenades en espais de pentagrama.
L’angle de rotació i les coordenades del punt de rotació s’han de determinar per prova i error.
Sols en certes ocasions és útil la rotació d’objectes de presentació; l’exemple següent mostra una situació en la qual pot ser-ho:
g4\< e' d'' f''\! \override Hairpin.rotation = #'(20 -1 0) g4\< e' d'' f''\!
Rotació d’elements de marcatge
Tots els textos de marcatge es poden rotar perquè es disposin en
qualsevol angle, precedint-los de l’ordre \rotate
. L’ordre
accepta dos arguments: l’angle de rotació en graus en sentit
antihorari, i el text que rotar. Els límits que ocupa el text no
es roten: agafen el seu valor a partir dels extrems de les
coordenades x i y del text rotat. A l’exemple següent la propietat
outside-staff-priority
del text s’estableix a #f
per
desactivar la resolució automàtica de col·lisions, cosa que empeny
el text a una posició molt alta.
\override TextScript.outside-staff-priority = ##f g4^\markup { \rotate #30 "a G" } b^\markup { \rotate #30 "a B" } des'^\markup { \rotate #30 "a D-Flat" } fis'^\markup { \rotate #30 "an F-Sharp" }
5.5 Ajustaments avançats
Aquesta secció tracta sobre diferents enfocaments per a la realització d’ajustaments fins a l’aparença de la partitura impresa.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Ajustament de la sortida, Altres fonts d'informació.
Referència de la notació: Explicació del Manual de referència de funcionament intern, Modificació de les propietats.
Manual de extensió: Interfícies per a programadors.
Fitxers d’inici: ‘scm/define-grobs.scm’.
Fragments de codi: Tweaks and overrides.
Referència de funcionament intern: All layout objects.
5.5.1 Alineació d’objectes
Els objectes gràfics que donen suport a la interfície
self-alignment-interface
i/o la interfície
side-position-interface
es poden alinear contra un objecte
col·locat prèviament, de diverses maneres. Per veure una llista
d’aquests objectes, consulteu
self-alignment-interface i
side-position-interface.
Tots els objectes gràfics tenen un punt de referència, una extensió horitzontal i una extensió vertical. L’extensió horitzontal és una parella de nombres que són els desplaçament a partir del punt de referència de les vores esquerra i dreta, sent negatius els desplaçament cap a l’esquerra. L’extensió vertical és una parella de nombre que donen el desplaçament a partir del punt de refereǹcia fins les vores inferior i superior, sent negatius els desplaçaments cap avall.
La posició d’un objecte sobre el pentagrama ve donada pels valors
de les propietats X-offset
i Y-offset
. El valor de
X-offset
dóna el desplaçament des de la coordenada X del
punt de referència de l’objecte pare, i el valor de
Y-offset
dóna el desplaçament a partir de la línia central
del pentagrama. Els valors de X-offset
i Y-offset
es poden establir directament o es pot deixar que es calculin per
part de procediments per aconseguir una alineació amb l’objecte pare.
Nota: Molts objectes tenen consideracions de posicionament
especials que fan que s’ignori o es modifiqui qualsevol ajustament
realitzat a X-offset
o a Y-offset
, malgrat que
l’objecte contempli la interfície self-alignment-interface
.
La sobreescriptura de les propietats X-offset
ó
Y-offset
a un valor fix fa que es descarti la respectiva
propietat self-alignment
.
Per exemple, una alteració accidental es pot tornar a posicionar
verticalment establint Y-offset
però els canvis a
X-offset
no tenen cap efecte.
Les lletres d’assaig es poden alinear amb objectes divisibles com
línies divisòries, claus, armadures i indicacions de compàs. Hi ha
propietats especials, que es troben a
break-aligned-interface
per al posicionament de les lletres
d’assaig sobre aquests objectes.
Vegeu també
Referència de la notació:
Ús de la break-alignable-interface
.
Manual d’extensió: Funcions de callback.
Establiment directede X-offset i Y-offset | ||
Ús de la side-position-interface | ||
Ús de la self-alignment-interface | ||
Ús de la break-alignable-interface |
Establiment directede X-offset
i Y-offset
Es poden donar valors numèrics a les propietats X-offset
i
Y-offset
de molts objectes. L’exemple següent mostra tres
notes amb una digitació en la seva posició predeterminada i amb
els valors X-offset
i Y-offset
modificats.
a'-3 a' -\tweak X-offset #0 -\tweak Y-offset #0 -3 a' -\tweak X-offset #-1 -\tweak Y-offset #1 -3
Ús de la side-position-interface
Un objecte que doni suport a la side-position-interface
es
pot col·locar junt a un objecte pare de forma que els bords
especificats dels dos objects es toquin. L’objecte es pot situar
a sobre, a sota, a la dreta o a l’esquerra de l’objecte pare. EL
pare no es pot especificar; ve determinat per l’ordre dels
elements al flux d’entrada. Gairebé tots els objectes tenen el
cap de la nota associada com a pare.
Els valors de les propietats side-axis
i direction
determinen on col·locar l’objecte, com segueix:
side-axis | direction | |
---|---|---|
propiedad | propiedad | col·locació |
0 | -1 | esquerra |
0 | 1 | dreta |
1 | -1 | a sota |
1 | 1 | a sobre |
Si side-axis
és 0
, X-offset
s’ha d’establir
al procediment ly:side-position-interface::x-aligned-side
.
Aquest procediment retorna el calor correcte de X-offset
per situar l’objecte al costat esquerre o dret del pare d’acord
amb el valor de direction
.
Si side-axis
és 1
, Y-offset
s’ha d’establir
al procediment ly:side-position-interface::y-aligned-side
.
Aquest procediment retorna el valor correcte de Y-offset
per situar l’objecte a sobre o a sota del pare d’acord amb el
valor de direction
.
Ús de la self-alignment-interface
Auto-alineació horitzontal dels objectes
L’alineació horitzontal d’un objecte que dona suport a la interfície
self-alignment-interface
està controlada pel valor de la
propietat self-alignment-X
, sempre i quan la propietat
X-offset
d’aquest objecte està establerta a
ly:self-alignment-interface::x-aligned-on-self
. Se li pot
donar a self-alignment-X
qualsevol valor real, en unitats
de la meitat de l’extensió X tal de l’objecte. Els valors
negatius mouen l’objecte a la dreta, els positius cap a
l’esquerra. Un valor de 0
centra l’objecte sobre el punt
de referència del seu pare, un valor de -1
alinear la
vora esquerra de l’objecte sobre el punt de referència del seu
pare, i un valor de 1
alinea la vora dreta de l’objecte
sobre el punt de referència del seu pare. Es poden usar els
símbols LEFT
, CENTER
i RIGHT
en substitució
dels valors -1
, 0
i 1
, respectivament.
Normalment s’usaria l’ordre \override
per modificar el
valor de self-alignment-X
, però es pot usar l’ordre
\tweak
per alinear diverses anotacions per separat sobre
una sola nota:
a' -\tweak self-alignment-X #-1 ^"left-aligned" -\tweak self-alignment-X #0 ^"center-aligned" -\tweak self-alignment-X #RIGHT ^"right-aligned" -\tweak self-alignment-X #-2.5 ^"aligned further to the right"
Auto-alineació vertical dels objectes
Els objectes es poden alinear verticalment en una forma anàloga a
la alineació horitzontal si la propietat Y-offset
està
establerta a
ly:self-alignment-interface::y-aligned-on-self
. Malgra
això, sovint es troben implicats altres mecanismes en l’alineació
vertical: el valor de Y-offset
és tan sols una variable que
es té compte. Això pot fer que ajustar el valor de certes
objectes sigui un tasca dificultosa. Les unitats son sols la
meitat de les dimensions verticals de l’objecte, que sols ser
força petit, per la qual cosa poden requerir-se nombres força
grans. Un valor de -1
alinea la vora inferior de
l’objecte amb el punt de referència de l’objecte pare, un valor de
0
alinea el centre de l’objecte amb el punt de referència
del pare, i un valor de 1
alinear la vora superior de
l’objecte amb el punt de referència del pare. Es poden usar els
símbols DOWN
, CENTER
, UP
en substitució de
-1
, 0
i 1
, respectivament.
Auto-alineació d’objectes en las dues direccions
Establint tant X-offset
com Y-offset
, es pot alinear
un objecte en les dues direccions simultàniament.
L’exemple següent mostra com ajustar una digitació de forme que s’apropi al cap de la nota:
a' -\tweak self-alignment-X #0.5 % mou horitzontalment cap a l'esquerra -\tweak Y-offset #ly:self-alignment-interface::y-aligned-on-self -\tweak self-alignment-Y #-1 % mou amunt verticalment -3 % tercer dit
Ús de la break-alignable-interface
Les lletres d’assaig es poden alinear amb objectes de notació
diferents a les barres de compàs. Aquests objectes són
ambitus
, breathing-sign
, clef
, custos
,
staff-bar
, left-edge
, key-cancellation
,
key-signature
i time-signature
.
Cada tipus d’objecte té el seu propi punt de referència predeterminat, amb el que s’alineen les marques d’assaig:
% La marca d'assaig s'alinearà amb la vora dreta de la clau \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(clef) \key a \major \clef treble \mark "↓" e'1 % La marca d'assaig s'alinearà amb la vora esquerra de la indicació de temps \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(time-signature) \key a \major \clef treble \time 3/4 \mark "↓" e'2. % La marca d'assaig se centrarà sobre la marca de respiració \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(breathing-sign) \key a \major \clef treble \time 4/4 e'1 \breathe \mark "↓"
Es pot identificar una llista de possibles objectes per a
l’alineació. Si alguns dels objectes són invisibles en aquest
punt a causa del valor de break-visibility
o de valors de
visibilitat explícits per a les armadures i les claus, la lletra
d’assaig o número de compàs s’alineen amb el primer objecte de la
llista que sigui visible. Si cap objecte de la llista és visible,
l’objecte s’alinea amb la línia divisòria. Si la línia divisòria
és invisible, l’objecte s’alinea amb el punt en el qual es
trobaria la línia divisòria.
% La marca d'assaig s'alinearà amb la vora dreta de l'armadura \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(key-signature clef) \key a \major \clef treble \mark "↓" e'1 % La marca d'assaig s'alinearà amb la vora dreta de la clau \set Staff.explicitKeySignatureVisibility = #all-invisible \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(key-signature clef) \key a \major \clef bass \mark "↓" gis,1 % La marca d'assaig se centrarà sobre la línia de compàs \set Staff.explicitKeySignatureVisibility = #all-invisible \set Staff.explicitClefVisibility = #all-invisible \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(key-signature clef) \key a \major \clef treble \mark "↓" e'1
L’alineació de la lletra d’assaig amb relació a l’objecte de notació es pot canviar, som es veu a l’exemple següent. En aquesta partitura amb diversos pentagrames, aquest ajustament s’ha de fer per a tots els pentagrames.
% La marca d'assaig s'alinearà amb la vora dreta de l'armadura \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(key-signature) \key a \major \clef treble \time 4/4 \mark "↓" e'1 % La marca d'assaig se centrarà sobre l'armadura \once \override Score.KeySignature.break-align-anchor-alignment = #CENTER \mark "↓" \key a \major e'1 % La marca d'assaig s'alinearà amb la vora esquerra de l'armadura \once \override Score.KeySignature.break-align-anchor-alignment = #LEFT \key a \major \mark "↓" e'1
La lletra d’assaig també es pot desplaçar a la vora dreta o esquerra en una mesura arbitrària. Les unitats són espais de pentagrama:
% La marca d'assaig s'alinearà amb la vora esquerra de l'armadura % i després es desplaçarà 3.5 espais de pentagrama a la dreta % and then shifted right by 3.5 staff-spaces \override Score.RehearsalMark.break-align-symbols = #'(key-signature) \once \override Score.KeySignature.break-align-anchor = #3.5 \key a \major \mark "↓" e'1 % La marca d'assaig s'alinearà amb la vora esquerra de l'armadura % i després es desplaçarà 2 espais de pentagrama a l'esquerra \once \override Score.KeySignature.break-align-anchor = #-2 \key a \major \mark "↓" e'1
5.5.2 Agrupació vertical d’objectes gràfics
Els grobs (objectes gràfics) VerticalAlignment
i
VerticalAxisGroup
treballen de manera coordinada.
VerticalAxisGroup
agrupa diversos grobs com Staff
,
Lyrics
, etc. Després, VerticalAlignment
alinea els
diferents grobs agrupats prèviament per
VerticalAxisGroup
. Normalment sols existeix un
VerticalAlignment
per cada partitura, però cada
Staff
, Lyrics
, etc. té el seu propi
VerticalAxisGroup
.
5.5.3 Modificació dels segells
Tots els objectes de presentació tenen una propietat
stencil
que és part del grob-interface
. De forma
predeterminada, aquesta propietat sol estar establerta a una
funció específica de l’objecte que està feta a mida per disposar
del símbol que el representa a la sortida. Per exemple,
l’ajustament estàndard per a la propietat stencil
de l’objecte
MultiMeasureRest
és ly:multi-measure-rest::print
.
El símbol estàndard de qualsevol objecte es pot substituir
modificant la propietat stencil
perquè faci referència a un
procediment diferent escrit especialment. Això requereix un alt
nivell de coneixement del funcionament intern del LilyPond, però
hi ha una forma més fàcil que sovint pot donar resultats adequats.
El procediment consisteix a establir la propietat stencil
al procediment que imprimeix text
(ly:text-interface::print
) i afegir una propietat
text
a l’objecte ajustada perquè contingui el text de
marcatge que produeix el símbol requerit. A causa de la
flexibilitat del marcatge, es poden aconseguir moltes coses: en
particular, consulteu
Notació gràfica dins d’elements de marcatge.
L’exemple següent mostra això canviant el símbol del cap de la nota a unes aspes dins d’una circumferència:
XinO = { \once \override NoteHead.stencil = #ly:text-interface::print \once \override NoteHead.text = \markup { \combine \halign #-0.7 \draw-circle #0.85 #0.2 ##f \musicglyph "noteheads.s2cross" } } \relative { a' a \XinO a a }
Qualssevol dels glifs de Feta usats al tipus de lletra El tipus de lletra Emmentaler.
Es poden inserir en línia tant imatges en forma ‘EPS’ com
ordres de Postscrip usant les ordres de marcatge \epsfile
i
\postscript
respectivament; vegeu
Grafisme.
Vegeu també
Referencia de la notación: Notació gràfica dins d’elements de marcatge, Donar format al text, Ordres de marcatge de text, El tipus de lletra Emmentaler, Grafisme.
5.5.4 Modificació de les formes
Modificació de lligadures d’unió i d’expressió |
Modificació de lligadures d’unió i d’expressió
Les lligadures d’unió (Tie
s), d’expressió (Slur
s),
de fraseig (PhrasingSlur
s), de deixar vibrar
(LaissezVibrerTie
s) i de repetició (RepeatTie
s) es
tracen com corbes de Bézier de tercer ordre. Si la forma de la
ligadur calculada automàticament no resulta òptima, es pot
modificar la seva forma manualment de dues formes:
- mitjançant l’especificació dels desplaçament que es volen realitzar sobre els punts de control de la corba de Bézier calculada automàticament, o bé
- mitjançant l’especificació explícita de les posiciones dels quatre punts de control que calen per definir la corba desitjada.
A continuació s’expliquen ambdós mètodes. El primer mètode és més adequat quan sols calen lleugers ajustaments de la corba; el segon pot ser millor per crear corbes que tenen relació amb una única nota.
Corbes de Bézier cúbiques
Les corbes Bézier de tercer ordre o cúbiques estan definides per quatre punts de control. El primer i quart punts de control són exactament els punts extrems de començament i de final de la corba. Els dos punts de control intermedis defineixen la forma. Es poden trobar a la web animacions que mostren com es traça la corba, però la descripció següent pot ser d’ajuda. La corba comença a partir del primer punt de control dirigint-se directament cap al segon, corbant-se progressivament per dirigir-se cap al tercer i continuant la corba cap al quart, arribant a aquest punt en viatge directe des del tercer punt de control. La corba està continguda enterament dins del quadrilàter definit pels quatre punts de control. Totes les translacions, rotacions i escalats dels punts de control produeixen exactament les mateixes operacions sobre la corba.
Especificació de desplaçament a partir dels punts de control actuals
En aquest exemple, la col·locació automàtica de la lligadura no
resulta òptima, i \tieDown
no és la solució.
<< { e'1~ 1 } \\ \relative { r4 <g' c,> <g c,> <g c,> } >>
Els ajustaments dels punts de control de la lligadura mitjançant
l’ordre \shape
permet evitar les col·lisions.
La sintaxi de \shape
és:
[-]\shape desplaçament element
Aquesta ordre recol·loca els punts de control d’element en
les quantitats donades per desplaçaments. L’argument
desplazamientos és una llista de parelles de nombres o una
llista d’aquestes llistes. Cada element d’una parella representa
el desplaçament d’una de les coordenades d’un punt de control.
Si l’element és una cadena de caràcter. el resultat és
\once\override
per al tipus de grob especificat. Si
elemento és una expressió musical, el resultat és la mateixa
expressió musical amb la consegüent modificació aplicada.
En altres paraules, la funció \shape
pot actuar com una
ordre \once\override
o com una ordre \tweak
depenent
de si l’argument element és el nom d’un grob, com “Slur”,
o una expressió musical, com “(”. L’argument
desplaçaments especifica els desplaçaments dels quatre punts
de control com una llista de quatre parelles de valors (dx . dy)
en unitats d’espais de pentagrama (o una llista d’aquestes llistes
si la corba té més d’un segment).
El guió precedent s’exigeix si, i sols si, s’usa la forma
\tweak
.
Així, usant el mateix exemple anterior i la forma
\once\override
de l’ordre \shape
, el següent té
l’efecte d’elevar la lligadura d’unió en la meitat d’un espai de
pentagrama:
<< { \shape #'((0 . 0.5) (0 . 0.5) (0 . 0.5) (0 . 0.5)) Tie e'1~ 1 } \\ \relative { r4 <g' c,> <g c,> <g c,> } >>
Aquest posicionament de la lligadura d’unió és millor, però potser
hauria d’elevar-se més a la part central. L’exemple següent fa
això, aquest cop usant la forma alternativa \tweak
:
<< { e'1-\shape #'((0 . 0.5) (0 . 1) (0 . 1) (0 . 0.5)) ~ e' } \\ \relative { r4 <g' c,> <g c,> <g c,> } >>
Els canvis en les posicions horitzontals dels punts de control es poden fer de la mateixa forma, i dues corbes diferents que comencen al mateix moment musical també es poden conformar:
\relative { c''8(\( a) a'4 e c\) \shape #'((0.7 . -0.4) (0.5 . -0.4) (0.3 . -0.3) (0 . -0.2)) Slur \shape #'((0 . 0) (0 . 0.5) (0 . 0.5) (0 . 0)) PhrasingSlur c8(\( a) a'4 e c\) }
La funció \shape
també pot desplaçar els punts de control
de les corbes que s’estenen travessant salts de línia. Cada peça
de la corba dividida pot rebre la seva pròpia llista de
desplaçaments. Si no cal fer canvis a un dels segments en
particular, es pot usar una llista buida contenidor. En aquest
exemple, el salt de línia fa que l’única lligadura d’expressió
aparegui com si fossin dos:
\relative { c'4( f g c \break d,4 c' f, c) }
Els canvis en la forma de les dues meitats de la lligadura d’expressió deixa més clar que la lligadura continua més enllà del salt de línia:
% () es pot usar com a abreviatura per a ((0 . 0) (0 . 0) (0 . 0) (0 . 0)) % si no cal canviar algun dels segments \relative c' { \shape #'( (( 0 . 0) (0 . 0) (0 . 0) (0 . 1)) ((0.5 . 1.5) (1 . 0) (0 . 0) (0 . -1.5)) ) Slur c4( f g c \break d,4 c' f, c) }
En una corba en forma d’«S» sempre cal ajustar manualment els punts de control: el Lilypond mai no escull aquestes formes automàticament.
\relative c'' { c8( e b-> f d' a e-> g) \shape #'((0 . -1) (5.5 . -0.5) (-5.5 . -10.5) (0 . -5.5)) PhrasingSlur c8\( e b-> f d' a e-> g\) }
Especificació específica dels punts de control
Les coordenades dels punts de control de Bézier s’especifiquen en unitats d’espais de pentagrama. La coordenada X és relativa al punt de referència al qual s’adjunta la lligadura, i la coordenada Y és relativa a la línia central del pentagrama. Les coordenades s’especifiquen com una llista de quatre parelles de nombres decimals (reals). Un enfocament consisteix a estimar les coordenades dels dos extrems, i després endevinar els dos punts intermedis. Els valores òptims es troben després per prova i error. Tingueu en compte que aquests valors podrien requerir un ajustament manual si es fa posteriorment qualsevol canvi manual a la música o a la disposició.
Una situació en la qual és preferible especificar els punts de control explícitament a especificar els desplaçaments és quan cal especificar-los de forma relativa a una nota única. A continuació presentem un exemple d’això. Mostra una forma d’indicar una lligadura que s’estén cap a l’interior de les caselles de primera i segona veu d’una repetició.
\relative { c''1 \repeat volta 3 { c4 d( e f } \alternative { { g2) d } { g2 % crea una lligadura d'expressió i mou-la a una nova posició % <> és simplement un acord buit per portar el final de la lligadura d'unió -\tweak control-points #'((-2 . 3.8) (-1 . 3.9) (0 . 4) (1 . 3.4)) ( <> ) f, } { e'2 % create a slur and move it to a new position -\tweak control-points #'((-2 . 3) (-1 . 3.1) (0 . 3.2) (1 . 2.4)) ( <> ) f, } } }
Advertiments i problemes coneguts
No és possible modificar la forma de les lligadures d’unió o
d’expressió canviant la propietat control-points
si hi ha
més d’una en el mateix moment musical, ni tan sols usant l’ordre
\tweak
. Malgrat això, es pot sobreescriure la propietat
tie-configuration
de TieColumn
per fixar la línia
d’inici i la direcció segons es requereixi.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: TieColumn.
5.5.5 Modificació d’objectes d’extensió dividits
Ús d’\alterBroken |
Ús d’\alterBroken
Quan un “spanner” o objecte extens travessa un o diversos salts
de línia, cada fragment hereva els atributs de l’objecte
d’extensió original. Així, l’ajustament ordinari d’un objecte
dividit aplica les mateixes modificacions a tots i cada un dels
seus segments. A l’exemple que apareix a continuació, la
sobreescriptura de thickness
(gruix) afecta a la lligadura
a ambdós costats del salt de línia.
\relative c'' { r2 \once\override Slur.thickness = 10 c8( d e f \break g8 f e d) r2 }
És possible modificar de forma independent l’aspecte dels
fragments individuals d’un objecte d’extensió dividit, amb l’ordre
\alterBroken
. Aquesta ordre pot produir un
\override
o bé un \tweak
d’una propietat de
l’objecte d’extensió.
La sintaxi d’\alterBroken
és
[-]\alterBroken propietat valors element
L’argument valors és una llista de valors, un per a cada
fragment. Si element és el nom d’un grob com ara
Slur
o Staff.PianoPedalBracket
, el resultat és una
ordre de sobreescriptura \override
del tipus de grob
especificat. Si element és una expressio musical com
“(” o “[” el resultat és la mateixa expressió musical amb el
corresponent ajustament aplicat.
El guió inicial s’ha d’utilitzar amb la forma d’ajustament,
\tweak
. No ho escriviu quan utilitzeu \alterBroken
com una operació de sobreescriptura, \override
.
En el seu ús com \override
, \alterBroken
pot anar
precedit de \once
o \temporary
i ser revertit amb
\revert
amb l’argument propietat.
El codi següent aplica un \override
independent a cada un
dels fragments de la lligadura de l’exemple anterior:
\relative c'' { r2 \alterBroken thickness #'(10 1) Slur c8( d e f \break g8 f e d) r2 }
L’ordre \alterBroken
es pot usar amb qualsevol objecte
d’extensió, inclosos Tie
, PhrasingSlur
,
Beam
i TextSpanner
. Per exemple, un editor que està
preparant una edició acadèmica podria desitjar indicar l’absència
de part d’una lligadura de fraseig a un codi font fent discontinu
sols el segment que s’ha afegit. El següent exemple il·lustra de
quina manera es pot fer això, en aquest cas usant la forma
\tweak
de l’ordre:
% La llista buida s'usa convenientment a sota, atès que és la % configuració predeterminada de línia, una línia sòlida \relative { c''2-\alterBroken dash-definition #'(() ((0 1.0 0.4 0.75))) \(e \break g2 e\) }
És important comprendre que \alterBroken
estableix cada
peça de l’objecte fragmentat al valor corresponent dins de
l’argument valors. Quan hi ha menys valors que peces,
qualsevol fragment addicional rep l’assignació de la llista
buida. Això pot portar a resultats no desitjats si la propietat
de disposició no està establerta a la llista buida de forma
predeterminada. En aquests casos, s’ha d’assignar a cada segment
un valor adequat.
Advertiments i problemes coneguts
Els salts de línia poden ocórrer en diferents llocs segons canvia
la disposició de la música. Els ajustaments escollits per a
\alterBroken
podrien no ser adequats per a un objecte
d’extensió que no està dividit o que es fragmenta en més peces que
abans. L’ús explícit (manual) de salts de línia mitjançant
\break
pot prevenir aquest tipus de situacions.
L’ordre \alterBroken
no és efectiva per a propietats dels
objectes extensos accedides abans del salt de línia, com
direction
.
Vegeu també
Extender LilyPond: Ajustaments difícils.
[ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Taules del manual sobre notació >> ] |
[ < Ús d'alterBroken ] | [ Amunt : Ajustaments avançats ] | [ Ús de les funcions musicals > ] |
5.5.6 Contenidors unpure-pure
Els contenidors ‘unpure-pure’ (purs i no purs) són útils per a
la sobreescriptura dels càlculs de l’espaiat a l’eix Y
(concretament Y-offset
i Y-extent
) amb una funció de
l’Scheme en comptes d’un literal, és a dir, un nombre o una
parella de nombres.
Per certs objectes gràfics, les dimensions Y-extent
estan
basades en la propietat stencil
, la sobreescriptura de la
propietat de segell d’aquests objectes gràfics requereix una
sobreescriptura addicional de Y-extent
amb un contenidor
unpure-pure. Quan una funció sobreescriu una dimensió
Y-offset
i/o Y-extent
se suposa que això dispara els
càlculs dels salts de línia prematurament durant la compilació.
Així doncs, la funció no s’avalua en absolut (retornant en general
un valor de ‘0’ o ‘'(0 . 0)’) cosa que pot ocasionar
col·lisions. Una funció ‘pura’ no afecta a les propietats,
objectes o suicidis de grobs, i per això els seus valors
relacionats amb l’eix Y sempre s’avaluen correctament.
Actualment hi ha unes treinta funcions que ja es consideren ‘puras’ i els contenidors Unpure-pure són una manera d’establir funcions que no estan a la llista com ‘pures’. La funció ‘pura’ s’avalua abans de qualsevol salt de línia i així l’espaiat horitzontal es pot ajustar ‘a temps’. La funció ‘impura’ s’avalua aleshores després del salt de línia.
Nota: Donat que és difícil saber sempre quines funcions estan
en aquesta llista, recomanem que qualsevol funció ‘pura’ que
estem creant no utilitzeu els grobs Beam
o
VerticalAlignment
.
Un contenidor ‘unpure-pure’ es construeix de la manera següent:
(ly:make-unpure-pure-container f0 f1)
on f0
és una funció que agafa n arguments (n >=
1) i el primer argument sempre ha de ser el grob. Aquesta és
la funció que dóna el resultat real. f1 és la funció que
s’etiqueta com a ‘pura’ que agafa n + 2 arguments. Un
altre cop, el primer argument ha de ser sempre el grob però els
arguments segon i tercer són arguments d’‘inici’ i de ‘final’.
inici i final són, a tots els efectes, valors muts que
sols tenen importància per als objectes d'extensió
(o
sigui: Hairpin
, regulador, o Beam
, barra), que poden
retornar diferents estimacions d’altura basades en una columna
d’inici i una de final.
La resta són els altres arguments per a la primera funció (que pot no ser cap si n = 1).
El resultat de la segona funció s’usa com una aproximació del valor necessari, que s’usa aleshores per la primera funció per obtenir el valor real que s’usa a continuació per a l’ajustament de precisió molt més tardà durant el procés d’espaiat.
#(define (square-line-circle-space grob) (let* ((pitch (ly:event-property (ly:grob-property grob 'cause) 'pitch)) (notename (ly:pitch-notename pitch))) (if (= 0 (modulo notename 2)) (make-circle-stencil 0.5 0.0 #t) (make-filled-box-stencil '(0 . 1.0) '(-0.5 . 0.5))))) squareLineCircleSpace = { \override NoteHead.stencil = #square-line-circle-space } smartSquareLineCircleSpace = { \squareLineCircleSpace \override NoteHead.Y-extent = #(ly:make-unpure-pure-container ly:grob::stencil-height (lambda (grob start end) (ly:grob::stencil-height grob))) } \new Voice \with { \remove Stem_engraver } \relative c'' { \squareLineCircleSpace cis4 ces disis d \smartSquareLineCircleSpace cis4 ces disis d }
En el primer compàs, sense el contenidor unpure-pure, el motor d’espaiat no coneix l’amplada del cap de la nota i permet que col·lisioni amb les alteracions accidentals. En el segon compàs, el motor d’espaiat coneix l’amplada dels caps de les notes i evita la col·lisió mitjançant l’allargament de la línia en la mesura adequada.
Normalment, per als càlculs simples es poden usar funcions gairebé
idèntiques tant per a les parts ‘no pura’ i ‘pura’, simplement
canviant el nombre d’arguments que es passen a, i l’àmbit de la
funció. Aquest cas d’utilització és prou suficient com perquè
ly:make-unpure-pure-container
construeixi aquesta segona
funció de forma predeterminada quan es crida amb sols un argument
de funció.
Nota: Si una funció està caracteritzada com a ‘pura’ i resulta que no ho és, el resultat pot ser inesperat.
5.6 Ús de les funcions musicals
Sempre que calgui reutilitzar ajustaments amb diferents expressions musicals, freqüentment convé fer que l’ajustament formi part d’una funció musical. En aquesta secció estudiarem sols les funcions de substitució, en les quals l’objecte es substitueix una variable dins d’un fragment de codi d’entrada del LilyPond. Es descriuen altres funcions més complexes a Funcions musicals.
5.6.1 Sintaxi de les funcions de substitució | ||
5.6.2 Exemples de funcions de substitució |
5.6.1 Sintaxi de les funcions de substitució
És fàcil fer una funció que substitueixi una variable dins de codi del LilyPond. La forma general d’aquestes funcions és
funcion = #(define-music-function (arg1 arg2 …) (type1? type2? …) #{ …música… #})
donde
argN | n-èssim argument |
typeN? | predicat de tipus de l’Scheme per al qual argN
ha de retornar #t . |
…música… | codi d’entrada normal del LilyPond, que utilitza $ (en
els llocs en els quals sols es permeten construccions del
LilyPond) o # (per usar-ho com un valor de l’Scheme o un
argument de funció musical o música dins de llistes de música) per
referenciar arguments (per exemple ‘#arg1’). |
Cal la llista de predicats de tipus. Alguns dels predicats de tipus més comuns que es fan servir en les funcions musicals són:
boolean? cheap-list? (utilitzar en lloc de ‘list?’ per processar-ho més ràpid) ly:duration? ly:music? ly:pitch? markup? number? pair? string? symbol?
Per veure una llista dels predicats de tipus disponibles consulteu Predicats de tipus predefinits. També es permeten els predicats de tipus definits per l’usuari.
Vegeu també
Referència de la notació: Predicats de tipus predefinits.
Expansió del LilyPond: Funcions musicals.
Fitxers instal·lats: ‘lily/music-scheme.cc’, ‘scm/c++.scm’, ‘scm/lily.scm’.
5.6.2 Exemples de funcions de substitució
Aquesta secció presenta alguns exemples de funcions de substitució. No pretenen ésser exhaustives, sinó demostrar algunes de les possibilitats de les funcions de substitució senzilles.
En el primer exemple es defineix una funció que simplifica l’ajustament del farcit d’un element d’inscripció de text TextScript:
padText = #(define-music-function (padding) (number?) #{ \once \override TextScript.padding = #padding #}) \relative { c''4^"piu mosso" b a b \padText #1.8 c4^"piu mosso" b a b \padText #2.6 c4^"piu mosso" b a b }
A més de nombre, podem usar expressions musicals, com notes, per als arguments de les funcions musicals:
custosNote = #(define-music-function (note) (ly:music?) #{ \tweak NoteHead.stencil #ly:text-interface::print \tweak NoteHead.text \markup \musicglyph "custodes.mensural.u0" \tweak Stem.stencil ##f #note #}) \relative { c'4 d e f \custosNote g }
Ambdues funcions són expressions úniques senzilles en les quals
sols falta l’últim element d’una crida de funció o
sobreescriptura. Per a aquestes definicions de funció en
particular, hi ha una sintaxi alternativa més simple que
consisteix simplement a escriure la part constant de l’expressió i
substituir l’element final que falta per \etc
:
padText = \once \override TextScript.padding = \etc \relative { c''4^"piu mosso" b a b \padText #1.8 c4^"piu mosso" b a b \padText #2.6 c4^"piu mosso" b a b }
custosNote = \tweak NoteHead.stencil #ly:text-interface::print \tweak NoteHead.text \markup \musicglyph "custodes.mensural.u0" \tweak Stem.stencil ##f \etc \relative { c'4 d e f \custosNote g }
Es poden definir funcions de substitució amb més d’un argument:
tempoPadded = #(define-music-function (padding tempotext) (number? markup?) #{ \once \override Score.MetronomeMark.padding = #padding \tempo \markup { \bold #tempotext } #}) \relative { \tempo \markup { "Low tempo" } c''4 d e f g1 \tempoPadded #4.0 "High tempo" g4 f e d c1 }
[ << Canvi dels valors predeterminats ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Exemples de funcions de substitució ] | [ Amunt : Top ] | [ Taula de noms d'acords > ] |
A. Taules del manual sobre notació
A.1 Taula de noms d’acords
La taula següent mostra dos sistemes estàndard per imprimir els noms dels acords, junt a les notes que representen.
A.2 Modificadors d’acord més usuals
La taula següent presenta els modificadors d’acord que es poden usar per generar les estructures d’acords estàndard.
Tipus | Interval | Modificador | Exemple | Sortida |
Mayor | Tercera major i quinta justa | 5 o res | c1:5 | |
Menor | Tercera menor i quinta justa | m o m5 | c1:m | |
Aumentado | Tercera major i quinta augmentada | aug | c1:aug | |
Disminuït | Tercera menor i quinta disminuïda | dim | c1:dim | |
Séptima dominante | Tríada major amb sèptima menor | 7 | c1:7 | |
Sèptima major | Tríada major i sèptima major | maj7 ó maj | c1:maj7 | |
Sèptima menor | Tríada menor i sèptima menor | m7 | c1:m7 | |
Sèptima disminuïda | Tríada disminuïda i sèptima disminuïda | dim7 | c1:dim7 | |
Augmentat amb sèptima | Tríada augmentada i sèptima menor | aug7 | c1:aug7 | |
Sèptima semi-disminuït | Tríada disminuïda i sèptima menor | m7.5- | c1:m7.5- | |
Menor amb sèptima major | Tríada menor amb sèptima major | m7+ | c1:m7+ | |
Major amb sexta | Tríada major i sexta | 6 | c1:6 | |
Menor amb sexta | Tríada menor i sexta | m6 | c1:m6 | |
Novena dominant | Sèptima dominant amb novena major | 9 | c1:9 | |
Major amb novena | Sèptima major i novena major | maj9 | c1:maj9 | |
Menor amb novena | Sèptima menor i novena major | m9 | c1:m9 | |
Onzena dominant | Novena dominant amb onzena justa | 11 | c1:11 | |
Oncena mayor | Novena major i onzena justa | maj11 | c1:maj11 | |
Menor amb onzena | Novena menor i onzena justa | m11 | c1:m11 | |
Tretzena dominant | Novena dominant i tretzena major | 13 | c1:13 | |
Tretzena dominant | Onzena dominant i tretzena major | 13.11 | c1:13.11 | |
Major amb tretzena | Onzena major i tretzena major | maj13.11 | c1:maj13.11 | |
Menor amb tretzena | Onzena menor i tretzena major | m13.11 | c1:m13.11 | |
Segona suspesa | Segona major i quinta justa | sus2 | c1:sus2 | |
Quarta suspesa | Quarta justa i quinta justa | sus4 | c1:sus4 | |
Acord de potència o de quinta buida (de dues notes) | Quinta justa | 1.5 | c1:5 | |
Acord de potència o de quinta buida (de tres notes) | Quinta justa, octava | 1.5.8 | c1:5.8 |
A.3 Afinacions de cordes predefinides
La taula de sota mostra les afinacions predefinides de cordes.
A.4 Diagrames predefinits de posicions
Diagrames per a guitarra | ||
Diagrames per a ukelele | ||
Diagrames per a mandolina |
Diagrames per a guitarra
Diagrames per a ukelele
Diagrames per a mandolina
A.5 Mides de pàgina predefinides
Les mides de pàgina es defineixen al fitxer ‘scm/paper.scm’
La sèrie A d’“ISO 216”
-
"a10"
(26 x 37 mm)
-
"a9"
(37 x 52 mm)
-
"a8"
(52 x 74 mm)
-
"a7"
(74 x 105 mm)
-
"a6"
(105 x 148 mm)
-
"a5"
(148 x 210 mm)
-
"a4"
(210 x 297 mm)
-
"a3"
(297 x 420 mm)
-
"a2"
(420 x 594 mm)
-
"a1"
(594 x 841 mm)
-
"a0"
(841 x 1189 mm)
La sèrie B d’“ISO 216”
-
"b10"
(31 x 44 mm)
-
"b9"
(44 x 62 mm)
-
"b8"
(62 x 88 mm)
-
"b7"
(88 x 125 mm)
-
"b6"
(125 x 176 mm)
-
"b5"
(176 x 250 mm)
-
"b4"
(250 x 353 mm)
-
"b3"
(353 x 500 mm)
-
"b2"
(500 x 707 mm)
-
"b1"
(707 x 1000 mm)
-
"b0"
(1000 x 1414 mm)
Dues mides esteses segons es defineixen a “DIN 476”
-
"4a0"
(1682 x 2378 mm)
-
"2a0"
(1189 x 1682 mm)
Sèrie C estàndard d’“ISO 269”
-
"c10"
(28 x 40 mm)
-
"c9"
(40 x 57 mm)
-
"c8"
(57 x 81 mm)
-
"c7"
(81 x 114 mm)
-
"c6"
(114 x 162 mm)
-
"c5"
(162 x 229 mm)
-
"c4"
(229 x 324 mm)
-
"c3"
(324 x 458 mm)
-
"c2"
(458 x 648 mm)
-
"c1"
(648 x 917 mm)
-
"c0"
(917 x 1297 mm)
Mides de pàgina nord-americanes
-
"junior-legal"
(8.0 x 5.0 in)
-
"legal"
(8.5 x 14.0 in)
-
"ledger"
(17.0 x 11.0 in)
-
"letter"
(8.5 x 11.0 in)
-
"tabloid"
(11.0 x 17.0 in)
-
"11x17"
(11.0 x 17.0 in)
-
"17x11"
(17.0 x 11.0 in)
Mida carta governamental de l’IEEE Printer Working Group, per a escriptura de nens
-
"government-letter"
(8 x 10.5 in)
-
"government-legal"
(8.5 x 13.0 in)
-
"philippine-legal"
(8.5 x 13.0 in)
Mides d’ANSI
-
"ansi a"
(8.5 x 11.0 in)
-
"ansi b"
(17.0 x 11.0 in)
-
"ansi c"
(17.0 x 22.0 in)
-
"ansi d"
(22.0 x 34.0 in)
-
"ansi e"
(34.0 x 44.0 in)
-
"engineering f"
(28.0 x 40.0 in)
Mides arquitectòniques nord-americanes
-
"arch a"
(9.0 x 12.0 in)
-
"arch b"
(12.0 x 18.0 in)
-
"arch c"
(18.0 x 24.0 in)
-
"arch d"
(24.0 x 36.0 in)
-
"arch e"
(36.0 x 48.0 in)
-
"arch e1"
(30.0 x 42.0 in)
Mides antigues que encara s’utilitzen al Regne Unit
-
"statement"
(5.5 x 8.5 in)
-
"half letter"
(5.5 x 8.5 in)
-
"quarto"
(8.0 x 10.0 in)
-
"octavo"
(6.75 x 10.5 in)
-
"executive"
(7.25 x 10.5 in)
-
"monarch"
(7.25 x 10.5 in)
-
"foolscap"
(8.27 x 13.0 in)
-
"folio"
(8.27 x 13.0 in)
-
"super-b"
(13.0 x 19.0 in)
-
"post"
(15.5 x 19.5 in)
-
"crown"
(15.0 x 20.0 in)
-
"large post"
(16.5 x 21.0 in)
-
"demy"
(17.5 x 22.5 in)
-
"medium"
(18.0 x 23.0 in)
-
"broadsheet"
(18.0 x 24.0 in)
-
"royal"
(20.0 x 25.0 in)
-
"elephant"
(23.0 x 28.0 in)
-
"double demy"
(22.5 x 35.0 in)
-
"quad demy"
(35.0 x 45.0 in)
-
"atlas"
(26.0 x 34.0 in)
-
"imperial"
(22.0 x 30.0 in)
-
"antiquarian"
(31.0 x 53.0 in)
Mides basades en PA4
-
"pa0"
(840 x 1120 mm)
-
"pa1"
(560 x 840 mm)
-
"pa2"
(420 x 560 mm)
-
"pa3"
(280 x 420 mm)
-
"pa4"
(210 x 280 mm)
-
"pa5"
(140 x 210 mm)
-
"pa6"
(105 x 140 mm)
-
"pa7"
(70 x 105 mm)
-
"pa8"
(52 x 70 mm)
-
"pa9"
(35 x 52 mm)
-
"pa10"
(26 x 35 mm)
Usat a l’Àsia sud-oriental i Austràlia
-
"f4"
(210 x 330 mm)
Usat per als exemples diminuts de @lilypond
de la documentació; basat en a8 apaïsat.
-
"a8landscape"
(74 x 52 mm)
A.6 Instruments MIDI
A continuació es pot trobar una llista amb els noms que es poden
utilitar per a la propietat midiInstrument
(instrument
MIDI). L’ordre dels instruments que apareix aquí, d’a dalt a baix
començant per la columna de l’esquerra, correspon als 128 nombres
del programa estàndard General MIDI.
acoustic grand contrabass lead 7 (fifths) bright acoustic tremolo strings lead 8 (bass+lead) electric grand pizzicato strings pad 1 (new age) honky-tonk orchestral harp pad 2 (warm) electric piano 1 timpani pad 3 (polysynth) electric piano 2 string ensemble 1 pad 4 (choir) harpsichord string ensemble 2 pad 5 (bowed) clav synthstrings 1 pad 6 (metallic) celesta synthstrings 2 pad 7 (halo) glockenspiel choir aahs pad 8 (sweep) music box voice oohs fx 1 (rain) vibraphone synth voice fx 2 (soundtrack) marimba orchestra hit fx 3 (crystal) xylophone trumpet fx 4 (atmosphere) tubular bells trombone fx 5 (brightness) dulcimer tuba fx 6 (goblins) drawbar organ muted trumpet fx 7 (echoes) percussive organ french horn fx 8 (sci-fi) rock organ brass section sitar church organ synthbrass 1 banjo reed organ synthbrass 2 shamisen accordion soprano sax koto harmonica alto sax kalimba concertina tenor sax bagpipe acoustic guitar (nylon) baritone sax fiddle acoustic guitar (steel) oboe shanai electric guitar (jazz) english horn tinkle bell electric guitar (clean) bassoon agogo electric guitar (muted) clarinet steel drums overdriven guitar piccolo woodblock distorted guitar flute taiko drum guitar harmonics recorder melodic tom acoustic bass pan flute synth drum electric bass (finger) blown bottle reverse cymbal electric bass (pick) shakuhachi guitar fret noise fretless bass whistle breath noise slap bass 1 ocarina seashore slap bass 2 lead 1 (square) bird tweet synth bass 1 lead 2 (sawtooth) telephone ring synth bass 2 lead 3 (calliope) helicopter violin lead 4 (chiff) applause viola lead 5 (charang) gunshot cello lead 6 (voice)
A.7 Llista de colors
Colors normals
La sintaxi per a l’ús de colors es troba detallada a Acoloriment d’objectes.
black white red green blue cyan magenta yellow grey darkred darkgreen darkblue darkcyan darkmagenta darkyellow
Noms dels colors d’X
Els noms dels colores d’X admeten algunes variants:
Un nom que s’escriu com una paraula única amb majúscules intercalades (per exemple ‘LightSlateBlue’) també es pot escriure com a paraules separades per espais i sense majúscules (per exemple ‘light slate blue’).
La paraula ‘grey’ sempre es pot escriure com ‘gray’ (per exemple ‘DarkSlateGray’).
Alguns noms admeten un sufix numèric (per exemple ‘LightSalmon4’).
Noms dels colors sense sufix numèric:
snow GhostWhite WhiteSmoke gainsboro FloralWhite OldLace linen AntiqueWhite PapayaWhip BlanchedAlmond bisque PeachPuff NavajoWhite moccasin cornsilk ivory LemonChiffon seashell honeydew MintCream azure AliceBlue lavender LavenderBlush MistyRose white black DarkSlateGrey DimGrey SlateGrey LightSlateGrey grey LightGrey MidnightBlue navy NavyBlue CornflowerBlue DarkSlateBlue SlateBlue MediumSlateBlue LightSlateBlue MediumBlue RoyalBlue blue DodgerBlue DeepSkyBlue SkyBlue LightSkyBlue SteelBlue LightSteelBlue LightBlue PowderBlue PaleTurquoise DarkTurquoise MediumTurquoise turquoise cyan LightCyan CadetBlue MediumAquamarine aquamarine DarkGreen DarkOliveGreen DarkSeaGreen SeaGreen MediumSeaGreen LightSeaGreen PaleGreen SpringGreen LawnGreen green chartreuse MediumSpringGreen GreenYellow LimeGreen YellowGreen ForestGreen OliveDrab DarkKhaki khaki PaleGoldenrod LightGoldenrodYellow LightYellow yellow gold LightGoldenrod goldenrod DarkGoldenrod RosyBrown IndianRed SaddleBrown sienna peru burlywood beige wheat SandyBrown tan chocolate firebrick brown DarkSalmon salmon LightSalmon orange DarkOrange coral LightCoral tomato OrangeRed red HotPink DeepPink pink LightPink PaleVioletRed maroon MediumVioletRed VioletRed magenta violet plum orchid MediumOrchid DarkOrchid DarkViolet BlueViolet purple MediumPurple thistle DarkGrey DarkBlue DarkCyan DarkMagenta DarkRed LightGreen
Noms dels colors amb sufix numèric
Als noms següents, el sufix N pot ser un número de l’1 al 4:
snowN seashellN AntiqueWhiteN bisqueN PeachPuffN NavajoWhiteN LemonChiffonN cornsilkN ivoryN honeydewN LavenderBlushN MistyRoseN azureN SlateBlueN RoyalBlueN blueN DodgerBlueN SteelBlueN DeepSkyBlueN SkyBlueN LightSkyBlueN LightSteelBlueN LightBlueN LightCyanN PaleTurquoiseN CadetBlueN turquoiseN cyanN aquamarineN DarkSeaGreenN SeaGreenN PaleGreenN SpringGreenN greenN chartreuseN OliveDrabN DarkOliveGreenN khakiN LightGoldenrodN LightYellowN yellowN goldN goldenrodN DarkGoldenrodN RosyBrownN IndianRedN siennaN burlywoodN wheatN tanN chocolateN firebrickN brownN salmonN LightSalmonN orangeN DarkOrangeN coralN tomatoN OrangeRedN redN DeepPinkN HotPinkN pinkN LightPinkN PaleVioletRedN maroonN VioletRedN magentaN orchidN plumN MediumOrchidN DarkOrchidN purpleN MediumPurpleN thistleN
Escala de grisos
Es pot obtenir una escala de grisos utilitzant:
greyN
on N és un nombre entre 0 i 100.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Llista de colors ] | [ Amunt : Taules del manual sobre notació ] | [ Glifs de clau > ] |
A.8 El tipus de lletra Emmentaler
El tipus de lletra Emmentaler consisteix en dos subconjunts de glifs. “Feta”, utilitzat per a la notació clásica, i “Parmesan”, usat per a la notació de la música antiga.
Qualsevol glif que estigui comprés dins del tipus de lletra Emmentaler es pot accedir directament usant elements de marcatge de text junt amb nom del glif (segons es mostra a les taules, més endavant). Per exemple:
g^\markup {\musicglyph "scripts.segno" }
or
\markup {\musicglyph "five"}
Per veure més informació, consulteu Donar format al text.
Glifs de clau
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de clau ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de xifres > ] |
Glifs d’indicació de compàs
Glifs de xifres
Glifs d’alteracions
Glifs dels caps de nota predeterminats
Glifs dels caps de nota especials
Glifs dels caps de nota amb formes
Glifs de silencis
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de silencis ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de puntets > ] |
Glifs de parèntesis
Glifs de puntets
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de puntets ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de inscripcions > ] |
Glifs de matisos dinàmics
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de matisos dinàmics ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de fletxes > ] |
Glifs de inscripcions
Glifs de fletxes
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de fletxes ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de pedal > ] |
Glifs de puntes de parèntesis
Glifs de pedal
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de pedal ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de lligadura > ] |
Glifs d’acordió
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs d'acordió ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de vaticana > ] |
Glifs de lligadura
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de lligadura ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de medicea > ] |
Glifs de vaticana
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de vaticana ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de Hufnagel > ] |
Glifs de medicea
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de medicea ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de mensural > ] |
Glifs de Hufnagel
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de Hufnagel ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de neomensural > ] |
Glifs de mensural
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de mensural ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de Petrucci > ] |
Glifs de neomensural
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de neomensural ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Glifs de Solesmes > ] |
Glifs de Petrucci
Glifs de Solesmes
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glifs de Solesmes ] | [ Amunt : El tipus de lletra Emmentaler ] | [ Estils de caps de nota > ] |
Glifs de la notació del cant kievà
A.9 Estils de caps de nota
Es poden usar els següents estils per als caps de les notes.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Estils de caps de nota ] | [ Amunt : Taules del manual sobre notació ] | [ Claus estàndard > ] |
A.10 Estils de clau
La taula següent presenta tots els estils de clau possibles i el lloc del Do central en cada una.
Clauss estàndard | ||
Claus de pentagrames de percussió | ||
Claus de pautes de tabulatura | ||
Claus de la música antiga |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Estils de clau ] | [ Amunt : Estils de clau ] | [ Claus de pentagrames de percussió > ] |
Clauss estàndard
Exemple | Sortida | Exemple | Sortida |
---|---|---|---|
\clef G | \clef "G2" | ||
\clef treble | \clef violin | ||
\clef french | \clef GG | ||
\clef tenorG |
| ||
\clef soprano | \clef mezzosoprano | ||
\clef C | \clef alto | ||
\clef tenor | \clef baritone |
| |
\clef varC | \clef altovarC | ||
\clef tenorvarC | \clef baritonevarC |
| |
\clef varbaritone | \clef baritonevarF | ||
\clef F | \clef bass | ||
\clef subbass |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Claus estàndard ] | [ Amunt : Estils de clau ] | [ Claus de pautes de tabulatura > ] |
Claus de pentagrames de percussió
Exemple | Sortida | Exemple | Sortida |
---|---|---|---|
\clef percussion | \clef varpercussion |
Claus de pautes de tabulatura
Exemple | Sortida | Exemple | Sortida |
---|---|---|---|
\new TabStaff { |
\new TabStaff { |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Claus de pautes de tabulatura ] | [ Amunt : Estils de clau ] | [ Ordres de marcatge de text > ] |
Claus de la música antiga
Gregorià
Exemple | Sortida | Exemple | Sortida |
---|---|---|---|
\clef "vaticana-do1" | \clef "vaticana-do2" | ||
\clef "vaticana-do3" | \clef "vaticana-fa1" | ||
\clef "vaticana-fa2" |
| ||
\clef "medicaea-do1" | \clef "medicaea-do2" | ||
\clef "medicaea-do3" | \clef "medicaea-fa1" | ||
\clef "medicaea-fa2" |
| ||
\clef "hufnagel-do1" | \clef "hufnagel-do2" | ||
\clef "hufnagel-do3" | \clef "hufnagel-fa1" | ||
\clef "hufnagel-fa2" | \clef |
Mensural
Exemple | Sortida | Exemple | Sortida |
---|---|---|---|
\clef "mensural-c1" | \clef "mensural-c2" | ||
\clef "mensural-c3" | \clef "mensural-c4" | ||
\clef "mensural-c5" |
| ||
\clef "mensural-f" | \clef "mensural-g" |
| |
\clef "blackmensural-c1" | \clef "blackmensural-c2" | ||
\clef "blackmensural-c3" | \clef "blackmensural-c4" | ||
\clef "blackmensural-c5" |
| ||
\clef "neomensural-c1" | \clef "neomensural-c2" | ||
\clef "neomensural-c3" | \clef "neomensural-c4" | ||
\clef "neomensural-c5" |
| ||
\clef "petrucci-c1" | \clef "petrucci-c2" | ||
\clef "petrucci-c3" | \clef "petrucci-c4" | ||
\clef "petrucci-c5" |
| ||
\clef "petrucci-f" | \clef "petrucci-f2" | ||
\clef "petrucci-f3" | \clef "petrucci-f4" | ||
\clef "petrucci-f5" |
| ||
\clef "petrucci-g1" | \clef "petrucci-g2" | ||
\clef "petrucci-g" |
Kievanes
Exemple | Sortida | ||
---|---|---|---|
\clef "kievan-do" |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Claus de la música antiga ] | [ Amunt : Taules del manual sobre notació ] | [ Font > ] |
A.11 Ordres de marcatge de text
The following commands can all be used inside \markup { }
.
A.11.1 Font | ||
A.11.2 Align | ||
A.11.3 Graphic | ||
A.11.4 Music | ||
A.11.5 Conditionals | ||
A.11.6 Instrument Specific Markup | ||
A.11.7 Accordion Registers | ||
A.11.8 Other |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Ordres de marcatge de text ] | [ Amunt : Ordres de marcatge de text ] | [ Align > ] |
A.11.1 Font
-
\abs-fontsize
size (number) arg (markup) -
Use size as the absolute font size (in points) to display arg. Adjusts
baseline-skip
andword-space
accordingly.\markup { default text font size \hspace #2 \abs-fontsize #16 { text font size 16 } \hspace #2 \abs-fontsize #12 { text font size 12 } }
Used properties:
-
baseline-skip
(3
) -
word-space
(0.6
)
-
-
\bold
arg (markup) -
Switch to bold font-series.
\markup { default \hspace #2 \bold bold }
-
\box
arg (markup) -
Draw a box round arg. Looks at
thickness
,box-padding
andfont-size
properties to determine line thickness and padding around the markup.\markup { \override #'(box-padding . 0.5) \box \line { V. S. } }
Used properties:
-
box-padding
(0.2
) -
font-size
(0
) -
thickness
(1
)
-
-
\caps
arg (markup) -
Copy of the
\smallCaps
command.\markup { default \hspace #2 \caps { Text in small caps } }
-
\dynamic
arg (markup) -
Use the dynamic font. This font only contains s, f, m, z, p, and r. When producing phrases, like ‘più f’, the normal words (like ‘più’) should be done in a different font. The recommended font for this is bold and italic.
\markup { \dynamic { sfzp } }
-
\figured-bass
arg (markup) -
Set arg as small numbers for figured bass. Specially slashed digits can be achieved with a trailing backslashes (for numbers 6, 7, and 9) or a trailing plus (for numbers 2, 4, and 5).2
The use of a backslash is in analogy to
\figuremode
(see Introduir el baix xifrat). Note that to get a backslash character in markup it must be escaped by doubling it. Additionally, it must be put into double quotes.\markup { \figured-bass { 2 3 4+ 7 "9\\" } }
-
\finger
arg (markup) -
Set arg as small numbers for fingering instructions.
\markup { \finger { 1 2 3 4 5 } }
-
\fontCaps
arg (markup) -
Set
font-shape
tocaps
Note:
\fontCaps
requires the installation and selection of fonts which support thecaps
font shape. -
\fontsize
increment (number) arg (markup) -
Add increment to the font-size. Adjusts
baseline-skip
accordingly.\markup { default \hspace #2 \fontsize #-1.5 smaller }
Used properties:
-
baseline-skip
(2
) -
word-space
(1
) -
font-size
(0
)
-
-
\huge
arg (markup) -
Set font size to +2.
\markup { default \hspace #2 \huge huge }
-
\italic
arg (markup) -
Use italic
font-shape
for arg.\markup { default \hspace #2 \italic italic }
-
\large
arg (markup) -
Set font size to +1.
\markup { default \hspace #2 \large large }
-
\larger
arg (markup) -
Increase the font size relative to the current setting.
\markup { default \hspace #2 \larger larger }
-
\magnify
sz (number) arg (markup) -
Set the font magnification for its argument. In the following example, the middle A is 10% larger:
A \magnify #1.1 { A } A
Note: Magnification only works if a font name is explicitly selected. Use
\fontsize
otherwise.\markup { default \hspace #2 \magnify #1.5 { 50% larger } }
-
\medium
arg (markup) -
Switch to medium font-series (in contrast to bold).
\markup { \bold { some bold text \hspace #2 \medium { medium font series } \hspace #2 bold again } }
-
\normal-size-sub
arg (markup) -
Set arg in subscript with a normal font size.
\markup { default \normal-size-sub { subscript in standard size } }
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\normal-size-super
arg (markup) -
Set arg in superscript with a normal font size.
\markup { default \normal-size-super { superscript in standard size } }
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\normal-text
arg (markup) -
Set all font related properties (except the size) to get the default normal text font, no matter what font was used earlier.
\markup { \huge \bold \sans \caps { huge bold sans caps \hspace #2 \normal-text { huge normal } \hspace #2 as before } }
-
\normalsize
arg (markup) -
Set font size to default.
\markup { \teeny { this is very small \hspace #2 \normalsize { normal size } \hspace #2 teeny again } }
-
\number
arg (markup) -
Set font family to
number
, which yields the font used for digits. This font also contains some punctuation; it has no letters.The appearance of digits in the Emmentaler font can be controlled with four OpenType features: ‘tnum’, ‘cv47’, ‘ss01’, and ‘kern’, which can be arbitrarily combined.
- tnum
If off (which is the default), glyphs ‘zero’ to ‘nine’ have no left and right side bearings. If on, the glyphs all have the same advance width by making the bearings non-zero.
- cv47
If on, glyphs ‘four’ and ‘seven’ have shorter vertical strokes. Default is off.
- ss01
If on, glyphs ‘zero’ to ‘nine’ have a fatter design, making them more readable at small sizes. Default is off.
- kern
If on (which is the default), provide pairwise kerning between (most) glyphs.
\markuplist \number \fontsize #5 \override #'((padding . 2) (baseline-skip . 4) (box-padding . 0) (thickness . 0.1)) \table #'(-1 -1 -1 -1) { 0123456789 \box 147 \concat { \box 1 \box 4 \box 7 } \normal-text \normalsize "(time signatures)" \override #'(font-features .("cv47")) { 0123456789 \box 147 \concat { \box 1 \box 4 \box 7 } } \normal-text \normalsize "(alternatives)" \override #'(font-features .("tnum" "cv47" "-kern")) { 0123456789 \box 147 \concat { \box 1 \box 4 \box 7 } } \normal-text \normalsize "(fixed-width)" \override #'(font-features . ("tnum" "cv47" "ss01")) { 0123456789 \box 147 \concat { \box 1 \box 4 \box 7 } } \normal-text \normalsize "(figured bass)" \override #'(font-features . ("cv47" "ss01")) { 0123456789 \box 147 \concat { \box 1 \box 4 \box 7 } } \normal-text \normalsize "(fingering)" }
See also the markup commands
\figured-bass
and\finger
, which set the font features accordingly. -
\overtie
arg (markup) -
Overtie arg.
\markup \line { \overtie "overtied" \override #'((offset . 5) (thickness . 1)) \overtie "overtied" \override #'((offset . 1) (thickness . 5)) \overtie "overtied" }
Used properties:
-
shorten-pair
((0 . 0)
) -
height-limit
(0.7
) -
direction
(1
) -
offset
(2
) -
thickness
(1
)
-
-
\replace
replacements (list) arg (markup) -
Used to automatically replace a string by another in the markup arg. Each pair of the alist replacements specifies what should be replaced. The
key
is the string to be replaced by thevalue
markup. Note the quasiquoting syntax with a backquote in the second example.\markup \replace #'(("2nd" . "Second")) "2nd time" \markup \replace #`(("2nd" . ,#{ \markup \concat { 2 \super nd } #})) \center-column { \line { Play only } \line { the 2nd time } }
Used properties:
-
replacement-alist
-
-
\roman
arg (markup) -
Set font family to
roman
.\markup { \sans \bold { sans serif, bold \hspace #2 \roman { text in roman font family } \hspace #2 return to sans } }
-
\sans
arg (markup) -
Switch to the sans serif font family.
\markup { default \hspace #2 \sans { sans serif } }
-
\simple
str (string) -
A simple text string;
\markup { foo }
is equivalent with\markup { \simple #"foo" }
.Note: for creating standard text markup or defining new markup commands, the use of
\simple
is unnecessary.\markup { \simple #"simple" \simple #"text" \simple #"strings" }
-
\small
arg (markup) -
Set font size to -1.
\markup { default \hspace #2 \small small }
-
\smallCaps
arg (markup) -
Emit arg as small caps.
Note:
\smallCaps
does not support accented characters.\markup { default \hspace #2 \smallCaps { Text in small caps } }
-
\smaller
arg (markup) -
Decrease the font size relative to the current setting.
\markup { \fontsize #3.5 { large text \hspace #2 \smaller { smaller text } \hspace #2 large text } }
-
\sub
arg (markup) -
Set arg in subscript.
\markup { \concat { H \sub { 2 } O } }
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\super
arg (markup) -
Set arg in superscript.
\markup { E = \concat { mc \super 2 } }
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\teeny
arg (markup) -
Set font size to -3.
\markup { default \hspace #2 \teeny teeny }
-
\text
arg (markup) -
Use a text font instead of music symbol or music alphabet font.
\markup { \number { 1, 2, \text { three, four, } 5 } }
-
\tie
arg (markup) -
Adds a horizontal bow created with
make-tie-stencil
at bottom or top of arg. Looks atthickness
to determine line thickness, andoffset
to determine y-offset. The added bow fits the extent of arg,shorten-pair
may be used to modify this. direction may be set using anoverride
or direction-modifiers orvoiceOne
, etc.\markup { \override #'(direction . 1) \tie "above" \override #'(direction . -1) \tie "below" }
Used properties:
-
shorten-pair
((0 . 0)
) -
height-limit
(0.7
) -
direction
(1
) -
offset
(2
) -
thickness
(1
)
-
-
\tiny
arg (markup) -
Set font size to -2.
\markup { default \hspace #2 \tiny tiny }
-
\typewriter
arg (markup) -
Use
font-family
typewriter for arg.\markup { default \hspace #2 \typewriter typewriter }
-
\underline
arg (markup) -
Underline arg. Looks at
thickness
to determine line thickness,offset
to determine line y-offset from arg andunderline-skip
to determine the distance of additional lines from the others.underline-shift
is used to get subsequent calls correct. Overriding it makes little sense, it would end up adding the provided value to the one ofoffset
.\markup \justify-line { \underline "underlined" \override #'(offset . 5) \override #'(thickness . 1) \underline "underlined" \override #'(offset . 1) \override #'(thickness . 5) \underline "underlined" \override #'(offset . 5) \override #'(underline-skip . 4) \underline \underline \underline "multiple underlined" }
Used properties:
-
underline-skip
(2
) -
underline-shift
(0
) -
offset
(2
) -
thickness
(1
)
-
-
\undertie
arg (markup) -
\markup \line { \undertie "undertied" \override #'((offset . 5) (thickness . 1)) \undertie "undertied" \override #'((offset . 1) (thickness . 5)) \undertie "undertied" }
Used properties:
-
shorten-pair
((0 . 0)
) -
height-limit
(0.7
) -
direction
(1
) -
offset
(2
) -
thickness
(1
)
-
-
\upright
arg (markup) -
Set
font-shape
toupright
. This is the opposite ofitalic
.\markup { \italic { italic text \hspace #2 \upright { upright text } \hspace #2 italic again } }
-
\with-string-transformer
transformer (procedure) arg (markup) -
Interpret the markup arg with a string transformer installed. Whenever a string is interpreted inside arg, the transformer is first called, and it is the result that is interpreted. The arguments passed to the transformer are the output definition, the property alist chain, and the string. See New markup command definition about the two first arguments.
\markup \with-string-transformer #(lambda (layout props str) (string-upcase str)) "abc"
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Font ] | [ Amunt : Ordres de marcatge de text ] | [ Graphic > ] |
A.11.2 Align
-
\align-on-other
axis (non-negative, exact integer) other-dir (number) other (markup) self-dir (number) self (markup) -
Align markup self on markup other along axis axis, using self-dir and other-dir for mutual alignment of self and other, respectively. This command translates self as requested relative to its surroundings; other is not printed.
\markup \column { 1 12 \align-on-other #X #RIGHT 12 #LEFT 12345 123 }
-
\center-align
arg (markup) -
Align
arg
to its X center.\markup { \column { one \center-align two three } }
-
\center-column
args (markup list) -
Put
args
in a centered column.\markup { \center-column { one two three } }
Used properties:
-
baseline-skip
-
-
\column
args (markup list) -
Stack the markups in args vertically. The property
baseline-skip
determines the space between markups in args.\markup { \column { one two three } }
Used properties:
-
baseline-skip
-
-
\combine
arg1 (markup) arg2 (markup) -
Print two markups on top of each other.
Note:
\combine
cannot take a list of markups enclosed in curly braces as an argument; for this purpose use\overlay
instead.\markup { \fontsize #5 \override #'(thickness . 2) \combine \draw-line #'(0 . 4) \arrow-head #Y #DOWN ##f }
-
\concat
args (markup list) -
Concatenate args in a horizontal line, without spaces in between. Strings and simple markups are concatenated on the input level, allowing ligatures. For example,
\concat { "f" \simple #"i" }
is equivalent to"fi"
.\markup { \concat { one two three } }
-
\dir-column
args (markup list) -
Make a column of args, going up or down, depending on the setting of the
direction
layout property.\markup { \override #`(direction . ,UP) \dir-column { going up } \hspace #1 \dir-column { going down } \hspace #1 \override #'(direction . 1) \dir-column { going up } }
Used properties:
-
baseline-skip
-
direction
-
-
\fill-line
args (markup list) -
Put markups in a horizontal line of width line-width. The markups are spaced or flushed to fill the entire line. If there are no arguments, return an empty stencil.
\markup { \column { \fill-line { Words evenly spaced across the page } \null \fill-line { \line { Text markups } \line { \italic { evenly spaced } } \line { across the page } } \null \override #'(line-width . 50) \fill-line { Width explicitly specified } } }
Used properties:
-
line-width
(#f
) -
word-space
(0.6
) -
text-direction
(1
)
-
-
\fill-with-pattern
space (number) dir (direction) pattern (markup) left (markup) right (markup) -
Put left and right in a horizontal line of width
line-width
with a line of markups pattern in between. Patterns are spaced apart by space. Patterns are aligned to the dir markup.\markup \column { "right-aligned :" \fill-with-pattern #1 #RIGHT . first right \fill-with-pattern #1 #RIGHT . second right \null "center-aligned :" \fill-with-pattern #1.5 #CENTER - left right \null "left-aligned :" \override #'(line-width . 50) \fill-with-pattern #2 #LEFT : left first \override #'(line-width . 50) \fill-with-pattern #2 #LEFT : left second }
Used properties:
-
line-width
-
word-space
-
-
\general-align
axis (integer) dir (number) arg (markup) -
Align arg in axis direction to the dir side.
\markup { \column { one \general-align #X #LEFT two three \null one \general-align #X #CENTER two three \null \line { one \general-align #Y #UP two three } \null \line { one \general-align #Y #3.2 two three } } }
-
\halign
dir (number) arg (markup) -
Set horizontal alignment. If dir is
-1
, then it is left-aligned, while+1
is right. Values in between interpolate alignment accordingly.\markup { \column { one \halign #LEFT two three \null one \halign #CENTER two three \null one \halign #RIGHT two three \null one \halign #-5 two three } }
-
\hcenter-in
length (number) arg (markup) -
Center arg horizontally within a box of extending length/2 to the left and right.
\new StaffGroup << \new Staff { \set Staff.instrumentName = \markup { \hcenter-in #12 Oboe } c''1 } \new Staff { \set Staff.instrumentName = \markup { \hcenter-in #12 Bassoon } \clef tenor c'1 } >>
-
\hspace
amount (number) -
Create an invisible object taking up horizontal space amount.
\markup { one \hspace #2 two \hspace #8 three }
-
\justify
args (markup list) -
Like
\wordwrap
, but with lines stretched to justify the margins. Use\override #'(line-width . X)
to set the line width; X is the number of staff spaces.\markup { \justify { Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. } }
Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
(#f
) -
baseline-skip
-
-
\justify-field
symbol (symbol) -
Justify the data which has been assigned to symbol.
\header { title = "My title" myText = "Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat." } \paper { bookTitleMarkup = \markup { \column { \fill-line { \fromproperty #'header:title } \null \justify-field #'header:myText } } } \markup { \null }
-
\justify-line
args (markup list) -
Put markups in a horizontal line of width line-width. The markups are spread to fill the entire line and separated by equal space. If there are no arguments, return an empty stencil.
\markup { \justify-line { Constant space between neighboring words } }
Used properties:
-
line-width
(#f
) -
word-space
(0.6
) -
text-direction
(1
)
-
-
\justify-string
arg (string) -
Justify a string. Paragraphs may be separated with double newlines
\markup { \override #'(line-width . 40) \justify-string #"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum" }
Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
-
baseline-skip
-
-
\left-align
arg (markup) -
Align arg on its left edge.
\markup { \column { one \left-align two three } }
-
\left-column
args (markup list) -
Put
args
in a left-aligned column.\markup { \left-column { one two three } }
Used properties:
-
baseline-skip
-
-
\line
args (markup list) -
Put args in a horizontal line. The property
word-space
determines the space between markups in args.\markup { \line { one two three } }
Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
-
\lower
amount (number) arg (markup) -
Lower arg by the distance amount. A negative amount indicates raising; see also
\raise
.\markup { one \lower #3 two three }
-
\overlay
args (markup list) -
Takes a list of markups combining them.
\markup { \fontsize #5 \override #'(thickness . 2) \overlay { \draw-line #'(0 . 4) \arrow-head #Y #DOWN ##f \translate #'(0 . 4)\arrow-head #Y #UP ##f } }
-
\pad
amount (number) arg (markup) -
Add space around a markup object. Identical to
pad-around
.\markup { \box { default } \hspace #2 \box { \pad-markup #1 { padded } } }
-
\pad-around
amount (number) arg (markup) -
Add padding amount all around arg.
\markup { \box { default } \hspace #2 \box { \pad-around #0.5 { padded } } }
-
\pad-to-box
x-ext (pair of numbers) y-ext (pair of numbers) arg (markup) -
Make arg take at least x-ext, y-ext space.
\markup { \box { default } \hspace #4 \box { \pad-to-box #'(0 . 10) #'(0 . 3) { padded } } }
-
\pad-x
amount (number) arg (markup) -
Add padding amount around arg in the X direction.
\markup { \box { default } \hspace #4 \box { \pad-x #2 { padded } } }
-
\put-adjacent
axis (integer) dir (direction) arg1 (markup) arg2 (markup) -
Put arg2 next to arg1, without moving arg1.
-
\raise
amount (number) arg (markup) -
Raise arg by the distance amount. A negative amount indicates lowering, see also
\lower
.The argument to
\raise
is the vertical displacement amount, measured in (global) staff spaces.\raise
and\super
raise objects in relation to their surrounding markups.If the text object itself is positioned above or below the staff, then
\raise
cannot be used to move it, since the mechanism that positions it next to the staff cancels any shift made with\raise
. For vertical positioning, use thepadding
and/orextra-offset
properties.\markup { C \small \bold \raise #1.0 9/7+ }
-
\right-align
arg (markup) -
Align arg on its right edge.
\markup { \column { one \right-align two three } }
-
\right-column
args (markup list) -
Put
args
in a right-aligned column.\markup { \right-column { one two three } }
Used properties:
-
baseline-skip
-
-
\rotate
ang (number) arg (markup) -
Rotate object with ang degrees around its center.
\markup { default \hspace #2 \rotate #45 \line { rotated 45? } }
-
\translate
offset (pair of numbers) arg (markup) -
Translate arg relative to its surroundings. offset is a pair of numbers representing the displacement in the X and Y axis.
\markup { * \translate #'(2 . 3) \line { translated two spaces right, three up } }
-
\translate-scaled
offset (pair of numbers) arg (markup) -
Translate arg by offset, scaling the offset by the
font-size
.\markup { \fontsize #5 { * \translate #'(2 . 3) translate \hspace #2 * \translate-scaled #'(2 . 3) translate-scaled } }
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\vcenter
arg (markup) -
Align
arg
to its Y center.\markup { one \vcenter two three }
-
\vspace
amount (number) -
Create an invisible object taking up vertical space of amount multiplied by 3.
\markup { \center-column { one \vspace #2 two \vspace #5 three } }
-
\wordwrap
args (markup list) -
Simple wordwrap. Use
\override #'(line-width . X)
to set the line width, where X is the number of staff spaces.\markup { \wordwrap { Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. } }
Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
(#f
) -
baseline-skip
-
-
\wordwrap-field
symbol (symbol) -
Wordwrap the data which has been assigned to symbol.
\header { title = "My title" myText = "Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat." } \paper { bookTitleMarkup = \markup { \column { \fill-line { \fromproperty #'header:title } \null \wordwrap-field #'header:myText } } } \markup { \null }
-
\wordwrap-string
arg (string) -
Wordwrap a string. Paragraphs may be separated with double newlines.
\markup { \override #'(line-width . 40) \wordwrap-string #"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum" }
Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
-
baseline-skip
-
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Align ] | [ Amunt : Ordres de marcatge de text ] | [ Music > ] |
A.11.3 Graphic
-
\arrow-head
axis (integer) dir (direction) filled (boolean) -
Produce an arrow head in specified direction and axis. Use the filled head if filled is specified.
\markup { \fontsize #5 { \general-align #Y #DOWN { \arrow-head #Y #UP ##t \arrow-head #Y #DOWN ##f \hspace #2 \arrow-head #X #RIGHT ##f \arrow-head #X #LEFT ##f } } }
-
\beam
width (number) slope (number) thickness (number) -
Create a beam with the specified parameters.
\markup { \beam #5 #1 #2 }
-
\bracket
arg (markup) -
Draw vertical brackets around arg.
\markup { \bracket { \note {2.} #UP } }
-
\circle
arg (markup) -
Draw a circle around arg. Use
thickness
,circle-padding
andfont-size
properties to determine line thickness and padding around the markup.\markup { \circle { Hi } }
Used properties:
-
circle-padding
(0.2
) -
font-size
(0
) -
thickness
(1
)
-
-
\draw-circle
radius (number) thickness (number) filled (boolean) -
A circle of radius radius and thickness thickness, optionally filled.
\markup { \draw-circle #2 #0.5 ##f \hspace #2 \draw-circle #2 #0 ##t }
-
\draw-dashed-line
dest (pair of numbers) -
A dashed line.
If
full-length
is set to #t (default) the dashed-line extends to the whole length given by dest, without white space at beginning or end.off
will then be altered to fit. To insist on the given (or default) values ofon
,off
use\override #'(full-length . #f)
Manual settings foron
,off
andphase
are possible.\markup { \draw-dashed-line #'(5.1 . 2.3) \override #'((on . 0.3) (off . 0.5)) \draw-dashed-line #'(5.1 . 2.3) }
Used properties:
-
full-length
(#t
) -
phase
(0
) -
off
(1
) -
on
(1
) -
thickness
(1
)
-
-
\draw-dotted-line
dest (pair of numbers) -
A dotted line.
The dotted-line always extends to the whole length given by dest, without white space at beginning or end. Manual settings for
off
are possible to get larger or smaller space between the dots. The given (or default) value ofoff
will be altered to fit the line-length.\markup { \draw-dotted-line #'(5.1 . 2.3) \override #'((thickness . 2) (off . 0.2)) \draw-dotted-line #'(5.1 . 2.3) }
Used properties:
-
phase
(0
) -
off
(1
) -
thickness
(1
)
-
-
\draw-hline
-
Draws a line across a page, where the property
span-factor
controls what fraction of the page is taken up.\markup { \column { \draw-hline \override #'(span-factor . 1/3) \draw-hline } }
Used properties:
-
span-factor
(1
) -
line-width
-
draw-line-markup
-
-
\draw-line
dest (pair of numbers) -
A simple line.
\markup { \draw-line #'(4 . 4) \override #'(thickness . 5) \draw-line #'(-3 . 0) }
Used properties:
-
thickness
(1
)
-
-
\draw-squiggle-line
sq-length (number) dest (pair of numbers) eq-end? (boolean) -
A squiggled line.
If
eq-end?
is set to#t
, it is ensured the squiggled line ends with a bow in same direction as the starting one.sq-length
is the length of the first bow.dest
is the end point of the squiggled line. To matchdest
the squiggled line is scaled accordingly. Its appearance may be customized by overrides forthickness
,angularity
,height
andorientation
.\markup \column { \draw-squiggle-line #0.5 #'(6 . 0) ##t \override #'(orientation . -1) \draw-squiggle-line #0.5 #'(6 . 0) ##t \draw-squiggle-line #0.5 #'(6 . 0) ##f \override #'(height . 1) \draw-squiggle-line #0.5 #'(6 . 0) ##t \override #'(thickness . 5) \draw-squiggle-line #0.5 #'(6 . 0) ##t \override #'(angularity . 2) \draw-squiggle-line #0.5 #'(6 . 0) ##t }
Used properties:
-
orientation
(1
) -
height
(0.5
) -
angularity
(0
) -
thickness
(0.5
)
-
-
\ellipse
arg (markup) -
Draw an ellipse around arg. Use
thickness
,x-padding
,y-padding
andfont-size
properties to determine line thickness and padding around the markup.\markup { \ellipse { Hi } }
Used properties:
-
y-padding
(0.2
) -
x-padding
(0.2
) -
font-size
(0
) -
thickness
(1
)
-
-
\epsfile
axis (number) size (number) file-name (string) -
Inline an EPS image. The image is scaled along axis to size.
\markup { \general-align #Y #DOWN { \epsfile #X #20 #"context-example.eps" \epsfile #Y #20 #"context-example.eps" } }
-
\filled-box
xext (pair of numbers) yext (pair of numbers) blot (number) -
Draw a box with rounded corners of dimensions xext and yext. For example,
\filled-box #'(-.3 . 1.8) #'(-.3 . 1.8) #0
creates a box extending horizontally from -0.3 to 1.8 and vertically from -0.3 up to 1.8, with corners formed from a circle of diameter 0 (i.e., sharp corners).
\markup { \filled-box #'(0 . 4) #'(0 . 4) #0 \filled-box #'(0 . 2) #'(-4 . 2) #0.4 \combine \filled-box #'(1 . 8) #'(0 . 7) #0.2 \with-color #white \filled-box #'(3.6 . 5.6) #'(3.5 . 5.5) #0.7 }
-
\hbracket
arg (markup) -
Draw horizontal brackets around arg.
\markup { \hbracket { \line { one two three } } }
-
\oval
arg (markup) -
Draw an oval around arg. Use
thickness
,x-padding
,y-padding
andfont-size
properties to determine line thickness and padding around the markup.\markup { \oval { Hi } }
Used properties:
-
y-padding
(0.75
) -
x-padding
(0.75
) -
font-size
(0
) -
thickness
(1
)
-
-
\parenthesize
arg (markup) -
Draw parentheses around arg. This is useful for parenthesizing a column containing several lines of text.
\markup { \parenthesize \column { foo bar } \override #'(angularity . 2) \parenthesize \column { bah baz } }
Used properties:
-
width
(0.25
) -
line-thickness
(0.1
) -
thickness
(1
) -
size
(1
) -
padding
-
angularity
(0
)
-
-
\path
thickness (number) commands (list) -
Draws a path with line thickness according to the directions given in commands. commands is a list of lists where the
car
of each sublist is a drawing command and thecdr
comprises the associated arguments for each command.There are seven commands available to use in the list
commands
:moveto
,rmoveto
,lineto
,rlineto
,curveto
,rcurveto
, andclosepath
. Note that the commands that begin with r are the relative variants of the other three commands. You may also use the standard SVG single-letter equivalents:moveto
=M
,lineto
=L
,curveto
=C
,closepath
=Z
. The relative commands are written lowercase:rmoveto
=r
,rlineto
=l
,rcurveto
=c
.The commands
moveto
,rmoveto
,lineto
, andrlineto
take 2 arguments; they are the X and Y coordinates for the destination point.The commands
curveto
andrcurveto
create cubic B?zier curves, and take 6 arguments; the first two are the X and Y coordinates for the first control point, the second two are the X and Y coordinates for the second control point, and the last two are the X and Y coordinates for the destination point.The
closepath
command takes zero arguments and closes the current subpath in the active path.Line-cap styles and line-join styles may be customized by overriding the
line-cap-style
andline-join-style
properties, respectively. Available line-cap styles are'butt
,'round
, and'square
. Available line-join styles are'miter
,'round
, and'bevel
.The property
filled
specifies whether or not the path is filled with color.samplePath = #'((lineto -1 1) (lineto 1 1) (lineto 1 -1) (curveto -5 -5 -5 5 -1 0) (closepath)) \markup { \path #0.25 #samplePath \override #'(line-join-style . miter) \path #0.25 #samplePath \override #'(filled . #t) \path #0.25 #samplePath }
Used properties:
-
filled
(#f
) -
line-join-style
(round
) -
line-cap-style
(round
)
-
-
\polygon
points (list of number pairs) -
A polygon delimited by the list of points. extroversion defines how the shape of the polygon is adapted to its thickness. If it is 0, the polygon is traced as-is. If -1, the outer side of the line is just on the given points. If 1, the line has its inner side on the points. The thickness property controls the thickness of the line; for filled polygons, this means the diameter of the blot.
regularPentagon = #'((1 . 0) (0.31 . 0.95) (-0.81 . 0.59) (-0.81 . -0.59) (0.31 . -0.95)) \markup { \polygon #'((-1 . -1) (0 . -3) (2 . 2) (1 . 2)) \override #'(filled . #f) \override #'(thickness . 2) \combine \with-color #(universal-color 'blue) \polygon #regularPentagon \with-color #(universal-color 'vermillion) \override #'(extroversion . 1) \polygon #regularPentagon }
Used properties:
-
thickness
(1
) -
filled
(#t
) -
extroversion
(0
)
-
-
\postscript
str (string) -
Insert str directly into the output as a PostScript command string.
This command is meant as a last resort. Almost all needs are better fulfilled by other markup commands (see, for example,
\path
and\draw-line
). If you do use this command, keep the following points in mind:-
\postscript
does not work in SVG output. - There are no stability guarantees on the details of how LilyPond produces its own output (i.e., the context into which the PostScript code is inserted). They may change substantially across versions.
- LilyPond cannot understand the shape of the drawing, leading to suboptimal spacing.
- Depending on how you install LilyPond, the version of the PostScript interpreter (GhostScript) can vary, and some of its features may be disabled.
ringsps = #" 0.15 setlinewidth 0.9 0.6 moveto 0.4 0.6 0.5 0 361 arc stroke 1.0 0.6 0.5 0 361 arc stroke " rings = \markup { \with-dimensions #'(-0.2 . 1.6) #'(0 . 1.2) \postscript #ringsps } \relative c'' { c2^\rings a2_\rings }
-
-
\rounded-box
arg (markup) -
Draw a box with rounded corners around arg. Looks at
thickness
,box-padding
andfont-size
properties to determine line thickness and padding around the markup; thecorner-radius
property makes it possible to define another shape for the corners (default is 1).c4^\markup { \rounded-box { Overtura } } c,8. c16 c4 r
Used properties:
-
box-padding
(0.5
) -
font-size
(0
) -
corner-radius
(1
) -
thickness
(1
)
-
-
\scale
factor-pair (pair of numbers) arg (markup) -
Scale arg. factor-pair is a pair of numbers representing the scaling-factor in the X and Y axes. Negative values may be used to produce mirror images.
\markup { \line { \scale #'(2 . 1) stretched \scale #'(1 . -1) mirrored } }
-
\triangle
filled (boolean) -
A triangle, either filled or empty.
\markup { \triangle ##t \hspace #2 \triangle ##f }
Used properties:
-
thickness
(1
) -
font-size
(0
) -
extroversion
(0
)
-
-
\with-url
url (string) arg (markup) -
Add a link to URL url around arg. This only works in the PDF backend.
\markup { \with-url #"https://lilypond.org/" { LilyPond ... \italic { music notation for everyone } } }
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Graphic ] | [ Amunt : Ordres de marcatge de text ] | [ Conditionals > ] |
A.11.4 Music
-
\accidental
alteration (an exact rational number) -
Select an accidental glyph from an alteration, given as rational number.
\markup \accidental #1/2
Used properties:
-
alteration-glyph-name-alist
-
-
\coda
-
Draw a coda sign.
\markup { \coda }
-
\compound-meter
time-sig (number or pair) -
Draw a numeric time signature.
\markup { \column { \line { Single number: \compound-meter #3 } \line { Conventional: \compound-meter #'(4 . 4) or \compound-meter #'(4 4) } \line { Compound: \compound-meter #'(2 3 8) } \line { Single-number compound: \compound-meter #'((2) (3)) } \line { Complex compound: \compound-meter #'((2 3 8) (3 4)) } } }
-
\customTabClef
num-strings (integer) staff-space (number) -
Draw a tab clef sans-serif style.
-
\doubleflat
-
Draw a double flat symbol.
\markup { \doubleflat }
-
\doublesharp
-
Draw a double sharp symbol.
\markup { \doublesharp }
-
\fermata
-
Create a fermata glyph. When direction is
DOWN
, use an inverted glyph. Note that within music, one would usually use the\fermata
articulation instead of a markup.{ c''1^\markup \fermata d''1_\markup \fermata } \markup { \fermata \override #`(direction . ,DOWN) \fermata }
Used properties:
-
direction
(1
)
-
-
\flat
-
Draw a flat symbol.
\markup { \flat }
-
\multi-measure-rest-by-number
duration-scale (non-negative, exact integer) -
Returns a multi-measure rest symbol.
If the number of measures is greater than the number given by
expand-limit
a horizontal line is printed. For every multi-measure rest lasting more than one measure a number is printed on top.\markup { Multi-measure rests may look like \multi-measure-rest-by-number #12 or \multi-measure-rest-by-number #7 (church rests) }
Used properties:
-
multi-measure-rest-number
(#t
) -
width
(8
) -
expand-limit
(10
) -
hair-thickness
(2.0
) -
thick-thickness
(6.6
) -
word-space
-
style
(()
) -
font-size
(0
)
-
-
\musicglyph
glyph-name (string) -
glyph-name is converted to a musical symbol; for example,
\musicglyph #"accidentals.natural"
selects the natural sign from the music font. See The Emmentaler font for a complete listing of the possible glyphs.\markup { \musicglyph #"f" \musicglyph #"rests.2" \musicglyph #"clefs.G_change" }
-
\natural
-
Draw a natural symbol.
\markup { \natural }
-
\note
duration (duration) dir (number) -
This produces a note with a stem pointing in dir direction, with the duration for the note head type and augmentation dots. For example,
\note {4.} #-0.75
creates a dotted quarter note, with a shortened down stem.\markup { \override #'(style . cross) \note {4..} #UP \hspace #2 \note {\breve} #0 }
Used properties:
-
style
(()
) -
dots-direction
(0
) -
flag-style
(()
) -
font-size
(0
)
-
-
\note-by-number
log (number) dot-count (number) dir (number) -
Construct a note symbol, with stem and flag. By using fractional values for dir, longer or shorter stems can be obtained. Supports all note-head-styles. Ancient note-head-styles will get mensural-style-flags.
flag-style
may be overridden independently. Supported flag-styles aredefault
,old-straight-flag
,modern-straight-flag
,flat-flag
,mensural
andneomensural
. The latter two flag-styles will both result in mensural-flags. Both are supplied for convenience.\markup { \note-by-number #3 #0 #DOWN \hspace #2 \note-by-number #1 #2 #0.8 }
Used properties:
-
style
(()
) -
dots-direction
(0
) -
flag-style
(()
) -
font-size
(0
)
-
-
\rest
duration (duration) -
Returns a rest symbol.
If
multi-measure-rest
is set to true, a multi-measure rest symbol my be returned. In this case the duration needs to be entered as{ 1*2 }
to get a multi-measure rest for two bars. Actually, it’s only the scaling factor that determines the length, the basic duration is disregarded.\markup { Rests: \hspace #2 \rest { 4.. } \hspace #2 \rest { \breve } \hspace #2 Multi-measure rests: \override #'(multi-measure-rest . #t) { \hspace #2 \override #'(multi-measure-rest-number . #f) \rest { 1*7 } \hspace #2 \rest { 1*12 } } }
Used properties:
-
multi-measure-rest-number
(#t
) -
width
(8
) -
expand-limit
(10
) -
hair-thickness
(2.0
) -
thick-thickness
(6.6
) -
word-space
-
style
(()
) -
font-size
(0
) -
style
(()
) -
ledgers
((-1 0 1)
) -
font-size
(0
)
-
-
\rest-by-number
log (integer) dot-count (integer) -
A rest symbol.
For duration logs specified with property
ledgers
, rest symbols with ledger lines are selected.\markup { \rest-by-number #3 #2 \hspace #2 \rest-by-number #0 #1 }
Used properties:
-
style
(()
) -
ledgers
((-1 0 1)
) -
font-size
(0
)
-
-
\rhythm
music (music) -
An embedded rhythmic pattern.
\relative { \tempo \markup { Swing \hspace #0.4 \rhythm { 8[ 8] } = \rhythm { \tuplet 3/2 { 4 8 } } } b8 g' c, d ees d16 ees d c r8 }
Within
\rhythm
, there is no time signature and no division in measures (as with\cadenzaOn
, see Música sense compassos). Beaming must be added explicitly with the syntax explained in Barres manuals.\markup { The rhythmic pattern \rhythm { 16[ 8 16] } is a type of syncopation. }
\stemDown
can be used to flip the stems.\markup \rhythm { \stemDown 8 16 8 }
\rhythm
works by creating aStandaloneRhythmVoice
context. The parents of this context areStandaloneRhythmStaff
andStandaloneRhythmScore
. It is possible to apply global tweaks to the output by using a\layout
block.\layout { \context { \StandaloneRhythmVoice \xNotesOn } } \markup \rhythm { 8 16 8 }
Nota:
rhythm
does not work when its argument is a single duration, e.g.,rhythm { 8 }
. Use extra braces:rhythm { { 8 } }
.Used properties:
-
font-size
(-2
)
-
-
\score
score (score) -
Inline an image of music. The reference point (usually the middle staff line) of the lowest staff in the top system is placed on the baseline.
\markup { \score { \new PianoStaff << \new Staff \relative c' { \key f \major \time 3/4 \mark \markup { Allegro } f2\p( a4) c2( a4) bes2( g'4) f8( e) e4 r } \new Staff \relative c { \clef bass \key f \major \time 3/4 f8( a c a c a f c' es c es c) f,( bes d bes d bes) f( g bes g bes g) } >> \layout { indent = 0.0\cm \context { \Score \override RehearsalMark.break-align-symbols = #'(time-signature key-signature) \override RehearsalMark.self-alignment-X = #LEFT } \context { \Staff \override TimeSignature .break-align-anchor-alignment = #LEFT } } } }
Used properties:
-
baseline-skip
-
-
\segno
-
Draw a segno symbol.
\markup { \segno }
-
\semiflat
-
Draw a semiflat symbol.
\markup { \semiflat }
-
\semisharp
-
Draw a semisharp symbol.
\markup { \semisharp }
-
\sesquiflat
-
Draw a 3/2 flat symbol.
\markup { \sesquiflat }
-
\sesquisharp
-
Draw a 3/2 sharp symbol.
\markup { \sesquisharp }
-
\sharp
-
Draw a sharp symbol.
\markup { \sharp }
-
\tied-lyric
str (string) -
Like simple-markup, but use tie characters for ‘~’ tilde symbols.
\markup \column { \tied-lyric #"Siam navi~all'onde~algenti Lasciate~in abbandono" \tied-lyric #"Impetuosi venti I nostri~affetti sono" \tied-lyric #"Ogni diletto~e scoglio Tutta la vita~e~un mar." }
Used properties:
-
word-space
-
-
\varcoda
-
Draw a varcoda sign.
\markup { \varcoda }
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Music ] | [ Amunt : Ordres de marcatge de text ] | [ Instrument Specific Markup > ] |
A.11.5 Conditionals
-
\if
condition? (procedure) argument (markup) -
Test condition, and only insert argument if it is true. The condition is provided as a procedure taking an output definition and a property alist chain. The procedure is applied, and its result determines whether to print the markup. This command is most useful inside
oddHeaderMarkup
or similar. Here is an example printing page numbers in bold:\paper { oddHeaderMarkup = \markup \fill-line { "" \if #print-page-number \bold \fromproperty #'page:page-number-string } evenHeaderMarkup = \markup \fill-line { \if #print-page-number \bold \fromproperty #'page:page-number-string "" } }
-
\unless
condition? (procedure) argument (markup) -
Similar to
\if
, printing the argument if the condition is false.The following example shows how to print the copyright notice on all pages but the last instead of just the first page.
\paper { oddFooterMarkup = \markup { \unless #on-last-page-of-part \fill-line { \fromproperty #'header:copyright } } } \header { copyright = "? LilyPond Authors. License: GFDL." tagline = "? LilyPond Authors. Documentation placed under the GNU Free Documentation License version 1.3." }
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Conditionals ] | [ Amunt : Ordres de marcatge de text ] | [ Accordion Registers > ] |
A.11.6 Instrument Specific Markup
-
\fret-diagram
definition-string (string) -
Make a (guitar) fret diagram. For example, say
\markup \fret-diagram #"s:0.75;6-x;5-x;4-o;3-2;2-3;1-2;"
for fret spacing 3/4 of staff space, D chord diagram
Syntax rules for definition-string:
- - Diagram items are separated by semicolons.
- -
Possible items:
-
s:
number – Set the fret spacing of the diagram (in staff spaces). Default: 1. -
t:
number – Set the line thickness (relative to normal line thickness). Default: 0.5. -
h:
number – Set the height of the diagram in frets. Default: 4. -
w:
number – Set the width of the diagram in strings. Default: 6. -
f:
number – Set fingering label type (0 = none, 1 = in circle on string, 2 = below string). Default: 0. -
d:
number – Set radius of dot, in terms of fret spacing. Default: 0.25. -
p:
number – Set the position of the dot in the fret space. 0.5 is centered; 1 is on lower fret bar, 0 is on upper fret bar. Default: 0.6. -
c:
string1-
string2-
fret – Include a barre mark from string1 to string2 on fret. -
string
-
fret – Place a dot on string at fret. If fret is ‘o’, string is identified as open. If fret is ‘x’, string is identified as muted. -
string
-
fret-
fingering – Place a dot on string at fret, and label with fingering as defined by thef:
code.
-
- - Note: There is no limit to the number of fret indications per string.
Used properties:
-
thickness
(0.5
) -
fret-diagram-details
-
size
(1.0
) -
align-dir
(-0.4
)
-
\fret-diagram-terse
definition-string (string) -
Make a fret diagram markup using terse string-based syntax.
Here is an example
\markup \fret-diagram-terse #"x;x;o;2;3;2;"
for a D chord diagram.
Syntax rules for definition-string:
- Strings are terminated by semicolons; the number of semicolons is the number of strings in the diagram.
- Mute strings are indicated by ‘x’.
- Open strings are indicated by ‘o’.
- A number indicates a fret indication at that fret.
- If there are multiple fret indicators desired on a string, they should be separated by spaces.
-
Fingerings are given by following the fret number with a
-
, followed by the finger indicator, e.g. ‘3-2’ for playing the third fret with the second finger. -
Where a barre indicator is desired, follow the fret (or fingering) symbol
with
-(
to start a barre and-)
to end the barre.
Used properties:
-
thickness
(0.5
) -
fret-diagram-details
-
size
(1.0
) -
align-dir
(-0.4
)
-
\fret-diagram-verbose
marking-list (pair) -
Make a fret diagram containing the symbols indicated in marking-list.
For example,
\markup \fret-diagram-verbose #'((mute 6) (mute 5) (open 4) (place-fret 3 2) (place-fret 2 3) (place-fret 1 2))
produces a standard D chord diagram without fingering indications.
Possible elements in marking-list:
-
(mute string-number)
Place a small ‘x’ at the top of string string-number.
-
(open string-number)
Place a small ‘o’ at the top of string string-number.
-
(barre start-string end-string fret-number)
Place a barre indicator (much like a tie) from string start-string to string end-string at fret fret-number.
-
(capo fret-number)
Place a capo indicator (a large solid bar) across the entire fretboard at fret location fret-number. Also, set fret fret-number to be the lowest fret on the fret diagram.
-
(place-fret string-number fret-number [finger-value] [color-modifier] [color] ['parenthesized ['default-paren-color]])
Place a fret playing indication on string string-number at fret fret-number with an optional fingering label finger-value, an optional color modifier color-modifier, an optional color color, an optional parenthesis
'parenthesized
and an optional paranthesis color'default-paren-color
. By default, the fret playing indicator is a solid dot. This can be globally changed by setting the value of the variable dot-color or for a single dot by setting the value of color. The dot can be parenthesized by adding'parenthesized
. By default the color for the parenthesis is taken from the dot. Adding'default-paren-color
will take the parenthesis-color from the global dot-color, as a fall-back black will be used. Setting color-modifier toinverted
inverts the dot color for a specific fingering. The values for string-number, fret-number, and the optional finger should be entered first in that order. The order of the other optional arguments does not matter. If the finger part of theplace-fret
element is present, finger-value will be displayed according to the setting of the variable finger-code. There is no limit to the number of fret indications per string.
Used properties:
-
thickness
(0.5
) -
fret-diagram-details
-
size
(1.0
) -
align-dir
(-0.4
)
-
-
\harp-pedal
definition-string (string) -
Make a harp pedal diagram.
Possible elements in definition-string:
-
^
pedal is up
-
-
pedal is neutral
-
v
pedal is down
-
|
vertical divider line
-
o
the following pedal should be circled (indicating a change)
The function also checks if the string has the typical form of three pedals, then the divider and then the remaining four pedals. If not it prints out a warning. However, in any case, it will also print each symbol in the order as given. This means you can place the divider (even multiple dividers) anywhere you want, but you’ll have to live with the warnings.
The appearance of the diagram can be tweaked inter alia using the size property of the TextScript grob (
\override Voice.TextScript.size = #0.3
) for the overall, the thickness property (\override Voice.TextScript.thickness = #3
) for the line thickness of the horizontal line and the divider. The remaining configuration (box sizes, offsets and spaces) is done by the harp-pedal-details list of properties (\override Voice.TextScript.harp-pedal-details.box-width = #1
). It contains the following settings:box-offset
(vertical shift of the box center for up/down pedals),box-width
,box-height
,space-before-divider
(the spacing between two boxes before the divider) andspace-after-divider
(box spacing after the divider).\markup \harp-pedal #"^-v|--ov^"
Used properties:
-
thickness
(0.5
) -
harp-pedal-details
(()
) -
size
(1.2
)
-
-
\woodwind-diagram
instrument (symbol) user-draw-commands (list) -
Make a woodwind-instrument diagram. For example, say
\markup \woodwind-diagram #'oboe #'((lh . (d ees)) (cc . (five3qT1q)) (rh . (gis)))
for an oboe with the left-hand d key, left-hand ees key, and right-hand gis key depressed while the five-hole of the central column effectuates a trill between 1/4 and 3/4 closed.
The following instruments are supported:
- - piccolo
- - flute
- - oboe
- - clarinet
- - bass-clarinet
- - saxophone
- - bassoon
- - contrabassoon
To see all of the callable keys for a given instrument, include the function
(print-keys 'instrument)
in your .ly file, where instrument is the instrument whose keys you want to print.Certain keys allow for special configurations. The entire gamut of configurations possible is as follows:
- - 1q (1/4 covered)
- - 1h (1/2 covered)
- - 3q (3/4 covered)
- - R (ring depressed)
- - F (fully covered; the default if no state put)
Additionally, these configurations can be used in trills. So, for example,
three3qTR
effectuates a trill between 3/4 full and ring depressed on the three hole. As another example,threeRT
effectuates a trill between R and open, whereasthreeTR
effectuates a trill between open and shut. To see all of the possibilities for all of the keys of a given instrument, invoke(print-keys-verbose 'instrument)
.Lastly, substituting an empty list for the pressed-key alist will result in a diagram with all of the keys drawn but none filled, for example:
\markup \woodwind-diagram #'oboe #'()
Used properties:
-
woodwind-diagram-details
(()
) -
font-size
(0
) -
graphical
(#t
) -
thickness
(0.1
) -
size
(1
)
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Instrument Specific Markup ] | [ Amunt : Ordres de marcatge de text ] | [ Other > ] |
A.11.7 Accordion Registers
-
\discant
name (string) -
\discant name
generates a discant accordion register symbol.To make it available,
#(use-modules (lily accreg))
is required near the top of your input file.
The register names in the default
\discant
register set have modeled after numeric Swiss notation like depicted in http://de.wikipedia.org/wiki/Register_%28Akkordeon%29, omitting the slashes and dropping leading zeros.The string name is basically a three-digit number with the lowest digit specifying the number of 16’ reeds, the tens the number of 8’ reeds, and the hundreds specifying the number of 4’ reeds. Without modification, the specified number of reeds in 8’ is centered in the symbol. Newer instruments may have registrations where 8’ can be used either within or without a tone chamber, ‘cassotto’. Notationally, the central dot then indicates use of cassotto. One can suffix the tens’ digits ‘1’ and ‘2’ with ‘+’ or ‘-’ to indicate clustering the dots at the right or left respectively rather than centered.
Some examples are
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\freeBass
name (string) -
\freeBass name
generates a free bass/converter accordion register symbol for the usual two-reed layout.To make it available,
#(use-modules (lily accreg))
is required near the top of your input file.
Available registrations are
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\stdBass
name (string) -
\stdBass name
generates a standard bass accordion register symbol.To make it available,
#(use-modules (lily accreg))
is required near the top of your input file.
The default bass register definitions have been modeled after the article http://www.accordions.com/index/art/stradella.shtml originally appearing in Accord Magazine.
The underlying register model is
This kind of overlapping arrangement is common for Italian instruments though the exact location of the octave breaks differ.
When not composing for a particular target instrument, using the five reed definitions makes more sense than using a four reed layout: in that manner, the ‘Master’ register is unambiguous. This is rather the rule in literature bothering about bass registrations at all.
Available registrations are
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\stdBassIV
name (string) -
\stdBassIV name
generates a standard bass accordion register symbol.To make it available,
#(use-modules (lily accreg))
is required near the top of your input file.
The main use is for four-reed standard bass instruments with reedbank layout
Notable instruments are Morino models with MIII (the others are five-reed instead) and the Atlantic IV. Most of those models have three register switches. Some newer Morinos with MIII might have five or even seven.
The prevalent three-register layout uses the middle three switches ‘Tenor’, ‘Master’, ‘Soft Bass’. Note that the sound is quite darker than the same registrations of ‘c,’-based instruments.
Available registrations are
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\stdBassV
name (string) -
\stdBassV name
generates a standard bass accordion register symbol.To make it available,
#(use-modules (lily accreg))
is required near the top of your input file.
The main use is for five-reed standard bass instruments with reedbank layout
This tends to be the bass layout for Hohner’s Morino series without convertor or MIII manual.
With the exception of the rather new 7-register layout, the highest two chord reeds are usually sounded together. The Older instruments offer 5 or 3 bass registers. The Tango VM offers an additional ‘Solo Bass’ setting that mutes the chord reeds. The symbol on the register buttons of the Tango VM would actually match the physical five-octave layout reflected here, but it is not used in literature.
Composers should likely prefer the five-reed versions of these symbols. The mismatch of a four-reed instrument with five-reed symbols is easier to resolve for the player than the other way round.
Available registrations are
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\stdBassVI
name (string) -
\stdBassVI name
generates a standard bass accordion register symbol for six reed basses.To make it available,
#(use-modules (lily accreg))
is required near the top of your input file.
This is primarily the register layout for the Hohner “Gola” model. The layout is
The registers are effectively quite similar to that of
\stdBass
. An additional bass reed at alto pitch is omitted for esthetical reasons from the ‘Master’ setting, so the symbols are almost the same except for the ‘Alto/Soprano’ register with bass notes at Alto pitch and chords at Soprano pitch.Available registrations are
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
A.11.8 Other
-
\auto-footnote
mkup (markup) note (markup) -
Have footnote note act as an annotation to the markup mkup.
\markup { \auto-footnote a b \override #'(padding . 0.2) \auto-footnote c d }
The footnote will be annotated automatically.
Used properties:
-
padding
(0.0
) -
raise
(0.5
)
-
-
\backslashed-digit
num (integer) -
A feta number, with backslash. This is for use in the context of figured bass notation.
\markup { \backslashed-digit #5 \hspace #2 \override #'(thickness . 3) \backslashed-digit #7 }
Used properties:
-
thickness
(1.6
) -
font-size
(0
)
-
-
\char
num (integer) -
Produce a single character. Characters encoded in hexadecimal format require the prefix
#x
.\markup { \char #65 \char ##x00a9 }
-
\eyeglasses
-
Prints out eyeglasses, indicating strongly to look at the conductor.
\markup { \eyeglasses }
-
\first-visible
args (markup list) -
Use the first markup in args that yields a non-empty stencil and ignore the rest.
\markup { \first-visible { \fromproperty #'header:composer \italic Unknown } }
-
\footnote
mkup (markup) note (markup) -
Have footnote note act as an annotation to the markup mkup.
\markup { \footnote a b \override #'(padding . 0.2) \footnote c d }
The footnote will not be annotated automatically.
-
\fraction
arg1 (markup) arg2 (markup) -
Make a fraction of two markups.
\markup { ? ? \fraction 355 113 }
Used properties:
-
font-size
(0
)
-
-
\fromproperty
symbol (symbol) -
Read the symbol from property settings, and produce a stencil from the markup contained within. If symbol is not defined, it returns an empty markup.
\header { myTitle = "myTitle" title = \markup { from \italic \fromproperty #'header:myTitle } } \markup { \null }
-
\left-brace
size (number) -
A feta brace in point size size.
\markup { \left-brace #35 \hspace #2 \left-brace #45 }
-
\lookup
glyph-name (string) -
Lookup a glyph by name.
\markup { \override #'(font-encoding . fetaBraces) { \lookup #"brace200" \hspace #2 \rotate #180 \lookup #"brace180" } }
-
\markalphabet
num (integer) -
Make a markup letter for num. The letters start with A to Z and continue with double letters.
\markup { \markalphabet #8 \hspace #2 \markalphabet #26 }
-
\markletter
num (integer) -
Make a markup letter for num. The letters start with A to Z (skipping letter I), and continue with double letters.
\markup { \markletter #8 \hspace #2 \markletter #26 }
-
\null
-
An empty markup with extents of a single point.
\markup { \null }
-
\on-the-fly
procedure (procedure) arg (markup) -
Apply the procedure markup command to arg. procedure takes the same arguments as
interpret-markup
and returns a stencil. -
\override
new-prop (pair) arg (markup) -
Add the argument new-prop to the property list. Properties may be any property supported by font-interface, text-interface and instrument-specific-markup-interface.
new-prop may be either a single alist pair, or non-empty alist of its own.
\markup { \undertie "undertied" \override #'(offset . 15) \undertie "offset undertied" \override #'((offset . 15)(thickness . 3)) \undertie "offset thick undertied" }
-
\page-link
page-number (number) arg (markup) -
Add a link to the page page-number around arg. This only works in the PDF backend.
\markup { \page-link #2 { \italic { This links to page 2... } } }
-
\page-ref
label (symbol) gauge (markup) default (markup) -
Reference to a page number. label is the label set on the referenced page (using
\label
or\tocItem
), gauge a markup used to estimate the maximum width of the page number, and default the value to display when label is not found.(If the current book or bookpart is set to use roman numerals for page numbers, the reference will be formatted accordingly – in which case the gauge’s width may require additional tweaking.)
-
\pattern
count (non-negative, exact integer) axis (non-negative, exact integer) space (number) pattern (markup) -
Prints count times a pattern markup. Patterns are spaced apart by space (defined as for
\hspace
or\vspace
, respectively). Patterns are distributed on axis.\markup \column { "Horizontally repeated :" \pattern #7 #X #2 \flat \null "Vertically repeated :" \pattern #3 #Y #0.5 \flat }
-
\property-recursive
symbol (symbol) -
Print out a warning when a header field markup contains some recursive markup definition.
-
\right-brace
size (number) -
A feta brace in point size size, rotated 180 degrees.
\markup { \right-brace #45 \hspace #2 \right-brace #35 }
-
\slashed-digit
num (integer) -
A feta number, with slash. This is for use in the context of figured bass notation.
\markup { \slashed-digit #5 \hspace #2 \override #'(thickness . 3) \slashed-digit #7 }
Used properties:
-
thickness
(1.6
) -
font-size
(0
)
-
-
\stencil
stil (stencil) -
Use a stencil as markup.
\markup { \stencil #(make-circle-stencil 2 0 #t) }
-
\strut
-
Create a box of the same height as the space in the current font.
-
\transparent
arg (markup) -
Make arg transparent.
\markup { \transparent { invisible text } }
-
\verbatim-file
name (string) -
Read the contents of file name, and include it verbatim.
\markup { \verbatim-file #"en/included/simple.ly" }
-
\whiteout
arg (markup) -
Provide a white background for arg. The shape of the white background is determined by
style
. The default isbox
which produces a rectangle.rounded-box
produces a rounded rectangle.outline
approximates the outline of the markup.\markup { \combine \filled-box #'(-1 . 15) #'(-3 . 4) #1 \override #'(thickness . 1.5) \whiteout whiteout-box } \markup { \combine \filled-box #'(-1 . 24) #'(-3 . 4) #1 \override #'((style . rounded-box) (thickness . 3)) \whiteout whiteout-rounded-box } \markup { \combine \filled-box #'(-1 . 18) #'(-3 . 4) #1 \override #'((style . outline) (thickness . 3)) \whiteout whiteout-outline }
Used properties:
-
thickness
(()
) -
style
(box
)
-
-
\with-color
color (color) arg (markup) -
Draw arg in color specified by color.
\markup { \with-color #red red \hspace #2 \with-color #green green \hspace #2 \with-color "#0000ff" blue }
-
\with-dimension
axis (integer) val (pair of numbers) arg (markup) -
Set the horizontal dimension of arg to val if axis is equal to
X
. If axis is equal toY
, set the vertical dimension of arg to val instead. -
\with-dimension-from
axis (integer) arg1 (markup) arg2 (markup) -
Print arg2 but replace the horizontal dimension with the one from arg1 if axis is set to
X
. If axis is set toY
, replace the vertical dimension with the one from arg1 instead. -
\with-dimensions
x (pair of numbers) y (pair of numbers) arg (markup) -
Set the horizontal and vertical dimensions of arg to x and y.
-
\with-dimensions-from
arg1 (markup) arg2 (markup) -
Print arg2 with the horizontal and vertical dimensions of arg1.
-
\with-link
label (symbol) arg (markup) -
Add a link to the page holding label label around arg. This only works in the PDF backend.
\markup { \with-link #'label { \italic { This links to the page containing the label... } } }
-
\with-outline
outline (markup) arg (markup) -
Print arg with the outline and dimensions of outline. The outline is used by skylines to resolve collisions (not for whiteout).
-
\with-true-dimension
axis (integer) arg (markup) -
Give arg its actual dimension (extent) on axis. Sometimes, the extents of a markup’s printed ink differs from the default extents. The main case is if glyphs are involved. By default, the extents of a glyph are based on the glyph’s metrics (i.e., a default vertical and horizontal size for the glyph), which, for various reasons, are often not identical to its bounding box (i.e., the smallest rectangle that completely encompasses the glyph’s outline) – in most cases, the outline protrudes the box spanned up by the metrics.
\markup \fontsize #10 \override #'((box-padding . 0) (thickness . 0.2)) \box \musicglyph "scripts.trill"
For purposes other than setting text, this behavior may not be wanted. You can use
\with-true-dimension
in order to give the markup its actual printed extent.\markup \fontsize #10 \override #'((box-padding . 0) (thickness . 0.2)) \box \with-true-dimension #X \musicglyph "scripts.trill"
-
\with-true-dimensions
arg (markup) -
\markup \with-true-dimensions arg
is short for\markup \with-true-dimension #X \with-true-dimension #Y arg
, i.e.,\with-true-dimensions
has the effect of\with-true-dimension
on both axes.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Other ] | [ Amunt : Taules del manual sobre notació ] | [ Llista de caràcters especials > ] |
A.12 Ordres de llistes de marcatge de text
Es pot usar qualssevol de les següents instruccions amb
\markuplist
:
-
\column-lines
args (markup list) -
Like
\column
, but return a list of lines instead of a single markup.baseline-skip
determines the space between each markup in args.Used properties:
-
baseline-skip
-
-
\justified-lines
args (markup list) -
Like
\justify
, but return a list of lines instead of a single markup. Use\override-lines #'(line-width . X)
to set the line width; X is the number of staff spaces.Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
(#f
) -
baseline-skip
-
-
\map-commands
compose (procedure) args (markup list) -
This applies the function compose to every markup in args (including elements of markup list command calls) in order to produce a new markup list. Since the return value from a markup list command call is not a markup list but rather a list of stencils, this requires passing those stencils off as the results of individual markup calls. That way, the results should work out as long as no markups rely on side effects.
-
\override-lines
new-prop (pair) args (markup list) -
Like
\override
, for markup lists. -
\score-lines
score (score) -
This is the same as the
\score
markup but delivers its systems as a list of lines. Its score argument is entered in braces like it would be for\score
. -
\string-lines
strg (string) -
Takes the string strg and splits it at the character provided by the property
split-char
, defaulting to#\newline
. Surrounding whitespace is removed from every resulting string. The returned list of markups is ready to be formatted by other markup or markup list commands like\column
,\line
, etc.\markup { \column \string-lines "foo, foo, bar, bar, buzz, buzz!" }
Used properties:
-
split-char
(#\newline
)
-
-
\table
column-align (number list) lst (markup list) -
Returns a table.
column-align specifies how each column is aligned, possible values are -1, 0, 1. The number of elements in column-align determines how many columns will be printed. The entries to print are given by lst, a markup-list. If needed, the last row is filled up with
point-stencil
s. Overridingpadding
may be used to increase columns horizontal distance. Overridingbaseline-skip
to increase rows vertical distance.% A markup command to print a fixed-width number. \markup fwnum = \markup \override #'(font-features . ("ss01" "-kern")) \number \etc \markuplist { \override #'(padding . 2) \table #'(0 1 0 -1) { \underline { center-aligned right-aligned center-aligned left-aligned } one \fwnum 1 thousandth \fwnum 0.001 eleven \fwnum 11 hundredth \fwnum 0.01 twenty \fwnum 20 tenth \fwnum 0.1 thousand \fwnum 1000 one \fwnum 1.0 } }
Used properties:
-
baseline-skip
-
padding
(0
)
-
-
\table-of-contents
-
Used properties:
-
baseline-skip
-
-
\wordwrap-internal
justify (boolean) args (markup list) -
Internal markup list command used to define
\justify
and\wordwrap
.Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
(#f
)
-
-
\wordwrap-lines
args (markup list) -
Like
\wordwrap
, but return a list of lines instead of a single markup. Use\override-lines #'(line-width . X)
to set the line width, where X is the number of staff spaces.Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
(#f
) -
baseline-skip
-
-
\wordwrap-string-internal
justify (boolean) arg (string) -
Internal markup list command that is used to define
\justify-string
and\wordwrap-string
.Used properties:
-
text-direction
(1
) -
word-space
-
line-width
-
A.13 Llista de caràcters especials
Es poden usar les referències següents a caràcters especials; per veure més detalls, consulteu Àlies d’ASCII.
S’usa la sintaxi de l’HTML i gairebé totes aquestes referències són les mateixes que a l’HTML. La resta estan inspirades en LaTeX.
Els caràcters estan emmarcats en un rectangle de forma que es pugui veure la mida que tenen. S’ha afegit un petit farcit de separació entre el caràcter i el rectangle per millorar la llegibilitat.
A.14 Llista d’articulacions
Les llistes següents relacionen totes els símbols del tipus de lletra Emmentaler que es poden adjunta a les notes (per exemple ‘f\accent’ o ‘f->’). Cada exemple mostra el símbol en les posicions superior, inferior i neutra, respectivament.
Indicacions d’articulació | ||
Indicacions d’adorns | ||
Indicacions de calderó | ||
Indicacions específiques de certs instruments | ||
Indicacions de repetició | ||
Indicacions antigues |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Llista d'articulacions ] | [ Amunt : Llista d'articulacions ] | [ Indicacions d'adorns > ] |
Indicacions d’articulació
\accent or ->
| \espressivo
| \marcato or -^
| \portato or -_
|
\staccatissimo or -!
| \staccato or -.
| \tenuto or --
|
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Indicacions d'articulació ] | [ Amunt : Llista d'articulacions ] | [ Indicacions de calderó > ] |
Indicacions d’adorns
\prall
| \prallup
| \pralldown
| \upprall
|
\downprall
| \prallprall
| \lineprall
| \prallmordent
|
\mordent
| \upmordent
| \downmordent
| \trill
|
\turn
| \reverseturn
|
Indicacions de calderó
\shortfermata
| \fermata
| \longfermata
| \verylongfermata
|
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Indicacions de calderó ] | [ Amunt : Llista d'articulacions ] | [ Indicacions de repetició > ] |
Indicacions específiques de certs instruments
\upbow
| \downbow
| \flageolet
| \open
|
\halfopen
| \lheel
| \rheel
| \ltoe
|
\rtoe
| \snappizzicato
| \stopped or -+
|
Indicacions de repetició
\segno
| \coda
| \varcoda
|
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Indicacions de repetició ] | [ Amunt : Llista d'articulacions ] | [ Notes de percussió > ] |
Indicacions antigues
\accentus
| \circulus
| \ictus
|
\semicirculus
| \signumcongruentiae
|
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Indicacions antigues ] | [ Amunt : Taules del manual sobre notació ] | [ Glossari tècnic > ] |
A.15 Notes de percussió
bassdrum
| acousticbassdrum
| snare
| acousticsnare
|
electricsnare
| lowfloortom
| highfloortom
| lowtom
|
hightom
| lowmidtom
| highmidtom
| hihat
|
closedhihat
| openhihat
| halfopenhihat
| pedalhihat
|
crashcymbal
| crashcymbala
| crashcymbalb
| ridecymbal
|
ridecymbala
| ridecymbalb
| chinesecymbal
| splashcymbal
|
ridebell
| cowbell
| hibongo
| openhibongo
|
mutehibongo
| lobongo
| openlobongo
| mutelobongo
|
hiconga
| openhiconga
| mutehiconga
| loconga
|
openloconga
| muteloconga
| hitimbale
| lotimbale
|
hiagogo
| loagogo
| sidestick
| hisidestick
|
losidestick
| guiro
| shortguiro
| longguiro
|
cabasa
| maracas
| shortwhistle
| longwhistle
|
handclap
| tambourine
| vibraslap
| tamtam
|
claves
| hiwoodblock
| lowoodblock
| opencuica
|
mutecuica
| triangle
| opentriangle
| mutetriangle
|
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Notes de percussió ] | [ Amunt : Taules del manual sobre notació ] | [ alist (llista-A) > ] |
A.16 Glossari tècnic
Glossari dels termes tècnics i conceptes que s’utilitzen internament al LilyPond. Aquests termes poden aparèixer als manuals, a les llistes de distribució de correu o al codi font.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < Glossari tècnic ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ callback > ] |
alist (llista-A)
Una llista associativa o abreujadament una llista-A (alist
en anglès) és una parella de l’Scheme que associa un valor amb una
clau: (clau . valor)
. Per exemple, a
‘scm/lily.scm’, la llista-A “type-p-name-alist”
associa certs predicats de tipus (per exemple ly:music?
)
amb noms (per exemple “music”) de forma que es pugui informar
de les fallades de comprovació de tipus amb un missatge de consola
que inclou el nom del predicat de tipus esperat.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < alist (llista-A) ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ closure (tancadura) > ] |
callback
Una callback és una rutina, funció o mètode la referència del qual es passa com argument en una crida a una altra rutina, permetent així que la rutina anomenada la invoqui. La tècnica permet que una capa de programari de nivell més baix cridi a una funció definida en una capa de nivell més alt. Les funcions de callback s’usen àmpliament al LilyPond per permetre al codi de l’Scheme del nivell d’usuari definir quantes accions de baix nivell es fan.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < callback ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ glif > ] |
closure (tancadura)
A l’Scheme, es crea una tancadura quan una funció, en general una expressió lambda, es passa com a variable. La tancadura conté el codi de la funció i referències a les lligadures lèxiques de les variables lliures de la funció (és a dir, les variables que s’usen a la expressió però es defineixen fora d’ella). Quan més tard s’aplica aquesta funció a diferents arguments, les lligadures de variables lliures que es van capturar dins de la tancadura s’utilitzen per obtenir els valors de les variables lliures que s’usaran en el càlcul. Una propietat útil de les tancadures és la retenció dels valors interns de les variables d’una invocació a una altra, permetent així que es pugui mantenir un estat.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < closure (tancadura) ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ grob (objecte gràfic) > ] |
glif
Un glif és una representació gràfica particular d’un caràcter tipogràfic, o una combinació de dos caràcters que formen una lligadura. Un conjunt de glifs amb un estil i forma uniformes formen un tipus de lletra, i un conjunt de tipus de lletra que abasten diversos estils formen un tipus.
Vegeu també
Referencia de la notació: Tipus de lletra, Caràcters especials.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < glif ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ immutable > ] |
grob (objecte gràfic)
Els objects del LilyPond que representen elements de la notació en
la sortida impresa tals com el cap i la plica de les notes,
lligadures d’unió i d’expressió, digitacions, claus, etc., es
denominen ‘objectes de presentació’, sovint coneguts com
‘OBjectes GRàfics’, o abreujadament, grobs. Es
representen mitjançant instàncies de la classe Grob
.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Objectes i interfícies, Convencions de noms d'objectes i propietats, Propietats dels objectes de presentació.
Referència de funcionament intern: grob-interface, All layout objects.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < grob (objecte gràfic) ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ interfície > ] |
immutable
Un objecte immutable és un objectes l’estat del qual no es pot modificar després de la seva creació, en contrast amb els objectes mutables, que es poden modificar després de la seva creació.
Al LilyPond les propietats immutables o compartides defineixen
l’estil i el comportament predeterminats dels grobs. Es
comparteixen per part de molts objectes. En aparent contradicció
amb el seu nom, es poden canviar utilitzant \override
i
\revert
.
Vegeu també
Referècia de la notació: mutable.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < immutable ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ lexer (analitzador lèxic) > ] |
interfície
Les accions i propietats comunes a un conjunt de grobs s’agrupen
en un objecte denominat interfície de grob
(grob-interface)
, o abreujadament ‘interfície’.
Vegeu també
Manual d’aprenentatge: Objectes i interfícies, Convencions de noms d'objectes i propietats, Propietats de les interfícies.
Referència de la notació: Interfícies de la presentació.
Referècia de funcionament intern: Graphical Object Interfaces.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < interfície ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ mutable > ] |
lexer (analitzador lèxic)
Un lexer o analitzador lèxic és un programa que converteix una seqüència de caràcters en una seqüència d’elements o tokens, usant un procés que s’anomena anàlisi lèxica. L’analitzador lèxic del LilyPond converteix el flux obtingut a partir d’un fitxer d’entrada ‘.ly’ en un flux descompost en tokens més apte per a la fase següent del processat: l’anàlisi sintàctica, vegeu parser (analitzador sintàctic). L’analitzador lèxic del LilyPond lexer està construït amb l’eina Flex a partir del fitxer de lexer ‘lily/lexer.ll’ que conté les regles lèxiques. Aquest fiter és part del codi font i no s’inclou dins de la instal·lació binària del LilyPond.
mutable
Un objecte mutable es un objecte l’estat del qual es pot modificar després de la seva creació, en contrast amb un objecte immutable, l’estat del qual es fixa al moment de la creació.
Al LilyPond les propietats mutables contenen valors específics d’un grob. En general, les llistes d’altres objectes o els resultats dels càlculs s’emmagatzemen a propietats mutables.
Vegeu també
Referència de la notació: immutable.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < mutable ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ parser (analitzador sintàctic) > ] |
output-def (definició de sortida)
Una instància de la classe Output-def
conté els mètodes i
les estructures de dades associades amb un bloc de sortida. Es
creen instàncies per al blocs midi, layout i paper.
parser (analitzador sintàctic)
Un parser o analitzador sintàctic analitza la seqüència de tokens o elements lèxics produïda per un analitzador lèxic per determinar la seva estructura gramatical, agrupant els elements lèxics en conjunts més grans segons les regles de la gramàtica. Si la seqüència d’elements lèxics és vàlida, el producte final és un arbre de tokens l’arrel del qual és el símbol inicial de la gramàtica. Si es pot aconseguir això, el fitxer és invàlid i es produeix un missatge d’error adequat. Les agrupacions sintàctiques i les regles per construir aquestes agrupacions a partir dels seus elements constituents per a la sintaxi del LilyPond estan definides a ‘lily/parser.yy’ i es mostre a la forma normal del Backus (bnf) dins de grammar LilyPond grammar. Aquest fitxer s’usa per construir l’analitzador sintàctic durant la compilació del programa per part del generador d’analitzadors sintàctics, Bison. És part del codi font i no s’inclou dins de la instal·lació binària del LilyPond.
variable de l’analitzador sintàctic
Són variables definides directament dins de l’Scheme. Es desaconsella fortament el seu ús directe per part dels usuaris, perquè la seva semàntica d’àmbit pot ser confusa.
Quan el valor d’una d’aquestes variables es modifica dins d’un fitxer
archivo ‘.ly’, el canvi és global, i a no ser que es
reverteixi explícitament, el nou valor persistirà fins el final
del fitxer, afectant a tots els blocs de \score
així com
als fitxers externs afegits amb l’ordre \include
. Això pot
conduir a conseqüències imprevistes i als projectes de gravació
complexos pot ser difícil de rastrejar.
El LilyPond utilitza les variables següents de l’analitzador sintàctic:
- afterGraceFraction
- musicQuotes
- mode
- output-count
- output-suffix
- partCombineListener
- pitchnames
- toplevel-bookparts
- toplevel-scores
- showLastLength
- showFirstLength
prob (objecte de propietats)
Els OBjectes de PRopietats, o abreujadament probs, són
instàncies de la classe Prob
, que és una classe bàsica
senzilla que té llistes-A de propietats mutables i immutables i
els mètodes per manipular-les. Les classes Music
i
Stream_event
deriven de Prob
. També es creen
instàncies de la classe Prob
per emmagatzemar el contingut
formatat dels grobs del sistema i els blocs de títols durant el
procés de disposició de la pàgina.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < prob (objecte de propietats) ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ stencil (segell) > ] |
smob (objecte de l’Scheme)
Els Smobs, o OBjectes de l’ScheMe, formen part del mecanisme utilitzat pel Guile per exportar objectes de C i de C++ al codi de l’Scheme. Al LilyPond es creen smobs a partir d’objectes de C++ mitjançant macros. Hi ha dos tipus d’objectes smob: els smobs simples, orientats a objectes immutables simples com nombres, i els smobs complexos, usats per a objectes amb identitats. Si teniu accés a les fonts del LilyPond, trobareu més informació a ‘lily/includes/smob.hh’.
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < smob (objecte de l'Scheme) ] | [ Amunt : Glossari tècnic ] | [ Funcions musicals disponibles > ] |
stencil (segell)
Les instàncies de la classe stencil contenen la informació necessària per imprimir un objecte tipogràfic. És un smob simple que conté una caixa de confinament, que al seu cop defineix les dimensions vertical i horitzontal de l’objecte, i una expressió de l’Scheme que imprimeix l’objecte quan s’avalua. Els stencils o segells es poden combinar per formar segells més complexos definits per un arbre d’expressions de l’Scheme format a partir de les expressions de l’Scheme dels segells que el composen.
La propietat stencil
, que connecta a un grob amb el seu
segell es defineix dins de la interfície grob-interface
.
Vegeu també
Referència de funcionament intern: grob-interface.
A.17 Funcions musicals disponibles
-
\absolute
[music] - music (music) -
Make music absolute. This does not actually change the music itself but rather hides it from surrounding
\relative
and\fixed
commands. -
\acciaccatura
[music] - music (music) -
Create an acciaccatura from the following music expression
-
\accidentalStyle
[music] - style (symbol list) -
Set accidental style to symbol list style in the form ‘piano-cautionary’. If style has a form like ‘Staff.piano-cautionary’, the settings are applied to that context. Otherwise, the context defaults to ‘Staff’, except for piano styles, which use ‘GrandStaff’ as a context.
-
\addChordShape
[void] - key-symbol (symbol) tuning (pair) shape-definition (string or pair) -
Add chord shape shape-definition to the chord-shape-table hash with the key
(cons key-symbol tuning)
. -
\addInstrumentDefinition
[void] - name (string) lst (list) -
Create instrument name with properties list.
This function is deprecated.
-
\addQuote
[void] - name (string) music (music) -
Define music as a quotable music expression named name
-
\after
[music] - delta (duration) ev (music) mus (music) -
Add music ev (usually a post-event) with a delay of delta after the onset of mus.
-
\afterGrace
[music] - fraction [non-negative rational, fraction, or moment] main (music) grace (music) -
Create grace note(s) after a main music expression.
The musical position of the grace expression is after a given fraction of the main note’s duration has passed. If fraction is not specified as first argument, it is taken from
afterGraceFraction
which has a default value of3/4
. -
\allowPageTurn
[music] -
Allow a page turn. May be used at toplevel (ie between scores or markups), or inside a score.
-
\allowVoltaHook
[void] - bar (string) -
Allow the volta bracket hook being drawn over bar line bar.
-
\alterBroken
[music] - property (key list or symbol) arg (list) target (key list or music) -
Override property for pieces of broken spanner target with values arg. target may either be music in the form of a starting spanner event, or a symbol list in the form ‘Context.Grob’ or just ‘Grob’. Iff target is in the form of a spanner event, property may also have the form ‘Grob.property’ for specifying a directed tweak.
-
\ambitusAfter
[music] - target (symbol) -
Move the ambitus after the break-align symbol target.
-
\appendToTag
[music] - tag (symbol) more (music) music (music) -
Append more to the back of music tagged with tag. A
post-event
can be added to the articulations of rhythmic events or chords; other expressions may be added to chords, sequential or simultaneous music. -
\applyContext
[music] - proc (procedure) -
Modify context properties with Scheme procedure proc.
-
\applyMusic
[music] - func (procedure) music (music) -
Apply procedure func to music.
-
\applyOutput
[music] - target (symbol list or symbol) proc (procedure) -
Apply function
proc
to every layout object matched by target which takes the formContext
orContext.Grob
. -
\appoggiatura
[music] - music (music) -
Create an appoggiatura from music
-
\assertBeamQuant
[music] - l (pair) r (pair) -
Testing function: check whether the beam quants l and r are correct
-
\assertBeamSlope
[music] - comp (procedure) -
Testing function: check whether the slope of the beam is the same as
comp
-
\autoChange
[music] - pitch [pitch] clef-1 [context modification] clef-2 [context modification] music (music) -
Make voices that switch between staves automatically. As an option the pitch where to switch staves may be specified. The clefs for the staves are optional as well. Setting clefs works only for implicitly instantiated staves.
-
\balloonGrobText
[music] - grob-name (symbol) offset (pair of numbers) text (markup) -
Attach text to grob-name at offset offset (use like
\once
) -
\balloonText
[post event] - offset (pair of numbers) text (markup) -
Attach text at offset (use like
\tweak
) -
\bar
[music] - type (string) -
Insert a bar line of type type, overriding any automatic bar lines.
-
\barNumberCheck
[music] - n (integer) -
Print a warning if the current bar number is not n.
-
\beamExceptions
(any type) - music (music) -
Extract a value suitable for setting
Timing.beamExceptions
from the given pattern with explicit beams in music. A bar check|
has to be used between bars of patterns in order to reset the timing. -
\bendAfter
[post event] - delta (real number) -
Create a fall or doit of pitch interval delta.
-
\bendHold
[post event] - mus (music) -
Sets the
'style
of aBendSpanner
to'hold
. -
\bendStartLevel
[post event] - idx (non-negative, exact integer) mus (music) -
Sets the
details.successive-level
of aBendSpanner
to idx. -
\bookOutputName
[void] - newfilename (string) -
Direct output for the current book block to newfilename.
-
\bookOutputSuffix
[void] - newsuffix (string) -
Set the output filename suffix for the current book block to newsuffix.
-
\breathe
[music] -
Insert a breath mark.
-
\caesura
[music] -
Insert a caesura.
-
\chordRepeats
[music] - event-types [list] music (music) -
Walk through music putting the notes of the previous chord into repeat chords, as well as an optional list of event-types such as
#'(string-number-event)
. -
\clef
[music] - type (string) -
Set the current clef to type.
-
\codaMark
[music] - num [non-negative, exact integer] -
Create a coda mark. num may be 1 for the first mark, 2 for the second, etc., or it may be
\default
to use the next number in sequence automatically. -
\compoundMeter
[music] - args (pair) -
Create compound time signatures. The argument is a Scheme list of lists. Each list describes one fraction, with the last entry being the denominator, while the first entries describe the summands in the enumerator. If the time signature consists of just one fraction, the list can be given directly, i.e. not as a list containing a single list. For example, a time signature of (3+1)/8 + 2/4 would be created as
\compoundMeter #'((3 1 8) (2 4))
, and a time signature of (3+2)/8 as\compoundMeter #'((3 2 8))
or shorter\compoundMeter #'(3 2 8)
. -
\compressMMRests
[music] - music (music) -
Remove the empty bars created by multi-measure rests, leaving just the first bar containing the MM rest itself.
-
\crossStaff
[music] - notes (music) -
Create cross-staff stems
-
\cueClef
[music] - type (string) -
Set the current cue clef to type.
-
\cueClefUnset
[music] -
Unset the current cue clef.
-
\cueDuring
[music] - what (string) dir (direction) main-music (music) -
Insert contents of quote what corresponding to main-music, in a CueVoice oriented by dir.
-
\cueDuringWithClef
[music] - what (string) dir (direction) clef (string) main-music (music) -
Insert contents of quote what corresponding to main-music, in a CueVoice oriented by dir.
-
\deadNote
[music] - note (music) -
Print note with a cross-shaped note head.
-
\defineBarLine
[void] - bar (string) glyph-list (list) -
Define bar line settings for bar line bar. The list glyph-list must have three entries which define substitute glyphs for the end of a line, the beginning of a line, and a span bar, respectively. The substitute glyphs may be either strings or booleans:
#t
calls for the same value as bar and#f
calls for no glyph. -
\displayLilyMusic
[music] - port [output port] music (music) -
Display the LilyPond input representation of music to port, defaulting to the console.
-
\displayMusic
[music] - port [output port] music (music) -
Display the internal representation of music to port, default to the console.
-
\displayScheme
(any type) - port [output port] expr (any type) -
Display the internal representation of expr to port, default to the console.
-
\dropNote
[music] - num (integer) music (music) -
Drop a note of any chords in music, in num position from above.
-
\enablePolymeter
[void] -
For use within an output definition. Enables polymetry, moving timing management from
Score
toStaff
-like contexts. This is done by removing theTiming_translator
fromScore
, and adding it to all contexts having theStaff
alias. -
\endSpanners
[music] - music (music) -
Terminate the next spanner prematurely after exactly one note without the need of a specific end spanner.
-
\eventChords
[music] - music (music) -
Compatibility function wrapping
EventChord
around isolated rhythmic events occuring since version 2.15.28, after expanding repeat chords ‘q’. -
\featherDurations
[music] - scale (non-negative rational, fraction, or moment) argument (music) -
Adjust durations of music in argument by scale.
-
\finger
[post event] - finger (index or markup) -
Apply finger as a fingering indication.
-
\fixed
[music] - pitch (pitch) music (music) -
Use the octave of pitch as the default octave for music.
-
\footnote
[music] - mark [markup] offset (pair of numbers) footnote (markup) item (symbol list or music) -
Make the markup footnote a footnote on item. The footnote is marked with a markup mark moved by offset with respect to the marked music.
If mark is not given or specified as \default, it is replaced by an automatically generated sequence number. If item is a symbol list of form ‘Grob’ or ‘Context.Grob’, then grobs of that type will be marked at the current time step in the given context (default
Bottom
).If item is music, the music will get a footnote attached to a grob immediately attached to the event, like \tweak does. For attaching a footnote to an indirectly caused grob, write
\single\footnote
, use item to specify the grob, and follow it with the music to annotate.Like with
\tweak
, if you use a footnote on a following post-event, the\footnote
command itself needs to be attached to the preceding note or rest as a post-event with-
. -
\grace
[music] - music (music) -
Insert music as grace notes.
-
\grobdescriptions
(any type) - descriptions (list) -
Create a context modification from descriptions, a list in the format of
all-grob-descriptions
. -
\harmonicByFret
[music] - fret (number) music (music) -
Convert music into mixed harmonics; the resulting notes resemble harmonics played on a fretted instrument by touching the strings at fret.
-
\harmonicByRatio
[music] - ratio (number) music (music) -
Convert music into mixed harmonics; the resulting notes resemble harmonics played on a fretted instrument by touching the strings at the point given through ratio.
-
\harmonicNote
[music] - note (music) -
Print note with a diamond-shaped note head.
-
\harmonicsOn
[music] -
Set the default note head style to a diamond-shaped style.
-
\hide
[music] - item (symbol list or music) -
Set item’s ‘transparent’ property to
#t
, making it invisible while still retaining its dimensions.If item is a symbol list of form
GrobName
orContext.GrobName
, the result is an override for the grob name specified by it. If item is a music expression, the result is the same music expression with an appropriate tweak applied to it. -
\incipit
[music] - incipit-music (music) -
Output incipit-music before the main staff as an indication of its appearance in the original music.
-
\inherit-acceptability
[void] - to (symbol) from (symbol) -
When used in an output definition, will modify all context definitions such that context to is accepted as a child by all contexts that also accept from.
-
\inStaffSegno
[music] -
Put the segno variant ’varsegno’ at this position into the staff, compatible with the repeat command.
-
\instrumentSwitch
[music] - name (string) -
Switch instrument to name, which must have been predefined with function
\addInstrumentDefinition
.This function is deprecated.
-
\inversion
[music] - around (pitch) to (pitch) music (music) -
Invert music about around and transpose from around to to.
-
\invertChords
[music] - num (integer) music (music) -
Invert any chords in music into their num-th position. (Chord inversions may be directed downwards using negative integers.)
-
\jump
[music] - text (markup) -
Mark a point of departure, e.g. ‘Gavotte I D.C.’.
-
\keepWithTag
[music] - tags (symbol list or symbol) music (music) -
Include only elements of music that are tagged with one of the tags in tags. tags may be either a single symbol or a list of symbols.
Each tag may be declared as a member of at most one tag group (defined with
\tagGroup
). If none of a music element’s tags share a tag group with one of the specified tags, the element is retained. -
\key
[music] - tonic [pitch] pitch-alist [list of number pairs] -
Set key to tonic and scale pitch-alist. If both are null, just generate
KeyChangeEvent
. -
\killCues
[music] - music (music) -
Remove cue notes from music.
-
\label
[music] - label (symbol) -
Create label as a referrable label.
-
\language
[void] - language (string) -
Set note names for language language.
-
\languageRestore
[void] -
Restore a previously-saved pitchnames alist.
-
\languageSaveAndChange
[void] - language (string) -
Store the previous pitchnames alist, and set a new one.
-
\magnifyMusic
[music] - mag (positive number) music (music) -
Magnify the notation of music without changing the staff-size, using mag as a size factor. Stems, beams, slurs, ties, and horizontal spacing are adjusted automatically.
-
\magnifyStaff
[music] - mag (positive number) -
Change the size of the staff, adjusting notation size and horizontal spacing automatically, using mag as a size factor.
-
\makeClusters
[music] - arg (music) -
Display chords in arg as clusters.
-
\makeDefaultStringTuning
[void] - symbol (symbol) pitches (list) -
This defines a string tuning symbol via a list of pitches. The symbol also gets registered in
defaultStringTunings
for documentation purposes. -
\mark
[music] - label [index or markup] -
Create a rehearsal mark. If label is an integer, create the rehearsal mark for the given sequence number. If label is
\default
, create the next sequential rehearsal mark. If label is markup, use it for the mark. -
\markupMap
[music] - path (symbol list or symbol) markupfun (markup-function) music (music) -
This applies the given markup function markupfun to all markup music properties matching path in music.
For example,
\new Voice { g'2 c'' } \addlyrics { \markupMap LyricEvent.text \markup \with-color #red \etc { Oh yes! } }
-
\modalInversion
[music] - around (pitch) to (pitch) scale (music) music (music) -
Invert music about around using scale and transpose from around to to.
-
\modalTranspose
[music] - from (pitch) to (pitch) scale (music) music (music) -
Transpose music from pitch from to pitch to using scale.
-
\musicMap
[music] - proc (procedure) mus (music) -
Apply proc to mus and all of the music it contains.
-
\noPageBreak
[music] -
Forbid a page break. May be used at toplevel (i.e., between scores or markups), or inside a score.
-
\noPageTurn
[music] -
Forbid a page turn. May be used at toplevel (i.e., between scores or markups), or inside a score.
-
\octaveCheck
[music] - pitch (pitch) -
Octave check.
-
\offset
[music] - property (symbol list or symbol) offsets (any type) item (key list or music) -
Offset the default value of property of item by offsets. If item is a string, the result is
\override
for the specified grob type. If item is a music expression, the result is the same music expression with an appropriate tweak applied. -
\omit
[music] - item (symbol list or music) -
Set item’s ‘stencil’ property to
#f
, effectively omitting it without taking up space.If item is a symbol list of form
GrobName
orContext.GrobName
, the result is an override for the grob name specified by it. If item is a music expression, the result is the same music expression with an appropriate tweak applied to it. -
\once
[music] - music (music) -
Set
once
to#t
on all layout instruction events in music. This will complain about music with an actual duration. As a special exception, if music might be the result of a\tweak
command, no warning will be given in order to allow for\once \propertyTweak
to work as both one-time override and proper tweak. -
\ottava
[music] - octave (integer) -
Set the octavation.
-
\overrideProperty
[music] - grob-property-path (list of indexes or symbols) value (any type) -
Set the grob property specified by grob-property-path to value. grob-property-path is a symbol list of the form
Context.GrobName.property
orGrobName.property
, possibly with subproperties given as well.As opposed to
\override
which overrides the context-dependent defaults with which a grob is created, this command usesOutput_property_engraver
at the grob acknowledge stage. This may be necessary for overriding values set after the initial grob creation. -
\overrideTimeSignatureSettings
[music] - time-signature (fraction, as pair) base-moment (fraction, as pair) beat-structure (list) beam-exceptions (list) -
Override
timeSignatureSettings
for time signatures of time-signature to have settings of base-moment, beat-structure, and beam-exceptions. -
\pageBreak
[music] -
Force a page break. May be used at toplevel (i.e., between scores or markups), or inside a score.
-
\pageTurn
[music] -
Force a page turn between two scores or top-level markups.
-
\palmMute
[music] - note (music) -
Print note with a triangle-shaped note head.
-
\palmMuteOn
[music] -
Set the default note head style to a triangle-shaped style.
-
\parallelMusic
[void] - voice-ids (list) music (music) -
Define parallel music sequences, separated by ’|’ (bar check signs), and assign them to the identifiers provided in voice-ids.
voice-ids: a list of music identifiers (symbols containing only letters)
music: a music sequence, containing BarChecks as limiting expressions.
Example:
\parallelMusic A,B,C { c c | d d | e e | d d | e e | f f | } <==> A = { c c | d d } B = { d d | e e } C = { e e | f f }
The last bar checks in a sequence are not copied to the result in order to facilitate ending the last entry at non-bar boundaries.
-
\parenthesize
[music] - arg (symbol list or music) -
Tag arg to be parenthesized. arg may be either a music event or a grob path.
-
\partCombine
[music] - chord-range [pair of numbers] part1 (music) part2 (music) -
Take the music in part1 and part2 and return a music expression containing simultaneous voices, where part1 and part2 are combined into one voice where appropriate. Optional chord-range sets the distance in steps between notes that may be combined into a chord or unison.
-
\partCombineDown
[music] - chord-range [pair of numbers] part1 (music) part2 (music) -
Take the music in part1 and part2 and typeset so that they share a staff with stems directed downward.
-
\partCombineForce
[music] - type [symbol] -
Override the part-combiner.
-
\partCombineUp
[music] - chord-range [pair of numbers] part1 (music) part2 (music) -
Take the music in part1 and part2 and typeset so that they share a staff with stems directed upward.
-
\partial
[music] - dur (duration) -
Make a partial measure.
-
\phrasingSlurDashPattern
[music] - dash-fraction (number) dash-period (number) -
Set up a custom style of dash pattern for dash-fraction ratio of line to space repeated at dash-period interval for phrasing slurs.
-
\pitchedTrill
[music] - main-note (music) secondary-note (music) -
Print a trill with main-note as the main note of the trill and print secondary-note as a stemless note head in parentheses.
-
\pointAndClickOff
[void] -
Suppress generating extra code in final-format (e.g. pdf) files to point back to the lilypond source statement.
-
\pointAndClickOn
[void] -
Enable generation of code in final-format (e.g. pdf) files to reference the originating lilypond source statement; this is helpful when developing a score but generates bigger final-format files.
-
\pointAndClickTypes
[void] - types (symbol list or symbol) -
Set a type or list of types (such as
#'note-event
) for which point-and-click info is generated. -
\preBend
[post event] - mus (music) -
Sets the
'style
of aBendSpanner
to'pre-bend
. -
\preBendHold
[post event] - mus (music) -
Sets the
'style
of aBendSpanner
to'pre-bend-hold
. -
\propertyOverride
[music] - grob-property-path (list of indexes or symbols) value (any type) -
Set the grob property specified by grob-property-path to value. grob-property-path is a symbol list of the form
Context.GrobName.property
orGrobName.property
, possibly with subproperties given as well. This music function is mostly intended for use from Scheme as a substitute for the built-in\override
command. -
\propertyRevert
[music] - grob-property-path (list of indexes or symbols) -
Revert the grob property specified by grob-property-path to its previous value. grob-property-path is a symbol list of the form
Context.GrobName.property
orGrobName.property
, possibly with subproperties given as well. This music function is mostly intended for use from Scheme as a substitute for the built-in\revert
command. -
\propertySet
[music] - property-path (symbol list or symbol) value (any type) -
Set the context property specified by property-path to value. This music function is mostly intended for use from Scheme as a substitute for the built-in
\set
command. -
\propertyTweak
[music] - prop (key list or symbol) value (any type) item (key list or music) -
Add a tweak to the following item, usually music. This generally behaves like
\tweak
but will turn into an\override
when item is a symbol list.In that case, item specifies the grob path to override. This is mainly useful when using
\propertyTweak
as as a component for building other functions like\omit
. It is not the default behavior for\tweak
since many input strings in\lyricmode
can serve equally as music or as symbols which causes surprising behavior when tweaking lyrics using the less specific semantics of\propertyTweak
.prop can contain additional elements in which case a nested property (inside of an alist) is tweaked.
-
\propertyUnset
[music] - property-path (symbol list or symbol) -
Unset the context property specified by property-path. This music function is mostly intended for use from Scheme as a substitute for the built-in
\unset
command. -
\pushToTag
[music] - tag (symbol) more (music) music (music) -
Add more to the front of music tagged with tag. A
post-event
can be added to the articulations of rhythmic events or chords; other expressions may be added to chords, sequential or simultaneous music. -
\quoteDuring
[music] - what (string) main-music (music) -
Indicate a section of music to be quoted. what indicates the name of the quoted voice, as specified in an
\addQuote
command. main-music is used to indicate the length of music to be quoted; usually contains spacers or multi-measure rests. -
\raiseNote
[music] - num (integer) music (music) -
Raise a note of any chords in music, in num position from below.
-
\reduceChords
[music] - music (music) -
Reduce chords contained in music to single notes, intended mainly for reusing music in RhythmicStaff. Does not reduce parallel music.
-
\relative
[music] - pitch [pitch] music (music) -
Make music relative to pitch. If pitch is omitted, the first note in music is given in absolute pitch.
-
\removeWithTag
[music] - tags (symbol list or symbol) music (music) -
Remove elements of music that are tagged with one of the tags in tags. tags may be either a single symbol or a list of symbols.
-
\resetRelativeOctave
[music] - pitch (pitch) -
Set the octave inside a \relative section.
-
\retrograde
[music] - music (music) -
Return music in reverse order.
-
\revertTimeSignatureSettings
[music] - time-signature (pair) -
Revert
timeSignatureSettings
for time signatures of time-signature. -
\rightHandFinger
[post event] - finger (index or markup) -
Apply finger as a fingering indication.
-
\scaleDurations
[music] - fraction (non-negative rational, fraction, or moment) music (music) -
Multiply the duration of events in music by fraction.
-
\sectionLabel
[music] - text (markup) -
Mark the beginning of a named passage, e.g. “Coda”. This is well suited for use at a section division created with
\section
, but it does not imply\section
and may be used alone. -
\segnoMark
[music] - num [non-negative, exact integer] -
Create a segno mark (or bar line, if the
segnoStyle
context property is'bar-line
). num may be 1 for the first segno, 2 for the second, etc., or it may be\default
to use the next number in sequence automatically. -
\settingsFrom
(any type) - ctx [symbol] music (music) -
Take the layout instruction events from music, optionally restricted to those applying to context type ctx, and return a context modification duplicating their effect.
-
\shape
[music] - offsets (list) item (key list or music) -
Offset control-points of item by offsets. The argument is a list of number pairs or list of such lists. Each element of a pair represents an offset to one of the coordinates of a control-point. The y-coordinate of each number pair is scaled by staff space. If item is a string, the result is
\once\override
for the specified grob type. If item is a music expression, the result is the same music expression with an appropriate tweak applied. -
\shiftDurations
[music] - dur (integer) dots (integer) arg (music) -
Change the duration of arg by adding dur to the
durlog
of arg and dots to thedots
of arg. -
\single
[music] - overrides (music) music (music) -
Convert overrides to tweaks and apply them to music. This does not convert
\revert
,\set
or\unset
. -
\skip
[music] - arg (duration-or-music) -
Skip over arg, which may be music or a duration.
-
\slashedGrace
[music] - music (music) -
Create slashed graces (slashes through stems, but no slur) from the following music expression
-
\slurDashPattern
[music] - dash-fraction (number) dash-period (number) -
Set up a custom style of dash pattern for dash-fraction ratio of line to space repeated at dash-period interval for slurs.
-
\staffHighlight
[music] - color (color) -
Start a highlight with the specified color.
-
\storePredefinedDiagram
[void] - fretboard-table (hash table) chord (music) tuning (pair) diagram-definition (string or pair) -
Add predefined fret diagram defined by diagram-definition for the chord pitches chord and the stringTuning tuning.
-
\stringTuning
(any type) - chord (music) -
Convert chord to a string tuning. chord must be in absolute pitches and should have the highest string number (generally the lowest pitch) first.
-
\styledNoteHeads
[music] - style (symbol) heads (symbol list or symbol) music (music) -
Set heads in music to style.
-
\tabChordRepeats
[music] - event-types [list] music (music) -
Walk through music putting the notes, fingerings and string numbers of the previous chord into repeat chords, as well as an optional list of event-types such as
#'(articulation-event)
. -
\tabChordRepetition
[void] -
Include the string and fingering information in a chord repetition. This function is deprecated; try using
\tabChordRepeats
instead. -
\tag
[music] - tags (symbol list or symbol) music (music) -
Tag the following music with tags and return the result, by adding the single symbol or symbol list tags to the
tags
property of music. -
\tagGroup
[void] - tags (symbol list) -
Define a tag group comprising the symbols in the symbol list tags. Tag groups must not overlap.
-
\temporary
[music] - music (music) -
Make any
\override
in music replace an existing grob property value only temporarily, restoring the old value when a corresponding\revert
is executed. This is achieved by clearing the ‘pop-first’ property normally set on\override
s.An
\override
/\revert
sequence created by using\temporary
and\undo
on the same music containing overrides will cancel out perfectly or cause a warning.Non-property-related music is ignored, warnings are generated for any property-changing music that isn’t an
\override
. -
\textEndMark
[music] - text (markup) -
(undocumented; fixme)
-
\textMark
[music] - text (markup) -
(undocumented; fixme)
-
\tieDashPattern
[music] - dash-fraction (number) dash-period (number) -
Set up a custom style of dash pattern for dash-fraction ratio of line to space repeated at dash-period interval for ties.
-
\time
[music] - beat-structure [number list] fraction (fraction, as pair) -
Set fraction as time signature, with optional number list beat-structure before it.
-
\times
[music] - fraction (fraction, as pair) music (music) -
Scale music in time by fraction.
-
\tocItem
[music] - label [symbol list or symbol] text (markup) -
Add a line to the table of contents, using the
tocItemMarkup
paper variable markup and assigning it to label if one is provided. If a hierarchy of labels is given, make the current item a child of the corresponding objects. -
\transpose
[music] - from (pitch) to (pitch) music (music) -
Transpose music from pitch from to pitch to.
-
\transposedCueDuring
[music] - what (string) dir (direction) pitch (pitch) main-music (music) -
Insert notes from the part what into a voice called
cue
, using the transposition defined by pitch. This happens simultaneously with main-music, which is usually a rest. The argument dir determines whether the cue notes should be notated as a first or second voice. -
\transposition
[music] - pitch (pitch) -
Set instrument transposition
-
\tuplet
[music] - ratio (fraction, as pair) tuplet-span [duration] music (music) -
Scale the given music to tuplets. ratio is a fraction that specifies how many notes are played in place of the nominal value: it will be ‘3/2’ for triplets, namely three notes being played in place of two. If the optional duration tuplet-span is specified, it is used instead of
tupletSpannerDuration
for grouping the tuplets. For example,\tuplet 3/2 4 { c8 c c c c c }
will result in two groups of three tuplets, each group lasting for a quarter note.
-
\tupletSpan
[music] - tuplet-span [duration] -
Set
tupletSpannerDuration
, the length into which\tuplet
without an explicit ‘tuplet-span’ argument of its own will group its tuplets, to the duration tuplet-span. To revert to the default of not subdividing the contents of a\tuplet
command without explicit ‘tuplet-span’, use\tupletSpan \default
-
\tweak
[music] - prop (key list or symbol) value (any type) music (music) -
Add a tweak to the following music. Layout objects created by music get their property prop set to value. If prop has the form ‘Grob.property’, like with
\tweak Accidental.color #red cis'
an indirectly created grob (‘Accidental’ is caused by ‘NoteHead’) can be tweaked; otherwise only directly created grobs are affected.
prop can contain additional elements in which case a nested property (inside of an alist) is tweaked.
If music is an ‘event-chord’, every contained ‘rhythmic-event’ is tweaked instead.
-
\undo
[music] - music (music) -
Convert
\override
and\set
in music to\revert
and\unset
, respectively. Any reverts and unsets already in music cause a warning. Non-property-related music is ignored. -
\unfolded
[music] - music (music) -
Mask music until the innermost enclosing repeat is unfolded.
-
\unfoldRepeats
[music] - types [symbol list or symbol] music (music) -
Force
\repeat volta
,\repeat tremolo
or\repeat percent
commands in music to be interpreted as\repeat unfold
, if specified in the optional symbol-list types. The default for types is an empty list, which will force any of those commands in music to be interpreted as\repeat unfold
. Possible entries arevolta
,tremolo
orpercent
. Multiple entries are possible. -
\voices
[music] - ids (list of indexes or symbols) music (music) -
Take the given key list of numbers (indicating the use of ‘\voiceOne’…) or symbols (indicating voice names, typically converted from strings by argument list processing) and assign the following
\\
-separated music to contexts according to that list. Named rather than numbered contexts can be used for continuing one voice (for the sake of spanners and lyrics), usually requiring a\voiceOne
-style override at the beginning of the passage and a\oneVoice
override at its end.The default
<< … \\ … \\ … >>
construct would correspond to
\voices 1,2,3 << … \\ … \\ … >>
-
\void
[void] - arg (any type) -
Accept a scheme argument, return a void expression. Use this if you want to have a scheme expression evaluated because of its side-effects, but its value ignored.
-
\volta
[music] - volta-numbers (number list) music (music) -
Mark music as being limited to the volte given in volta-numbers when the innermost enclosing repeat is unfolded. Volta number begins at 1 and increases by 1 with each repetition.
-
\vshape
[music] - offsets (list) item (key list or music) -
Like
\shape
, but additionally show control points for ease of tweaking. -
\withMusicProperty
[music] - sym (symbol) val (any type) music (music) -
Set sym to val in music.
-
\xNote
[music] - note (music) -
Print note with a cross-shaped note head.
-
\=
[post event] - id (index or symbol) event (post event) -
This sets the
spanner-id
property of the following event to the given id (non-negative integer or symbol). This can be used to tell LilyPond how to connect overlapping or parallel slurs or phrasing slurs within a singleVoice
.\fixed c' { c\=1( d\=2( e\=1) f\=2) }
A.18 Identificadors de modificació de contextos
Es defineixen les ordres següents per al seu ús com modificacions
de context dins d’un bloc \layout
o \with
.
-
\EnableGregorianDivisiones
-
Configure division commands such as
\section
to createDivisio
grobs rather thanBarLine
grobs. This does not affect measure bar lines or the properties of the grobs themselves.- Sets translator property
caesuraTypeTransform
tocaesura-to-divisio
. - Sets translator property
doubleRepeatBarType
to'()
. - Sets translator property
endRepeatBarType
to'()
. - Sets translator property
fineBarType
to""
. - Sets translator property
sectionBarType
to""
. - Sets translator property
startRepeatBarType
to'()
. - Sets translator property
underlyingRepeatBarType
to""
. - Sets translator property
doubleRepeatSegnoBarType
to"S-||"
. - Sets translator property
endRepeatSegnoBarType
to"S-||"
. - Sets translator property
fineSegnoBarType
to"S-||"
. - Sets translator property
fineStartRepeatSegnoBarType
to"S-||"
. - Sets translator property
segnoBarType
to"S-||"
. - Sets translator property
startRepeatSegnoBarType
to"S-||"
.
- Sets translator property
-
\RemoveAllEmptyStaves
-
Remove staves which are considered to be empty according to the list of interfaces set by
keepAliveInterfaces
, including those in the first system.- Sets grob property
remove-empty
inVerticalAxisGroup
to#t
. - Sets grob property
remove-first
inVerticalAxisGroup
to#t
.
- Sets grob property
-
\RemoveEmptyStaves
-
Remove staves which are considered to be empty according to the list of interfaces set by
keepAliveInterfaces
.- Sets grob property
remove-empty
inVerticalAxisGroup
to#t
.
- Sets grob property
A.19 Predicats de tipus predefinits
Predicates return #t
when their argument is of the named type
and #f
if it isn’t.
R5RS primary predicates | ||
R5RS secondary predicates | ||
Guile predicates | ||
LilyPond scheme predicates | ||
LilyPond exported predicates |
R5RS primary predicates
Primary predicates can be applied to any expression. They can be used on their own as predicates for LilyPond functions. The predicates here are part of the Scheme standard R5RS.
Type predicate | Description |
---|---|
boolean? | boolean |
char? | character |
complex? | complex number |
eof-object? | end-of-file object |
input-port? | input port |
integer? | integer |
list? | list (use cheap-list?
for faster processing) |
null? | null |
number? | number |
output-port? | output port |
pair? | pair |
port? | port |
procedure? | procedure |
rational? | rational number |
real? | real number |
string? | string |
symbol? | symbol |
vector? | vector |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Full de referència ràpida >> ] |
[ < R5RS primary predicates ] | [ Amunt : Predicats de tipus predefinits ] | [ Guile predicates > ] |
R5RS secondary predicates
Secondary predicates are only applicable to specific expressions (for example, to numbers). They will throw a type error when applied to expressions they are not intended for. The predicates here are part of the Scheme standard R5RS.
Type predicate | Description |
---|---|
char-alphabetic? | alphabetic character |
char-lower-case? | lower-case character |
char-numeric? | numeric character |
char-upper-case? | upper-case character |
char-whitespace? | whitespace character |
even? | even number |
exact? | exact number |
inexact? | inexact number |
negative? | negative number |
odd? | odd number |
positive? | positive number |
zero? | zero |
Guile predicates
These predicates are defined by Guile but are not part of a Scheme standard.
Type predicate | Description |
---|---|
hash-table? | hash table |
LilyPond scheme predicates
These predicates are only available within LilyPond and defined in Scheme.
Type predicate | Description |
---|---|
alist? | association list (list of pairs) |
boolean-or-symbol? | boolean or symbol |
cheap-list? | list (use this instead of
list? for faster processing) |
color? | color |
exact-rational? | an exact rational number |
fraction? | fraction, as pair |
grob-list? | list of grobs |
index? | non-negative, exact integer |
index-or-markup? | index or markup |
key? | index or symbol |
key-list? | list of indexes or symbols |
key-list-or-music? | key list or music |
key-list-or-symbol? | key list or symbol |
ly:skyline-pair? | pair of skylines |
markup? | markup |
markup-command-list? | markup command list |
markup-list? | markup list |
moment-pair? | pair of moment objects |
number-list? | number list |
number-or-grob? | number or grob |
number-or-pair? | number or pair |
number-or-string? | number or string |
number-pair? | pair of numbers |
number-pair-list? | list of number pairs |
rational-or-procedure? | an exact rational or procedure |
rhythmic-location? | rhythmic location |
scale? | non-negative rational, fraction, or moment |
scheme? | any type |
string-or-music? | string or music |
string-or-pair? | string or pair |
string-or-symbol? | string or symbol |
symbol-key-alist? | alist, with symbols as keys |
symbol-list? | symbol list |
symbol-list-or-music? | symbol list or music |
symbol-list-or-symbol? | symbol list or symbol |
void? | void |
LilyPond exported predicates
These predicates are only available within LilyPond and usually defined in C++.
Type predicate | Description |
---|---|
ly:book? | book |
ly:context? | context |
ly:context-def? | context definition |
ly:context-mod? | context modification |
ly:dimension? | dimension, in staff space |
ly:dir? | direction |
ly:dispatcher? | dispatcher |
ly:duration? | duration |
ly:event? | post event |
ly:font-metric? | font metric |
ly:grob? | graphical (layout) object |
ly:grob-array? | array of grobs |
ly:grob-properties? | grob properties |
ly:input-location? | input location |
ly:item? | item |
ly:iterator? | iterator |
ly:lily-lexer? | lily-lexer |
ly:lily-parser? | lily-parser |
ly:listener? | listener |
ly:moment? | moment |
ly:music? | music |
ly:music-function? | music function |
ly:music-list? | list of music objects |
ly:music-output? | music output |
ly:otf-font? | OpenType font |
ly:output-def? | output definition |
ly:page-marker? | page marker |
ly:pango-font? | Pango font |
ly:paper-book? | paper book |
ly:paper-system? | paper-system Prob |
ly:pitch? | pitch |
ly:prob? | property object |
ly:score? | score |
ly:skyline? | skyline |
ly:source-file? | source file |
ly:spanner? | spanner |
ly:spring? | spring |
ly:stencil? | stencil |
ly:stream-event? | stream event |
ly:transform? | coordinate transform |
ly:translator? | translator |
ly:translator-group? | translator group |
ly:unpure-pure-container? | unpure/pure container |
[ << Taules del manual sobre notació ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ GNU Free Documentation License >> ] |
[ < LilyPond exported predicates ] | [ Amunt : Top ] | [ GNU Free Documentation License > ] |
B. Full de referència ràpida
Sintaxi | Descripció | Exemple |
1 2 8 16 | duracions | |
c4. c4.. | puntets | |
c d e f g a b | escala | |
fis bes | alteració | |
\clef treble \clef bass | claus | |
\time 3/4 \time 4/4 | compàs | |
r4 r8 | silenci | |
d ~ d | lligadura d’unió | |
\key es \major | armadura | |
note' | pujar una octava | |
note, | baixar una octava | |
c( d e) | lligadura d’expressió | |
c\( c( d) e\) | lligadura de fraseig | |
a8[ b] | barra | |
<< \new Staff … >> | més pentagrames | |
c-> c-. | articulacions | |
c2\mf c\sfz | matisos dinàmics | |
a\< a a\! | crescendo | |
a\> a a\! | decrescendo | |
< > | acord | |
\partial 8 | anacrusa o compàs incomplet | |
\tuplet 3/2 {f g a} | tresets | |
\grace | mordents | |
\lyricmode { twinkle } | escriure la lletra | twinkle |
\new Lyrics | imprimir la lletra | |
twin -- kle | separador de síl·labes | |
\chordmode { c:dim f:maj7 } | acords | |
\new ChordNames | imprimir els noms dels acords | |
<<{e f} \\ {c d}>> | polifonia | |
s4 s8 s16 | silencis de separació |
[ << Full de referència ràpida ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Índex d'ordres del LilyPond >> ] |
[ < Full de referència ràpida ] | [ Amunt : Top ] | [ Índex d'ordres del LilyPond > ] |
C. GNU Free Documentation License
Version 1.3, 3 November 2008
Copyright © 2000, 2001, 2002, 2007, 2008 Free Software Foundation, Inc. https://fsf.org/ Everyone is permitted to copy and distribute verbatim copies of this license document, but changing it is not allowed. |
-
PREAMBLE
The purpose of this License is to make a manual, textbook, or other functional and useful document free in the sense of freedom: to assure everyone the effective freedom to copy and redistribute it, with or without modifying it, either commercially or noncommercially. Secondarily, this License preserves for the author and publisher a way to get credit for their work, while not being considered responsible for modifications made by others.
This License is a kind of “copyleft”, which means that derivative works of the document must themselves be free in the same sense. It complements the GNU General Public License, which is a copyleft license designed for free software.
We have designed this License in order to use it for manuals for free software, because free software needs free documentation: a free program should come with manuals providing the same freedoms that the software does. But this License is not limited to software manuals; it can be used for any textual work, regardless of subject matter or whether it is published as a printed book. We recommend this License principally for works whose purpose is instruction or reference.
-
APPLICABILITY AND DEFINITIONS
This License applies to any manual or other work, in any medium, that contains a notice placed by the copyright holder saying it can be distributed under the terms of this License. Such a notice grants a world-wide, royalty-free license, unlimited in duration, to use that work under the conditions stated herein. The “Document”, below, refers to any such manual or work. Any member of the public is a licensee, and is addressed as “you”. You accept the license if you copy, modify or distribute the work in a way requiring permission under copyright law.
A “Modified Version” of the Document means any work containing the Document or a portion of it, either copied verbatim, or with modifications and/or translated into another language.
A “Secondary Section” is a named appendix or a front-matter section of the Document that deals exclusively with the relationship of the publishers or authors of the Document to the Document’s overall subject (or to related matters) and contains nothing that could fall directly within that overall subject. (Thus, if the Document is in part a textbook of mathematics, a Secondary Section may not explain any mathematics.) The relationship could be a matter of historical connection with the subject or with related matters, or of legal, commercial, philosophical, ethical or political position regarding them.
The “Invariant Sections” are certain Secondary Sections whose titles are designated, as being those of Invariant Sections, in the notice that says that the Document is released under this License. If a section does not fit the above definition of Secondary then it is not allowed to be designated as Invariant. The Document may contain zero Invariant Sections. If the Document does not identify any Invariant Sections then there are none.
The “Cover Texts” are certain short passages of text that are listed, as Front-Cover Texts or Back-Cover Texts, in the notice that says that the Document is released under this License. A Front-Cover Text may be at most 5 words, and a Back-Cover Text may be at most 25 words.
A “Transparent” copy of the Document means a machine-readable copy, represented in a format whose specification is available to the general public, that is suitable for revising the document straightforwardly with generic text editors or (for images composed of pixels) generic paint programs or (for drawings) some widely available drawing editor, and that is suitable for input to text formatters or for automatic translation to a variety of formats suitable for input to text formatters. A copy made in an otherwise Transparent file format whose markup, or absence of markup, has been arranged to thwart or discourage subsequent modification by readers is not Transparent. An image format is not Transparent if used for any substantial amount of text. A copy that is not “Transparent” is called “Opaque”.
Examples of suitable formats for Transparent copies include plain ASCII without markup, Texinfo input format, LaTeX input format, SGML or XML using a publicly available DTD, and standard-conforming simple HTML, PostScript or PDF designed for human modification. Examples of transparent image formats include PNG, XCF and JPG. Opaque formats include proprietary formats that can be read and edited only by proprietary word processors, SGML or XML for which the DTD and/or processing tools are not generally available, and the machine-generated HTML, PostScript or PDF produced by some word processors for output purposes only.
The “Title Page” means, for a printed book, the title page itself, plus such following pages as are needed to hold, legibly, the material this License requires to appear in the title page. For works in formats which do not have any title page as such, “Title Page” means the text near the most prominent appearance of the work’s title, preceding the beginning of the body of the text.
The “publisher” means any person or entity that distributes copies of the Document to the public.
A section “Entitled XYZ” means a named subunit of the Document whose title either is precisely XYZ or contains XYZ in parentheses following text that translates XYZ in another language. (Here XYZ stands for a specific section name mentioned below, such as “Acknowledgements”, “Dedications”, “Endorsements”, or “History”.) To “Preserve the Title” of such a section when you modify the Document means that it remains a section “Entitled XYZ” according to this definition.
The Document may include Warranty Disclaimers next to the notice which states that this License applies to the Document. These Warranty Disclaimers are considered to be included by reference in this License, but only as regards disclaiming warranties: any other implication that these Warranty Disclaimers may have is void and has no effect on the meaning of this License.
-
VERBATIM COPYING
You may copy and distribute the Document in any medium, either commercially or noncommercially, provided that this License, the copyright notices, and the license notice saying this License applies to the Document are reproduced in all copies, and that you add no other conditions whatsoever to those of this License. You may not use technical measures to obstruct or control the reading or further copying of the copies you make or distribute. However, you may accept compensation in exchange for copies. If you distribute a large enough number of copies you must also follow the conditions in section 3.
You may also lend copies, under the same conditions stated above, and you may publicly display copies.
-
COPYING IN QUANTITY
If you publish printed copies (or copies in media that commonly have printed covers) of the Document, numbering more than 100, and the Document’s license notice requires Cover Texts, you must enclose the copies in covers that carry, clearly and legibly, all these Cover Texts: Front-Cover Texts on the front cover, and Back-Cover Texts on the back cover. Both covers must also clearly and legibly identify you as the publisher of these copies. The front cover must present the full title with all words of the title equally prominent and visible. You may add other material on the covers in addition. Copying with changes limited to the covers, as long as they preserve the title of the Document and satisfy these conditions, can be treated as verbatim copying in other respects.
If the required texts for either cover are too voluminous to fit legibly, you should put the first ones listed (as many as fit reasonably) on the actual cover, and continue the rest onto adjacent pages.
If you publish or distribute Opaque copies of the Document numbering more than 100, you must either include a machine-readable Transparent copy along with each Opaque copy, or state in or with each Opaque copy a computer-network location from which the general network-using public has access to download using public-standard network protocols a complete Transparent copy of the Document, free of added material. If you use the latter option, you must take reasonably prudent steps, when you begin distribution of Opaque copies in quantity, to ensure that this Transparent copy will remain thus accessible at the stated location until at least one year after the last time you distribute an Opaque copy (directly or through your agents or retailers) of that edition to the public.
It is requested, but not required, that you contact the authors of the Document well before redistributing any large number of copies, to give them a chance to provide you with an updated version of the Document.
-
MODIFICATIONS
You may copy and distribute a Modified Version of the Document under the conditions of sections 2 and 3 above, provided that you release the Modified Version under precisely this License, with the Modified Version filling the role of the Document, thus licensing distribution and modification of the Modified Version to whoever possesses a copy of it. In addition, you must do these things in the Modified Version:
- Use in the Title Page (and on the covers, if any) a title distinct from that of the Document, and from those of previous versions (which should, if there were any, be listed in the History section of the Document). You may use the same title as a previous version if the original publisher of that version gives permission.
- List on the Title Page, as authors, one or more persons or entities responsible for authorship of the modifications in the Modified Version, together with at least five of the principal authors of the Document (all of its principal authors, if it has fewer than five), unless they release you from this requirement.
- State on the Title page the name of the publisher of the Modified Version, as the publisher.
- Preserve all the copyright notices of the Document.
- Add an appropriate copyright notice for your modifications adjacent to the other copyright notices.
- Include, immediately after the copyright notices, a license notice giving the public permission to use the Modified Version under the terms of this License, in the form shown in the Addendum below.
- Preserve in that license notice the full lists of Invariant Sections and required Cover Texts given in the Document’s license notice.
- Include an unaltered copy of this License.
- Preserve the section Entitled “History”, Preserve its Title, and add to it an item stating at least the title, year, new authors, and publisher of the Modified Version as given on the Title Page. If there is no section Entitled “History” in the Document, create one stating the title, year, authors, and publisher of the Document as given on its Title Page, then add an item describing the Modified Version as stated in the previous sentence.
- Preserve the network location, if any, given in the Document for public access to a Transparent copy of the Document, and likewise the network locations given in the Document for previous versions it was based on. These may be placed in the “History” section. You may omit a network location for a work that was published at least four years before the Document itself, or if the original publisher of the version it refers to gives permission.
- For any section Entitled “Acknowledgements” or “Dedications”, Preserve the Title of the section, and preserve in the section all the substance and tone of each of the contributor acknowledgements and/or dedications given therein.
- Preserve all the Invariant Sections of the Document, unaltered in their text and in their titles. Section numbers or the equivalent are not considered part of the section titles.
- Delete any section Entitled “Endorsements”. Such a section may not be included in the Modified Version.
- Do not retitle any existing section to be Entitled “Endorsements” or to conflict in title with any Invariant Section.
- Preserve any Warranty Disclaimers.
If the Modified Version includes new front-matter sections or appendices that qualify as Secondary Sections and contain no material copied from the Document, you may at your option designate some or all of these sections as invariant. To do this, add their titles to the list of Invariant Sections in the Modified Version’s license notice. These titles must be distinct from any other section titles.
You may add a section Entitled “Endorsements”, provided it contains nothing but endorsements of your Modified Version by various parties—for example, statements of peer review or that the text has been approved by an organization as the authoritative definition of a standard.
You may add a passage of up to five words as a Front-Cover Text, and a passage of up to 25 words as a Back-Cover Text, to the end of the list of Cover Texts in the Modified Version. Only one passage of Front-Cover Text and one of Back-Cover Text may be added by (or through arrangements made by) any one entity. If the Document already includes a cover text for the same cover, previously added by you or by arrangement made by the same entity you are acting on behalf of, you may not add another; but you may replace the old one, on explicit permission from the previous publisher that added the old one.
The author(s) and publisher(s) of the Document do not by this License give permission to use their names for publicity for or to assert or imply endorsement of any Modified Version.
-
COMBINING DOCUMENTS
You may combine the Document with other documents released under this License, under the terms defined in section 4 above for modified versions, provided that you include in the combination all of the Invariant Sections of all of the original documents, unmodified, and list them all as Invariant Sections of your combined work in its license notice, and that you preserve all their Warranty Disclaimers.
The combined work need only contain one copy of this License, and multiple identical Invariant Sections may be replaced with a single copy. If there are multiple Invariant Sections with the same name but different contents, make the title of each such section unique by adding at the end of it, in parentheses, the name of the original author or publisher of that section if known, or else a unique number. Make the same adjustment to the section titles in the list of Invariant Sections in the license notice of the combined work.
In the combination, you must combine any sections Entitled “History” in the various original documents, forming one section Entitled “History”; likewise combine any sections Entitled “Acknowledgements”, and any sections Entitled “Dedications”. You must delete all sections Entitled “Endorsements.”
-
COLLECTIONS OF DOCUMENTS
You may make a collection consisting of the Document and other documents released under this License, and replace the individual copies of this License in the various documents with a single copy that is included in the collection, provided that you follow the rules of this License for verbatim copying of each of the documents in all other respects.
You may extract a single document from such a collection, and distribute it individually under this License, provided you insert a copy of this License into the extracted document, and follow this License in all other respects regarding verbatim copying of that document.
-
AGGREGATION WITH INDEPENDENT WORKS
A compilation of the Document or its derivatives with other separate and independent documents or works, in or on a volume of a storage or distribution medium, is called an “aggregate” if the copyright resulting from the compilation is not used to limit the legal rights of the compilation’s users beyond what the individual works permit. When the Document is included in an aggregate, this License does not apply to the other works in the aggregate which are not themselves derivative works of the Document.
If the Cover Text requirement of section 3 is applicable to these copies of the Document, then if the Document is less than one half of the entire aggregate, the Document’s Cover Texts may be placed on covers that bracket the Document within the aggregate, or the electronic equivalent of covers if the Document is in electronic form. Otherwise they must appear on printed covers that bracket the whole aggregate.
-
TRANSLATION
Translation is considered a kind of modification, so you may distribute translations of the Document under the terms of section 4. Replacing Invariant Sections with translations requires special permission from their copyright holders, but you may include translations of some or all Invariant Sections in addition to the original versions of these Invariant Sections. You may include a translation of this License, and all the license notices in the Document, and any Warranty Disclaimers, provided that you also include the original English version of this License and the original versions of those notices and disclaimers. In case of a disagreement between the translation and the original version of this License or a notice or disclaimer, the original version will prevail.
If a section in the Document is Entitled “Acknowledgements”, “Dedications”, or “History”, the requirement (section 4) to Preserve its Title (section 1) will typically require changing the actual title.
-
TERMINATION
You may not copy, modify, sublicense, or distribute the Document except as expressly provided under this License. Any attempt otherwise to copy, modify, sublicense, or distribute it is void, and will automatically terminate your rights under this License.
However, if you cease all violation of this License, then your license from a particular copyright holder is reinstated (a) provisionally, unless and until the copyright holder explicitly and finally terminates your license, and (b) permanently, if the copyright holder fails to notify you of the violation by some reasonable means prior to 60 days after the cessation.
Moreover, your license from a particular copyright holder is reinstated permanently if the copyright holder notifies you of the violation by some reasonable means, this is the first time you have received notice of violation of this License (for any work) from that copyright holder, and you cure the violation prior to 30 days after your receipt of the notice.
Termination of your rights under this section does not terminate the licenses of parties who have received copies or rights from you under this License. If your rights have been terminated and not permanently reinstated, receipt of a copy of some or all of the same material does not give you any rights to use it.
-
FUTURE REVISIONS OF THIS LICENSE
The Free Software Foundation may publish new, revised versions of the GNU Free Documentation License from time to time. Such new versions will be similar in spirit to the present version, but may differ in detail to address new problems or concerns. See https://www.gnu.org/licenses/.
Each version of the License is given a distinguishing version number. If the Document specifies that a particular numbered version of this License “or any later version” applies to it, you have the option of following the terms and conditions either of that specified version or of any later version that has been published (not as a draft) by the Free Software Foundation. If the Document does not specify a version number of this License, you may choose any version ever published (not as a draft) by the Free Software Foundation. If the Document specifies that a proxy can decide which future versions of this License can be used, that proxy’s public statement of acceptance of a version permanently authorizes you to choose that version for the Document.
-
RELICENSING
“Massive Multiauthor Collaboration Site” (or “MMC Site”) means any World Wide Web server that publishes copyrightable works and also provides prominent facilities for anybody to edit those works. A public wiki that anybody can edit is an example of such a server. A “Massive Multiauthor Collaboration” (or “MMC”) contained in the site means any set of copyrightable works thus published on the MMC site.
“CC-BY-SA” means the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 license published by Creative Commons Corporation, a not-for-profit corporation with a principal place of business in San Francisco, California, as well as future copyleft versions of that license published by that same organization.
“Incorporate” means to publish or republish a Document, in whole or in part, as part of another Document.
An MMC is “eligible for relicensing” if it is licensed under this License, and if all works that were first published under this License somewhere other than this MMC, and subsequently incorporated in whole or in part into the MMC, (1) had no cover texts or invariant sections, and (2) were thus incorporated prior to November 1, 2008.
The operator of an MMC Site may republish an MMC contained in the site under CC-BY-SA on the same site at any time before August 1, 2009, provided the MMC is eligible for relicensing.
ADDENDUM: How to use this License for your documents
To use this License in a document you have written, include a copy of the License in the document and put the following copyright and license notices just after the title page:
Copyright (C) year your name. Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.3 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts. A copy of the license is included in the section entitled ``GNU Free Documentation License''. |
If you have Invariant Sections, Front-Cover Texts and Back-Cover Texts, replace the “with…Texts.” line with this:
with the Invariant Sections being list their titles, with the Front-Cover Texts being list, and with the Back-Cover Texts being list. |
If you have Invariant Sections without Cover Texts, or some other combination of the three, merge those two alternatives to suit the situation.
If your document contains nontrivial examples of program code, we recommend releasing these examples in parallel under your choice of free software license, such as the GNU General Public License, to permit their use in free software.
[ << GNU Free Documentation License ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Índex del LilyPond >> ] |
[ < GNU Free Documentation License ] | [ Amunt : Top ] | [ Índex del LilyPond > ] |
D. Índex d’ordres del LilyPond
Aquest índex fa una relació de totes les ordres i paraules clau del LilyPond, amb enllaços a aquelles seccions del manual que descriuen o s’ocupen del seu ús. Cadascú d’aquests enllaços consta de dues parts. La primera part apunta a la situació exacta del manual en el qual apareix l’ordre o paraula clau; la segona part apunta al començament de la secció corresponent del manual en la qual apareix l’ordre o paraula clau.
Salta a: | !
"
'
,
-
.
/
:
<
=
>
?
[
\
]
^
_
|
~
A B C D E F G H I L M N O P Q R S T U V W X |
---|
Salta a: | !
"
'
,
-
.
/
:
<
=
>
?
[
\
]
^
_
|
~
A B C D E F G H I L M N O P Q R S T U V W X |
---|
[ << Índex d'ordres del LilyPond ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ >> ] |
[ < Índex d'ordres del LilyPond ] | [ Amunt : Top ] | [ > ] |
E. Índex del LilyPond
A més de totes les ordres i paraules clau del LilyPond, aquest índex és una llista de termes musicals i les paraules que tenen relació amb cada u d’ells, amb enllaços a aquelles seccions del manual que descriuen o s’ocupen d’aquest terme. Cada un dels enllaços consta de dues parts. La primera part apunta a la situació exacta del manual en el qual apareix el terme; la segona part apunta al començament de la secció corresponent del manual en la qual es discuteix aquest terme.
Salta a: | !
"
'
,
-
.
/
1
8
:
<
=
>
?
[
\
]
^
_
|
~
À
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X |
---|
Salta a: | !
"
'
,
-
.
/
1
8
:
<
=
>
?
[
\
]
^
_
|
~
À
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X |
---|
[Part superior][Continguts][Índex] |
Notes a peu de pàgina
[1] Tutorial de l’Scheme conté un breu tutorial sobre la introducció de nombres, llistes, cadenes i símbols en Scheme.
[2] Internally, this works by activating the ‘dlig’ OpenType feature of the Emmentaler font.
[Part superior][Continguts][Índex] |
Taula de contingus
- 1. Notació musical
- 1.1 Altures
- 1.2 Duracions
- 1.3 Expressions
- 1.4 Repeticions
- 1.5 Notes simultànies
- 1.6 Notació dels pentagrames
- 1.7 Anotacions editorials
- 1.8 Text
- 2. Notació especialitzada
- 2.1 Música vocal
- 2.2 Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples
- 2.3 Instruments de corda sense trasts
- 2.4 Instruments de corda amb trasts
- 2.5 Percussió
- 2.6 Instruments de vent
- 2.7 Notació d’acords
- 2.8 Música contemporània
- 2.9 Notació antiga
- 2.9.1 Panoràmica dels estils amb suport
- 2.9.2 Notació antiga - funcionalitats comunes
- 2.9.3 Gravat de música mensural
- Contextos de la música mensural
- Claus de la música mensural
- Indicacions de compàs de la música mensural
- Caps de nota de la música mensural
- Corxets de la música mensural
- Silencis de la música mensural
- Alteracions i armadures de la música mensural
- Alteracions d’anotació (musica ficta)
- Lligadures mensurals blanques
- 2.9.4 Gravat del cant gregorià
- 2.9.5 Gravat del cant kievà en notació quadrada
- 2.9.6 Treball amb música antiga - escenaris i solucions
- 2.10 Músiques del món
- 3. Entrada i sortida generals
- 3.1 Estructura del codi d’entrada
- 3.2 Títols i encapçalaments
- 3.3 Treball sobre els fitxers d’entrada
- 3.4 Control de la sortida
- 3.5 Creació de sortida MIDI
- 3.5.1 Notació amb suport del MIDI
- 3.5.2 Notació sense suport del MIDI
- 3.5.3 El bloc MIDI
- 3.5.4 Control de les dinàmiques del MIDI
- 3.5.5 Ús dels instruments MIDI
- 3.5.6 Ús de les repeticions amb el MIDI
- 3.5.7 Assignació de canals MIDI
- 3.5.8 Propietats de context per a efectes MIDI
- 3.5.9 Enriquiment de la sortida MIDI
- 3.5.10 L’script Articulate
- 3.6 Extracció de la informació musical
- 4. Gestió de l’espai
- 4.1 Disposició de la pàgina
- 4.2 Disposició de la partitura
- 4.3 Salts
- 4.4 Espaiat vertical
- 4.5 Espaiat horitzontal
- 4.6 Encaix de la música en menys pàgines
- 5. Canvi dels valors predeterminats
- 5.1 Contextos d’interpretació
- 5.1.1 Explicació dels contextos
- 5.1.2 Creació i referenciació dels contextos
- 5.1.3 Manteniment amb vida dels contextos
- 5.1.4 Modificació dels connectors (plug-ins) de context
- 5.1.5 Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos
- 5.1.6 Definició de contextos nous
- 5.1.7 Ordre de disposició dels contextos
- 5.2 Explicació del Manual de referència de funcionament intern
- 5.3 Modificació de les propietats
- 5.4 Conceptes i propietats útils
- 5.5 Ajustaments avançats
- 5.6 Ús de les funcions musicals
- 5.1 Contextos d’interpretació
- A. Taules del manual sobre notació
- A.1 Taula de noms d’acords
- A.2 Modificadors d’acord més usuals
- A.3 Afinacions de cordes predefinides
- A.4 Diagrames predefinits de posicions
- A.5 Mides de pàgina predefinides
- A.6 Instruments MIDI
- A.7 Llista de colors
- A.8 El tipus de lletra Emmentaler
- Glifs de clau
- Glifs d’indicació de compàs
- Glifs de xifres
- Glifs d’alteracions
- Glifs dels caps de nota predeterminats
- Glifs dels caps de nota especials
- Glifs dels caps de nota amb formes
- Glifs de silencis
- Glifs de parèntesis
- Glifs de puntets
- Glifs de matisos dinàmics
- Glifs de inscripcions
- Glifs de fletxes
- Glifs de puntes de parèntesis
- Glifs de pedal
- Glifs d’acordió
- Glifs de lligadura
- Glifs de vaticana
- Glifs de medicea
- Glifs de Hufnagel
- Glifs de mensural
- Glifs de neomensural
- Glifs de Petrucci
- Glifs de Solesmes
- Glifs de la notació del cant kievà
- A.9 Estils de caps de nota
- A.10 Estils de clau
- A.11 Ordres de marcatge de text
- A.12 Ordres de llistes de marcatge de text
- A.13 Llista de caràcters especials
- A.14 Llista d’articulacions
- A.15 Notes de percussió
- A.16 Glossari tècnic
- alist (llista-A)
- callback
- closure (tancadura)
- glif
- grob (objecte gràfic)
- immutable
- interfície
- lexer (analitzador lèxic)
- mutable
- output-def (definició de sortida)
- parser (analitzador sintàctic)
- variable de l’analitzador sintàctic
- prob (objecte de propietats)
- smob (objecte de l’Scheme)
- stencil (segell)
- A.17 Funcions musicals disponibles
- A.18 Identificadors de modificació de contextos
- A.19 Predicats de tipus predefinits
- B. Full de referència ràpida
- C. GNU Free Documentation License
- D. Índex d’ordres del LilyPond
- E. Índex del LilyPond