| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Plantilles >> ] |
| [ < Mida dels objectes ] | [ Amunt : Aparença dels objectes ] | [ Col·locació dels objectes > ] |
5.3.3 Longitud i gruix dels objectes
Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en
espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la
pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la major part
de les propietats de thickness (gruix) es mesuren en
unitats d’una propietat interna anomenada line-thickness.
Per exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
se’ls dóna un gruix d’una unitat de line-thickness, mentre
que el thickness d’una plica és 1.3. Observeu tanmateix
que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el
gruix de les barres de corxera es controla per mitjà del valor de
beam-thickness, que es mesura en espais de pentagrama.
Aleshores, com s’han d’escalar les longituds en proporció a la
mida del tipus de lletra? Es pot fer amb l’ajuda d’una funció
espacial que s’anomena magstep, pensada especialment per a
aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida de la
tipografia (#-2 al nostre exemple) i retorna un factor d’escalat
adequat per reduir altres objectes en la mateixa proporció. S’una
de la forma següent:
\new Staff ="main" { \relative { r4 g'8 g c4 c8 d | e4 r8 << { f8 c c } \new Staff \with { alignAboveContext = "main" \omit Clef \omit TimeSignature fontSize = #-2 % Redueix la longitud de la plica i l'espaiat entre línies per concordar \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2) } { f8 f c } >> r4 | } }
![[image of music]](../c6/lily-ed4cccc0.png)
Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats
relacionades amb les longituds es calculen sempre en relació al
valor de la propietat staff-space, la seva longitud també
veu reduïda la seva escala automàticament. Observeu que això
afecta sols a l’escala vertical de l’ossia: l’escala horitzontal
es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb
l’objectiu de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
resulti afectada per cap d’aquests canvis de mida. Per suposat,
si l’escala de tota la música principal es canviés d’aquesta
forma, aleshores l’espaiat horitzontal es veuria afectat.
Tractarem d’això més tard, en la secció sobre la disposició.
Això, finalment, completa la creació d’un ossia. Les mides i longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera semblant.
Per a canvis d’escala petits, com a l’exemple de dalt, el gruix de
les diverses línies dibuixades com ara divisòries, barres de
corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment
cap ajust global. Si cal ajustar el gruix de qualsevol objecte de
presentació en particular, es pot fer millor mitjançant la
sobreescriptura de la seva propietat
thickness. Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de
gruix en les lligadures, a Propietats dels objectes de presentació. El gruix de tots els objectes dibuixats (és a dir,
aquells que no es produeixen a partir d’un tipus de lletra) es
poden canviar de la mateixa forma.
| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Plantilles >> ] |
| [ < Mida dels objectes ] | [ Amunt : Aparença dels objectes ] | [ Col·locació dels objectes > ] |