1.1.1 Escriptura de notes

A aquesta secció es descriu la manera d’introduir l’altura de les notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.


Escriptura d’octava absoluta

El nom d’una nota s’especifica usant les lletres minúscules de l’a a la g. Les notes els noms dels quals van des de la c fins la b s’imprimeixen a l’octava inferior al Do central.

{
  \clef bass
  c4 d e f
  g4 a b c
  d4 e f g
}

[image of music]

Es poden especificar d’altres octaves mitjançant una cometa simple quote (') o una coma (,) . Cada ' eleva l’altura en una octava; cada , baixa l’altura una octava.

{
  \clef treble
  c'4 e' g' c''
  c'4 g b c'
  \clef bass
  c,4 e, g, c
  c,4 g,, b,, c,
}

[image of music]

Les marques d’octava comunes es poden escriure una sola vegada sobre una nota de referència si es fa servir \fixed abans de la música. A les notes dins de \fixed sols els calen les marques d’apòstrof ' o de coma  , quan estan per sobre o per sota de l’octava de la nota de referència.

{
  \fixed c' {
    \clef treble
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
  \clef bass
  \fixed c, {
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
}

[image of music]

L’altura de les notes de l’expressió musical que segueix a \fixed no resulta afectada per un \relative que l’envolta, que s’estudia a continuació.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names.

Fragments de codi: Pitches.


Escriptura d’octava relativa

L’entrada d’octava absoluta requereix que s’especifiqui l’octava per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el mode d’entrada d’octava relativa especifica cada octava en relació amb la nota anterior: si es canvia l’octava d’una nota això afectarà a totes les notes següents.

El mode relatiu de notes s’ha d’introduir de forma explícita usant l’ordre \relative:

\relative altura_inicial expressió_musical

En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop possible de la nota anterior. Això significa que l’octava d’una nota que està dins de expresión_musical es calcula com segueix:

Aquí podem ver el mode relatiu en acció:

\relative {
  \clef bass
  c d e f
  g a b c
  d e f g
}

[image of music]

Les marques de canvi d’octava s’utilitzen per a intervals majors de la quarta:

\relative {
  c'' g c f,
  c' a, e'' c
}

[image of music]

Una sèrie de notes sense cap marca d’octava pot, malgrat tot, abastar intervals molt grans:

\relative {
  c f b e
  a d g c
}

[image of music]

Quan hi ha uns blocs \relative niuats dins d’altres, el bloc \relative més intern comença amb la seva pròpia nota de referència independentment del \relative exterior.

\relative {
  c' d e f
  \relative {
    c'' d e f
  }
}

[image of music]

\relative no té efecte sobre els blocs \chordmode.

\new Staff {
  \relative c''' {
    \chordmode { c1 }
  }
  \chordmode { c1 }
}

[image of music]

\relative no es permet dins des bloques \chordmode.

La música que està dins d’un bloc \transpose és absoluta, a no ser que s’inclogui una ordre \relative.

\relative {
  d' e
  \transpose f g {
    d e
    \relative {
      d' e
    }
  }
}

[image of music]

Si l’element anterior és un acord, la primera nota de l’acord s’utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins dels acords, la següent nota sempre està en relació a l’anterior.

\relative {
  c'
  <c e g>
  <c' e g'>
  <c, e, g''>
}

[image of music]

Com es va explicar més a dalt, l’octava de les notes es calcula solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d’un Si s’escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda, independentment del número de semitons de cada un d’ells.

\relative {
  c''2 fis
  c2 ges
  b2 eisis
  b2 feses
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: fifth, interval, Pitch names.

Referència de la notació: Comprovació d’octava.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: RelativeOctaveMusic.


Alteracions accidentals

Nota: Les alteracions accidentals i les armadures són una freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els noms de les notes específiques les altures; l’armadura i la clau determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota sense alteració com c significa ‘Do natural’, i sí que l’afecten l’armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu Alteracions accidentals i armadures.

S’escriu una nota sostinguda afegint is al nom de la nota, i un bemoll afegint es. Com és d’esperar, un doble sostingut i un doble bemoll s’obté afegint isis o eses. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions, consulteu Noms de les notes en altres llengües.

\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }

[image of music]

Una nota natural s’introdueix com el nom de la nota, sense més; no cal cap sufix. S’imprimeix un símbol de becaire si cal per cancel·lar l’efecte d’una alteració o armadura anterior.

\relative c'' { a4 aes a2 }

[image of music]

Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:

\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }

[image of music]

Normalment les alteracions accidentals s’imprimeixen automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de admiració ! després de l’altura de la nota. Es pot obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre parèntesi) afegint el signe de interrogació ? després del nom de la nota.

\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }

[image of music]

Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols s’imprimeixen al començament d’un sistema:

\relative c'' {
  cis1~ 1~
  \break
  cis
}

[image of music]

Fragments de codi seleccionats

Hiding accidentals on tied notes at the start of a new system

This shows how to hide accidentals on tied notes at the start of a new system.

\relative c'' {
  \override Accidental.hide-tied-accidental-after-break = ##t
  cis1~ cis~
  \break
  cis
}

[image of music]

Preventing extra naturals from being automatically added

In accordance with traditional typesetting rules, a natural sign is printed before a sharp or flat if a previous double sharp or flat on the same note is canceled. To change this behavior to contemporary practice, set the extraNatural property to f in the Staff context.

\relative c'' {
  aeses4 aes ais a
  \set Staff.extraNatural = ##f
  aeses4 aes ais a
}

[image of music]

Vegeu també

Glossari musical: sharp, flat, double sharp, double flat, Pitch names, quarter tone.

Manual d’aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.

Referència de la notació: Alteracions accidentals automàtiques, Alteracions d’anotació (musica ficta), Noms de les notes en altres llengües.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Accidental_engraver, Accidental, AccidentalCautionary, accidental-interface.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no s’ajusten a cap estàndard.


Noms de les notes en altres llengües

Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:

\language "italiano"

\relative {
  do' re mi sib
}

[image of music]

Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:

Llengua

Nom de les notes

nederlands

c d e f g a bes b

catalan

do re mi fa sol la sib si

deutsch

c d e f g a b h

english

c d e f g a bf b

espanol o español

do re mi fa sol la sib si

français

do ré/re mi fa sol la sib si

italiano

do re mi fa sol la sib si

norsk

c d e f g a b h

portugues

do re mi fa sol la sib si

suomi

c d e f g a b h

svenska

c d e f g a b h

vlaams

do re mi fa sol la sib si

A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:

Llengua

sostingut

bemoll

doble sostingut

doble bemoll

nederlands

-is

-es

-isis

-eses

catalan

-d/-s

-b

-dd/-ss

-bb

deutsch

-is

-es

-isis

-eses

english

-s/--sharp

-f/--flat

-ss/-x/--sharpsharp

-ff/--flatflat

espanol or español

-s

-b

-ss/-x

-bb

français

-d

-b

-dd/-x

-bb

italiano

-d

-b

-dd

-bb

norsk

-iss/-is

-ess/-es

-ississ/-isis

-essess/-eses

portugues

-s

-b

-ss

-bb

suomi

-is

-es

-isis

-eses

svenska

-iss

-ess

-ississ

-essess

vlaams

-k

-b

-kk

-bb

A l’holandès, aes es contrau com as, però les dues formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant es com ees. Això s’aplica també a aeses / ases i a eeses / eses. A vegades es defineixen sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.

\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }

[image of music]

Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.

Llengua

semi-sostingut

semi-bemoll

sesqui-sostingut

sesqui-bemoll

nederlands

-ih

-eh

-isih

-eseh

deutsch

-ih

-eh

-isih

-eseh

english

-qs

-qf

-tqs

-tqf

espanol o español

-cs

-cb

-tcs

-tcb

français

-sd

-sb

-dsd

-bsb

italiano

-sd

-sb

-dsd

-bsb

portugues

-sqt

-bqt

-stqt

-btqt

Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names, Common Practice Period.

Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.

Fitxers instal·lats: ‘scm/define-note-names.scm’.

Fragments de codi: Pitches.


Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.

LilyPond — Referència de la notació v2.19.82 (branca de desenvolupament).