5.1.1 Explicació dels contextos

Els contextos es disposen de forma jeràrquica:


Definicions de sortida - estructura dels contextos

Aquesta secció explica la rellevància de les definicions de sortida quan es treball amb els contextos. Més endavant oferim exemples de definicions de sortida reals (vegeu Canvi de tots els contextos del mateix tipus).

Tot i que la música escrita a un fitxer faci referència a tipus i noms de context, els contextos es creen sols quan la música s’està realment interpretant. El LilyPond interpreta la música sota el controla d’una ‘definició de sortida’ i pot fer-lo així per diverses definicions de sortida diferents, donant com a resultat també diferents sortides. La definició de sortida que correspon a la impressió de la música s’especifica mitjançant \layout.

Una definició de sortida molt més senzilla que s’usa per a la producció de MIDI s’especifica mitjanant \midi. Internament, el LilyPond utilitza diverses altres definicions de sortida, com quan s’usa el combinador de particel·les (Combinació automàtica de les parts) o es creen fragments de notes guia citades (Cites a altres veus).

Les definicions de sortida estableixen la relació entre els contextos així com els seus respectius valors predeterminats. Tot i que la major part dels canvis se solen fer dins d’un bloc \layout, els ajustaments de valors relacionats amb el MIDI sols tenen efecte quan es fan dins d’un bloc \midi block.

Alguns ajustaments afecten a diverses sortides: per exemple, si es desactiva el barrat automàtic, autoBeaming, dins d’algun context, les barres compten com melismes pel que respecta a la correspondència entre la música i la lletra, com es descriu a Duració automàtica de les síl·labes. Aquesta correspondència es fa tant per a la sortida impresa com per al MIDI. Si els canvis fets sobre l’autoBeaming dins de la definició de context d’un bloc \layout no es repeteixen dins del corresponent bloc \midi, la lletra i la música deixaran d’estar sincronitzades dins del MIDI.

Vegeu també

Fitxers instal·lats: ‘ly/engraver-init.ly’. ‘ly/performer-init.ly’.


Score - el context mestre

Aquest és el context de notació més alt. Cap altre context pot contenir un context Score. De forma predeterminada, el context Score gestiona l’administració de les indicacions de compàs i s’assegura que certs elements com claus, compassos i armadures estan sempre alineats entre els diferents pentagrames.

Es crea implícitament una instància del context Score quan es processa un bloc \score {…}.


Contextos del nivell superior - contenidors de pentagrames

StaffGroup

Agrupa pentagrames i afegeix una clau a la part esquerra, formant un grup. Les línies divisòries dels pentagrames continguts es connecten verticalment. StaffGroup sols consisteix en una col·lecció de pentagrames, amb una clau endavant i línies divisòries de dalt a baix.

ChoirStaff

Idèntic a StaffGroup excepte que les barres de compàs dels pentagrames continguts no es connecten verticalmente.

GrandStaff

Un grup de pentagrames, amb una clau en la part esquerra que abasta el grup. Les barres de compàs dels pentagrames continguts es connecten verticalment.

PianoStaff

Igual que GrandStaff, però dóna suport a la possibilitat deposar el nom de l’instrument a l’esquerra del sistema.


Contextos de nivell intermedi - pentagrames

Staff

Gestiona claus, barres de compàs, tonalitats i alteracions accidentals. Pot contenir contextos de Voice.

RhythmicStaff

Com Staff, però per imprimir ritmes. En imprimir s’ignoren les altures de les notes; les notes s’imprimeixen sobre una línia. La sortida de MIDI conserva les altures sense modificació.

TabStaff

Context per generar tabulatures. De forma predeterminada disposa l’expressió musical com una tabulatura de guitarra, impresa sobre sis línies.

DrumStaff

Gestiona el gravat per a instruments de percussió. Pot contenir contextos DrumVoice.

VaticanaStaff

Igual que Staff, excepte que està pensat per gravar peces en estil gregorià.

MensuralStaff

Igual que Staff, excepte que est+a dissenyat per gravar peces en estil mensural.


Contextos del nivell més baix - veus

Els contextos del mateix nivell que Voice donen un valor inicial a certes propietats i inicien els gravadors corresponents. Un context del nivell més baix és aquell que no té un context descendent predeterminat defaultchild. Tot i que és possible fer que pugui acceptar o contenir subcontextos, sols es poden crear i introduir de forma explícita.

Voice

Correspon a una veu sobre un pentagrama, aquest context gestiona la conversió de les indicacions dinàmiques, pliques, barres, subíndexs i superíndexs, lligadures d’expressió i d’unió, i silencis. Hem de crear instàncies explícites d’aquest context si ens cal diverses vegades al mateix pentagrama.

VaticanaVoice

El mateix que Voice, excepte que està dissenyat per a gravar peces en estil gregorià.

MensuralVoice

El mateix que Voice, amb modificacions per al gravat de peces en estil mensural.

Lyrics

Correspon a una veu amb lletra. Gestiona la impressió d’una sola línia de lletra.

DrumVoice

El context de veu utilitzat a una pauta de percussió.

FiguredBass

El context en el qual els objectes BassFigure es creen a partir de l’entrada escrita en el mode \figuremode.

TabVoice

El context de veu utilitzat dins d’un context TabStaff. Se sol deixar que es creï implícitament.

CueVoice

El context de veu que s’utilitza per dibuixar notes de mida reduïda, amb l’objectiu principal d’afegir notes guia d’un pentagrama a un altre, vegeu Format de les notes guia. Normalment es deixa que creï implícitament.

ChordNames

Gravat de noms d’acords.


Altres idiomes: English, deutsch, español, français, italiano, 日本語.
Quant a la selecció automàtica de la llengua.

LilyPond — Referència de la notació v2.19.83 (branca de desenvolupament).