LilyPond — Referència de la notació

Aquest manual ofereix una referència per a tota la notació musical que es pot produir amb el LilyPond versió 2.23.3. S’entén que el lector està familiaritzat amb el material que hi ha a Manual d’aprenentatge.

Per a més informació sobre la forma en la qual aquest manual es relaciona amb la resta de la documentació, o per llegir aquest manual en altres formats, consulteu Manuals.

Si us falta algun manual, trobareu tota la documentació a http://lilypond.org/.


1. Notació musical

Aquest capítol explica com crear notació musical.


1.1 Altures

[image of music]

A aquesta secció es discuteix com especificar l’altura de les notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada, modificació i sortida.


1.1.1 Escriptura de notes

A aquesta secció es descriu la manera d’introduir l’altura de les notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.


Escriptura d’octava absoluta

El nom d’una nota s’especifica usant les lletres minúscules de l’a a la g. Les notes els noms dels quals van des de la c fins la b s’imprimeixen a l’octava inferior al Do central.

{
  \clef bass
  c4 d e f
  g4 a b c
  d4 e f g
}

[image of music]

Es poden especificar d’altres octaves mitjançant una cometa simple quote (') o una coma (,) . Cada ' eleva l’altura en una octava; cada , baixa l’altura una octava.

{
  \clef treble
  c'4 e' g' c''
  c'4 g b c'
  \clef bass
  c,4 e, g, c
  c,4 g,, b,, c,
}

[image of music]

Les marques d’octava comunes es poden escriure una sola vegada sobre una nota de referència si es fa servir \fixed abans de la música. A les notes dins de \fixed sols els calen les marques d’apòstrof ' o de coma  , quan estan per sobre o per sota de l’octava de la nota de referència.

{
  \fixed c' {
    \clef treble
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
  \clef bass
  \fixed c, {
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
}

[image of music]

L’altura de les notes de l’expressió musical que segueix a \fixed no resulta afectada per un \relative que l’envolta, que s’estudia a continuació.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names.

Fragments de codi: Pitches.


Escriptura d’octava relativa

L’entrada d’octava absoluta requereix que s’especifiqui l’octava per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el mode d’entrada d’octava relativa especifica cada octava en relació amb la nota anterior: si es canvia l’octava d’una nota això afectarà a totes les notes següents.

El mode relatiu de notes s’ha d’introduir de forma explícita usant l’ordre \relative:

\relative altura_inicial expressió_musical

En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop possible de la nota anterior. Això significa que l’octava d’una nota que està dins de expresión_musical es calcula com segueix:

Aquí podem ver el mode relatiu en acció:

\relative {
  \clef bass
  c d e f
  g a b c
  d e f g
}

[image of music]

Les marques de canvi d’octava s’utilitzen per a intervals majors de la quarta:

\relative {
  c'' g c f,
  c' a, e'' c
}

[image of music]

Una sèrie de notes sense cap marca d’octava pot, malgrat tot, abastar intervals molt grans:

\relative {
  c f b e
  a d g c
}

[image of music]

Quan hi ha uns blocs \relative niuats dins d’altres, el bloc \relative més intern comença amb la seva pròpia nota de referència independentment del \relative exterior.

\relative {
  c' d e f
  \relative {
    c'' d e f
  }
}

[image of music]

\relative no té efecte sobre els blocs \chordmode.

\new Staff {
  \relative c''' {
    \chordmode { c1 }
  }
  \chordmode { c1 }
}

[image of music]

\relative no es permet dins des bloques \chordmode.

La música que està dins d’un bloc \transpose és absoluta, a no ser que s’inclogui una ordre \relative.

\relative {
  d' e
  \transpose f g {
    d e
    \relative {
      d' e
    }
  }
}

[image of music]

Si l’element anterior és un acord, la primera nota de l’acord s’utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins dels acords, la següent nota sempre està en relació a l’anterior.

\relative {
  c'
  <c e g>
  <c' e g'>
  <c, e, g''>
}

[image of music]

Com es va explicar més a dalt, l’octava de les notes es calcula solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d’un Si s’escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda, independentment del número de semitons de cada un d’ells.

\relative {
  c''2 fis
  c2 ges
  b2 eisis
  b2 feses
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: fifth, interval, Pitch names.

Referència de la notació: Comprovació d’octava.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: RelativeOctaveMusic.


Alteracions accidentals

Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els noms de les notes específiques les altures; l’armadura i la clau determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota sense alteració com c significa ‘Do natural’, i sí que l’afecten l’armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu Alteracions accidentals i armadures.

S’escriu una nota sostinguda afegint is al nom de la nota, i un bemoll afegint es. Com és d’esperar, un doble sostingut i un doble bemoll s’obté afegint isis o eses. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions, consulteu Noms de les notes en altres llengües.

\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }

[image of music]

Una nota natural s’introdueix com el nom de la nota, sense més; no cal cap sufix. S’imprimeix un símbol de becaire si cal per cancel·lar l’efecte d’una alteració o armadura anterior.

\relative c'' { a4 aes a2 }

[image of music]

Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:

\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }

[image of music]

Normalment les alteracions accidentals s’imprimeixen automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de admiració ! després de l’altura de la nota. Es pot obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre parèntesi) afegint el signe de interrogació ? després del nom de la nota.

\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }

[image of music]

Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols s’imprimeixen al començament d’un sistema:

\relative c'' {
  cis1~ 1~
  \break
  cis
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Hiding accidentals on tied notes at the start of a new system

This shows how to hide accidentals on tied notes at the start of a new system.

\relative c'' {
  \override Accidental.hide-tied-accidental-after-break = ##t
  cis1~ cis~
  \break
  cis
}

[image of music]

Preventing extra naturals from being automatically added

In accordance with traditional typesetting rules, a natural sign is printed before a sharp or flat if a previous double sharp or flat on the same note is canceled. To change this behavior to contemporary practice, set the extraNatural property to f in the Staff context.

\relative c'' {
  aeses4 aes ais a
  \set Staff.extraNatural = ##f
  aeses4 aes ais a
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: sharp, flat, double sharp, double flat, Pitch names, quarter tone.

Manual d’aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.

Referència de la notació: Alteracions accidentals automàtiques, Alteracions d’anotació (musica ficta), Noms de les notes en altres llengües.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Accidental_engraver, Accidental, AccidentalCautionary, accidental-interface.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no s’ajusten a cap estàndard.


Noms de les notes en altres llengües

Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:

\language "italiano"

\relative {
  do' re mi sib
}

[image of music]

Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:

Llengua

Nom de les notes

nederlands

c d e f g a bes b

català o
 catalan

do re mi fa sol la sib si

deutsch

c d e f g a b h

english

c d e f g a bf/b-flat b

español o
 espanol

do re mi fa sol la sib si

français

do /re mi fa sol la sib si

italiano

do re mi fa sol la sib si

norsk

c d e f g a b h

português o
 portugues

do re mi fa sol la sib si

suomi

c d e f g a b h

svenska

c d e f g a b h

vlaams

do re mi fa sol la sib si

A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:

Llengua

sostingut

bemoll

doble sostingut

doble bemoll

nederlands

is

es

isis

eses

català o
 catalan

d/s

b

dd/ss

bb

deutsch

is

es

isis

eses

english

s/-sharp

f/-flat

ss/x/-sharpsharp

ff/-flatflat

español o
 espanol

s

b

ss/x

bb

français

d

b

dd/x

bb

italiano

d

b

dd

bb

norsk

iss/is

ess/es

ississ/isis

essess/eses

português o
 portugues

s

b

ss

bb

suomi

is

es

isis

eses

svenska

iss

ess

ississ

essess

vlaams

k

b

kk

bb

A l’holandès, aes es contrau com as, però les dues formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant es com ees. Això s’aplica també a aeses / ases i a eeses / eses. A vegades es defineixen sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.

\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }

[image of music]

Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.

Llengua

semi-sostingut

semi-bemoll

sesqui-sostingut

sesqui-bemoll

nederlands

ih

eh

isih

eseh

català o
 catalan

qd/qs

qb

tqd/tqs

tqb

deutsch

ih

eh

isih

eseh

english

qs

qf

tqs

tqf

español o
 espanol

cs

cb

tcs

tcb

français

sd

sb

dsd

bsb

italiano

sd

sb

dsd

bsb

norsk

ih

eh

issih/isih

esseh/eseh

português o
 portugues

sqt

bqt

stqt

btqt

suomi

ih

eh

isih

eseh

svenska

ih

eh

issih

esseh

vlaams

hk

hb

khk

bhb

Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names, Common Practice Period.

Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.

Fitxers instal·lats: ‘scm/define-note-names.scm’.

Fragments de codi: Pitches.


1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora

Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.


Comprovació d’octava

Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d’octava. Les comprovacions d’octava fan més fàcil trobar aquests errors, mitjançant la presentació d’un advertiment i corregint l’octava si la nota es troba a una octava diferent de l’esperat.

Per comprovar l’octava d’una nota, especifiqueu l’octava absoluta després del símbol =. Aquest exemple genera un missatge d’advertiment (i corregeix l’altura) perquè la segona nota és l’octava absoluta d'' en lloc de d' com indica la correcció d’octava.

\relative {
  c''2 d='4 d
  e2 f
}

[image of music]

L’octava de les notes es pot comprovar també amb l’ordre \octaveCheck altura_de_control. altura_de_control s’especifica en mode absolut. Això comprova que l’interval entre la nota anterior i la altura_de_control es troba dins d’una quarta (és a dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta comprovació fracassa, s’imprimeix un missatge d’advertiment. Tot i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en relació al valor corregit.

\relative {
  c''2 d
  \octaveCheck c'
  e2 f
}

[image of music]

Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera comprovacions de \octaveCheck fracassen, però la segona és correcta.

\relative {
  c''4 f g f

  c4
  \octaveCheck c'
  f
  \octaveCheck c'
  g
  \octaveCheck c'
  f
}

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: RelativeOctaveCheck.


Transposició

Una expressió musical es pot transportar mitjançant \transpose. La sintaxi és

\transpose nota_origen nota_destí expressió_musical

Això significa que la expressió_musical es transporta l’interval que hi ha entre les notes nota_origen i nota_destí: qualsevol nota amb l’altura de nota_origen es canvia per nota_destí i qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues notes s’introdueixen en mode absolut.

Nota: La música que està dins d’un bloc transpose és absoluta, a no ser que s’inclogui una introducció relative dins del bloc.

Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major. Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també l’armadura de la tonalitat es transporta automàticament.

\transpose d e {
  \relative {
    \key d \major
    d'4 fis a d
  }
}

[image of music]

Si una particel·la escrita en Do (afinació de concert normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La s’escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:

\transpose a c' {
  \relative {
    \key c \major
    c'4 d e g
  }
}

[image of music]

Observeu que especifiquem \key c \major de forma explícita. Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no s’imprimeix l’armadura.

\transpose distingeix entre notes enarmòniques: tant \transpose c cis com \transpose c des transporten un semitò cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les notes no es mouen del seu lloc a l’escala, en canvi la segona imprimeix bemolls de la nota següent.

music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \transpose c cis { \music }
  \transpose c des { \music }
}

[image of music]

\transpose també es pot usar per introduir notes escrites per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren com escriure altures en Do (o en afinació de concert) i gravar-les per a un instrument transpositor, però també és possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:

musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose c bes, \musicaEnSiBemol

Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre \transpose:

musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose f c' { \transpose c bes, \musicaEnSiBemol }

Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu Transposició dels instruments.

Fragments de codi seleccionats

Transposing pitches with minimum accidentals ("Smart" transpose)

This example uses some Scheme code to enforce enharmonic modifications for notes in order to have the minimum number of accidentals. In this case, the following rules apply:

Double accidentals should be removed

B sharp -> C

E sharp -> F

C flat -> B

F flat -> E

In this manner, the most natural enharmonic notes are chosen.

#(define (naturalize-pitch p)
   (let ((o (ly:pitch-octave p))
         (a (* 4 (ly:pitch-alteration p)))
         ;; alteration, a, in quarter tone steps,
         ;; for historical reasons
         (n (ly:pitch-notename p)))
     (cond
      ((and (> a 1) (or (eqv? n 6) (eqv? n 2)))
       (set! a (- a 2))
       (set! n (+ n 1)))
      ((and (< a -1) (or (eqv? n 0) (eqv? n 3)))
       (set! a (+ a 2))
       (set! n (- n 1))))
     (cond
      ((> a 2) (set! a (- a 4)) (set! n (+ n 1)))
      ((< a -2) (set! a (+ a 4)) (set! n (- n 1))))
     (if (< n 0) (begin (set! o (- o 1)) (set! n (+ n 7))))
     (if (> n 6) (begin (set! o (+ o 1)) (set! n (- n 7))))
     (ly:make-pitch o n (/ a 4))))

#(define (naturalize music)
   (let ((es (ly:music-property music 'elements))
         (e (ly:music-property music 'element))
         (p (ly:music-property music 'pitch)))
     (if (pair? es)
         (ly:music-set-property!
          music 'elements
          (map naturalize es)))
     (if (ly:music? e)
         (ly:music-set-property!
          music 'element
          (naturalize e)))
     (if (ly:pitch? p)
         (begin
           (set! p (naturalize-pitch p))
           (ly:music-set-property! music 'pitch p)))
     music))

naturalizeMusic =
#(define-music-function (m)
   (ly:music?)
   (naturalize m))

music = \relative c' { c4 d e g }

\score {
  \new Staff {
    \transpose c ais { \music }
    \naturalizeMusic \transpose c ais { \music }
    \transpose c deses { \music }
    \naturalizeMusic \transpose c deses { \music }
  }
  \layout { }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Transposició dels instruments, Inversió, Transformacions modals, Escriptura d’octava relativa, Retrogradació.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: TransposedMusic.

Advertiments i problemes coneguts

La conversió relativa no afecta a les seccions \transpose, \chordmode ni \relative dins del seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música transportada, es pot col·locar un altre \relative dins de \transpose.

No s’imprimeixen alteracions accidentals triples quan s’usa \transpose. En lloc d’això, s’usarà una nota ‘equivalent enarmònicament’ (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi triple bemoll).


Inversió

Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola operació amb:

\inversion nota_pivot nota_destí expressió_musical

La expressió_musical s’inverteix interval a interval al voltant de nota_pivot, i després es transport de manera que nota_pivot es fa correspondre amb nota_destí.

music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \music
  \inversion d' d' \music
  \inversion d' ees' \music
}

[image of music]

Nota: Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta envoltant-los en un bloc relative.

Vegeu també

Referència de la notació: Transformacions modals, Retrogradació, Transposició.


Retrogradació

Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:

music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \music
  \retrograde \music
}

[image of music]

Advertiments i problemes coneguts

Les lligadures d’unió manuals dins de \retrograde es trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes lligadures automàticament activant Divisió automàtica de les notes.

Vegeu també

Referència de la notació: Inversió, Transformacions modals, Transposició.


Transformacions modals

En una composició musical que està basada en una escala amb freqüència es transformen els motius de diverses formes. Un motiu es pot transportar perquè comenci en diferents llocs de l’escala o pot invertir-se al voltant d’una nota pivot de l’escala. També es pot revertir per produir una retrogradació, vegeu Retrogradació.

Nota: Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es deixarà sense transformar.

Transposició modal

Es pot transportar un motiu dins d’una escala donada amb:

\modalTranspose nota_origen nota_destí escala motiu

Les notes del motiu es desplacen dins de la escala el nombre de graus de l’escala donats per l’interval entre nota_destí y nota_origen:

diatonicScale = \relative { c' d e f g a b }
motif = \relative { c'8 d e f g a b c }

\new Staff {
  \motif
  \modalTranspose c f \diatonicScale \motif
  \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif
}

[image of music]

Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i amb qualssevol intervals:

pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees }
motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> }

\new Staff {
  \motif
  \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif
}

[image of music]

Quan es fa servir amb una escola cromàtica, \modalTranspose té un efecte semblant a \transpose, però amb la possibilitat d’especificar els noms de les notes que es vulguin usar:

chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b }
motif = \relative { c'8 d e f g a b c }

\new Staff {
  \motif
  \transpose c f \motif
  \modalTranspose c f \chromaticScale \motif
}

[image of music]

Inversió modal

Es pot invertir un motiu dins d’una escala donada al voltant d’una nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única operaćió, amb:

\modalInversion nota-pivote nota-destino escala motivo

Les notes del motiu col·loquen al mateix nombre de graus de distància de l’escala a partir de la nota_pivot dins de l’escala, però en la direcció oposada, i el resultat es desplaça després dins de l’escala el nombre de grados de l’escala donats per l’interval entre la nota_destí i la nota_pivot.

Així doncs, per invertir senzillament al voltant d’una nota de l’escala, utilitzeu el mateix valor per a nota_pivot i nota_destí:

octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \motif
  \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif
}

[image of music]

Per invertir al voltant d’una nota pivot entre dues notes de l’escala, invertiu al voltant d’una de les notes i després transporteu en un grau de l’escala. les dues notes especificades es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la nota pivot:

scale = \relative { c' g' }
motive = \relative { c' c g' c, }

\new Staff {
  \motive
  \modalInversion c' g' \scale \motive
}

[image of music]

L’operació combinada d’inversió i retrogradació produeix la inversió retrògrada:

octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \motif
  \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Inversió, Retrogradació, Transposició.


1.1.3 Impressió de les altures

Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l’altura de les notes.


Clau

Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és la clau “treble” (o clau de Sol).

c'2 c'

[image of music]

Tanmateix, es pot canviar la clau usant l’ordre \clef i el nom de la clau corresponent. Als exemples següents es mostra la posició del Do central en diferents claus.

\clef treble
c'2 c'
\clef alto
c'2 c'
\clef tenor
c'2 c'
\clef bass
c'2 c'

[image of music]

Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les claus, consulteu Estils de clau.

Les claus especials, com les utilitzades a la música antiga, es descriuen a Claus de la música mensural i a Claus de cant gregorià. La música que requereix claus de tabulatura s’estudia a Tabulatures predeterminades i a Tabulatures personalitzades.

Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres \cueClef i \cueDuringWithClef a Format de les notes guia.

En afegir _8 o ^8 al nom de la clau, la clau es transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i _15 i ^15 la transposa dos octaves. Si cal es poden usar altres nombres enters. L’argument nom_de_clau s’ha de envoltar entre cometes si conté caràcters no alfabètics:

\clef treble
c'2 c'
\clef "treble_8"
c'2 c'
\clef "bass^15"
c'2 c'
\clef "alto_2"
c'2 c'
\clef "G_8"
c'2 c'
\clef "F^5"
c'2 c'

[image of music]

Es pot obtenir una indicació d’octava opcional envoltant l’argument numèric entre parèntesis o claudàtors:

\clef "treble_(8)"
c'2 c'
\clef "bass^[15]"
c'2 c'

[image of music]

Les altures s’imprimeixen com si l’argument numèric no tingués els parèntesis o claudàtors.

De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un salt de línia provoca que el símbol de clau nou s’imprimeixi al final de la línia anterior, com una clau de cortesia, així com al principi del següent. Aquesta clau de cortesia es pot suprimir.

\clef treble { c'2 c' } \break
\clef bass { c'2 c' } \break
\clef alto
  \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible
  { c'2 c' } \break
  \unset Staff.explicitClefVisibility
\clef bass { c'2 c' } \break

[image of music]

De forma predeterminada, una clau que s’ha imprès prèviament no es torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre \clef, i s’ignora. La instrucció \set Staff.forceClef = ##t modifica aquest comportament.

  \clef treble
  c'1
  \clef treble
  c'1
  \set Staff.forceClef = ##t
  c'1
  \clef treble
  c'1

[image of music]

Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.

  \clef "treble"
  c'1
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \override Staff.Clef.full-size-change = ##t
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \revert Staff.Clef.full-size-change
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Tweaking clef properties

Changing the Clef glyph, its position, or the ottavation does not change the position of subsequent notes on the staff. To get key signatures on their correct staff lines middleCClefPosition must also be specified, with positive or negative values moving middle C up or down respectively, relative to the staff’s center line.

For example, \clef "treble_8" is equivalent to setting the clefGlyph, clefPosition (the vertical position of the clef itself on the staff), middleCPosition and clefTransposition. Note that when any of these properties (except middleCPosition) are changed a new clef symbol is printed.

The following examples show the possibilities when setting these properties manually. On the first line, the manual changes preserve the standard relative positioning of clefs and notes, whereas on the second line, they do not.

{
  % The default treble clef
  \key f \major
  c'1
  % The standard bass clef
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F"
  \set Staff.clefPosition = #2
  \set Staff.middleCPosition = #6
  \set Staff.middleCClefPosition = #6
  \key g \major
  c'1
  % The baritone clef
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C"
  \set Staff.clefPosition = #4
  \set Staff.middleCPosition = #4
  \set Staff.middleCClefPosition = #4
  \key f \major
  c'1
  % The standard choral tenor clef
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G"
  \set Staff.clefPosition = #-2
  \set Staff.clefTransposition = #-7
  \set Staff.middleCPosition = #1
  \set Staff.middleCClefPosition = #1
  \key f \major
  c'1
  % A non-standard clef
  \set Staff.clefPosition = #0
  \set Staff.clefTransposition = #0
  \set Staff.middleCPosition = #-4
  \set Staff.middleCClefPosition = #-4
  \key g \major
  c'1 \break

  % The following clef changes do not preserve
  % the normal relationship between notes, key signatures
  % and clefs:

  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F"
  \set Staff.clefPosition = #2
  c'1
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G"
  c'1
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C"
  c'1
  \set Staff.clefTransposition = #7
  c'1
  \set Staff.clefTransposition = #0
  \set Staff.clefPosition = #0
  c'1

  % Return to the normal clef:

  \set Staff.middleCPosition = #0
  c'1
}

[image of music]

Vegeu també

Referencia de la notación: Claus de la música mensural, Claus de cant gregorià, Tabulatures predeterminades Tabulatures personalitzades. Format de les notes guia.

Fitxers instal·lats: ‘scm/parser-clef.scm’.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Clef_engraver, Clef, ClefModifier, clef-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Els números d’octava adjunts a les claus es tracten com grobs diferents. Així doncs, qualsevol \override (sobreescriptura) efectuada a l’objecte Clef s’haurà d’aplicar també al grob ClefModifier com un \override diferent.

\new Staff \with {
  \override Clef.color = #blue
  \override ClefModifier.color = #red
}

\clef "treble_8" c'4

[image of music]


Armadura de la tonalitat

Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una causa freqüent de confusió per al nous usuaris. Al LilyPond, el noms de les notes són el codi d’entrada en brut; l’armadura i la clau determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut. Una nota sense alteració com c significa ‘Do natural’, sense que l’afectin l’armadura o la clau. Per veure més informació, consulteu Alteracions accidentals i armadures.

L’armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està denotada per un conjunt d’alteracions (bemolls o sostinguts) al començament del pentagrama. L’establiment o modificació de l’armadura es fa amb l’ordre \key:

\key nota modo

Aquí, mode ha de ser \major o \minor per obtenir la tonalitat nota major o noms estàndard de mode (també coneguts com modes eclesiàstics): \ionian (jònic), \dorian (dòric), \phrygian (frigi), \lydian (lidi), \mixolydian (mixolidi), \aeolian (eoli) i \locrian (locri).

\relative {
  \key g \major
  fis''1
  f
  fis
}

[image of music]

Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb l’alteració que porta cada nota de l’escala quan el mode comença amb Do.

freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL)
    (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT))

\relative {
  \key c \freygish c'4 des e f
  \bar "||" \key d \freygish d es fis g
}

[image of music]

Les alteracions de l’armadura de la tonalitat es poden imprimir en una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en més d’una octava, usat les propietats flat-positions i sharp-positions de KeySignature. Les entrades en aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de pentagrama en el qual s’imprimiran les alteracions, les alteracions es col·loquen dins de l’octava que acaba en aquesta posició del pentagrama.

\override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5))
\override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5))
\clef bass \key es \major es g bes d'
\clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d''

\override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2)
\bar "||" \key b \major b' fis' b'2

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Preventing natural signs from being printed when the key signature changes

When the key signature changes, natural signs are automatically printed to cancel any accidentals from previous key signatures. This may be prevented by setting to f the printKeyCancellation property in the Staff context.

\relative c' {
  \key d \major
  a4 b cis d
  \key g \minor
  a4 bes c d
  \set Staff.printKeyCancellation = ##f
  \key d \major
  a4 b cis d
  \key g \minor
  a4 bes c d
}

[image of music]

Non-traditional key signatures

The commonly used \key command sets the keyAlterations property in the Staff context. To create non-standard key signatures, set this property directly.

The format of this command is a list:

\set Staff.keyAlterations =
  #`(((octave . step) . alter) ((octave . step) . alter) ...)

where, for each element in the list octave specifies the octave (0 being the octave from middle c to the b above), step specifies the note within the octave (0 means c and 6 means b), and alter is ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP etc.

Alternatively, using the more concise format for each item in the list, (step . alter) specifies the same alteration holds in all octaves. For microtonal scales where a “sharp” is not 100 cents, alter refers to the proportion of a 200-cent whole tone.

\include "arabic.ly"
\relative do' {
  \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT)
                                 (1 . ,SEMI-FLAT)
                                 (2 . ,FLAT)
                                 (5 . ,FLAT)
                                 (6 . ,SEMI-FLAT))
%\set Staff.extraNatural = ##f
  re reb \dwn reb resd
  dod dob dosd \dwn dob |
  dobsb dodsd do do |
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: church mode, scordatura.

Manual de aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: KeyChangeEvent, Key_engraver, Key_performer, KeyCancellation, KeySignature, key-signature-interface.


Indicadors d’octava

Els indicadors d’octava introdueixen un transport addicional d’una octava per al pentagrama.

\relative a' {
  a2 b
  \ottava #-2
  a2 b
  \ottava #-1
  a2 b
  \ottava #0
  a2 b
  \ottava #1
  a2 b
  \ottava #2
  a2 b
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Changing ottava text

Internally, \ottava sets the properties ottavation (for example, to 8va or 8vb) and middleCPosition. To override the text of the bracket, set ottavation after invoking \ottava.

Short text is especially useful when a brief ottava is used.

{
  c'2
  \ottava #1
  \set Staff.ottavation = #"8"
  c''2
  \ottava #0
  c'1
  \ottava #1
  \set Staff.ottavation = #"Text"
  c''1
}

[image of music]

Adding an ottava marking to a single voice

If you have more than one voice on the staff, setting octavation in one voice transposes the position of notes in all voices for the duration of the ottava bracket. If the octavation is only intended to apply to one voice, the Ottava_spanner_engraver should be moved to Voice context.

\layout {
  \context {
    \Staff
    \remove Ottava_spanner_engraver
  }
  \context {
    \Voice
    \consists Ottava_spanner_engraver
  }
}

{
  \clef bass
  << { <g d'>1~ q2 <c' e'> }
  \\
    {
      r2.
      \ottava -1
      <b,,, b,,>4 ~ |
      q2
      \ottava 0
      <c e>2
    }
  >>
}

[image of music]

Modifying the Ottava spanner slope

It is possible to change the slope of the Ottava spanner.

\relative c'' {
  \override Staff.OttavaBracket.stencil = #ly:line-spanner::print
  \override Staff.OttavaBracket.bound-details =
    #`((left . ((Y . 0) ; Change the integer here
                (attach-dir . ,LEFT)
                (padding . 0)
                (stencil-align-dir-y . ,CENTER)))
       (right . ((Y . 5) ; Change the integer here
                 (padding . 0)
                 (attach-dir . ,RIGHT)
                 (text . ,(make-draw-dashed-line-markup
                           (cons 0 -1.2))))))
  \override Staff.OttavaBracket.left-bound-info =
     #ly:line-spanner::calc-left-bound-info-and-text
  \override Staff.OttavaBracket.right-bound-info =
     #ly:line-spanner::calc-right-bound-info
  \ottava #1
  c1
  c'''1
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: octavation.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Ottava_spanner_engraver, OttavaBracket, ottava-bracket-interface.


Transposició dels instruments

En gravar partitures on participen instruments transpositors, certes partes es poden gravar en un to diferent del to de concert. En aquests casos s’ha d’especificar la tonalitat del instrumento transpositor; si no es fa així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades com a guia, consulteu Cites a altres veus.

\transposition pitch

El to usat per a \transposition s’ha de correspondre amb el so real que s’escolta quan l’instrument transpositor interpreta un Do central c' escrit al pentagrama. Aquesta nota s’escriu en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d’usar \transposition d'. L’ordre \transposition s’ha d’usar solament si les notes no s’escriuran en afinació de concert.

A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a clarinet en Si bemoll, on les parts s’han introduït usant les notes i l’armadura tal i com apareixen a la partitura del director. El que toquen els dos instruments està sonant a l’uníson.

\new GrandStaff <<
  \new Staff = "violin" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = "Vln"
      \set Staff.midiInstrument = "violin"
      % no estrictament necessari, però un bon recordatori
      \transposition c'

      \key c \major
      g4( c8) r c r c4
    }
  }
  \new Staff = "clarinet" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) }
      \set Staff.midiInstrument = "clarinet"
      \transposition bes

      \key d \major
      a4( d8) r d r d4
    }
  }
>>

[image of music]

L’ordre \transposition es pot canviar durant la peça. Per exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al clarinet en Si bemoll.

flute = \relative c'' {
  \key f \major
  \cueDuring "clarinet" #DOWN {
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
    c4 f e d
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
  }
}
clarinet = \relative c'' {
  \key aes \major
  \transposition a
  aes4 bes c des
  R1^\markup { muta in B\flat }
  \key g \major
  \transposition bes
  d2 g,
}
\addQuote "clarinet" \clarinet
<<
  \new Staff \with { instrumentName = "Flute" }
    \flute
  \new Staff \with { instrumentName = "Cl (A)" }
    \clarinet
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: concert pitch, transposing instrument.

Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició.

Fragments de codi: Pitches.


Alteracions accidentals automàtiques

Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per especificar quin estil d’alteracions usar. Aquesta funció s’invoca de la manera següent:

\new Staff <<
  \accidentalStyle voice
  { … }
>>

L’estil d’alteracions s’aplica al Staff en curs de forma predeterminada (amb l’excepció dels estils piano i piano-cautionary, que s’expliquen més endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument que determina en quin àmbit s’ha de canviar l’estil. Per exemple, per usar el mateix estil en tots els pentagrames del StaffGroup en curs, useu

\accidentalStyle StaffGroup.voice

Estan contemplats els següents estils d’alteració. Per donar una mostra de cada u dels estils, utilitzem l’exemple següent:

musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle default
      \musicB
    }
  >>
}

[image of music]

Observeu que les últimes línies d’aquest exemple es poden substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix estil als dos pentagrames.

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      %%% canvieu la línia següent com desitgeu:
      \accidentalStyle Score.default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \musicB
    }
  >>
}
default (predeterminat)

Es el comportament de gravat predeterminat per a composició. Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l’exemple següent, no s’imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni a l’últim Do:

[image of music]

voice (veu)

El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al nivell de Staff. En aquest estil, tanmateix, es graven les alteracions individualment per a cada veu. A part d’això la regla és semblant a default.

Com a resultat, les alteracions d’una veu no es cancel·len a les altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no desitjat: a l’exemple següent és difícil determinar si el segon La s’ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l’opció voice s’ha d’usar sols si les veus es llegiran individualment per músics diferents. Si el pentagrama s’utilitzarà per part d’un sols músic (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores s’han d’usar en el seu lloc els estils modern o modern-cautionary.

[image of music]

modern

Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet alguns becaires addicionals, que tradicionalment s’imprimien precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla modern imprimeix les mateix alteracions que l’estil default, amb dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després d’alteracions temporals s’imprimeixen indicacions de cancel·lació també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D’aquí els becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del pentagrama superior:

[image of music]

modern-cautionary (modern de precaució)

Aquesta regla és semblant a modern, però les alteracions ‘afegides’ se imprimeixen como alteracions de precaució (entre parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte AccidentalCautionary.

[image of music]

modern-voice (modern, per a veus)

Aquesta regla s’usa perquè puguin llegir les alteracions a diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics que toquen totes les veus. S’imprimeixen les alteracions per a cada veu, però es cancel·len entre veus dins del mateix Staff. Per tant, el La a l’últim compàs es cancel·la perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l’alteració a una altra veu al compàs previ:

[image of music]

modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)

Aquesta regla és la mateixa que modern-voice, però amb les alteracions afegides (les que l’estilo voice no imprimeix) composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les alteracions impreses per l’estil default són impreses amb aquesta regla, algunes d’elles es graven com de precaució.

[image of music]

piano

Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de piano. El seu comportament és molt semblant a l’estil modern, però aquí les alteracions també es cancel·len entre diferents pentagrames del mateix grup GrandStaff o PianoStaff, d’aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.

Aquest estil d’alteració s’aplica de manera predeterminada al grup GrandStaff o PianoStaff en curs.

[image of music]

piano-cautionary (piano, de precaució)

Igual que \accidentalStyle piano però amb les alteracions afegides composades com de precaució.

[image of music]

neo-modern

Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música contemporània: les alteracions accidentals s’imprimeixen com a modern, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es repeteix immediatament).

[image of music]

neo-modern-cautionary

Aquesta regla és sembla a neo-modern, però les alteracions ‘addicionals’ s’imprimeixen com alteracions de precaució (amb parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte AccidentalCautionary.

[image of music]

neo-modern-voice

Aquesta regla s’usa per alteracions accidentals sobre diverses veus que s’han de llegir per part de músics que toquen una veu, així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions s’imprimeixen per a cada veu com amb neo-modern, però es cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama Staff.

[image of music]

neo-modern-voice-cautionary

Aquesta regla és semblant a neo-modern-voice, però les alteracions addicionals s’imprimeixen com alteracions de precaució.

[image of music]

dodecaphonic

Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de principis del segle XX, en un intent d’abolir la jerarquia entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, totes les notes porten alteració, fins i tot becaires.

[image of music]

dodecaphonic-no-repeat

Com amb l’estil d’alteracions dodecafònic totes les notes porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.

[image of music]

dodecaphonic-first

Semblant a l’estil d’alteracions dodecafònic, totes les notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l’octava actual però a través de les veus.

[image of music]

teaching (ensenyament)

Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill crear automàticament fulls d’escales amb alteracions de precaució. Les alteracions s’imprimeixen com a l’estil modern, però s’afegeixen alteracions de precaució per a totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l’armadura, excepte si la nota es repeteix immediatament.

[image of music]

no-reset (sense restabliment)

És el mateix que default però amb alteracions que duren ‘per sempre’ i no sols dins del mateix compàs:

[image of music]

forget (oblit)

És l’oposat a sense restabliment: Les alteracions no es recorden en absolut: d’aquí que totes les alteracions es gravin en relació a l’armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades pel que hi ha abans.

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Accidental, Accidental_engraver, GrandStaff, PianoStaff, Staff, AccidentalSuggestion, AccidentalPlacement, accidental-suggestion-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les notes anteriors i l’armadura de la tonalitat. Pot ser necessari forçar les alteracions accidentals amb with !? quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui simultàniament amb diferents alteracions, com a ‘<f! fis!>’.

La cancel·lació de precaució d’alteracions es fa mirant el compàs previ. Malgrat això, al bloc \alternative que segueix a una secció de repetició de primera i segona vegada \repeat volta N, s’esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant el compàs previ que s’ha tocat, no el compàs previ que s’ha imprès. A l’exemple següent al Do natural de la casella de segona vegada no li cal becaire:

[image of music]

Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció que canviï localment l’estil d’alteracions a forget:

forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{
  \accidentalStyle forget
  #music
  \accidentalStyle modern
#})
{
  \accidentalStyle modern
  \time 2/4
  \repeat volta 2 {
    c'2
  }
  \alternative {
     cis'
     \forget c'
  }
}

[image of music]


Tessitura

El terme ambitus o àmbit denota el rang de notes que abasta una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els àmbits s’imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les seves pròpies possibilitats.

Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau inicial. El rang s’especifica gràficament mitjançant dos caps de nota que representen a les notes inferior i superior. Sols s’imprimeixen alteracions si no formen part de l’armadura de la tonalitat.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Ambitus_engraver"
  }
}

\relative {
  aes' c e2
  cis,1
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Adding ambitus per voice

Ambitus can be added per voice. In this case, the ambitus must be moved manually to prevent collisions.

\new Staff <<
  \new Voice \with {
    \consists "Ambitus_engraver"
  } \relative c'' {
    \override Ambitus.X-offset = #2.0
    \voiceOne
    c4 a d e
    f1
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Ambitus_engraver"
  } \relative c' {
    \voiceTwo
    es4 f g as
    b1
  }
>>

[image of music]

Ambitus with multiple voices

Adding the Ambitus_engraver to the Staff context creates a single ambitus per staff, even in the case of staves with multiple voices.

\new Staff \with {
  \consists "Ambitus_engraver"
  }
<<
  \new Voice \relative c'' {
    \voiceOne
    c4 a d e
    f1
  }
  \new Voice \relative c' {
    \voiceTwo
    es4 f g as
    b1
  }
>>

[image of music]

Changing the ambitus gap

It is possible to change the default gap between the ambitus noteheads and the line joining them.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Ambitus_engraver"
  }
}

\new Staff {
  \time 2/4
  % Default setting
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = #0
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = #1
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = #1.5
  c'4 g''
}

[image of music]

Vegeu també

Glossri musical: ambitus.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Ambitus_engraver, Voice, Staff, Ambitus, AmbitusAccidental, AmbitusLine, AmbitusNoteHead, ambitus-interface.

Advertiments i problemes coneguts

No s’efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de diverses indicacions d’àmbit simultànies a veus diferents.


1.1.4 Cap de les notes

Aquesta secció proposa formes d’alterar els caps de les figures.


Caps de nota especials

Es pot modificar l’aparença del cap de les notes:

\relative c'' {
  c4 b
  \override NoteHead.style = #'cross
  c4 b
  \revert NoteHead.style
  a b
  \override NoteHead.style = #'harmonic
  a b
  \revert NoteHead.style
  c4 d e f
}

[image of music]

Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu Estils de caps de nota.

L’estil cross (aspes) es fa servir per representar una àmplia varietat d’intencions musicals. Les següent ordres genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es poden fer servir per representar qualsevol significat musical:

\relative {
  c''4 b
  \xNotesOn
   a b c4 b
  \xNotesOff
  c4 d
}

[image of music]

La forma de funció musical d’aquesta ordre predefinida es pot usar dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al context de pentagrama normal com al de tabulatura:

\relative {
  c''4 b
  \xNote { e f }
  c b < g \xNote c f > b
}

[image of music]

Como sinònims de \xNote, \xNotesOn i \xNotesOff, se poden usar \deadNote, \deadNotesOn i \deadNotesOff. El terme dead note (nota morta) s’utilitza habitualment per part dels guitarristes.

També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:

\relative c'' {
  <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\harmonic, \xNotesOn, \xNotesOff, \xNote.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de la notació: Estils de caps de nota, Notes a un acord, Indicació d’harmònics i notes tapades.

Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, Ledger_line_engraver, NoteHead, LedgerLineSpanner, note-head-interface, ledger-line-spanner-interface.


Caps de notes de Notació Fàcil

Les notes amb cap de ‘notació facilitada’ tenen el nom de la nota (en angles) dins del cap. S’usen a la música per a principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s’han d’imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb un tipus de lletra més gran, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.

#(set-global-staff-size 26)
\relative c' {
  \easyHeadsOn
  c2 e4 f
  g1
  \easyHeadsOff
  c,1
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\easyHeadsOn, \easyHeadsOff.

Fragments de codi seleccionats

Numbers as easy note heads

Easy notation note heads use the note-names property of the NoteHead object to determine what appears inside the note head. By overriding this property, it is possible to print numbers representing the scale-degree.

A simple engraver can be created to do this for every note head object it sees.

#(define Ez_numbers_engraver
   (make-engraver
    (acknowledgers
     ((note-head-interface engraver grob source-engraver)
      (let* ((context (ly:translator-context engraver))
	     (tonic-pitch (ly:context-property context 'tonic))
	     (tonic-name (ly:pitch-notename tonic-pitch))
	     (grob-pitch
	      (ly:event-property (event-cause grob) 'pitch))
	     (grob-name (ly:pitch-notename grob-pitch))
	     (delta (modulo (- grob-name tonic-name) 7))
	     (note-names
	      (make-vector 7 (number->string (1+ delta)))))
	(ly:grob-set-property! grob 'note-names note-names))))))

#(set-global-staff-size 26)

\layout {
  ragged-right = ##t
  \context {
    \Voice
    \consists \Ez_numbers_engraver
  }
}

\relative c' {
  \easyHeadsOn
  c4 d e f
  g4 a b c \break

  \key a \major
  a,4 b cis d
  e4 fis gis a \break

  \key d \dorian
  d,4 e f g
  a4 b c d
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.


Caps de notes amb formes diverses

A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la funció harmònica d’una nota dins de l’escala. Aquesta notació es va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils ‘Arpa Sacra’, ‘Southern Harmony’, Funk (Harmonia Sacra), Walker i Aiken ‘(Christian Harmony)’:

\relative c'' {
  \aikenHeads
  c, d e f g2 a b1 c \break
  \sacredHarpHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \southernHarmonyHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \funkHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \walkerHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
}

[image of music]

Les formes es determinen en funció del grau de l’escala, on la tònica està determinada per l’ordre \key. Quan s’escriu en un to menor, la nota de l’escala es pot determinar a partir del relatiu major:

\relative c'' {
  \key a \minor
  \aikenHeads
  a b c d e2 f g1 a \break
  \aikenHeadsMinor
  a,4 b c d e2 f g1 a \break
  \sacredHarpHeadsMinor
  a,2 b c d \break
  \southernHarmonyHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \funkHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \walkerHeadsMinor
  a2 b c d \break
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\aikenHeads, \aikenHeadsMinor, \funkHeads, \funkHeadsMinor, \sacredHarpHeads, \sacredHarpHeadsMinor, \southernHarmonyHeads, \southernHarmonyHeadsMinor, \walkerHeads, \walkerHeadsMinor.

Fragments de codi seleccionats

Applying note head styles depending on the step of the scale

The shapeNoteStyles property can be used to define various note head styles for each step of the scale (as set by the key signature or the tonic property).

This property requires a set of symbols, which can be purely arbitrary (geometrical expressions such as triangle, cross, and xcircle are allowed) or based on old American engraving tradition (some latin note names are also allowed).

That said, to imitate old American song books, there are several predefined note head styles available through shortcut commands such as \aikenHeads or \sacredHarpHeads.

This example shows different ways to obtain shape note heads, and demonstrates the ability to transpose a melody without losing the correspondence between harmonic functions and note head styles.

fragment = {
  \key c \major
  c2 d
  e2 f
  g2 a
  b2 c
}

\new Staff {
  \transpose c d
  \relative c' {
    \set shapeNoteStyles = ##(do re mi fa
                               #f la ti)
    \fragment
  }

  \break

  \relative c' {
    \set shapeNoteStyles = ##(cross triangle fa #f
                               mensural xcircle diamond)
    \fragment
  }
}

[image of music]

Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu Estils de caps de nota.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de la notació: Estils de caps de nota.

Referencia de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.


Improvisació

La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en forma de barra inclinada, on l’executant pot escollir qualsevol nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen així:

\new Voice \with {
  \consists "Pitch_squash_engraver"
} \relative {
  e''8 e g a a16( bes) a8 g
  \improvisationOn
  e8 ~
  2 ~ 8 f4 f8 ~
  2
  \improvisationOff
  a16( bes) a8 g e
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\improvisationOn, \improvisationOff.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Pitch_squash_engraver, Voice, RhythmicStaff.


1.2 Duracions

[image of music]

Aquesta secció tracta dels ritmes, els silencis, les duracions, les barres i els compassos.


1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics)


Duració de les notes

Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les duracions s’introdueixen en relació als seus valores recíproc respecte de la rodona. Per exemple, una negra s’escriu usant un 4 (atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca s’escriu amb un 2 (per ser 1/2 de rodona). Per a notes majors de la rodona s’han d’usar les instruccions \longa (que és una breu doble) i \breve. Es poden especificar duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128). Es poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una barra.

\relative {
  \time 8/1
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

[image of music]

Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic desactivat.

\relative {
  \time 8/1
  \autoBeamOff
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

[image of music]

Es pot escriure una nota amb la duració d’una quàdruple breu mitjançant \maxima, però això es permet sols dins de la notació musical antiga. Per veure més detalls, consulteu Notació antiga.

Si la duració s’omet, el seu valor serà el de la duració de la nota anterior. Per omissió, el valor de la primera nota és el d’una negra.

\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }

[image of music]

Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l’altura de la nota o acord anterior.

\relative {
  \time 8/1
  c'' \longa \breve 1 2
  4 8 16 32 64 128 128
}

[image of music]

Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt (.) després del numero. Les notes amb doble puntet s’especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.

\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }

[image of music]

Certes duracions no es poden representar sols amb duracions binaries i puntets; l’única forma de representar-les és lligat dos o més notes. Per veure més detalls, consulteu Lligadures d’unió.

Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes, consulteu Música vocal.

De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament proporcional a les seves duracions. Per veure més detalls sobre aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació proporciona, consulteu Notació proporcional.

Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia. Es poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies de la pauta; vegeu Direcció i posició.

Instruccions predefinides

\autoBeamOn, \autoBeamOff, \dotsUp, \dotsDown, \dotsNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Alternative breve notes

Breve notes are also available with two vertical lines on each side of the notehead instead of one line and in baroque style.

\relative c'' {
  \time 4/2
  c\breve |
  \override Staff.NoteHead.style = #'altdefault
  b\breve
  \override Staff.NoteHead.style = #'baroque
  b\breve
  \revert Staff.NoteHead.style
  a\breve
}

[image of music]

Changing the number of augmentation dots per note

The number of augmentation dots on a single note can be changed independently of the dots placed after the note.

\relative c' {
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = #4
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = #0
  c4.. a16 r2 |
  \revert Dots.dot-count
  c4.. a16 r2 |
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: breve, longa, maxima, note value, Duration names notes and rests.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Lligadures d’unió, Pliques, Escriptura de les duracions (valors rítmics), Escriptura dels silencis, Música vocal, Notació antiga, Notació proporcional.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Dots, DotColumn.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis (tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).


Grups especials

Els grups especials s’obtenen a partir d’una expressió musical amb la instrucció \tuplet, multiplicant la rapidesa de l’expressió musical per una fracció:

\tuplet fracció { música }

El numerador de la fracció s’imprimeix a sobre o a sota de les notes, opcionalment amb una clau. El grup especial més comú és el treset, en el qual 3 notes tenen el valor que normalment tenen 2:

\relative {
  a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 }
  c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g }
}

[image of music]

Si s’estan escrivint passatges amb molts grups de valoració especial, resulta fastigós haver d’escriure una ordre \tuplet diferent per a cada grup. És possible especificar la duració d’un conjunt de grups directament abans de la música perquè així s’agrupin automàticament:

\relative {
  g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e }
}

[image of music]

Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a sota de la pauta:

\relative {
  \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a }
}

[image of music]

Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:

\relative {
  \autoBeamOff
  c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4
}

[image of music]

La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix instant musical s’han de fer amb \tweak.

Per modificar la duració de les notes sense imprimir una de grup especial, vegeu

Instruccions predefinides

\tupletUp, \tupletDown, \tupletNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Entering several tuplets using only one tuplet command

The property tupletSpannerDuration sets how long each of the tuplets contained within the brackets after \tuplet should last. Many consecutive tuplets can then be placed within a single \tuplet expression, thus saving typing.

There are several ways to set tupletSpannerDuration. The command \tupletSpan sets it to a given duration, and clears it when instead of a duration \default is specified. Another way is to use an optional argument with \tuplet.

\relative c' {
  \time 2/4
  \tupletSpan 4
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan 4" c c c c c }
  \tupletSpan \default
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan \\default" c c c c c }
  \tuplet 3/2 4 { c8^"\\tuplet 3/2 4 {...}" c c c c c }
}

[image of music]

Changing the tuplet number

By default, only the numerator of the tuplet number is printed over the tuplet bracket, i.e., the numerator of the argument to the \tuplet command.

Alternatively, num:den of the tuplet number may be printed, or the tuplet number may be suppressed altogether.

\relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \omit TupletNumber
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
}

[image of music]

Non-default tuplet numbers

LilyPond also provides formatting functions to print tuplet numbers different than the actual fraction, as well as to append a note value to the tuplet number or tuplet fraction.

\relative c'' {
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-denominator-text 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      (tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7)
      (ly:make-duration 3 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-denominator-text
      (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-fraction-text
      (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::fraction-with-notes
      (ly:make-duration 2 1) (ly:make-duration 3 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-fraction-with-notes 12
      (ly:make-duration 3 0) 4 (ly:make-duration 2 0))
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
}

[image of music]

Controlling tuplet bracket visibility

The default behavior of tuplet-bracket visibility is to print a bracket unless there is a beam of the same length as the tuplet.

To control the visibility of tuplet brackets, set the property 'bracket-visibility to either #t (always print a bracket), 'if-no-beam (only print a bracket if there is no beam, which is the default behavior), or #f (never print a bracket). The latter is in fact equivalent to omitting the @code{TupletBracket} object altogether from the printed output.

music = \relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c16[ d e } f8]
  \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tuplet 3/2 { c4 d e }
}

\new Voice {
  \relative c' {
    << \music s4^"default" >>
    \override TupletBracket.bracket-visibility = #'if-no-beam
    << \music s4^"'if-no-beam" >>
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##t
    << \music s4^"#t" >>
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##f
    << \music s4^"#f" >>
    \omit TupletBracket
    << \music s4^"omit" >>
  }
}

[image of music]

Permitting line breaks within beamed tuplets

This artificial example shows how both manual and automatic line breaks may be permitted to within a beamed tuplet. Note that such off-beat tuplets have to be beamed manually.

\layout {
  \context {
    \Voice
    % Permit line breaks within tuplets
    \remove "Forbid_line_break_engraver"
    % Allow beams to be broken at line breaks
    \override Beam.breakable = ##t
  }
}
\relative c'' {
  a8
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  % Insert a manual line break within a tuplet
  \tuplet 3/2 { c[ b \bar "" \break a] }
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  c8
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: triplet, tuplet, polymetric.

Manual de aprenentatge: Mètodes d'ajustament.

Referència de la notació: Direcció i posició, Gestió del temps, Escalat de les duracions, L’ordre \tweak, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TupletBracket, TupletNumber, TimeScaledMusic.


Escalat de les duracions

La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar per un factor N/M afegint *N/M (o *N si M és 1) a la duració. Aixo no afectarà a l’aparença de les notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada s’usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la duració en la sortida MIDI. Els factors de multiplicació es poden combinar en la forma *L*M/N. Els factors són part de la duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents, la duració per omissió que s’agafa de la nota anterior inclourà qualsevol factor d’escala que s’hagi aplicat.

Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues parts, però no s’imprimeix cap clau de treset.

\relative {
  \time 2/4
  % Altera les duracions a tresets
  a'4*2/3 gis a
  % Duracions normals
  a4 a
  % Duplica la duració de l'acord
  <a d>4*2
  % Duració de negra, sembla de corxera
  b16*4 c4
}

[image of music]

La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar mitjançant un multiplicador. Això és útil per saltar molts compassos, com per exemple s1*23.

De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l’aparença de la música, però la duració interna de les notes es multiplicarà per la fracció numerador/denominador. Vet aquí un exemple que mostra com es pot comprimir i expandir la música:

\relative {
  \time 2/4
  % Duracions normals
  <c'' a>4 c8 a
  % Escala la música per *2/3
  \scaleDurations 2/3 {
    <c a f>4. c8 a f
  }
  % Escala la música per *2
  \scaleDurations 2/1 {
    <c' a>4 c8 b
  }
}

[image of music]

Una aplicació d’aquesta ordre es troba a la notació polimètrica, vegeu Notació polimètrica.

Vegeu també

Referència de la notació: Grups especials, Silencis invisibles, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

El càlcul de la posició dins d’un compàs ha de tenir en compte tots els factors d’escalat que s’han aplicat a les notes dins d’aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels compassos anteriors. Aquest càlcul s’efectua utilitzant nombres racionals. Si un numerador o denominador intermedi en aquest procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.


Lligadures d’unió

Un lligadura d’unió connecta dues notes adjacents de la mateixa altura. La lligadura de fet estén la longitud d’una nota.

Nota: No s’han de confondre’s les lligadures d’unió amb les lligadures d’expressió, que indiquen articulació, ni amb les lligadures de fraseig, que indiquen el fraseig musical. Una lligadura d’unió és tan sols na manera d’estendre la duració d’una nota, quelcom semblant al que fa el puntet.

S’introdueix una lligadura d’unió escrivint el símbol de la titlla corba (~) després de la primera de cada parella de notes que es volen unir. Això indica que la nota s’uneix a la següent, que ha de tenir la mateixa altura.

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

[image of music]

Les lligadures d’unió poden fer ús de la interpretació ‘última altura explícita’ per a les duracions aïllades:

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

[image of music]

Es fan servir lligadures d’unió o bé quan la nota travessa la barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el ritme. També s’han d’usar lligadures quan les notes travessen subdivisions del compàs de major duració:

\relative {
  r8^"sí" c'~ 2 r4 |
  r8^"no" c2~ 8 r4
}

[image of music]

Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió automàtica de les notes, vegeu Divisió automàtica de les notes. Aquest mecanisme divideix automàticament les notes llargues i les lliga a través de les barres de compàs.

Quan s’aplica una lligadura d’unió a un acord, es connecten tots els caps de les notes les altures de les quals coincideixen. Si no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura. Els acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins de l’acord.

\relative c' {
  <c e g>2~ 2 |
  <c e g>4~ <c e g c>
    <c~ e g~ b> <c e g b> |
}

[image of music]

Quan la segona vegada d’una repetició comença amb una nota lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:

\relative {
  \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ }
  \alternative {
    % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment
    { <c e>2. r4 }
    % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida
    { <c e>2\repeatTie d4 c }
  }
}

[image of music]

Les lligadures L.v. (laissez vibrer, deixar vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final. S’usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de corda i percussió. Es poden introduir de la manera següent:

<c' f' g'>1\laissezVibrer

[image of music]

És possible fer manualment que les lligadures d’unió es corbin cap amunt o cap avall; vegeu placement Direcció i posició.

Es pot fer que les lligadures d’expressió siguin discontínues, puntejades o un combinació de contínues i discontínues.

\relative c' {
  \tieDotted
  c2~ 2
  \tieDashed
  c2~ 2
  \tieHalfDashed
  c2~ 2
  \tieHalfSolid
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

[image of music]

Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:

\relative c' {
  \tieDashPattern #0.3 #0.75
  c2~ 2
  \tieDashPattern #0.7 #1.5
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

[image of music]

Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Sobreescriviu les propietats de disposició whiteout i layer dels objectes que poden causar una discontinuïtat en les lligadures d’unió.

\relative {
  \override Tie.layer = #-2
  \override Staff.TimeSignature.layer = #-1
  \override Staff.KeySignature.layer = #-1
  \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t
  \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t
  b'2 b~
  \time 3/4
  \key a \major
  b r4
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\tieUp, \tieDown, \tieNeutral, \tieDotted, \tieDashed, \tieDashPattern, \tieHalfDashed, \tieHalfSolid, \tieSolid.

Fragments de codi seleccionats

Using ties with arpeggios

Ties are sometimes used to write out arpeggios. In this case, two tied notes need not be consecutive. This can be achieved by setting the tieWaitForNote property to #t. The same feature is also useful, for example, to tie a tremolo to a chord, but in principle, it can also be used for ordinary consecutive notes.

\relative c' {
  \set tieWaitForNote = ##t
  \grace { c16[ ~ e ~ g] ~ } <c, e g>2
  \repeat tremolo 8 { c32 ~ c' ~ } <c c,>1
  e8 ~ c ~ a ~ f ~ <e' c a f>2
  \tieUp
  c8 ~ a
  \tieDown
  \tieDotted
  g8 ~ c g2
}

[image of music]

Engraving ties manually

Ties may be engraved manually by changing the tie-configuration property of the TieColumn object. The first number indicates the distance from the center of the staff in half staff-spaces, and the second number indicates the direction (1 = up, -1 = down).

Note that LilyPond makes a distinction between exact and inexact values for the first number. If using an exact value (i.e., either an integer or a fraction like (/ 4 5)), the value serves as a rough vertical position that gets further tuned by LilyPond to make the tie avoid staff lines. If using an inexact value like a floating point number, it is taken as the vertical position without further adjustments.

\relative c' {
  <c e g>2~ <c e g>
  \override TieColumn.tie-configuration =
    #'((0.0 . 1) (-2.0 . 1) (-4.0 . 1))
  <c e g>2~ <c e g>
  \override TieColumn.tie-configuration =
    #'((0 . 1) (-2 . 1) (-4 . 1))
  <c e g>2~ <c e g>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: tie, laissez vibrer.

Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Divisió automàtica de les notes.

Fragments de codi: slurs, Rhythms.

Referència de funcionament interno: LaissezVibrerTie, LaissezVibrerTieColumn, TieColumn, Tie.

Advertiments i problemes coneguts

Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà una lligadura inclinada.

Els canvis de clau o d’octava durant una lligadura d’unió no estan ben definits realment. En aquests casos pot ser preferible una lligadura d’expressió.


1.2.2 Escriptura dels silencis

Els silencis s’escriuen com a part de la música dins de les expressions musicals.


Silencis

Els silencis s’introdueixen com a notes amb el nom r. Les duracions majors que la rodona utilitzen les instruccions predefinides que es mostren aquí:

\new Staff {
  % Aquestes dues línies sols son per embellir aquest exemple
  \time 16/1
  \omit Staff.TimeSignature
  % Imprimeix un silenci de maxima, igual a quatre breves
  r\maxima
  % Imprimeix un silenci de longa, igual a dos breves
  r\longa
  % Imprimeix un silenci de breve
  r\breve
  r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128
}

[image of music]

Els silencis d’un compàs, centrats en mig del compàs, s’han de fer amb silencis multicompàs. Es poden usar per un sol compàs així com per a molts compassos, i s’estudien a Silencis de compas complet.

Per especificar explícitament la posició vertical d’un silenci, escriviu una nota seguida de \rest. Es col·locarà un silenci en la posició en la qual hauria d’aparèixer la nota. Això possibilita l’aplicació manual precisa de format a la música polifònica, ja que el gravador automàtic de col·lisions de silencis no mou aquests silencis.

\relative { a'4\rest d4\rest }

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Rest styles

Rests may be used in various styles.

\new Staff \relative c {
  \omit Score.TimeSignature
  \cadenzaOn

  \override Staff.Rest.style = #'mensural
  r\maxima^\markup \typewriter { mensural }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'neomensural
  r\maxima^\markup \typewriter { neomensural }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'classical
  r\maxima^\markup \typewriter { classical }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'z
  r\maxima^\markup \typewriter { z-style }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'default
  r\maxima^\markup \typewriter { default }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: breve, longa, maxima.

Referència de la notació: Silencis de compas complet.

Fragments de codi: Rhythms.

Referencia de funcionament interno: Rest.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental respecte de les duracions dels silencis (tant per al més curt com per al més llarg), però el nombre de glifs és limitat: hi ha silencis des de la garrapatea (128) fins la màxima (8 rodones).


Silencis invisibles

Un silenci invisible (també conegut com ‘skip’ o desplaçament) es pot introduir com una nota amb el nom s:

\relative c'' {
  c4 c s c |
  s2 c |
}

[image of music]

Els silencis de separació sols estan disponible en el mode de notes i en el mode d’acords. En altres situacions, per exemple, quan s’introdueix la lletra, s’usa l’ordre \skip per produir un desplaçament d’una certa magnitud temporal. \skip requereix una duració explícita, però s’ignora si les síl·labes de la lletra agafen les seves duracions de les notes d’una melodia associada, a través de \addlyrics o de \lyricsto.

<<
  {
    a'2 \skip2 a'2 a'2
  }
  \new Lyrics {
    \lyricmode {
      foo2 \skip 1 bla2
    }
  }
>>

[image of music]

Atès que \skip es una ordre, no afecta a les duracions per omissió de les notes següents, a diferència de s.

<<
  {
    \repeat unfold 8 { a'4 }
  }
  {
    a'4 \skip 2 a' |
    s2 a'
  }
>>

[image of music]

Un silenci de separació produeix implícitament contextos Staff i Voice si no hi ha cap, igual que les notes i els silencis normals:

{ s1 s s }

[image of music]

\skip tan sols desplaça un temps musical; no produeix cap sortida, de cap classe.

% Això és entrada valida, però no fa res
{ \skip 1 \skip1 \skip 1 }

[image of music]

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.

Referència de la notació: Notes ocultes, Visibilitat dels objectes.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: SkipMusic.


Silencis de compas complet

Els silencis d’un o més compassos complets s’introdueixen com a notes amb el nom R en majúscula:

% Compassos de silencis contrets a un compàs únic
\compressMMRests {
  R1*4
  R1*24
  R1*4
  b'2^"Tutti" b'4 a'4
}

[image of music]

La duració dels silencis de compàs complet és idèntica a la notació de la duració que s’usa per a les notes. La duració d’un silenci multicompàs ha de ser sempre un nombre enter de compassos, per la qual cosa freqüentment s’han d’utilitzar puntets o fraccions:

\compressMMRests {
  \time 2/4
  R1 | R2 |
  \time 3/4
  R2. | R2.*2 |
  \time 13/8
  R1*13/8 | R1*13/8*12 |
  \time 10/8
  R4*5*4 |
}

[image of music]

Un silenci d’un compàs complet s’imprimeix com un silenci de rodona o de breve, centrat en el compàs, segons el tipus de compàs vigent.

\time 4/4
R1 |
\time 6/4
R1*3/2 |
\time 8/4
R1*2 |

[image of music]

De forma predeterminada un silenci multicompàs s’expandeix en la partitura impresa per mostrar explícitament tots els compassos de silenci. De forma alternativa, un silenci multicompàs es pot presentar com un sols compàs que conté un símbol de silenci multicompàs, amb el nombre de compassos imprès sobre el compàs:

% Default behavior
\time 3/4 r2. | R2.*2 |
\time 2/4 R2 |
\time 4/4
% Rest measures contracted to single measure
\compressMMRests {
  r1 | R1*17 | R1*4 |
}
% Rest measures expanded again
\time 3/4
R2.*2 |

[image of music]

Es poden afegir elements de marcatge als silencis multicompàs.

\compressMMRests {
  \time 3/4
  R2.*10^\markup { \italic "ad lib." }
}

[image of music]

Quan un silenci multicompàs segueix immediatament a l’establiment d’un compàs parcial amb \partial, és possible que no es mostrin els advertiments corresponents de comprovació de compàs.

Instruccions predefinides

\textLengthOn, \textLengthOff, \compressMMRests.

Fragments de codi seleccionats

Changing form of multi-measure rests

If there are ten or fewer measures of rests, a series of longa and breve rests (called in German “Kirchenpausen” - church rests) is printed within the staff; otherwise a simple line is shown. This default number of ten may be changed by overriding the expand-limit property.

\relative c'' {
  \compressMMRests {
    R1*2 | R1*5 | R1*9
    \override MultiMeasureRest.expand-limit = #3
    R1*2 | R1*5 | R1*9
  }
}

[image of music]

Positioning multi-measure rests

Unlike ordinary rests, there is no predefined command to change the staff position of a multi-measure rest symbol of either form by attaching it to a note. However, in polyphonic music multi-measure rests in odd-numbered and even-numbered voices are vertically separated. The positioning of multi-measure rests can be controlled as follows:

\relative c'' {
  % Multi-measure rests by default are set under the fourth line
  R1
  % They can be moved using an override
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #-2
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #0
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #2
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #3
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #6
  R1
  \revert MultiMeasureRest.staff-position
  \break

  % In two Voices, odd-numbered voices are under the top line
  << { R1 } \\ { a1 } >>
  % Even-numbered voices are under the bottom line
  << { a1 } \\ { R1 } >>
  % Multi-measure rests in both voices remain separate
  << { R1 } \\ { R1 } >>

  % Separating multi-measure rests in more than two voices
  % requires an override
  << { R1 } \\ { R1 } \\
     \once \override MultiMeasureRest.staff-position = #0
     { R1 }
  >>

  % Using compressed bars in multiple voices requires another override
  % in all voices to avoid multiple instances being printed
  \compressMMRests
  <<
   \revert MultiMeasureRest.direction
    { R1*3 }
    \\
   \revert MultiMeasureRest.direction
    { R1*3 }
  >>
}

[image of music]

Multi-measure rest markup

Markups attached to a multi-measure rest will be centered above or below it. Long markups attached to multi-measure rests do not cause the measure to expand. To expand a multi-measure rest to fit the markup, use an empty chord with an attached markup before the multi-measure rest.

Text attached to a spacer rest in this way is left-aligned to the position where the note would be placed in the measure, but if the measure length is determined by the length of the text, the text will appear to be centered.

\relative c' {
  \compressMMRests {
    \textLengthOn
    <>^\markup { [MAJOR GENERAL] }
    R1*19
    <>_\markup { \italic { Cue: ... it is yours } }
    <>^\markup { A }
    R1*30^\markup { [MABEL] }
    \textLengthOff
    c4^\markup { CHORUS } d f c
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: multi-measure rest.

Referència de la notació: Duracions, Text, Donar format al text, Scripts de text.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: MultiMeasureRest, MultiMeasureRestNumber, MultiMeasureRestScript, MultiMeasureRestText.

Advertiments i problemes coneguts

En les digitacions a sobre silencis multicompàs (per exemple, R1*10-4), la xifra de la digitació pot xocar amb el número del compàs.

No hi ha cap manera de condensar automàticament molts silencis en un sols silenci multicompàs.

Els silencis multicompàs no estan involucrats en les col·lisiones de silencis.


1.2.3 Impressió de les duracions


Indicació de compàs

La indicació de compàs s’estableix como segueix:

\time 2/4 c''2
\time 3/4 c''2.

[image of music]

Se estudien els canvis d’indicació de compàs al mig d’un compàs a Anacrusis.

La indicació de compàs s’imprimeix al començament d’una peça i sempre que hi hagi un canvi de compàs. Si es produeix un canvi al final d’una línia, s’imprimeix una indicació d’advertiment a aquest lloc. Es pot modificar aquest comportament predeterminat, vegeu Visibilitat dels objectes.

\relative c'' {
  \time 2/4
  c2 c
  \break
  c c
  \break
  \time 4/4
  c c c c
}

[image of music]

El símbol de compàs que s’usa 2/2 i 4/4 es pot canviar a un estil numèric:

\relative c'' {
  % Estil predeterminat
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Canvia a estil numèric
  \numericTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Torna al estil predeterminat
  \defaultTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
}

[image of music]

Les indicacions de compàs de la música mensural s’estudien a Indicacions de compàs de la música mensural.

A més d’ajustar la indicació de compàs que s’imprimeix, l’ordre \time estableix els valors de les propietats basades en el tipus de compàs baseMoment, beatStructure i beamExceptions. Els valors predefinits d’aquestes propietats estan a ‘scm/time-signature-settings.scm’.

El valor predeterminat de beatStructure pot sobreescriure’s dins de la pròpia ordre \time escrivint-lo com a primer argument opcional:

\score {
  \new Staff {
    \relative {
      \time 2,2,3 7/8
      \repeat unfold 7 { c'8 } |
      \time 3,2,2 7/8
      \repeat unfold 7 { c8 } |
    }
  }
}

[image of music]

De forma alternativa, els valors predeterminats de totes aquestes variables basades en la indicació de compàs, incloses baseMoment i beamExceptions, es poden establir totes a l’hora. Els valors es poden fixar independentment per a diversos tipus de compàs diferents. Els nous valors tenen efecte quan s’executa una ordre \time posterior amb el mateix valor del tipus de compàs:

\score {
  \new Staff {
    \relative c' {
      \overrideTimeSignatureSettings
        4/4        % timeSignatureFraction
        1/4        % baseMomentFraction
        3,1        % beatStructure
        #'()       % beamExceptions
      \time 4/4
      \repeat unfold 8 { c8 } |
    }
  }
}

[image of music]

\overrideTimeSignatureSettings pren quatre arguments:

  1. timeSignatureFraction, una fracció que descriu el tipus de compàs al que s’apliquen aquests valors.
  2. baseMomentFraction, una fracció que conté el numerador i denominador de la unitat de mesura bàsica d’aquest tipus de compàs.
  3. beatStructure, una llista d’Scheme que indica l’estructura de les pulsacions del compàs, en unitats del moment base.
  4. beamExceptions, una llista-A que conté qualssevol regles de barrat per al tipus de compàs que vagin més enllà d’acabar de cada pulsació, com es descriu a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Els valors modificats de les propietats predeterminades del tipus de compàs es poden restaurar als valors originals:

\score{
  \relative {
    \repeat unfold 8 { c'8 } |
    \overrideTimeSignatureSettings
      4/4        % timeSignatureFraction
      1/4        % baseMomentFraction
      3,1        % beatStructure
      #'()       % beamExceptions
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
    \revertTimeSignatureSettings 4/4
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
  }
}

[image of music]

Es poden establir diferents valors de les propietats predeterminades del tipus de compàs per als diferents pentagrames movent el Timing_translator i el Default_bar_line_engraver del context Score al context Staff.

\score {
  \new StaffGroup <<
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          1/4        % baseMomentFraction
          3,1        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          1/4        % baseMomentFraction
          1,3        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \remove "Timing_translator"
      \remove "Default_bar_line_engraver"
    }
    \context {
      \Staff
      \consists "Timing_translator"
      \consists "Default_bar_line_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Un altre mètode per a canviar aquestes variables relacionades amb el tipus de compàs, que impedeix la reimpressió de la indicació de compàs en el moment del canvi, es mostra a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\numericTimeSignature, \defaultTimeSignature.

Fragments de codi seleccionats

Time signature printing only the numerator as a number (instead of the fraction)

Sometimes, a time signature should not print the whole fraction (for example, 7/4), but only the numerator (digit 7 in this case). This can be easily done by using \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit to change the style permanently. By using \revert Staff.TimeSignature.style, this setting can be reversed. To apply the single-digit style to only one time signature, use the \override command and prefix it with a \once.

\relative c'' {
  \time 3/4
  c4 c c
  % Change the style permanently
  \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit
  \time 2/4
  c4 c
  \time 3/4
  c4 c c
  % Revert to default style:
  \revert Staff.TimeSignature.style
  \time 2/4
  c4 c
  % single-digit style only for the next time signature
  \once \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit
  \time 5/4
  c4 c c c c
  \time 2/4
  c4 c
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: time signature

Referència de la notació: Indicacions de compàs de la música mensural, Establir el comportament de les barres automàtiques, Gestió del temps.

Fitxers instal·lats ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator.


Indicacions metronòmiques

És molt senzill escriure una indicació metronòmica bàsica:

\relative {
  \tempo 4 = 120
  c'2 d
  e4. d8 c2
}

[image of music]

També es poden imprimir indicacions metronòmiques com un interval entre dos números:

\relative {
  \tempo 4 = 40 - 46
  c'4. e8 a4 g
  b,2 d4 r
}

[image of music]

Es poden usar indicacions de tempo amb text:

\relative {
  \tempo "Allegretto"
    c''4 e d c
    b4. a16 b c4 r4
}

[image of music]

La combinació d’una indicació metronòmica i un text fa que la marca de metrònom es tanqui entre parèntesis automàticament:

\relative {
  \tempo "Allegro" 4 = 160
  g'4 c d e
  d4 b g2
}

[image of music]

En general, el text pot ser qualsevol objecte de marcatge:

\relative {
  \tempo \markup { \italic Faster } 4 = 132
  a'8-. r8 b-. r gis-. r a-. r
}

[image of music]

Es pot escriure una indicació metronòmica entre parèntesis sens cap indicació textual, escrivint una cadena buida a l’entrada:

\relative {
  \tempo "" 8 = 96
  d''4 g e c
}

[image of music]

A una particel·la d’un instrument amb períodes de silenci llargs, en ocasions es succeeixen molt a prop diferents indicacions de tempo. L’ordre \markLengthOn aporta un espai horitzontal addicional per evitar que les indicacions de temps se superposin, i \markLengthOff restableix el comportament predeterminat d’ignorar les indicacions de tempo per a l’espaiat horitzontal.

\compressMMRests {
  \markLengthOn
  \tempo "Molto vivace"
  R1*12
  \tempo "Meno mosso"
  R1*16
  \markLengthOff
  \tempo "Tranquillo"
  R1*20
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Printing metronome and rehearsal marks below the staff

By default, metronome and rehearsal marks are printed above the staff. To place them below the staff simply set the direction property of MetronomeMark or RehearsalMark appropriately.

\layout {
  indent = 0
  ragged-right = ##f
}

{
  % Metronome marks below the staff
  \override Score.MetronomeMark.direction = #DOWN
  \tempo 8. = 120
  c''1

  % Rehearsal marks below the staff
  \override Score.RehearsalMark.direction = #DOWN
  \mark \default
  c''1
}

[image of music]

Changing the tempo without a metronome mark

To change the tempo in MIDI output without printing anything, make the metronome mark invisible.

\score {
  \new Staff \relative c' {
    \tempo 4 = 160
    c4 e g b
    c4 b d c
    \set Score.tempoHideNote = ##t
    \tempo 4 = 96
    d,4 fis a cis
    d4 cis e d
  }
  \layout { }
  \midi { }
}

[image of music]

Creating metronome marks in markup mode

New metronome marks can be created in markup mode, but they will not change the tempo in MIDI output.

\relative c' {
  \tempo \markup {
    \concat {
      (
      \smaller \general-align #Y #DOWN \note {16.} #1
      " = "
      \smaller \general-align #Y #DOWN \note {8} #1
      )
    }
  }
  c1
  c4 c' c,2
}

[image of music]

Para veure més detalls, consulteu Donar format al text.

Vegeu també

Glossari musical: metronome, metronomic indication, tempo indication, metronome mark.

Referència de la notació: Donar format al text, Creació de sortida MIDI.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern:: MetronomeMark.


Anacrusis

Els compassos parcials com les anacrusis o parts en començar s’escriuen usant l’ordre \partial:

\partial duración

Quan s’usa \partial al principi de la partitura, duració és el temps d’anacrusis, la longitud de la música que precedeix al primer compàs.

\relative {
  \time 3/4
  \partial 4.
  r4 e'8 | a4 c8 b c4 |
}

[image of music]

Quan s’usa \partial després del començament de la partitura, duració és la longitud restant del compàs actual. No crea un nou compàs amb numeració.

\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 9/8
  d''4.~ 4 d8 d( c) b | c4.~ 4. \bar "||"
  \time 12/8
  \partial 4.
  c8( d) e | f2.~ 4 f8 a,( c) f |
}

[image of music]

L’ordre \partial és necessària quan canvia la indicació de compàs en mig d’un compàs, però també pot usar-se sol.

\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 6/8
  \partial 8
  e'8 | a4 c8 b[ c b] |
  \partial 4
  r8 e,8 | a4 \bar "||"
  \partial 4
  r8 e8 | a4
  c8 b[ c b] |
}

[image of music]

L’ordre \partial fixa la propietat Timing.measurePosition, que és un nombre racional que indica quant temps ha transcorregut dins del compàs actual.

Vegeu també

Glossari musical: anacrusis.

Referència de la notació: Notes d’adorn.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Timing_translator.


Música sense compassos

En la música mesurada s’insereixen línies divisòries i es calculen els números de compàs automàticament. A la música sense metre (és a dir, cadències) això no és desitjable i es pot ‘desactivar’ usant l’ordre \cadenzaOn, per després ‘reactivar-lo’ en el lloc adequat usant \cadenzaOff.

\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}

[image of music]

La numeració de compassos es continua al final de la cadència.

\relative c'' {
  % Mostra tots els números de barra
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}

[image of music]

En inserir una ordre \bar dins d’una cadència no s’inicia un compàs nou, fins i tot que s’imprimeixi una línia divisòria. Així doncs, les alteracions accidentals (l’efecte de les quals se suposa que roman fins al final del compàs) seran vàlides encara després de la línia divisòria que s’imprimeix per part de \bar. Si es volen imprimir alteracions accidentals posteriors tindran que inserir-se manualment alteracions forçades o de cortesia, vegeu Alteracions accidentals.

\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  cis4 d cis d
  \bar "|"
  % El primer cis s'imprimeix sense alteració fins i tot si està després de un \bar
  cis4 d cis! d
  \cadenzaOff
  \bar "|"
}

[image of music]

El barat automàtic es desactiva mitjançant \cadenzaOn. Per tant, tot el barrat en les cadències s’ha d’introduir manualment. Vegeu Barres manuals.

\relative {
  \repeat unfold 8 { c''8 }
  \cadenzaOn
  cis8 c c c c
  \bar"|"
  c8 c c
  \cadenzaOff
  \repeat unfold 8 { c8 }
}

[image of music]

Aquestes ordres predefinides afecten a totes les pautes de la partitura, tot i que apareguin en un sol context Voice. Per canviar això, traslladeu el Timing_translator del context Score al context Staff, Vegeu Notació polimètrica.

Instruccions predefinides

\cadenzaOn, \cadenzaOff.

Vegeu també

Glossari musical: cadenza.

Referència de la notació: Visibilitat dels objectes, Notació polimètrica, Barres manuals, Alteracions accidentals.

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

Sols s’insereixen salts de línia i de pàgina automàticament en les línies divisòries, per la qual cosa cal inserir manualment línies divisòries ‘invisibles’ en fragments llargs de música sense mesurar per permetre els salts:

\bar ""

Notació polimètrica

Està contemplada la notació polimètrica, ja sigui explícitament o mitjançant la modificació manual de la indicació visible del compàs i/o l’escalat de la duració de les notes.

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i compassos d’igual longitud

Establiu una indicació de copàs comuna per a cada pentagrama, i fixeu timeSignatureFraction a la fracció desitjada. Després useu la funció \scaleDurations per escalar les duracions de les notes a cada pauta a la indicació de compàs comú.

Al següent exemple, s’usa en paral·lel música amb compassos de 3/4, 9/8 i 10/8. Al segon pentagrama, les duracions mostrades es multipliquen per 2/3 (atès que 2/3 * 9/8 = 3/4), i en el tercer pentagrama, les duracions que es mostren estan multiplicades per 3/5 (atès que 3/5 * 10/8 = 3/4). Amb freqüència haurà que inserir les barres de forma manual, atès que l’escalat de les duracions afecta a les regles de barrat automàtic.

\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 9/8
    \scaleDurations 2/3
      \repeat unfold 6 { c8[ c c] }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 10/8
    \scaleDurations 3/5 {
      \repeat unfold 2 { c8[ c c] }
      \repeat unfold 2 { c8[ c] } |
      c4. c \tuplet 3/2 { c8[ c c] } c4
    }
  }
>>

[image of music]

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i longituds de compàs diferents

Es pot donar a cada pentagrama la seva pròpia indicació de compàs independent traslladant els gravadors Timing_translator i Default_bar_line_engraver al context de Staff.

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Timing_translator"
    \remove "Default_bar_line_engraver"
  }
  \context {
    \Staff
    \consists "Timing_translator"
    \consists "Default_bar_line_engraver"
  }
}

% Ara cada pentagrama té la seva pròpia indicació de temps

\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 2/4
    c4 c |
    c4 c |
    c4 c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/8
    c4. |
    c8 c c |
    c4. |
    c8 c c |
  }
>>

[image of music]

Indicacions de compàs compost

Es creen usant la funció \compoundMeter. La sintaxi és:

\compoundMeter #'(llista de llistes)

La construcció més simple és una llista única, en la qual l’últim número indica el denominador de la indicació de compàs i les anteriors són els numeradors.

\relative {
  \compoundMeter #'((2 2 2 8))
  \repeat unfold 6 c'8 \repeat unfold 12 c16
}

[image of music]

Es poden construir compassos més complexos utilitzant llistes addicionals. Així mateix, els ajustos de barrat s’ajustaran depenent dels valors.

\relative {
  \compoundMeter #'((1 4) (3 8))
  \repeat unfold 5 c'8 \repeat unfold 10 c16
}

\relative {
  \compoundMeter #'((1 2 3 8) (3 4))
  \repeat unfold 12 c'8
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: polymetric, polymetric time signature, meter.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Barres manuals, Indicació de compàs, Escalat de les duracions.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator, Default_bar_line_engraver, Staff.

Advertiments i problemes coneguts

En usar diferents compassos en paral·lel, les notes que estiguin en el mateix instant de temps es col·loquen en la mateixa posició horitzontal. Tanmateix, les barres de compàs als diferents pentagrames faran que l’espaiat de notes sigui menys regular en cada pentagrama individual del que seria normal sense les diferents indicacions de compàs.


Divisió automàtica de les notes

Les notes llargues es poden convertir automàticament en notes lligades. Es fa mitjançant la substitució de Note_heads_engraver per Completion_heads_engraver. De forma semblant, els silencis llargs que sobrepassen línies de compàs es divideixen automàticament substituint el gravador Rest_engraver amb el gravador Completion_rest_engraver. A l’exemple següent, les notes i els silencis que travessen la barra de compàs es divideixen, i a més les notes s’uneixen mitjançant una lligadura.

\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
  \remove "Rest_engraver"
  \consists "Completion_rest_engraver"
}
\relative {
  c'2. c8 d4 e f g a b c8 c2 b4 a g16 f4 e d c8. c2 r1*2
}

[image of music]

Aquests gravadors divideixen totes les notes i silencis llargs en la barra de compàs, e insereix lligadures en les notes. Un dels seus usos és depurar partitures complexes: si els compassos no estan complets, les lligadures mostraran exactament quant li falta a cada compàs.

La propietat completionUnit fixa una duració preferida per a les notes dividides.

\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
} \relative {
  \time 9/8 g\breve. d''4. \bar "||"
  \set completionUnit = #(ly:make-moment 3 8)
  g\breve. d4.
}

[image of music]

Aquests gravadors divideixen les notes que tenen la duració escalada, com la dels tresets, en notes que tenen el mateix factor d’escala que la nota original de l’entrada.

\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
} \relative {
  \time 2/4 r4
  \tuplet 3/2 {g'4 a b}
  \scaleDurations 2/3 {g a b}
  g4*2/3 a b
  \tuplet 3/2 {g4 a b}
  r4
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: tie

Manual d’aprenentatge: Explicació dels gravadors, Afegir i eliminar gravadors

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Note_heads_engraver, Completion_heads_engraver, Rest_engraver, Completion_rest_engraver, Forbid_line_break_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Per consistència amb el comportament anterior, les notes i silencis que tenen un duració major d’un compàs, com c1*2, es divideixen en notes sense cap factor d’escala, { c1 c1 }. La propietat completionFactor controla aquest comportament, i en donar-li el valor #f podem fer que les notes i silencis dividits tinguin el mateix factor d’escala que les duracions de les notes originals de l’entrada.


Mostrar els ritmes de la melodia

En algunes ocasiones volem mostrar solament el ritme d’una melodia. Això es pot fer amb un pentagrama de ritme. Totes les altures de les notes es converteixen en barres inclinades, i el pentagrama te una sola línia:

<<
  \new RhythmicStaff {
    \new Voice = "myRhythm" \relative {
      \time 4/4
      c'4 e8 f g2
      r4 g g f
      g1
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricsto "myRhythm" {
      This is my song
      I like to sing
    }
  }
>>

[image of music]

Les taules d’acords de guitarra ofereixen sovint els ritmes d’acompanyament. Això es pot fer amb el gravador Pitch_squash_engraver i \improvisationOn.

<<
  \new ChordNames {
    \chordmode {
      c1 f g c
    }
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Pitch_squash_engraver"
  } \relative c'' {
    \improvisationOn
    c4 c8 c c4 c8 c
    f4 f8 f f4 f8 f
    g4 g8 g g4 g8 g
    c4 c8 c c4 c8 c
  }
>>

[image of music]

Instruccions predefinides

\improvisationOn, \improvisationOff.

Fragments de codi seleccionats

Guitar strum rhythms

For guitar music, it is possible to show strum rhythms, along with melody notes, chord names and fret diagrams.

\include "predefined-guitar-fretboards.ly"
<<
  \new ChordNames {
    \chordmode {
      c1 | f | g | c
    }
  }
  \new FretBoards {
    \chordmode {
      c1 | f | g | c
    }
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Pitch_squash_engraver"
  } {
    \relative c'' {
      \improvisationOn
      c4 c8 c c4 c8 c
      f4 f8 f f4 f8 f
      g4 g8 g g4 g8 g
      c4 c8 c c4 c8 c
    }
  }
  \new Voice = "melody" {
    \relative c'' {
      c2 e4 e4
      f2. r4
      g2. a4
      e4 c2.
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricsto "melody" {
      This is my song.
      I like to sing.
    }
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: RhythmicStaff, Pitch_squash_engraver.


1.2.4 Barres


Barres automàtiques

De manera predeterminada, las barres de corxera s’insereixen automàticament:

\relative c'' {
  \time 2/4 c8 c c c
  \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8
}

[image of music]

Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden escriure els barrats de forma explícita; vegeu Barres manuals. Les barres s’han d’introduir manualment si es volen estendre per sobre els silencis.

Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb \autoBeamOff i activar-se amb \autoBeamOn:

\relative c' {
  c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8
  \autoBeamOff
  c4 c8 c8. c16 c8.
  \autoBeamOn
  c16 c8
}

[image of music]

Nota: Si s’usen barres per indicar els melismes de les cançons, aleshores s’ha de desactivar el barrat automàtic amb autoBeamOff i indicar les barres manualment. La utilització de partCombine amb autoBeamOff pot produir resultats no desitjats. Vegeu els fragments de codi per a més informació.

Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors automàtics predeterminats; vegeu Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\autoBeamOff, \autoBeamOn.

Fragments de codi seleccionats

Beams across line breaks

Line breaks are normally forbidden when beams cross bar lines. This behavior can be changed as shown:

\relative c'' {
  \override Beam.breakable = ##t
  c8 c[ c] c[ c] c[ c] c[ \break
  c8] c[ c] c[ c] c[ c] c
}

[image of music]

Changing beam knee gap

Kneed beams are inserted automatically when a large gap is detected between the note heads. This behavior can be tuned through the auto-knee-gap property. A kneed beam is drawn if the gap is larger than the value of auto-knee-gap plus the width of the beam object (which depends on the duration of the notes and the slope of the beam). By default auto-knee-gap is set to 5.5 staff spaces.

{
  f8 f''8 f8 f''8
  \override Beam.auto-knee-gap = #6
  f8 f''8 f8 f''8
}

[image of music]

Partcombine and autoBeamOff

The function of \autoBeamOff when used with \partCombine can be difficult to understand.

It may be preferable to use

\set Staff.autoBeaming = ##f

instead, to ensure that autobeaming will be turned off for the entire staff.

\partCombine apparently works with 3 voices – stem up single, stem down single, stem up combined.

An \autoBeamOff call in the first argument to partcombine will apply to the voice that is active at the time the call is processed, either stem up single or stem up combined. An \autoBeamOff call in the second argument will apply to the voice that is stem down single.

In order to use \autoBeamOff to stop all autobeaming when used with \partCombine, it will be necessary to use three calls to \autoBeamOff.

{
  %\set Staff.autoBeaming = ##f % turns off all autobeaming
  \partCombine
  {
    \autoBeamOff % applies to split up stems
    \repeat unfold 4 a'16
    %\autoBeamOff % applies to combined up stems
    \repeat unfold 4 a'8
    \repeat unfold 4 a'16
  }
  {
    \autoBeamOff % applies to down stems
    \repeat unfold 4 f'8
    \repeat unfold 8 f'16 |
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Barres manuals, Establir el comportament de les barres automàtiques.

Fitxers instal·lats: ‘scm/auto-beam.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Auto_beam_engraver, Beam_engraver, Beam, BeamEvent, BeamForbidEvent, beam-interface, unbreakable-spanner-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Les propietats d’una barra venen determinades al començament de la seva construcció i qualsevol canvi addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans que la barra s’hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la següent barra nova.


Establir el comportament de les barres automàtiques

Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context: baseMoment, beatStructure i beamExceptions. Els valores predeterminats d’aquestes variables es poden sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa els propis valors predeterminats es poden canviar com s’explica a Indicació de compàs.

Si hi ha definida una regla de beamExceptions per al compàs en curs, s’usa aquesta regla per determinar la col·locació de les barres; s’ignoren els valores de baseMoment i beatStructure.

Si no hi ha definida cap regla de beamExceptions per al tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està determinada pels valors de baseMoment i beatStructure.

Barrat basat en baseMoment i beatStructure

De forma predeterminada, les regles de beamExceptions estan definides per als compassos més comuns, i les regles de beamExceptions s’han de desactivar si pretenem que el barrat automàtic estigui basat en baseMoment i beatStructure. Les regles de beamExceptions es desactiven mitjançant

\set Timing.beamExceptions = #'()

Quan el valor de beamExceptions s’ha establert a #'(), ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no hi ha cap regla de beamExceptions definida internament per al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context baseMoment i beatStructure. beatStructure és una llista d’Scheme que defineix la longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de baseMoment. De forma predeterminada, cada unitat de longitud baseMoment és una única pulsació.

Observeu que hi ha valors de beatStructure i de baseMoment diferents per a cada indicació de compàs. Els canvis que es fan a aquestes variables s’apliquen sols al tipus de compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s’han d’escriure després de l’ordre \time que dóna començament a una secció nova amb un tipus de compàs diferent, no abans. Els valors nous que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.

\relative c'' {
  \time 5/16
  c16^"default" c c c c |
  % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16
  % però els desactivarem igual per assegurar-nos
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.beatStructure = 2,3
  c16^"(2+3)" c c c c |
  \set Timing.beatStructure = 3,2
  c16^"(3+2)" c c c c |
}

[image of music]

\relative {
  \time 4/4
  a'8^"default" a a a a a a a
  % Desactiva beamExceptions perquè sí que està
  % definit per a un tempo 4/4
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/4)
  \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1
  a8^"changed" a a a a a a a
}

[image of music]

Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos específics. Si no s’inclou cap ajustament a un context de nivell més baix, s’apliquen els ajustament del context que l’envolta.

\new Staff {
  \time 7/8
  % No cal beamExceptions
  % atès que no està definit per al tempo 7/8
  \set Staff.beatStructure = 2,3,2
  <<
    \new Voice = one {
      \relative {
        a'8 a a a a a a
      }
    }
    \new Voice = two {
      \relative {
        \voiceTwo
        \set Voice.beatStructure = 1,3,3
        f'8 f f f f f f
      }
    }
  >>
}

[image of music]

En cas d’usar diverses veus, s’ha d’especificar el context Staff si volem aplicar el barrat a totes les veus del pentagrama:

\time 7/8
% ritme 3-1-1-2
% Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament
% A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a
% baseMoment (1 . 8)
\set beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

% Funciona correctament amb el context Staff especificat
\set Staff.beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

[image of music]

El valor de baseMoment es pot ajustar per canviar el comportament de les barres, si es desitja. Quan es fa, el valor de beatStructure s’ha de fixar de manera que sigui compatible amb el nou valor de baseMoment.

\time 5/8
% No cal desactivar beamExceptions
% atès que no està definit per al tempo 5/8
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/16)
\set Timing.beatStructure = 7,3
\repeat unfold 10 { a'16 }

[image of music]

baseMoment és un moment, una unitat de duració musical. Es crea una quantitat del tipus moment per mitjà de la funció d’Scheme ly:make-moment. Per veure més informació sobre aquest funció, consulteu Gestió del temps.

De forma predeterminada baseMoment està fixat a una unitat més que el denominador del compàs. Totes les excepcions a aquest valor predeterminat estan a ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Barrat basat en beamExceptions

Les regles d’autobarrat especials (diferents a acabar una barra sobre una pulsació) estan definides a la propietat beamExceptions.

El valor de beamExceptions, que és una estructura de dades força complexa, es genera fàcilment amb la funció \beamExceptions. Aquesta funció rep un o més patrons rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els compassos s’han de separar amb una barra de comprovació de compàs | perquè la funció no té cap altra manera d’esbrinar la longitud del compàs). Vet aquí un exemple senzill:

\relative c'' {
  \time 3/16
  \set Timing.beatStructure = 2,1
  \set Timing.beamExceptions =
    \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] }
  c16 c c |
  \repeat unfold 6 { c32 } |
}

[image of music]

Nota: Un valor de beamExceptions ha de ser una llista d’excepcions completa. És a dir, tota excepció que s’hagi d’aplicar ha d’estar inclosa a aquest ajustament. No és possible afegir, eliminar o canviar sols una de les excepcions. Tot i que això pot semblar fastigós, vol dir que no és necessari conèixer els ajustaments de barrat actuals per poder especificar un patró de barrat nou.

Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de Timing.baseMoment, Timing.beatStructure i Timing.beamExceptions. Un ajustament en el tipus de compàs dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat automàtic per al context Timing al comportament predeterminat.

\relative a' {
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % grup (4 + 2)
  \set Timing.beatStructure = 4,2
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % torna al comportament predeterminat
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
}

[image of music]

Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de compàs estan determinats en el fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’. La forma de canviar els ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de compas es descriu a Indicació de compàs.

Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs contenen una entrada per a beamExceptions. Per exemple, el compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha corxeres. La regla beamExceptions pot sobreescriure l’ajustament beatStructure si no es reinicia beamExceptions.

\time 4/4
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
\set Timing.beatStructure = 3,3,2
% Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions
\repeat unfold 8 {c''8} |
% Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 8 {c''8}

[image of music]

De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s’uneixen mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma predeterminada. Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra a cada part, reinicieu beamExceptions.

\time 3/4
% per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions
\repeat unfold 6 {a'8} |
% Això barrarà (1 1 1) degut a baseMoment i beatStructure predeterminats
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 6 {a'8}

[image of music]

A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb freqüència les barres comencen a meitat d’un compàs de 3/4, però la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu Gould, pàg. 153). Es produeixen situacions semblants al compàs de 3/8. Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de context beamHalfMeasure, que té efecte sobre indicacions de compàs que tenen la xifra 3 al numerador:

\relative a' {
  \time 3/4
  r4. a8 a a |
  \set Timing.beamHalfMeasure = ##f
  r4. a8 a a |
}

[image of music]

Com funciona el barrat automàtic

Quan s’habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres de corxera automàtiques es determinen per les propietats de context baseMoment, beatStructure i beamExceptions.

Són d’aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan es determina l’aspecte de les barres:

En les regles anteriors, el tipus de barra beam-type és la duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.

Les regles de barrat predefinides estan al fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi seleccionats

Subdividing beams

The beams of consecutive 16th (or shorter) notes are, by default, not subdivided. That is, the three (or more) beams stretch unbroken over entire groups of notes. This behavior can be modified to subdivide the beams into sub-groups by setting the property subdivideBeams. When set, multiple beams will be subdivided at intervals defined by the current value of baseMoment by reducing the multiple beams to the number of beams that indicates the metric value of the subdivision. If the group following the division is shorter than the current metric value (usually because the beam is incomplete) the number of beams reflects the longest possible subdivision group. However, if there is only one note left after the division this restriction isn’t applied. Note that baseMoment defaults to one over the denominator of the current time signature if not set explicitly. It must be set to a fraction giving the duration of the beam sub-group using the ly:make-moment function, as shown in this snippet. Also, when baseMoment is changed, beatStructure should also be changed to match the new baseMoment:

\relative c'' {
  c32[ c c c c c c c]
  \set subdivideBeams = ##t
  c32[ c c c c c c c]

  % Set beam sub-group length to an eighth note
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c c c c]

  % Set beam sub-group length to a sixteenth note
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/16)
  \set beatStructure = 4,4,4,4
  c32[ c c c c c c c]

  % Shorten beam by 1/32
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c c c] r32

  % Shorten beam by 3/32
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c] r16.
  r2
}

[image of music]

Strict beat beaming

Beamlets can be set to point in the direction of the beat to which they belong. The first beam avoids sticking out flags (the default); the second beam strictly follows the beat.

\relative c'' {
  \time 6/8
  a8. a16 a a
  \set strictBeatBeaming = ##t
  a8. a16 a a
}

[image of music]

Conducting signs, measure grouping signs

Beat grouping within a measure is controlled by the beatStructure context property. Values of beatStructure are established for many time signatures in scm/time-signature-settings.scm. Values of beatStructure can be changed or set with \set. Alternatively, \time can be used to both set the time signature and establish the beat structure. For this, you specify the internal grouping of beats in a measure as a list of numbers (in Scheme syntax) before the time signature.

\time applies to the Timing context, so it will not reset values of beatStructure or baseMoment that are set in other lower-level contexts, such as Voice.

If the Measure_grouping_engraver is included in one of the display contexts, measure grouping signs will be created. Such signs ease reading rhythmically complex modern music. In the example, the 9/8 measure is grouped in two different patterns using the two different methods, while the 5/8 measure is grouped according to the default setting in scm/time-signature-settings.scm:

\score {
  \new Voice \relative c'' {
    \time 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \set Timing.beatStructure = 2,2,2,3
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 4,5 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 5/8
    a4. g4 |
  }
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \consists "Measure_grouping_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Beam endings in Score context

Beam-ending rules specified in the Score context apply to all staves, but can be modified at both Staff and Voice levels:

\relative c'' {
  \time 5/4
  % Set default beaming for all staves
  \set Score.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set Score.beatStructure = 3,4,3
  <<
    \new Staff {
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Modify beaming for just this staff
      \set Staff.beatStructure = 6,4
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Inherit beaming from Score context
      <<
        {
          \voiceOne
          c8 c c c c c c c c c
        }
        % Modify beaming for this voice only
        \new Voice {
          \voiceTwo
          \set Voice.beatStructure = 6,4
          a8 a a a a a a a a a
        }
      >>
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Fitxer d’inici: ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Auto_beam_engraver, Beam, BeamForbidEvent, beam-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no s’imprimeix en absolut. El mateix serveix per a les veus polifòniques introduïdes amb << … \\ … >>. Si una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica encara admet notes, no s’imprimeix. La solució per a aquests problemes és aplicar el barrat manual a l’última barra de la veu o partitura.

De forma predeterminada, el traductor Timing rep el nom de context Score como àlies. Això significa que l’establiment del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes també. Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà reiniciarà el barrat personalitzat que s’havia ajustat a un pentagrama més primerenc. Una forma d’evitar aquest problema és ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.

<<
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
    \set Timing.beatStructure = 1,5
    \set Timing.beamExceptions = #'()
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

[image of music]

Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es poden canviar, de forma que sempre s’utilitzi el barrat desitjat. La menara d’efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a una indicació de compàs es descriu a Indicació de compàs.

<<
  \new Staff {
    \overrideTimeSignatureSettings
      3/4               % timeSignatureFraction
      1/8               % baseMomentFraction
      1,5               % beatStructure
      #'()		% beamExceptions
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

[image of music]


Barres manuals

En certs casos pot ser precís sobreescriure l’algoritme de barrat automàtic. Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a les partitures corals el barrat s’ajusta amb freqüència perquè segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes. Aquestes barres s’especifiquen manualment marcant els punts de començament i final amb [ y ].

\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }

[image of music]

La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant indicadors de direcció:

\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }

[image of music]

Es poden marcar notes individuals amb \noBeam per evitar que resultin unides per una barra:

\relative {
  \time 2/4
  c''8 c\noBeam c c
}

[image of music]

Es poden produir al mateix temps barres de notes d’adorn i barres normals. Les notes d’adorn sense barra no es col·loquen dins de les barres de notes normals.

\relative {
  c''4 d8[
  \grace { e32 d c d }
  e8] e[ e
  \grace { f16 }
  e8 e]
}

[image of music]

Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les barres establint les propietats stemLeftBeamCount i stemRightBeamCount. Especifiquen el nombre de barres que es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la nota següent. Si qualsevol d’aquestes dues propietats s’ajusta a un valor, aquest valor s’usarà una sola vegada, i després s’esborrarà. En aquest exemple, l’últim Fa s’imprimeix amb sols una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del grup com un tot.

\relative a' {
  a8[ r16 f g a]
  a8[ r16
  \set stemLeftBeamCount = #2
  \set stemRightBeamCount = #1
  f16
  \set stemLeftBeamCount = #1
  g16 a]
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\noBeam.

Fragments de codi seleccionats

Flat flags and beam nibs

Flat flags on lone notes and beam nibs at the ends of beamed figures are both possible with a combination of stemLeftBeamCount, stemRightBeamCount and paired [] beam indicators.

For right-pointing flat flags on lone notes, use paired [] beam indicators and set stemLeftBeamCount to zero (see Example 1).

For left-pointing flat flags, set stemRightBeamCount instead (Example 2).

For right-pointing nibs at the end of a run of beamed notes, set stemRightBeamCount to a positive value. And for left-pointing nibs at the start of a run of beamed notes, set stemLeftBeamCount instead (Example 3).

Sometimes it may make sense for a lone note surrounded by rests to carry both a left- and right-pointing flat flag. Do this with paired [] beam indicators alone (Example 4).

(Note that \set stemLeftBeamCount is always equivalent to \once \set. In other words, the beam count settings are not “sticky”, so the pair of flat flags attached to the lone 16[] in the last example have nothing to do with the \set two notes prior.)

\score {
  <<
    % Example 1
    \new RhythmicStaff {
      \set stemLeftBeamCount = #0
      c16[]
      r8.
    }
    % Example 2
    \new RhythmicStaff {
      r8.
      \set stemRightBeamCount = #0
      16[]
    }
    % Example 3
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = #2
      16 r r
      \set stemLeftBeamCount = #2
      16 16 16
    }
    % Example 4
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = #2
      16 r16
      16[]
      r16
      \set stemLeftBeamCount = #2
      16 16
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició, Notes d’adorn.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Beam, BeamEvent, Beam_engraver, beam-interface, Stem_engraver.


Barres progressives

Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra progressiva s’ha d’indicar manualment usant [ i ], l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de la propietat grow-direction de l’objecte Beam.

Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre featheredDurations que especifica la raó entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.

Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.

A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.

\relative c' {
  \override Beam.grow-direction = #LEFT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/1)
  { c16[ c c c c c c c] }
  \override Beam.grow-direction = #RIGHT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/3)
  { c32[ d e f] }
  % retorna a barres sense ploma
  \override Beam.grow-direction = #'()
  { g32[ a b c] }
}

[image of music]

L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.

Instruccions predefinides

\featherDurations.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

L’ordre \featherDurations sols funciona amb fragments musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.


1.2.5 Compassos


Barres de compàs

Les línies divisòries delimiten als compassos però també es poden usar per indicar les repeticions. Normalment, les línies divisòries normals s’insereixen de manera automàtica a la sortida impresa a llocs que estan basats en el compàs actual.

Les barres de compàs senzilles inserides automàticament es poden canviar per altres tipus d’ordre \bar. Per exemple, se sol posar una doble barra de tancament al final de la peça:

\relative { e'4 d c2 \bar "|." }

[image of music]

No deixa de ser vàlida l’última nota d’un compàs si no acaba sobre la línia divisòria automàtica: se suposa que la nota es perllonga sobre el compàs següent. Però una seqüència llarga de aquests compassos perllongats pot fer que la música aparegui comprimida o fins i tot que se surti de la pàgina. Això és a causa de què els salts de línia automàtics solament es produeixen al final de compassos complets, és a dir, quan totes les notes han finalitzat abans que el compàs acabi.

Nota: Una duració incorrecta pot fer que s’intenti evitar la producció de salts de línia, donant com a resultat una línia de música amb una compressió exagerada o música que se surt de la pàgina.

També es permeten salts de línia en les barres inserides manualment fins i tot dins de compassos incomplets. Per permetre un salt de línia on no hi ha cap línia divisòria visible. Utilitzeu el següent:

\bar ""

D’aquesta manera s’inserira una barra invisible de compàs i es farà possible el salt de línia a aquest punt, sense forçar-lo. No s’incrementa el comptador dels números de compàs. Per forçar un salt de línia, consulteu Salts de línia.

Aquesta i altres línies divisòries especials es poden inserir manualment en qualsevol punt. Quan coincideixen amb el final d’un compàs, substitueixen a la línia divisòria simple que s’hauria inserit automàticament en aquest lloc. Quan no coincideixen amb el final d’un compàs, s’insereix la línia especificada en aquest punt de la sortida impresa.

Observeu que les línies divisòries manuals són purament visuals. No afecten a cap de les propietats que una barra normal afectaria, com als números de compàs, alteracions, salts de línia, etc. No afecten tampoc el càlcul i col·locació de les línies divisòries subsegüents. Quan una divisòria es col·loca manualment on ja hi ha una divisòria normal, els efectes de la línia original no s’alteren.

Estan disponibles per a la seva inserció manual dos tipus de línies divisòries simples i cinc tipus de doble barra:

\relative {
  f'1 \bar "|"
  f1 \bar "."
  g1 \bar "||"
  a1 \bar ".|"
  b1 \bar ".."
  c1 \bar "|.|"
  d1 \bar "|."
  e1
}

[image of music]

així com la barra de punts i la discontínua:

\relative {
  f'1 \bar ";"
  g1 \bar "!"
  a1
}

[image of music]

i nou tipus de barres de repetició:

\relative {
  f'1 \bar ".|:"
  g1 \bar ":..:"
  a1 \bar ":|.|:"
  b1 \bar ":|.:"
  c1 \bar ":.|.:"
  d1 \bar "[|:"
  e1 \bar ":|][|:"
  f1 \bar ":|]"
  g1 \bar ":|."
  a1
}

[image of music]

A més es pot imprimir una línia divisòria com una marca curta:

f'1 \bar "'" g'1

[image of music]

Malgrat això, donat que les mencionades marques s’utilitzen usualment al cant gregorià, és preferible en aquest cas utilitzar \divisioMinima, que es descriu en la secció Divisiones dins de cant gregorià:

El LilyPond contempla la notació del cant kievà i ofereix una línia divisòria especial kievana:

f'1 \bar "k"

[image of music]

Poden veure’s detalls d’aquest notació explicats a Gravat del cant kievà en notació quadrada.

Per als símbols de segno en línia, hi ha tres tipus de barres de compàs que es diferencien en el seu comportament respecte als salts de línia:

\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar "S-||"
  c4 c c c \break
  \bar "S-||"
  c4 c c c
  \bar "S"
  c4 c c c \break
  \bar "S"
  c4 c c c
  \bar "S-S"
  c4 c c c \break
  \bar "S-S"
  c1
}

[image of music]

Tot i que es poden inserir manualment barres de compàs amb significat de repeticions, no es reconeixen com repeticions per part del LilyPond. Les seccions repetides s’introdueixen millor utilitzant les diverses ordres de repetició (vegeu Repeticions), que imprimeixen automàticament les barres corresponents.

A més es pot especificar ".|:-||", que equival a ".|:" excepte al salts de línia, en el qual es produeix una doble barra al final de la línia i una repetició esquerra (de començament) al principio de la línia següent.

\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar ".|:-||"
  c4 c c c \break
  \bar ".|:-||"
  c4 c c c
}

[image of music]

Per a combinacions de repeticions amb el símbol de segno, hi ha sis variants diferents:

\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar ":|.S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S"
  c4 c c c
  \bar ":|.S-S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S-S"
  c4 c c c
  \bar "S.|:-S"
  c4 c c c \break
  \bar "S.|:-S"
  c4 c c c
  \bar "S.|:"
  c4 c c c \break
  \bar "S.|:"
  c4 c c c
  \bar ":|.S.|:"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S.|:"
  c4 c c c
  \bar ":|.S.|:-S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S.|:-S"
  c1
}

[image of music]

A més, hi ha una ordre \inStaffSegno que crea una barra de compàs amb símbol de segno, situada en conjunció amb una línia de repetició adequada si s’utilitza amb una ordre \repeat volta, vegeu Repeticions normals.

Es poden definir tipus nous de línies divisòries amb \defineBarLine:

\defineBarLine tipus_de_barra #'(final començament extensió)

Les variables de \defineBarline poden incloure la cadena de caràcters ‘buida’ "", que equival a imprimir una línia divisòria invisible. També es pot establir al valor fals#f que no imprimeix cap línia divisòria.

Després de la definició, la nova línia divisòria es pot utilitzar mitjançant \bar tipus_de_barra.

Actualment hi ha disponibles deu elements de barra de compàs:

\defineBarLine ":" #'("" ":" "")
\defineBarLine "=" #'("=" "" "")
\defineBarLine "[" #'("" "[" "")
\defineBarLine "]" #'("]" "" "")

\new Staff {
  s1 \bar "|"
  s1 \bar "."
  s1 \bar "!"
  s1 \bar ";"
  s1 \bar ":"
  s1 \bar "k"
  s1 \bar "S"
  s1 \bar "="
  s1 \bar "["
  s1 \bar "]"
  s1 \bar ""
}

[image of music]

La línia divisòria "=" proporciona la barra de doble extensió, usada en combinació amb el símbol de segno. No l’heu d’usar com una doble línia divisòria fina aïllada; per això es preferible \bar "||".

El signe "-" inicia anotacions a les barres de compàs, que són útils per distingir entre aquelles que tenen idèntica aparença però diferent comportament als salts de línia i/o diferents barres d’extensió. La part que segueix al signe "-" no s’usa per construir la barra de compàs.

\defineBarLine "||-dashedSpan" #'("||" "" "!!")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar "||"
    c1 \bar "||-dashedSpan"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>

[image of music]

A més, el caràcter de l’espai en blanc " " serveix com a contenidor per definir barres d’extensió correctament alineats a les barres principals:

\defineBarLine ":|.-wrong" #'(":|." "" "|.")
\defineBarLine ":|.-right" #'(":|." "" " |.")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar ":|.-wrong"
    c1 \bar ":|.-right"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>

[image of music]

Si calen elements addicionals, el LilyPond proveeix una forma senzilla de definir-los. Per veure més informació sobre com modificar o afegir barres de compàs, consulteu el fitxer ‘scm/bar-line.scm’.

En les partitures amb molts pentagrames, una ordre\bar a un d’ells s’aplica automàticament a tots els altres. Les línies resultants es connecten entre els diferents pentagrames d’un StaffGroup, PianoStaff o GrandStaff.

<<
  \new StaffGroup <<
    \new Staff \relative {
      e'4 d
      \bar "||"
      f4 e
    }
    \new Staff \relative { \clef bass c'4 g e g }
  >>
  \new Staff \relative { \clef bass c'2 c2 }
>>

[image of music]

L’ordre ‘\bar tipus de barra’ és forma curta de fer ‘\set Timing.whichBar = tipo de barra’. Quan s’estableix whichBar amb el valor d’una cadena de caràcters, es crea una línia divisòria d’aquest tipus.

El tipus de barra predeterminat que s’usa per a les línies divisòries inserides automàticament és "|". Es pot canviar en qualsevol moment amb ‘\set Timing.defaultBarType = tipus de barra’.

Vegeu també

Referència de la notació: Salts de línia, Repeticions, Agrupament de pentagrames.

Fitxers instal·lats: ‘scm/bar-line.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: BarLine (creada al nivell de Staff (pentagrama)), SpanBar (a través dels pentagrames), Timing_translator (per a les propietats del comptador de temps Timing).


Numeració de compassos

Per defecte, els números de compàs s’imprimeixen al principi de la línia, excepte la primera. El número pròpiament dit s’emmagatzema a la propietat currentBarNumber, que normalment s’actualitza automàticament per a cada compàs. També es pot establir manualment:

\relative c' {
  c1 c c c
  \break
  \set Score.currentBarNumber = #50
  c1 c c c
}

[image of music]

Els números de compàs es poden gravar a intervals regulars en comptes de al principi de cada línia. Per fer-lo, s’ha de sobreescriure el comportament predeterminat de forma que es puguin imprimir en altres llocs. Això ve controlat per la propietat break-visibility de BarNumber. Agafa tres valors que es poden establir al valor #t o #f per especificar si el número de compàs corresponent és visible o no. L’ordre dels tres valors és visible al final de la línia, visible a la meitat de la línia, o visible al principi de la línia. A l’exemple següent s’imprimeixen els números de compàs en tots els llocs possibles:

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#t #t #t)
  \set Score.currentBarNumber = #11
  % Permet que s'imprimeixi el número del primer compàs
  \bar ""
  c1 | c | c | c |
  \break
  c1 | c | c | c |
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Printing the bar number for the first measure

By default, the first bar number in a score is suppressed if it is less than or equal to ‘1’. By setting barNumberVisibility to all-bar-numbers-visible, any bar number can be printed for the first measure and all subsequent measures. Note that an empty bar line must be inserted before the first note for this to work.

\layout {
  indent = 0
  ragged-right = ##t
}

\relative c' {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \bar ""
  c1 | d | e | f \break
  g1 | e | d | c
}

[image of music]

Printing bar numbers at regular intervals

By setting the barNumberVisibility property, bar numbers can be printed at regular intervals. Here the bar numbers are printed every two measures except at the end of the line.

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \set Score.currentBarNumber = #11
  % Permit first bar number to be printed
  \bar ""
  % Print a bar number every second measure
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2)
  c1 | c | c | c | c
  \break
  c1 | c | c | c | c
}

[image of music]

Printing bar numbers with changing regular intervals

Using the set-bar-number-visibility context function, bar number intervals can be changed.

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 4)
  \repeat unfold 10 c'1
  \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 2)
  \repeat unfold 10 c
}

[image of music]

Printing bar numbers inside boxes or circles

Bar numbers can also be printed inside boxes or circles.

\relative c' {
  % Prevent bar numbers at the end of a line and permit them elsewhere
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 4)

  % Increase the size of the bar number by 2
  \override Score.BarNumber.font-size = #2

  % Draw a box round the following bar number(s)
  \override Score.BarNumber.stencil
    = #(make-stencil-boxer 0.1 0.25 ly:text-interface::print)
  \repeat unfold 5 { c1 }

  % Draw a circle round the following bar number(s)
  \override Score.BarNumber.stencil
    = #(make-stencil-circler 0.1 0.25 ly:text-interface::print)
  \repeat unfold 4 { c1 } \bar "|."
}

[image of music]

Alternative bar numbering

Two alternative methods for bar numbering can be set, especially for when using repeated music.

\relative c'{
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers
  \repeat volta 3 { c4 d e f | }
    \alternative {
      { c4 d e f | c2 d \break }
      { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      { c4 d e f | c2 d }
    }
  c1 \break
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters
  \repeat volta 3 { c,4 d e f | }
    \alternative {
      { c4 d e f | c2 d \break }
      { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      { c4 d e f | c2 d }
    }
  c1
}

[image of music]

Aligning bar numbers

Bar numbers by default are right-aligned to their parent object. This is usually the left edge of a line or, if numbers are printed within a line, the left hand side of a bar line. The numbers may also be positioned directly over the bar line or left-aligned to the bar line.

\relative c' {
  \set Score.currentBarNumber = #111
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible
  % Increase the size of the bar number by 2
  \override Score.BarNumber.font-size = #2
  % Print a bar number every second measure
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2)
  c1 | c1
  % Center-align bar numbers
  \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #CENTER
  c1 | c1
  % Left-align bar numbers
  \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #LEFT
  c1 | c1
}

[image of music]

Removing bar numbers from a score

Bar numbers can be removed entirely by removing the Bar_number_engraver from the Score context.

\layout {
  \context {
    \Score
    \omit BarNumber
    % or:
    %\remove "Bar_number_engraver"
  }
}

\relative c'' {
  c4 c c c \break
  c4 c c c
}

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: BarNumber, Bar_number_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Els números de compàs poden col·lisionar amb la clau StaffGroup, si hi ha un a la part de dalt. Per solucionar-lo es pot usar la propietat de farciment padding de BarNumber per col·locar el número correctament. Consulteu StaffGroup i BarNumber para veure més informació.


Comprovació de compàs i de número de compàs

Les comprovacions de compàs ajuden a detectar errors a les duracions. Una comprovació de compàs s’escriu usant el símbol de la barra vertical, |, a qualsevol lloc on s’espera que caigui una línia divisòria. Si es troben línies de comprovació de compàs a altres llocs, s’imprimeix una llista d’advertiments al fitxer log de registre, mostrant els números de línia i columna en el qual han fallat les comprovacions de compàs. Al següent exemple, la segona comprovació de compàs avisarà d’un error.

\time 3/4 c2 e4 | g2 |

Una duració incorrecte produeix una partitura completament desbaratada, especialment si la partitura es polifònica, de manera que la millor manera de començar a corregir l’entrada és buscar sistemàticament l’existència de comprovacions de compàs fallides i duracions incorrectes.

Si es produeixen diverses comprovacions de compàs seguides per valor de la mateixa duració musical, sols apareix el primer missatge d’advertiment. Així s’aconsegueix que el missatge estigui concentrat a la font d’error de la pulsació.

Les comprovacions de compàs també es poden inserir dins de la lletra de les cançons:

\lyricmode {
  \time 2/4
  Twin -- kle | Twin -- kle |
}

Observeu que les comprovacions de compàs dins de la lletra de les cançons s’avaluen al moment musical de la síl·laba següent a la comprovació de compàs que es processa. Si la lletra està associada amb les notes d’una veu que té un silenci al principi del compàs, no es pot posar cap síl·laba al comen ament d’aquest compàs i s’imprimeix un missatge d’advertiment si s’escriu una comprovació de compàs dins de la lletra, en aquesta posició.

També és possible redefinir l’acció que es fa quan es troba una barra vertical o símbol de comprovació de compàs, |, al codi d’entrada, de forma que faci quelcom diferent a una comprovació de compàs. Es fa assignant una expressió musical a "|", el símbol de barra vertical. A l’exemple següent s’estableix | de forma que insereixi una doble línia divisòria quan apareix al codi d’entrada, en comptes de comprovar el final d’un compàs.

"|" = \bar "||"
{
  c'2 c' |
  c'2 c'
  c'2 | c'
  c'2 c'
}

[image of music]

En copiar peces musicals grans pot servir d’ajuda comprovar que el número de compàs del LilyPond correspongui a l’original des del qual s’està copiant. Això es pot comprovar amb \barNumberCheck, por exemple:

\barNumberCheck #123

imprimeix un advertiment si el currentBarNumber (número del compàs actual) no és el 123 en el moment de la compilació.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.


Marques d’assaig

Per imprimir una lletra d’assaig, utilitzeu l’ordre \mark.

\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

[image of music]

La lletra d’assaig s’incrementa automàticament si useu \mark \default, però també podeu utilitzar un número enter com argument per establir la indicació manualment. El valor que s’utilitzarà s’emmagatzema dins de la propietat rehearsalMark.

\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

[image of music]

La lletra ‘I’ se salta d’acord amb les tradicions de gravat. Si voleu incloure la la lletra ‘I’, useu una de les ordres següents, segons l’estil de marques d’assaig que desitgeu (sols lletres, lletres dins d’un rectangle o lletres dins d’un cercle).

\set Score.markFormatter = #format-mark-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-circle-alphabet
\relative c'' {
  \set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

[image of music]

L’estil es defineix per mitjà de la propietat markFormatter. És una funció que agafa com arguments la marca en curs (un nombre enter) i el context actual. Ha de tornar un objecte de marcatge. A l’exemple següent, s’estableix markFormatter amb el valor d’un procediment predefinit. Després d’alguns compassos s’estableix amb un valor d’una funció que produeix un número tancat a una capsa.

\relative c'' {
  \set Score.markFormatter = #format-mark-numbers
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-box-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-letters
  c1
}

[image of music]

El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les definicions de format-mark-numbers (el format per omissió), format-mark-box-numbers, format-mark-letters i format-mark-box-letters. Es poden usar aquestes definicions com a inspiració per a d’altres funcions de format.

Podem fer servir format-mark-barnumbers, format-mark-box-barnumbers i format-mark-circle-barnumbers per obtenir números de compas en lloc de números de lletres seqüencials.

Es poden especificar altres estils de lletra d’assaig de forma manual:

\mark "A1"

Observeu que Score.markFormatter no afecta a las marque que s’especifiquen de aquest forma. Malgrat això, és possible aplicar un element \markup a la cadena.

\mark \markup{ \box A1 }

Els glifs musicals (como ara el segno) es poden imprimir dins d’un element \mark

\relative c' {
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.segno" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.coda" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" }
  c1
}

[image of music]

Consulteu El tipus de lletra Emmentaler per veure una llista dels símbols que es poden imprimir amb \musicglyph.

Per veure formes comuns d’ajustar la col·locació de les lletres d’assaig, consulteu Donar format al text. Per a un control més precís, consulteu break-alignable-interface a la secció Alineació d’objectes.

El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les definicions de format-mark-numbers i de format-mark-letters. Es poden utilitzar com a inspiració per escriure altres funcions per donar format.

Vegeu també

Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Donar format al text, Alineació d’objectes.

Fitxers d’inici: ‘scm/translation-functions.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: MarkEvent, Mark_engraver, RehearsalMark.


1.2.6 Temes especials de ritme


Notes d’adorn

Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs.

\relative {
  c''4 \grace b16 a4(
  \grace { b16 c16 } a2)
}

[image of music]

Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí, utilitzant la funció \slashedGrace.

\relative {
  \acciaccatura d''8 c4
  \appoggiatura e8 d4
  \acciaccatura { g16 f } e2
  \slashedGrace a,8 g4
  \slashedGrace b16 a4(
  \slashedGrace b8 a2)
}

[image of music]

La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn:

<<
  \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 }
  \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 }
>>

[image of music]

Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre \afterGrace. Agafa dos argument: la nota principal, i les notes d’adorn que segueixen a la nota principal.

\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }

[image of music]

Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4 es pot canviar establint afterGraceFraction. L’exemple següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.

<<
  \new Staff \relative {
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 15 16))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 1 2))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
>>

[image of music]

L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal.

\new Voice \relative {
  <<
    { d''1^\trill_( }
    { s2 s4. \grace { c16 d } }
  >>
  c1)
}

[image of music]

Una expressió musical \grace introdueix ajustos de tipus de lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix.

\new Voice \relative {
  \acciaccatura {
    \stemDown
    f''16->
    \stemNeutral
  }
  g4 e c2
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Using grace note slashes with normal heads

The slash through the stem found in acciaccaturas can be applied in other situations.

\relative c'' {
  \override Flag.stroke-style = #"grace"
  c8( d2) e8( f4)
}

[image of music]

Tweaking grace layout within music

The layout of grace expressions can be changed throughout the music using the functions add-grace-property and remove-grace-property.

The following example undefines the Stem direction for this grace, so that stems do not always point up, and changes the default note heads to crosses.

\relative c'' {
  \new Staff {
    $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction)
    $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross)
    \new Voice {
       \acciaccatura { f16 } g4
       \grace { d16 e } f4
       \appoggiatura { f,32 g a } e2
    }
  }
}

[image of music]

Redefining grace note global defaults

The global defaults for grace notes are stored in the following identifiers.

startGraceMusic
stopGraceMusic
startAcciaccaturaMusic
stopAcciaccaturaMusic
startAppoggiaturaMusic
stopAppoggiaturaMusic

They are defined in file ly/grace-init.ly. By redefining them other effects may be obtained.

startAcciaccaturaMusic = {
  <>(
  \override Flag.stroke-style = #"grace"
  \slurDashed
}

stopAcciaccaturaMusic = {
  \revert Flag.stroke-style
  \slurSolid
  <>)
}

\relative c'' {
  \acciaccatura d8 c1
}

[image of music]

Positioning grace notes with floating space

Setting the property 'strict-grace-spacing makes the musical columns for grace notes ’floating’, i.e., decoupled from the non-grace notes: first the normal notes are spaced, then the (musical columns of the) graces are put left of the musical columns for the main notes.

\relative c'' {
  <<
    \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t
    \new Staff \new Voice {
      \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] }
      c8[ \grace { b16 d } c8]
      c4 r
    }
    \new Staff {
      c16 c c c c c c c c4 r
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: grace notes, acciaccatura, appoggiatura.

Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.

Fitxers d’inici: ‘ly/grace-init.ly’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: GraceMusic, Grace_beam_engraver, Grace_auto_beam_engraver, Grace_engraver, Grace_spacing_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.

La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple

<<
  \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" d2. }
>>

[image of music]

Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior

<<
  \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" \grace s16 d2. }
>>

[image of music]

És obligatori usar l’ordre \grace per a la part dels desplaçaments, fins i tot si la part visual usa \acciaccatura o \appoggiatura perquè en cas contrari s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn invisible amb la nota següent.

Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.

Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de la seva duració real. Si la duració combinada de les notes d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es genera un error “Retrocedint al temps MIDI”. Teniu dues opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les notes d’adorn, per exemple:

c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }

es converteix a:

c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }

Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:

c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }

Vegeu Escalat de les duracions.


Alinear amb una cadenza

A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.

Una solució a aquest problema són les funcions mmrest-of-length i skip-of-length. Aquestes funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i generen un \skip o silenci multicompàs de la longitud exacta del fragment.

MyCadenza = \relative {
  c'4 d8 e f g g4
  f2 g4 g
}

\new GrandStaff <<
  \new Staff {
    \MyCadenza c'1
    \MyCadenza c'1
  }
  \new Staff {
    #(mmrest-of-length MyCadenza)
    c'1
    #(skip-of-length MyCadenza)
    c'1
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: cadenza.

Fragments de codi: Rhythms.


Gestió del temps

El temps esta administrat per Timing_translator, que de forma predeterminada es troba al context de Score. S’afegeix un àlies, Timing, al context que en el qual es col·loca el Timing_translator. Per assegurar que està disponible l’àlies Timing, potser heu de crear explícitament una instància del context contenidor (com Voice o Staff).

S’usen les següents propietats de Timing per seguir la pista del temps dins de la partitura.

currentBarNumber

El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.

measureLength

La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.

measurePosition

El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant measureLength cada cop que s’assoleix o s’excedeix measureLength. Quan això passa, s’incrementa currentBarNumber.

timing

Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.

El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent, s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4, però measureLength s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer compàs, la posició measurePosition s’avança en 1/8 fins a 5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.

\new Voice \relative {
  \set Timing.measureLength = #(ly:make-moment 5/4)
  c'1 c4 |
  c1 c4 |
  c4 c
  \set Timing.measurePosition = #(ly:make-moment 5/8)
  b4 b b8 |
  c4 c1 |
}

[image of music]

Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m construeix una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple, ly:make-moment 1 8 és una duració d’una corxera i ly:make-moment 7 16 és la duració de set semicorxeres.

Vegeu també

Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Timing_translator, Score.


1.3 Expressions

[image of music]

Aquesta secció relaciona diverses marques d’expressió que es poden crear a una partitura.


1.3.1 Expressions annexades a les notes

Aquesta secció explica com crear marques expressives que estan aplicades a notes: articulacions, ornaments i matisos. També es tracten els mètodes per crear les marques dinàmiques.


Articulacions i ornaments

Es poden annexar a les notes un ample ventall de símbols per denotar articulacions, adorns i altres indicacions d’execució, utilitzant la sintaxi següent:

nota\nom

La llista de possibles valors de nom està a Llista d’articulacions. Per exemple

\relative {
  c''4\staccato c\mordent b2\turn
  c1\fermata
}

[image of music]

Algunes d’aquestes articulacions tenen abreviatures que faciliten la seva escriptura. Les abreviatures s’escriuen a darrere del nom de la nota, i la seva sintaxi consisteix en un guió - seguit d’un símbol que especifica l’articulació. Existeixen abreviatures prededefinides per al marcato, stopped (nota apagada), tenuto, staccatissimo, accent (acent), staccato (picat), i portato. La sortida corresponent a aquestes articulacions apareix de la manera següent:

\relative {
  c''4-^ c-+ c-- c-!
  c4-> c-. c2-_
}

[image of music]

Les regles per a la col·locació predeterminada de les articulacions es troben definides al fitxer ‘scm/script.scm’. Les articulacions i ornaments es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama; vegeu Direcció i posició.

Les articulacions són objectes Script. Les seves propietats es descriuen de forma més completa a Script.

A més d’articulacions, es poden adjuntar textos i elements de marcatge de les notes. Vegeu Scripts de text.

Per veure més informació quant a l’ordenació dels elements Script i TextScript que s’annexen a les notes, consulteu Col·locació dels objectes.

Fragments de codi seleccionats

Modifying default values for articulation shorthand notation

The shorthands are defined in ‘ly/script-init.ly’, where the variables dashHat, dashPlus, dashDash, dashBang, dashLarger, dashDot, and dashUnderscore are assigned default values. The default values for the shorthands can be modified. For example, to associate the -+ (dashPlus) shorthand with the trill symbol instead of the default + symbol, assign the value trill to the variable dashPlus:

\relative c'' { c1-+ }

dashPlus = "trill"

\relative c'' { c1-+ }

[image of music]

Controlling the vertical ordering of scripts

The vertical ordering of scripts is controlled with the 'script-priority property. The lower this number, the closer it will be put to the note. In this example, the TextScript (the sharp symbol) first has the lowest priority, so it is put lowest in the first example. In the second, the prall trill (the Script) has the lowest, so it is on the inside. When two objects have the same priority, the order in which they are entered determines which one comes first.

\relative c''' {
  \once \override TextScript.script-priority = #-100
  a2^\prall^\markup { \sharp }

  \once \override Script.script-priority = #-100
  a2^\prall^\markup { \sharp }
}

[image of music]

Creating a delayed turn

Creating a delayed turn, where the lower note of the turn uses the accidental, requires several overrides. The outside-staff-priority property must be set to #f, as otherwise this would take precedence over the avoid-slur property. Changing the fractions 2/3 and 1/3 adjusts the horizontal position.

\relative c'' {
  c2*2/3 ( s2*1/3\turn d4) r
  <<
    { c4.( d8) }
    { s4 s\turn }
  >>
  \transpose c d \relative c'' <<
    { c4.( d8) }
    {
      s4
      \once \set suggestAccidentals = ##t
      \once \override AccidentalSuggestion.outside-staff-priority = ##f
      \once \override AccidentalSuggestion.avoid-slur = #'inside
      \once \override AccidentalSuggestion.font-size = -3
      \once \override AccidentalSuggestion.script-priority = -1
      \single \hideNotes
      b8-\turn \noBeam
      s8
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: tenuto, accent, staccato, portato.

Manual d’aprenentatge: Col·locació dels objectes.

Referència de la notació: Scripts de text, Direcció i posició, Llista d’articulacions, Refilets.

Fitxers instal·lats: ‘scm/script.scm’.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: Script, TextScript.


Matisos dinàmics

Les marques dinàmiques de matís absolut s’especifiquen usant una ordre després d’una nota: c4\ff. Les marques dinàmiques disponibles són \ppppp, \pppp, \ppp, \pp, \p, \mp, \mf, \f, \ff, \fff, \ffff, \fffff, \fp, \sf, \sff, \sp, \spp, \sfz i \rfz. Les indicaciones dinàmiques es poden col·locar manulament per sobre o per sota del pentagrama; per veure més detalls, consulteu Direcció i posició.

\relative c'' {
  c2\ppp c\mp
  c2\rfz c^\mf
  c2_\spp c^\ff
}

[image of music]

Una indicació de crescendo s’inicia amb \< i s’acaba amb \!, amb un matís absolut o amb una altra indicació de crescendo o de descrescendo. Una indicació de decrescendo comença amb \> i acaba també amb \!, amb un matís dinàmic absolut o amb una altra indicació de crescendo o de decrescendo. Es poden usar \cr i \decr en lloc de \< i \>. De forma predeterminada, es graven reguladors en angle quan es fa servir aquesta notació.

\relative c'' {
  c2\< c\!
  d2\< d\f
  e2\< e\>
  f2\> f\!
  e2\> e\mp
  d2\> d\>
  c1\!
}

[image of music]

Un regulador acabat mitjançant \! finalitza a la vora dreta de la nota que porta el \! annexat. En el cas en el qual estigui acabat amb el començament d’una altra indicació crescendo o decrescendo, acabarà al centre de la nota que té annexada la següent indicació \< o \>. El regulador següent començarà aleshores a la vora dreta de la mateixa nota en comptes de la vora esquerra, com seria normal si hagués acabaat amb \! prèviament.

\relative {
  c''1\< | c4 a c\< a | c4 a c\! a\< | c4 a c a\!
}

[image of music]

Els reguladors que acaben amb indicacions dinàmiques absolutes en lloc d’amb \! també es graven de manera semblant. Tanmateix, la longitud de la pròpia indicació dinàmica pot alterar el punt en el qual finalitza el regulador anterior.

\relative {
  c''1\< | c4 a c\mf a | c1\< | c4 a c\ffff a
}

[image of music]

Es requereixen silencis espaiadors per tipografiar diverses indicacions dinàmiques sobre una sola nota. Això és útil especialment per afegir un crescendo i un decrescendo a la mateixa nota:

\relative {
  c''4\< c\! d\> e\!
  << f1 { s4 s4\< s4\> s4\! } >>
}

[image of music]

Es pot fer servir l’ordre \espressivo per indicar un crescendo o un decrescendo sobra la mateixa nota. Tanmateix, noteu que aquesta indicació està implementada com una articulació, no com una expressió dinàmica.

\relative {
  c''2 b4 a
  g1\espressivo
}

[image of music]

Les indicacions de crescendo textuals s’inicien amb \cresc. Els decrescendos textuals s’inicien amb \decresc o amb \dim. Es tracen líniies extensores quan cal.

\relative {
  g'8\cresc a b c b c d e\mf |
  f8\decresc e d c e\> d c b |
  a1\dim ~ |
  a2. r4\! |
}

[image of music]

També poden substituir-se els reguladors gràfics per canvis de dinàmica textuals:

\relative c'' {
  \crescTextCresc
  c4\< d e f\! |
  \dimTextDecresc
  g4\> e d c\! |
  \dimTextDecr
  e4\> d c b\! |
  \dimTextDim
  d4\> c b a\! |
  \crescHairpin
  \dimHairpin
  c4\< d\! e\> d\! |
}

[image of music]

Per crear noves indicacions de matís absolut o de text que s’han d’alinear amb els matisos; vegeu Indicacions dinàmiques contemporànies.

La col·locació vertical de les indicacions de dinàmica es gestiona per part de DynamicLineSpanner.

Hi ha disponible un context Dynamics per gravar les indicacions de matís dinàmic en la seva pròpia línia horitzontal. Useu silencis de separació per indicar els temps (les notes que estan dins d’un context Dynamics també ocupen temps musical, però no s’imprimeixen). El context Dynamics pot contenir altres elements com inscripcions textuals, objectes extensors de text i indicacions de pedal de piano.

<<
  \new Staff \relative {
    c'2 d4 e |
    c4 e e,2 |
    g'4 a g a |
    c1 |
  }
  \new Dynamics {
    s1\< |
    s1\f |
    s2\dim s2-"rit." |
    s1\p |
  }
>>

[image of music]

Instruccions predefinides

\dynamicUp, \dynamicDown, \dynamicNeutral, \crescTextCresc, \dimTextDim, \dimTextDecr, \dimTextDecresc, \crescHairpin, \dimHairpin.

Fragments de codi seleccionats

Setting hairpin behavior at bar lines

If the note which ends a hairpin falls on a downbeat, the hairpin stops at the bar line immediately preceding. This behavior can be controlled by overriding the 'to-barline property.

\relative c'' {
  e4\< e2.
  e1\!
  \override Hairpin.to-barline = ##f
  e4\< e2.
  e1\!
}

[image of music]

Setting the minimum length of hairpins

If hairpins are too short, they can be lengthened by modifying the minimum-length property of the Hairpin object.

\relative c'' {
  c4\< c\! d\> e\!
  << f1 { s4 s\< s\> s\! } >>
  \override Hairpin.minimum-length = #5
  << f1 { s4 s\< s\> s\! } >>
}

[image of music]

Printing hairpins using al niente notation

Hairpin dynamics may be printed with a circled tip (“al niente” notation) by setting the circled-tip property of the Hairpin object to #t.

\relative c'' {
  \override Hairpin.circled-tip = ##t
  c2\< c\!
  c4\> c\< c2\!
}

[image of music]

Printing hairpins in various styles

Hairpin dynamics may be created in a variety of styles.

\relative c'' {
  \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin
  a4\< a a a\f
  a4\p\< a a a\ff
  a4\sfz\< a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin
  a4\< a a a\f
  a4\p\< a a a\ff
  a4\sfz\< a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin
  a4\> a a a\f
  a4\p\> a a a\ff
  a4\sfz\> a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin
  a4\> a a a\f
  a4\p\> a a a\ff
  a4\sfz\> a a a\!
}

[image of music]

Vertically aligned dynamics and textscripts

All DynamicLineSpanner objects (hairpins and dynamic texts) are placed with their reference line at least 'staff-padding from the staff, unless other notation forces them to be farther. Setting 'staff-padding to a sufficiently large value aligns the dynamics.

The same idea, together with \textLengthOn, is used to align the text scripts along their baseline.

music = \relative c' {
  a'2\p b\f
  e4\p f\f\> g, b\p
  c2^\markup { \huge gorgeous } c^\markup { \huge fantastic }
}

{
  \music
  \break
  \override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3
  \textLengthOn
  \override TextScript.staff-padding = #1
  \music
}

[image of music]

Hiding the extender line for text dynamics

Text style dynamic changes (such as cresc. and dim.) are printed with a dashed line showing their extent. This line can be suppressed in the following way:

\relative c'' {
  \override DynamicTextSpanner.style = #'none
  \crescTextCresc
  c1\< | d | b | c\!
}

[image of music]

Changing text and spanner styles for text dynamics

The text used for crescendos and decrescendos can be changed by modifying the context properties crescendoText and decrescendoText.

The style of the spanner line can be changed by modifying the 'style property of DynamicTextSpanner. The default value is 'dashed-line, and other possible values include 'line, 'dotted-line and 'none.

\relative c'' {
  \set crescendoText = \markup { \italic { cresc. poco } }
  \set crescendoSpanner = #'text
  \override DynamicTextSpanner.style = #'dotted-line
  a2\< a
  a2 a
  a2 a
  a2 a\mf
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: al niente, crescendo, decrescendo, hairpin.

Manual d’aprenentatge: Articulacions i matisos dinàmics.

Referència de la notació: Direcció i posició, Indicacions dinàmiques contemporànies, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: DynamicText, Hairpin, DynamicLineSpanner, Dynamics.


Indicacions dinàmiques contemporànies

La menara més fàcil de crear indicacions dinàmiques és usar objectes de marcatge (\markup).

moltoF = \markup { molto \dynamic f }

\relative {
  <d' e>16_\moltoF <d e>
  <d e>2..
}

[image of music]

En el mode de marcatge es poden crear indicacions dinàmiques editorials (entre parèntesis o claus). La sintaxi del mode de marcatge es descriu a Donar format al text.

roundF = \markup {
    \center-align \concat { \bold { \italic ( }
           \dynamic f \bold { \italic ) } } }
boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } }
\relative {
  c'1_\roundF
  c1_\boxF
}

[image of music]

Les indicacions dinàmiques senzilles i centrades es creen fàcilment amb la funció make-dynamic-script.

sfzp = #(make-dynamic-script "sfzp")
\relative {
  c'4 c c\sfzp c
}

[image of music]

En general make-dynamic-script agafa qualsevol objecte de marcatge com a argument. El tipus de lletra de matisos sols conté els caràcters f, m, p, r, s y z, per la qual cosa si desitgeu obtenir una indicació dinàmica que inclogui text normal o signes de puntuació, cal fer servir ordres de marcatge que retornin els ajustaments de la família de tipus de lletra i la seva codificació a las del text normal, per exemple \normal-text. L’interès de la utilització de make-dynamic-script en lloc d’un element de marcatge corrent radica en assegurar l’alineació vertical dels objectes de marcatge i reguladors que s’apliquen al mateix cap de nota.

roundF = \markup { \center-align \concat {
           \normal-text { \bold { \italic ( } }
           \dynamic f
           \normal-text { \bold { \italic ) } } } }
boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } }
mfEspress = \markup { \center-align \line {
              \hspace #3.7 mf \normal-text \italic espress. } }
roundFdynamic = #(make-dynamic-script roundF)
boxFdynamic = #(make-dynamic-script boxF)
mfEspressDynamic = #(make-dynamic-script mfEspress)
\relative {
  c'4_\roundFdynamic\< d e f
  g,1~_\boxFdynamic\>
  g1
  g'1~\mfEspressDynamic
  g1
}

[image of music]

Es pot utilitzar en el seu lloc la forma Scheme del mode de marcatge. La seva sintaxi s’explica a

Se puede utilizar en su lugar la forma Scheme del modo de marcado. Su sintaxis se explica en Construcció de marcatge en Scheme.

moltoF = #(make-dynamic-script
            (markup #:normal-text "molto"
                    #:dynamic "f"))
\relative {
  <d' e>16 <d e>
  <d e>2..\moltoF
}

[image of music]

Per alinear el text del matís dinàmic a l’esquerra en lloc de centrar-lo sobre una nota, utilitzeu un \tweak:

moltoF = \tweak DynamicText.self-alignment-X #LEFT
         #(make-dynamic-script
            (markup #:normal-text "molto"
                    #:dynamic "f"))
\relative {
  <d' e>16 <d e>
  <d e>2..\moltoF <d e>1
}

[image of music]

Els ajustos per als tipus de lletra en mode de marcatge es descriuen a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.

Vegeu també

Referència de la notació: Donar format al text, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.

Extensió del LilyPond: Construcció de marcatge en Scheme.

Fragments de codi: Expressive marks.


1.3.2 Marques expressives en forma corba

Aquesta secció explica com crear diverses marques expressives amb forma corba: lligagures d’expressió i de fraseig, respiracions, caigudes i elevacions de to.


Lligadures d’expressió

Les lligadures d’expressió s’introdueixen utilitzant parèntesis:

Nota: A la música polifònica, les lligadures d’expressió han d’acabar a la mateixa veu en la qual comencen.

\relative {
  f''4( g a) a8 b(
  a4 g2 f4)
  <c e>2( <b d>2)
}

[image of music]

Les lligadures d’expressió es poden col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.

S’ha de tenir cura amb les lligadures d’expressió simultànies o superposades. En gairebé tots els casos, les lligadures d’expressió externes indiquen, certament, fraseig, i les lligadures de fraseig poden superposar-se amb les lligadures d’expressió normals, vegeu Lligadures de fraseig. Quan calen diverses lligadures d’expressió normals dins d’una sola veu, els començament i els finals corresponents de les lligadures s’han d’etiquetar precedint-los per \= seguit d’un número o cadena de caràcters que la identifiqui.

\fixed c' {
  <c~ f\=1( g\=2( >2 <c e\=1) a\=2) >
}

[image of music]

Les lligadures d’expressió poden ser contínues, discontínues o de punts. L’estil predeterminat de les lligadures d’expressió és el continu:

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurDashed
  g4( e c2)
  \slurDotted
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

[image of music]

També es pot fer que les lligadures d’expressió siguin semi-discontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-contínues (la primera meitat contínua i la segona discontínua):

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurHalfDashed
  g4( e c2)
  \slurHalfSolid
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

[image of music]

Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió:

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurDashPattern #0.7 #0.75
  g4( e c2)
  \slurDashPattern #0.5 #2.0
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\slurUp, \slurDown, \slurNeutral, \slurDashed, \slurDotted, \slurHalfDashed, \slurHalfSolid, \slurDashPattern, \slurSolid.

Fragments de codi seleccionats

Using double slurs for legato chords

Some composers write two slurs when they want legato chords. This can be achieved by setting doubleSlurs.

\relative c' {
  \set doubleSlurs = ##t
  <c e>4( <d f> <c e> <d f>)
}

[image of music]

Positioning text markups inside slurs

Text markups need to have the outside-staff-priority property set to false in order to be printed inside slurs.

\relative c'' {
  \override TextScript.avoid-slur = #'inside
  \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
  c2(^\markup { \halign #-10 \natural } d4.) c8
}

[image of music]

Making slurs with complex dash structure

Slurs can be made with complex dash patterns by defining the dash-definition property. dash-definition is a list of dash-elements. A dash-element is a list of parameters defining the dash behavior for a segment of the slur.

The slur is defined in terms of the bezier parameter t which ranges from 0 at the left end of the slur to 1 at the right end of the slur. dash-element is a list (start-t stop-t dash-fraction dash-period). The region of the slur from start-t to stop-t will have a fraction dash-fraction of each dash-period black. dash-period is defined in terms of staff spaces. dash-fraction is set to 1 for a solid slur.

\relative c' {
  \once \override
    Slur.dash-definition = #'((0 0.3 0.1 0.75)
                                (0.3 0.6 1 1)
                                (0.65 1.0 0.4 0.75))
  c4( d e f)
  \once \override
    Slur.dash-definition = #'((0 0.25 1 1)
                                (0.3 0.7 0.4 0.75)
                                (0.75 1.0 1 1))
  c4( d e f)
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: slur.

Manual d’aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures

Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures de fraseig.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament interno: Slur.


Lligadures de fraseig

Les lligadures de fraseig (o marques de fraseig) que indiquen una frase musical s’escriuen usant les ordres \( i \) respectivament:

\relative {
  c''4\( d( e) f(
  e2) d\)
}

[image of music]

Tipogràficament, la lligadura de fraseig es comporta gairebé exactament igual que una lligadura d’expressió normal. Tanmateix, es tracten com a objectes diferents. Una \slurUp no tindrà cap efecte sobre una lligadura de fraseig. El fraseig es pot col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.

Les lligadures de fraseig simultànies o superposades s’introdueixen usant \= igual que es fa amb les lligadures d’expressió normals, vegeu Lligadures d’expressió.

Les lligadures de fraseig poden ser contínues, de punts o de ratlles. L’estil predeterminat per a les lligadures de fraseig és el continu:

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurDashed
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurDotted
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

[image of music]

Es pot fer també que les lligadures de fraseig siguin semi-dicontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-continues (la primera meitat contínua i la segona meitat discontínua):

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurHalfDashed
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurHalfSolid
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

[image of music]

Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures de fraseig:

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurDashPattern #0.7 #0.75
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurDashPattern #0.5 #2.0
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

[image of music]

Les definicions de patrons de discontinuïtat tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat de les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Instruccions predefinides

\phrasingSlurUp, \phrasingSlurDown, \phrasingSlurNeutral, \phrasingSlurDashed, \phrasingSlurDotted, \phrasingSlurHalfDashed, \phrasingSlurHalfSolid, \phrasingSlurDashPattern, \phrasingSlurSolid.

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures

Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures d’expressió.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: PhrasingSlur.


Marques de respiració

Les respiracions s’introdueixen utilitzant \breathe:

{ c''2. \breathe d''4 }

[image of music]

A diferència d’altres marques d’expressió, els símbols de respiració no estan associats amb la nota anterior, sinó que són esdeveniments independents. Per això, totes les marques d’expressió que estan annexades a la nota anterior, qualsevol claudàtor que indiqui barrat manual i qualsevol parèntesi que indiqui lligadures d’expressió i de fraseig, s’han d’escriure abans de \breathe.

Les marques de respiració donen per acabades les barres automàtiques; per anul·lar aquest comportament, consulteu Barres manuals.

\relative { c''8 \breathe d e f g2 }

[image of music]

A la notació antiga, es contemplen els indicadors musicals per a les marques de respiració, o divisiones. Per veure més detalls, consulteu Divisiones.

Fragments de codi seleccionats

Changing the breath mark symbol

The glyph of the breath mark can be tuned by overriding the text property of the BreathingSign layout object with any markup text.

\relative c'' {
  c2
  \override BreathingSign.text =
    \markup { \musicglyph "scripts.rvarcomma" }
  \breathe
  d2
}

[image of music]

Using a tick as the breath mark symbol

Vocal and wind music frequently uses a tick mark as a breathing sign. This indicates a breath that subtracts a little time from the previous note rather than causing a short pause, which is indicated by the comma breath mark. The mark can be moved up a little to take it away from the stave.

\relative c'' {
  c2
  \breathe
  d2
  \override BreathingSign.Y-offset = #2.6
  \override BreathingSign.text =
    \markup { \musicglyph "scripts.tickmark" }
  c2
  \breathe
  d2
}

[image of music]

Inserting a caesura

Caesura marks can be created by overriding the 'text property of the BreathingSign object.

A curved caesura mark is also available.

\relative c'' {
  \override BreathingSign.text = \markup {
    \musicglyph "scripts.caesura.straight"
  }
  c8 e4. \breathe g8. e16 c4

  \override BreathingSign.text = \markup {
    \musicglyph "scripts.caesura.curved"
  }
  g8 e'4. \breathe g8. e16 c4
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: caesura.

Referència de la notació: Divisiones.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: BreathingEvent, BreathingSign, Breathing_sign_engraver.


Caigudes i elevacions

Es poden expressar caigudes y elevacions de to (falls i doits) afegides a les notes mitjançant l’ordre \bendAfter. La direcció de la caiguda i elevació s’indica amb un signe de més o menys (a dalt o a sota). El número indica l’interval d’alçades sobre el qual s’estén la caiguda o elevació partint de la nota principal.

\relative c'' {
  c2\bendAfter #+4
  c2\bendAfter #-4
  c2\bendAfter #+6.5
  c2\bendAfter #-6.5
  c2\bendAfter #+8
  c2\bendAfter #-8
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Adjusting the shape of falls and doits

The shortest-duration-space property may be tweaked to adjust the shape of falls and doits.

\relative c'' {
  \override Score.SpacingSpanner.shortest-duration-space = #4.0
  c2-\bendAfter #5
  c2-\bendAfter #-4.75
  c2-\bendAfter #8.5
  c2-\bendAfter #-6
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: fall, doit.

Fragments de codi Expressive marks.


1.3.3 Marques expressives en forma de línies

Aquesta secció explica com crear diverses marques d’expressió que segueixen un camí lineal: glissandi, arpegis i refilets.


Glissando

Es crea un glissando afegint \glissando després de la nota:

\relative {
  g'2\glissando g'
  c2\glissando c,
  \afterGrace f,1\glissando f'16
}

[image of music]

Un glissando pot connectar notes d’un pentagrama a un altre:

\new PianoStaff <<
  \new Staff = "right" {
    e'''2\glissando
    \change Staff = "left"
    a,,4\glissando
    \change Staff = "right"
    b''8 r |
  }
  \new Staff = "left" {
    \clef bass
    s1
  }
>>

[image of music]

Un glissando pot connectar les notes dins d’un acord. Si cal fer quelcom que no sigui una connexió d’una nota amb una altra entre els dos acords, les connexions entre les notes venen definides per mitjà de \glissandoMap, on les notes d’un acord se suposen numerades, començant de zero, en l’ordre en el qual apareixen en el codi d’entrada del fitxer ‘.ly’.

\relative {
  <c' e>1\glissando g' |
  <c, e>1\glissando |
  <g' b> |
  \break
  \set glissandoMap = #'((0 . 1) (1 . 0))
  <c, g'>1\glissando |
  <d a'> |
  \set glissandoMap = #'((0 . 0) (0 . 1) (0 . 2))
  c1\glissando |
  <d f a> |
  \set glissandoMap = #'((2 . 0) (1 . 0) (0 . 1))
  <f d a'>1\glissando |
  <c c'> |
}

[image of music]

Es poden crear diversos tipus de glissando. Per veure més detalls, consulteu Estils de línia.

Fragments de codi seleccionats

Contemporary glissando

A contemporary glissando without a final note can be typeset using a hidden note and cadenza timing.

\relative c'' {
  \time 3/4
  \override Glissando.style = #'zigzag
  c4 c
  \cadenzaOn
  c4\glissando
  \hideNotes
  c,,4
  \unHideNotes
  \cadenzaOff
  \bar "|"
}

[image of music]

Adding timing marks to long glissandi

Skipped beats in very long glissandi are sometimes indicated by timing marks, often consisting of stems without noteheads. Such stems can also be used to carry intermediate expression markings.

If the stems do not align well with the glissando, they may need to be repositioned slightly.

glissandoSkipOn = {
  \override NoteColumn.glissando-skip = ##t
  \hide NoteHead
  \override NoteHead.no-ledgers = ##t
}

glissandoSkipOff = {
  \revert NoteColumn.glissando-skip
  \undo \hide NoteHead
  \revert NoteHead.no-ledgers
}

\relative c'' {
  r8 f8\glissando
  \glissandoSkipOn
  f4 g a a8\noBeam
  \glissandoSkipOff
  a8

  r8 f8\glissando
  \glissandoSkipOn
  g4 a8
  \glissandoSkipOff
  a8 |

  r4 f\glissando \<
  \glissandoSkipOn
  a4\f \>
  \glissandoSkipOff
  b8\! r |
}

[image of music]

Making glissandi breakable

Setting the breakable property to #t in combination with after-line-breaking allows a glissando to break if it occurs at a line break:

glissandoSkipOn = {
  \override NoteColumn.glissando-skip = ##t
  \hide NoteHead
  \override NoteHead.no-ledgers = ##t
}

\relative c'' {
  \override Glissando.breakable = ##t
  \override Glissando.after-line-breaking = ##t
  f1\glissando |
  \break
  a4 r2. |
  f1\glissando
  \once \glissandoSkipOn
  \break
  a2 a4 r4 |
}

[image of music]

Extending glissandi across repeats

A glissando which extends into several \alternative blocks can be simulated by adding a hidden grace note with a glissando at the start of each \alternative block. The grace note should be at the same pitch as the note which starts the initial glissando. This is implemented here with a music function which takes the pitch of the grace note as its argument.

Note that in polyphonic music the grace note must be matched with corresponding grace notes in all other voices.

repeatGliss = #(define-music-function (grace)
  (ly:pitch?)
  #{
    % the next two lines ensure the glissando is long enough
    % to be visible
    \once \override Glissando.springs-and-rods
      = #ly:spanner::set-spacing-rods
    \once \override Glissando.minimum-length = #3.5
    \once \hideNotes
    \grace $grace \glissando
  #})

\score {
  \relative c'' {
    \repeat volta 3 { c4 d e f\glissando }
    \alternative {
      { g2 d }
      { \repeatGliss f g2 e }
      { \repeatGliss f e2 d }
    }
  }
}

music =  \relative c' {
  \voiceOne
  \repeat volta 2 {
    g a b c\glissando
  }
  \alternative {
    { d1 }
    { \repeatGliss c \once \omit StringNumber e1\2 }
  }
}

\score {
  \new StaffGroup <<
    \new Staff <<
      \new Voice { \clef "G_8" \music }
    >>
    \new TabStaff  <<
      \new TabVoice { \clef "moderntab" \music }
    >>
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: glissando.

Referència de la notació: Estils de línia.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament interno: Glissando.

Advertiments i problemes coneguts

La impressió de text sobre la línia (com a gliss.), no està contemplada.


Arpegi

Un signe de acord arpegiat (conegut també com acord trencat) sobre un acord, es denota annexant \arpeggio a l’acord:

\relative { <c' e g c>1\arpeggio }

[image of music]

Es poden escriure diversos tipus d’acords arpegiats. \arpeggioNormal produeix la volta a l’arpegi normal:

\relative {
  <c' e g c>2\arpeggio

  \arpeggioArrowUp
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioArrowDown
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioNormal
  <c e g c>2\arpeggio
}

[image of music]

Es poden crear símbols especials d’arpegi amb parèntesis:

\relative {
  <c' e g c>2

  \arpeggioBracket
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioParenthesis
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioParenthesisDashed
  <c e g c>2\arpeggio

  \arpeggioNormal
  <c e g c>2\arpeggio
}

[image of music]

Les propietats de discontinuïtat del parèntesi de l’arpegi es controlen mitjançant la propietat 'dash-definition, que es descriu a Lligadures d’expressió.

Els acords arpegiats es poden desenvolupar explícitament utilitzant lligadures d’unió. Vegeu Lligadures d’unió.

Instruccions predefinides

\arpeggio, \arpeggioArrowUp, \arpeggioArrowDown, \arpeggioNormal, \arpeggioBracket, \arpeggioParenthesis \arpeggioParenthesisDashed.

Fragments de codi seleccionats

Creating cross-staff arpeggios in a piano staff

In a PianoStaff, it is possible to let an arpeggio cross between the staves by setting the property PianoStaff.connectArpeggios.

\new PianoStaff \relative c'' <<
  \set PianoStaff.connectArpeggios = ##t
  \new Staff {
    <c e g c>4\arpeggio
    <g c e g>4\arpeggio
    <e g c e>4\arpeggio
    <c e g c>4\arpeggio
  }
  \new Staff {
    \clef bass
    \repeat unfold 4 {
      <c,, e g c>4\arpeggio
    }
  }
>>

[image of music]

Creating cross-staff arpeggios in other contexts

Cross-staff arpeggios can be created in contexts other than GrandStaff, PianoStaff and StaffGroup if the Span_arpeggio_engraver is included in the Score context.

\score {
  \new ChoirStaff {
    \set Score.connectArpeggios = ##t
    <<
      \new Voice \relative c' {
        <c e>2\arpeggio
        <d f>2\arpeggio
        <c e>1\arpeggio
      }
      \new Voice \relative c {
        \clef bass
        <c g'>2\arpeggio
        <b g'>2\arpeggio
        <c g'>1\arpeggio
      }
    >>
  }
  \layout {
    \context {
      \Score
      \consists "Span_arpeggio_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Creating arpeggios across notes in different voices

An arpeggio can be drawn across notes in different voices on the same staff if the Span_arpeggio_engraver is added to the Staff context:

\new Staff \with {
  \consists "Span_arpeggio_engraver"
}
\relative c' {
  \set Staff.connectArpeggios = ##t
  <<
    { <e' g>4\arpeggio <d f> <d f>2 }
    \\
    { <d, f>2\arpeggio <g b>2 }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: arpeggio.

Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Lligadures d’unió.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: Arpeggio, Slur, PianoStaff.

Advertiments i problemes coneguts

No és possible barrejat arpegis connectats i no connectat a un PianoStaff al mateix moment de temps.

La forma senzilla d’especificar el parèntesis als arpegis de parèntesis no funciona per als arpegis de pentagrama creuat; vegeu Pliques de pentagrama creuat.


Refilets

Els refilets curts sense línia extensora es graven amb \trill; vegeu Articulacions i ornaments.

Els refilets llargs mantinguts, amb línia d’extensió, es fan amb \startTrillSpan i \stopTrillSpan:

\relative {
  d''1\startTrillSpan
  d1
  c2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

Un refilet estès que travessa un salt de línia recomença exactament a sobre de la primera nota de la línia nova.

\relative {
  d''1\startTrillSpan
  \break
  d1
  c2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

Els refilets estesos consecutius funcionen sense necessitat d’ordres \stopTrillSpan explícites, perquè cada refilet es convertirà automàticament a la vora dreta del refilet anterior.

\relative {
  d''1\startTrillSpan
  d1
  b1\startTrillSpan
  d2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

També es poden combinar els refilets amb notes d’adorn. La sintaxi d’aquesta construcció i el mètode per col·locar les notes d’adorn amb precisió es descriuen a Notes d’adorn.

\relative {
  d''1~\afterGrace
  d1\startTrillSpan { c32[ d]\stopTrillSpan }
  c2 r2
}

[image of music]

Els refilets que s’han d’executar sobre notes auxiliars explícites es poden gravar amb l’ordre pitchedTrill. El primer argument és la nota principal, i el segon és la nota refilada, que es grava com un cap de nota, sense plica i entre parèntesis.

\relative {
  \pitchedTrill
  d''2\startTrillSpan fis
  d2
  c2\stopTrillSpan
  r2
}

[image of music]

Cal afegir manualment les alteracions subsegüents de la mateixa nota dins del mateix compàs. Sols s’imprimeix l’alteració del primer refilet amb nota, dins d’un compàs.

\relative {
  \pitchedTrill
  eis''4\startTrillSpan fis
  eis4\stopTrillSpan
  \pitchedTrill
  eis4\startTrillSpan cis
  eis4\stopTrillSpan
  \pitchedTrill
  eis4\startTrillSpan fis
  eis4\stopTrillSpan
  \pitchedTrill
  eis4\startTrillSpan fis!
  eis4\stopTrillSpan
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\startTrillSpan, \stopTrillSpan.

Vegeu també

Glossari musical: trill.

Referència de la notació: Articulacions i ornaments, Notes d’adorn.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: TrillSpanner.


1.4 Repeticions

[image of music]

La repetició és un concepte fonamental a la música, i hi ha diversos tipus de notació per a les repeticions. El LilyPond dóna suport als següents tipus de repetició:

volta (primera i segona vegada)

La repetició de la músic no s’imprimeix de forma desenvolupada, sinó que s’indica envoltant-la entre barres de repetició. Si el salt de la repetició es troba al començament de la peça, la barra de repetició sols s’imprimeix al final del fragment. S’imprimeixen una sèrie de finals alternatius (volta) d’esquerra a dreta indicats mitjançant claus. Aquesta és la notació estàndard per a les repeticions amb finals alternatius.

unfold (desplegada)

La música repetida s’escriu i s’interpreta completament tantes vegades com especifiqueu el valor nombre_de_repeticions. És útil quan s’està escrivint música repetitiva.

percent (percentatge)

Fer repeticions de compassos o part d’ells. Tenen un aspecte semblant a un signe de percentatge. Les repeticions de percentatge s’han de declarar dins d’un context Voice.

tremolo (trèmol)

Fer barres de trèmol.


1.4.1 Repeticions llargues

Aquesta secció tracta sobre la forma d’introduir repeticions llargues, normalment de diversos compassos. Les repeticions adopten dues formes: repeticions envoltades entre signes de repetició, o repeticions explícites, que s’usen per escriure música repetitiva. També es poden controlar manualment els signes de repetició.


Repeticions normals

La sintaxi d’una repetició normal és

\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical

on expressió_musical és una expressió musical.

Una repetició simple sense finals alternatius:

\relative {
  \repeat volta 2 { c''4 d e f }
  c2 d
  \repeat volta 2 { d4 e f g }
}

[image of music]

De forma predeterminada no s’imprimeixen les dobles barres d’obertura de repetició al primer compàs complet. Malgrat això és possible imprimir-les usant \bar ".|:" abans de la primera nota.

\relative {
  \repeat volta 2 { \bar ".|:" c''4 d e f }
  c2 d
  \repeat volta 2 { d4 e f g }
}

[image of music]

Els finals alternatius (celes de primera i segona vegada) es poden generar utilitzant \alternative. Cada grup d’alternatives ha d’estar envoltat pel seu compte entre claus.

\repeat volta nombre_de_repeticions expressió_musical
\alternative {
  { expressió_musical }
}

on expressió_musical és una expressió musical.

Si hi ha més repeticions que finals alternatius, s’assigna el primer final alternatiu a les repeticions més antigues.

Repetició única amb primera i segona vegada:

\relative {
  \repeat volta 2 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Diverses repeticions amb primera i segona vegada:

\relative {
  \repeat volta 4 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Més d’una repetició amb més d’un final alternatiu:

\relative {
  \repeat volta 3 { c''4 d e f | }
  \alternative {
    { c2 e | }
    { f2 g | }
    { a2 g | }
  }
  c1
}

[image of music]

Nota: Si hi ha dos o més alternatives, no ha d’aparèixer res entre la clau de tancament d’una i la d’obertura de l’altra dins d’un bloc alternative, atès que en cas contrari no obtindrem el nombre de finals esperat.

Nota: Si incloem relative dins d’un repeat sense instancia el context Voice explícitament, apareixeran pentagrames addicionals no desitjats. Vegeu Apareix un pentagrama de més.

Si una repetició sense celes de primera i segona vegada comença en mig d’un compàs, normalment acaba en el lloc corresponent a meitat d’un altre compàs posterior (de tal forma que els dos sumen un compàs complet). En aquest cas, els símbols de repetició no són ‘veritables’ línies divisòries, per la qual cosa no s’han d’escriure en aquest lloc comprovacions de compàs ni ordres \partial:

c'4 e g
\repeat volta 4 {
  e4 |
  c2 e |
  g4 g g
}
  g4 |
  a2 a |
  g1 |

[image of music]

Si una repetició que no té celes de primera i segona vegada comença amb un compàs parcial, aleshores s’aplica el mateix principi, excepte que es requereix una ordre \partial al començament del compàs:

\partial 4
\repeat volta 4 {
  e'4 |
  c2 e |
  g4 g g
}
  g4 |
  a2 a |
  g1 |

[image of music]

Es poden afegir lligadures d’unió al segon final:

\relative {
  c''1
  \repeat volta 2 { c4 d e f~ }
  \alternative {
    { f2 d }
    { f2\repeatTie f, }
  }
}

[image of music]

L’ordre \inStaffSegno es pot utilitzar per generar una barra de compàs combinada que incorpora el símbol del segno junt amb la barra de repetició, quan s’usa amb la instrucció \repeat volta. Se selecciona automàticament el tipus correcte de línia divisòria de repetició, ja sigui de començament o fi de repetició, o de doble repetició. Observeu que la indicació “D.S.” corresponent s’ha d’afegir manualment.

Sortida d’una repetició:

\relative {
  e'1
  \inStaffSegno
  f2 g a b
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Al començament d’una repetició:

\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    \inStaffSegno  % inicia repetició
    f2 g a b
  }
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Al final de una repetición:

\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
    \inStaffSegno  % finalitza repetició
  }
  f2 g a b
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Entre dues repeticions:

\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
  }
  \inStaffSegno  % doble repetició
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
  }
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Es poden obtenir símbols de línia divisòria alternatius mitjançant l’establiment (en el context Score) de les propietats segnoType, startRepeatSegnoType, endRepeatSegnoType o doubleRepeatSegnoType al tipus de línia requerit. Els tipus de línia divisòria alternatius s’han de seleccionar a partir dels tipus predefinits o de tipus definits anteriorment amb la instrucció \defineBarLine (vegeu Barres de compàs).

\defineBarLine ":|.S[" #'(":|." "S[" "")
\defineBarLine "]" #'("]" "" "")
\relative {
  e'1
  \repeat volta 2 {
    f2 g a b
    \once \set Score.endRepeatSegnoType = ":|.S["
    \inStaffSegno
  }
  f2 g \bar "]" a b
  c1_"D.S." \bar "|."
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Shortening volta brackets

By default, the volta brackets will be drawn over all of the alternative music, but it is possible to shorten them by setting voltaSpannerDuration. In the next example, the bracket only lasts one measure, which is a duration of 3/4.

\relative c'' {
  \time 3/4
  c4 c c
  \set Score.voltaSpannerDuration = #(ly:make-moment 3/4)
  \repeat volta 5 { d4 d d }
  \alternative {
    {
      e4 e e
      f4 f f
    }
    { g4 g g }
  }
}

[image of music]

Adding volta brackets to additional staves

The Volta_engraver by default resides in the Score context, and brackets for the repeat are thus normally only printed over the topmost staff. This can be adjusted by adding the Volta_engraver to the Staff context where the brackets should appear; see also the “Volta multi staff” snippet.

<<
  \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } }
  \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } }
  \new Staff \with { \consists "Volta_engraver" } { c'2 g' e' a' }
  \new Staff { \repeat volta 2 { c'1 } \alternative { c' } }
>>

[image of music]

Setting the double repeat default for volte

There are three different styles of double repeats for volte, that can be set using doubleRepeatType.

\relative c'' {
  \repeat volta 1 { c1 }
  \set Score.doubleRepeatType = #":..:"
  \repeat volta 1 { c1 }
  \set Score.doubleRepeatType = #":|.|:"
  \repeat volta 1 { c1 }
  \set Score.doubleRepeatType = #":|.:"
  \repeat volta 1 { c1 }
}

[image of music]

Alternative bar numbering

Two alternative methods for bar numbering can be set, especially for when using repeated music.

\relative c'{
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers
  \repeat volta 3 { c4 d e f | }
    \alternative {
      { c4 d e f | c2 d \break }
      { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      { c4 d e f | c2 d }
    }
  c1 \break
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters
  \repeat volta 3 { c,4 d e f | }
    \alternative {
      { c4 d e f | c2 d \break }
      { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      { c4 d e f | c2 d }
    }
  c1
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: repeat, volta.

Referència de la notació: Barres de compàs, Modificació dels connectors (plug-ins) de context, Modificació de lligadures d’unió i d’expressió, Gestió del temps.

Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’.

Fragments de codi: Repeats.

Referència de funcionament intern: VoltaBracket, RepeatedMusic, VoltaRepeatedMusic, UnfoldedRepeatedMusic.

Advertiments i problemes coneguts

Les lligadures d’expressió que abasten des d’un bloc \repeat fins un bloc \alternative sols funcionen per a la cela de primera vegada. L’aparença visual d’una lligadura d’expressió que es continua introduint a d’altres celes de repetició pot simular-se amb \repeatTie si la lligadura s’estén fins una sola nota dins de la cela de repetició, tot i que aquest mètode no funciona a TabStaff. D’altres mètodes que poden servir per indicar lligadures que es continuen per sobre de diverses notes a les celes de repetició, i que també funcionen en contextos de tabulatura TabStaff, s’expliquen a Modificació de lligadures d’unió i d’expressió.

Així mateix, no és possible fer que les lligadures d’expressió es repleguin des del final d’una alternativa fins el començament de la repetició.

Els glissandos que s’estenen des d’un bloc \repeat fins un bloc \alternative sols funcionen per a la cela de primera vegada. Es pot indicar l’aparença visual d’un glissando que es continua fin l’interior d’altres celes de repetició mitjançant la codificació d’un glissando que comença a una nota d’adorn oculta. Per veure un exemple, consulteu “Extensió dels glissandos sobre les repeticions” sota l’epígraf Fragments de codi seleccionats, a Glissando.

Si una repetició que comença amb un compàs incomplet té un bloc \alternative que conté modificacions a la propietat measureLength, la utilització de \unfoldRepeats donarà lloc a línies divisòries erròniament col·locades i advertiments de comprovació de compàs.

Una repetició niuada com

\repeat …
\repeat …
\alternative

és ambigua perquè no està clar a quin \repeat pertany la \alternative. Aquesta ambigüitat es resol fent que la \alternative pertanyi sempre a la \repeat més interna. Per més claredat, es recomana usar claus en aquestes situacions.


Marques de repetició manual

Nota: Aquests mètodes sols s’utilitzen per realitzar construccions de repetició poc usuals. A gairebé totes les situacions s’han de crear les repeticions utilitzant l’ordre estàndard repeat o imprimint les barres de compàs corresponents. Per veure més informació, consulteu Barres de compàs.

Es pot usar la propietat repeatCommands per controlar la disposició de les repeticions. El seu valor és una llista de l’Scheme d’ordres de repetició.

start-repeat

Impressió d’una barra de compàs .|:

\relative {
  c''1
  \set Score.repeatCommands = #'(start-repeat)
  d4 e f g
  c1
}

[image of music]

A la pràctica habitual del gravat no s’imprimeixen signes de repetició al principi de la peça.

end-repeat

Impressió d’una barra de compàs :|.

\relative {
  c''1
  d4 e f g
  \set Score.repeatCommands = #'(end-repeat)
  c1
}

[image of music]

(volta number) … (volta #f)

Creació d’una nova cela de repetició amb el número que s’especifica. El parèntesi de vegada s’ha de finalitzar de forma explícita, en cas contrari no s’imprimeix.

\relative {
  f''4 g a b
  \set Score.repeatCommands = #'((volta "2"))
  g4 a g a
  \set Score.repeatCommands = #'((volta #f))
  c1
}

[image of music]

Es poden produir diverses ordres de repetició amb el mateix punt:

\relative {
  f''4 g a b
  \set Score.repeatCommands = #'((volta "2, 5") end-repeat)
  g4 a g a
  c1
  \set Score.repeatCommands = #'((volta #f) (volta "95") end-repeat)
  b1
  \set Score.repeatCommands = #'((volta #f))
}

[image of music]

Es pot incloure text dins de la cela de primera i segona vegada. El text pot ser un número o números, o un element de marcatge, vegeu Donar format al text. La forma més fàcil d’usar text de marcatge és definir el marcatge prèviament, i després incloure’l dins d’una llista de l’Scheme.

voltaAdLib = \markup { 1. 2. 3... \text \italic { ad lib. } }
\relative {
  c''1
  \set Score.repeatCommands =
    #(list(list 'volta voltaAdLib) 'start-repeat)
  c4 b d e
  \set Score.repeatCommands = #'((volta #f) (volta "4.") end-repeat)
  f1
  \set Score.repeatCommands = #'((volta #f))
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Barres de compàs, Donar format al text.

Fragments de codi: Repeats.

Referència de funcionament intern: VoltaBracket, RepeatedMusic, VoltaRepeatedMusic.


Repeticions explícites

Mitjançant la utilització de l’ordre unfold es poden usar les repeticions per simplificar l’escriptura desplegada de música repetitiva. La sintaxi és:

\repeat unfold número_de_repeticions expressió_musical

donde expressió_musical és una musical i nombre_de_repeticions és el nombre de vegades que expressió_musical es repeteix.

\relative {
  \repeat unfold 2 { c''4 d e f }
  c1
}

[image of music]

En certs casos, especialment dins d’un context \relative, la funció \repeat unfold no és exactament igual que escriure l’expressió musical diverses vegades. Per exemple:

\repeat unfold 2 { a'4 b c }

no equival a

a'4 b c | a'4 b c

Es poden fer repeticions desplegades amb finals alternatius.

\relative {
  \repeat unfold 2 { c''4 d e f }
  \alternative {
    { c2 g' }
    { c,2 b }
  }
  c1
}

[image of music]

Si hi ha repeticions amb finals alternatius, el primer final alternatiu s’aplica les vegades que calguin fins que les alternatives restants completen el nombre total de repeticions.

\relative {
  \repeat unfold 4 { c''4 d e f }
  \alternative {
    { c2 g' }
    { c,2 b }
    { e2 d }
   }
  c1
}

[image of music]

Si hi ha més finals alternatius que repeticions, s’apliquen sols els primers finals alternatius. Les alternatives restants s’ignoren i no s’imprimeixen.

\relative {
  \repeat unfold 2 { c''4 d e f }
  \alternative {
    { c2 g' }
    { c,2 b }
    { e2 d }
  }
  c1
}

[image of music]

És possible també niuar diverses funcions unfold (amb finals alternatius o sense ells).

\relative {
  \repeat unfold 2 {
    \repeat unfold 2 { c''4 d e f }
    \alternative {
      { c2 g' }
      { c,2 b }
    }
  }
  c1
}

[image of music]

Les construccions d’acord es poden repetir mitjançant el símbol de repetició d’acords q. Vegeu Repetició d’acords.

Nota: Si poseu relative dins d’un bloc repeat sense instanciar explícitament el context Voice, apareixeran pentagrames no desitjats. Vegeu Apareix un pentagrama de més.

Vegeu també

Referència de la notació: Repetició d’acords.

Fragments de codi: Repeats.

Referència de funcionament intern: RepeatedMusic, UnfoldedRepeatedMusic.


1.4.2 Repeticions curtes

Aquesta secció tracta de com introduir repeticions curtes. Les repeticions curtes poden adoptar dues formes: barres inclinades o signes de percentatge si estem representant repeticions d’una sola nota, un compàs o dos compassos, i trèmols en cas contrari.


Repeticions de compàs o part d’ells

Els patrons curts que es repeteixen s’imprimeixen d’un sol cop, i el patró repetit se substitueix per un símbol especial.

La sintaxi és:

\repeat percent número expressió_musical

on expressió_musical és una expressió musical.

Els patrons més curts que un compàs se substitueixen per barres inclinades.

\relative c'' {
  \repeat percent 4 { c128 d e f }
  \repeat percent 4 { c64 d e f }
  \repeat percent 5 { c32 d e f }
  \repeat percent 4 { c16 d e f }
  \repeat percent 4 { c8 d }
  \repeat percent 4 { c4 }
  \repeat percent 2 { c2 }
}

[image of music]

Els patrons de repetició d’un o dos compassos se substitueixen per signes semblants al símbol de percentatge.

\relative c'' {
  \repeat percent 2 { c4 d e f }
  \repeat percent 2 { c2 d }
  \repeat percent 2 { c1 }
}

[image of music]

\relative {
  \repeat percent 3 { c''4 d e f | c2 g' }
}

[image of music]

Els patrons més curts que un compàs però que contenen duracions barrejades utilitzen un símbol de percentatge doble.

\relative {
  \repeat percent 4 { c''8. <d f>16 }
  \repeat percent 2 { \tuplet 3/2 { r8 c d } e4 }
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Percent repeat counter

Measure repeats of more than two repeats can get a counter when the convenient property is switched, as shown in this example:

\relative c'' {
  \set countPercentRepeats = ##t
  \repeat percent 4 { c1 }
}

[image of music]

Percent repeat count visibility

Percent repeat counters can be shown at regular intervals by setting the context property repeatCountVisibility.

\relative c'' {
  \set countPercentRepeats = ##t
  \set repeatCountVisibility = #(every-nth-repeat-count-visible 5)
  \repeat percent 10 { c1 } \break
  \set repeatCountVisibility = #(every-nth-repeat-count-visible 2)
  \repeat percent 6 { c1 d1 }
}

[image of music]

Isolated percent repeats

Isolated percents can also be printed.

makePercent =
#(define-music-function (note) (ly:music?)
   "Make a percent repeat the same length as NOTE."
   (make-music 'PercentEvent
               'length (ly:music-length note)))

\relative c'' {
  \makePercent s1
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: percent repeat, simile.

Fragments de codi: Repeats.

Referència de funcionament intern: RepeatSlash, RepeatSlashEvent, DoubleRepeatSlash, PercentRepeat, PercentRepeatCounter, PercentRepeatedMusic, Percent_repeat_engraver, DoublePercentEvent, DoublePercentRepeat, DoublePercentRepeatCounter, Double_percent_repeat_engraver, Slash_repeat_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Les repeticions de percentatge no contenen res més a part del propi signe de percentatge; especialment, els canvis d’indicació de compàs no es repeteixen.

\repeat percent 3 { \time 5/4 c2. 2 \time 4/4 2 2 }

[image of music]

Qualsevol canvi de compàs o ordre \partial s’ha de produir en passatges paral·lels fora de la repetició de percentatge, per exemple en una pista especial per a la gestió del compàs.

<<
  \repeat percent 3 { c2. 2 2 2 }
  \repeat unfold 3 { \time 5/4 s4*5 \time 4/4 s1 }
>>

[image of music]


Repeticions de trèmol

Els trèmols poden adoptar dues formes: alternança entre dos acords o dues notes, i repetició ràpida d’una sola nota o acord. Els trèmols que consisteixen en una alternança s’indiquen per mitjà de l’addició de barres entres les notes o acords que s’alternen, mentre que els trèmols que consisteixen en la repetició ràpida d’una sola nota s’indiquen mitjançant l’addició de barres creuades a una nota única.

Per col·locar marques de trèmol entre les notes, useu \repeat amb l’estil tremolo (trèmol):

\relative c'' {
  \repeat tremolo 8 { c16 d }
  \repeat tremolo 6 { c16 d }
  \repeat tremolo 2 { c16 d }
}

[image of music]

La sintaxi de \repeat tremolo espera que s’escriguin exactament dues notes dins de les claus, i el nombre de repeticions s’ha de correspondre amb un valor que es pugui expressar amb figures normals o amb puntet. Així, \repeat tremolo 7 és vàlida i produeix una nota amb doble puntet, però \repeat tremolo 9 no és vàlid.

La duració del trèmol és igual a la duració de l’expressió entre claus, multiplicada pel número de repeticions: \repeat tremolo 8 { c16 d16 } dóna com a resultat un trèmol de rodona, escrit com dues rodones unides per barres de trèmol.

Hi ha dues maneres de col·locar marques de trèmol sobre una única nota. Fins i tot aquí es pot utilitzar la sintaxi \repeat tremolo, i en aquest cas la nota no ha d’anar envoltada entre claus:

\repeat tremolo 4 c'16

[image of music]

El mateix resultat es pot obtenir escrivint :N després d’una nota, on N indica la duració de la subdivisió (ha de ser 8 com a mínim). Si N és 8, s’afegeix una barra de corxera a la plica de la nota. Si N s’omet, s’utilitza l’últim valor:

\relative {
  c''2:8 c:32
  c: c:
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Cross-staff tremolos

Since \repeat tremolo expects exactly two musical arguments for chord tremolos, the note or chord which changes staff within a cross-staff tremolo should be placed inside curly braces together with its \change Staff command.

\new PianoStaff <<
  \new Staff = "up" \relative c'' {
    \key a \major
    \time 3/8
    s4.
  }
  \new Staff = "down" \relative c'' {
    \key a \major
    \time 3/8
    \voiceOne
    \repeat tremolo 6 {
      <a e'>32
      {
        \change Staff = "up"
        \voiceTwo
        <cis a' dis>32
      }
    }
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Repeats.


1.5 Notes simultànies

[image of music]

La paraula ‘polifonia’ en música fa referència a tenir més d’una veu en una peça qualsevol de música. Al LilyPond la polifonia fa referència a tenir més d’una veu al mateix pentagrama.


1.5.1 Una veu única

Aquesta secció tracta de les notes simultànies dins de la mateixa veu.


Notes a un acord

Un acord es forma envoltant un conjunt de notes entre < i >. Un acord pot anar seguit d’una duració, com si fos una nota simple.

\relative {
  <a' c e>1 <a c e>2 <f a c e>4 <a c>8. <g c e>16
}

[image of music]

Els acords també poden anar seguit d’articulacions, com si fos una nota simple.

\relative {
  <a' c e>1\fermata <a c e>2-> <f a c e>4\prall <a c>8.^! <g c e>16-.
}

[image of music]

Les notes dins del propi acord amb poden anar seguides d’articulacions i ornaments.

\relative {
  <a' c\prall e>1 <a-> c-^ e>2 <f-. a c-. e-.>4
  <a-+ c-->8. <g\fermata c e\turn>16
}

[image of music]

Tanmateix alguns elements de notació com ara les expressions de matisos dinàmics i els reguladors han d’annexar-se a l’acord i no a les notes que l’integren, atès que en cas contrari no s’imprimiran. Altres elements de notació com les digitacions i les lligadures d’expressió es posicionen de forma molt diferent quan s’adjunten a les notes d’un acord en lloc de fer-lo a rodones i notes aïllades.

\relative {
  <a'\f c( e>1 <a c) e>\f <a\< c e>( <a\! c e>)
  <a c e>\< <a c e> <a c e>\!
}

[image of music]

Un acord funciona com un simple contenidor per a les notes que ho composen, a més de les seves articulacions i altres elements adjunts. Com a conseqüència, un acord sense cap nota al seu interior no té realment cap duració. Qualsevol articulació annexa es produirà en el mateix moment musical que la nota o acord següent i es pot combinar amb ells (per veure possibilitats més complexes de combinacions d’aquests elements, consulteu Expressions simultànies):

\relative {
  \grace { g'8( a b }
  <> ) \p \< -. -\markup \italic "sempre staccato"
  \repeat unfold 4 { c4 e }  c1\f
}

[image of music]

Es pot usar el mode relatiu per a l’alçada de les notes dels acords. La primera nota de l’acord sempre és relativa a la primera nota de l’acord anterior, o en cas que l’element precedent no sigui un acord, l’alçada de l’última nota que va vindre abans de l’acord. La resta de les notes de l’acord són relatives a la nota anterior dins del mateix acord.

\relative {
  <a' c e>1 <f a c> <a c e> <f' a c> <b, e b,>
}

[image of music]

Per veure més informació sobre els acords, consulteu Notació d’acords.

Vegeu també

Glossari musical: chord.

Manual d’aprenentatge: Combinar notes per formar acords.

Referència de la notació: Notació d’acords, Articulacions i ornaments, Escriptura d’octava relativa, Veus múltiples.

Fragments de codi: Simultaneous notes.

Advertiments i problemes coneguts

Els acords que contenen més de dues alçades al mateix espai de pentagrama, com ara ‘<e f! fis!>’, creen notes els caps de les quals se superposen. Depenent de la situació, un representació millor pot requerir:


Repetició d’acords

Per reduir l’entrada d’acords, es pot usar una abreviatura de repetició de l’acord anterior. El símbol de repetició d’acords és q:

\relative {
  <a' c e>1 q <f a c>2 q
}

[image of music]

Com als acords normals, el símbol de repetició d’acords pot usar-se amb duracions, articulacions, elements de marcatge, lligadures d’expressió, barres, etc., atès que sols es dupliquen les notes de l’acord precedent.

\relative {
  <a' c e>1\p^"text" q2\<( q8)[-! q8.]\! q16-1-2-3 q8\prall
}

[image of music]

El símbol de repetició d’acords sempre recorda l’última aparició d’un acord, per la qual cosa és possible repetir l’acord més recent fins i tot si s’han escrit en mig d’altres notes que no estiguin a l’acord, o silencis.

\relative {
  <a' c e>1 c'4 q2 r8 q8 |
  q2 c, |
}

[image of music]

Tanmateix, el símbol de repetició d’acords no reté els matisos dinàmics, les articulacions ni els ornaments que conté o que estan annexats a l’acord anterior.

\relative {
  <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8 |
  q2 c, |
}

[image of music]

Per poder retenir alguns d’ells, es poden cridar explícitament a la funció \chordRepeats amb un argument addicional que especifiqui una llista de tipus d’esdeveniment a conservar, a no ser que els esdeveniments d’aquest tipus ja estiguin presents al propi acord q.

\relative {
  \chordRepeats #'(articulation-event)
  { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
  q2 c, |
}

[image of music]

Aquí, l’ús de \chordRepeats dins d’una construcció \relative produeix un resultat inesperat: un cop s’han expandit els esdeveniments d’acord, no poden distingir-se dels que es van introduir com acords normals, fent que \relative assigni una octava basada en el context original.

Atès que les instàncies niuades de \relative no s’afecten mútuament, es pot usar una altra ordre \relative dins de \chordRepeats per establir les relacions d’octava abans d’expandir els acords repetits. En aquest cas, tot el contingut de l’ordre \relative interior no afecta a l’exterior; d’aquí l’escriptura diferent d’octava a l’última nota d’aquest exemple.

\relative {
  \chordRepeats #'(articulation-event)
  \relative
  { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
  q2 c'' |
}

[image of music]

Les interaccions amb \relative es produeixen sols amb les crides explícites de \chordRepeats: l’expansió implícita al començament del procés de gravat es fa en un moment en el qual totes les instàncies de \relative ja s’han processat.

Vegeu també

Referència de la notació: Notació d’acords, Articulacions i ornaments.

Fitxers d’inici: ‘ly/chord-repetition-init.ly’.


Expressions simultànies

Una o més expressions musicals envoltades entre angles dobles s’entenen com a simultànies. Si la primera expressió comença amb una sola nota o si tota l’expressió simultània apareix explícitament dins d’una sola veu, l’expressió completa se situa sobre un sol pentagrama; en cas contrari els elements de l’expressió simultània se situen en pentagrames diferents.

Els exemples següents mostren expressions simultànies sobre un sol pentagrama:

\new Voice {  % veu única explícita
  << \relative { a'4 b g2 }
     \relative { d'4 g c,2 } >>
}

[image of music]

\relative {
  % single first note
  a' << \relative { a'4 b g }
       \relative { d'4 g c, } >>
}

[image of music]

Això pot ser d’utilitat si les seccions simultànies tenen duracions idèntiques, però es produiran errors si s’intenten posar notes de diferent duració sobre la mateixa plica. Les notes, articulacions i canvis de propietats que esta dins de un sol context ‘Voice’ es recol·lecten i representen a l’ordre musical:

\relative {
  <a' c>4-.  <>-. << c a >>  << { c-. <c a> } { a s-. } >>
}

[image of music]

Intentar posar més d’una pica o barra de corxera, o diferents duracions o propietats al mateix moment musical, requereix l’ús de més d’una veu.

L’exemple següent mostra com les expressions simultànies poden generar diversos pentagrames de forma implícita:

% no single first note
<< \relative { a'4 b g2 }
   \relative { d'4 g2 c,4 } >>

[image of music]

Aquí no hi ha problema en tenir tenir diferents duracions perquè s’interpreten en veus diferents.

Advertiments i problemes coneguts

Si hi ha notes que procedeixen de dues o més veus, sense especificar cap desplaçament horitzontal, i tenen les pliques en la mateixa direcció, apareix el missatge

Advertiment: aquesta veu requereix un ajust de \voiceXx o \shiftXx

durant la compilació. Aquest missatge es pot suprimir mitjançant

\override NoteColumn.ignore-collision = ##t

Tanmateix, això no sols suprimeix l’advertiment sinó que pot evitar qualsevol resolució de col·lisions i pot tenir altres efectes no desitjats (consulteu també Problemes coneguts a Resolució de les col·lisions).


Clústers

Un «clúster» indica que s’han de tocar simultàniament un conjunt de notes consecutives. S’escriuen aplicant la funció \makeClusters a una seqüència d’acords, per exemple:

\relative \makeClusters { <g' b>2 <c g'> }

[image of music]

Es poden barrejar al mateix pentagrama notes normals i clústers, fins i tot al mateix temps. En aquest cas, no es fa cap intent d’evitar automàticament les col·lisions entre clústers i notes normals.

Vegeu també

Glossari musical: cluster.

Fragments de codi: Simultaneous notes.

Referència de funcionament intern: ClusterSpanner, ClusterSpannerBeacon, Cluster_spanner_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Els clústers sols tenen un bon aspecte quan abasten un mínim de dos acords. En cas contrari apareixeran excessivament prims.

Els clústers no porten plica i per si mateixos no poden indicar les duracions, però la longitud del clúster que s’imprimeix ve determinada per la duració dels acords que el defineixen. Als clústers separats els calen silencis de separació entre ells.

Els clústers no produeixen cap sortida MIDI.


1.5.2 Veus múltiples

Aquesta secció tracta de les notes simultànies en diverses veus o diversos pentagrames.


Polifonia en un sol pentagrama

Instanciar les veus explícitament

L’estructura bàsica necessària per obtenir diverses veus independents a un mateix pentagrama s’il·lustra a l’exemple següent:

\new Staff <<
  \new Voice = "primera"
    \relative { \voiceOne r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
  \new Voice= "segona"
    \relative { \voiceTwo d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
>>

[image of music]

Aquí es creen explícitament instàncies de veus, cadascuna de les quals rep un nom. Les instruccions \voiceOne\voiceFour (veu una fins a veu quatre) preparen les veus de manera que la primera i la segona veus porten les pliques cap amunt, les veus segona i quarta porten les pliques cap avall, els caps de les notes en les veus tercera i quarta es desplacen horitzontalment, i els silencis de les veus respectives es desplacen també automàticament per evitar les col·lisions. L’ordre \oneVoice (una veu) retorna tots els ajustaments de les veus a l’estat neutre predeterminat.

Passatges polifònics temporals

Es pot crear un passatge polifònic temporal amb la construcció següent:

<< { \voiceOne … }
  \new Voice { \voiceTwo … }
>> \oneVoice

Aquí, la primera expressió dins d’un passatge polifònic temporal es col·loca al context Voice que estava en ús immediatament abans del passatge polifònic, i aquest mateix context Voice continua després de la secció temporal. Altres expressions dins dels angles s’assignen a diferents veus temporals. Això permet assignar la lletra de forma contínua a una veu abans, durant i després de la secció polifònica:

\relative <<
  \new Voice = "melodia" {
    a'4
    <<
      {
        \voiceOne
        g f
      }
      \new Voice {
        \voiceTwo
        d2
      }
    >>
    \oneVoice
    e4
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
  This is my song.
  }
>>

[image of music]

Aquí, les instruccions \voiceOne i \voiceTwo calen per definir els ajustaments de cada veu.

La construcció de la doble barra invertida

La construcció << {…} \\ {…} >>, en la qual dues expressions (o més) estan separades per doble barra invertida, es comporta de manera diferent a la construcció semblant sense les doble barres invertides: totes les expressions dins d’aquesta construcció s’assignen a contextos Voice nous. Aquests contextos Voice nous es creen implícitament i reben els noms fixos "1", "2", etc.

El primer exemple podria haver-se escrit de la manera següent:

<<
  \relative { r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
  \\
  \relative { d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
>>

[image of music]

Aquesta sintaxi es pot usar sempre que no ens importi que es creïn noves veus temporals que després seran descartades. Aquestes veus creades implícitament reben ajustos equivalents a l’efecte de les ordres \voiceOne\voiceFour, a l’ordre que apareixen al codi.

Al següent exemple, la veu intermèdia porta les pliques cap amunt, de manera que la introduïm en tercer lloc perquè passi a ser la veu tres, que té les pliques cap amunt tal i com volem. S’usen silencis de separació per evitar l’aparició de silencis duplicats.

<<
  \relative { r8 g'' g  g g f16 ees f8 d }
  \\
  \relative { ees'8 r ees r d r d r }
  \\
  \relative { d''8 s c s bes s a s }
>>

[image of music]

A totes les partitures excepte les més simples, es recomana crear contextos Voice explícits com apareix explicat a Contextos i gravadors i a Veus explícites.

Ordre de les veus

En escriure diverses veus al fitxer d’entrada, useu l’ordre següent:

Veu 1: la més aguda
Veu 2: la més greu
Veu 3: la segona més aguda
Veu 4: la segona més greu
Veu 5: la tercera més aguda
Veu 6: la tercera més greu
etc.

Malgrat que això pot semblar contrari a la intuïció, simplifica el procés de disposició automàtica de les figures. Observeu que les veus de numeració imparell reben pliques cap amunt, i les de numeració parell reben pliques cap avall:

\new Staff <<
  \time 2/4
  { f''2 }  % 1: més alta
  \\
  { c'2  }  % 2: més baixa
  \\
  { d''2 }  % 3: segona més alta
  \\
  { e'2  }  % 4: segona més baixa
  \\
  { b'2  }  % 5: tercera més alta
  \\
  { g'2  }  % 6: tercera més baixa
>>

[image of music]

Nota: No es poden crear lletres ni elements d’extensió (com lligadures, reguladors, etc.) que es creuen d’una veu a una altra.

Duracions idèntiques

Al cas especial en el qual volem gravar fragments de música que s’executa en paral·lel i amb les mateixes duracions, es poden combinar en un sol context de veu, formant d’aquesta manera acords. Per aconseguir-lo, les incorporem dins d’una construcció de música simultània, dins d’una veu creada explícitament.

\new Voice <<
  \relative { e''4 f8 d e16 f g8 d4 }
  \relative { c''4 d8 b c16 d e8 b4 }
>>

[image of music]

Aquest mètode condueix a barrats estranys i advertiments si els fragments de música no tenen les mateixes duracions exactes.

Instruccions predefinides

\voiceOne, \voiceTwo, \voiceThree, \voiceFour, \oneVoice.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Les veus contenen música, Veus explícites.

Referència de la notació: Pautes de percussió, Silencis invisibles, Pliques.

Fragments de codi: Simultaneous notes.


Estils de veu

Es poden aplicar colors i formes diferents a les veus per permetre identificar-les fàcilment:

<<
  \relative { \voiceOneStyle d''4 c2 b4 }
  \\
  \relative { \voiceTwoStyle e'2 e }
  \\
  \relative { \voiceThreeStyle b2. c4 }
  \\
  \relative { \voiceFourStyle g'2 g }
>>

[image of music]

Per recuperar la presentació normal s’utilitza l’ordre \voiceNeutralStyle.

Instruccions predefinides

\voiceOneStyle, \voiceTwoStyle, \voiceThreeStyle, \voiceFourStyle, \voiceNeutralStyle.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge Sento veus, Altres fonts d'informació

Fragments de codi: Simultaneous notes.


Resolució de les col·lisions

Els caps de notes que estan a diferents veus i tenen la mateixa alçada, la mateixa forma de cap, i direcció oposada a la plica, es combinen automàticament, però els que tenen caps diferents o la mateixa direcció de plica no es combinen. Els silencis que es troben al costat oposat d’una plica a una altra veu es desplacen verticalment. L’exemple següent mostra tres circumstàncies diferents, sobre la pulsació 1 i 3 al primer compàs i sobre la pulsació 1 del segon compàs, on la combinació automàtica falla.

<<
  \relative {
    c''8 d e d c d c4
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>

[image of music]

Els caps de notes diferents es poden com binar com es mostra més a sota. A aquest exemple els caps de la pulsació 1 del primer compàs sí que es combinen:

<<
  \relative {
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    c''8 d e d c d c4
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>

[image of music]

Les figures negres i blanques no es combinen d’aquesta manera, atès que fora difícil distingir-les.

També es poden combinar caps amb puntets diferents, com es mostra a la tercera pulsació del primer compàs:

<<
  \relative {
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    c''8 d e d c d c4
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>

[image of music]

La blanca i la corxera al començament del segon compàs no estan correctament combinades perquè la combinació automàtica no és capaç de completar-se satisfactòriament quan es troben tres o més notes alineades a la mateixa columna de notes, i en aquest cas el cap combinat és incorrecte. Per aconseguir que la combinació seleccioni el cap correcte, s’ha d’aplicar un \shift o desplaçament a la nota que no es pot combinar. Aquí s’aplica \shiftOn per moure el sol agut fora de la columna, i aleshores \mergeDifferentlyHeadedOn fa el seu treball correctament.

<<
  \relative {
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    c''8 d e d c d c4
    \shiftOn
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>

[image of music]

L’ordre \shiftOn permet (tot i que obliga a) que les notes d’una veu es puguin desplaçar. Quan \shiftOn s’aplica a una veu, una nota o acord d’aquesta veu es desplaça solament si la seva plica xoqués en cas contrari amb una plica d’una altra veu, i sols si les pliques que xoquen apunten cap a la mateixa direcció. L’ordre \shiftOff evita la possibilitat d’aquest tipus de desplaçament.

De forma predeterminada, les veus externes (normalment les veus u i dos) tenen \shiftOff especificat (desplaçament desactivat), mentre que les veus interiors (tres i següents) tenen especificat \shiftOn (desplaçament activat). Quan s’aplica un desplaçament, les veus amb pliques cap amunt (veus de numeració imparell) es desplacen cap a la dreta, i les veus amb les pliques cap avall (veus amb numeració parell) es desplacen cap a l’esquerra.

Aquí es pot veure un exemple que us ajudarà a visualitzar la forma en la qual s’expandirà internament una expressió polifònica.

Nota: Observeu que amb tres o més veus, l’ordre vertical de les veus dins del seu fitxer d’entrada no seria el mateix que l’ordre vertical de les veus al pentagrama.

\new Staff \relative {
  %% abbreviated entry
  <<
    { f''2  }  % 1: highest
    \\
    { g,2 }  % 2: lowest
    \\
    { d'2 }  % 3: upper middle
    \\
    { b2  }  % 4: lower middle
  >>
  %% internal expansion of the above
  <<
    \new Voice = "1" { \voiceOne   \shiftOff f'2 }
    \new Voice = "2" { \voiceTwo   \shiftOff g,2 }
    \new Voice = "3" { \voiceThree \shiftOn  d'2 } % shifts right
    \new Voice = "4" { \voiceFour  \shiftOn  b2  } % shifts left
  >>
}

[image of music]

Dues ordres addicionals, \shiftOnn i \shiftOnnn, ofereixen nivells de desplaçament majors que es poden especificar temporalment per resoldre col·lisions en situacions complexes; vegeu Exemple real de música.

Sols es combinen les notes si tenen les pliques en direccions oposades (com la tenen, per exemple, a les veus u i dos de forma predeterminada o quan les pliques s’estableixen explícitament en direccions oposades).

Instruccions predefinides

\mergeDifferentlyDottedOn, \mergeDifferentlyDottedOff, \mergeDifferentlyHeadedOn, \mergeDifferentlyHeadedOff.

\shiftOn, \shiftOnn, \shiftOnnn, \shiftOff.

Fragments de codi seleccionats

Additional voices to avoid collisions

In some instances of complex polyphonic music, additional voices are necessary to prevent collisions between notes. If more than four parallel voices are needed, additional voices can be added by defining a variable using the Scheme function context-spec-music.

voiceFive = #(context-spec-music (make-voice-props-set 4) 'Voice)

\relative c'' {
  \time 3/4
  \key d \minor
  \partial 2
  <<
    \new Voice  {
      \voiceOne
      a4. a8
      e'4 e4. e8
      f4 d4. c8
    }
    \new Voice {
      \voiceTwo
      d,2
      d4 cis2
      d4 bes2
    }
    \new Voice {
      \voiceThree
      f'2
      bes4 a2
      a4 s2
    }
    \new Voice {
      \voiceFive
      s2
      g4 g2
      f4 f2
    }
  >>
}

[image of music]

Forcing horizontal shift of notes

When the typesetting engine cannot cope, the following syntax can be used to override typesetting decisions. The units of measure used here are staff spaces.

\relative c' <<
  {
    <d g>2 <d g>
  }
  \\
  {
    <b f'>2
    \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.7
    <b f'>2
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: polyphony.

Manual d’aprenentatge: Diverses notes a l'hora, Les veus contenen música. Exemple real de música.

Fragments de codi: Simultaneous notes.

Referència de funcionament intern: NoteColumn, NoteCollision, RestCollision.

Advertiments i problemes coneguts

L’ús de \override NoteColumn.ignore-collision = ##t fa que les notes de cap diferent a veus diferents es barregin incorrectament.

\mergeDifferentlyHeadedOn
<< \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
\override NoteColumn.ignore-collision = ##t
<< \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>

[image of music]


Combinació automàtica de les parts

La combinació automàtica de particel·les s’usa per barrejar dues parts musicals diferents sobre un pentagrama. Això pot ser de gran ajuda especialment en gravar partitures orquestrals. S’imprimeix una sola veu quan la música de les dues veus és la mateixa, però en aquells llocs on difereixen, s’imprimeix una segona veu. Les direccions de les pliques s’estableixen cap amunt o cap avall segons procedeixi, a l’hora que s’identifiquen i queden marcades les parts de solista i de duo.

La sintaxi per a la combinació automàtica de les parts és:

\partCombine expressió_musical_1 expressió_musical_2

L’exemple següent exemplifica la funcionalitat bàsica, posant les parts en un sol pentagrama en forma polifònica, i establint les direccions de les pliques de forma adequada. S’utilitzen les mateixes variables per a les parts independents i el pentagrama combinat.

instrumentOne = \relative {
  c'4 d e f |
  R1 |
  d'4 c b a |
  b4 g2 f4 |
  e1 |
}

instrumentTwo = \relative {
  R1 |
  g'4 a b c |
  d4 c b a |
  g4 f( e) d |
  e1 |
}

<<
  \new Staff \instrumentOne
  \new Staff \instrumentTwo
  \new Staff \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo
>>

[image of music]

Les dues parts tenen notes idèntiques al tercer compàs, per la qual cosa apareixen sols un cop. Les direccions de les pliques i lligadures s’estableixen de forma automàtica, segons es tracti d’un sol o d’un uníson. Quan cal en situacions de polifonia, la primera part (que rep el nom de context one) rep les pliques cap amunt, mentre que la segona part (anomenada two) sempre rep les pliques cap avall. Als fragments de solo, les parts es marquen amb “Solo” i “Solo II”, respectivament. Les parts en uníson (a due) es marquen amb el text “a2”.

De forma predeterminada, el combinador de parts barreja dues notes de la mateixa alçada com una nota a due, combina les notes que tinguin la mateixa duració i estiguin a menys d’una novena distància com acords, i disposa en veus separades les notes que estiguin a més d’una novena de distància (o quan hi ha creuament de veus). Aquest comportament es pot sobreescriure amb un argument opcional que consisteix en una parella de números després de l’ordre \partCombine: el primer especifica l’interval on les notes comencen a estar combinades (el valor predeterminat és zero) i el segon on les notes es divideixen en veus distintes. L’ajust del segon argument al valor zero significa que el combinador de parts separa les notes que estiguin dins d’un interval de segona o més, establir-lo al valor u separa les notes d’una tercera o més, i així successivament.

instrumentOne = \relative {
  a4 b c d |
  e f g a |
  b c d e |
}

instrumentTwo = \relative {
  c'4 c c c |
  c c c c |
  c c c c |
}

<<
  \new Staff \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo
  \new Staff \partCombine #'(2 . 3) \instrumentOne \instrumentTwo
>>

[image of music]

Els dos arguments de \partCombine s’interpreten com contextos de Voice separats, per la qual cosa si la música està escrita en mode relatiu, aleshores las dues parts han d’incloure la funció \relative, és a dir:

\partCombine
  \relative … expresión_musical_1
  \relative … expresión_musical_2

Una secció \relative que es troba fora de \partCombine no té cap efecte sobre les notes de expresión_musical_1 i expresión_musical_2.

A les partitures professionals, sovint les veus es mantenen separades entre sí durant passatges llargs fins i tot si algunes notes coincideixen entre ambdues, i podrien escriure’s fàcilment com un uníson. Per això, la combinació de les notes en un acord, o la visualització d’una veu com un solo, no són solucions ideals perquè la funció \partCombine considera cada nota de forma individual. En aquest cas, el resultat de la funció \partCombine es pot alterar o corregir amb una de les ordres següents. Totes les ordres es poden antecedir per \once perquè s’apliquin sols a la nota següent dins de l’expressió musical.

instrumentOne = \relative c' {
  \partCombineApart c2^"apart" e |
  \partCombineAutomatic e2^"auto" e |
  \partCombineChords e'2^"chord" e |
  \partCombineAutomatic c2^"auto" c |
  \partCombineApart c2^"apart" \once \partCombineChords e^"chord once" |
  c2 c |
}
instrumentTwo = \relative {
  c'2 c |
  e2 e |
  a,2 c |
  c2 c' |
  c2 c |
  c2 c |
}

<<
  \new Staff { \instrumentOne }
  \new Staff { \instrumentTwo }
  \new Staff { \partCombine \instrumentOne \instrumentTwo }
>>

[image of music]

Ús de \partCombine amb lletra

L’ordre \partCombine no està dissenyada per funcionar amb la lletra de les cançons; si una de les veus rep un nom explícit per poder adjuntar una lletra, el combinador de parts no funciona. Tanmateix, es pot aconseguir aquest efecte usant un context NullVoice. Vegeu Polifonia amb lletres compartides.

Fragments de codi seleccionats

Combining two parts on the same staff

The part combiner tool ( \partCombine command ) allows the combination of several different parts on the same staff. Text directions such as “solo” or “a2” are added by default; to remove them, simply set the property printPartCombineTexts to f. For vocal scores (hymns), there is no need to add “solo/a2” texts, so they should be switched off. However, it might be better not to use it if there are any solos, as they won’t be indicated. In such cases, standard polyphonic notation may be preferable.

This snippet presents the three ways two parts can be printed on a same staff: standard polyphony, \partCombine without texts, and \partCombine with texts.

%% Combining pedal notes with clef changes

musicUp = \relative c'' {
  \time 4/4
  a4 c4.( g8) a4 |
  g4 e' g,( a8 b) |
  c b a2.
}

musicDown = \relative c'' {
  g4 e4.( d8) c4 |
  r2 g'4( f8 e) |
  d2 \stemDown a
}

\score {
    <<
    \new Staff \with { instrumentName = "Standard polyphony" }

      << \musicUp \\ \musicDown >>

    \new Staff \with {
      instrumentName = "PartCombine without text"
      printPartCombineTexts = ##f
    }

    \partCombine \musicUp \musicDown

    \new Staff \with { instrumentName = "PartCombine with text" }
      \partCombine \musicUp \musicDown
    >>
  \layout {
    indent = 6.0\cm
    \context {
      \Score
      \override SystemStartBar.collapse-height = #30
    }
  }
}

[image of music]

Changing partcombine texts

When using the automatic part combining feature, the printed text for the solo and unison sections may be changed:

\new Staff <<
  \set Staff.soloText = #"girl"
  \set Staff.soloIIText = #"boy"
  \set Staff.aDueText = #"together"
  \partCombine
    \relative c'' {
      g4 g r r
      a2 g
    }
    \relative c'' {
      r4 r a( b)
      a2 g
    }
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: a due, part.

Referència de la notació: Escriptura de les particel·les.

Fragments de codi: Simultaneous notes.

Referència de funcionament intern: PartCombineMusic, Voice.

Advertiments i problemes coneguts

Totes les funcions \partCombine… admeten exclusivament dues veus.

Les funcions \partCombine… no es poden escriure dins dels blocs \tuplet ni \relative.

Si printPartCombineTexts està establert i les dues veus executen i acaben les mateixes notes al mateix compàs, el combinador de parts pot gravar a2 més d’un cop en aquest compàs.

\partCombine sols té en compte el moment d’inici de les notes dins d’una veu Voice; per exemple, no pot recordar si una nota dins d’una veu ja ha començat quan les notes que es combinen s’han iniciat just ara a l’altra veu. Això pot conduir a cert nombre de problemes inesperats entre els que s’inclou la impressió incorrecta de marques de “Solo” o de “Unison”.

\partCombine conserva tots els elements extensos (lligadures, reguladors, etc.) dins del mateix context Voice de forma que si qualsevol d’aquests elements extensos inicia o acaba a un context Voice diferent, pot no imprimir-se o fer-lo incorrectament.

Si la funció \partCombine no pot combinar les dues expressions musicals (és a dir, quan les dues veus tenen duracions diferents), atorgarà internament els seus propis noms a les veus: one i two respectivament. Això significa que si es produeix un canvi a un context Voice que tingui un nom diferent, s’ignoraran els esdeveniments dins del context Voice que té el nom diferent.

Consulteu també l’apartat Advertiments i problemes coneguts a la sessió Tabulatures predeterminades en utilitzar\partCombine amb tabulatures, i la Nota de Barres automàtiques en utilitzar el barrat automàtic.


Escriptura de música en paral·lel

La música per diverses parts es pot intercalar dins del codi d’entrada. La funció \parallelMusic admet una llista que conté els noms de les variables que es crearan, i una expressió musical. El contingut dels compassos alternatius estrets de l’expressió es converteixen en el valor de les variables respectives, de manera que podem utilitzar-les més tard per imprimir la música.

Nota: És obligatori utilitzar comprovacions de compàs |, y els compassos han de tenir la mateixa longitud.

\parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC {
  % Bar 1
  r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' |
  r16 e'8.~   4              r16 e'8.~   4              |
  c'2                        c'2                        |

  % Bar 2
  r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' |
  r16 d'8.~   4              r16 d'8.~   4              |
  c'2                        c'2                        |

}
\new StaffGroup <<
  \new Staff << \voiceA \\ \voiceB >>
  \new Staff { \clef bass \voiceC }
>>

[image of music]

Es pot fer servir el mode relatiu. Observeu que l’ordre \relative no s’utilitza dins del propi bloc \parallelMusic. Les notes mantenen la relació amb la nota anterior de la mateixa veu, no amb la nota anterior dins del codi d’entrada (dit d’una altra manera, les notes relatives de voiceA ignoren les notes que hi ha a voiceB.

\parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC {
  % Bar 1
  r8 g16 c e g, c e r8 g,16 c e g, c e  |
  r16 e8.~ 4        r16 e8.~  4         |
  c2                c                   |

  % Bar 2
  r8 a,16 d f a, d f r8 a,16 d f a, d f |
  r16 d8.~  4        r16 d8.~  4        |
  c2                 c                  |

 }
\new StaffGroup <<
  \new Staff << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >>
  \new Staff \relative c' { \clef bass \voiceC }
>>

[image of music]

Això funciona acceptablement bé per a música de piano. L’exemple següent assigna cada quatre compassos consecutius a quatre variables:

global = {
  \key g \major
  \time 2/4
}

\parallelMusic voiceA,voiceB,voiceC,voiceD {
  % Compàs 1
  a8    b     c   d     |
  d4          e         |
  c16 d e fis d e fis g |
  a4          a         |

  % Compàs 2
  e8      fis  g     a   |
  fis4         g         |
  e16 fis g  a fis g a b |
  a4           a         |

  % Compàs 3 ...
}

\score {
  \new PianoStaff <<
     \new Staff {
       \global
       <<
         \relative c'' \voiceA
         \\
         \relative c'  \voiceB
       >>
     }
     \new Staff {
       \global \clef bass
       <<
         \relative c \voiceC
         \\
         \relative c \voiceD
       >>
     }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Organitzar les peces mitjançant variables

Fragments de codi: Simultaneous notes.


1.6 Notació dels pentagrames

[image of music]

Aquesta secció explica com infliur sobre l’aparença dels pentagrames, com imprimir partitures amb més d’un pentagrama i com afegir indicacions de temps i notes guia als pentagrames.


1.6.1 Visualització dels pentagrames

Aquesta secció descriu els diferents mètodes de creació de pentagrames i grups de pentagrames.


Creació d’instàncies de pentagrames nous

Les pautes i els pentagrames o pautes de cinc línies es creen amb les ordres \new o \context. Per veure més detalls, consulteu Creació i referenciació dels contextos.

El context bàsic de pentagrama és Staff:

\new Staff \relative { c''4 d e f }

[image of music]

El context DrumStaff crea una pauta de cinc línies preparada per a un conjunt de bateria típic. Cada instrument es presenta amb un símbol diferent. Els instruments s’escriuen en el mode de percussió que segueix a una ordre \drummode, amb cada instrument identificat per un nom. Per veure més detalls, consulteu Pautes de percussió.

\new DrumStaff {
  \drummode { cymc hh ss tomh }
}

[image of music]

RhythmicStaff crea una pauta d’una sola línia que sols mostra les duracions de l’entrada. Es preserven les duracions reals. Per veure més detalls, consulteu Mostrar els ritmes de la melodia.

\new RhythmicStaff { c4 d e f }

[image of music]

TabStaff crea una tabulatura amb sis cordes en l’afinació estàndard de la guitarra. Per veure més detalls, consulteu Tabulatures predeterminades.

\new TabStaff \relative { c''4 d e f }

[image of music]

Hi ha dos contextos de pauta específics per a la notació de música antiga: MensuralStaff i VaticanaStaff. es descriuen a Contextos predefinits.

GregorianTranscriptionStaff crea una pauta per a la notació moderna de cant gregorià. No mostra línies divisòries.

\new GregorianTranscriptionStaff \relative { c''4 d e f e d }

[image of music]

Es poden definir contextos nous de pentagrama únic. Per veure més detalls, consulteu Definició de contextos nous.

Vegeu també

Glossari musical: staff, staves.

Referència de la notació: Creació i referenciació dels contextos, Pautes de percussió, Mostrar els ritmes de la melodia, Tabulatures predeterminades, Contextos predefinits, El símbol del pentagrama, Contextos del cant gregorià, Contextos de la música mensural, Definició de contextos nous.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern: Staff, DrumStaff, GregorianTranscriptionStaff, RhythmicStaff, TabStaff, MensuralStaff, VaticanaStaff, StaffSymbol.


Agrupament de pentagrames

Hi ha diversos contextos per agrupar pentagrames individuals formant sistemes. Cada context d’agrupament estableix l’estil del delimitador de començament del sistema i el comportament de les barres de compàs.

Si no s’especifica cap context, s’usen les propietats predeterminades: el grup comença amb una línia vertical i les barres de compàs no estan connectades.

<<
  \new Staff \relative { c''1 c }
  \new Staff \relative { c''1 c }
>>

[image of music]

Al context StaffGroup, el grup s’inicia amb una clau i les barres de compàs es dibuixen travessant tots els pentagrames.

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative { c''1 c }
  \new Staff \relative { c''1 c }
>>

[image of music]

A un ChoirStaff (sistema de cor), el grup s’inicia amb una clau, però les barres de compàs no estan connectades.

\new ChoirStaff <<
  \new Staff \relative { c''1 c }
  \new Staff \relative { c''1 c }
>>

[image of music]

A un GrandStaff (sistema de piano), el grup s’inicia amb una clau i les barres de compàs es connecten entre els pentagrames.

\new GrandStaff <<
  \new Staff \relative { c''1 c }
  \new Staff \relative { c''1 c }
>>

[image of music]

El PianoStaff (sistema de piano) es idèntic a GrandStaff, excepte que contempla directament la impressió del nom de l’instrument. Per veure més detalls, consulteu Noms d’instruments.

\new PianoStaff <<
  \set PianoStaff.instrumentName = "Piano"
  \new Staff \relative { c''1 c }
  \new Staff \relative { \clef bass c1 c }
>>

[image of music]

Cada context de grup de pentagrames fixa la propietat del delimitador d’inici systemStartDelimiter a un dels valors següents: SystemStartBar (línia), SystemStartBrace (clau) o SystemStartBracket (claudàtor). També està disponible un quart delimitador, SystemStartSquare (clau amb angles rectes), però s’ha d’especificar explícitament.

Es poden definir contextos nous de grup de pentagrames. Per veure més detalls, consulteu Definició de contextos nous.

Fragments de codi seleccionats

Use square bracket at the start of a staff group

The system start delimiter SystemStartSquare can be used by setting it explicitly in a StaffGroup or ChoirStaff context.

\score {
  \new StaffGroup { <<
  \set StaffGroup.systemStartDelimiter = #'SystemStartSquare
    \new Staff { c'4 d' e' f' }
    \new Staff { c'4 d' e' f' }
  >> }
}

[image of music]

Display bracket with only one staff in a system

If there is only one staff in one of the staff types ChoirStaff or StaffGroup, by default the bracket and the starting bar line will not be displayed. This can be changed by overriding collapse-height to set its value to be less than the number of staff lines in the staff.

Note that in contexts such as PianoStaff and GrandStaff where the systems begin with a brace instead of a bracket, another property has to be set, as shown on the second system in the example.

\score {
  \new StaffGroup <<
    % Must be lower than the actual number of staff lines
    \override StaffGroup.SystemStartBracket.collapse-height = #4
    \override Score.SystemStartBar.collapse-height = #4
    \new Staff {
      c'1
    }
  >>
}
\score {
  \new PianoStaff <<
    \override PianoStaff.SystemStartBrace.collapse-height = #4
    \override Score.SystemStartBar.collapse-height = #4
    \new Staff {
      c'1
    }
  >>
}

[image of music]

Mensurstriche layout (bar lines between the staves)

The mensurstriche-layout where the bar lines do not show on the staves but between staves can be achieved with a StaffGroup instead of a ChoirStaff. The bar line on staves is blanked out using \hide.

global = {
  \hide Staff.BarLine
  s1 s
  % the final bar line is not interrupted
  \undo \hide Staff.BarLine
  \bar "|."
}

\new StaffGroup \relative c'' {
  <<
    \new Staff { << \global { c1 c } >> }
    \new Staff { << \global { c c } >> }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: brace, bracket, grand staff.

Referència de la notació: Noms d’instruments, Definició de contextos nous.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern: Staff, StaffGroup, ChoirStaff, GrandStaff, PianoStaff, SystemStartBar, SystemStartBrace, SystemStartBracket, SystemStartSquare.


Grups de pentagrames niuats

Els contextos de grups de pentagrames es poden niuar fins a una profunditat arbitrària. En aquest cas, cada contest descendent crea una clau nova adjacent a la clau del seu grup pare.

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative { c''2 c | c2 c }
  \new StaffGroup <<
    \new Staff \relative { g'2 g | g2 g }
    \new StaffGroup \with {
      systemStartDelimiter = #'SystemStartSquare
    }
    <<
      \new Staff \relative { e'2 e | e2 e }
      \new Staff \relative { c'2 c | c2 c }
    >>
  >>
>>

[image of music]

Es poden definir nous contextos de grups de pentagrames niuats. Per veure més detalls, consulteu Definició de contextos nous.

Fragments de codi seleccionats

Nesting staves

The property systemStartDelimiterHierarchy can be used to make more complex nested staff groups. The command \set StaffGroup.systemStartDelimiterHierarchy takes an alphabetical list of the number of staves produced. Before each staff a system start delimiter can be given. It has to be enclosed in brackets and takes as much staves as the brackets enclose. Elements in the list can be omitted, but the first bracket takes always the complete number of staves. The possibilities are SystemStartBar, SystemStartBracket, SystemStartBrace, and SystemStartSquare.

\new StaffGroup
\relative c'' <<
  \override StaffGroup.SystemStartSquare.collapse-height = #4
  \set StaffGroup.systemStartDelimiterHierarchy
    = #'(SystemStartSquare (SystemStartBrace (SystemStartBracket a
                             (SystemStartSquare b)  ) c ) d)
  \new Staff { c1 }
  \new Staff { c1 }
  \new Staff { c1 }
  \new Staff { c1 }
  \new Staff { c1 }
>>

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Agrupament de pentagrames, Noms d’instruments, Definició de contextos nous.

Fragmentos de código: Staff notation.

Referència de funcionament intern: StaffGroup, ChoirStaff, SystemStartBar, SystemStartBrace, SystemStartBracket, SystemStartSquare.


Separació de sistemes

Si el nombre de sistemes per pàgina varia d’una pàgina a una altra, s’acostuma a separar els sistemes col·locant una marca separadora entre ells. De forma predeterminada, el separador de sistemes està inhabilitat, però es pot activar amb una opció de \paper.

\book {
  \score {
    \new StaffGroup <<
      \new Staff {
        \relative {
          c''4 c c c
          \break
          c4 c c c
        }
      }
      \new Staff {
        \relative {
          c''4 c c c
          \break
          c4 c c c
        }
      }
    >>
  }
  \paper {
    system-separator-markup = \slashSeparator
    % les ordres següents sols calen per al format d'aquesta documentació
    paper-width = 100\mm
    paper-height = 100\mm
    tagline = ##f
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Disposició de la pàgina.

Fragments de codi: Staff notation.


1.6.2 Modificació de pentagrames separats

Aquesta secció explica com canviar els atributs específics d’un pentagrama: per exemple, canviar el nombre de línies o la mida de la pauta. També es descriuen els mètodes per començar i acabar els pentagrames, i establir seccions d’ossia.


El símbol del pentagrama

Es poden usar les ordres \stopStaff i \startStaff per aturar i (re)iniciar, respectivament, la impressió de les línies de la pauta a qualsevol punt de la partitura.

\relative {
  \stopStaff f''4 d \startStaff g, e
  f'4 d \stopStaff g, e
  f'4 d \startStaff g, e
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\startStaff, \stopStaff.

Les línies de la pauta pertanyen al grob StaffSymbol (incloses les línies addicionals) i es poden modificar usant es propietats de StaffSymbol, però aquestes modificacions s’han de fer abans que el pentagrama es (re)iniciï.

Es pot canviar el nombre línies de la pauta:

\relative {
  f''4 d \stopStaff
  \override Staff.StaffSymbol.line-count = #2
  \startStaff g, e |

  f'4 d \stopStaff
  \revert Staff.StaffSymbol.line-count
  \startStaff g, e |
}

[image of music]

La posició de cada una de les línies de la pauta també poden canviar-se. Una llista de números fixa la posició de cada línia. 0 correspon a la línia central normal, i les posicions normals de les línies són (-4 -2 0 2 4). S’imprimeix una sola línia de pauta per cada valor que s’introdueix, de manera que el nombre de línies així com la seva posició a la pauta poden canviar-se amb una sola operació de sobreescriptura.

\relative {
  f''4 d \stopStaff
  \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(1 3 5 -1 -3)
  \startStaff g, e |
  f'4 d \stopStaff
  \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(8 6.5 -6 -8 -0.5)
  \startStaff g, e |
}

[image of music]

Per preservar les direccions típiques de les pliques (cap amunt per a la meitat inferior del pentagrama i cap avall per a la meitat superior), ham d’alinear la línia (o espai) central de la pauta personalitzada amb la posició de la línia central normal (0). Pot caldre un ajust de la posició de la clau i del Do central perquè es corresponguin a les línies noves. Vegeu Clau.

Pot canviar-se el gruix de les línies de la pauta. També resulten afectades, de forma predeterminada, les línies addicionals i no la plica de les figures.

\new Staff \with {
  \override StaffSymbol.thickness = #3
} \relative {
  f''4 d g, e
}

[image of music]

També és possible fixar el gruix de les línies addicionals de forma independent del de les línies de la pauta.

\new Staff \with {
  \override StaffSymbol.thickness = #2
  \override StaffSymbol.ledger-line-thickness = #'(0.5 . 0.4)
} \relative {
  f'''4 a, a,, f
}

[image of music]

El primer valor es multiplica pel gruix de les línies del pentagrama, el segon per l’amplada d’un espai del pentagrama, i després els dos valors se sumen per obtenir el gruix de les línies addicionals.

Es poden alterar les posicions de les línies addicionals:

\new Staff \with {
  \override StaffSymbol.ledger-positions = #'(-3 -2 -1 2 5 6)
} \relative {
  f'''4 a, a,, f
}

[image of music]

Pot aconseguir-se que les línies addicionals afegides apareguin per sobre o per sota del cap de les figures, depenent de la posició actual relativa a d’altres caps de figura que tenen també les seves pròpies línies addicionals.

\new Staff \with {
  \override StaffSymbol.ledger-extra = #4
} \relative {
  f'''4 a, d, f,
}

[image of music]

També es pot fer que les línies addicionals apareguin dins del pentagrama al lloc on es requereixin línies de pauta personalitzades. L’exemple mostra la posició predeterminada de les línies addicionals quan el valor de posició explícit ledger-position se ha fixat o no. L’ordre \stopStaff cal a l’exemple per revertir l’ordre de sobreescriptura \override per a tot el StaffSymbol (el símbol de pauta).

\relative d' {
  \override Staff.StaffSymbol.line-positions = #'(-8 0 2 4)
  d4 e f g
  \stopStaff
  \startStaff
  \override Staff.StaffSymbol.ledger-positions = #'(-8 -6 (-4 -2) 0)
  d4 e f g
}

[image of music]

Pot alterar-se la distància entre línies de pauta. Això afecta també l’espaiat de les línies addicionals.

\new Staff \with {
  \override StaffSymbol.staff-space = #1.5
} \relative {
  f'''4 d, g, e,
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Making some staff lines thicker than the others

For educational purposes, a staff line can be thickened (e.g., the middle line, or to emphasize the line of the G clef). This can be achieved by adding extra lines very close to the line that should be emphasized, using the line-positions property of the StaffSymbol object.

{
  \override Staff.StaffSymbol.line-positions =
    #'(-4 -2 -0.2 0 0.2 2 4)
  d'4 e' f' g'
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: line, ledger line, staff.

Referència de la notació: Clau.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern: StaffSymbol, staff-symbol-interface.


Pentagrames d’Ossia

Els pentagrames Ossia es poden preparar mitjançant la creació d’un pentagrama simultani nou a la posició adequada:

\new Staff \relative {
  c''4 b d c
  <<
    { c4 b d c }
    \new Staff { e4 d f e }
  >>
  c4 b c2
}

[image of music]

Tanmateix, l’exemple anterior no es el que normalment es desitja. Per crear pentagrames d’ossia que estiguin per sobre el pentagrama original, que no tinguin ni compàs ni clau, i que tinguin una mida menor de tipus de lletra, es poden fer servir diversos ajustaments. El Manual d’Aprenentatge descriu una tècnica específica per assolir aquest objectiu, començant per Niuat d'expressions musicals.

L’exemple següent fa servir la propietat alignAboveContext per alinear el pentagrama d’ossia. Aquest mètode és molt convenient quan calen sols alguns pentagrames d’ossia.

\new Staff = "main" \relative {
  c''4 b d c
  <<
    { c4 b d c }

    \new Staff \with {
      \remove "Time_signature_engraver"
      alignAboveContext = "main"
      \magnifyStaff #2/3
      firstClef = ##f
    }
    { e4 d f e }
  >>
  c4 b c2
}

[image of music]

Si es requereixen molts pentagrames d’ossia aïllats, pot ser més convenient la creació d’un context Staff buit amb un identificador de context específic; després es poden crear els pentagrames d’ossia cridant a aquest context i usant \startStaff i \stopStaff als punts desitjats. Els avantatges d’aquest mètode són més patents si la peça és més llarga com a l’exemple següent.

<<
  \new Staff = "ossia" \with {
    \remove "Time_signature_engraver"
    \hide Clef
    \magnifyStaff #2/3
  }
  { \stopStaff s1*6 }

  \new Staff \relative {
    c'4 b c2
    <<
      { e4 f e2 }
      \context Staff = "ossia" {
        \startStaff e4 g8 f e2 \stopStaff
      }
    >>
    g4 a g2 \break
    c4 b c2
    <<
      { g4 a g2 }
      \context Staff = "ossia" {
        \startStaff g4 e8 f g2 \stopStaff
      }
    >>
    e4 d c2
  }
>>

[image of music]

Com a alternativa, es pot usar l’ordre \RemoveAllEmptyStaves per crear pentagrames d’ossia. Aquest mètode és molt convenient quan els pentagrames d’ossia apareixen immediatament després d’un salt de línia. Per veure més informació sobre \RemoveAllEmptyStaves, consulteu Ocultament de pentagrames.

<<
  \new Staff = "ossia" \with {
    \remove "Time_signature_engraver"
    \hide Clef
    \magnifyStaff #2/3
    \RemoveAllEmptyStaves
  } \relative {
    R1*3
    c''4 e8 d c2
  }
  \new Staff \relative {
    c'4 b c2
    e4 f e2
    g4 a g2 \break
    c4 b c2
    g4 a g2
    e4 d c2
  }
>>

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Vertically aligning ossias and lyrics

This snippet demonstrates the use of the context properties alignBelowContext and alignAboveContext to control the positioning of lyrics and ossias.

\paper {
  ragged-right = ##t
}

\relative c' <<
  \new Staff = "1" { c4 c s2 }
  \new Staff = "2" { c4 c s2 }
  \new Staff = "3" { c4 c s2 }
  { \skip 2
    <<
      \lyrics {
        \set alignBelowContext = #"1"
        lyrics4 below
      }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"3"
        fontSize = #-2
        \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2)
        \remove "Time_signature_engraver"
      } {
        \tuplet 6/4 {
          \override TextScript.padding = #3
          c8[^"ossia above" d e d e f]
        }
      }
    >>
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: ossia, staff, Frenched staff.

Manual d’aprenentatge: Niuat d'expressions musicals, Mida dels objectes, Longitud i gruix dels objectes.

Referència de la notació: Ocultament de pentagrames.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern: StaffSymbol.


Ocultament de pentagrames

Es poden ocultar les línies del pentagrama traient el gravador Staff_symbol_engraver del context de Staff. Com a alternativa es pot utilitzar l’ordre \stopStaff.

\new Staff \with {
  \remove "Staff_symbol_engraver"
}
\relative { a''8 f e16 d c b a2 }

[image of music]

Es poden ocultar els pentagrames buits (per fer el que es coneix com a ‘partitura a la francesa’) aplicant l’ordre \RemoveEmptyStaves sobre un context, cosa que es pot fer globalment (dins del bloc \layout) així com per a pautes específiques sols (dins d’un bloc \with). Aquest ordre elimina totes les pautes buides de la partitura excepte les del primer sistema. Si volem ocultar també les del primer sistema, usem \RemoveAllEmptyStaves. Els contextos que estan contemplats són Staff, RhythmicStaff i VaticanaStaff.

Nota: Un pentagrama es considera buit quan conté sols silencis, silencis multicompàs, desplaçaments, silencis de separació o una combinació d’aquests elements.

\layout {
  \context {
    \Staff
    \RemoveEmptyStaves
  }
}

\relative <<
  \new Staff {
    e'4 f g a \break
    b1 \break
    a4 b c2
  }
  \new Staff {
    c,4 d e f \break
    R1 \break
    f4 g c,2
  }
>>

[image of music]

També es pot fer ser servir \RemoveAllEmptyStaves per crear seccions d’ossia per a un pentagrama. Per veure més detalls, consulteu Pentagrames d’Ossia.

Instruccions predefinides

\RemoveEmptyStaves, \RemoveAllEmptyStaves.

Vegeu també

Glossari musical: Frenched staff.

Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.

Referència de la notació: Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos, El símbol del pentagrama, Pentagrames d’Ossia, Notes ocultes, Silencis invisibles, Visibilitat dels objectes.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern: ChordNames, FiguredBass, Lyrics, Staff, VerticalAxisGroup, Staff_symbol_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

L’eliminació del gravador Staff_symbol_engraver també oculta les barres de compàs. Si es força la visibilitat de la barra de compàs, poden ocórrer errors de format visual. En aquest cas, utilitzeu les següents sobreescriptures de valors en comptes de treure el gravador:

\omit StaffSymbol
\override NoteHead.no-ledgers = ##t

Per veure els errors i problemes coneguts, així com els advertiments associats amb \RemoveEmptyStaves, consulteu Canvi dels paràmetres predeterminats dels contextos.


1.6.3 Escriptura de les particel·les

Aquesta secció explica com inserir indicacions de temps i noms d’instruments a una partitura. També es descriuen mètodes per citar altres veus i donar format a les notes guia.


Noms d’instruments

Es poden imprimir els noms dels instruments al costat esquerre dels pentagrames dins dels contextos Staff, PianoStaff, StaffGroup, GrandStaff i ChoirStaff. El valor de instrumentName s’usa per al primer pentagrama, i el valor de shortInstrumentName s’usa per a tots los pentagrames següents..

\new Staff \with {
  instrumentName = "Violin "
  shortInstrumentName = "Vln. "
} \relative {
  c'4.. g'16 c4.. g'16 \break | c1 |
}

[image of music]

També podem fer servir \markup per construir noms d’instrument més complicats:

\new Staff \with {
  instrumentName = \markup {
    \column { "Clarinetti"
      \line { "in B" \smaller \flat }
    }
  }
} \relative {
  c''4 c,16 d e f g2
}

[image of music]

Quan s’agrupen dos o més contextos de pentagrama, els noms d’instrument i els noms curts apareixen centrats de forma predeterminada. Per centrar noms d’instrument de diverses línies, s’ha d’utilitzar \center-column:

<<
  \new Staff \with {
    instrumentName = "Flute"
  } \relative {
    f''2 g4 f
}
  \new Staff \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column { "Clarinet"
        \line { "in B" \smaller \flat }
      }
    }
  } \relative { c''4 b c2 }
>>

[image of music]

Malgrat això, si els noms d’instrument són més llargs, no se centren per a un grup de pentagrames a no ser que s’augmentin els valors del sagnat, indent, i del sagnat curt, short-indent. Per veure més detalls sobre aquests ajustaments, consulteu Variables de \paper per a desplaçaments i sagnats.

<<
  \new Staff \with {
    instrumentName = "Alto Flute in G"
    shortInstrumentName = "Flt."
  } \relative {
    f''2 g4 f \break
    g4 f g2
  }
  \new Staff \with {
    instrumentName = "Clarinet"
    shortInstrumentName = "Clar."
  } \relative {
    c''4 b c2 \break
    c2 b4 c
  }
>>

\layout {
  indent = 3.0\cm
  short-indent = 1.5\cm
}

[image of music]

Per afegir noms d’instrument a d’altres contextos (com ara ChordNames o FiguredBass), hem d’afegir el gravador Instrument_name_engraver a aquest context. Per veure més detalls, consulteu Modificació dels connectors (plug-ins) de context.

El nom d’instrument curt shortInstrumentName es pot canviar a la meitat d’una peça, igual que d’altres ajustaments que poden caldre per al nou instrument; tanmateix, sols el primer instrumentName s’imprimeix i la resta d’ells s’ignoren:

prepPiccolo = <>^\markup \italic { muta in Piccolo }

setPiccolo = {
  \set Staff.instrumentName = "Piccolo"
  \set Staff.shortInstrumentName = "Picc."
  \set Staff.midiInstrument = "piccolo"
  <>^\markup \bold { Piccolo }
  \transposition c''
}

prepFlute = <>^\markup \italic { muta in Flauto }

setFlute = {
  \set Staff.instrumentName = "Flute"
  \set Staff.shortInstrumentName = "Flt."
  \set Staff.midiInstrument = "flute"
  <>^\markup \bold { Flute }
  \transposition c'
}

\new Staff \with {
  instrumentName = "Flute"
  shortInstrumentName = "Flt."
  midiInstrument = "flute"
}
\relative {
  g'1 g g g \break
  g1 g \prepPiccolo R R \break
  \setPiccolo
  g1 g g g \break
  g1 g \prepFlute R R \break
  \setFlute
  g1 g g g
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Variables de \paper per a desplaçaments i sagnats, Modificació dels connectors (plug-ins) de context.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern: InstrumentName, PianoStaff, Staff.


Cites a altres veus

És molt freqüent que una veu usi les mateixes notes que una altra veu. Per exemple, els violins primer i segon tocant la mateixa frase durant un determinat passatge musical. Això es fa deixant que una veuciti a l’altra, sense que s’hagi de tornar a introduir la música per segon cop.

L’ordre \addQuote, utilitzada a l’àmbit del nivell sintàctic superior, defineix un flux de música des del qual és possible citar fragments.

L’ordre \quoteDuring s’usa per indicar el punt en el qual comença la cita. Va seguida per dos arguments: el nom de la veu citada, tal i com es va definir amb \addQuote, i una expressió musical que indica la duració de la cita.

fluteNotes = \relative {
  a'4 gis g gis | b4^"quoted" r8 ais\p a4( f)
}

oboeNotes = \relative {
  c''4 cis c b \quoteDuring "flute" { s1 }
}

\addQuote "flute" { \fluteNotes }

\score {
  <<
    \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \fluteNotes
    \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes
  >>
}

[image of music]

Si l’expressió musical que s’usa per \quoteDuring conté qualsevol cosa que no sigui un silenci de separació o un silenci multicompàs, es produeix una situació de polifonia, cosa que no és habitualment desitjable:

fluteNotes = \relative {
  a'4 gis g gis | b4^"quoted" r8 ais\p a4( f)
}

oboeNotes = \relative {
  c''4 cis c b \quoteDuring "flute" { e4 r8 ais b4 a }
}

\addQuote "flute" { \fluteNotes }

\score {
  <<
    \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \fluteNotes
    \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes
  >>
}

[image of music]

Si cal imprimir una ordre \unfoldRepeat dins d’una expressió musical en usar \quoteDuring, aleshores ha de contenir també la seva pròpia ordre \unfoldRepeat:

fluteNotes = \relative {
  \repeat volta 2 { a'4 gis g gis }
}

oboeNotesDW = \relative {
  \repeat volta 2 \quoteDuring "incorrecte" { s1 }
}

oboeNotesW = \relative {
  \repeat volta 2 \quoteDuring "correcte" { s1 }
}


\addQuote "incorrecte" { \fluteNotes }

\addQuote "correcte" { \unfoldRepeats \fluteNotes }

\score {
  \unfoldRepeats
  <<
    \new Staff \with { instrumentName = "Flute" }
    \fluteNotes
    \new Staff \with { instrumentName = "Oboe (incorrecte)" }
    \oboeNotesDW
    \new Staff \with { instrumentName = "Oboe (correcte)" }
    \oboeNotesW
  >>
}

[image of music]

L’ordre \quoteDuring usa els ajustament de \transposition tant de la part citada com de la que cita, per produir notes que tenen la mateixa alçada de so a la part que cita i en les de la part citada.

clarinetNotes = \relative c'' {
  \transposition bes
  \key d \major
  b4 ais a ais | cis4^"citat" r8 bis\p b4( f)
}

oboeNotes = \relative {
  c''4 cis c b \quoteDuring "clarinet" { s1 }
}

\addQuote "clarinet" { \clarinetNotes }


\score {
  <<
    \new Staff \with { instrumentName = "Clarinet" } \clarinetNotes
    \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes
  >>
}

[image of music]

De forma predeterminada, la música citada inclou totes les articulacions, matisos dinàmics, elements de marcatge, etc., de l’expressió citada. És possible escollir quins d’aquests objectes de la música que se cita s’imprimeixen, mitjançant la propietat de context quotedEventTypes.

fluteNotes = \relative {
  a'2 g2 |
  b4\<^"quoted" r8 ais a4\f( c->)
 }

oboeNotes = \relative {
  c''2. b4 |
  \quoteDuring "flute" { s1 }
}

\addQuote "flute" { \fluteNotes }

\score {
  <<
    \set Score.quotedEventTypes = #'(note-event articulation-event
                                     crescendo-event rest-event
                                     slur-event dynamic-event)
    \new Staff \with { instrumentName = "Flute" } \fluteNotes
    \new Staff \with { instrumentName = "Oboe" } \oboeNotes
  >>
 }

[image of music]

Las cites també es poden etiquetar, vegeu Ús d’etiquetes.

Vegeu també

Referència de la notació: Transposició dels instruments, Ús d’etiquetes.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-event-classes.scm’.

Fragments de codio: Staff notation.

Referència de funcionament intern: Music classes, QuoteMusic, Voice.

Advertiments i problemes coneguts

Sols el contingut de la primera veu d’una ordre \addQuote s’ha de tenir en compte per a la cita, de manera que si l’expressió musical conté enunciats \new o \context Voice, els seus continguts no seran citats. La cita de notes d’adorn no està contemplada i pot fer que el LilyPond acabi de forma abrupta; la cita d’uns tresets dins d’uns altres pot donar com a resultat una notació de qualitat pobre.


Format de les notes guia

La manera més senzilla de donar format a les notes guia és crear explícitament un context CueVoice dins de la part.

\relative {
  R1
  <<
    { e'2\rest r4. e8 }
    \new CueVoice {
      \stemUp d'8^"flute" c d e fis2
    }
  >>
  d,4 r a r
}

[image of music]

L’ordre \cueClef pot usar-se també amb un context CueVoice explícit si es requereix un canvi de clau, i imprimeix una clau de la mida adequada per a les notes guia. Després pot utilitzar-se l’ordre \cueClefUnset per tornar a la clau original, de nou amb un signe de clau de la mida adequada.

\relative {
  \clef "bass"
  R1
  <<
    { e'2\rest r4. \cueClefUnset e,8 }
    \new CueVoice {
      \cueClef "treble" \stemUp d''8^"flute" c d e fis2
    }
  >>
  d,,4 r a r
}

[image of music]

Les instruccions \cueClef i \cueClefUnset es poden usar també sense un CueVoice si cal.

\relative {
  \clef "bass"
  R1
  \cueClef "treble"
  d''8^"flute" c d e fis2
  \cueClefUnset
  d,,4 r a r
}

[image of music]

En casos de col·locació més complexa de notes guia, per exemple amb transposició o inserint notes guia, per més d’una font, poden usar-se les ordres \cueDuring o \cueDuringWithClef. Són una forma més especialitzada de \quoteDuring, vegeu Cites a altres veus a la secció anterior.

La sintaxi és:

\cueDuring #nom_de_la_cita #direcció #música

i

\cueDuringWithClef #nom_de_la_cita #direcció #clau #música

La música procedent dels compassos corresponents de l’element nom_de_la_cita s’ afegeix com un context CueVoice y apareix simultàniament amb la música, cosa que produeix una situació polifònica. La direcció agafa un argument UP (amunt) o DOWN (avall), i correspon amb les veus primera i segona, respectivament, determinant com s’imprimeixen les notes guia en relació a l’altra veu.

fluteNotes = \relative {
  r2. c''4 | d8 c d e fis2 | g2 d |
}

oboeNotes = \relative c'' {
  R1
  <>^\markup \tiny { flute }
  \cueDuring "flute" #UP { R1 }
  g2 c,
}

\addQuote "flute" { \fluteNotes }

\new Staff {
  \oboeNotes
}

[image of music]

És possible ajustar quins aspectes de la música se citen amb \cueDuring establint el valor de la propietat quotedCueEventTypes. El seu valor per defecte és '(note-event rest-event tie-event beam-event tuplet-span-event), cosa que significa que sols les notes, silencis, lligadures d’unió, barres i grups especials se citen, però no les articulacions, maques dinàmiques, elements de marcatge, etc.

Nota: Quan un context Voice comença amb cueDuring, com a l’exemple següent, el context Voice s’ha de declarar explícitament, ja que en cas contrari tota l’expressió musical pertanyeria al context CueVoice.

oboeNotes = \relative {
  r2 r8 d''16(\f f e g f a)
  g8 g16 g g2.
}
\addQuote "oboe" { \oboeNotes }

\new Voice \relative c'' {
  \set Score.quotedCueEventTypes = #'(note-event rest-event tie-event
                                      beam-event tuplet-span-event
                                      dynamic-event slur-event)
  \cueDuring "oboe" #UP { R1 }
  g2 c,
}

[image of music]

Es poden usar elements de marcatge per mostrar el nom de l’instrument citat. Si les notes guia requereixen un canvi de clau, pot fer-se manualment però la clau original s’ha de restaurar al final de les notes guia.

fluteNotes = \relative {
  r2. c''4 d8 c d e fis2 g2 d2
}

bassoonNotes = \relative c {
  \clef bass
  R1
  \clef treble
  <>^\markup \tiny { flute }
  \cueDuring "flute" #UP { R1 }
  \clef bass
  g4. b8 d2
}

\addQuote "flute" { \fluteNotes }

\new Staff {
  \bassoonNotes
}

[image of music]

De forma alternativa, pot usar-se la funció \cueDuringWithClef en el seu lloc. Aquesta ordre admet un argument addicional per especificar el canvi de clau que cal imprimir per a les notes guia, però després imprimeix automàticament la clau original un cop que ha finalitzat la sèrie de notes guia.

fluteNotes = \relative {
  r2. c''4 d8 c d e fis2 g2 d2
}

bassoonNotes = \relative c {
  \clef bass
  R1
  <>^\markup { \tiny "flute" }
  \cueDuringWithClef "flute" #UP "treble" { R1 }
  g4. b8 d2
}

\addQuote "flute" { \fluteNotes }

\new Staff {
  \bassoonNotes
}

[image of music]

Com \quoteDuring, \cueDuring té en compte les transposicions instrumentals. Les notes guia es produeixen en les alçades en les quals s’escriurien per a l’instrument que rep la cita, per produir així les alçades de so de l’instrument original.

Per transportar les notes guia de forma diferent, useu \transposedCueDuring. Aquesta ordre accepta un argument addicional per especificar el so d’un Do central de concert. Això és útil per agafar cites d’un instrument que està a un registre completament diferent.

piccoloNotes = \relative {
  \clef "treble^8"
  R1
  c'''8 c c e g2
  c4 g g2
}

bassClarinetNotes = \relative c' {
  \key d \major
  \transposition bes,
  d4 r a r
  \transposedCueDuring "piccolo" #UP d { R1 }
  d4 r a r
}

\addQuote "piccolo" { \piccoloNotes }

<<
  \new Staff \piccoloNotes
  \new Staff \bassClarinetNotes
>>

[image of music]

L’ordre \killCues elimina les notes guia d’una expressió musical, de forma que la mateixa expressió musical pugui utilitzar-se per produir la particel·la instrumental (amb notes guia) i la partitura de conjunt. L’ordre \killCues elimina solament les notes i esdeveniments que s’han citat mitjançant \cueDuring. Altres elements de marcatge associats amb les guies, com els canvis de clau o una etiqueta identificativa de l’instrument font, poden marcar-se per a la seva inclusió selectiva dins de la partitura, vegeu Ús d’etiquetes.

fluteNotes = \relative {
  r2. c''4 d8 c d e fis2 g2 d2
}

bassoonNotes = \relative c {
  \clef bass
  R1
  \tag #'part {
    \clef treble
    <>^\markup \tiny { flute }
  }
  \cueDuring "flute" #UP { R1 }
  \tag #'part \clef bass
  g4. b8 d2
}

\addQuote "flute" { \fluteNotes }

\new Staff {
  \bassoonNotes
}

\new StaffGroup <<
  \new Staff {
    \fluteNotes
  }
  \new Staff {
    \removeWithTag #'part { \killCues { \bassoonNotes } }
  }
>>

[image of music]

Com a alternativa, els canvis de clau i les etiquetes d’instrument es poden recol·lectar dins d’una definició d’instrument per al seu ús repetit, utilitzant \addInstrumentDefinition que es descriu a Noms d’instruments.

Vegeu també

Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició dels instruments, Noms d’instruments, Clau, Guies musicals, Ús d’etiquetes.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern: CueVoice, Voice.

Advertiments i problemes coneguts

Poden ocórrer col·lisions amb els silencis si s’usa \cueDuring, entre els contextos de Voice i de CueVoice. En usar \cueDuringWithClef o \transposedCueDuring l’argument addicional requerit per a cada cas ha d’anar després de la cita i de la direcció.


1.7 Anotacions editorials

[image of music]

Aquesta secció tracta de les diverses maneres de modificar l’aspecte de les notes i d’aplicar èmfasi analític o educatiu.


1.7.1 Dins del pentagrama

Aquesta secció tracta sobre com aplicar èmfasi als elements situats dins del pentagrama.


Selecció del la mida del tipus de lletra per a la notació

Nota:
Per a la mida del tipus de lletra del text consulteu Selecció del tipus de lletra i la seva mida.
Per a la mida del pentagrama, consulteu Establiment de la mida del pentagrama.
Per a les notes guia, consulteu Format de les notes guia.
Per als pentagrames d’Ossia, consulteu Pentagrames d’Ossia.

Per modificar la mida de la notació sense canviar la mida del pentagrama, especifiqueu un factor d’ampliació amb l’ordre \magnifyMusic:

\new Staff <<
  \new Voice \relative {
    \voiceOne
    <e' e'>4 <f f'>8. <g g'>16 <f f'>8 <e e'>4 r8
  }
  \new Voice \relative {
    \voiceTwo
    \magnifyMusic 0.63 {
      \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 0.63)
      r32 c'' a c a c a c r c a c a c a c
      r c a c a c a c a c a c a c a c
    }
  }
>>

[image of music]

L’\override de l’exemple anterior és una solució provisional per solucionar un error del programa. Consulteu l’apartat de “Problemes i advertiments coneguts” al final d’aquesta secció.

Si una figura amb una mida normal de cap es barreja amb una altra més petita, la mida de la menor podria de necessitar de canviar-se (amb ‘\once \normalsize’) perquè les pliques i les alteracions accidentals mantinguin una bona alineació:

\new Staff <<
  \key fis \minor
  \mergeDifferentlyDottedOn
  \new Voice \relative {
    \voiceOne
    \magnifyMusic 0.63 {
      \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 0.63)
      \once \normalsize cis'32( cis' gis b a fis \once \normalsize d d'
      \once \normalsize cis, cis' gis b a gis \once \normalsize fis fis'
      \once \normalsize fis, fis' ais, cis b gis \once \normalsize eis eis'
      \once \normalsize a, a' bis, d cis b \once \normalsize gis gis')
    }
  }
  \new Voice \relative {
    \voiceTwo
    cis'8. d16 cis8. fis16 fis8. eis16 a8. gis16
  }
>>

[image of music]

L’ordre \magnifyMusic no està pensada per a les notes guia, d’adorn, o per als pentagrames d’Ossia; hi ha mètodes més apropiats per a la introducció de cada un d’aquests elements. En comptes d’això, és útil quan la mida de la notació canvia dins d’una sola part instrumental sobre un pentagrama, i quan les notes d’adorn no són adequades, com a passatges de cadència o en casos com els dels exemples anteriors. Establir el valor de \magnifyMusic a 0.63 duplica les dimensions del context CueVoice.

Nota: L’ordre magnifyMusic no ha d’utilitzar-se si s’està canviant la mida del pentagrama al mateix temps. Consulteu Establiment de la mida del pentagrama.

Canviar la mida dels objectes individuals

Es pot canviar de mida un objecte de presentació individual usant les ordres \tweak o \override per ajustar la seva propietat font-size:

\relative {
  % resize a note head
  <f' \tweak font-size -4 b e>-5
  % resize a fingering
  bes-\tweak font-size 0 -3
  % resize an accidental
  \once \override Accidental.font-size = -4 bes!-^
  % resize an articulation
  \once \override Script.font-size = 4 bes!-^
}

[image of music]

El valor predeterminat de font-size per a cada objecte de presentació està explicat al Manual de Referència de Funcionament Intern. La propietat font-size sols es pot fixar per als objectes de presentació que respecten la interfície de presentació font-interface. Si no està especificada font-size a la llista de ‘Ajustos estàndard’ de l’objecte, el seu valor és 0. Vegeu All layout objects.

Comprensió de la propietat fontSize

La propietat de context fontSize ajusta la mida relativa de tots els elements de notació basats en glifs dins d’un context:

\relative {
  \time 3/4
  d''4---5 c8( b a g) |
  \set fontSize = -6
  e'4-- c!8-4( b a g) |
  \set fontSize = 0
  fis4---3 e8( d) fis4 |
  g2.
}

[image of music]

El valor fontSize és un número que indica la mida relativa a la mida estàndard per a l’alçada actual del pentagrama. El valor predeterminat de fontSize es 0; la addició de 6 a qualsevol valor de fontSize duplica la mida impresa dels glifs, i la substracció de 6 redueix la mida a la meitat. Cada pas augmenta la mida en un 12% aproximadament.

La funció del Scheme magnification->font-size es proveeix per conveniència, atès que les unitats logarítmiques de la propietat font-size no són totalment intuïtives. Per exemple, per ajustar la notació musical al 75% de la mida predeterminada, usem:

\set fontSize = #(magnification->font-size 0.75)

La funció de l’Scheme magstep té l’efecte oposat: converteix un valor de font-size a un factor d’ampliació.

La propietat fontSize no afecta sols als elements de notació que es dibuixen amb glifs, com el cap de les figures, les alteracions accidentals, les inscripcions textuals, etc. No afecta la mida de la pròpia pauta, ni canvia l’escala de les pliques, barres, o espaiat horitzontal. Per canviar l’escala de les pliques, barres i l’espaiat horitzontal junt amb la mida de la notació (sense canviar la mida de la pauta), useu l’ordre \magnifyMusic que s’ha explicat anteriorment. Per canviar l’escala de la mida de tot, fins i tot la pauta, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.

Sempre que s’estableix el valor de la propietat de context fontSize, el seu valor s’afegeix al valor de la propietat d’objecte gràfic font-size per als objectes de presentació individuals, abans que s’imprimeixi qualsevol dels glifs. Això pot confondre quan s’estableix el valor de les propietats font-size individuals mentre fontSize ja està establert:

% the default font-size for NoteHead is 0
% the default font-size for Fingering is -5
c''4-3

\set fontSize = -3
% the effective font size for NoteHead is now -3
% the effective font size for Fingering is now -8
c''4-3

\override Fingering.font-size = 0
% the effective font size for Fingering is now -3
c''4-3

[image of music]

També hi ha les següents ordres de drecera:

OrdreEquivalent aMida relativa
\teeny\set fontSize = -371%
\tiny\set fontSize = -279%
\small\set fontSize = -189%
\normalsize\set fontSize = 0100%
\large\set fontSize = 1112%
\huge\set fontSize = 2126%
\relative c'' {
  \teeny
  c4.-> d8---3
  \tiny
  c4.-> d8---3
  \small
  c4.-> d8---3
  \normalsize
  c4.-> d8---3
  \large
  c4.-> d8---3
  \huge
  c4.-> d8---3
}

[image of music]

Els canvis a la mida del tipus de lletra s’obtenen per mitjà de l’escalat de la mida del disseny que es troba més a prop de la mida desitjada. La mida estàndard per al tipus de lletra (per a font-size = 0) depèn de l’alçada estàndard del pentagrama. Per a un pentagrama de 20 punts, se selecciona un tipus de lletra de 11 punts.

Instruccions predefinides

\magnifyMusic, \teeny (ínfim), \tiny (molt petit), \small (petit), \normalsize (normal), \large (gran), \huge (enorme).

Vegeu també

Referència de la notació: Selecció del tipus de lletra i la seva mida Establiment de la mida del pentagrama. Format de les notes guia, Pentagrames d’Ossia.

Fitxers instal·lats: ‘ly/music-functions-init.ly’, ‘ly/property-init.ly’.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: font-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Actualment hi ha dos errors del programa que impedeixen un espaiat horitzontal correcte en usar \magnifyMusic. Solament hi ha una forma rodejar l’error, i el seu funcionament correcte no està garantit en tots els casos. A l’exemple que apareix a continuació, substituïu la variable mag amb el vostre valor preferit. També podeu intentar treure una o ambdues ordres \newSpacingSection, i/o les ordres \override i \revert:

\magnifyMusic mag {
  \newSpacingSection
  \override Score.SpacingSpanner.spacing-increment = #(* 1.2 mag)
  [music]
  \newSpacingSection
  \revert Score.SpacingSpanner.spacing-increment
}

Indicacions de digitació

Les instruccions de digitació es poden introduir usant ‘nota-dígito’:

\relative { c''4-1 d-2 f-4 e-3 }

[image of music]

Per als canvis de dit es poden usar elements de marcatge de text o de cadenes de caràcters.

\relative {
  c''4-1 d-2 f\finger \markup \tied-lyric "4~3" c\finger "2 - 3"
}

[image of music]

Podeu usar l’articulació de polze per indicar que una nota s’ha de tocar amb el polze (per exemple a música de violoncel).

\relative { <a'_\thumb a'-3>2 <b_\thumb b'-3> }

[image of music]

Les digitacions per als acords també es poden afegir a les notes individuals escrivint-les després de les altures.

\relative {
  <c''-1 e-2 g-3 b-5>2 <d-1 f-2 a-3 c-5>
}

[image of music]

Les indicacions de digitació es poden situar manualment a sobre o a sota del pentagrama, vegeu Direcció i posició.

Fragments de codi seleccionats

Controlling the placement of chord fingerings

The placement of fingering numbers can be controlled precisely. For fingering orientation to apply, it must be used within a chord construct <>, even for single notes. Orientation for string numbers and right-hand fingerings may be set in a similar way.

\relative c' {
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(down)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(down right up)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(up)
  <c-1 e-3 a-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <c-1>2
  \set fingeringOrientations = #'(down)
  <e-3>2
  \set stringNumberOrientations = #'(up left down)
  <f\3 a\2 c\1>1
  \set strokeFingerOrientations = #'(down right up)
  <c\rightHandFinger #1 e\rightHandFinger #2 c'\rightHandFinger #4 >
}

[image of music]

Allowing fingerings to be printed inside the staff

By default, vertically oriented fingerings are positioned outside the staff; that behavior, however, may be disabled. Attention needs to be paid to situations where fingerings and stems are in the same direction: by default, fingerings will avoid only beamed stems. That setting can be changed to avoid no stems or all stems; the following example demonstrates these two options, as well as how to go back to the default behavior.

\relative c' {
  <c-1 e-2 g-3 b-5>2
  \override Fingering.staff-padding = #'()
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 g'-0
  a8[-1 b]-2 g-0 r
  \override Fingering.add-stem-support = ##f
  a[-1 b]-2 g-0 r
  \override Fingering.add-stem-support = ##t
  a[-1 b]-2 g-0 r
  \override Fingering.add-stem-support = #only-if-beamed
  a[-1 b]-2 g-0 r
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: FingeringEvent, fingering-event, Fingering_engraver, New_fingering_engraver, Fingering.


Notes ocultes

Las notes ocultes (o invisibles, o transparents) poden ser d’utilitat en la preparació d’exercicis de teoria o de composició.

\relative {
  c''4 d
  \hideNotes
  e4 f
  \unHideNotes
  g a
  \hideNotes
  b
  \unHideNotes
  c
}

[image of music]

El cap, la plica i la barra de les figures, així com els silencis, són invisibles. Les barres són invisibles si comencen en una nota oculta. Els objectes de notació que estan ancorats a notes invisibles, són, malgrat això, visibles.

\relative c'' {
  e8(\p f g a)--
  \hideNotes
  e8(\p f g a)--
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\hideNotes, \unHideNotes.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes

Referència de la notació: Silencis invisibles, Visibilitat dels objectes, Ocultament de pentagrames.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: Note_spacing_engraver, NoteSpacing.


Acoloriment d’objectes

Es poden assignar colors als objectes individuals. Els noms de color vàlids es relacionen a la Llista de colors.

\override NoteHead.color = #red
c''4 c''
\override NoteHead.color = #(x11-color 'LimeGreen)
d''
\override Stem.color = #blue
e''

[image of music]

Es pot accedir a l’espectre complet de colors definit per a X11 usant la funció de l’Scheme x11-color. Aquesta funció accepta un únic argument; pot ser un símbol de la forma 'PauPereBerenguera o una cadena de la forma "PauPereBerenguera". La primera forma és més ràpida d’escriure i també més eficient. Tanmateix, en usar la segona forma és possible accedir als colors d’X11 per mitjà de la forma del nom que té diverses paraules.

Si x11-color no entén el paràmetre, el color predeterminat que retorna és el negre.

\new Staff \with {
  instrumentName = \markup {
    \with-color #(x11-color 'red) "Clarinet"
    }
  }
  \relative c'' {
  \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'SlateBlue2)
  gis8 a
  \override Beam.color = #(x11-color "medium turquoise")
  gis a
  \override Accidental.color = #(x11-color 'DarkRed)
  gis a
  \override NoteHead.color = #(x11-color "LimeGreen")
  gis a
  % això és un absurd deliberadament; noteu que les barres romanen negres
  \override Stem.color = #(x11-color 'Boggle)
  b2 cis
}

[image of music]

Es poden especificar colors RGB exactes utilitzant la funció de l’Scheme rgb-color.

\new Staff \with {
  instrumentName = \markup {
    \with-color #(x11-color 'red) "Clarinet"
    }
  }
\relative c'' {
  \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'SlateBlue2)
  \override Stem.color = #(rgb-color 0 0 0)
  gis8 a
  \override Stem.color = #(rgb-color 1 1 1)
  gis8 a
  \override Stem.color = #(rgb-color 0 0 0.5)
  gis4 a
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Llista de colors, L’ordre \tweak.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Advertiments i problemes coneguts

Un color d’X11 no és necessàriament de la mateixa tonalitat exacta que un color normal de nom semblant.

No tots els colors d’X11 es distingeixen entre ells a un navegador web, és a dir, un navegador web podria no mostrar cap diferència entre LimeGreen (verd llima) i ForestGreen (verd bosc). Per a la web es recomanen els colors normals (o sigui: blue, blau, green, verd, i red, vermell).

Les notes d’un acord no es poden acolorir individualment amb \override; en el seu lloc useu \tweak o el seu equivalent \single\override abans de la nota respectiva. Consulteu L’ordre \tweak per veure més detalls.


Parèntesis

Es poden tancar els objectes entre parèntesis anteposant \parenthesize a l’esdeveniment musical. Si s’aplica a un acord, envolta cada nota dins d’un parell de parèntesis. També es poden posar entre parèntesis les notes individuals d’un acord.

\relative {
  c''2 \parenthesize d
  c2 \parenthesize <c e g>
  c2 <c \parenthesize e g>
}

[image of music]

Els objectes que no són notes també es poden posar entre parèntesis. Per a les articulacions cal un guió abans de l’ordre \parenthesize.

\relative {
  c''2-\parenthesize -. d
  c2 \parenthesize r
}

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: Parenthesis_engraver, ParenthesesItem, parentheses-interface.

Advertiments i problemes coneguts

En posar un acord entre parèntesis, s’envolta cada una de les notes individuals entre parèntesis, en comptes d’un sols parèntesis gran envoltant l’acord complet.


Pliques

Quan es troba amb una nota, es crea automàticament un objecte Stem (plica). Per a les rodones i els silencis, també es creen però es fan invisibles.

Es pot fer manualment que les pliques apuntin cap amunt o cap avall; vegeu Direcció i posició.

Instruccions predefinides

\stemUp, \stemDown, \stemNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Default direction of stems on the center line of the staff

The default direction of stems on the center line of the staff is set by the Stem property neutral-direction.

\relative c'' {
  a4 b c b
  \override Stem.neutral-direction = #up
  a4 b c b
  \override Stem.neutral-direction = #down
  a4 b c b
}

[image of music]

Automatically changing the stem direction of the middle note based on the melody

LilyPond can alter the stem direction of the middle note on a staff so that it follows the melody, by adding the Melody_engraver to the Voice context.

The context property suspendMelodyDecisions may be used to turn off this behavior locally.

\relative c'' {
  \time 3/4
  a8 b g f b g |
  \set suspendMelodyDecisions = ##t
  a  b g f b g |
  \unset suspendMelodyDecisions
  c  b d c b c |
}

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Melody_engraver"
    \autoBeamOff
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició.

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: Stem_engraver, Stem, stem-interface.


1.7.2 Fora del pentagrama

Aquest secció tracta sobre com emfatitzar element que estan dins del pentagrama, des de fora del pentagrama.


Globus d’ajuda

Els elements de notació es poden marcar i anomenar amb l’ajuda d’un cartell o globus d’ajuda rectangular. El propòsit principal d’aquesta funcionalitat és l’explicació de la notació.

\new Voice \with { \consists "Balloon_engraver" }
\relative c'' {
  \balloonGrobText #'Stem #'(3 . 4) \markup { "Sóc una plica" }
  a8
  \balloonGrobText #'Rest #'(-4 . -4) \markup { "Sóc un silenci" }
  r
  <c, g'-\balloonText #'(-2 . -2) \markup { "Sóc un cap" } c>2.
}

[image of music]

Hi ha dues funcions musicals, balloonGrobText i balloonText; el primer s’usa com \once\override per adjuntar un text a qualsevol objecte gràfic, i l’últim s’usa com \tweak, normalment dins d’acords, per adjuntar un text a una nota individual.

Els textos de globus no influeixen a l’espaiat de les notes, però això es pot canviar:

\new Voice \with { \consists "Balloon_engraver" }
\relative c'' {
  \balloonGrobText #'Stem #'(3 . 4) \markup { "Sóc una plica" }
  a8
  \balloonGrobText #'Rest #'(-4 . -4) \markup { "Sóc un silenci" }
  r
  \balloonLengthOn
  <c, g'-\balloonText #'(-2 . -2) \markup { "Sóc un cap" } c>2.
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\balloonLengthOn, \balloonLengthOff.

Vegeu també

Fragments de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament intern: Balloon_engraver, BalloonTextItem, balloon-interface.


Línies de reixeta

Es poden dibuixar línies verticals entre els pentagrames sincronitzades amb les notes.

S’ha d’usar el gravador Grid_point_engraver per crear els punts extrems de les línies, mentre que el gravador Grid_line_span_engraver es pot utilitzar per traçar efectivament les línies. De forma predeterminada, això centra les línies de reixeta horitzontalment a sota i al costat esquerre del cap de les notes. Les línies de reixeta s’estenen a partir de la línia mitjana dels pentagrames. L’interval gridInterval ha d’especificar la duració entre les línies de reixeta.

\layout {
  \context {
    \Staff
    \consists "Grid_point_engraver"
    gridInterval = #(ly:make-moment 1/4)
  }
  \context {
    \Score
    \consists "Grid_line_span_engraver"
  }
}

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Staff \relative {
      \stemUp
      c''4. d8 e8 f g4
    }
    \new Staff \relative {
      \clef bass
      \stemDown
      c4 g' f e
    }
  >>
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Grid lines: changing their appearance

The appearance of grid lines can be changed by overriding some of their properties.

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Staff {
      \relative c'' {
        \stemUp
        c'4. d8 e8 f g4
      }
    }
    \new Staff {
      \relative c {
        % this moves them up one staff space from the default position
        \override Score.GridLine.extra-offset = #'(0.0 . 1.0)
        \stemDown
        \clef bass
        \once \override Score.GridLine.thickness = #5.0
        c4
        \once \override Score.GridLine.thickness = #1.0
        g'4
        \once \override Score.GridLine.thickness = #3.0
        f4
        \once \override Score.GridLine.thickness = #5.0
        e4
      }
    }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Staff
      % set up grids
      \consists "Grid_point_engraver"
      % set the grid interval to one quarter note
      gridInterval = #(ly:make-moment 1/4)
    }
    \context {
      \Score
      \consists "Grid_line_span_engraver"
      % this moves them to the right half a staff space
      \override NoteColumn.X-offset = #-0.5
    }
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Fragment de codi: Editorial annotations.

Referència de funcionament interno: Grid_line_span_engraver, Grid_point_engraver, GridLine, GridPoint, grid-line-interface, grid-point-interface.


Claus d’anàlisi

Les claus s’usen en anàlisi musical per indicar l’estructura de les peces musicals. Es permeten les claus horitzontals simples.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Horizontal_bracket_engraver"
  }
}
\relative {
  c''2\startGroup
  d\stopGroup
}

[image of music]

Les claus d’anàlisi es poden niuar.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Horizontal_bracket_engraver"
  }
}
\relative {
  c''4\startGroup\startGroup
  d4\stopGroup
  e4\startGroup
  d4\stopGroup\stopGroup
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Analysis brackets above the staff

Simple horizontal analysis brackets are added below the staff by default. The following example shows a way to place them above the staff instead.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Horizontal_bracket_engraver"
  }
}

\relative c'' {
  \once \override HorizontalBracket.direction = #UP
  c2\startGroup
  d2\stopGroup
}

[image of music]

Analysis brackets with labels

Text markup may be added to analysis brackets through the text property of the HorizontalBracketText grob. Adding different texts to brackets beginning at the same time requires the \tweak command. Bracket text will be parenthesized after a line break.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Horizontal_bracket_engraver"
    \override HorizontalBracket.direction = #UP
  }
}

{
  \once\override HorizontalBracketText.text = "a"
    c''\startGroup d''\stopGroup
    \once\override HorizontalBracketText.text = "a'"
    e''\startGroup d''\stopGroup |
  c''-\tweak HorizontalBracketText.text
        \markup \bold \huge "b" \startGroup
     -\tweak HorizontalBracketText.text "a" \startGroup
    d''\stopGroup
    e''-\tweak HorizontalBracketText.text "a'" \startGroup
    d''\stopGroup\stopGroup |
  c''-\tweak HorizontalBracketText.text foo \startGroup
    d'' e'' f'' | \break
  g'' a'' b'' c'''\stopGroup
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de funcionament intern: Horizontal_bracket_engraver, HorizontalBracket, horizontal-bracket-interface, HorizontalBracketText, horizontal-bracket-text-interface, Staff.


1.8 Text

[image of music]

Aquesta secció explica com incloure text (amb diversos estils de format) a les partitures.

Certs elements de text dels que no ens ocupem aquí es presenten a d’altres secciones específiques: Música vocal, Títols i encapçalaments.


1.8.1 Escriptura del text

Aquesta secció presenta les diferents formes d’afegir text a una partitura.

Nota: Per escriure text amb caràcters accentuats i especials (com a les llengües diferents a l’anglès), senzillament inseriu els caràcters directament al fitxer del LilyPond. El fitxer s’ha de desar com a UTF-8. Per veure més informació, consulteu Codificació del text.


Scripts de text

És possible afegir indicacions de “text entre cometes” a una partitura, com es mostra a l’exemple següent. Aquestes indicacions es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama, utilitzant la sintaxi que es descriu a Direcció i posició.

\relative { a'8^"pizz." g f e a4-"scherz." f }

[image of music]

Aquesta sintaxi és en realitat una abreviatura; es pot afegir explícitament a una nota un format de text més complex utilitzant un bloc \markup, como es descriu a Donar format al text.

\relative {
  a'8^\markup { \italic pizz. } g f e
  a4_\markup { \tiny scherz. \bold molto } f }

[image of music]

De format predeterminada, les indicacions de text no afecten a l’espaiat de les notes. Malgrat això, la seva amplada es podria tenir en compte: a l’exemple següent, la primera cadena de text no afecta l’espaiat, però la segon sí afecta.

\relative {
  a'8^"pizz." g f e
  \textLengthOn
  a4_"scherzando" f
}

[image of music]

Es poden adjuntar articulacions a les notes, a més d’inscripcions de text. Per veure més informació, consulteu Articulacions i ornaments.

Per veure més informació sobre l’ordre relatiu de les inscripcions de text i les articulacions, consulteu Col·locació dels objectes.

Instruccions predefinides

\textLengthOn, \textLengthOff.

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Col·locació dels objectes.

Referència de la notació: Donar format al text, Direcció i posició, Articulacions i ornaments.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: TextScript.

Advertiments i problemes coneguts

La comprovació necessària per assegurar que les inscripcions de text i la lletra de les cançons es mantenen dins dels marges, requereix de càlculs addicionals. En cas que desitgeu un procés lleugerament més ràpid, podeu utilitzar

\override Score.PaperColumn.keep-inside-line = ##f

Extensions de text

Certes indicacions d’execució, per exemple rallentando o accelerando, s’escriuen com a text i s’estenen sobre molts compassos mitjançant línies de punts. Aquests objectes, que reben el nom de ‘spanners’ o objectes d’extensió, es poden crear des d’una nota fins una altra usant la sintaxi següent:

\relative {
  \override TextSpanner.bound-details.left.text = "rit."
  b'1\startTextSpan
  e,\stopTextSpan
}

[image of music]

La cadena de text que imprimeix s’estableix a través de propietats d’objecte. De forma predeterminada s’imprimeix en estil cursiva, però es poden aconseguir diferents efectes de format utilitzant blocs \markup, com es descriue a Donar format al text.

\relative {
  \override TextSpanner.bound-details.left.text =
    \markup { \upright "rit." }
  b'1\startTextSpan c
  e,\stopTextSpan
}

[image of music]

L’estil de la línia, així com la cadena de text, es definir com una propietat d’objecte. Aquesta sintaxi es descriu a Estils de línia.

Instruccions predefinides

\textSpannerUp, \textSpannerDown, \textSpannerNeutral.

Advertiments i problemes coneguts

El LilyPond sols pot utilitzar un objecte d’extensió de text per cada veu.

Fragments de codi seleccionats

Dynamics text spanner postfix

Custom text spanners can be defined and used with hairpin and text crescendos. \< and \> produce hairpins by default, \cresc etc. produce text spanners by default.

% Some sample text dynamic spanners, to be used as postfix operators
crpoco =
#(make-music 'CrescendoEvent
             'span-direction START
             'span-type 'text
             'span-text "cresc. poco a poco")

\relative c' {
  c4\cresc d4 e4 f4 |
  g4 a4\! b4\crpoco c4 |
  c4 d4 e4 f4 |
  g4 a4\! b4\< c4 |
  g4\dim a4 b4\decresc c4\!
}

[image of music]

Dynamics custom text spanner postfix

Postfix functions for custom crescendo text spanners. The spanners should start on the first note of the measure. One has to use -\mycresc, otherwise the spanner start will rather be assigned to the next note.

% Two functions for (de)crescendo spanners where you can explicitly
% give the spanner text.
mycresc =
#(define-music-function (mymarkup) (markup?)
   (make-music 'CrescendoEvent
               'span-direction START
               'span-type 'text
               'span-text mymarkup))
mydecresc =
#(define-music-function (mymarkup) (markup?)
   (make-music 'DecrescendoEvent
               'span-direction START
               'span-type 'text
               'span-text mymarkup))

\relative c' {
  c4-\mycresc "custom cresc" c4 c4 c4 |
  c4 c4 c4 c4 |
  c4-\mydecresc "custom decresc" c4 c4 c4 |
  c4 c4\! c4 c4
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Estils de línia, Matisos dinàmics, Donar format al text.

Fragments de codi: Text, Expressive marks.

Referència de funcionament interno: TextSpanner.


Indicacions de text

Es poden afegir a la partitura diversos elements de text amb la sintaxi que es descriue a Marques d’assaig.

\relative {
  \mark "Verse"
  c'2 g'
  \bar "||"
  \mark "Chorus"
  g2 c,
  \bar "|."
}

[image of music]

Aquesta sintaxi possibilitat col·locar qualsevol text sobre la línia divisòria; es poden incorporar formats complexos per al text usant un bloc \markup, como està explicat a Donar format al text:

\relative {
  <c' e>1
  \mark \markup { \italic { colla parte } }
  <d f>2 <e g>
  <c f aes>1
}

[image of music]

Aquest sintaxi també permet imprimir símbols especials com crides, segno o calderons, especificant el nom del símbol corresponent com s’explica a Notació musical dins d’elements de marcatge:

\relative {
  <bes' f>2 <aes d>
  \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" }
  <e g>1
}

[image of music]

Aquests objectes es graven sols sobre el pentagrama superior de la partitura; depenent de si estan especificats al final o al mig d’un compàs, es col·locaran sobre la línia divisòria o entre les notes. Si s’especifiquen a un salt de línia, les crides s’imprimeixen al principi de la línia següent.

\relative c'' {
  \mark "Allegro"
  c1 c
  \mark "assai" \break
  c  c
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\markLengthOn, \markLengthOff.

Fragments de codi seleccionats

Printing marks at the end of a line

Marks can be printed at the end of the current line, instead of the beginning of the following line. In such cases, it might be preferable to align the right end of the mark with the bar line.

\relative c'' {
  g2 c
  d,2 a'
  \once \override Score.RehearsalMark.break-visibility =
    #end-of-line-visible
  \once \override Score.RehearsalMark.self-alignment-X =
    #RIGHT
  \mark "D.C. al Fine"
  \break
  g2 b,
  c1 \bar "||"
}

[image of music]

Printing marks on every staff

Although text marks are normally only printed above the topmost staff, they may also be printed on every staff.

\score {
  <<
    \new Staff { c''1 \mark "molto" c'' }
    \new Staff { c'1 \mark "molto" c' }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \remove "Mark_engraver"
      \remove "Staff_collecting_engraver"
    }
    \context {
      \Staff
      \consists "Mark_engraver"
      \consists "Staff_collecting_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Marques d’assaig, Donar format al text, Notació musical dins d’elements de marcatge, El tipus de lletra Emmentaler.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: MarkEvent, Mark_engraver, RehearsalMark.


Text separat

Un bloc \markup pot existir de forma independent, fora de qualsevol bloc \score, como una “expressió de nivell superior”. Aquesta sintaxi es descriu a Estructura del fitxer.

\markup {
  Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow...
}

[image of music]

Això fa possible imprimir text separat de la música, cosa que és especialment útil quan el fitxer d’entrada conté diverses peces, tal i com es descriu a Diverses partitures a un llibre.

\score {
  c'1
}
\markup {
  Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow...
}
\score {
  c'1
}

[image of music]

Els blocs de text independent poden abastar diverses pàgines, possibilitat la impressió de document o text o llibres íntegrament des del LilyPond. Aquesta funcionalitat i la sintaxi que requereix es descriuen a Elements de marcatge de diverses pàgines.

Instruccions predefinides

\markup, \markuplist.

Fragments de codi seleccionats

Stand-alone two-column markup

Stand-alone text may be arranged in several columns using \markup commands:

\markup {
  \fill-line {
    \hspace #1
    \column {
      \line { O sacrum convivium }
      \line { in quo Christus sumitur, }
      \line { recolitur memoria passionis ejus, }
      \line { mens impletur gratia, }
      \line { futurae gloriae nobis pignus datur. }
      \line { Amen. }
    }
    \hspace #2
    \column \italic {
      \line { O sacred feast }
      \line { in which Christ is received, }
      \line { the memory of His Passion is renewed, }
      \line { the mind is filled with grace, }
      \line { and a pledge of future glory is given to us. }
      \line { Amen. }
    }
    \hspace #1
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Donar format al text, Estructura del fitxer, Diverses partitures a un llibre, Elements de marcatge de diverses pàgines.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: TextScript.


1.8.2 Donar format al text

Aquesta secció presenta els formats bàsics i avançats de text, usant la sintaxi específica del modo de \markup.


Introducció al marcatge de text

S’usa un bloc \markup per gravar text amb una sintaxi ampliable que es denomina “modo de marcatge”.

La sintaxi del marcatge és semblant a la sintaxi usual del LilyPond: una expressió \markup s’envolta entre claus { … }. Una sola paraula es considera com una expressió mínima, i per tant no li cal estar envoltada entre claus.

A diferència de les indicacions de “text entre cometes” simples, els blocs \markup poden contenir expressions niuades o ordres de marcatge, que s’introdueixen utilitzant el caràcter de barra invertida \ . Aquestes ordres sols afecten a l’expressió que segueix immediatament.

\relative {
  a'1-\markup intenso
  a2^\markup { poco \italic più forte  }
  c e1
  d2_\markup { \italic "string. assai" }
  e
  b1^\markup { \bold { molto \italic  agitato } }
  c
}

[image of music]

Un bloc \markup pot contenir també cadenes de text entre cometes. Aquestes cadenes es tracten com a expressions de text mínimes, i per tant qualsevol ordre de marcatge o caràcter especial (com \#) s’imprimeixen literalment sense afectar el fomat del text. Es poden fer que s’imprimeixin les pròpies cometes si se les anteposa una barra invertida.

\relative {
  a'1^"\italic markup..."
  a_\markup { \italic "... imprimeix lletres \"cursives\" !" }
  a a
}

[image of music]

Perquè es tractin com a una expressió diferent, cal que les llistes de paraules estiguin envoltades entre cometes o precedides d’una ordre. La forma en la qual estan definides les expressions de marcatge afecta com es sobreposen, se centren i s’alineen aquestes expressions; a l’exemple següent, la segona expressió \markup es tracta igual que la primera:

\relative c'' {
  c1^\markup { \center-column { a bbb c } }
  c1^\markup { \center-column { a { bbb c } } }
  c1^\markup { \center-column { a \line { bbb c } } }
  c1^\markup { \center-column { a "bbb c" } }
}

[image of music]

Els marcatges es poden emmagatzemar dins de variables. Aquests variables es poden adjuntar directament a les notes:

allegro = \markup { \bold \large Allegro }

{
  d''8.^\allegro
  d'16 d'4 r2
}

[image of music]

Es pot trobar una llista exhaustiva de les ordres específiques \markup a Ordres de marcatge de text.

Vegeu també

Referència de la notació: Ordres de marcatge de text.

Fragments de codi: Text.

Fitxers d’inici: ‘scm/markup.scm’.

Advertiments i problemes coneguts

Els missatges d’error de sintaxi per al mode de marcatge sovint produeixen confusió.


Selecció del tipus de lletra i la seva mida

Es pot canviar de forma bàsica el tipus de lletra al mode de marcatge:

\relative {
  d''1^\markup {
    \bold { Più mosso }
    \italic { non troppo \underline Vivo }
  }
  r2 r4 r8
  d,_\markup { \italic quasi \smallCaps Tromba }
  f1 d2 r
}

[image of music]

La mida del tipus de lletra es pot alterar en relació a la mida global del pentagrama de diverses maneres, com es veu a continuació.

Es pot fixar a una mida predefinida:

\relative b' {
  b1_\markup { \huge Sinfonia }
  b1^\markup { \teeny da }
  b1-\markup { \normalsize camera }
}

[image of music]

Es pot establir a un amida relativa a la mida anterior:

\relative b' {
  b1_\markup { \larger Sinfonia }
  b1^\markup { \smaller da }
  b1-\markup { \magnify #0.6  camera }
}

[image of music]

Es pot augmentar o disminuir de forma relativa al valor fixat per la mida global del pentagrama:

\relative b' {
  b1_\markup { \fontsize #-2 Sinfonia }
  b1^\markup { \fontsize #1 da }
  b1-\markup { \fontsize #3 camera }
}

[image of music]

També es pot establir a una mida de punts fix, independentment de la mida global del pentagrama:

\relative b' {
  b1_\markup { \abs-fontsize #20 Sinfonia }
  b1^\markup { \abs-fontsize #8 da }
  b1-\markup { \abs-fontsize #14 camera }
}

[image of music]

Si el text inclou espais, és millor escriure tot entre cometes, de forma que la mida de cada espai sigui correcte per a la mida dels altres caràcters.

\markup \fontsize #6 \bold { Sinfonia da camera }
\markup \fontsize #6 \bold { "Sinfonia da camera" }

[image of music]

El text es pot imprimir com subíndex o com superíndex. De forma predeterminada s’imprimeix en una mida menor, però també es pot usar una mida normal:

\markup {
  \column {
    \line { 1 \super st movement }
    \line { 1 \normal-size-super st movement
      \sub { (part two) }  }
  }
}

[image of music]

El mode de marcatge ofereix una manera fàcil d’escollir famílies de tipus de lletra alternatives. A no ser que s’especifiqui d’un altre mode, se selecciona automàticament el tipus de lletra predeterminada amb serifa, de tipus romà: en l’última línia de l’exemple següent, no hi ha diferència entre la primera i la segona paraula.

\markup {
  \column {
    \line { Act \number 1 }
    \line { \sans { Scene I. } }
    \line { \typewriter { Verona. An open place. } }
    \line { Enter \roman Valentine and Proteus. }
  }
}

[image of music]

Algunes d’aquestes famílies, usades per elements específics com números o matisos, no ofereixen tots els caràcters, com s’explica a Indicacions dinàmiques contemporànies i Marques de repetició manual.

Si s’usen dins d’una paraula, algunes instruccions de canvi de tipus de lletra o de format poden produir un espai buit no desitjat. Això es pot solucionar concatenant a un de sol els diferents elements de text:

\markup {
  \column {
    \line {
      \concat { 1 \super st }
      movement
    }
    \line {
      \concat { \dynamic p , }
      \italic { con dolce espressione }
    }
  }
}

[image of music]

Es pot trobar una llista exhaustiva d’ordres de canvi i utilització personalitzada dels tipus de lletres a Tipus de lletra.

També es possible definir conjunts personalitzats de tipus de lletra, tal i com s’explica a Explicació dels tipus de lletra.

Instruccions predefinides

\teeny, \tiny, \small, \normalsize, \large, \huge, \smaller, \larger.

Vegeu també

Referència de la notació: Tipus de lletra, Indicacions dinàmiques contemporànies, Marques de repetició manual, Tipus de lletra.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: TextScript.

Advertiments i problemes coneguts

La utilització de les ordres de mida de text \teeny, \tiny, \small, \normalsize, \large i \huge condueixen a un espaiat de les línies inconsistent comparat amb l’ús de \fontsize.


Alineació de text

Aquesta subsecció tracta sobre com col·locar text al mode de marcatge. Els objecte de marcatge també es poden moure com un tot, usant la sintaxi que es descriu a Moviment d'objectes.

Els objectes de marcatge es poden alinear de diferents maneres. De forma predeterminada, una indicació de text s’alinea sobre la vora esquerra: a l’exemple següent, no hi ha diferència entre els marcatges primer i segon.

\relative {
  d''1-\markup { poco }
  f
  d-\markup { \left-align poco }
  f
  d-\markup { \center-align { poco } }
  f
  d-\markup { \right-align poco }
}

[image of music]

Es pot realitzar un ajust fi de l’alineació horitzontal usant un valor numèric:

\relative {
  a'1-\markup { \halign #-1 poco }
  e'
  a,-\markup { \halign #0 poco }
  e'
  a,-\markup { \halign #0.5 poco }
  e'
  a,-\markup { \halign #2 poco }
}

[image of music]

Certs objectes poden posseir els seus propis procediments d’alineació, i per tant no resulten afectats per aquestes ordres. És possible moure aquests objectes de marcatge com un tot, com es mostra per exemple a Indicacions de text.

L’alineació vertical és una mica més complexa. Com s’ha dit més a dalt, els objectes de marcatge es poden moure com un tot; tanmateix, també és possible moure element específics dins d’un bloc de marcatge. En aquest cas, l’element a moure s’ha de precedir d’un punt d’ancoratge, que pot ser un altre element de marcatge o un objecte invisible. L’exemple següent exemplifica aquestes dues possibilitats; l’últim marcatge en aquest exemple no té punt d’ancoratge i per això no resulta mogut.

\relative {
  d'2^\markup {
    Acte I
    \raise #2 { Scène 1 }
  }
  a'
  g_\markup {
    \null
    \lower #4 \bold { Très modéré }
  }
  a
  d,^\markup {
    \raise #4 \italic { Une forêt. }
  }
  a'4 a g2 a
}

[image of music]

Algunes ordres poden afectar tant a l’alineació horitzontal com a la vertical dels objectes de text en el mode de marcatge. Qualsevol objecte afectat per aquestes instruccions s’han de precedir d’un punt d’ancoratge:

\relative {
  d'2^\markup {
    Acte I
    \translate #'(-1 . 2) "Scène 1"
  }
  a'
  g_\markup {
    \null
    \general-align #Y #3.2 \bold "Très modéré"
  }
  a
  d,^\markup {
    \null
    \translate-scaled #'(-1 . 2) \teeny "Une forêt."
  }
  a'4 a g2 a
}

[image of music]

Un objecte de marcatge pot incloure diverses línies de text. A l’exemple següent, cada element o expressió se situa a la seva pròpia línia, ja sigui alineada per l’esquerra o centrada:

\markup {
  \column {
    a
    "b c"
    \line { d e f }
  }
  \hspace #10
  \center-column {
    a
    "b c"
    \line { d e f }
  }
}

[image of music]

De forma semblant, una llesta d’elements o expressions es pot repartir de forma que ompli per complet l’amplada de la línia horitzontal (si hi ha un sol element, se centra al paper). Al seu cop, aquestes expressions poden incloure text de diverses línies o qualsevol altre expressió de marcatge:

\markup {
  \fill-line {
    \line { William S. Gilbert }
    \center-column {
      \huge \smallCaps "The Mikado"
      or
      \smallCaps "The Town of Titipu"
    }
    \line { Sir Arthur Sullivan }
  }
}
\markup {
  \fill-line { 1885 }
}

[image of music]

Les indicacions de text llargues es poden també ajustar automàticament segons una amplada de línia donada. Estaran alineades per l’esquerra o justificades, com es mostra a l’exemple següent:

\markup {
  \column {
    \line  \smallCaps { La vida breve }
    \line \bold { Acto I }
    \wordwrap \italic {
      (La escena representa el corral de una casa de
      gitanos en el Albaicín de Granada.  Al fondo una
      puerta por la que se ve el negro interior de
      una Fragua, iluminado por los rojos resplandores
      del fuego.)
    }
    \hspace #0

    \line \bold { Acto II }
    \override #'(line-width . 50)
    \justify \italic {
      (Calle de Granada.  Fachada de la casa de Carmela
      y su hermano Manuel con grandes ventanas abiertas
      a través de las que se ve el patio
      donde se celebra una alegre fiesta)
    }
  }
}

[image of music]

Hi ha una llista exhaustiva d’ordres d’alineació de text a Align.

Vegeu també

Manual d’aprenentage: Moviment d'objectes.

Referència de la notació: Align, Indicacions de text.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: TextScript.


Notació gràfica dins d’elements de marcatge

Es poden afegir diversos objectes gràfics a una partitura, utilitzant ordres de marcatge.

Certes ordres de marcatge permeten la decoració d’elements de text amb gràfics, com es mostra a l’exemple següent.

\markup \fill-line {
  \center-column {
    \circle Jack
    \box "in the box"
    \null
    \line {
      Erik Satie
      \hspace #3
      \bracket "1866 - 1925"
    }
    \null
    \rounded-box \bold Prelude
  }
}

[image of music]

Algunes poden requerir un augment del farciment al voltant del text: això es pot aconseguir amb algunes instruccions de marcatge descrites exhaustivament a Align.

\markup \fill-line {
  \center-column {
    \box "Charles Ives (1874 - 1954)"
    \null
    \box \pad-markup #2 "THE UNANSWERED QUESTION"
    \box \pad-x #8 "A Cosmic Landscape"
    \null
  }
}
\markup \column {
  \line {
    \hspace #10
    \box \pad-to-box #'(-5 . 20) #'(0 . 5)
      \bold "Largo to Presto"
  }
  \pad-around #3
      "String quartet keeps very even time,
Flute quartet keeps very uneven time."
}

[image of music]

Es poden imprimir altres símbols o elements gràfics sense que es requereixi cap altre text. De igual manera que al cas de les expressions de marcatge, aquests objectes es poden combinar:

\markup {
  \combine
    \draw-circle #4 #0.4 ##f
    \filled-box #'(-4 . 4) #'(-0.5 . 0.5) #1
  \hspace #5

  \center-column {
    \triangle ##t
    \combine
      \draw-line #'(0 . 4)
      \arrow-head #Y #DOWN ##f
  }
}

[image of music]

Entre les funcionalitats gràfiques avançades es troben la possibilitat d’incloure fitxers d’imatge externs convertits als format PosScript Encapsulat (eps), i la inclusió directa de gràfics dins del fitxer d’entrada, usant codi PostScript nadiu. En tal cas pot ser d’utilitat l’especificació explícita de la mida del dibuix, com s’exemplifica a continuació:

c'1^\markup {
  \combine
    \epsfile #X #10 "./context-example.eps"
    \with-dimensions #'(0 . 6) #'(0 . 10)
    \postscript "
      -2 3 translate
      2.7 2 scale
      newpath
      2 -1 moveto
      4 -2 4 1 1 arct
      4 2 3 3 1 arct
      0 4 0 3 1 arct
      0 0 1 -1 1 arct
      closepath
      stroke"
  }
c'

[image of music]

Hi una llista exhaustiva d’ordres específiques de gràfics a Graphic.

Vegeu també

Referència de la notació: Align, Dimensions, Anotacions editorials, Graphic.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’, ‘scm/stencil.scm’.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: TextScript.


Notació musical dins d’elements de marcatge

Es poden afegir a la partitura diversos elements de notació musical, dins d’una objecte de marcatge.

Les notes i les alteracions es poden escriure utilitzant ordres de marcatge:

a'2 a'^\markup {
  \note {4} #1
  =
  \note-by-number #1 #1 #1.5
}
b'1_\markup {
  \natural \semiflat \flat
  \sesquiflat \doubleflat
}
\glissando
a'1_\markup {
  \natural \semisharp \sharp
  \sesquisharp \doublesharp
}
\glissando b'

[image of music]

Altres objectes de notació es poden també imprimir al mode de marcatge:

\relative {
  g1 bes
  ees\finger \markup \tied-lyric "4~1"
  fis_\markup { \dynamic rf }
  bes^\markup {
    \beam #8 #0.1 #0.5
  }
  cis
  d-\markup {
    \markalphabet #8
    \markletter #8
  }
}

[image of music]

De forma més general, qualsevol símbol musical disponible es pot incloure per separat dins d’un objecte de marcatge, com s’exemplifica a continuació; hi ha una llista exhaustiva d’aquests símbols i els seus noms a El tipus de lletra Emmentaler.

\relative {
  c''2
  c'^\markup { \musicglyph "eight" }
  c,4
  c,8._\markup { \musicglyph "clefs.G_change" }
  c16
  c2^\markup { \musicglyph "timesig.neomensural94" }
}

[image of music]

Una altra forma d’imprimir glifs que no són de text es troba descrita a Explicació dels tipus de lletra. Serveix per imprimir claus de diferents mides.

El mode de marcatge també contempla diagrames per a instruments específics:

\relative {
  c''1^\markup {
    \fret-diagram-terse "x;x;o;2;3;2;"
  }
  c^\markup {
    \harp-pedal "^-v|--ov^"
  }
  c
  c^\markup {
    \combine
      \musicglyph "accordion.discant"
      \combine
	\raise #0.5 \musicglyph "accordion.dot"
	\raise #1.5 \musicglyph "accordion.dot"
  }
}

[image of music]

Aquests diagrames es troben documentats a Instrument Specific Markup.

Es pot incloure fins i tot una partitura completa dins d’un objecte de marcatge. En tal cas, el bloc niuat \score ha de contenir un bloc \layout, com es mostra aquí:

\relative {
  c'4 d^\markup {
    \score {
      \relative { c'4 d e f }
      \layout { }
    }
  }
  e f |
  c d e f
}

[image of music]

Hi ha una llista exhaustiva d’ordres relacionades amb la notació musical a Music.

Vegeu també

Referència de la notació: Music, El tipus de lletra Emmentaler, Explicació dels tipus de lletra.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’, ‘scm/fret-diagrams.scm’, ‘scm/harp-pedals.scm’.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: TextScript.


Elements de marcatge de diverses pàgines

Tot i que els objectes de marcatge estàndard no es poden dividir, una sintaxi específica fa possible la introducció de línies de text que poden abastar diverses pàgines:

\markuplist {
  \justified-lines {
    Un text molt llarg de línies justificades.
    ...
  }
  \wordwrap-lines {
    Un altre paràgraf molt llarg.
    ...
  }
  ...
}

[image of music]

Aquesta sintaxi accepta una llista d’elements de marcatge, que poden ser

Hi una llista exhaustiva de les ordres de llista de marcage a Ordres de llistes de marcatge de text.

Vegeu també

Referència de la notació: Ordres de llistes de marcatge de text.

Fitxers d’inici: ‘scm/define-markup-commands.scm’.

Manual de extensió: Definició de noves ordres de llista de marcatge.

Fragments de codi: Text.

Referència de funcionament intern: TextScript.

Instruccions predefinides

\markuplist.


1.8.3 Tipus de lletra

Aquesta secció presenta la forma en la qual es gestionen els tipus de lletra, i com es poden canviar a les partitures.


Explicació dels tipus de lletra

Els tipus de lletra es gestionen mitjançant diverses biblioteques. FontConfig s’utilitza per detectar els tipus de lletra disponibles al sistema; els tipus de lletra seleccionats es dibuixen fent servir Pango.

Els tipus de lletra de notació musical es poden descriure com un conjunt de glifs específics, ordenats en diverses famílies. La sintaxi següent permet usar directament diversos glifs del tipus de lletra Feta del LilyPond diferents a les de text en el mode de marcatge:

a'1^\markup {
  \vcenter {
    \override #'(font-encoding . fetaBraces)
    \lookup "brace120"
    \override #'(font-encoding . fetaText)
    \column { 1 3 sf }
    \override #'(font-encoding . fetaMusic)
    \lookup "noteheads.s0petrucci"
  }
}

[image of music]

Tanmateix, tots aquests glifs excepte les claus de diverses mides que estan contingudes al tipus de lletra fetaBraces estan disponibles utilitzant la sintaxi més senzilla que es descriu a Notació musical dins d’elements de marcatge.

Quan s’usen els glifs del tipus de lletra de claus fetaBraces, la mida de la clau s’especifica per la part numèrica del nom del glif, en unitats arbitràries. Es pot especificar qualsevol enter de 0 a 575 inclusiu, sent 0 el que produeix la clau més petita. El valor òptim s’ha de determinar per prova i error. Tots aquests glifs són claus esquerra; les claus dreta es poden obtenir mitjançant rotació, vegeu Rotació d’objectes.

Estan disponibles tres famílies de tipus de lletra per al text:

Cada família pot incloure diferents formes i sèries. El següent exemple mostra la possibilitat de seleccionar famílies, formes, sèries i mides alternatius. El valor que es dóna a font-size és el canvi requerit a partir de la mida predeterminada.

\override Score.RehearsalMark.font-family = #'typewriter
\mark \markup "Ouverture"
\override Voice.TextScript.font-shape = #'italic
\override Voice.TextScript.font-series = #'bold
d''2.^\markup "Allegro"
\override Voice.TextScript.font-size = #-3
c''4^smaller

[image of music]

Es pot usar una sintaxi semblant el mode de marcatge, tot i que en aquest cas és preferible usar la sintaxi senzilla que s’explica a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.

\markup {
  \column {
    \line {
      \override #'(font-shape . italic)
      \override #'(font-size . 4)
      Idomeneo,
    }
    \line {
      \override #'(font-family . typewriter)
      {
        \override #'(font-series . bold)
        re
        di
      }
      \override #'(font-family . sans)
      Creta
    }
  }
}

[image of music]

Tot i que és fàcil canviar entre els tipus de lletra preconfigurats, també és possible usar altres tipus de lletra, com s’explica a les seccions següents: Tipus de lletra d’un sol element i Tipus de lletra del document complet.

Vegeu també

Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Notació musical dins d’elements de marcatge, Rotació d’objectes, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Font.


Tipus de lletra d’un sol element

Es pot usar a una partitura qualsevol tipus de lletra que estigui instal·lada al sistema operatiu i reconeguda per part de FontConfig, usant la sintaxi següent:

\override Staff.TimeSignature.font-name = "Bitstream Charter"
\override Staff.TimeSignature.font-size = #2
\time 3/4

a'1_\markup {
  \override #'(font-name . "Bitstream Vera Sans,sans-serif, Oblique Bold")
    { Vera Oblique Bold }
}

[image of music]

Es pot descriure font-name usant una llista de ‘tipus de lletra’ separats per comes i una llista de ‘estils’ separats per espais. Sempre que el ‘tipus de lletra’ de la llista estigui instal·lat i contingui el glif sol·licitat, s’usarà. En cas contrari, s’usarà com a substitució el tipus de lletra següent de la llista.

L’execució del LilyPond amb l’opció següent presenta una llista de tots els tipus de lletra disponibles al sistema operatiu:

lilypond -dshow-available-fonts

Vegeu també

Referència de la notació: Explicació dels tipus de lletra, Tipus de lletra del document complet.

Fragments de codi: Text.


Tipus de lletra del document complet

Es poden canviar els tipus de lletra que s’usen com tipus de lletra predeterminats a les famílies romana, sans-serif i monoespaiada, especificant-los en aquest ordre com es veu a l’exemple de sota, que escala els tipus de lletra automàticament amb el valor fixat per a la mida global del pentagrama. De forma semblant a Tipus de lletra d’un sol element, Es pot descriure usant una llista de ‘Tipus de lletra’ separats per comes. Tanmateix, els ‘estils’ de tipus de lletra no es poden descriure. Per llegir més explicacions sobre els tipus de lletra, consulteu Explicació dels tipus de lletra.

\paper  {
  #(define fonts
    (make-pango-font-tree "Linux Libertine O"
                          "Nimbus Sans, Nimbus Sans L"
                          "DejaVu Sans Mono"
                          (/ staff-height pt 20)))
}

\relative c'{
  c1-\markup {
    roman,
    \sans sans,
    \typewriter typewriter. }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Explicació dels tipus de lletra, Tipus de lletra d’un sol element, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Font.


2. Notació especialitzada

Aquest capítol explica com crear notació musical per a instruments d’un tipus específic o dins d’estils específics.


2.1 Música vocal

[image of music]

Aquesta secció explica com gravar música vocal, i com assegurar-se que la lletra s’alinea amb les notes de la seva melodia corresponent.


2.1.1 Notació comuna per a música vocal

Aquesta secció s’ocupa de les qüestions comunes a la major part dels tipus de música vocal.


Referències per a música vocal

Aquesta secció indica on trobar els detalls de les qüestions de notació que poden sorgir a qualsevol tipus de música vocal.

Vegeu també

Glossari musical: ambitus.

Manual d’aprenentatge: Elaborar cançons senzilles.

Referència de la notació: Introducció al marcatge de text, Tessitura, Disposicions de la partitura per a música coral.

Fragments de codi: Vocal music.


Introducció de la lletra

La lletra de les cançons s’introdueix en un mode d’entrada especial que s’inicia mitjançant la paraula clau \lyricmode, o bé mitjançant \addlyrics \lyricsto. En aquest mode especial d’entrada, el caràcter d no s’analitza com una nota, sinó més bé com una síl·laba d’una sola lletra. Dit d’una altra forma, les síl·labes s’introdueixen com les notes, però l’altura de les notes se substitueix per text.

Per exemple:

\lyricmode { Three4 blind mice,2 three4 blind mice2 }

Hi ha dos mètodes principals per especificar la col·locació horitzontal de les síl·labes: mitjançant la indicació de la duració de cada síl·laba explícitament, com a l’exemple anterior, o deixant que la lletra s’alinee automàticament amb una melodia o una altra veu de música, utilitzant \addlyrics o \lyricsto. El primer mètode es descriu a continuació sota l’epígraf Duració manual de les síl·labes. El segon mètode es descriu a Duració automàtica de les síl·labes.

Una paraula o síl·laba de la lletra comença amb un caràcter alfabètic (i alguns altres caràcters, vegeu a sota) i acaba amb un espai o dígit. La resta dels caràcters dins de la síl·laba poden ser qualssevol caràcters que no siguin dígit o espais.

A causa que qualsevol caràcter que no és un dígit o un espai es considera part de la síl·laba, una paraula és vàlida fins i tot si acaba amb }, cosa que sovint porta a l’error següent:

\lyricmode { la la la}

A aquest exemple, el símbol } està inclòs dins de la síl·laba final, per tant la clau d’obertura no es compensa amb la corresponent clau de tancament i el fitxer d’entrada probablement no es podrà processar. En comptes d’allò, les claus sempre han d’anar rodejades per espais:

\lyricmode { la la la }

Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es desi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.

Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de qualsevol llengua diferent de l’anglès, o els caràcters especials (com el símbol de cor, o les cometes inclinades), es poden inserir directament al fitxer d’entrada, sempre que es gravi amb la codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu Caràcters especials.

\relative { d''8 c16 a bes8 f ees' d c4 }
\addlyrics { „Schad’ um das schö -- ne grü -- ne Band, }

[image of music]

Es poden usar les cometes normals dins de la lletra, però han d’anar precedides pel caràcter de barra invertida i la síl·laba en el seu conjunt s’ha d’envoltar en un altre parell de cometes. Per exemple,

\relative { \time 3/4 e'4 e4. e8 d4 e d c2. }
\addlyrics { "\"I" am so lone -- "ly,\"" said she }

[image of music]

La definició completa del començament d’una paraula al mode lyrics (lletra) és quelcom més complexa. Una paraula al mode lyrics comença per: un caràcter alfabètic, _, ?, !, :, ', els caràcters de control des de ^A fins a ^F, des de ^Q fins a ^W, ^Y, ^^, qualsevol caràcter de 8 bits amb codi consistent amb la combinació d’una barra invertida seguida per `, ', " o ^.

L’ús d’elements de marcatge \markup dins de la pròpia lletra dóna un enorme control sobre l’aparença de la lletra. Per veure una explicació de moltes de les opcions, vegeu Donar format al text.

Fragments de codi seleccionats

Formatting lyrics syllables

Markup mode may be used to format individual syllables in lyrics.

mel = \relative c'' { c4 c c c }
lyr = \lyricmode {
  Lyrics \markup { \italic can } \markup { \with-color #red contain }
  \markup { \fontsize #8 \bold Markup! }
}

<<
  \new Voice = melody \mel
  \new Lyrics \lyricsto melody \lyr
>>

[image of music]

Vegeu també

Manual d’aprenentatge; Cançons.

Referència de la notació: Duració automàtica de les síl·labes, Tipus de lletra, Donar format al text, Modes d’entrada, Duració manual de les síl·labes, Caràcters especials.

Referència de funcionament intern: LyricText.

Fragments de codi: Text.


Alineació de la lletra a una melodia

La lletra s’interpreta al mode \lyricmode y s’imprimeix dins del context anomenat Lyrics,

\new Lyrics \lyricmode { … }

Dues variants de \lyricmode a més disposen d’un context associat que s’usa per sincronitzar les síl·labes de la lletra amb la música. \addlyrics, que és més convenient, segueix immediatament al contingut musical del context de Voice amb el que s’ha de sincronitzar, creant implícitament un context Lyrics complet, \lyricsto és més versàtil i requereix tant que s’especifiqui el context Voice associat pel seu nom, com que es creï explícitament un context contenidor Lyrics. Per veure més detalls, consulteu Duració automàtica de les síl·labes.

La lletra es pot alinear amb la melodia de dues maneres principals:

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.

Referència de la notació: Explicació dels contextos, Duració automàtica de les síl·labes. Versos, Duració manual de les síl·labes, Diàlegs a sobre de la música. Duració manual de les síl·labes.

Referència de funcionament interno: Lyrics.


Duració automàtica de les síl·labes

Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament amb les notes d’una melodia de tres formes:

Als tres mètodes es poden traçar guions de separació entre les síl·labes d’una paraula i línies extensores després del final d’una paraula. Per veure més detalls, vegeu Línies d’extensió i guions.

El context Voice que conté la melodia amb la qual s’està alineant la lletra, no ha d’haver “mort”, o es perdrà la lletra a partir d’aquest punt. Això pot passar si hi ha períodes en els quals aquesta veu no té res a fer. Per veure mètodes per mantenir vius els contextos, consulteu Manteniment amb vida dels contextos.

Ús de \lyricsto

Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament sota les notes d’una melodia especificant pel seu nom el context de veu que conté la melodia, amb \lyricsto:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    a'1 a4. a8 a2
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
    These are the words
  }
>>

[image of music]

Això alinea les síl·labes amb les notes del context Voice anomenat, que ha d’existir prèviament. Per tant, normalment s’especifica primer el context Voice seguit del context Lyrics. La lletra en sí segueix a l’ordre \lyricsto. L’ordre \lyricsto invoca automàticament el mode de lletra. De forma predeterminada, la lletra es col·loca per sota de les notes. Per a d’altres col·locacions, consulteu Posicionament vertical de la lletra.

Ús de \addlyrics

L’ordre \addlyrics és realment tans sols una forma còmoda d’escriure una estructura del LilyPond més complicada si cal per la lletra.

{ MÚSICA }
\addlyrics { LLETRA }

és el mateix que

\new Voice = "blabla" { MÚSICA }
\new Lyrics \lyricsto "blabla" { LLETRA }

Heus ací un exemple:

{
  \time 3/4
  \relative { c'2 e4 g2. }
  \addlyrics { play the game }
}

[image of music]

Es poden afegir més versos posant més seccions \addlyrics:

{
  \time 3/4
  \relative { c'2 e4 g2. }
  \addlyrics { play the game }
  \addlyrics { speel het spel }
  \addlyrics { joue le jeu }
}

[image of music]

L’ordre \addlyrics no pot manegar situacions de polifonia. A més a més, no pot usar-se per associar lletra a un context de tabulatura TabVoice. Per a aquests casos s’hauria d’usar \lyricsto.

Ús de associatedVoice

Es pot canviar la melodia a la qual s’alinea la lletra mitjançant l’establiment de la propietat associatedVoice,

\set associatedVoice = "lala"

El valor de la propietat (aquí: "lala") ha de ser el nom d’un context Voice. Per raons tècniques, l’ordre \set s’ha d’escriure una síl·laba abans de la qual es vol aplicar el canvi de veu.

Heus ací un exemple que mostra el seu ús:

<<
  \new Staff <<
    \time 2/4
    \new Voice = "una" \relative {
      \voiceOne
      c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2
    }
    \new Voice = "dos" \relative {
      \voiceTwo
       s2 s4. f'8 e8 d4. c2
    }
  >>
% agafa les duracions i l'alineació de les notes de «una» inicialment
% després canvia a «dos»
  \new Lyrics \lyricsto "una" {
    No more let
    \set associatedVoice = "dos"  % s'ha d'establir una síl·laba prèviament
    sins and sor -- rows grow.
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Línies d’extensió i guions, Manteniment amb vida dels contextos, Posicionament vertical de la lletra.


Duració manual de les síl·labes

A certes músiques vocals complexes pot ser desitjable col·locar la lletra de forma completament independent de les notes. En aquest cas, no heu d’usar \lyricsto ni \addlyrics i no heu d’establir un valor per a associatedVoice. Les síl·labes s’escriuen com a notes – però substituint els noms de les notes per text – i la duració de cada síl·laba s’escriu explícitament després de la síl·laba.

Es poden traçar línies separadores entre les síl·labes, com és usual, però no es poden traçar línies extensores quan no hi ha una veu associada.

Heus ací dos exemples:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    c''2 a f f e e
  }
  \new Lyrics \lyricmode {
    c4. -- a -- f -- f -- e2. -- e
  }
>>

[image of music]

<<
  \new Staff {
    \relative {
      c''2 c2
      d1
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricmode {
      I2 like4. my8 cat!1
    }
  }
  \new Staff {
    \relative {
      c'8 c c c c c c c
      c8 c c c c c c c
    }
  }
>>

[image of music]

Aquesta tècnica és molt útil quan s’escriuen diàlegs a sobre a la música, vegeu Diàlegs a sobre de la música.

Per canviar l’alineació de les síl·labes, simplement sobreescriviu la propietat self-alignment-X:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    \time 3/4
    c'2 e4 g2 f
  }
  \new Lyrics \lyricmode {
    \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT
    play1 a4 game4
  }
>>

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Manteniment amb vida dels contextos.

Referència de funcionament intern: Lyrics, Voice.


Diverses síl·labes sobre una nota

Per assignar més d’una síl·laba a una única nota amb espais entre les síl·labes, podem envoltar la frase entre cometes o utilitzar un caràcter de guió sota _. De forma alternativa, podem usar el símbol de titlla corba (~) per obtenir una lligadura de text.

{
  \relative {
    \autoBeamOff
    r8 b' c fis, fis c' b e,
  }
  \addlyrics
  {
    \override LyricHyphen.minimum-distance = #1.0 % Assegura que els guionets són visibles
    Che_in ques -- ta_e_in quel -- l'al -- tr'on -- da
  }
  \addlyrics { "Che in" ques -- "ta e in" quel -- l'al -- tr'on -- da }
  \addlyrics { Che~in ques -- ta~e~in quel -- l'al -- tr'on -- da }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de funcionament intern: LyricCombineMusic.


Diverses notes sobre una síl·laba

A vegades, i sobretot a la música medieval i del barroc, diverses notes es canten sobre una síl·laba única; aquestes vocalitzacions reben el nom de melismes, o melismata (vegeu melisma). La síl·laba d’un melisma se sol alinear per l’esquerra amb la primera nota del melisma.

Quan es produeix un melisma sobre una síl·laba diferent de l’última d’una paraula, aquesta síl·laba se sol unir a la següent amb un guió separador. Això s’indica al codi d’entrada escrivint un doble guió, --, immediatament després de la síl·laba.

De forma alternativa, quan es produeix un melisma sobre l’última o sobre l’única síl·laba d’una paraula, se sol traçar una línia extensora des del final de la síl·laba fins l’última nota del melisma. Aixo s’indica en el codi d’entrada escrivint una doble barra baixa o caràcter de subrallat, __, immediatament després de la paraula.

Hi ha cinc formes d’indicar els melismes:

És possible tenir lligadures d’unió o d’expressió i barres manuals a la melodia sense que indiquin melisma. Per fer-lo, ajusteu el valor de melismaBusyProperties:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    \time 3/4
    \set melismaBusyProperties = #'()
    c'4 d ( e )
    g8 [ f ] f4 ~ 4
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
    Ky -- ri -- e e -- le -- i -- son
  }
>>

[image of music]

Es poden usar d’altres valors per a melismaBusyProperties si volem incloure o excloure selectivament les lligadures d’unió, lligadures d’expressió o barres de la detecció automàtica dels melismes; vegeu melismaBusyProperties a l’apartat Tunable context properties.

Como a alternativa, si totes les indicacions de melisma s’ignoraran, es pot establir ignoreMelismata al valor vertader; vegeu Versos amb ritmes diferents.

Si es requereix un melisma al transcurs d’un passatge en el qual melismaBusyProperties està actiu, pot indicar-se col·locant una sola barra baixa a la lletra per cada nota que s’ha d’incloure dins del melisma:

<<
  \new Voice = "melodia" \relative {
    \time 3/4
    \set melismaBusyProperties = #'()
    c'4 d ( e )
    g8 [ f ] ~ 4 ~ f
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
    Ky -- ri -- _ e __ _ _ _
  }
>>

[image of music]

Instruccions predefinides

\autoBeamOff, \autoBeamOn, \melisma, \melismaEnd.

Vegeu també

Glossari musical: melisma.

Manual d’aprenentatge: Alineació de la lletra a una melodia.

Referència de la notació: Alineació de la lletra a una melodia, Duració automàtica de les síl·labes, Establir el comportament de les barres automàtiques, Versos amb ritmes diferents.

Referència de funcionament intern: Tunable context properties.

Advertiments i problemes coneguts

No es creen automàticament línies extensores sota els melismes; s’han d’inserir manualment amb un doble guió baix.


Línies d’extensió i guions

Els melismes s’indiquen mitjançant una línia horitzontal centrada entre una síl·laba i la següent. Aquesta línia rep el nom de línia d’extensió, i s’escriu com ‘ __ ’ (fixeu-vos en els espais abans i després dels guions baixos).

Nota: Els melismes s’indiquen a la partitura amb línies extensores, que s’escriuen amb un doble guió baix; però també es poden introduir melismes curts mitjançant salts de notes individuals, que s’escriuen com caràcters aïllats de guió baix; de forma predeterminada aquests caràcters no produeixen la impressió d’una línia d’extensió.

Els guions centrats s’escriuen com ‘ -- ’ entre síl·labes d’una mateixa paraula (fixeu-vos en els espais abans i després del dos guionets). El guionet quedarà centrat entres les síl·labes, i la seva longitud s’ajustarà en funció de l’espai que existeix entre elles.

En la música gravada de manera molt atapeïda, es poden treure els guionets. Es pot controlar si passa això o no, mitjançant les propietats minimum-distance (distància mínima entre les dues síl·labes) i la minimum-length (umbral per sota del qual se suprimeixen els guionets) de LyricHyphen.

Vegeu també

Referència de funcionament intern: LyricExtender, LyricHyphen.


2.1.2 Tècniques específiques per a les lletres


Treball amb lletra i variables

Es poden crear variables que contenen lletra, però la lletra s’ha d’introduir en el mode lletra:

musicOne = \relative {
  c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2
}
verseOne = \lyricmode {
  Joy to the world, the Lord is come.
}
\score {
  <<
    \new Voice = "one" {
      \time 2/4
      \musicOne
    }
    \new Lyrics \lyricsto "one" {
      \verseOne
    }
  >>
}

[image of music]

No cal escriure les duraciones si la variable s’invocarà amb \addlyrics o amb \lyricsto.

Per a disposicions diferents o més complexes, la millor forma és definir en primer lloc les variables de la música i de la lletra, després preparar una jerarquia de pentagrames i lletres, ometent la lletra en sí, i després posar la lletra utilitzant \context per sota. Això assegura que les veus referenciades per \lyricsto siempre han estat definides prèviament. Per exemple:

sopranoMusic = \relative { c''4 c c c }
contraltoMusic = \relative { a'4 a a a }
sopranoWords = \lyricmode { Sop -- ra -- no words }
contraltoWords = \lyricmode { Con -- tral -- to words }

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Staff {
      \new Voice = "sopranos" {
        \sopranoMusic
      }
    }
    \new Lyrics = "sopranos"
    \new Lyrics = "contraltos"
    \new Staff {
      \new Voice = "contraltos" {
        \contraltoMusic
      }
    }
    \context Lyrics = "sopranos" {
      \lyricsto "sopranos" {
        \sopranoWords
      }
    }
    \context Lyrics = "contraltos" {
      \lyricsto "contraltos" {
        \contraltoWords
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Posicionament vertical de la lletra.

Referència de funcionament intern: LyricCombineMusic, Lyrics.


Posicionament vertical de la lletra

Depenent del tipus de música, la lletra pot col·locar-se sobre el pentagrama, a sota del pentagrama o entre dos pentagrames. El més fàcil és situar la lletra a sota de la pauta associada, i es pot aconseguir simplement definint el context Lyrics per sota del context Staff:

\score {
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "melodia" {
        \relative { c''4 c c c }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melodia" {
        Here are the words
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Es pot col·locar la lletra sobre el pentagrama usat un dels dos mètodes disponibles: el més senzill (i preferible) és usar la mateixa sintaxi que s’ha vist més a dalt i especificar explícitament la posició de la lletra:

\score {
  <<
    \new Staff = "staff" {
      \new Voice = "melody" {
        \relative { c''4 c c c }
      }
    }
    \new Lyrics \with { alignAboveContext = "staff" } {
      \lyricsto "melody" {
        Here are the words
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Com a alternativa, es pot usar un procés en dos passos. En primer lloc es declara el context Lyrics (sense cap contingut), abans dels contextos Staff i Voice, i després s’escriu l’ordre \lyricsto després de la declaració de Voice a què fa referència, usant \context, com es veu a continuació:

\score {
  <<
    \new Lyrics = "lyrics" \with {
      % lyrics above a staff should have this override
      \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN
    }
    \new Staff {
      \new Voice = "melody" {
        \relative { c''4 c c c }
      }
    }
    \context Lyrics = "lyrics" {
      \lyricsto "melody" {
        Here are the words
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Quan hi ha dues veus sobre pentagrames separats, la lletra es pot col·locar sobre ells usant qualsevol d’aquests mètodes. Heus ací un exemple del segon mètode:

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Staff {
      \new Voice = "sopranos" {
        \relative { c''4 c c c }
      }
    }
    \new Lyrics = "sopranos"
    \new Lyrics = "contraltos" \with {
      % lyrics above a staff should have this override
      \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN
    }
    \new Staff {
      \new Voice = "contraltos" {
        \relative { a'4 a a a }
      }
    }
    \context Lyrics = "sopranos" {
      \lyricsto "sopranos" {
        Sop -- ra -- no words
      }
    }
    \context Lyrics = "contraltos" {
      \lyricsto "contraltos" {
        Con -- tral -- to words
      }
    }
  >>
}

[image of music]

És possible generar d’altres combinacions de lletra i pautes mitjançant l’elaboració dels exemples anteriors, o examinant les plantilles del Manual d’Aprenentatge, vegeu Plantilles de conjunts vocals.

Fragments de codi seleccionats

Obtaining 2.12 lyrics spacing in newer versions

The vertical spacing engine changed since version 2.14. This can cause lyrics to be spaced differently.

It is possible to set properties for Lyric and Staff contexts to get the spacing engine to behave as it did in version 2.12.

global = {
  \key d \major
  \time 3/4
}

sopMusic = \relative c' {
  % VERSE ONE
  fis4 fis fis | \break
  fis4. e8 e4
}

altoMusic = \relative c' {
  % VERSE ONE
  d4 d d |
  d4. b8 b4 |
}

tenorMusic = \relative c' {
  a4 a a |
  b4. g8 g4 |
}

bassMusic = \relative c {
  d4 d d |
  g,4. g8 g4 |
}

words = \lyricmode {
  Great is Thy faith -- ful -- ness,
}

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Lyrics = sopranos
    \new Staff = women <<
      \new Voice = "sopranos" {
        \voiceOne
        \global \sopMusic
      }
      \new Voice = "altos" {
        \voiceTwo
        \global \altoMusic
      }
    >>
    \new Lyrics = "altos"
    \new Lyrics = "tenors"
    \new Staff = men <<
      \clef bass
      \new Voice = "tenors" {
        \voiceOne
        \global \tenorMusic
      }
      \new Voice = "basses" {
        \voiceTwo  \global \bassMusic
      }
    >>
    \new Lyrics = basses
    \context Lyrics = sopranos \lyricsto sopranos \words
    \context Lyrics = altos \lyricsto altos \words
    \context Lyrics = tenors \lyricsto tenors \words
    \context Lyrics = basses \lyricsto basses \words
  >>
  \layout {
    \context {
      \Lyrics
      \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = ##f
      \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing =
        #'((basic-distance . 0)
	   (minimum-distance . 2)
	   (padding . 2))
    }
    \context {
      \Staff
      \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing =
        #'((basic-distance . 0)
	   (minimum-distance . 2)
	   (padding . 2))
    }
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Manual d’ aprenentatge: Plantilles de conjunts vocals.

Referència de la notació: Ordre de disposició dels contextos, Creació i referenciació dels contextos.


Col·locació horitzontal de les síl·labes

Per augmentar la separació entre les línies de text, establiu la propietat minimum-distance de LyricSpace.

\relative c' {
  c c c c
  \override Lyrics.LyricSpace.minimum-distance = #1.0
  c c c c
}
\addlyrics {
  longtext longtext longtext longtext
  longtext longtext longtext longtext
}

[image of music]

Per aplicar aquest canvi a totes les lletres de la partitura, ajusteu la propietat dins del bloc \layout.

\score {
  \relative {
  c' c c c
  c c c c
  }
  \addlyrics {
  longtext longtext longtext longtext
  longtext longtext longtext longtext
  }
  \layout {
    \context {
      \Lyrics
      \override LyricSpace.minimum-distance = #1.0
    }
  }
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Lyrics alignment

Horizontal alignment for lyrics can be set by overriding the self-alignment-X property of the LyricText object. #-1 is left, #0 is center and #1 is right; however, you can use #LEFT, #CENTER and #RIGHT as well.

\layout { ragged-right = ##f }
\relative c'' {
  c1
  c1
  c1
}
\addlyrics {
  \once \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT
  "This is left-aligned"
  \once \override LyricText.self-alignment-X = #CENTER
  "This is centered"
  \once \override LyricText.self-alignment-X = #1
  "This is right-aligned"
}

[image of music]

La comprovació necessària per assegurar que les inscripcions de text estiguin dins dels marges, requereix càlculs addicionals. Per accelerar lleugerament el processat, es pot desactivar aquesta funcionalitat:

\override Score.PaperColumn.keep-inside-line = ##f

Per fer que el text eviti també les línies divisòries, useu

\layout {
  \context {
    \Lyrics
      \consists "Bar_engraver"
      \consists "Separating_line_group_engraver"
      \hide BarLine
  }
}

Lletra i repeticions

Repeticions senzilles

Les repeticions en la música es descriuen extensament a alguna altra part d’aquest maual; vegeu Repeticions. Aquesta secció explica com afegir lletra a seccions de música que es repeteixen.

La lletra que va amb una secció de música que es repeteix, hauria d’estar envoltada en la mateixa construcció de repeticions exacta que la música, si el text no canvia.

\score {
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          a'4 a a a
          \repeat volta 2 { b4 b b b }
        }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Not re -- peat -- ed.
        \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. }
      }
    }
  >>
}

[image of music]

El text s’expandirà correctament d’aquesta manera si es despleguen les repeticions.

\score {
  \unfoldRepeats {
    <<
      \new Staff {
        \new Voice = "melody" {
          \relative {
            a'4 a a a
            \repeat volta 2 { b4 b b b }
          }
        }
      }
      \new Lyrics {
        \lyricsto "melody" {
          Not re -- peat -- ed.
          \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. }
        }
      }
    >>
  }
}

[image of music]

Si la secció repetida ha de desplegar-se i té una lletra diferent, escriviu simplement tot el text:

\score {
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          a'4 a a a
          \repeat unfold 2 { b4 b b b }
        }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Not re -- peat -- ed.
        The first time words.
        Sec -- ond time words.
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Quan el text de les seccions de primera o segona vegada es diferent, la lletra de cada repetició s’ha d’escriure dins de contextos Lyrics diferents, niuats correctament a seccions paral·leles:

\score {
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          a'4 a a a
          \repeat volta 2 { b4 b b b }
        }
      }
    }
    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
      Not re -- peat -- ed.
      <<
	{ The first time words. }
	\new Lyrics {
	  \set associatedVoice = "melody"
	  Sec -- ond time words.
	}
      >>
    }
  >>
}

[image of music]

Es poden afegir més estrofes d’una manera semblant:

\score {
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "singleVoice" {
        \relative {
	  a'4 a a a
	  \repeat volta 3 { b4 b b b }
          c4 c c c
	}
      }
    }
    \new Lyrics \lyricsto "singleVoice" {
      Not re -- peat -- ed.
      <<
        { The first time words.	}
	\new Lyrics {
	  \set associatedVoice = "singleVoice"
	  Sec -- ond time words.
	}
	\new Lyrics {
	  \set associatedVoice = "singleVoice"
	  The third time words.
	}
      >>
      The end sec -- tion.
    }
  >>
}

[image of music]

Malgrat això, si aquesta construcció s’insereix dins d’un context de diversos pentagrames tal com un ChoirStaff, la lletra dels versos segon i tercer apareixerà a sota del pentagrama inferior.

Per posicionar-los correctament utilitzeu alignBelowContext:

\score {
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
	  a'4 a a a
	  \repeat volta 3 { b4 b b b }
          c4 c c c
	}
      }
    }
    \new Lyrics = "firstVerse" \lyricsto "melody" {
      Not re -- peat -- ed.
      <<
        { The first time words.	}
	\new Lyrics = "secondVerse"
        \with { alignBelowContext = "firstVerse" } {
	  \set associatedVoice = "melody"
	  Sec -- ond time words.
	}
	\new Lyrics = "thirdVerse"
        \with { alignBelowContext = "secondVerse" } {
	  \set associatedVoice = "melody"
	  The third time words.
	}
      >>
      The end sec -- tion.
    }
    \new Voice = "harmony" {
      \relative {
        f'4 f f f \repeat volta 2 { g8 g g4 g2 } a4 a8. a16 a2
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Repeticions amb finals alternatius (primera i segona vegada)

Si el text de la secció repetida és el mateix, i cap dels blocs \alternative comença amb un silenci, es pot usar exactament la mateixa estructura tant per a la lletra com per a la música. Això té l’avantatge que \unfoldRepeats expandeix correctament tant la música com la lletra.

\score {
  <<
    \new Staff {
      \time 2/4
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          a'4 a a a
          \repeat volta 2 { b4 b }
          \alternative { { b b } { b c } }
        }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Not re -- peat -- ed.
        \repeat volta 2 { Re -- peat -- }
        \alternative { { ed twice. } { ed twice. } }
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Però quan la secció repetida té un text diferent, o quan un dels blocs \alternative comença amb un silenci, no es pot usar una construcció de repetició per al text i cal inserir manualment ordres \skip per saltar sobre les notes a les seccions alternatives que no correponguin.

Nota: no utilitzeu un guió baix, _, per saltar notes: el guió baix indica un melisma, i fa que la síl·laba anterior quedi alineada per l’esquerra.

Nota: L’ordre skip ha d’anar seguida per un número, però aquest número s’ignora dins de la lletra, que deriva les duracions de les notes d’una melodia associada a través de addlyrics o lyricsto. Cada skip salta una sola nota de qualsevol valor, independentment del valor del nombre que s’escriu a continuació.

\score {
  <<
    \new Staff {
      \time 2/4
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          \repeat volta 2 { b'4 b }
          \alternative { { b b } { b c } }
          c4 c
        }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        The first time words.
        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
        End here.
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Sec -- ond
        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
        time words.
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Quan una nota està lligada sobre dos o més finals alternatius (sobre la primera nota d’una casella de primera i segona vegada), s’usa una lligadura d’unió per arrossegar la nota dins del primer final alternatiu i s’usa una ordre \repeatTie de lligadura de repetició a les caselles de repetició següents. Aquesta estructura produeix problemes d’alineació difícils quan hi ha lletra pel mig; augmentar la longitud de les seccions alternatives de forma que les notes lligades quedin contingudes completament dins d’elles, pot oferir un resultat acceptable.

La lligadura d’unió crea un melisma dins de la casella de primera vegada però no en la segona vegada i següent; per tant, per alinear la lletra correctament cal desactivar la creació automàtica de melismes sobre la secció de finals alternatius i inserir salts manuals.

\score {
  <<
    \new Staff {
      \time 2/4
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          \set melismaBusyProperties = #'()
          \repeat volta 2 { b'4 b ~}
          \alternative { { b b } { b \repeatTie c } }
          \unset melismaBusyProperties
          c4 c
        }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        \repeat volta 2 { Here's a __ }
        \alternative {
          { \skip 1 verse }
          { \skip 1 sec }
        }
        ond one.
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Observeu que si s’usa \unfoldRepeats sobre una secció que contingui alguna \repeatTie, la \repeatTie s’ha d’eliminar per evitar que s’imprimeixin al mateix temps els dos tipus de lligadures.

Quan la secció repetida té textos diferent, no es pot usar \repeat per a la lletra i s’han d’inserir ordres \skip, com es va veure abans.

\score {
  <<
    \new Staff {
      \time 2/4
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          \repeat volta 2 { b'4 b ~}
          \alternative { { b b } { b \repeatTie c } }
          c4 c
        }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Here's a __ verse.
        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Here's one
        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
        more to sing.
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Si volem imprimir línies extensores i guions que entren o surten de les caselles de primera i segona vegada, hem d’inserir-los manualment.

\score {
  <<
    \new Staff {
      \time 2/4
      \new Voice = "melody" {
        \relative {
          \repeat volta 2 { b'4 b ~}
          \alternative { { b b } { b \repeatTie c } }
          c4 c
        }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Here's a __ verse.
        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "melody" {
        Here's "a_"
        \skip 1
        "_" sec -- ond one.
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Manteniment amb vida dels contextos, Repeticions.


Lletres en divisi

Quan solament difereixen les paraules i les duracions de les dues parts mentre que l’alçada de les notes és la mateixa, el mètode adequat pot ser la desactivació temporal de la detecció automàtica dels melismes i indicar el melisma dins de la lletra:

\score {
  <<
    \new Voice = "melody" {
      \relative c' {
        \set melismaBusyProperties = #'()
        \slurDown
        \slurDashed
        e4 e8 ( e ) c4 c |
        \unset melismaBusyProperties
        c
      }
    }
    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
      They shall not o -- ver -- come
    }
    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
      We will _
    }
  >>
}

[image of music]

Quan difereixen tant la música com les paraules, pot ser millor imprimir la música i la lletra que difereixen mitjançant l’anomenat de contextos de veu i adjuntant la lletra a aquests contextos específics:

\score {
  <<
    \new Voice = "melody" {
      \relative {
        <<
          {
            \voiceOne
            e'4 e8 e
          }
          \new Voice = "splitpart" {
            \voiceTwo
            c4 c
          }
        >>
        \oneVoice
        c4 c |
        c
      }
    }
    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
      They shall not o -- ver -- come
    }
    \new Lyrics \lyricsto "splitpart" {
      We will
    }
  >>
}

[image of music]

En la música coral és freqüent que una part vocal es divideixi en dues durant diversos compassos. La construcció << {…} \\ {…} >>, en la qual dues (o més) expressions musicals estan separades per dues barres invertides, pot en principi semblar la forma més adequada de realitzar les veus dividides. Tanmateix, aquesta construcció assigna totes les expressions que estan dins d’ella a contextos de veu NOUS, cosa que fa que no s’assigni a elles cap lletra perquè la lletra s’assigna al context de veu original, que no és el que pretenem, en general. La construcció correcta que hem d’usar és el passatge polifònic temporal, vegeu la secció Passatges polifònics temporals dins de Polifonia en un sol pentagrama.


Polifonia amb lletres compartides

Quan dues veus les notes de les quals tenen diferents duracions comparteixen la mateixa lletra, l’alineació de la lletra a una de les veus pot generar problemes a l’altra veu. Per exemple, la segona línia extensora que es veu a sota és massa curta, perquè la lletra està alineada sols amb la veu superior:

soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
alto = \relative { g'2 b8( a g a) }
words = \lyricmode { la __ la __ }

\new Staff <<
  \new Voice = "sopranoVoice" { \voiceOne \soprano }
  \new Voice { \voiceTwo \alto }
  \new Lyrics \lyricsto "sopranoVoice" \words
>>

[image of music]

Per obtenir el resultat desitjat, alineeu la lletra amb un context NullVoice (‘Veu Nul·la’) nou que contingui una combinació adequada de les dues veus. Les notes del context NullVoice no apareixen a la pàgina impresa, però poden utilitzar-se per alinear la lletra adequadament:

soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
alto = \relative { g'2 b8( a g a) }
aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) }
words = \lyricmode { la __ la __ }

\new Staff <<
  \new Voice { \voiceOne \soprano }
  \new Voice { \voiceTwo \alto }
  \new NullVoice = "aligner" \aligner
  \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words
>>

[image of music]

Aquest mètode es pot usar també amb la funció \partCombine, que per sí mateixa no permet incloure lletra:

soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
alto = \relative { g'2 b8( a g a) }
aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) }
words = \lyricmode { la __ la __ }

\new Staff <<
  \new Voice \partCombine \soprano \alto
  \new NullVoice = "aligner" \aligner
  \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words
>>

[image of music]

Advertiments i problemes coneguts

La funció \addLyrics sols funciona amb lletra de Voice, per la qual cosa no pot utilitzar-se amb NullVoice.

La funció \partCombine es descriu a Combinació automàtica de les parts.

Por últim, aquest mètode es pot usar fins i tot si les veus estan a diferents pentagrames, i no es limita únicament a dues veus:

soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
altoOne = \relative { g'2 b8( a b4) }
altoTwo = \relative { d'2 g4( fis8 g) }
aligner = \relative { b'8( c d c) d( d d d) }
words = \lyricmode { la __ la __ }

\new ChoirStaff \with {\accepts NullVoice } <<
  \new Staff \soprano
  \new NullVoice = "aligner" \aligner
  \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words
  \new Staff \partCombine \altoOne \altoTwo
>>

[image of music]


2.1.3 Versos


Afegir números de vers

Els números de versos es poden afegir establint stanza, per exemple,

\new Voice \relative {
  \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2.
} \addlyrics {
  \set stanza = "1. "
  Hi, my name is Bert.
} \addlyrics {
  \set stanza = "2. "
  Oh, ché -- ri, je t'aime
}

[image of music]

Aquests números apareixeran immediatament abans de la primera síl·laba.


Afegir expressions dinàmiques als versos

Els versos que difereixen en la seva sonoritat es poden especificar escrivint una indicació dinàmica abans de cada vers. Al LilyPond, tot el que apareix endavant d’un vers està dins de l’objecte StanzaNumber; les indicacions dinàmiques no són diferents. Per raons tècniques, haureu d’establir el valor de la secció stanza (vers) fora de de \lyricmode:

text = {
  \set stanza = \markup { \dynamic "ff" "1. " }
  \lyricmode {
    Big bang
  }
}

<<
  \new Voice = "tune" {
    \time 3/4
    g'4 c'2
  }
\new Lyrics \lyricsto "tune" \text
>>

[image of music]


Afegir el nom dels cantants als versos

També es poden posar els noms dels cantants. S’imprimeixen al començament de la línia, igual que els noms d’instrument. Es creen establint un valor per a vocalName. Es pot definir una versió abreujada com shortVocalName.

\new Voice \relative {
  \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2.
} \addlyrics {
  \set vocalName = "Bert "
  Hi, my name is Bert.
} \addlyrics {
  \set vocalName = "Ernie "
  Oh, ché -- ri, je t'aime
}

[image of music]


Versos amb ritmes diferents

Amb freqüència els diferents versos d’una cançó encaixen de formes lleugerament diferents amb la mateixa melodia. Aquestes variacions es poden capturar amb l’ús de \lyricsto.

Ignorar els melismes

Hi ha la possibilitat que el text tingui un melisma en un vers, però diverses síl·labes en un altre. Una solució és fer que la veu més ràpida ignori el melisma. Això s’aconsegueix establint ignoreMelismata al context Lyrics.

<<
  \relative \new Voice = "lahlah" {
    \set Staff.autoBeaming = ##f
    c'4
    \slurDotted
    f8.[( g16])
    a4
  }
  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
    more slow -- ly
  }
  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
    go
    \set ignoreMelismata = ##t
    fas -- ter
    \unset ignoreMelismata
    still
  }
>>

[image of music]

Advertiments i problemes coneguts

A diferència de gairebé totes les ordres \set, \set ignoreMelismata no funciona si va precedida de \once. Cal utilitzar \set y \unset per delimitar la lletra a la qual es volen ignorar els melismes.

Aplicació de síl·labes a notes d’adorn

De forma predeterminada, a les notes d’adorn (per exemple inserides per mitjà de \grace) no se’ls pot assignar síl·labes si es fa servir \lyricsto, però aquest comportament pot canviar-se:

<<
  \new Voice = melody \relative {
    f'4 \appoggiatura a32 b4
    \grace { f16 a16 } b2
    \afterGrace b2 { f16[ a16] }
    \appoggiatura a32 b4
    \acciaccatura a8 b4
  }
  \new Lyrics
  \lyricsto melody {
    normal
    \set includeGraceNotes = ##t
    case,
    gra -- ce case,
    after -- grace case,
    \set ignoreMelismata = ##t
    app. case,
    acc. case.
  }
>>

[image of music]

Advertiments i problemes coneguts

Com succeeix amb associatedVoice, includeGraceNotes s’ha d’establir almenys una síl·laba abans de la qual s’anirà a col·locar sota una nota d’adorn. Per al cas d’una nota d’adorn al començament mateix d’una peça, considereu la possibilitat d’usar un bloc \with o \context:

<<
  \new Voice = melody \relative c' {
    \grace { c16( d e f }
    g1) f
  }
  \new Lyrics \with { includeGraceNotes = ##t }
  \lyricsto melody {
    Ah __ fa
  }
>>

[image of music]

Canvi a una melodia alternativa

Es poden fer variacions més complexes en la coordinació de la lletra i la música. La melodia a la qual s’està alineant la lletra pot canviar-se des de dins de la lletra mitjançant l’establiment de la propietat associatedVoice:

<<
  \relative \new Voice = "lahlah" {
    \set Staff.autoBeaming = ##f
    c'4
    <<
      \new Voice = "alternative" {
        \voiceOne
        \tuplet 3/2 {
          % mostra clarament les associacions
          \override NoteColumn.force-hshift = #-3
          f8 f g
        }
      }
      {
        \voiceTwo
        f8.[ g16]
        \oneVoice
      } >>
    a8( b) c
  }
  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
    Ju -- ras -- sic Park
  }
  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
    % Complicat: cal establir associatedVoice
    % one syllable too soon!
    \set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a «ran»
    Ty --
    ran --
    no --
    \set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a «rus»
    sau -- rus Rex
  } >>

[image of music]

El text del primer vers es fixa a la melodia nomenada ‘lahlah’ de la manera usual, però el segon vers es fixa inicialment al context lahlah i després es canvia a la melodia alternative per a les síl·labes des de ‘ran’ fins a ‘sau’ mitjançant les línies:

\set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a "ran"
Ty --
ran --
no --
\set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a "rus"
sau -- rus Rex

Aquí, alternative és el nom del context Voice que conté el treset.

Observeu la posició de l’ordre \set associatedVoice: sembla estar situada una síl·laba abans del normal, però és correcte.

Nota: L’ordre set associatedVoice s’ha d’escriure una síl·laba abans de la síl·laba en la qual volem que es produeixi el canvi a la veu nova. Dit d’una altra forma, el canvi de la veu associada es produeix una síl·laba més tard de l’esperat. Això es fa així per raons tècniques, i no és un error.


Impressió dels versos al final

A vegades és convenient tenir un vers ajustat a la música, i la resta afegit en forma d’estrofa al final de la peça. Això es pot aconseguir escrivint els versos addicionals dins d’una secció \markup fora del bloc Score principal de la partitura. Heu de tenir en compte que hi ha dues formes diferents de forçar els salts de línia en utilitzar \markup.

melody = \relative {
e' d c d | e e e e |
d d e d | c1 |
}

text = \lyricmode {
\set stanza = "1." Ma- ry had a lit- tle lamb,
its fleece was white as snow.
}

\score{ <<
  \new Voice = "one" { \melody }
  \new Lyrics \lyricsto "one" \text
>>
  \layout { }
}
\markup { \column{
  \line{ Verse 2. }
  \line{ All the children laughed and played }
  \line{ To see a lamb at school. }
  }
}
\markup{
  \wordwrap-string "
  Verse 3.

  Mary took it home again,

  It was against the rule."
}

[image of music]


Impressió dels versos al final en diverses columnes

Quan una peça té molts versos, sovint s’imprimeixen en diverses columnes al llarg de tota la pàgina. Freqüentment, un número de ver fora del marge precedeix cada vers. L’exemple següent mostra com produir aquesta sortida al LilyPond.

melody = \relative {
  c'4 c c c | d d d d
}

text = \lyricmode {
  \set stanza = "1." Aquest és el vers u.
  Té dues línies.
}

\score {
  <<
    \new Voice = "one" { \melody }
    \new Lyrics \lyricsto "one" \text
  >>
  \layout { }
}

\markup {
  \fill-line {
    \hspace #0.1 % mou la columna a fora del marge esquerra;
     % es pot eliminar si l'espai a la pàgina és escàs
     \column {
      \line { \bold "2."
        \column {
          "Aquest és el vers dos."
          "Té dues línies."
        }
      }
      \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos
      \line { \bold "3."
        \column {
          "Aquest és el vers tres."
          "Té dues línies."
        }
      }
    }
    \hspace #0.1 % afegeix espai horitzontal entre les columnes;
    \column {
      \line { \bold "4."
        \column {
          "Aquest és el vers quatre."
          "Té dues línies."
        }
      }
      \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos
      \line { \bold "5."
        \column {
          "Aquest és el vers cinc."
          "Té dues línies."
        }
      }
    }
  \hspace #0.1 % dóna algun espai extra al marge dret;
  % es pot eliminar si l'espai de la pàgina és escàs
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de funcionament intern: LyricText, StanzaNumber.


2.1.4 Cançons


Referències per a cançons

En general les cançons s’escriuen sobre tres pentagrames amb la melodia del cantant al pentagrama superior i dos pentagrames d’acompanyament de piano a la part inferior. La lletra del primer vers s’imprimeix immediatament a sota del pentagrama superior. Si hi ha sols una petita quantitat de versos addicionals, poden imprimir-se immediatament a sota del primer, però si hi ha més versos del que caben còmodament en aquest lloc, el segon vers i següents s’imprimeixen després de la música, com a text independent.

Tots els elements de notació necessaris per escriure cançons es descriuen completament a d’altres seccions de la documentació:

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Cançons.

Referència de la notació: Notació comuna per a música vocal, Impressió dels acords, Visualització dels pentagrames. Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples, Posicionament vertical de la lletra, Versos.

Fragments de codi: Vocal music.


Fulls guia d’acords

Es poden imprimir fulls guia d’acords combinant parts vocals i el ‘mode d’acords’; aquesta sintaxi s’explica a Notació d’acords.

Fragments de codi seleccionats

Simple lead sheet

When put together, chord names, a melody, and lyrics form a lead sheet:

<<
  \chords { c2 g:sus4 f e }
  \new Staff \relative c'' {
    a4 e c8 e r4
    b2 c4( d)
  }
  \addlyrics { One day this shall be free __ }
>>

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Notació d’acords.


2.1.5 Música coral

Aquesta secció tracta els temes de notació més directament relacionats amb la música coral. Això inclou els himnes, les cançons per parts, els oratoris, etc.


Referències per a música coral

La notació musical coral es realitza normalment sobre dos, tres o quatre pentagrames dins d’un grup de pautes ChoirStaff. Si cal un acompanyament, se situa a sota dins d’un grup PianoStaff, que se sol reduir de mida, per assajar les obres corals a cappella. Les notes de cada part vocal se situen dins d’un context Voice, i cada pentagrama rep o una sola part vocal (és a dir, una Voice) o un par de parts vocals (és a dir, dos Voices).

Els textos es disposen en contextos Lyrics, o bé a sota de cada pauta de música corresponent, o bé una a sobre i una altra a sota de la pauta de música, si aquesta última pauta conté la música de les dues parts.

A altres parts del manual es descriuen completament alguns altres temes de la música coral:

Instruccions predefinides

\oneVoice, \voiceOne, \voiceTwo.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Partitura vocal a quatre veus SATB, Plantilles de conjunts vocals.

Referència de la notació: Ordre de disposició dels contextos, Agrupament de pentagrames, Caps de notes amb formes diverses, Polifonia en un sol pentagrama.

Fragments de codi: Vocal music.

Referència de funcionament intern: ChoirStaff, Lyrics, PianoStaff.


Disposicions de la partitura per a música coral

La música coral que conté quatre pentagrames, amb o sense acompanyament de piano, es pot disposar amb dos sistemes per pàgina. Depenent de la mida de la pàgina, aconseguir-lo pot requerir canvis a certs ajustaments predeterminats. S’han de tenir compte els comptes següents:

Les indicacions dinàmiques es col·loquen per omissió a sota del pentagrama, però a la música coral se solen situar a sobre del pentagrama per evitar les col·lisions amb el text. L’ordre predefinida \dynamicUp fa aquesta tasca per a les indicacions dinàmiques en un únic context Voice. Si hi ha molts contextos de veu, aquesta ordre predefinida hauria de col·locar-se en cada u d’ells. Com a alternativa, es pot usar la seva forma expandida per posar les indicacions dinàmiques de tota la partitura a sobre de les seves pautes respectives, com es mostra aquí:

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Staff {
      \new Voice {
        \relative { g'4\f g g g }
      }
    }
    \new Staff {
      \new Voice {
        \relative { d'4 d d\p d }
      }
    }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \override DynamicText.direction = #UP
      \override DynamicLineSpanner.direction = #UP
    }
  }
}

[image of music]

Instruccions predefinides

\dynamicUp, \dynamicDown, \dynamicNeutral.

Vegeu també

Referència de la notació: Canvi de l’espaiat, Mostrar l’espaiat, Encaix de la música en menys pàgines, Disposició de la pàgina, Disposició de la partitura, Separació de sistemes, Establiment de la mida del pentagrama, Salts, Espaiat vertical.

Referència de funcionament interno: VerticalAxisGroup, StaffGrouper.


Veus dividides

Using arpeggioBracket to make divisi more visible

The arpeggioBracket can be used to indicate the division of voices where there are no stems to provide the information. This is often seen in choral music.

\include "english.ly"

\score {
  \relative c'' {
    \key a \major
    \time 2/2
    <<
      \new Voice = "upper"
      <<
        { \voiceOne \arpeggioBracket
          a2( b2
          <b d>1\arpeggio)
          <cs e>\arpeggio ~
          <cs e>4
        }
        \addlyrics { \lyricmode { A -- men. } }
      >>
      \new Voice = "lower"
      { \voiceTwo
        a1 ~
        a
        a ~
        a4 \bar "|."
      }
    >>
  }
  \layout { ragged-right = ##t }
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Marques expressives en forma de línies.


2.1.6 Òpera i musicals

La música, lletra i diàlegs de les òperes i musicals es disposen normalment d’una o més de les formes següents:

En la secció de referències que apareix a continuació estan relacionades les seccions de la documentació del LilyPond que s’ocupen dels temes necessaris per crear partitures en els estils habituals de l’òpera i els musicals. Després apareixen seccions que tracten de les tècniques peculiars de la gravació musical de les partitures d’òpera i de musicals.


Referències per a òpera i musicals

Vegeu també

Glossari musical: Frenched score, Frenched staves, transposing instrument.

Referència de la notació: Creació de notes al peu, Agrupament de pentagrames, Ocultament de pentagrames, Transposició dels instruments, Grups de pentagrames niuats, Disposició de la pàgina, Separació de sistemes, Transposició, Escriptura de les particel·les, Escriptura del text.

Fragments de codi: Vocal music.


Noms dels personatges

Se solen mostrar els noms dels personatges a l’esquerra del pentagrama quan aquest marge està dedicat únicament a aquest personatge solament:

\score {
  <<
    \new Staff {
      \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Kaspar
      \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Kas.
      \relative {
        \clef "G_8"
        c'4 c c c
        \break
        c4 c c c
      }
    }
    \new Staff {
      \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Melchior
      \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Mel
      \clef "bass"
      \relative {
        a4 a a a
        a4 a a a
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Quan dos o més personatges comparteixen un pentagrama, el nom del personatge se sol imprimir a sobre del pentagrama al principi de cada secció corresponent a aquest personatge. Això es pot fer amb element de marcatge. Amb freqüència s’usa un tipus de lletra especial per a aquest propòsit.

\relative c' {
  \clef "G_8"
  c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar
  c c c
  \clef "bass"
  a4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Melchior
  a a a
  \clef "G_8"
  c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar
  c c c
}

[image of music]

Com a alternativa, si hi ha molts canvis de personatges, pot ser més fàcil establir variables que continguin les definicions de cada personatge, per així poder indicar el canvi de personatge de manera fàcil i concisa.

kaspar = {
  \clef "G_8"
  \set Staff.shortVocalName = "Kas."
  \set Staff.midiInstrument = "voice oohs"
  <>^\markup \smallCaps "Kaspar"
}

melchior = {
  \clef "bass"
  \set Staff.shortVocalName = "Mel."
  \set Staff.midiInstrument = "choir aahs"
  <>^\markup \smallCaps "Melchior"
}

\relative c' {
  \kaspar
  c4 c c c
  \melchior
  a4 a a a
  \kaspar
  c4 c c c
}

[image of music]

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Organitzar les peces mitjançant variables.

Referència de la notació: Text, Ordres de marcatge de text.


Guies musicals

Es poden inserir guies musicals a les partitures vocals, als llibres vocals i a las parts orquestrals per indicar quina música d’altra part precedeix immediatament a una entrada. A més a més, les guies se solen inserir a la reducció de piano de les partitures vocals per indicar el que està tocant cada part orquestral. Això serveix d’ajuda al director quan no està disponible una partitura del director.

El mecanisme bàsic per inserir guies s’explica de forma exhaustiva al text principal, vegeu Cites a altres veus i Format de les notes guia. Però quan s’han d’inserir moltes guies, per exemple, com ajuda per al director a una partitura vocal, el nom de l’instrument s’ha de col·locar amb cura just abans del començament de les notes guia, i a prop d’elles. El següent exemple mostra com es fa això.

flute = \relative {
  s4 s4 e'' g
}
\addQuote "flute" { \flute }

pianoRH = \relative {
  c''4. g8
  % poseu el nom de l'instrument que es vol guiar just abans
  % de les notes guia i a sobre el pentagrama
  <>^\markup { \right-align { \tiny "Flute" } }
  \cueDuring "flute" #UP { g4 bes4 }
}
pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> }

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff {
      \pianoRH
    }
    \new Staff {
      \clef "bass"
      \pianoLH
    }
  >>
}

[image of music]

Si s’està citant un instrument transpositor, la part instrumental ha d’especificar la tonalitat de manera que la conversió de les notes citades es faci automàticament. L’exemple de sota mostra aquesta transposició per a un clarinet en Si bemoll. Les notes d’aquest exemple són baixes al pentagrama, per la qual cosa s’especifica DOWN a \cueDuring (perquè les pliques s’orientin cap avall) i el nom de l’instrument es col·loca a sota del pentagrama.

clarinet = \relative c' {
  \transposition bes
  fis4 d d c
}
\addQuote "clarinet" { \clarinet }

pianoRH = \relative c'' {
  \transposition c'
  % posició del nom de l'instrument citat a sota del pentagrama
  <>_\markup { \right-align { \tiny "Clar." } }
  \cueDuring "clarinet" #DOWN { c4. g8 }
  g4 bes4
}
pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> }

\score {
  <<
    \new PianoStaff <<
      \new Staff {
        \new Voice {
          \pianoRH
        }
      }
      \new Staff {
        \clef "bass"
        \pianoLH
      }
    >>
  >>
}

[image of music]

A partir d’aquests dos exemple hauria de quedar clar que inserir moltes notes guia a una partitura vocal pot ser tediós, i la visió de les notes de la part de piano quedaria amagada. Tanmateix, com mostra el següent fragment de codi, és possible definir una funció musical per reduir la quantitat de text que s’entra i per fer que les notes del piano estiguin més clares.

Fragments de codi seleccionats

Adding orchestral cues to a vocal score

This shows one approach to simplify adding many orchestral cues to the piano reduction in a vocal score. The music function \cueWhile takes four arguments: the music from which the cue is to be taken, as defined by \addQuote, the name to be inserted before the cue notes, then either #UP or #DOWN to specify either \voiceOne with the name above the staff or \voiceTwo with the name below the staff, and finally the piano music in parallel with which the cue notes are to appear. The name of the cued instrument is positioned to the left of the cued notes. Many passages can be cued, but they cannot overlap each other in time.

cueWhile =
#(define-music-function
   (instrument name dir music)
   (string? string? ly:dir? ly:music?)
   #{
     \cueDuring $instrument #dir {
       \once \override TextScript.self-alignment-X = #RIGHT
       \once \override TextScript.direction = $dir
       <>-\markup { \tiny #name }
       $music
     }
   #})

flute = \relative c'' {
  \transposition c'
  s4 s4 e g
}
\addQuote "flute" { \flute }

clarinet = \relative c' {
  \transposition bes
  fis4 d d c
}
\addQuote "clarinet" { \clarinet }

singer = \relative c'' { c4. g8 g4 bes4 }
words = \lyricmode { here's the lyr -- ics }

pianoRH = \relative c'' {
  \transposition c'
  \cueWhile "clarinet" "Clar." #DOWN { c4. g8 }
  \cueWhile "flute" "Flute" #UP { g4 bes4 }
}
pianoLH = \relative c { c4 <c' e> e, <g c> }

\score {
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "singer" {
        \singer
      }
    }
    \new Lyrics {
      \lyricsto "singer"
      \words
    }
    \new PianoStaff <<
      \new Staff {
        \new Voice {
          \pianoRH
        }
      }
      \new Staff {
        \clef "bass"
        \pianoLH
      }
    >>
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: cue-notes.

Referència de la notació: Alineació d’objectes, Direcció i posició, Format de les notes guia, Cites a altres veus, Ús de les funcions musicals.

Fragments de codi: Vocal music.

Referència de funcionament intern: CueVoice.

Advertiments i problemes coneguts

\cueDuring insereix automàticament un context CueVoice i totes les notes guia es col·loquen dins d’aquest context. Això significa que no és possible tenir dues seqüències de notes guia superposades mitjançant aquesta tècnica. Les seqüències superposades es podrien introduir declarant explícitament contextos CueVoice separats i usant \quoteDuring per extraure i inserir les notes citades.


Música parlada

Efectes com ara el ‘parlato’ o el ‘Sprechgesang’ requereixen que els intèrprets parlin sense una alçada definida però amb el ritme adequat; la notació d’aquests estils es realitza mitjançant figures amb el cap en forma de creu, com es mostra en Caps de nota especials.


Diàlegs a sobre de la música

Els diàlegs a sobre de la música es graven normalment per sobre dels pentagrames en un estil inclinat, amb el començament de cada frase lligat a un moment particular.

Per a interjeccions curtes, hi ha prou amb un simple element de marcatge.

\relative {
  a'4^\markup { \smallCaps { Alex - } \italic { He's gone } } a a a
  a4 a a^\markup { \smallCaps { Bethan - } \italic Where? } a
  a4 a a a
}

[image of music]

Per a frases més llargues pot caldre expandir la música de forma que les paraules càpiguen folgadament. No està previst al LilyPond fer això de manera completament automàtica, i pot caldre alguna intervenció manual sobre la disposició.

Per a frases llargues o passatges amb un diàleg en disposició apretada, pot donar millors resultats la utilització d’un context de lletra. El context Lyrics no s’ha d’associar amb una veu musical; en comptes d’això, cada secció del diàleg rep una duració explícita. Si hi ha una pausa en mig del diàleg, s’ha de separar la paraula final de la resta i dividir-se la duració entre elles de forma que la música subjacent rebi un espaiat continu i adequat.

Si el diàleg s’estén a més d’una línia, caldrà inserir \breaks manualment i ajustar la col·locació del diàleg per evitar que s’estengui més enllà del marge dret. L’última paraula de l’últim compàs d’una línia ha de separar-se també, com s’ha vist abans.

Heus ací un exemple que il·lustra com es pot fer.

music = \relative {
  \repeat unfold 3 { a'4 a a a }
}

dialogue = \lyricmode {
  \markup {
    \fontsize #1 \upright \smallCaps Abe:
    "Say this over measures one and"
  }4*7
  "two"4 |
  \break
  "and this over measure"4*3
  "three"4 |
}

\score {
  <<
    \new Lyrics \with {
      \override LyricText.font-shape = #'italic
      \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT
    }
    { \dialogue }
    \new Staff {
      \new Voice { \music }
    }
  >>
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Duració manual de les síl·labes, Text.

Referència de funcionament intern: LyricText.


2.1.7 Càntics salms i himnes

La música i la lletra dels càntics, salms i himnes solen seguir un format ben establert dins de qualsevol església en particular. Tot i que els formats poden diferir d’una església a una altra, els problemes de gravat que sorgeixen són força semblants, i s’estudien a aquesta secció.


Referències per a càntics i salms

El gravat del cant gregorià en diferents estils de notació es descriuen a Notació antiga.

Vegeu també

Referència de la notació: Notació antiga.

Snippets: Vocal music.


Preparació d’un càntic

La preparació moderna dels càntics utilitza notació moderna amb un nombre variable d’elements agafats de la notació antiga. Algunes dels elements i mètodes a considerar es presenten aquí.

Els càntics fan servir amb freqüència figures negres sense plica per indicar l’alçada, agafant les duracions del ritme parlar del text.

stemOff = { \hide Staff.Stem }

\relative c' {
  \stemOff
  a'4 b c2 |
}

[image of music]

Els càntics sovint ometen les línies divisòries o utilitzen barres de compàs retallades o discontínues per indica pauses a la música. Per ometre totes les barres de compàs de tots els pentagrames, suprimiu completament el gravador de barres:

\score {
  \new StaffGroup <<
    \new Staff {
      \relative {
        a'4 b c2 |
        a4 b c2 |
        a4 b c2 |
      }
    }
    \new Staff {
      \relative {
        a'4 b c2 |
        a4 b c2 |
        a4 b c2 |
      }
    }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \remove "Bar_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Les línies divisòries també es poden treure pentagrama a pentagrama:

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Staff
    \with { \remove "Bar_engraver" } {
      \relative {
        a'4 b c2 |
        a4 b c2 |
        a4 b c2 |
      }
    }
    \new Staff {
      \relative {
        a'4 b c2 |
        a4 b c2 |
        a4 b c2 |
      }
    }
  >>
}

[image of music]

Per suprimir les línies divisòries sols d’una secció de música, tracteu-la com si fos una cadència. Si la secció és llarga, us podria caldre inserir línies divisòries “mudes” amb \bar "" per indicar on es pot produir el salt de línia.

\relative a' {
  a4 b c2 |
  \cadenzaOn
  a4 b c2
  a4 b c2
  \bar ""
  a4 b c2
  a4 b c2
  \cadenzaOff
  a4 b c2 |
  a4 b c2 |
}

[image of music]

Els silencis o pauses als càntics poden indicar-se mitjançant barres de compàs modificades.

\relative a' {
  a4
  \cadenzaOn
  b c2
  a4 b c2
  \bar "'"
  a4 b c2
  a4 b c2
  \bar ";"
  a4 b c2
  \bar "!"
  a4 b c2
  \bar "||"
}

[image of music]

Com a alternativa, s’usa a vegades la notació del cant gregorià per a les pauses o silencis, tot i que la resta de la notació sigui moderna. Aquest exemple fa servir una marca \breathe modificada:

divisioMinima = {
  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-minima
  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
  \breathe
}
divisioMaior = {
  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maior
  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
  \breathe
}
divisioMaxima = {
  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maxima
  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
  \breathe
}
finalis = {
  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::finalis
  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
  \breathe
}

\score {
  \relative {
    g'2 a4 g
    \divisioMinima
    g2 a4 g
    \divisioMaior
    g2 a4 g
    \divisioMaxima
    g2 a4 g
    \finalis
  }
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \remove "Bar_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Els càntics solen ometre la indicació de compàs i sovint també ometen la clau.

\score {
  \new Staff {
    \relative {
      a'4 b c2 |
      a4 b c2 |
      a4 b c2 |
    }
  }
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \remove "Bar_engraver"
      \remove "Time_signature_engraver"
      \remove "Clef_engraver"
    }
  }
}

[image of music]

Els càntics de salms en la tradició anglicana solen ser senzills, amb set compassos de música, o dobles, amb dos períodes de set compassos. Cada grup de set compassos es divideix en dues meitats, que corresponen a les dues meitats de cada vers, normalment separats mitjançant una doble línia divisòria. Sols s’utilitzen rodones i blanques. El primer compàs de cada meitat sempre conté un únic acord en rodones. Aquest és la “nota de recitat”. Els càntics se solen centrar sobre la pàgina.

SopranoMusic = \relative {
  g'1 | c2 b | a1 | \bar "||"
  a1 | d2 c | c b | c1 | \bar "||"
}

AltoMusic = \relative {
  e'1 | g2 g | f1 |
  f1 | f2 e | d d | e1 |
}

TenorMusic = \relative {
  c'1 | c2 c | c1 |
  d1 | g,2 g | g g | g1 |
}

BassMusic =  \relative {
  c1 | e2 e | f1 |
  d1 | b2 c | g' g | c,1 |
}

global = {
  \time 2/2
}

% Useu marcatge per centrar el cant sobre la pàgina
\markup {
  \fill-line {
    \score {  % centrat
      <<
        \new ChoirStaff <<
          \new Staff <<
            \global
            \clef "treble"
            \new Voice = "Soprano" <<
              \voiceOne
              \SopranoMusic
            >>
            \new Voice = "Alto" <<
              \voiceTwo
              \AltoMusic
            >>
          >>
          \new Staff <<
            \clef "bass"
            \global
            \new Voice = "Tenor" <<
              \voiceOne
              \TenorMusic
            >>
            \new Voice = "Bass" <<
              \voiceTwo
              \BassMusic
            >>
          >>
        >>
      >>
      \layout {
        \context {
          \Score
          \override SpacingSpanner.base-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2)
        }
        \context {
          \Staff
          \remove "Time_signature_engraver"
        }
      }
    }  % Final de la partitura
  }
}  % Final del marcatge

[image of music]

Altres enfocaments per a la preparació d’aquest càntic es mostren al primer dels següents fragments de codi.

Fragments de codi seleccionats

Chant or psalms notation

This form of notation is used for Psalm chant, where verses aren’t always the same length.

stemOff = \hide Staff.Stem
stemOn  = \undo \stemOff

\score {
  \new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" }
  {
    \key g \minor
    \cadenzaOn
    \stemOff a'\breve bes'4 g'4
    \stemOn a'2 \bar "||"
    \stemOff a'\breve g'4 a'4
    \stemOn f'2 \bar "||"
    \stemOff a'\breve^\markup { \italic flexe }
    \stemOn g'2 \bar "||"
  }
}

[image of music]

Els càntics i altres textos litúrgics poden disposar-se d’una forma més lliure, i possiblement usin elements de notació agafats de la música antiga. Sovint la lletra s’imprimeix per sota i alineada amb les notes. En aquest cas, les notes es disposen espaiades d’acord amb les síl·labes en comptes de fer-lo amb les duracions de les notes.

Ancient notation template – modern transcription of gregorian music

This example demonstrates how to do modern transcription of Gregorian music. Gregorian music has no measure, no stems; it uses only half and quarter note heads, and special marks, indicating rests of different length.

\include "gregorian.ly"

chant = \relative c' {
  \set Score.timing = ##f
  f4 a2 \divisioMinima
  g4 b a2 f2 \divisioMaior
  g4( f) f( g) a2 \finalis
}

verba = \lyricmode {
  Lo -- rem ip -- sum do -- lor sit a -- met
}

\score {
  \new Staff <<
    \new Voice = "melody" \chant
    \new Lyrics = "one" \lyricsto melody \verba
  >>
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \remove "Time_signature_engraver"
      \remove "Bar_engraver"
      \hide Stem
    }
    \context {
      \Voice
      \override Stem.length = #0
    }
    \context {
      \Score
      barAlways = ##t
    }
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Manual d’aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes, Plantilles de conjunts vocals.

Referència de la notació: Notació antiga, Barres de compàs, Modificació dels connectors (plug-ins) de context, Gravat del cant gregorià, Música sense compassos, Visibilitat dels objectes.


Puntuació d’un salm

El text d’un salm anglicà se sol imprimir en versos separats a sota del cant.

Els cants senzills (amb set compassos) es repeteixen per a cada vers. Els cants dobles (amb 14 compassos) es repeteixen per a cada parell de versos. S’insereixen marques dins del text per indicar la forma en la qual encaixen amb el cant. Cada vers es divideix en dues meitats. Se sol utilitzar un signe de dos punts per indicar aquesta divisió. Això correspon a la doble línia divisòria de la música. El text abans dels dos punts es canta amb els tres primers compassos de la música; el text després dels dos punts es canta amb els últims quatre compassos.

S’insereixen línies de compàs simples (o en alguns casos una coma invertida o un altre símbol semblant) entre el text per indicar on cauen les línies divisòries de la música. Al mode de marcatge, es pot introduir una línia de compàs simple amb el símbol de comprovació de compàs, la barra vertical, |.

\markup {
  \fill-line {
    \column {
      \left-align {
        \line { O come let us sing | unto the | Lord : let }
        \line { us heartily rejoice in the | strength of | our }
        \line { sal- | -vation. }
      }
    }
  }
}

[image of music]

Altres símbols poden requerir glifs dels tipus de lletra fetaMusic. Per veure més detells, consulteu Tipus de lletra.

tick = \markup {
  \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
}
\markup {
  \fill-line {
    \column {
      \left-align {
        \line { O come let us sing \tick unto the \tick Lord : let }
        \line {
          us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our
        }
        \line { sal \tick vation. }
      }
    }
  }
}

[image of music]

On hi ha una rodona a un compàs, tot el text que correspon a aquest compàs es recita sobre aquesta nota al ritme de la paraula. On hi ha dues notes en un compàs, sol haver-hi sols una o dues síl·labes corresponents. Si hi ha més de dues síl·labes, se sol inserir un punt per indicar on es produeix el canvi de nota.

dot = \markup {
  \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot"
}
tick = \markup {
  \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
}
\markup {
  \fill-line {
    \column {
      \left-align {
        \line {
          O come let us sing \tick unto \dot the \tick Lord : let
        }
        \line {
          us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our
        }
        \line { sal \tick vation. }
      }
    }
  }
}

[image of music]

A alguns salteris (llibres de salms) s’usa un asterisc per indicar un tall a una secció recitada en lloc d’una coma i les síl·labes accentuades o lleugerament allargades s’indiquen en estil negreta.

dot = \markup {
  \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot"
}
tick = \markup {
  \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
}
\markup {
  \fill-line {
    \column {
      \left-align {
        \line { Today if ye will hear his voice * }
        \line {
          \concat { \bold hard en }
          | not your | hearts : as in the pro-
        }
        \line { vocation * and as in the \bold day of tempt- | }
        \line { -ation | in the | wilderness. }
      }
    }
  }
}

[image of music]

A altres salteris es col·loca un accent sobre la síl·laba per indicar l’èmfasi.

tick = \markup {
  \raise #2 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
}
\markup {
  \fill-line {
    \column {
      \left-align {
        \line {
          O come let us \concat {
            si \combine \tick ng
          }
          | unto the | Lord : let
        }
        \line {
          us heartily \concat {
            rejo \combine \tick ice
          }
          in the | strength of | our
        }
        \line { sal- | -vation. }
      }
    }
  }
}

[image of music]

L’us del marcatge per centrar text i per disposar les línies en columnes es descriu a Donar format al text.

Vegeu també

Manual d’aprenentatge Salms, Plantilles de conjunts vocals.

Referència de la notació: Tipus de lletra, Donar format al text.


Compassos parcials a melodies d’himne

Freqüentment, les melodies d’himne comencen i acaben cada línia de música amb compassos parcials de forma que cada línia de música correspon exactament amb una línia de text. Això requereix una ordre \partial al principi de la música i ordres \bar "|" o \bar "||" al final de cada línia.

Hymn template

This code shows one way of setting out a hymn tune when each line starts and ends with a partial measure. It also shows how to add the verses as stand-alone text under the music.

Timeline = {
  \time 4/4
  \tempo 4=96
  \partial 2
  s2 | s1 | s2 \breathe s2 | s1 | s2 \bar "||" \break
  s2 | s1 | s2 \breathe s2 | s1 | s2 \bar "||"
}

SopranoMusic = \relative g' {
  g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2
  g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2
}

AltoMusic = \relative c' {
  d4 d | d d d d | d d d d | d d d d | d2
  d4 d | d d d d | d d d d | d d d d | d2
}

TenorMusic = \relative a {
  b4 b | b b b b | b b b b | b b b b | b2
  b4 b | b b b b | b b b b | b b b b | b2
}

BassMusic =  \relative g {
  g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2
  g4 g | g g g g | g g g g | g g g g | g2
}

global = {
 \key g \major
}

\score {  % Start score
  <<
    \new PianoStaff <<  % Start pianostaff
      \new Staff <<  % Start Staff = RH
        \global
        \clef "treble"
        \new Voice = "Soprano" <<  % Start Voice = "Soprano"
          \Timeline
          \voiceOne
          \SopranoMusic
        >>  % End Voice = "Soprano"
        \new Voice = "Alto" <<  % Start Voice = "Alto"
          \Timeline
          \voiceTwo
          \AltoMusic
        >>  % End Voice = "Alto"
      >>  % End Staff = RH
      \new Staff <<  % Start Staff = LH
        \global
        \clef "bass"
        \new Voice = "Tenor" <<  % Start Voice = "Tenor"
          \Timeline
          \voiceOne
          \TenorMusic
        >>  % End Voice = "Tenor"
        \new Voice = "Bass" <<  % Start Voice = "Bass"
          \Timeline
          \voiceTwo
          \BassMusic
        >>  % End Voice = "Bass"
      >>  % End Staff = LH
    >>  % End pianostaff
  >>
}  % End score

\markup {
  \fill-line {
    ""
    {
      \column {
        \left-align {
          "This is line one of the first verse"
          "This is line two of the same"
          "And here's line three of the first verse"
          "And the last line of the same"
        }
      }
    }
    ""
  }
}

\paper {  % Start paper block
  indent = 0     % don't indent first system
  line-width = 130   % shorten line length to suit music
}  % End paper block

[image of music]


2.1.8 Música vocal antiga

Es pot gravar la música vocal en estil de tipografia antiga, com s’explica a Notació antiga.

Vegeu també

Referència de la notació: Notació antiga.


2.2 Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples

[image of music]

Aquesta secció s’ocupa de diversos aspectes de la notació musical que són exclusius dels instruments de teclat i d’altres instruments la notació dels quals es realitza sobre diversos pentagrames, como l’arpa o el vibràfon. A efectes de nomenclatura, en aquesta secció s’anomenen abreujadament “teclats” a tot aquest grup d’instruments de diversos pentagrames, tot i que alguns no tenen teclat.


2.2.1 Notació comuna per a instruments de teclat

Aquesta secció tracta aspectes de notació que poden aparèixer a gairebé tots els instruments de teclat.


Referències per a teclats