1.5.1 Una veu única

Aquesta secció tracta de les notes simultànies dins de la mateixa veu.


Notes a un acord

Un acord es forma envoltant un conjunt de notes entre < i >. Un acord pot anar seguit d’una duració, com si fos una nota simple.

\relative {
  <a' c e>1 <a c e>2 <f a c e>4 <a c>8. <g c e>16
}

[image of music]

Els acords també poden anar seguit d’articulacions, com si fos una nota simple.

\relative {
  <a' c e>1\fermata <a c e>2-> <f a c e>4\prall <a c>8.^! <g c e>16-.
}

[image of music]

Les notes dins del propi acord amb poden anar seguides d’articulacions i ornaments.

\relative {
  <a' c\prall e>1 <a-> c-^ e>2 <f-. a c-. e-.>4
  <a-+ c-->8. <g\fermata c e\turn>16
}

[image of music]

Tanmateix alguns elements de notació com ara les expressions de matisos dinàmics i els reguladors han d’annexar-se a l’acord i no a les notes que l’integren, atès que en cas contrari no s’imprimiran. Altres elements de notació com les digitacions i les lligadures d’expressió es posicionen de forma molt diferent quan s’adjunten a les notes d’un acord en lloc de fer-lo a rodones i notes aïllades.

\relative {
  <a'\f c( e>1 <a c) e>\f <a\< c e>( <a\! c e>)
  <a c e>\< <a c e> <a c e>\!
}

[image of music]

Un acord funciona com un simple contenidor per a les notes que ho composen, a més de les seves articulacions i altres elements adjunts. Com a conseqüència, un acord sense cap nota al seu interior no té realment cap duració. Qualsevol articulació annexa es produirà en el mateix moment musical que la nota o acord següent i es pot combinar amb ells (per veure possibilitats més complexes de combinacions d’aquests elements, consulteu Expressions simultànies):

\relative {
  \grace { g'8( a b }
  <> ) \p \< -. -\markup \italic "sempre staccato"
  \repeat unfold 4 { c4 e }  c1\f
}

[image of music]

Es pot usar el mode relatiu per a l’alçada de les notes dels acords. La primera nota de l’acord sempre és relativa a la primera nota de l’acord anterior, o en cas que l’element precedent no sigui un acord, l’alçada de l’última nota que va vindre abans de l’acord. La resta de les notes de l’acord són relatives a la nota anterior dins del mateix acord.

\relative {
  <a' c e>1 <f a c> <a c e> <f' a c> <b, e b,>
}

[image of music]

Per veure més informació sobre els acords, consulteu Notació d’acords.

Vegeu també

Glossari musical: chord.

Manual d’aprenentatge: Combinar notes per formar acords.

Referència de la notació: Notació d’acords, Articulacions i ornaments, Escriptura d’octava relativa, Veus múltiples.

Fragments de codi: Simultaneous notes.

Advertiments i problemes coneguts

Els acords que contenen més de dues alçades al mateix espai de pentagrama, com ara ‘<e f! fis!>’, creen notes els caps de les quals se superposen. Depenent de la situació, un representació millor pot requerir:


Repetició d’acords

Per reduir l’entrada d’acords, es pot usar una abreviatura de repetició de l’acord anterior. El símbol de repetició d’acords és q:

\relative {
  <a' c e>1 q <f a c>2 q
}

[image of music]

Com als acords normals, el símbol de repetició d’acords pot usar-se amb duracions, articulacions, elements de marcatge, lligadures d’expressió, barres, etc., atès que sols es dupliquen les notes de l’acord precedent.

\relative {
  <a' c e>1\p^"text" q2\<( q8)[-! q8.]\! q16-1-2-3 q8\prall
}

[image of music]

El símbol de repetició d’acords sempre recorda l’última aparició d’un acord, per la qual cosa és possible repetir l’acord més recent fins i tot si s’han escrit en mig d’altres notes que no estiguin a l’acord, o silencis.

\relative {
  <a' c e>1 c'4 q2 r8 q8 |
  q2 c, |
}

[image of music]

Tanmateix, el símbol de repetició d’acords no reté els matisos dinàmics, les articulacions ni els ornaments que conté o que estan annexats a l’acord anterior.

\relative {
  <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8 |
  q2 c, |
}

[image of music]

Per poder retenir alguns d’ells, es poden cridar explícitament a la funció \chordRepeats amb un argument addicional que especifiqui una llista de tipus d’esdeveniment a conservar, a no ser que els esdeveniments d’aquest tipus ja estiguin presents al propi acord q.

\relative {
  \chordRepeats #'(articulation-event)
  { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
  q2 c, |
}

[image of music]

Aquí, l’ús de \chordRepeats dins d’una construcció \relative produeix un resultat inesperat: un cop s’han expandit els esdeveniments d’acord, no poden distingir-se dels que es van introduir com acords normals, fent que \relative assigni una octava basada en el context original.

Atès que les instàncies niuades de \relative no s’afecten mútuament, es pot usar una altra ordre \relative dins de \chordRepeats per establir les relacions d’octava abans d’expandir els acords repetits. En aquest cas, tot el contingut de l’ordre \relative interior no afecta a l’exterior; d’aquí l’escriptura diferent d’octava a l’última nota d’aquest exemple.

\relative {
  \chordRepeats #'(articulation-event)
  \relative
  { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
  q2 c'' |
}

[image of music]

Les interaccions amb \relative es produeixen sols amb les crides explícites de \chordRepeats: l’expansió implícita al començament del procés de gravat es fa en un moment en el qual totes les instàncies de \relative ja s’han processat.

Vegeu també

Referència de la notació: Notació d’acords, Articulacions i ornaments.

Fitxers d’inici: ‘ly/chord-repetition-init.ly’.


Expressions simultànies

Una o més expressions musicals envoltades entre angles dobles s’entenen com a simultànies. Si la primera expressió comença amb una sola nota o si tota l’expressió simultània apareix explícitament dins d’una sola veu, l’expressió completa se situa sobre un sol pentagrama; en cas contrari els elements de l’expressió simultània se situen en pentagrames diferents.

Els exemples següents mostren expressions simultànies sobre un sol pentagrama:

\new Voice {  % veu única explícita
  << \relative { a'4 b g2 }
     \relative { d'4 g c,2 } >>
}

[image of music]

\relative {
  % single first note
  a' << \relative { a'4 b g }
       \relative { d'4 g c, } >>
}

[image of music]

Això pot ser d’utilitat si les seccions simultànies tenen duracions idèntiques, però es produiran errors si s’intenten posar notes de diferent duració sobre la mateixa plica. Les notes, articulacions i canvis de propietats que esta dins de un sol context ‘Voice’ es recol·lecten i representen a l’ordre musical:

\relative {
  <a' c>4-.  <>-. << c a >>  << { c-. <c a> } { a s-. } >>
}

[image of music]

Intentar posar més d’una pica o barra de corxera, o diferents duracions o propietats al mateix moment musical, requereix l’ús de més d’una veu.

L’exemple següent mostra com les expressions simultànies poden generar diversos pentagrames de forma implícita:

% no single first note
<< \relative { a'4 b g2 }
   \relative { d'4 g2 c,4 } >>

[image of music]

Aquí no hi ha problema en tenir tenir diferents duracions perquè s’interpreten en veus diferents.

Advertiments i problemes coneguts

Si hi ha notes que procedeixen de dues o més veus, sense especificar cap desplaçament horitzontal, i tenen les pliques en la mateixa direcció, apareix el missatge

Advertiment: aquesta veu requereix un ajust de \voiceXx o \shiftXx

durant la compilació. Aquest missatge es pot suprimir mitjançant

\override NoteColumn.ignore-collision = ##t

Tanmateix, això no sols suprimeix l’advertiment sinó que pot evitar qualsevol resolució de col·lisions i pot tenir altres efectes no desitjats (consulteu també Problemes coneguts a Resolució de les col·lisions).


Clústers

Un «clúster» indica que s’han de tocar simultàniament un conjunt de notes consecutives. S’escriuen aplicant la funció \makeClusters a una seqüència d’acords, per exemple:

\relative \makeClusters { <g' b>2 <c g'> }

[image of music]

Es poden barrejar al mateix pentagrama notes normals i clústers, fins i tot al mateix temps. En aquest cas, no es fa cap intent d’evitar automàticament les col·lisions entre clústers i notes normals.

Vegeu també

Glossari musical: cluster.

Fragments de codi: Simultaneous notes.

Referència de funcionament intern: ClusterSpanner, ClusterSpannerBeacon, Cluster_spanner_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Els clústers sols tenen un bon aspecte quan abasten un mínim de dos acords. En cas contrari apareixeran excessivament prims.

Els clústers no porten plica i per si mateixos no poden indicar les duracions, però la longitud del clúster que s’imprimeix ve determinada per la duració dels acords que el defineixen. Als clústers separats els calen silencis de separació entre ells.

Els clústers no produeixen cap sortida MIDI.


Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.

LilyPond — Referència de la notació v2.19.82 (branca de desenvolupament).