2.10.2 Música àrab

Aquesta secció destaca temes relatius a la música àrab.


Referències per a música àrab

La música àrab ha estat principalment una tradició oral fins el moment. Quan es transcriu la música, se sol fer en la forma d’un esbós sobre el qual els intèrprets han d’improvisar àmpliament. De forma creixent, s’està adoptant la notació occidental amb certes variants per preservar i transmetre la música àrab.

Alguns elements de la notació musical occidental com la transcripció d’acords o la particel·les independents, no calen per gravar les peces àrabs, més tradicionals. Tot i així, hi ha certes qüestions, com ara la necessitat d’indicar intervals que tenen una mesura intermèdia entre el semitò i el to, a més dels intervals majors i menors de la música occidental. També cal agrupar i indicar els nombrosos maqams (modes) que forme part de la música àrab.

En general la notació musical àrab no intenta indicat amb precisió els elements microtonals que es troben presents a la pràctica musical.

Són rellevants per a la música àrab certs assumptes que es tracten a d’altres parts del manual:

Vegeu també

Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals, Armadura de la tonalitat, Barres manuals.

Fragments de codi: World music.


Noms de nota àrabs

Els noms de nota àrabs tradicionals de les notes poden arribar a ser força llargs i no són adequats per a l’escriptura musical, i per això no es fan servir. Els noms anglesos de les notes no són familiars dins de l’educació musical àrab, per la qual cosa en el seu lloc es fan servir els noms italo-franco-espanyols o del solfeig (do, re, mi, fa, sol, la, si); també es poden fer servir modificadors (alteracions). Els noms italians de les notes i les alteracions accidentals estan explicats a Noms de les notes en altres llengües; l’ús de la notació occidental estàndard per realitzar la notació de música no occidental es discuteix a Notació comuna per a músiques no occidentals.

Per exemple, així és com pot ser la notació de l’escala àrab rast:

\include "arabic.ly"
\relative {
  do' re misb fa sol la sisb do sisb la sol fa misb re do
}

[image of music]

El símbol del semibemoll no coincideix amb el símbol que s’utilitza a la notació àrab. Es pot usar el símbol \dwn definit a ‘arabic.ly’ precedint a un bemoll com via alternativa si és important usar el símbol àrab específic del semi-bemoll. L’aspecte del símbol del semibemoll dins de l’armadura no es pot alterar mitjançant aquest mètode.

\include "arabic.ly"
\relative {
  \set Staff.extraNatural = ##f
  dod' dob dosd \dwn dob dobsb dodsd do do
}

[image of music]

Vegeu també

Referència de la notació: Noms de les notes en altres llengües, Notació comuna per a músiques no occidentals.

Fragments de codi: World music.


Armadures de tonalitat àrabs

A més de les armadures de tonalitats majors i menors, a ‘arabic.ly’ hi ha definides les tonalitats següents: bayati, rast, sikah, iraq i kurd. Aquestes armadures de tonalitat defineixen una petita quantitat de grups de maqam, en contrast amb els nombrosos maqams que són d’ús comú.

En general, un maqam usa l’armadura del seu grup o la d’un grup veí, i les alteracions que difereixen es van marcant al llarg de la música.

Per exemple, per indicar l’armadura d’una peça en el maqam muhayer:

\key re \bayati

Aquí, re és l’altura predeterminada del maqam muhayer, i bayati és el nom del maqam bàsic dins del grup.

Al temps que l’armadura indica el grup, el títol sol indicar el maqam específic, i així en aquest exemple el nom del maqam muhayer ha d’aparèixer al títol.

Es poden indicar de la mateixa forma altres maqams dins del mateix grup bayati, com apareix a la taula a continuació: bayati, hussaini, saba y ushaq. Tots ells són variants del maqam bàsic i més comú dins del grup, que és bayati. Normalment es diferencien del maqam bàsic en el seu tetracord superior, o en certs detalls de discurs que no canvien la seva naturalesa fonamental com a parents.

L’altre maqam del grup (Nawa) es relaciona amb el bayati a través d’una modulació que s’indica a la taula entre parèntesis per a aquells maqams que són modulacions del seu maqam bàsic. Els maqams àrabs admeten sols modulacions limitades, a causa de la naturalesa dels instruments musicals àrabs. El Nawa es pot indicar de la forma següent:

\key sol \bayati

A la música àrab, el mateix termini que s’utilitza per indicar un grup de maqam, com bayati, és també un maqam que normalment és el més important del grup, i podem veure’l com el maqam bàsic.

A continuació presentem una possibilitat d’agrupació que assigna els maqams més comuns a armadures de tonalitat:

grup de maqamtofinalaltres maqams del grup (final)
ajammajorsibjaharka (fa)
bayatibayatirehussaini, muhayer, saba, ushaq, nawa (sol)
hijazkurdreshahnaz, shad arban (sol), hijazkar (do)
iraqiraqsisb-
kurdkurdrehijazkar kurd (do)
nahawandmenordobusalik (re), farah faza (sol)
nakrizmenordonawa athar, hisar (re)
rastrastdomahur, yakah (sol)
sikahsikahmisbhuzam

Fragments de codi seleccionats

Non-traditional key signatures

The commonly used \key command sets the keyAlterations property in the Staff context. To create non-standard key signatures, set this property directly.

The format of this command is a list:

\set Staff.keyAlterations = #`(((octave . step) . alter) ((octave . step) . alter) ...)

where, for each element in the list octave specifies the octave (0 being the octave from middle c to the b above), step specifies the note within the octave (0 means c and 6 means b), and alter is ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP etc.

Alternatively, using the more concise format for each item in the list, (step . alter) specifies the same alteration holds in all octaves. For microtonal scales where a “sharp” is not 100 cents, alter refers to the proportion of a 200-cent whole tone.

\include "arabic.ly"
\relative do' {
  \set Staff.keyAlterations = #`((0 . ,SEMI-FLAT)
                                 (1 . ,SEMI-FLAT)
                                 (2 . ,FLAT)
                                 (5 . ,FLAT)
                                 (6 . ,SEMI-FLAT))
%\set Staff.extraNatural = ##f
  re reb \dwn reb resd
  dod dob dosd \dwn dob |
  dobsb dodsd do do |
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: maqam, bayati, rast, sikah, iraq, kurd.

Referència de la notació: Armadura de la tonalitat.

Manual de aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures

Referència de funcionament intern: KeySignature.

Fragments de codi: World music, Pitches.


Indicacions de compàs àrabs

Certes formes clàssiques de música àrab i turca com el Semai utilitzen compassos poc comuns com el 10/8. Això pot derivar en una agrupació automàtica de les notes molt diferent a la de les partitures impreses existents, on les notes poden no estar agrupades sobre el polze, sinó d’una forma difícil d’emular ajustant el barrat automàtic. L’alternativa seria desactivar el barrat automàtic i realitzar un barrat manual de les notes. Fins i tot si no cal una correspondència amb música escrita ja existent, pot seguir sent desitjable ajustar el comportament del barrat automàtic i/o utilitzar indicacions compostes de compàs.

Fragments de codi seleccionats

Arabic improvisation

For improvisations or taqasim which are temporarily free, the time signature can be omitted and \cadenzaOn can be used. Adjusting the accidental style might be required, since the absence of bar lines will cause the accidental to be marked only once. Here is an example of what could be the start of a hijaz improvisation:

\include "arabic.ly"

\relative sol' {
  \key re \kurd
  \accidentalStyle forget
  \cadenzaOn
  sol4 sol sol sol fad mib sol1 fad8 mib re4. r8 mib1 fad sol
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: semai, taqasim.

Referència de la notació: Barres manuals, Barres automàtiques, Música sense compassos, Alteracions accidentals automàtiques, Establir el comportament de les barres automàtiques, Indicació de compàs.

Fragments de codi: World music.


Exemple de música àrab

A continuació es pot trobar una plantilla que fa servir també el començament d’un Semai turc molt comú a l’educació musical àrab amb l’objecte d’il·lustrar algunes de les peculiaritats de la notació àrab, com els intervals intermedis i els modes poc usuals que tractem a aquesta secció.

\include "arabic.ly"
\score {
  \header {
    title = "Semai Muhayer"
    composer = "Jamil Bek"
  }
  \relative {
    \set Staff.extraNatural = ##f
    \set Staff.autoBeaming = ##f
    \key re \bayati
    \time 10/8

    re'4 re'8 re16 [misb re do] sisb [la sisb do] re4 r8
    re16 [misb do re] sisb [do] la [sisb sol8] la [sisb] do [re] misb
    fa4 fa16 [misb] misb8. [re16] re8 [misb] re  [do] sisb
    do4 sisb8 misb16 [re do sisb] la [do sisb la] la4 r8
  }
}

[image of music]

Vegeu també

Fragments de codi: World music.


Lectures addicionals sobre música àrab

  1. The music of the Arabs, de Habib Hassan Touma [Amadeus Press, 1996], conté un tractat dels maqams i les seves formes d’agrupació.

    També hi ha diversos llocs web que expliquen els maqams, i algunes d’els ofereixen exemple d’àudio, com ara:

    Hi ha certes variants en els detalls sobre la forma en la qual s’agrupen els maqams, malgrat l’acord relatiu existent a sobre dels criteris d’agrupació de maqams en funció dels tetracordos inferiors comuns, o per mitjà de la modulació.

  2. No és completament consistent, fins i tot a vegades dins del mateix text, la forma en la qual s’han d’especificar les armadures per als maqams concrets. Malgrat això, és usual utilitzar una armadura per grup, més que una armadura diferent per a cada maqam concret.

    Diversos mètodes dels següents autors per a l’Ud, el llaüt àrab, contenen exemples de composicions turques i àrabs, principalment.

    • Charbel Rouhana
    • George Farah
    • Ibrahim Ali Darwish Al-masri

LilyPond — Referència de la notació v2.22.1 (branca estable).